Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44373 | Cova d'en Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. | 08044-6 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. | 41.5310700,1.6913100 | 390824 | 4598540 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||||||
| 44379 | Cova d'Antoni Zulueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. | 08044-12 | Cingle del Capelló | Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. | 41.5312700,1.6913300 | 390826 | 4598563 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||||||
| 44378 | Cova Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-pallares | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. | La cova presenta una profunditat de 2.5 metres i una alçada d'1.5 metres. Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. La visita efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) no va afegir cap informació pel que fa ni a materials, ni a estructures | 08044-11 | Cingle del Capelló | Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. | 41.5325600,1.6912500 | 390822 | 4598706 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova del Maties Pallarès. A l'IPAC s'identifica com a Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. Més que evidencies materials que portin a aquesta interpretació funcional de l'espai, es tracta d'una hipòtesi de treball que es relaciona a espais adjacents que presenten els mateixos trets. La cronologia es de Neolític Final, dins d'un marc entre 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||||||
| 44446 | Conjunt urbà del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-dr-fleming | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XIV-XX | Conjunt d'edificis de diverses tipologies constructives aïllades i entre mitgeres d'origen medieval i que constitueixen la façana sud del carrer en el tram comprés entre el carrer del Call i la Casa Bas. Les edificacions més modernes resultants de la urbanització iniciada a finals de la dècada dels anys seixanta i l'inici dels setanta del segle XX. A l'inici de la dècada de 1990, s'obrí el tram del carrer del Dr. Fleming entre el carrer d'Amador Romaní i el passeig de Miquel i Mas, travessant l'antiga horta de la casa Bas, urbanitzada per edificar-hi cases unifamiliars entre mitgeres i zona verda. | 08044-79 | Carrer Dr. Fleming | L'espai ocupat per l'actual carrer Fleming, entre la Casa Bas i el carrer del Call, és el resultat de l'accelerada urbanització a finals de la dècada de 1960 i inicis de la de 1970. Aquestes terres, ocupades per horta, formaven en la seva major part del patrimoni de la Casa Bas. Aquest espai, que tradicionalment havia assenyalat la fi del nucli urbà de la vila, va anar adquirint importància amb l'obertura d'establiments fabrils a l'antiga zona d'horta (com per exemple HIMEL el 1964) o d'espais dedicats a l'ensenyament a partir de mitjans de la dècada de 1970. Aquesta centralitat es va veure confirmada amb l'obertura de la ronda del Capelló, també a mitjans de la dècada de 1970. La urbanització del 'Hort de la Vila' a inicis de la dècada de 1990 va permetre enllaçar l'antic tram del carrer doctor Fleming amb el passeig la zona de la plaça d'Espanya. | 41.5318100,1.6851600 | 390312 | 4598630 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44446-foto-08044-79-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès , constituït per diverses tipologies arquitectòniques a banda del seu interès pel que fa a l'arquitectura Industrial i com a àrea d'expectativa arqueològica És d'especial interès arquitectònic i ambiental el tram del carrer que va del carrer del Call fins a al passeig Miquel i Mas, especialment la façana sud del carrer, la qual constituïa el límit del casc antic i de les hortes de la Vila. A nivell arquitectònic aquest vial conté edificis representatius de l'arquitectura dels segles XIV-XV i de I'arquitectura industrial i pública del darrer quart del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44426 | Conjunt urbà de la plaça Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-angel-guimera | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres que conformen l'espai de la plaça. Les números 4, 5 6, 7, del costat de ponent son cases de planta baixa, dos pisos i golfes, acabades amb coberta plana o bé amb teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, o ràfec de mènsules, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes són composades amb un, dos i tres eixos, amb obertures proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. Els paraments de façana són arrebossats o estucats amb diversitat de colors. Les obertures de la número 7 estan emmarcades amb esgrafiats de motius florals; a les de les cases números 5, 6 i 7 han estat modificades les obertures de la planta baixa per adaptar-les a nous usos. Al costat de ponent conserva la tipologia d'arquitectura popular. La casa número 10, cantonada amb el carrer Sant Ramon, de planta baixa, pis i sota coberta, amb sostre a dos vessant i teula corba, amb cornisa recolzada en cartel·les, canal, baixant fins al primer forjat. La façana a la plaça està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal de la planta baixa té llinda plana tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. La façana al carrer de Sant Ramon està composada amb reduïdes obertures de proporció vertical, els paraments de façana arrebossats i pintats de color blanc. El de la façana a la plaça recolza en sòcol. Les cases números de l'11 al 15 han estat modificades, conservant la tipologia vertical de les obertures, amb diversitat d'alçades: des de planta baixa, dues plantes i sota coberta, a planta baixa i quatre plantes pis. Es cobreixen amb coberta plana o bé de teula àrab a dues vessants. La de la casa número. 11 té la cornisa recolzada en cartel·les escultures. Les façanes són composades simètricament amb dos o tres eixos. Les obertures estan tancades amb persiana enrotllable i de llibret i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els revestiments són estucats; les números 11 i 13 amb esgrafiats emmarcant les obertures. | 08044-59 | Pl. Àngel Guimerà, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15. | La plaça Àngel Guimerà (o Plaça del Portal, del Jaumet o de la Creu abans) es va començar a articular amb la urbanització dels espais del carrer Sant Ramon i Portal a finals del segle XVIII. La vorera orientada a llevant, la que fa cantonada amb el carrer Nou i continua fins el carrer del Portal, estava totalment construïda el 1851, com indica el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. En canvi, la vorera contrària, la situada entre els carrers Abat Muntadas i Sant Ramon, estava pràcticament en la seva integritat per construir. El contrast amb la planimetria d'inicis del segle XX és radical, donat que ja està plenament urbanitzada. Per tant, en la datació d'aquest espai urbà es poden establir dues etapes perfectament establertes: dècades de transició del segle XVIII i XIX i, posteriorment, segona meitat del segle XIX. La seva progressiva centralitat en el traçat urbà de Capellades ve avalada per l'existència d'una de les 3 o 4, segons el període, fonts públiques existents a la vila. Fins i tot, en un determinat moment es va plantejar la possibilitat de traslladar el mercat setmanal dels diumenges a aquest espai. A més, comptava amb un dels dos safareigs públics de la vila i durant molts anys fou la seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, durant més d'un segle fou parada del vehicle que connectava Capellades i l'estació de tren. El seu nom actual es va posar segons resolució del ple municipal de 20 de maig de 1909, tot essent inaugurades les corresponents plaques el següent 20 de juny. En principi, estava prevista l'assistència d'Àngel Guimerà, però finalment el va representar Ignasi Iglesias, tot assistint-hi representants de la major part d'entitats de lleure i polítiques de Capellades i gran quantitat d'actors vinguts des de Barcelona. | 41.5286800,1.6869800 | 390459 | 4598280 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44426-foto-08044-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||
| 44567 | Conjunt urbà de la plaça Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-sant-miquel | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues o tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons un, dos o cinc eixos amb obertures de proporció vertical; els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes són revestides d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. Destaca la façana posterior de l'edifici que té la façana principal al carrer de Sant Francesc, núm. 23-24, i la casa, avui amb el núm. 26, on va néixer l'Abat Muntadas, recordat en una placa de marbre blanc amb la inscripció 'EN AQUESTA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NAIXER EN MIQUEL MUNTADAS I ROMANÍ P. ÀBAT QUE FOU DE MONTSERRAT. CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATORIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT DE ADMIRACIO I PER A ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES 16 D'AGOST DE 1917 '. | 08044-200 | Plaça Sant Miquel, 5 , 6, 7, 8, 19, 20,25, 26, 27, 29 | La plaça Sant Miquel era un espai d'unió entre dos dels principals vials que s'havien articulat a Capellades i que la travessaven pràcticament en paral·lel: el carrer Major i el carrer de Sant Francesc. El seu primer esment conegut és el del Capbreu de 1649. Connectava amb el carrer dels Estricadors (futur carrer Divina Pastora). El 1913 a la plaça se li va donar el nom de General Prim (es va inaugurar la corresponent placa el 22 de juny d'aquell any). Va anar adquirint importància fet evident per la presència d'una font pública de ferro juntament amb la plaça Major. De forma temporal, i durant els darrer mesos de 1831 i els primers de 1832, s'hi va traslladar el tradicional mercat dels diumenges, per retornar finalment la seva ubicació tradicional a la plaça Major. La plaça es va ampliar de forma molt notable amb la cessió realitzada per l'abat de Montserrat, Miquel Muntadas, d'uns horts situats a la part frontal de casa seva. El balanç demogràfic de les persones que vivien en aquest espais va ser força oscil·lant, fet que facilitava que alguns dels espai quedessin lliures i fossin ocupats per entitats com 'Centre Catòlic' o el 'Cercle Tradicionalista'. A la dècada de 1920, era un dels punts de la vila on les diferents entitats existents muntaven el seu envelat amb motiu de la Festa Major. El 1917 es va col·locar una làpida de marbre en la casa núm.12 de la plaça amb una inscripció per recordar la data de naixement Miquel Muntadas i Romaní (1808-1885), Pare Abat de Montserrat i restaurador del Monestir. Des de mitjans del segle XX s'ha reduït el nombre d'habitants fixos de la plaça. Conserva la singularitat de ser un espai preferentment d'habitatge i d'escassa presència del sector comercial, després del tancament d'una petita botiga a finals de la dècada de 1970. Això, tot i estar a uns metres del carrer Major, autèntic nucli comercial de Capellades. En aquest moments, l'activitat comercial es limita a una llibreria oberta a inicis de la dècada de 1980 i un petit bar obert fa uns pocs anys. | 41.5301400,1.6872900 | 390487 | 4598442 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44567-foto-08044-200-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Plaça Nova, Plaça General Prim. Els orígens es poden remuntar a un molí medieval. La base del traçat actual data del segle XVII, amb grans reformes durant el XVIII i XIX. Tradicionalment han estat espais d'habitatge juntament amb negocis diversos. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44590 | Conjunt urbà de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa i pis i es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. A la planta baixa tenen una o dues obertures, algunes de les quals han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i ocre, i recolzen en sòcol. Del conjunt cal assenyalar les cases núm. 8, Can Llopis, construïda al inici del s. XX, i la núm. 10, Cal Boló. | 08044-223 | Travessia del Portal | El carrer Travessia del Portal, conegut popularment com a 'del Cagallons' o 'División Littorio' durant el franquisme, estava clarament configurat a mitjans del segle XIX. Aquest carrer durant molt anys assenyalava el límit sud del nucli urbà de la vila i era el primer vial transversal entre els dos eixos paral·lels que travessen Capellades: Portal-Major i Sant Francesc. El carrer de la Creueta (a la partida de la Trias) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades, a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la Travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, el qual a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. Estaven edificades en un terreny de terra campa amb aigua per regar. Segons l'inventari de les propietats de Mateu Tort totes les cases, en aquest cas parla de sis, seguien a la principal, construïda el 1804. Possiblement, pocs anys després es va construir alguna casa addicional. | 41.5281100,1.6877700 | 390524 | 4598216 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44590-foto-08044-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt representatiu de l'arquitectura popular de cases unifamiliars entre mitgeres, amb façana composada amb eix desplaçat a la mitgera i completat amb les cases d'arquitectura culta, Can Llopis i Cal Boló. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44559 | Conjunt urbà de la Plaça de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-de-sant-jaume | CAMPOY, J I SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | La plaça és de planta sensiblement rectangular i de reduïdes dimensions, limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres. Els edificis de la plaça són entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons un, dos, o cinc eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Destaca l'edifici del núm. 8, dit Ca l'Ubach o Cal Fernando. | 08044-192 | Plaça Sant Jaume, 7 , 9, 10 | Aquest espai formava part del primitiu nucli medieval de Capellades. La seva articulació com a plaça sembla ser, però, més tardana donat que el seu primer esment és en el Capbreu de 1735. Aquest espai es situava entremig de la Plaça de Missa i el Portal de Soldevila. A la segona meitat del segle XIX, la Plaça de Sant Jaume va esdevenir un dels nuclis demogràfics més importants de Capellades. L'esmentada plaça Sant Jaume fou objecte d'una de les principals transformacions urbanístiques de Capellades de la segona meitat del segle XIX. La seva entrada per l'actual carrer es feia per les anomenades Voltes d'en Fosalba, ara desaparegudes. La voluntat des del 1872 era millorar l'arribada a la plaça pel llavors conegut carreró de les Places. El treball fou encarregat al mestre d'obres d'Igualada, Pere Marí. Aquest va establir unes noves alineacions per fer més ampla l'entrada a la plaça generant problemes entre veïns per l'afectació a algunes propietats. El 3 de maig de 1913 es va prendre la determinació de fer-ho però a la plaça Sant Miquel. Es va fer en un acte el 22 de juny d'aquell any. Durant la República va rebre el nom de Francesc Macià. | 41.5314400,1.6854000 | 390332 | 4598589 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44559-foto-08044-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Marí, mestre d'obres | Es coneix també com: Plaça Xica, Plaça de les Arengades, Plaça Francesc Macià. Presenta un origen medieval amb reformes als segles XVIII, XIX, XX i XXI. El conjunt de la plaça forma part del primitiu nucli medieval,conserva la parcel·lació i la tipologia edificatòria històrica. Els immobles presenten una doble funció: com a vivenda i com a comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44594 | Conjunt plaça Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-jacint-verdaguer | VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XII-XIX | La plaça és de planta sensiblement trapezoïdal, està limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres, i és presidida per l'església parroquial. Els edificis de la plaça de la façana de ponent són de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons, dos o quatre eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Al costat de migdia de la façana de ponent està en construcció l'edifici de la Biblioteca Municipal que substitueix l'antic edifici del cafè Catalunya. Els edificis de la façana del costat de migdia de la plaça són de construcció recent. Pel costat de llevant la plaça està tancada amb l'església parroquial. | 08044-227 | Plaça Jacint Verdaguer | Des de l'Edat Mitjana la 'Plaça de Missa' es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII. Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc. També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.). Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX. A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc. Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes. A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915. Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals. Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009. | 41.5311600,1.6860800 | 390388 | 4598557 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44594-foto-08044-227-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt plaça Jacint Verdaguer: Plaça de Missa, plaça Major, plaça de l'Església, plaça Reial, plaça Constitucional. Té el seu origen als segles XII i XIII, amb reformes 1898 i dècada de 1990.Expectativa Arqueològica | 94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44534 | Conjunt de dues cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, la núm. 23 acabada amb imbricació de teula, canal i baixant fis el forjat de planta baixa i la núm. 25, amb ràfec recolzat en mènsules amb baixant interior. Les façanes estan composades amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. En la casa núm. 25, hi ha dues finestres apaïsades d'arc rebaixat i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la núm. 25, una recent restauració les ha emmarcat amb obra vista ceràmica i llinda amb teula, i els paraments de façana revestits. La núm. 23 té arrebossat pintat de color ocre les plantes pis i marró clar la planta baixa. La núm. 25, amb estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra que enllaça amb els brancals i la llinda plana de pedra del portal d'entrada, tancat amb una porta vidriera de fusta, de dues fulles batents. | 08044-167 | Carrer Portal, 23 i 25 | El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, mostra que l'espai ocupat per aquestes cases no es trobava construït. El 1859 únicament constava l'existència de 9 cases en tot el carrer, preferentment a la zona més propera a l'actual plaça Àngel Guimerà. Donat que aquestes cases ja apareixen al padró de 1894, la seva construcció es va produir durant la segona meitat del segle XIX. La seva construcció podria estar vinculada a les obres de reforma realitzades en relació a la carretera a Martorell. Segons el registre fiscal de 1906, les quatre cases situades a continuació de la casa de Bartomeu Sabater eren propietat de 'Bienes Nacionales'. Les dues primeres, les actualment 23 i 25 (llavors 17 i 19), van ser venudes el 1920 a Josep Rovira Montserrat. | 41.5277100,1.6873800 | 390491 | 4598172 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44534-foto-08044-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Formen part del conjunt d'arquitectura popular entre mitgeres rehabilitada que configuren el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. La seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44514 | Conjunt de dues cases del carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-pilar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres. La núm. 5 de planta baixa i tres plantes pis i sota coberta. La núm. 7 de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Cobertes amb sostre de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. La casa núm. 7 amb motius geomètrics a dalt i baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat. La núm. 5 està pintada de color salmó i la núm. 7, de color blanc. El portal de la núm. 5 ha estat modificat per adaptar-lo a nous usos. | 08044-147 | Carrer del Pilar 5-7 | Sembla que a mitjan del segle XIX, aquesta zona del carrer del Pilar ja estava edificada tal com figura al plànol realitzat el 1851, per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Al Registre Fiscal de 1906, ambdues cases eren propietat de Joan Poch Torrescasana, fill de Jaume Poch Rius i Teresa Torrescasana Marra. A través de la seva mare, estava emparentat amb la família de serrallers amb casa al carrer Fondo i, també, amb els Roig. De la primera casa ressenyada, la número 5 (i llavors número 3). Les propietats han passat per diverses mans i des de mitjan del segle XX. Actualment, seguint la tradició familiar hi ha un establiment comercial: una barberia masculina. | 41.5308600,1.6858000 | 390364 | 4598524 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44514-foto-08044-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de la tipologia d'un sol eix, de composició de la façana desplaçat a la mitgera, que formen part del conjunt d'arquitectura popular i culta que configura el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. Ambdòs nùmeros del carrer compleixen funció d'habitatge i de comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44448 | Conjunt de dues cases de la Font de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-de-la-font-de-la-reina | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Petit nucli urbà de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí Ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. Conjunt de dues cases aïllades i alineades al carrer, que formen un angle recte tot creant una placeta al davant de les façanes principals respectives. Les dues cases estan separades entre si per un passatge. La casa núm. 14, orientada a migdia, té planta baixa, pis i golfa convertida en habitatge, la coberta a dos vessants i de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, el balcó a pla de façana protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals, a la planta baixa el portal de llinda plana, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Per una segona porta, també amb llindar que permet l'accés a l'escala que condueix als pisos superiors. La façana lateral, que també dóna al camí, té reduïdes obertures de proporció vertical. Els paraments exteriors són de mamposteria i tàpia, amb un arrebossat en mal estat de conservació. La núm.16 (abans 4), de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa motllurada molt senzilla i ràfec de teula. Façana composada amb un ritme desigual d'obertures, essent la més destacada l'arc dovellat de mig punt del portal, fet amb carreus de pedra tosca. Les finestres tenen proporció gairebé quadrada i barana de ferro de brèndoles verticals, a manera de balconera, fruit d'una reforma. A la clau de l'arc del portal hi ha gravada la data '1691' i una creu; és tancat amb porta de fusta clavetejada de dues fulles batents. A cada costat hi ha una finestra amb reixa de barrots verticals. Els paraments de les façanes, arrebossats i pintats de color blanc, estan en mal estat de conservació i amb reparacions de pegots de ciment. | 08044-81 | Font de la Reina, 14 i 16 (abans, 2 i 4); tram de camí Ral | Casa núm. 14 (abans 2): Possiblement de finals del segle XVII - inicis del segle XVIII molt reformada a mitjans del segle XIX. Propietat vinculada des de fa moltes generacions al cognom Bartrolí, almenys des d'inicis de la dècada de 1860. D'origen de pagès i de Pobla de Claramunt, es vincularen a la població mitjançant enllaços matrimonials. Casa núm. 16 (abans 4): Segons la inscripció present a la portalada aquesta casa esva construir el 1691, edifici fonamental per entendre el desenvolupament d'aquesta zona del municipi vinculada al Camí Ral. La vinculació de la família Guarro a aquest edifici possiblement fos cosa de la segona meitat del segle XVIII, donat que abans no es té constància escrita. Des de mitjan segle XIX ha tingut diversos propietaris: pagesos, industrials. | 41.5331700,1.6893700 | 390666 | 4598776 | 1691 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana aïllada i àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44502 | Conjunt de dos casesdel carrer Olò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-casesdel-carrer-olo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba i a dues vessants, acabades amb cornisa i imbricació, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades amb un únic eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat o estucat de color gris, i recolzen en sòcol d'aplacat de pedra. El portal de la número 15 està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. El portal ampli de la número 17 ha estat modificat per adaptar-se a nous usos. | 08044-135 | Carrer Olò, 15 i 17 | La cronologia de les construccions permet datar el carrer a la segona meitat del segle XVIII. El número 15, llavors 21, el 1906 era propietat de Maria Rovira Cases. Des d'aleshores la casa ha estat ocupada per diverses famílies de procedència diversa. En l'actualitat el negoci té continuïtat amb l'empresa familiar 'M. Codina SA' que continua fins avui dia. El 1906 el número 17, llavors 23, era propietat de Rosa Valls Poch i posteriorment ha tingut diversos propietaris. | 41.5313400,1.6844300 | 390251 | 4598579 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44502-foto-08044-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular de la segona meitat del segle XVIII, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. Es van efectuar successives reformes al llarg dels segles XIX i XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44532 | Conjunt de cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i un pis o dos pisos. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant fins a nivell del forjat de planta baixa. Les obertures són de proporció vertical i, algunes, horitzontals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors, i recolzen en sòcol arrebossat. | 08044-165 | Carrer Portal, 6, 8,10, 12, 16 i 18 | L'actual número 10, el 8 segons el registre fiscal de 1906, fou comprada el 1928 per Antònia Clanxet Almuni i actualment és d'una empresa. El número 12, numerat com 10 el 1906, fou comprat el 1924 per Anna Vergés Estev. El número 16, des de finals del segle XIX era de la família Olivé. El número 18, el 1906 número 16, era propietat de Josep Ferrer Llopart. | 41.5284000,1.6872500 | 390481 | 4598249 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44532-foto-08044-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construcció possible a inicis del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44429 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional ). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, i sota coberta. EL sostre es a dos vessants amb coberta de teula corba acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Algunes de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb el números 11 i 13. | 08044-62 | Carrer del Call, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24 | Aquest tram del carrer del Call ja estava construït a mitjans del segle XIX, en contrast amb la vorera del davant, que únicament ho estava parcialment. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Molt possiblement ja estava construït a inicis de segle i d'acord amb la datació d'edificis propers es podria datar a la segona meitat del segle XVIII. Les cinc primeres cases d'aquesta vorera del carrer del Call, comptant la que fa cantonada amb el carrer Major, tenien també sortida al carrer Major. | 41.5308700,1.6872200 | 390483 | 4598523 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44429-foto-08044-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Rellevant per tractar-se d'un conjunts urbà | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44433 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVI i ss | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten el sostre a doble vessant de teula corbes i acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb els números 11 i 13. | 08044-66 | Carrer del Call, | El carrer del Call s'ubicaria en el límit del nucli urbà medieval de Capellades. El carrer coincidia amb una de les canalitzacions procedents de la bassa. Això, evita la identificació d'aquest espai com de residència de jueus. Inicialment, també el carrer Sant Francesc era part del carrer del Call. Més tard, va créixer tot aprofitant un camí que conduïa a la zona d'horta en direcció oest, tot morint just davant del molí de 'Cal Titllo'. Aquest tram inicial del carrer del Call (fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Francesc) es va construir en dos diferents moments. A mitjans del segle XIX ja estava edificada la totalitat de la vorera dels parells. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Algunes de les edificacions podien tenir el seu origen, fins i tot, al segle XVII. La vorera imparell estava poc urbanitzada encara en aquells moments. Així, el 1859 la totalitat del carrer sumava 20 cases (10 d'un pis i 10 de dos pisos). Un dels punts essencials en la configuració del carrer del Call fou la construcció d'una sala/teatre a mitjans del segle XIX que fou enderrocada a inicis del segle XX. | 41.5309900,1.6873100 | 390490 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44433-foto-08044-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès.Carrer de traçat trencat que limita el casc antic pel costat nord-llevant. Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44582 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH , Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres, de planta baixa i pis. El núm. 3 es cobreix amb terrat pla, amb barana de barrots de ferro, i el número 5-7 amb una coberta mixta: un terrat amb barana de balustres en un costat i en l'altre un frontó de perfil corb amb hídries al extrems i una ventilació central. La núm. 9 té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. La casa número 3 presenta un un sol eix, amb els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb en reganyol i la número 5-7, composada segons dos eixos, les obertures de la planta primera amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix; i en la número 9, presenta el balcó corregut de la primera planta protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics centrals. Els paraments de façana estan revestits de diferent manera: la número. 3 d'estuc de color ocre, recolzat en un aplacat de pedra d'especejament rectangular fins a sota balcó; la número 5-7, amb estuc de color salmó clar les plantes pis, i gris clar la planta baixa, recolzat en un sòcol estucat de color ocre; i la número 9, amb estuc de color blanc recolzat en un sòcol de pedra aplacada. Les dues portalades de la casa núm. 5-7 estan tancades amb portes de fusta, l'una de tres fulles batents emplafonades i tarja fixa de vidre, i l'altra basculant i tarja fixa de vidre. En la núm. 9, el portal del garatge-magatzem té porta enrotllable metàl·lica, i la de l'entrada a l'habitatge, porta vidriera. | 08044-215 | Carrer Torrenova, 3, 5-7 i 9 | Segons el plànol present a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, el tram inicial de l'actual carrer Torrenova ja es trobava construït. Per això aquesta zona podria haver estat urbanitzada en paral·lel d'un tram del carrer de Sant Joan a inicis del segle XIX. El número 3 del carrer de la Torrenova, segons el padró de 1868, estava ocupat pel matrimoni composat per Maurici Poch, paperer. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. D'acord amb el padró de 1970 no constava que aquesta casa fos ocupada. El número 5-7 del carrer Torrenova era ocupat a mitjan segle XIX per dos habitatges diferents. Al primer hi vivia Pere Rius i la seva família. Al segon hi vivia Francesca Masdeu i els seus fills, de cognoms Marí i Masdeu. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. Des de mitjans de la dècada de 1970 fou utilitzada únicament com a segon habitatge, fins que fa uns anys s'hi ha establert el seu actual propietari. L'actual casa número 9 del carrer Torrenova és conegut com a 'Cal Molins', històricament vinculada a la família Galofré. Possiblement aquest apel·latiu procedeix de la dona d'Anton Galofré: Mariàngela Molins. Els Molins eren una família de paraires. Ja a mitjan segle XIX hi vivia Joan Galofré (fill d'Anton i Mariàngela). | 41.5314500,1.6834600 | 390170 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44582-foto-08044-215-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX i culta de l'inici del segle XX, integrades en ell seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44583 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa.'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, un, dos o tres pisos i sota coberta. Ténen la coberta de teula corba adues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canals i baixants fins al primer forjat. Les façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors. Destaca l'ampli portal de la planta baixa de la casa núm. 13, amb carreus de pedra i arc rebaixat, i tancat amb doble porta de fusta de dues fulles batents, la de fora emplafonada i vidriera, la interior de fusta massissa. | 08044-216 | Carrer Torrenova, 13, 15 21, 23, 25, 27, 35, 37, 39, 41 i 43 | Aquest carrer fou durant molts anys part del llavors passeig de la Immaculada Concepció. Segons mostra el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, una bona part d'aquest carrer ja estava construïda. En realitat eren les darreres edificacions per aquesta part de la vila i al seu davant hi havia una gran zona d'horta propietat de la 'Casa Bas' (l'hort de la Vila). L'anàlisi dels padrons d'època permet apuntar la molt alta concentració de pagesos i treballadors de la propera bòbila. A inicis del segle XX, entre els diferents propietaris d'aquest carrer destacava Joan Coca Farreras. Aquest carrer va cobrar un nou impuls en el seu procés de configuració durant el darrer terç del segle XX. En primera instància, la construcció dels anomenats 'blocs del Batalla' (a la zona de l'actual plaça d'Espanya), a inicis de la dècada de 1960, li van donar un important paper com a carrer de pas, tot essent la via preferent d'arribada al nou nucli urbà de Capellades. En segon terme, a inicis de la dècada de 1990, es va urbanitzar l'Hort de la Vila'. Símbol de la nova funció d'aquest vial en la vida capelladina fou la construcció del Centre d'Atenció Primària en aquest espai, instal·lació inaugurada oficialment el 2000. En realitat, aquesta infraestructura sanitària ocupa la pràctica totalitat dels nous espais construïts en el carrer Torrenova. | 41.5318700,1.6830700 | 390138 | 4598640 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44583-foto-08044-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX integrades en ell seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44577 | Conjunt de cases del carrer Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a migdia, a la part posterior. Són de planta baixa i dues plantes pis, i amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i els seus paraments, arrebossats i pintats de diversos colors, recolzats en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. A l'alçada del primer pis de la casa núm. 6 hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, dedicada a santa Anna. | 08044-210 | Carrer Santa Anna, 4-10 | Algunes de les edificacions d'aquest segment del carrer Santa Anna ja consten al capbreu de 1805, possiblement com a resultat d'una sèrie d'establiments realitzats el 1799. Amb tota seguretat ja existien el 1851, tot prenent com a referent el plànol realitzat aquell any per Rómulo Zaragoza. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. La urbanització d'aquest carrer no es va completar fins a la seva connexió amb el passeig del Capelló a finals de la dècada de 1920. Malgrat això, fins a la dècada de 1960 hi van predominar els terrenys d'horta. L'actual casa número 4 del carrer Santa Anna va estar construït durant l'establiment de 1799 realitzat per Salvador Guarro i Josep Vaqués. S'esmenta Al capbreu de 1805 on apareix una casa en aquest carrer, propietat de Joan Clanxet. Aquesta família va estar vinculada, primer, a l'activitat llanera, i més tard al cotó. L'ocupació d'aquesta família s'allarga fins 1920 que apareixen esmentats els germans Mayans Bartrolí. L'actual casa número 6 del carrer Santa Anna va estar construïda com a resultat d'una operació d'establiment idèntica a la comentada amb anterioritat. En aquest cas, el beneficiari fou Jaume Serena i Serra, cotoner. La casa de Santa Anna, 6 (l'actual 10) era habitada el 1894 per Ramon Garriga Castellví, pagès de professió, i la seva família. | 41.5286300,1.6884300 | 390580 | 4598273 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases del carrer Santa Anna: cases entre mitgeres, d'arquitectura popular, modificades i integrades en el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44578 | Conjunt de cases del carrer Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a nord, al darrere. Són de planta baixa i pis (excepte la núm. 13, de dos pisos), cobertes de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, arrebossades i pintades de diversos colors i recolzades en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. | 08044-211 | Carrer Santa Anna, 7, 9, 11-13 | D'acord amb la imatge gràfica present en el plànol de la Matriu Cadastral de 1851 realitzada per Rómulo Zaragoza, aquest tram de cases ja estava construït el 1851. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. El carrer Santa Anna no es va completar fins a finals de la dècada de 1920, amb la seva connexió amb el passeig del Capelló, procés paral·lel a la construcció del nou escorxador. El 1894, l'actual casa núm. 7 (abans, núm. 3) del carrer de Santa Anna, estava habitada per Filomena Ferret Claramunt. . L'actual número 9-11, segons el padró de 1894, era habitat per Maria Vidal Riba. Segons el registre fiscal de 1906, la casa Santa Anna, núm. 5, era propietat de Jaume Rius Vida. El número 13 del carrer Santa Anna està vinculat des dels seus inicis al cognom Poch fins ben avançat el segle XX. | 41.5286500,1.6887800 | 390609 | 4598275 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44578-foto-08044-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases d'arquitectura popular reformades i integrades en el seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44563 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan 25, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-25-27 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GIL DELGADO, Francisco. 2001. Pedro Segura. Un cardenal de fronteras,. Madrid. Editorial Biblioteca Autores Cristianos. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, dos pis i sota coberta; es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta (la núm. 21, amb l'eix desplaçat a la mitgera). Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb o sense dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. La casa núm. 15 acull una fornícula dedicada a sant Ramon, tancada amb portella de vidre d'arc de mig punt i protegida amb una coberta de petites teules àrabs. Algunes de les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos; les de la casa núm. 21 són de llinda plana de pedra, recolzades en un simple capitell, les obertures tancades amb portes de fusta encadellades, la del magatzem-garatge de quatre fulles. | 08044-196 | Carrer Sant Joan, 15 , 17, 19, 21, 23, 25 i 2725, 27 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 15 (d'Oló, 49, segons la font), el 1906 era propietat de Josefa Casas. La casa número 17 (d'Oló, 51, segons la font), el 1906 era propietat de Jaume Vilaseca, que formava part d'una família amb negocis de bòbiles. Durant el segle XX han viscuts diverses famílies en aquest immoble. El 1970 encara hi vivia amb el seu home Josep Siñol Artigas i els seus fills. La casa número 21 (d'Oló, 55, segons la font), el 1906 era propietat de Francesc Guitart Alemany. En l'actualitat és ocupada, i també propietat, de M. Pilar Alert Valls . Un dels fills, Francesc Xavier Alert Solà, va desenvolupar una important carrera eclesiàstica a partir de 1928. La casa número 25 ha estat vinculada durant dècades a la família Rius, dedicada des d'antic a la pagesia. El 1906 el seu propietari era Josep Rius Claramunt. El 1954 li va arribar en herència a Pere Rius Sastre. El 1970 encara hi vivien membres de la família Rius. La número 27, després d'estar ocupada per diferents famílies (Torres, Padró, etc.), va passar a mans de Francesc Massagué Rius. | 41.5312300,1.6829700 | 390129 | 4598569 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44561 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades títolprovisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa dos pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, algunes modificades a horitzontal. Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El balcó de la núm. 3, transformat amb una galeria tancada amb portam metàl·lic. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. Les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos. | 08044-194 | Carrer Sant Joan, 3,5 i 7 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en bona part de la seva integritat el 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. En aquella època era part del carrer d'Oló. De fet, encara al padró de 1970 conservava la numeració com si fos continuació de l'esmentat carrer. La casa número 3 del carrer Sant Joan, llavors numerada com a 29, era ocupada el 1868 per Tomás Codorniu Serra (teixidor de professió), família de paraires reconvertits al cotó ja a finals del segle XVIII. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. L'actual casa número 5 del carrer Sant Joan, numerada com a 31 el 1868, era residència de Rosa Aloy Ros. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. La casa número 7, llavors numerada com a 33, era ocupada el 1868 per Josep Robert i Magdalena Roig Puig. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. | 41.5312300,1.6834300 | 390167 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44561-foto-08044-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrats en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44565 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). RIBA I GABARRÓ, Josep. 2006. 'Evocació de la fàbrica de Cal Vich', L'Ajuntament Informa. Butlletí Municipal. La Pobla de Claramunt, 40, p. 18. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrere. La casa núm. 31, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; façana composada amb dos eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables i de corda; el balcó de la planta segona, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana és arrebossat, amb la planta baixa pintada de color blanc. La casa núm. 35 és de planta baixa, entresolat, dues plantes pis i sota cobertade teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; la façana és composada amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures tancades amb persiana enrotllable, el parament de façana, arrebossat i pintat de color ocre clar, amb la planta baixa i l'entresolat recolzats en un sòcol de pedra. El portal d'entrada té arc de mig punt, tancat amb una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro, el portal d'entrada al magatzematge té porta vidriera de ferro de tres fulles batents. | 08044-198 | Carrer Sant Joan, 31 i 35 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 31 del carrer Sant Joan està estretament vinculada al cognom Muset. Pere Muset propietari d'una de les fàbriques de filatura de cotó. Posteriorment la l'immoble va anar canviant de propietaris. L'actual casa número 35, el 1906 pertanyia a Ramon Vich Prat amb raó social del seu negoci 'Vich, Serra i Moragrega, SL' (dedicada al gènere de punt), | 41.5311900,1.6825900 | 390097 | 4598565 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44565-foto-08044-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44538 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues o tres plantes pis, i golfes, algunes amb arcades. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal assenyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núm. 17, 19 i 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes estan revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. A les cases núm. 3 i 5 destaquen els portals de carreus de pedra amb arc de mig punt. S'ha de destacar la casa núm. 7 de llenguatge noucentista i les núm. 10-14 amb interessants façanes al carrer de St. Francesc i a la Pl. Sant Miquel. | 08044-171 | Carrer Sant Francesc | Aquest conjunt urbà fou construït en la seva major part, i especialment en el segon tram de carrer, al darrer quart del segle XVIII. Aquesta datació ve avalada per les dates de les dovelles de bona part de les seves edificacions. | 41.5305000,1.6873200 | 390490 | 4598482 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats en l'arquitectura de l'entorn.1 3, 5, 7, 9, 11, 13,15, 17, 19, 21, 23, Conjunt format pels números: 25, 27, 29, 31, 33; 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16. Darrer quart s. XVIII - inici s. XIX. Ës el tram entr el C. Divina Pastora i el C. Call) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||
| 44539 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-0 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI -XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, la del número 5 amb rajoles de ceràmica vista. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La número 3, amb portal de pedra d'arc de mig punt transformat, més tard, en llinda plana, a la clau central del qual hi ha gravada la data '1778'. La número 5 també té portal de pedra d'arc de mig punt i en la clau central hi ha gravada la data '1775'. El parament de façana està arrebossat i pintat de color blanc, i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-172 | Carrer Sant Francesc, 3 i 5 | Ambdues edificacions formen part del notable creixement urbanístic viscut per Capellades a la segona meitat del segle XVIII, així ho avalen els anys que apareixen a les seves portalades (1778, la núm. 3 i 1775, la núm. 5). Fins aquell moment, les cases d'aquest carrer formaven part del carrer del Call. El carrer de Sant Francesc apareix a partir de 1861, arran d'un nou projecte de numeració i de retolació dels carrers de la població. Aquesta resolució es va prendre en el ple de 16 de gener de 1861, tot aplicant la Reial Ordre de 24 de febrer de 1860. L'any 1851 el propietari de l'habitatge núm. 3 era Joan Ros, pagès de professió. Posteriorment l'immoble va tenir diversos propietaris. | 41.5307200,1.6872200 | 390482 | 4598507 | 1775-78 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici de tipologia entre mitgeres modificat, en planta baixa conserva les portalades de la tipologia edificatòria del segle XVIII. Construides l'any 1778 la casa 3 i 1775 la casa 5. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44544 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa i dues, o tres plantes pis. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan disposades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical; els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal senyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núms. 17, 19, 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversos de colors. | 08044-177 | Carrer Sant Francesc, 13, 15,17 ,19, 21 ,23 , 25, 27 i 29 | El moment de construcció seria la segona meitat del segle XVIII. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 11 i 13 eren propietat de Josep Sastachs. En ambdós casos, el 1918 aquestes cases foren comprades per Martí Soteras Parera. En el present, el propietari del número 13 és Jorge Chica Sánchez. El 1894, al número 15 del carrer de Sant Francesc hi vivia Francesc Medalla Corcelles, ferrer de professió. El 1906, els números 17 i 19 eren propietat d'Amador, Conrad, Juli iAntoni Romaní Guerra. El número 19, fou comprat el 1916 per Eulàlia Muray Rigol. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 21 era propietat d'Antoni Vich Puiggròs. El 1909, consta la propietat de Josep Llupià Puigjaner. El 1931, la van comprar Salvador Prat Sellarés. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 23 era propietat de 'Bienes Nacionales'. Fa pocs anys, la va adquirir Jordi Ferrer Admetller, el qual va realitzat una respectuosa reforma en que es va recuperar portalada original. El 1906, el llavors número 27 era propietat de Francesc Costa Martí, paleta de professió. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 29 era propietat d'Antoni Castells. | 41.5305000,1.6863600 | 390410 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44544-foto-08044-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats a l'entorn. Conjunt de cases del carrer Sant Francesc, construides durant meitat del segle XVIII o a inici del segle XIX.Aquestes propietats compleixen en molts casos dos funcions: com a residencies i com a comerços. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44546 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-2 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb una imbricació de doble maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. Les de la núm. 42 són tancades amb persiana enrotllable, el balcó protegit per simple barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana de les plantes pis és sense revestir i es veu el paredat encofrat. La planta baixa és revestida amb aplacat de pedra irregular. La portalada és modificada per adaptar-la a nous usos i tancada amb porta metàl·lica bàscula de dues fulles batents. La casa núm. 40 és composada segons dos eixos, el parament de façana està revestit d'estucat de color blanc que recolza en un sòcol d'aplacat de pedra que incorpora una obertura de ventilació i il·luminació d'una dependència soterrada, protegida amb reixa de ferro. A nivell de forjat de planta baixa hi ha una imposta-cornisa. El portal d'entrada és de llinda plana, tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents i amb reixa de ferro forjat amb motius geomètrics. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. | 08044-179 | Carrer Sant Francesc, 40 , 42, 43, 45, 47, 50 | La cronologia de les cases seria de la segona meitat del segle XVIII o inicis del segle XIX. Segons la imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza aquesta zona del carrer de Sant Francesc estava totalment edificada. Especial esment mereix l'actual número 43 que a principis del segle XX era propietat de Marià Ratés. El 1924 fou adquirida per Quintí Ràfols Tendas històric militant del republicanisme capelladí i del moviment rabassaire. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 va assolir l'alcaldia. Durant una manifestació, els participants el van anar a buscar a casa seva i van fer que l'encapçalés. Un tret, possiblement disparat d'alguns dels seus enemics del bàndol anarquista, va acabar amb la seva vida a la cruïlla entre els carrers Sant Francesc i Call. Els actuals 45 i 47 eren propietat de Tecla Calvet Margenat l'any 1906. Foren adquirides el 1940 per Àngela Mayans Catot. En l'actualitat, després d'estar sotmeses a un procés de divisió de la propietat horitzontal, són de diferents propietaris. | 41.5297200,1.6879700 | 390543 | 4598395 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44546-foto-08044-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. Moment de construcció entre la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX . | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44555 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-3 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt d'edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis; amb coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical. La casa núm. 88, en cantonada amb la travessia del Portal, presenta la part de davant amb coberta plana i la posterior a una vessant amb teula àrab. La núm. 94, es cobreix amb coberta plana. La núm. 96 queda exclosa del conjunt. | 08044-188 | Carrer Sant Francesc, 88 , 90, 92, 94, 98 | Aquest conjunt urbà marcava la fi de la zona urbanitzada a Capellades, a mitjans del segle XIX. De fet, únicament estaven construïdes les cases de la seva part superior (les més properes a la Travessia del Portal), mentre que les darreres foren construïdes a la segona meitat del segle. Serveixi com a indicador que encara el 1906, l'actual número 98, limitava amb un cobert. Per tant, un cop construït la totalitat del sector, encara eren les darreres cases el carrer de Sant Francesc fins al procés d'urbanització de finals de la dècada de 1950 i inicis de la de 1960. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 72, actual 88, era propietat de Josefa Matas El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 74, era propietat d'Eusebi Mallén. L'immoble ha canviat de mans en diverses ocasions. Segons el Registre Fiscal de 1906 la casa del carrer Sant Francesc llavors 76 (92 en el present) era propietat d'Alfons Bori Vilar. El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 78, 94 era propietat d'Amàlia Madurell Llucià i actualment és propietat de Concepción Irastorza Elgarresta. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 82, era propietat de Maria Batlle Bernadet i la propietat va canviar de mans fins l'actualitat. | 41.5278900,1.6882700 | 390565 | 4598191 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44555-foto-08044-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat.Conjunt urbà de cases del carrer Sant Francesc. El moment de construcció seria entre inicis i segona meitat del del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44556 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix, desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Les de la planta sota coberta són sensiblement horitzontals i tancades amb persianes de enrotllablesi de corda. Els balcons de la planta pis estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-189 | Carrer Sant Francesc, 97, 99, 101, 116 | Aquest grup de cases tancava el carrer de Sant Francesc per la part de llevant, fins el procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, així ho mostra. El 1894, Francesc Vergés Rius residia a l'actual número 97 del carrer de Sant Francesc i la propietat va canviar de mans en diverses ocasions al llarg del segle XX. El 1894, Pere Mora Solé i la seva família vivien a l'actual número 99 del carrer de Sant Francesc. Pere Mora era paperer. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joan Mora Riba també paperer. El 1962, la va comprar Vicenç Oliva Capdevila i Pietat Xaus Saumell, que hi vivien el 1970 junt amb el seu fill, Fèlix Oliva Saumell i la seva família. El número 101 del carrer Sant Francesc era habitat el 1894 per Joaquim Sendra Saladrigas, traginer de professió. El poder paperer i llaner ja havia desaparegut a finals del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joaquim Sendra Saladrigas. El 1910, hi residia amb la seva dona Maria Vergés Cardús. Després, va passar a mans de Rosa Sendra Vergés. El 1953, la va rebre en herència Marcel·lí Batlle Sendra. | 41.5274100,1.6883300 | 390569 | 4598138 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44556-foto-08044-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular representativa de la singular tipologia de façana composada d'un sol eix desplaçat a la mitgera, construides a mitjan segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44500 | Conjunt de cases del carrer Olò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-olo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrera, de planta baixa, pis i sota coberta, i dos pisos i sota coberta. La cobertura es de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical, i sensiblement horitzontal. En la número 8-10, la planta sota coberta està composada amb una arqueria de quatre arcs de mig punt, els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i el parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat en un sòcol d'aplacat de pedra. La número 12, té la façana acabada amb dos arcs de mig punt, amb parament de façana arrebossat i pintat de color blanc, que recolza en un sòcol esquerdejat pintat de color gris. | 08044-133 | Carrer Olò, 8,10 i 12 | Aquest tram del carrer Oló està datat a la segona meitat del segle XVIII. Durant el segle XIX, aquest sector sembla vinculat a la família Bisbal. En el padró de 1868, consta la seva residència en aquest grup de cases de Josep Bisbal important família de pagesos. El registre fiscal de 1906, ofereix una aproximació a la propietat d'aquestes cases. La número 8 era propietat de Joan Bisbal Martorell (de Sant Pere de Riudebitlles). El 1906, el número 12 era de Josep Bisbal Ferrer, rebent-la més tard per herència Josep Bisbal Soteras. El 1959 la van adquirir Antoni Garrich Quintana i Presentación Saiz Hortelano. | 41.5314600,1.6850000 | 390298 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44500-foto-08044-133-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en les edificacions de l'entorn immedia La cronologia general del conjunt correspont a segona meitat del segle XVIII. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44498 | Conjunt de cases del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta a dues vessants de teula corba, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb diversos tipus de ràfec, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. La quasi totalitat de les façanes estan composades segons un eix desplaçat a la mitgera. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors, recolzats en un ventall de tipus de sòcol. Cal senyalar les cases núm. 10, 'Cal Brillo', composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera i la portalada de carreus de pedra i llinda plana, i la núm. 28, amb portalada de carreus de pedra i llinda plana emfasitzada per un balcó de planta sinuosa, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. | 08044-131 | Carrer Nou, 2-28 i 3-25 | El carrer Nou, situat a l'antiga partida del Mas de la Mosca (o 'Camp de l'Era'), es va estructurar durant el segle XVIII. Un dels principals propietaris, que amb les seves vendes va contribuir decisivament a la urbanització de la zona, fou Francesc Prats Coca, el qual entre 1749 i 1763 va vendre dotze peces en aquest lloc. El 1905 se li atorgava una llargada de 95 metres. Un element històric del carrer Nou, de fet a l'edifici amb cantonada al carrer Major, fou l'edificació d'un saló de Ball, que fou la seu del 'Círculo del Porvenir'. Aquesta entitat es va crear el 12 de març de 1886 amb el nom del Porvenir. El 17 d'agost de 1887, es va reconstituir amb el seu nom definitiu. El 10 de desembre de 1915, segons acord del ple municipal, se li va posar el nom de Josep Anselm Clavé, circumstància que fa que encara avui en dia tingui la peculiaritat de comptar amb doble retolació i nom. | 41.5291000,1.6875700 | 390509 | 4598326 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44498-foto-08044-131-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt homogeni d'arquitectura popular de cases entre mitgeres. El conjunt té un orígen a mitjan del segle XVIII, i en altre casos als segles XIX i XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44483 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana de la casa núm. 20 està composada segons dos eixos; la núm. 22, amb tres i les núm. 24 i 26, amb un eix centrat. Les obertures són de proporció vertical, les de les cases núm. 22, 24 i 26 són emmarcades. El balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les de la casa núm. 22 amb dibuixos geomètrics als extrems. Les obertures de la planta baixa de les cases núm. 20, 22 i 24 han estat modificades per adaptar-les a nous usos. La de la casa núm. 26, està emfasitzada amb un portal de dues pilastres estriades i un arc rebaixat. Els paraments de les façanes són revestits d'estucat i arrebossat. Les núm. 20 i 22 de color ocre i la núm. 24, de color blanc. Les façanes recolzen en l'aplacat de pedra de la planta baixa. En la núm. 26, de color salmó, recolza en un sòcol arrebossat que incorpora dues petites obertures de ventilació. | 08044-116 | Carrer Major 20, 22, 24 i 26 | Les primeres edificacions probablement siguin del segle XVII. La casa número 20 del carrer Major, popularment coneguda com a 'Cal General', és des d'antic seu d'un comerç de comestibles des de 1870, primer, i d'una pastisseria, després. El número 22, era propietat de Llorenç Miquel i Costas, i després dels seus descendents. Posteriorment, fou adquirida per la família Guasch, propietaris de la veïna pastisseria. El número 24, estava vinculat com a mínim des de mitjan del segle XIX a la família Bernadet que tenia com activitat principal la de la fusteria. Des de fa anys a la planta baixa d'aquest edifici hi ha un negoci de gestoria. El número 26, va tenir diversos propietaris i llogaters entre finals del segle XIX i durant el segle XX. A inicis de la dècada de 1990 es va instal·lar una agència immobiliària. | 41.5305000,1.6863500 | 390409 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44483-foto-08044-116-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configuren el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Actualment com en el passat compleixen una doble funció, com a residencia i com a negoci. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44484 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major-0 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT | XVI-XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i golfes. Presenten coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i acabades amb diverses tipologies de ràfec. Les façanes dels números 26, 29, 31, 36, 43, 49,50, 74 i 76, són composades amb obertures de proporció vertical, en algunes cases han estat transformades en horitzontal; els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos als extrems. Sobre l'arc de la planta baixa de la casa núm. 27, hi ha una pedra gravada amb la data '1858'. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors i recolzen en diferents tipus de sòcol. | 08044-117 | Carrer Major 27-82 | Aquest sector del carrer Major es venia configurant i urbanitzant des del segle XVII. El nucli medieval es situava fins a la zona propera al carrer del Call. Fora d'aquest àmbit, es van anar construint diferents edificacions al llarg del segles XVI, XVII i, molt especialment XVIII, amb el que pràcticament va quedar completada la urbanització de tot el carrer fins a la zona de l'actual plaça Àngel Guimerà. Progressivament es van anar construint cases en espais ocupats fins llavors per horta. Els capbreus disponibles ofereixen una bona aproximació al ritme d'aquest procés. A mitjans del segle XIX, l'estructura de l'actual carrer Major estava completada, com demostra la imatge del plànol realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb finalitats relacionades amb la contribució territorial. Amb els progressius canvis socials econòmics que es van donar al segle XIX, el carrer Major va anar adquirint una configuració molt similar a l'actual: centre comercial de la vila. Serveixi com a indicador l'augment del número de forns de pa que van passar de 4, el 1845, a nou, el 1895. En la seva major part estaven al carrer Major. Els antics habitatges de pagesos, paraires o paperers vancomençar a ser utilitzats en els seus baixos amb finalitats comercials. Alguns establiments centenaris tenen encara la seva seu en aquest espai. Altres espais han transformat el seu ús comercial. Des de forns de pa a sabateries, tot passant per carnisseries, han contribuït a la configuració d'aquest espai urbà. | 41.5293500,1.6869400 | 390457 | 4598355 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44484-foto-08044-117-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Conjunt de cases del carrer Major 27, 29,31,33, 43,45,49,51,53,59, 63, 69, 71, 32,34, 36, 40, 42, 54, 56, 58,60, 62,72,74,76, 78, 80 i 82. El període de construcció dels diversos immobles s'estèn entre el segle XVI i XIX. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. Conjunt urbà d'interès i àrea d'expectativa arqueològica. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44480 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Al llarg del carrer hi trobem dues tipologies constructives . El tram de llevant del carrer que surt al carrer Major, incorporat al nucli antic, de cases entre mitgeres de tres i quatre plantes d'alçada i el tram de ponent en el estaquen una majoria de cases aïllades de tipologia ciutat jardí. El primer tram de cases entre mitgeres de planta baixa, i dues o tres plantes pis i golfes amb pati a darrera. Presenten coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Algunes de les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, els quals recolzen en sòcol estucat de color verdós. En el segon tram de cases unifamiliars aïllades rodejades de jardí cal senyalar el curt tram a migdia del carrer amb tres cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis. | 08044-113 | Carrer Garbí (C. Leopold Ribot) 11, 13, 15 i 30, 31, 32, i 35 | A inicis del segle XX, es va iniciar de forma modesta el procés d'ampliació i urbanització del carrer Garbí el seu procés d'urbanització. El principal motiu fou la construcció de la fàbrica d'electricitat de Florenci Pol inaugurada el juliol de 1908. La següent fita fou la construcció de la torre de Josep Guasch Orts (acabada el 1917). Durant la dècada de 1920 s'hi va afegir la torre de Pau Fortuny. Bona part dels espais a urbanitzar havien estat des de temps antic propietat de la família Prats, coneixent-se aquesta part central del carrer com 'Camp del Prats'. El carrer de Garbí va rebre des de 1931 el nom de Leopold Ribot, en homenatge al mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. El 1933 i el 1934, es va completar el procés d'obertura del carrer com a resultat de les obres realitzades per a la construcció de la piscina promoguda pel 'Patronat Capelladí de l'Esport de la Natació' La inestabilitat política viscuda durant la dècada de 1930 va dificultar la continuació del procés d'urbanització, però un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939 s'hi van sumar nous edificis: la casa de Joaquim Romañá i Cal Paiés. El procés es va anar completant durant les dècades de 1940 i 1950 amb la construcció d'una nova sèrie de torres (Cal Titulata, Cal Veà i Cal Ramírez) i de l'edifici de la Caixa de Pensions. Amb aquestes obres el carrer va assolir el seu aspecte actual, amb alguna nova edificació al darrer quart del segle XX. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) va recuperar el nom de carrer de Garbí (tot mantenint un esment en homenatge a Leopold Ribot). | 41.5296800,1.6856200 | 390347 | 4598393 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44480-foto-08044-113-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | En la majoria dels casos son babitatge i habitatge i comerç. El tram de cases entre mitgeres és representatiu de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. Les núm. 11, 13 i 15 estan composades amb un sol eix desplaçat a la mitgera. De les cases aïllades cal senyalar els núm. 30, 31, 32, i 35 | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44442 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. | 08044-75 | Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 | El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. | 41.5304800,1.6884000 | 390580 | 4598479 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim o Josep Salvador | Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44443 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten coberta a dos vessant amb teula corba , acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical, i són arrebossades i pintades de diversos colors. Els paraments de façana recolzen en un sòcol de pedra aplacada de diverses formes i materials. | 08044-76 | Carrer Divina Pastora, 14, 16, 18 i 20 | El carrer de la Divina Pastora es va construir en un espai tradicionalment conegut com 'Els Estricadors', ja que el gremi de paraires hi tenia aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. La urbanització d'aquest espai es va produir fonamentalment durant la primera meitat del segle XIX. En aquest procés, foren decisives les cases edificades per la família Salvador, durant el primer terç del segle XIX, a la vorera imparell i la construcció de l'escola de la Divina Pastora, a mitjans del segle XIX. Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza, agrimensor, el 1851, aquest espai del carrer Divina Pastora estava totalment construït en aquella data. | 41.5304600,1.6883700 | 390578 | 4598476 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44443-foto-08044-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura representativa del llenguatge popular del segle XIX amb algunes transformacions, integrades en el conjunt d'edificacions del seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||
| 44494 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La núm. 3, amb planta baixa i pis, es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana de ferro de brèndoles verticals. La façana està composada amb una àmplia obertura de proporció horitzontal. Les núm. 5 i 7, de planta baixa i dos pisos, amb cobertura de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa. La núm. 5 amb permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les obertures de les dues cases són de proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. El parament de les façanes és arrebossat i pintat, de color blau cel les cases 3 i 5, i de color blanc la núm.7. El revestiment de està recolzat en un sòcol pintat de color gris, en les cases 3 i 5, que enllaça amb el pintat de l'emmarcat dels portals. El portal de la núm. 3 és tancat amb dues portes, l'exterior vidriera de fusta i plegable en quatre batents aplacades de xapa metàl·lica, i l'interior de fusta. El sòcol de la núm. 7 és amb aplacat de pedra de forma irregular. | 08044-127 | Passeig Miquel i Mas, 3,5 i 7 | Segons les planimetries de 1870, els espais ocupats per les cases no eren urbanitzats. Per tant, es podria datar la seva construcció entre 1900 i 1905, segons el Registre Fiscal de 1906 on figura que les cases 3 i 5 del Passeig Miquel i Mas eren propietat de Pere Vilaseca Borrull. Vilaseca era un industrial amb una bòbila situada en la zona posterior a les pròpies cases objecte de comentari. Els anys 1918 i 1956 els immobles va canviar de propietari. | 41.5302500,1.6836100 | 390180 | 4598459 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44494-foto-08044-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de l'inici del segle XX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44493 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i planta baixa, un pis i sota coberta. Presenten la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diferents tipologies, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de llibret i enrotllables. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portals d'entrada són d'arc rebaixat o llinda plana, tancats amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. Les finestres són protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. Els paraments de façana són estucats i arrebossats amb diversitat de colors, recolzats en sòcol. | 08044-126 | Passeig Miquel i Mas, 2, 10,12, 14, 16, 18 i 22 | Les fonts indiquen que el moment de construcció d'aquestes cases aniria entre la dècada de 1850 i 1890. El plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, mostra com aquests solars estaven sense edificar, mentre que un altre de 1877 demostra que ja estava construït parcialment. La casa número 12 està vinculada des dels seus orígens a la família Castells que l'han mantingut fins l'actualitat. El número 14 apareix ja vinculat a la família Freixas a finals del segle XIX. El número 16, llavors amb el número 11, el 1906 era propietat d'Ignasi Geis Marsal que residia a Terrassa des de finals del segle XIX. Aquesta casa ha estat popularment coneguda com a 'Cal Geis'. La número 18, el 1906 (com a número 7 del Passeig de la Concepció) era propietat de Josefa Busquet Soteras. Més tard fou adquirida per Plàcid Rosell i la seva esposa Trinitat Pons Abadal. . La número 22, està relacionada des dels seus orígens amb la família Puigjaner, una de les que comptava amb més presència social i política de la vila des del segle XVII. | 41.5321000,1.6835400 | 390178 | 4598665 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44493-foto-08044-126-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de la segona meitat del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44529 | Conjunt de cases del Carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-pilar | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis amb pati a la part posterior. Ténen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un o dos eixos, la núm. 51 amb l'eix desplaçat a la mitgera. Amb obertures de proporció vertical i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són estucats o arrebossats i pintats. A la núm. 47, les plantes pis són estucades de color ocre i la baixa de color gris; a la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències soterrades. | 08044-162 | Carrer Pilar, 49-57 | Un dels canvis urbanístics més importants de Capellades a les dècades centrals del segle XIX fou l'obertura del carrer del Pilar fins al passeig de la Immaculada Concepció. El plànol realitzat 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, demostra que la part superior del carrer del Pilar, la situada per damunt del rec del Corronaire, no existia. La decisió d'obrir aquest carrer fou presa segons acord municipal de 9 d'abril de 1854. Tot i així, la zona propera al passeig del carrer del Pilar encara estava per urbanitzar a finals de la dècada de 1870, com ho demostra la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades amb Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila. De fet, el cadastre assigna com a període de construcció per a moltes d'aquestes cases la dècada final del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 47 del carrer del Pilar (llavors 37) era propietat de Francesc Bros Sabater. Les dues següents cases eren propietat d'Isidre Fons, paleta de professió i amb una empresa de construcció. Va participar en el grup fundacional de la 'Lliga Comercial, Industrial i Agrícola'. El 1924 hi vivia amb tota la seva família. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 51 del carrer del Pilar (llavors 41) també pertanyia a Isidre Fons Solà. El padró de 1920, documentava la residència de Pere Costa Tubella i la seva família. En l'actualitat les antigues propietats s'han transformat en un taller de sabateria als baixos del propi edifici. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 53 del carrer del Pilar (llavors 43) era propietat de Justí Royo Mas. L'actual número 55 era propietat de Francesc Fosalba Prats. Aquesta casa va passar a ser propietat de la 'Fundació Consorts Guasch', residència de la tercera edat on va passar els seus darrers dies Lluïsa Cornejo. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 57 del carrer del Pilar (llavors 47) era propietat de Pere Vilaseca Borrull, membre d'una família que havia gestionat una bòbila. | 41.5301800,1.6839700 | 390210 | 4598451 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Finals del segle XIX | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44551 | Conjunt de cases del Carrer Sant Francesc73, 75, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-73-75-77 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-184 | Carrer Sant Francesc, 63, 65, 67, 69, 71, 73. | El moment de construcció es situa en la segona meitat del segle XVIII, tot i que alguna edificació concreta pogués datar de períodes anteriors. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta i es situaven en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 63, era propietat de Ramon Claramunt segons el Registre Fiscal de 1906. Posteriorment va ser adquirida per pagesos i actualment la propietat està segmentada segons un procés de divisió horitzontal entre diferents propietaris. El número 65, era propietat de la família Vich des de finals del segle XIX i també durant pràcticament tot el segle XX. . El número 67, segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Antoni Vich Puiggrós, venuda posteriorment a altres propietaris . El 1960 fou venuda a Pere Rosés Martró. El número 69, era propietat de Josefa Mata, canviant de propietari en diverses ocasions. El número 71, era propietat Josep Romaní Tort, canviant de propietari en diverses ocasions. En l'actualitat és propietat de Josefina Valls Borràs. El número 73, el 1906 era propietat de la vídua de Francesc Codorniu una part de la família es dedicava a la manufactura llanera i ja al segle XX es diversificaren les activitats de la família; comercial i una altra eren pagesos. L'actual número 75, des de mitjans del segle XIX consta la residència de la família Batlle, canviant posteriorment de mans en diverses ocasions. El número 77, era propietat, segons el Registre Fiscal de 1906, de Josep Farré Puiggròs. Posteriorment va pertànyer a la família Flo amb negoci de forn de pa al carrer Major. | 41.5290700,1.6881000 | 390553 | 4598322 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44551-foto-08044-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc. La construcció es pot situar entre la segona meitat de segle XVIII i inicis del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44549 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc68, 70, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-68-70-72 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana acabades amb ràfec de diferent tipologia. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical i, algunes, horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Cal assenyalar la casa núm. 66, amb una contundent imbricació de maó i teula, i amb una fornícula a nivell de la planta primera, entre les dos eixos d'obertures. Els balcons de la planta primera d'aquesta casa estan protegits per baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos geomètrics a la part baixa. A la planta baixa hi ha una àmplia portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat. Els paraments de les façanes de les cases són revestits d'arrebossat i estucats amb diversos colors. | 08044-182 | Carrer Sant Francesc, 58 , 60, 62, 64, 66 i 68 | Aquest conjunt de cases es situava en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 58, era propietat el 1906 de Casimir Mora Estalella.. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 60, era propietat el 1906 de Leandre Creixell. El 1924 fou adquirida per Brigida Fernández P. Agustí Pons Ferrer. El número 62, el 1906 era propietat de Rossend Vergés. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 64, el 1906 era propietat de Francesc Mora Estalella, Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 66, era de Paula Soteras Puig. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. El número 68, segons el padró de 1894, hi vivien Jaume Parellada Soteras i la seva família. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. | 41.5289500,1.6880800 | 390551 | 4598309 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construccions efectuades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX. Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||||
| 44585 | Conjunt de cases de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La número 2, en cantonada, és de planta baixa, pis i sota coberta amb teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer Travessia del Portal; les vessants acabades amb imbricació de teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les dues façanes estan composades amb obertures de proporció vertical línia d'arcs rebaixats del sota coberta està tapiada. La portalada d'entrada, de llinda plana, té una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments estan arrebossats i pintats de color salmó, i les cantonades emfasitzades amb carreus de pedra. La casa número 4 és de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants,. La façana és composada amb un únic eix, desplaçat a la mitgera, amb les obertures de proporció vertical. El parament de façana és arrebossat. La casa número 6 és de planta baixa, planta pis i sota coberta, i presenta coberta de teula corba a dues vessants. La façana és composada segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable; en l'eix situat cap a la mitgera de ponent hi ha un ampli portal d'entrada, en arc rebaixat, tancat amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-218 | Travessia del Portal, 2, 4 i 6; Carrer del Portal | Aquest sector del municipi ja estava construït l'any 1851 segons es reflecteix al plànol fet per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. El número 2 de la Travessia del Portal estava vinculat a la família Castellví segons es desprèn dels padrons de 1868 i 1894. Posteriorment canvià de propietaris. La casa núm. 4 era propietat de Melitó Castellví Torroella que emigrà a l' Argentina, per retornar el 1909 i desenvolupar una gran activitat política, tot arribant a ocupar l'alcaldia el 1912. La propietat va tenir problemes de manteniment a mitjan de segle XX. El 1970 hi residia el matrimoni format per Jaume Millàs Freixas i Montserrat Busquets Castells. El número 6 era propietat de Bartolomé Sabater Prats, destacat paperer que el 1895 va edificar una casa al carrer del Portal. Posteriorment l'immoble va ser ocupat per altres famílies. | 41.5281600,1.6874800 | 390500 | 4598222 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44585-foto-08044-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases que formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrat en les edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44586 | Conjunt de cases de Mateu Tort i Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-mateu-tort-i-codorniu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer i amb pati a darrere. Són de planta baixa i pis, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, amb una o dues a la planta baixa (algunes han estat modificades per adaptar-se a nous usos). La casa núm. 11 conserva la porta vidriera de fusta de dues fulles batents. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de color blanc i ocre, recolzats en sòcol. | 08044-219 | Travessia del Portal, 5-15 | El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, que a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. El 1914, Isidre Font va reformar les façanes d'aquestes cases. Tradicionalment, aquestes cases foren arrendades durant dècades i finalment foren venudes a diferents propietaris. Segons el Registre Fiscal de 1906, no consta encaracap transacció addicional. Desprès de diversos propietaris al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, avui en dia consta com a propietat d'Albert Ràfols Culleres i figura com a un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfols Casamada. | 41.5281400,1.6877200 | 390520 | 4598220 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44586-foto-08044-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt seriat de cases unifamiliars entre mitgeres, representatiu de l'arquitectura popular, amb les façanes composades amb l'eix desplaçat a la mitgera. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44575 | Conjunt de cases carrer Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-sant-ramon | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues planta pis i sota coberta; amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de teula, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical; els balcons, protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, i el portal de planta baixa de la casa núm. 27, té brancals i arc rebaixat de carreus de pedra. La finestra de la planta baixa, amb reixa de ferro, ha estat modificada. Sobre la llinda de la finestra hi ha una placa de peces ceràmiques blanques amb la grafia 'CAL JANGENERAL'. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol de pedres aplacades. La casa núm. 29 també té la façana arrebossada | 08044-208 | Carrer Sant Ramon, 27-29 | L'actual casa número 27 del carrer de Sant Ramon ha estat relacionada durant més d'un segle i mig amb la família Poch. El 1868 hi vivia Joan Poch Ferrer, i la seva família que va seguir ocupant la casa fins ben avançat el segle XX. Possiblement, l'apel·latiu 'Cal Jan General' es deu a Joan Poch, ja que una branca d'aquesta família de Capellades eren coneguts com de 'Cal General'. La casa número 29 es troba vinculada des d'antic a la família Martí. El 1894 ja hi vivia Pere Martí Vallès amb la seva família. El 1906, Pere Martí, paleta de professió, era el propietari d'aquest edifici. | 41.5279600,1.6862300 | 390395 | 4598202 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44575-foto-08044-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases conegudes com Casa Joan Poch Ferrer 'Cal Jan General' i Casa Pere Martí Vallès, representatives de l'arquitectura popular, de la segona meitat del segle XIX, integrades en el seu entorn. Segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||
| 44416 | Conjunt de cases carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-amador-romani | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER HEMEROTECA DIGITAL DE LA VANGUARDIA. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Presenten la coberta a dos vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les façanes es composen de la següent manera: la núm. 13, amb un sol eix amb obertures de proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable; la núm. 15, amb obertures de proporció vertical, menys la de les golfes que és horitzontal; la núm. 17 està presenta dos cossos de diferent alçada, amb obertures de proporció vertical. Els balcons son protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems, i el portal d'entrada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta, el qual dóna accés a un ampli vestíbul distribuïdor a doble alçada. Els paraments de façana de les tres cases són arrebossats i pintats de color blanc, recolzats en sòcol de pedra aplacada i revestiment esquerdejat. | 08044-49 | Carrer Amador Romaní, 13, 15 i 17 | Aquestes construccions son de finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. La casa número 13, estava vinculada a una família de Castellolí: els Serra. El 1823 es documenta una cessió en emfiteusi d'una casa al carrer Fondo per part d'Agustí Serra, de Castellolí, a Magí Soler, pagès originari de Clariana. L'edifici, el 1868, estava habitat per Jaume Torelló Ballà, pagès, la seva esposa Anna Roig i Alió i els seus dos fills. Aquest edifici fou adquirit el 1953 per Joan Vila Espert. L'actual casa número 15, està vinculada des d'antic a la familia Aloy, sempre vinculats als treballs agrícoles. En l'actualitat l'edifici està ocupat per llogaters. El número 17, segons el padró de 1846, estava ocupat per Joan Roig persona amb diverses propietats al mateix carrer. Després d'una estança a Cuba, 1891. Durant el segle XX es tenen documentats diversos propietaris. | 41.5324300,1.6845300 | 390261 | 4598700 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44416-foto-08044-49-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44449 | Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Actualment es troben deshabitades | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació | 08044-82 | Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22) | Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés. | 41.5328100,1.6896300 | 390687 | 4598736 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 44593 | Conjunt de cases a la Plaça Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-a-la-placa-jacint-verdaguer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres de la façana de ponent de la plaça, són de planta baixa i tres plantes pis, els núm. 6 i 8 cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec recolzats en carteles, canal i baixant fins el forjat de planta baixa, la núm. 7 amb coberta plana, limitada per una balustrada on es recolzen tres pilars que conformen una simple pèrgola. Les façanes de les cases núm. 6 i 7 estan composades segons dos eixos, la núm. 8 amb quatre eixos. Les obertures de les tres cases són de proporció vertical, protegides les núm. 6 i 8 amb persianes de corda i la núm. 7 amb persiana enrotllable i de corda, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes estan revestides amb estuc de colors ocre i verd clar. Les obertures de les plantes baixes han estat modificades per adaptar-les a nous usos. | 08044-226 | Plaça Jacint Verdaguer, 6, 7, 8 | Les tres cases ocupen un dels primers espais urbanitzats del nucli urbà de Capellades durant l'edat mitjana tan com s'esmenta en la documentació de l'època referint-se a l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. Ja en aquella època es va mostrar la creixent centralitat d'aquestes edificacions, i del conjunt de la plaça. La importància comercial d'aquesta zona es va anar incrementant, reforçant la derivada de l'existència del mercat dels diumenges. Segons la imatge gràfica realitzada per Rómulo Zaragoza, el 1851 aquests espais ja estaven construïts. L'actual número 6, és resultat de la fusió de dues edificacions preexistents (el 6 i el 7 segons el Registre Fiscal de 1906). Segons el 1906, era propietat d'Antoni Llopart (La Torre de Claramunt) i tenia 25 m². El 1916 en va fer inventari Joan Llopart Domènech i el 1952 la va adquirir Antoni Girbau Prats. La llavors número 7, el 1894 ja era ocupada per Isidre Gabarró Iglesias. El 1906 era propietat de Pere Gabarró amb la seva família, dedicat al comerç. Altres propietaris de l'immoble també s'han dedicat al comerç. L'actual numero 7, a principis del segle XIX era propietat de la família Saló. Així constava una casa amb aquesta ubicació al Capbreu de 1805, que era propietat de Salvador Saló. Josep Saló, farmacèutic, la va vendre . Aquest espai va ser la farmàcia familiar dels Sabater fins el 2005, en què es varen traslladar a la mateixa plaça a un altre espai. Els llavors número 10 i 11, ara número 10, eren propietat de la família Saladrigas. Al capbreu de 1805 ja apareix una casa a nom d'Antònia Talavera, vídua de Josep Saladrigas (fabricant de draps), reconvertits a la manufactura paperera. Altres propietaris il·lustres va ser els Marra antics fargaires reconvertits a paperers. Entre els seus actius immobiliaris a Capellades cal comptar amb el molí de Cal Titllo. El seu propietari, a inicis dels segle XX, era Josep Marra Almirall. El 1910 torna aparèixer a nom d'Antònia Saladrigas Bernadet. Desprès de diversos propietaris, ambdues cases foren adquirides el 1936 per Joan Esquirol. El darrer dels espais, l'antic 11, era el conegut Cafè de la Parra, ocupat en diferents èpoques per cafeters-arrendataris. | 41.5311600,1.6859400 | 390376 | 4598557 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44593-foto-08044-226-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà de tres cases d'origen medieval, canvis al segle XIX i reformes segle XX. Formant part del primer espai públic de la població, entorn del qual ha esdevingut el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic per un conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura d'autor, presidits per l'església parroquial. La majoria dels immobles actualment tenen una doble funció, com a habitatge i com a comerç. | 94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44438 | Conjunt de cases Claramunt - Matosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-claramunt-matosas | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati a darrera. Són de planta baixa i dues plantes pis. La coberta es a doble vessant amb teula corba i acabats amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures rectangulars de proporció vertical i, en alguns casos, sensiblement horitzontals. Estan composades amb un o dos eixos, amb una o dues obertures a la planta baixa, algunes modificades per adaptar-les a nous usos. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de diversos colors, alguns recolzen en sòcol de pedra aplacada. | 08044-71 | Carrer Canaleta, 8, 10, 12, 14 I 18 | El carrer de la Canaleta marcava un dels límits del Capellades medieval, el seu traçat és paral·lel a un dels recs que configuren la xarxa hidràulica que neix a la Bassa, veïna del Molí de la Vila. Una part del carrer està composada bàsicament pels patis posteriors de les cases de la plaça Verdaguer, mentre que l'altra està edificada possiblement des del tombant dels segles XVII i XVIII. Aquestes cases es troben estretament relacionades amb la família Claramunt, primer, i Matosas després, com també la número 6. El patrimoni s'originava en Francesc Claramunt i Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, inici d'un vincle de la família amb el consistori . També, apunta que a partir de la dècada de 1910 van anar venent les diferents cases que posseïen. Des de mitjans del segle XX els principals canvis en la propietat d'aquestes cases ha estat l'adquisició dels dos darrers edificis pels germans Torres Quintana, a inicis de la dècada de 1970. | 41.5311000,1.6855700 | 390345 | 4598551 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44438-foto-08044-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunts urbans d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 44459 | Conjunt de cases antigues de Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> | XIX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> | 08044-92 | Carrer Garbí, 19, 21, 23 | <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> | 41.5296803,1.6853443 | 390324 | 4598394 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc