Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44853 | Ouada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada | REIXACH, Modest , coord. (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona. | XIX-XX | Es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. Antigament es feia ball amb un acordió i la gent cantava. Anaven per les cases dient: 'Què hi ha res pels camigeaires (caramellaires)'. En els masos els donaven ous i amb aquests ous es feien truites amb un foc a terra i s'acompanyaven d'una cassolada d'alls tendres i cansalada. Quan la gent va començar a treballar a la fàbrica, els van començar a donar diners enlloc d'ous. | 08049-206 | Font dels Pagesos | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundar l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. L'any 1982 organitzen la 1ª trobada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any. | 42.0140300,1.8275000 | 402917 | 4651999 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44854 | Riera de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merola | AA.VV (1973). Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. IV, pàgs. 548 i 549. Barcelona. ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dincs revista L'Erol, núm. 8. Berga CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. MASCLANS, F. (1977). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc. Barcelona. | La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix) Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms. Cal destacar alguns trams amb vegetació de joncedes i zones de bardisses i boix (Buxus sempervirens) alternades amb vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), pollancre (Populus nigra), el plataner o l'àlber, el freixe i el gatell amb alguns exemplars d'avellaner. En aquells marges on no hi ha vegetació arbòria, l'esbarzer juntament amb l'arç blanc, l'aranyoner, el roser bord, el lligabosc, el roldor o l'aranyoner entre altres van substituint la comunitat arbòria. No obstant això serveix de refugi a nombrosos ocells i petits mamífers. La sarga o l'herba sabonera es troba més aviat representada en la zona d'aiguabarreig de la Riera de Merola amb el riu Llobregat. Entre els arbusts i plantes enfiladisses destaquen l'arç blanc, l'olivereta, el sanguinyol, l'heura, la vidalba, el lligabosc. Prop dels molins i horts que es troben en llarg de la riera hi creixen els canyissars boga espargani i plantatge d'aigua La vegetació aquàtica està formada per espècies microscòpiques, algues i l'asprella pudenta (Chara), que creix en abundància per la gran quantitat de carbonat càlcic. També es poden localitzar algunes espècies de Cladophora en aquells indrets on l'aigua corre i és per tant més rica en nutrients. Té uns filaments llargs i ramificats de color verd més fosc. Pel que fa a les comunitats faunístiques pròpies d'ambients aquàtics i de ribera hem de destacar la presència d'una important població de granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) tant a la bassa del Molí del Mig com a proximitat de les rescloses dels tres molins. Per altra banda en algun dels bassals pròxims del Molí de Dalt hi ha alguns exemplars de granota roja (Rana temporaria) i de reineta (Hyla meridionalis). També hi ha serp d'aigua (Natrix maura). Les comunitats de peixos que viuen en aquestes aigües més lentes i per tant menys oxigenades i més càlides són el bagra (Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis graellsi). La fauna vertebrada associada a aquest medi és molt variada. En són exemple els rapinyaries com l'aligot, o carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta, geneta), la guineu (Vulpes vulpes). També hi ha presència de la rata d'aigua. Entre els ocells cal destacar aquells que venen a nidificar procedents del continent africà com l' oriol(Oriolus oriolus), el puput (Upupa epoops), l'abellerol (Merops apiaster) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). També destaquen el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Charduelis chioris), el rossinyol bord (Cettia cetti) i el rossinyol (Luschinia megahynchos), el repicatalons, la merla (Turdus merula), la merla d'aigua (Cinclus cinclus) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). En alguns troncs d'arbre s'han observat nius de picot. | 08049-207 | Al sud del terme municipal | La importància de la capçalera de la riera de Merola en el seu pas pel terme municipal de Casserres queda palès en la construcció de tres molins fariners, coneguts amb el nom de Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix. Hom va saber aprofitar l'aigua com a font d'energia i per aital va servir-se dels petits gorgs naturals que la riera oferia per construir-hi la resclosa, el canal i la bassa. Dels primers molins fariners amb un sistema de transmissió del moviment rotatori coneguts a Europa se'n tenen notícies a través d'excavacions realitzades prop de la ciutat romana d'Arles (França). Segons Jordi Bolós i Josep Nuet (1983) en el seu estudi sobre els molins fariners a Catalunya, la zona detectada amb més gran quantitat de molins és la Catalunya Vella amb Osona, La Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, el Vallès Oriental i el Berguedà, per raons òbvies de pluviositat, amb força cursos d'aigua permanent i amb un poblament rural dispers. | 41.9792100,1.8217700 | 402389 | 4648139 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel que fa a la llúdriga, no sembla que hi hagi cap individu tot i que a l'Alt Berguedà se'n' està fent un seguiment degut a que es tenen notícies de que se n'hauria observar algun exemplar al Bages. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44855 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-0 | <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.</p> | Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament. | <p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.</p> | 08049-208 | Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat | <p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.</p> | 42.0204200,1.8498400 | 404776 | 4652683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44856 | Pantà de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sant-pau | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.</p> | <p>Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.</p> | 08049-209 | Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres | <p>El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el 'CORINE biotopes manual', un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per 'Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion' i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per 'Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)'. És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).</p> | 42.0276200,1.8408800 | 404045 | 4653493 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44857 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires. Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. | 08049-210 | Casserres | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 42.0136800,1.8415800 | 404082 | 4651944 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44857-foto-08049-210-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44858 | Riera de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-febres | ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà. | La Riera de Graugés o Riera de Ballús, en el seu pas per l'Ametlla de Casserres pren el nom de Riera de les Febres desguassant les seves aigües al riu Llobregat just per sota la Colònia de l'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. El curs baix travessa una zona majoritàriament agrícola on el bosc de ribera ressegueix la llera en una franja estreta formada per salzes, pollancres, oms, i freixes amb sotabosc de saüc, arç blanc, roldor i bardissar alternat amb herbassars propis d'aquests ambients humits, destacant una important comunitat de menta pebrera. En els trams més antropitzats hi ha una pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes degut a la introducció d'espècies alienes, com l'acàcia, provinents de la proximitat dels jardins. A les zones més feréstegues alternen les marjades boscoses de roure de fulla petita i alzina carrasca amb pineda secundària de pi blanc i pinassa. Riera amunt hi ha vàries passeres que permeten travessar a peu el riu, sovint es tracta de blocs de pedra col·locats de forma lineal. Riera avall a la colònia hi ha una passera en forma de pont de doble arc, construïda de pedra vista i barana de ferro que permet passar d'un costat a l'altre quan hi ha crescudes importants. Aquesta riera té dues fonts, la de les Febres i la de les Monges, aquesta última colgada. La fauna vertebrada hi és present amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina, la geneta o el senglar. També hi ha presència d'aus com els rapinyaires, bernat pescaire, verdums, picot, oriol i ballester. Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la bagra comuna i el barb de muntanya. En aquesta zona d'aigües més tranquil·les és fàcil observar la granota roja o comuna. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus) a la part alta de la riera. Es tracta d'un ocell protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles. | 08049-211 | L'Ametlla de Casserres | Quan es va fer el safareig del carrer de dalt de la Colònia Monegal es va construir una resclosa per tal de canalitzar l'aigua fins al safareig. Aquest va quedar en desús amb la introducció de la rentadora a les cases i es va anar malmetent. Amb els aiguats de l'any 1983 va patir greus desperfectes quedant del tot inutilitzada. | 42.0424600,1.8723200 | 406670 | 4655106 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el seu curs hi havia la Font de les Monges, però actualment resta colgada i inutilitzada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 44860 | Barraca de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-de-baix | XIX-XX | Barraca de pagès situada al costat de la casa la Rovirassa de Baix. És de planta rectangular, d'una única planta (4'3 x 4'85 m) amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb pendent descendent vers la façana principal, orientada a sud-oest. Està construïda aprofitant un marge o terrassa del camp amb pedra sense treballar unida amb fang i bigues de fusta. La porta d'entrada és de fusta igual que la llinda, fa 1'77 m d'alçada i 80 cm de llum. | 08049-213 | Carena de la Rovirassa, a ponent del terme municipal | 42.0311200,1.8194200 | 402274 | 4653906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de camps de conreu i alzines de considerables dimensions (volta de canó de 1'8 m). | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44861 | Bauma de la Rasa de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros | RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar. | 08049-214 | Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal | S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast. | 42.0236100,1.8184300 | 402181 | 4653073 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44862 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet | BOLÓS i MASCLANS, Jordi i NUET i BADIA, Josep (1983). Els molins fariners. Ketres editora. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria refer la coberta ja que el molí conserva l'obrador. | Antic molí fariner de petites dimensions situat a la Riera de Clarà, al costat de la casa Vilanova. És de planta rectangular (6'10 x 5 metres) i només conserva alguna filera del ràfec de la coberta que era de teules àrabs a un vessant. Amb inclinació oest-est. La bassa està adossada a la façana de ponent, però està coberta per la vegetació que no en permet veure'n la planta. Els paraments són de maçoneria, grans carreus falcats amb pedruscall i morter de calç, amb les cantoneres ben escairades. Conserva part de l'arrebossat antic. La porta d'accés a la sala de la mola es troba a la façana nord, és de llinda recta feta de pedra, igual que els brancals. A la façana de llevant hi ha una petita obertura també amb la llinda, ampit i brancals de carreus treballats. El carcabà s'ha reomplert de sediments gairebé fins dalt. Només s'observa la part de dalt de l'arc de pedra de l'obertura. A l'interior es conserva la mola, l'alçador i la nadilla. Molt possiblement també conservi l'arbre, el rodet o el banc. | 08049-215 | Riera de Clarà a la devesa de Vilanova | Es tracta d'un molí del tipus B de Bolós i Nuet (1983); és a dir, molí amb bassa i sense pou. Els elements de la part hidràulica del molí són: la resclosa, el riu, l'estallador, el rec, el vessador, la bassa, el molí, el carcabà, la canal i el pou. | 42.0175900,1.8524600 | 404989 | 4652366 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut amb el nom del Molí vell. La teulada de teula àrab va ser desmuntada pel pare de l'antic propietari juntament amb les teules del Molí de Bernadàs per re aprofitar-les a la casa pairal dels Bernadàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44863 | Masoveria de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Antiga masia actualment desocupada i utilitzada com a magatzem i corrals de la masia de Can Muntana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, té accés per la seva façana nord-oest, davant Can Muntana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües vers les façanes principals, estructura de fusta i parets de pedra vista amb afegits de maó antic, sobretot a la planta primera. La composició amb les tres crugies són d'una clara racionalitat arquitectònica. Adossat al sud de la masoveria hi ha els corrals i cort de porcs, utilitzats ara com a gossera, de planta baixa, coberta de teula, parets de pedra i bigues de fusta. De la mateixa estructura és el cobert de planta baixa allargat, antic paller de la masoveria. | 08049-216 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Testimonis orals recollits en el catàleg de masies de Casserres (2011), indiquen que fa 90 anys hi va néixer un familiar. | 42.0218600,1.8372000 | 403732 | 4652857 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44864 | Paller de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Caldria refer el terra de fusta de l'antic paller que estava ubicat a la planta pis. | Paller als quatre vents, de planta quadrangular (10'8 x 11 metres) i una alçada de 6'7 metres, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Estructura de fusta i paraments de pedra de maçoneria amb carreus cantoners. La façana principal té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat que es formen en planta baixa per dues grans arcades de mig punt adovellades amb porta de fusta de dos ventalls; i a la planta primera dues grans obertures de llinda recta, amb la llinda i brancals de pedra treballada. Una d'aquestes llindes es va gravar l'any 1559. Finalment s'observa, centrada, una petita obertura que correspondria a un petit altell de fusta amb ampit, llinda i brancals de pedra treballada. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'angle dret de la façana principal, els tres primers graons són de pedra i la resta de fusta. Adjunt al paller hi ha un gran porxo amb teulada de fibrociment i dos coberts més. | 08049-217 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | L'antiguitat d'aquest paller ve ben definida per la llinda que indica el seu any de construcció en el 1559. L'incendi de 1994 en va afectar l'estructura de fusta, però s'ha mantingut dempeus, tot i que ara només s'utilitza per magatzem d'estris a la planta baixa. | 42.0216800,1.8369900 | 403714 | 4652838 | 1559 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior del paller es guarden tres carros , una mola de caixa feta amb un tronc d'alzina, desgranadores pel blat de moro, dalles, gerres, lleteres, arades de tracció animal, ensulfatadores i altres eines relacionades amb les tasques agrícoles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 44865 | Pou de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està mig tapat per la vegetació i en desús. | Pou d'aigua fet de pedra irregular ajuntada amb morter de calç i alguns fragments de material constructiu. És de secció circular d'uns 2 metres de diàmetre. Coberta de falsa volta que es va tancant per aproximació de fileres i l'obertura està orientada al nord. | 08049-218 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Pertany a la masia de Can Muntana, el paller de la qual té una llinda datada l'any 1559. | 42.0219400,1.8360500 | 403637 | 4652867 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44866 | Fabricació d'oli de ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-doli-de-ginebra | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XIX | És un procés que ja no es fa i molts dels indrets on es feia han desaparegut pel foc. | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps o en deveses de ginebres. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 08049-219 | Casserres | L'oli de ginebra era un producte derivat del bosc que es va fer fins fa aproximadament 35 anys. La seva fabricació era familiar. A Bernades, es coneixen dos llocs on es feia, un darrera la casa i l'altra prop dels boïgots del Soler (foto). Al Soler de Sant Pau hi tenen una pica (foto). Jaume Bernades està pendent de l'edició d'un DVD on ell mateix ha dut a terme l'experiència de l'elaboració de l'oli seguint una llarga tradició oral. Costa (1987) deixa constància dels recipients que utilitzen els pastors per a transportar l'oli de ginebró o l' ungüent de serp i vidriol: 'Les banyes constituïen i constitueixen encara per alguns pastors, un recipient difícil de trencar-se, ideal per a dur l'oli, sigui de cuinar (...) remeier (oli ginebra, oli xinebro...); en alguns llocs només la feien servir per a aquest darrer, per la qual cosa l'anomenaven, simplement, la banya. (...) Els taps es construïen d'una fusta forta, com el ginebre (Llessui). També es feien de boix pi que portés tea, etc '. | 42.0415700,1.8391700 | 403925 | 4655044 | 08049 | Casserres | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se gairebé la totalitat d'aquests forns. | 98|94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44867 | Els boïgots del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-boigots-del-soler | VI-I aC | No s'han fet campanyes i per tant es desconeix l'estat del jaciment. | Possible establiment d'època ibèrica documentat per la presència de ceràmica comuna sense determinar i pedres que afloren a al superfície durant el llaurat dels camps i que s'han anat acumulant en una mateixa zona. També s'han trobat gran quantitats d'ullals de senglar perforats. | 08049-220 | Als peus del serrat dels Tres Hereus | Informació facilitada per Jaume Bernades i Postils. | 42.0405400,1.8406200 | 404043 | 4654928 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment inèdit, que no està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44868 | Construcció de jous, collars de bestiar i estris del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-jous-collars-de-bestiar-i-estris-del-camp | CORTÉS ELIA, Maria del Agua (2006). Inventari d'activitats artesanals tradicionals en perill recentment desaparegudes del Berguedà. Col·lectiu d'Artesans de Comarques de Muntanya. Centre de Promoció de la Cultura Popular (Generalitat de Catalunya). VALDRICH, Ll. (2003). Un fustaire del Pla de l'Orri; dins la Revista l'Erol, núm. 77, pàgs. 22 a 24. | XX | Joan Jané Bagués és un fuster de llarga tradició en la construcció de jous, collars de bestiar, fundes de volant i bastons. Els collars els feia de fusta de pi o lledoner que blega millor. S'havia de tallar l'arbre jove i tendre, amb un tronc d'uns 15 cm de diàmetre; l'esberlaven de dalt a baix amb tascons de ferro o fusta picant, de manera que s'esberlés seguint la seva veta ja que d'aquesta manera no perillava que es trenqués. L'esberlat ho feia al mateix bosc o a casa. Després s'arreglaven les dues meitats fins obtenir una fusta de 40 x 5 x 0,5 cm, treballada amb ganivets i destral, per fer els collars d'ovella; els de vaca es feien de 110 x 17 x 1cm. La fusta acabada de tallar la blegaven amb les mans i la lligaven amb cordills o filferros i la deixaven un mes a l'aire lliure. Això si la fusta era jove, si era seca o no la podien blegar al tallar-la, l'havien de deixar uns tres mesos dins aigua i després doblegar-la escalfant-la amb un llum de butano i amb les mans. Un cop seca la fusta ja amb la seva forma circular es foradava i posaven un pestell i passador. La millor època per tallar els pins és a la primavera ja que la pujada de saba fa que es bleguen més. Les esquelles les compraven a Sant Pere de Torelló, ja que eren les millors de la zona. De jous en feia de cap i de coll. Els de coll són una peça horitzontal corbada anomenada barra, dos collars anomenats jouells que es feien de fusta de lledoner, i l'anella al mig. Els de cap eren una barra amb encaixos pels que es passaven les cordes pell lligar a les banyes. La barra es feia d'alguna fusta dura, com faig, blada, pi, o fusta de fruiters com el perer. Primer serraven la barra i després li donaven la forma arquejada; finalment la polien amb la garlopa. Els jouells eren sempre de fusta de lledoner, bona per blegar, que anaven a buscar a Vilada o Borredà. Es feia servir un tany verd de dos o tres dits de gruix, mai una branca, i sense nusos. Per blegar s'havia d'escalfar ficant el tronc a la brasa del foc amb escorça, un cop calent es blegava amb ajuda d'un blegador i el lligava. Al cap de 10 o 15 dies ja estava llest. A manca de lledoner també es pot fer servir pi, roure o blada. L'anella central es podia fer de lledoner. Un cop blegada i seca s'uneixen els dos caps amb una peça plana de pi clavetejada. La unió de la barra amb l'anella no pot ser fixa, es fa amb cuiro o corda. Els mànecs de les eines eren fets amb faig o alzina, també de freixera o de servera, però no el boix que es trenca més fàcilment. L'avellaner va bé quan no s'han d'estrebar, per fer forquetes, masses, aixades, però no va bé per fer pics o destrals. També feia culleres i altres estris de boix, amb gúbia i el culleraire (ganivet amb el tall en forma de ganxo). Els cóms per beure el bestiar eren fets de pi buidat amb l'aixol i la destral. Feia també bastons de lledoner o pi, blegant el cap amb un blegador especial fet per ell que l' ajudava a donar forma a la nansa, després ho lligava i el deixava fins que estava sec, per finalment tallar la punta del mànec. | 08049-221 | Carretera de Gironella, 5 | En Joan va néixer a la casa del Pla de l'Orri del veïnat de La Clusa a Castell de l'Areny, on primer van fer de masovers i després van ser-ne els propietaris. Aquí es on va aprendre a fer collars i jous. Va aprendre a treballar la fusta quan tenia 10 o 12 anys del seu pare i dels veïns, ja que a la zona tothom en sabia. Es feien tot el que necessitaven: collars de vaca i d'ovella, jous, mànecs per les eines, culleres, forquilles, llosses, alguna pipa, tamborets, taules, rampins, cóms, ... Els collars els feien amb fusta de pi o de lledoner. També en va aprendre observant com treballaven els pastors de la zona. A l'hivern, quan tenien més temps, es dedicaven a arreplegar llenya, sobretot de pi i faig, i a fer estris de fusta. A l'edat de 36 anys es va casar i es va traslladar a Casserres, d'on era la seva dona. Es va posar a treballar a la fàbrica tèxtil de cal Marsal a Puig-reig fins que van tancar. Hi va treballar, durant 22 anys. En jubilar-se ha tornat a treballar la fusta com ho feia al Pla de l'Orri. Fins fa dos anys encara treballava a casa fent encàrrecs de collars i jous principalment. Ha hagut de deixar de treballar la fusta ja que és molt difícil trobar fusta acabada de tallar ja que és un problema i està molt perseguit; a més li fa mal un braç i això l'impedeix de treballar bé. Tot i així, encara de vegades fa algun petit encàrrec, algun bastó blegat, culleres o fundes de volant i manté el seu taller. | 42.0123100,1.8445000 | 404322 | 4651789 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44868-foto-08049-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44868-foto-08049-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44868-foto-08049-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44869 | Forn de la Caseta d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-caseta-den-bernades | XVIII | Tapat per la vegetació, no s'ha excavat i per tant es desconeix el seu estat | Forn de bòvila situat al costat de la caseta anomenada de Bernades, a prop del Camí de Graugés, al costat d'un gran roure, aprofitant un marge del camp. Està molt tapat per branques i cobert de terra, però es pot veure una mica la boca i per la part superior si es rasca es poden veure les parets rubefactades. Segurament és de planta rectangular i està per veure si conserva la graella i la cambra de combustió intactes. Hauria servit per fabricar la teuleria de la Caseta. Prop d'allà es veu com el marge d'argila del costat ha estat gratat i s'ha anat formant una esplanada per l'assecatge de les peces. | 08049-222 | Caseta d'en Bernades, al peu del turó dels Tres Hereus | La llinda que indica 1778 marca l'antiguitat de la primera construcció a manca de documentació. La única documentació existent és la relacionada amb la construcció de la primera planta, a principis del segle XX, realitzada per l'avi de l'actual propietari. L'edifici original era una barraca de planta baixa dividida en dues parts, a la dreta pel bestiar on encara es conserven les menjadores, i a l'esquerra d'habitatge amb llar de foc i forn de pa que encara es conserva. | 42.0472800,1.8424600 | 404206 | 4655674 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest tipus de forn és molt freqüent a les masies, ja que el material per a la seva construcció es treia del mateix lloc. Només calia un emplaçament amb argila i aigua. Aquest forn, a diferència de molts altres, s'ha pogut conservar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44870 | Font d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-bernades | XIX-XX | Font d'aigua de boca que brolla amb força a través d'un gran broc de pedra adossat a un dels murs exteriors de la caseta on hi ha la bomba d'aigua. Aquesta raja directament a un safareig construït a la roca d'uns tres metres de profunditat. El cabal d'aigua és continuat i encara que hi hagi èpoques de sequera la font continua rajant. El safareig mesura uns 7 metres de llarg per quatre d'ample i està completament envoltat de vegetació herbàcia que fan molt difícil el seu accés. Té rentadora en un dels seus costats. La caseta on hi ha la bomba està construïda aprofitant el marge, damunt de la roca. Les parets són de maó pla disposats horitzontalment amb teulada plana i lleugera inclinació. Té una porta de fusta. Just davant d'aquesta, recobert per un estrat d'herba hi ha un dipòsit cobert també excavat a la roca per emmagatzemar l'aigua necessària per bombejar-la fins a la casa pairal. L'entorn de la font és ombrívol degut als arbres i arbusts que l'envolten i que protegeixen l'àmbit del safareig del vent i regulen l'entrada de llum servint alhora de refugi a diverses espècies d'ocells. Les principals especies que s'hi poden trobar són els pollancres, alguna alzina, la sarga, la boga o el gatell . A més a més el lloc és propici a l'existència d'altres comunitats de vegetació halòfita com el lliri o el jonc. La bona qualitat i la circulació permanent de l'aigua garanteix l'indret com a zona privilegiada d'establiment i refugi de fauna | 08049-223 | A 100 metres al sud de la masia Bernades | Els germans Bernades recorden que quan eren petits l'aigua s'extreia mitjançant una sínia de tracció animal. L'ase voltava lligat a l'extrem d'un pal horitzontal que unit a l'eix, accionava la roda vertical que mou una cadena sense fi proveïda en tota la seva llargada de catúfols o recipients. Aquesta roda estava en part submergida. L'aigua abastia les necessitats del mas alhora que era utilitzada per regar l'hortet familiar clos que es trobava a l'altre costat del safareig. Aquest tenia rentadora en un dels seus costats i els propietaris deixaven anar a rentar la roba als masovers que un cop neta l'estenien damunt de les argelagueres i les carrasques. Al posar la bomba ja fa uns anys, mitjançant una canalització la sínia va quedar en desús, però encara s'hi observa entre la vegetació l'empremta deixada per la instal·lació d'aquesta. | 42.0417400,1.8373600 | 403775 | 4655064 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44870-foto-08049-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44870-foto-08049-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44871 | Font de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bernades | L'aigua no és potable. | Font situada a prop d'un camí que porta als camps del darrera de la masia de Can Bernades, al costat d'un om, que li fa ombra. Es troba per sota el nivell del sòl i s'hi accedeix baixant cinc esglaons de pedra. Tota la font està feta amb carreus de pedra ben escairats finalitzant amb una renglera de carreus lleugerament motllurats. El raig d'aigua surt de la part frontal, a través d'un broc de ferro que sobresurt tres centímetres de la paret. A mà esquerra, una mica més amunt hi ha un segon broc fet amb un tub de ferro en forma de L més gran però que està inutilitzat. La part més baixa de les parets estan recobertes per molses. | 08049-224 | Mas Bernades, 100 metres al nord | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0447600,1.8363400 | 403695 | 4655401 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44871-foto-08049-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44871-foto-08049-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment l'aigua no és potable degut a la proximitat de les corts de les vaques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44872 | Masoveria del Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI-XVIII | Masoveria annexa a la casa del Soler de Sant Pau. És de planta rectangular i està construïda en dues èpoques diferents, una primera en la que es va aixecar la planta baixa amb estructura arquitectònica tradicional de masia catalana, i una segona que va ampliar la planta pis amb maó. La coberta és de teules àrabs a dues aigües vers al sud i nord i es conserva l'estructura de bigues de fusta. Les obertures tradicionals estan totalment reformades. | 08049-225 | Sant Pau de Casserres, a 5'5 Km de la ctra. BV-4132z de Gironella a Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. Les llindes de la casa datada l'any 1794 indiquen una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. | 42.0355500,1.8390900 | 403909 | 4654375 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44873 | Creu processional de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>SERRA, Rosa (1983). Creu processional de Nostra senyora dels Àngels de Casserres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VILADÉS LLORENS, Ramon (1983). Les creus processionals del berguedà; dins Revista l'Erol, núm. 7 pàgs. 43 a 51.</p> | XVII | <p>Creu processional de plata flordelisada, que fa 108,5 cm d'alçada i 46,5 cm d'amplada. A l'anvers hi ha el Crist, al centre; a la part superior Sant Lluc; a la part inferior, la resurrecció; a la dreta, Sant Joan; i a l'esquerra, la Dolorosa. En el revers, al centre, la Mare de Déu coronada amb l'infant al braç esquerre; a la part superior, el pelicà; a la inferior, Sant Joan; a la dreta, Sant Marc; i a l'esquerra, sant Mateu. El nus té forma d'edifici gòtic molt allargat i amb dos cossos. Al cos inferior amb gàrgoles, contraforts i fornacines amb un baldaquí. S'identifiquen les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Jaume, Sant Bartomeu i Sant Jordi. Al cos superior hi ha uns pinacles. Dins els compartiments hi ha ornamentacions repujades. La canya és ornada amb una garlanda floral. No hi ha la marca de l'argenter.</p> | 08049-226 | Església parroquial de Nostra Senyora del Àngels | <p>L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.</p> | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44874 | Fites de terme al Serrat dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-al-serrat-dels-tres-hereus | CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serrat dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. | XVII-XVIII | La fita de partió ha estat diverses vegades seccionada. | Dalt del Serrat dels Tres Hereus es troben, una al costat de l'altra, les fites de terme entre Avià i Casserres i la de propietat entre les tres famílies de la zona: els Bernades; els Canudes i antigament els Ballús, actualment un altre Canudes. La fita dels Tres Hereus és una pedra sorrenca d'uns 60 cm de llargada i 25 d'amplada màxima. La marca per separar les propietats és una Y: Bernades al nord-oest; Ballús al nord-est i Canudes al sud. La fita de terme, és una pedra clavada al terra i de forma piramidal que ha perdut més de la meitat de la seva alçada per actes de vandalisme. En un costat es pot veure la lletra A d'Avià i a l'altre costat la C de Casserres. La C ha estat repassada per Jaume Bernades. A sota de cada lletra hi ha el número que li correspon al municipi, però no es llegeixen bé. | 08049-227 | Serrat dels Tres Hereus, en la partió entre Avià i Casserres | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. | 42.0448400,1.8467600 | 404558 | 4655398 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44874-foto-08049-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44874-foto-08049-227-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 44877 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | No raja aigua. | Font que es troba en una fondalada ombrívola que rajava a través d'un tub de plàstic que recollia l'aigua procedent d'una beta del Rec de la Bauma i que rega tota una zona d'horts propers a les cases del nucli de Casserres. Tota la zona de la font era molt humida, com ho demostra la gran quantitat de concrecions calcàries adherides a la roca que es formaven pel brollar continu de l'aigua per la paret rocosa. Aquesta aigua ha deixat de brollar i la font s'ha assecat. Potser relacionat amb la pèrdua de la font del Solà, colgada durant la construcció de la variant de la BV-4132. L'entorn immediat alterna una vegetació pròpia de ribera amb salzes, pollancres i algun vern associats a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Per damunt de la font, en un marge d'uns vint metres d'alçada, s'hi alternen l'alzinar amb roure amb una vegetació de sotabosc molt densa que el fa impracticable. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-230 | Rec de La Bauma | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0148900,1.8315800 | 403256 | 4652090 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44877-foto-08049-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44877-foto-08049-230-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta font està inclosa en l' itinerari de La Ruta de les Fonts que va editar l'Ajuntament en el seu moment i en la guia de les rutes a peu del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.Si no hi ha un manteniment constant és fàcil que el camí es perdi per l'augment de la vegetació herbàcia. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44878 | Tines de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-naloy | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Algunes estan colgades de terra i les altres amb aigua i boga al seu interior. | Tines excavades en una codina a prop del mas propietat dels camps. Tot i l'abundància de vegetació i que un dels forats resta totalment colga de terra, es poden identificar tres cavitats de diferent diàmetre (1'10, 2'5 i 2'4 m). No s'ha fet cap excavació la seva visibilitat és reduïda i, per tant, és difícil assignar-ne la funció de cada una d'elles. A pocs metres, hi trobem una bassa de viver, excavada a la roca, de planta quadrangular ( 7 x 6 m). | 08049-231 | A 300 metres a l'oest de la Masia de Ca n'Eloi, al costat de la carretera | Aquesta tina pertanyia al mas de Ca n'Eloi. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0234500,1.8076800 | 401290 | 4653067 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 mi proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44879 | Trull de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-trullas | XII-XVII | Trull o premsa excavat a la roca natural, de pedra sorrenca, situat al costat de la casa de Trullàs, en el marge esquerre del camí. Les traces d'aquest trull d'oli o premsa consisteixen en un gran forat cònic de secció circular excavat a la roca de 2'2 m de diàmetre a la part superior i 1'53 m a la part inferior. La seva alçada és de 0'95 metres. Té una boixa de 10 cm de diàmetre. Al voltant hi ha diversos forats més petits, entre 16 i 29 cm de fondària i diàmetre entre 14 i 16 cm. | 08049-232 | Al costat de Can Trullàs | Originàriament un trull era l'enginy amb el qual s'aixafaven, o trullaven, les olives per preparar la pasta abans de ser premsada. També antigament en alguns indrets, rebia el nom de trull la premsa per fer el vi. Etimològicament la paraula trull deriva del llatí torclum, que significa esprémer retorcent. | 42.0293600,1.8345500 | 403524 | 4653693 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44882 | Premsa del Molí de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-moli-de-bernadas | XVIII-XIX | A poques passes de la façana sud del Molí del Bernadàs, s'observa una pedra allargada que sobresurt amb una alçària màxima d'un metre del sòl en la que s'observen una sèrie de retalls i forats de funció dubtosa. Hem posat premsa però tampoc estem segurs que ho sigui, tot i que sembla el més probable. Per verificar-ne la funcionalitat d'aquest element caldria un estudi en profunditat i fer-ne una anàlisi comparativa. El que sembla clar es que es tracta d'una estructura de caràcter productiu entron una activitat agrària. Es caracteritza per un dipòsit de 63 cm de diàmetre a la boca i 76 en el fons amb dos petits forats, un a cada costat de 14 i 16 cm respectivament. Un d'aquests forats comunica amb el dipòsit. | 08049-235 | Vilanova-Riera de Clarà | Es tracta d'un element pendent d'estudi, situa en una zona al costat d'una petita cinglera rocosa que ha estat aprofitada durant molts anys per estructures domèstiques o de treball. | 42.0191800,1.8497000 | 404763 | 4652546 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44883 | Bauma obrada del Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-del-soler-de-sant-pau | XVII-XX | La bauma del Soler de Sant Pau està ubicada en el Clot del Forn, al costat de la casa del mateix nom, també coneguda com l'Espluga del Soler (recordem que espluga és sinònim de cavitat). La seva principal característica és que forma dos nivells, o una bauma sobreposada a l'altra. A manca de treballs que ho puguin confirmar, ja que en l'actualitat s'utilitza com a magatzem d'estris agrícoles i granja, es parla de que podria haver estat habitada des de períodes força antics per determinar. | 08049-236 | Sant Pau de Casserres, a 5'5 Km de la ctra. BV-4132z de Gironella a Casserres | El salt d'aigua d'aquesta bauma s'havia fet servir per produir electricitat. En un racó de la bauma encara es conserva la turbina corresponent. | 42.0362200,1.8391000 | 403911 | 4654450 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44885 | Font de la Quera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-quera | Font natural que raja d'una beta que passa per dins la roca. Està situada a la llera dreta del riu Llobregat, a prop de la resclosa de la colònia de l'Ametlla de Casserres. El raig d'aigua brolla per una escletxa de la roca. Hi havia una teula que protegia el broc, tot i que actualment ha desaparegut. L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris que se la pot observar per totes les escletxes del mur, entrades de la roca i a la vora del riu. La vegetació arbòria i herbàcia és tupida i sense cap mena d'intervenció humana, amb gran quantitat de brancatge mort. Hi ha presència de pollancre, om, robínia, saüc, bardissa, ortigues i plantes enfiladisses, principalment l'heura. | 08049-238 | L'Ametlla de Casserres - al costat de la resclosa | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0478900,1.8713700 | 406599 | 4655710 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44885-foto-08049-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44885-foto-08049-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 44886 | Festa de la Mare de Déu de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-lantiguitat | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l'Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi. | XX | Pel 15 d'agost, festa de Santa Maria, mare de Déu, es celebra la festivitat de la Mare de Déu de l'Antiguitat, que consisteix en traslladar la imatge de la Mare de Déu, custodiada a l'ermita, fins l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. La imatge es portada per les Priores des del seu santuari en processó. Un cop a l'església es fa l'ofici, es fa estimar la imatge i es canten els goigs així com durant la processó, tant a l'anada com a la tornada. En finestres i balcons s'hi pengen domassos per l'ocasió. Abans es feien catifes de flors. Si algun cop la festa ha coincidit en cap de setmana, es retorna la imatge l'endemà, dia 16 d'agost. Abans es feia sempre el dia 15. | 08049-239 | Santa Maria de l'Antiguitat | Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l'any 1238, dóna 3 sous a l'església de Santa Maria de l'Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l'Antiguitat. De nou, l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona. | 42.0154900,1.8441400 | 404297 | 4652142 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44886-foto-08049-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44886-foto-08049-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44888 | Safareig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-nou | <p>Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal.</p> | XX | <p>Safareig que capta l'aigua del Rec de la Bauma, construït aprofitant la roca.</p> <p>És un safareig de planta rectangular que recentment (2024) ha estat netejat de la vegetació que el cobrir fins el moment. És una construcció en forma d'U sobre un mur que limita una finca veïna i amb el rec que alimenta el safareig al costat. De la banda del rentat, unes lloses marquen el terra i una filera de pedra aixeca el nivell per la banda del rec.</p> <p>Al costat del safareig hi ha una bassa de construcció moderna.</p> | 08049-241 | Camp del Frare - Rec de la Bauma | <p>Es va construir entre 1928 i 1929. Hi va haver-hi un plet posat per Narcís Vilaclara Corominas contra l'Ajuntament, a favor del qual va fallar el jutjat de 1º instància de Berga.</p> | 42.0149759,1.8375411 | 403750 | 4652093 | 1928 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-djifly202406291949067781719683408723photooptimized.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua s'agafa del Rec per la paret de ponent a través d'una canalització rebaixada de la roca. Pel costat de llevant hi ha el sobreeixidor amb una aixeta de rosca que obre una petita comporta i l'aigua desguassa per una canal, també rebaixada a la roca que s'utilitza per al rec dels horts. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 44889 | Fita de les Roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-roques-de-sant-marc | XVII-XVIII | Les Roques de Sant Marc són un aflorament de pedra sorrenca que es situa en els límits entre Casserres i Gironella, per damunt de Viladases i el Càmping de Gironella. Estan envoltades de terrenys erms i camps de conreu. El punt més alt és de 523 metres sobre el nivell del mar i domina una àmplia panoràmica dels dos municipis. Molt a prop hi ha la capella de Sant Marc de Gironella, excavada en part en una roca d'aquesta tipologia. En una d'aquestes pedres, al capdamunt, hi a la marca del termenat entre Casserres i Gironella. Les marques consisteixen en una franja que fa un angle obtús en direcció sud-est / nord amb dos forats per banda; una altra franja marca la direcció d'est a oest. | 08049-242 | Roques de Sant Marc - a l'est del terme municipal | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (les que es troben en el Serrat dels Tres Hereus). | 42.0166800,1.8751100 | 406863 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44889-foto-08049-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44889-foto-08049-242-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El termenat actual no coincideix amb aquesta marca. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44890 | Masoveria de Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Antiga masoveria de la casa Barbats, construïda aprofitant el desnivell de la roca natural que fa que per la façana posterior s'accedeixi a la segona planta directament. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La façana té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que només queda trencada a la planta baixa per l'absència d'una finestra a la dreta de la porta d'entrada. Totes les obertures tenen emmarcament de rajols, igual que a les cantoneres. En el primer i segon pisos, damunt la porta hi ha sengles balconeres amb reixa de ferro. | 08049-243 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0254700,1.8622800 | 405814 | 4653230 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totalment reformada com a casa de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44891 | Cobert de Cal Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-cal-cunill | XIX | Antic porxo de Cal Cunill reformat. Construït damunt la mateixa llosa que la casa principal. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i amb les cantoneres de maons. La planta principal és la del primer pis i s'hi accedeix per unes escales d'obra amb barana de fusta. Les obertures tenen les llindes de maó. A la façana sud s'hi adossa un cobert de planta baixa i a la façana de ponent un altre amb terrassa. Ambdós són amb parament d'aplacat de pedra vista de lloses, que no tenen res a veure amb l'arquitectura de tot el conjunt. | 08049-244 | Clot de les barraques | Antigament era un cobert de la casa de Cal Francisco, també coneguda com a Cal Conill que ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0157300,1.8161900 | 401983 | 4652201 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44892 | Pou de Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-minguet | XVIII | Pou amb caseta aixecada de planta quadrada (2'20 metres de costat) amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la portella, orientada al nord. Les parets són de pedra vista rejuntades amb morter, a excepció del tram de la portella que està arrebossat, producte d'una reforma. | 08049-245 | Clot de les barraques | Forma part de la finca de Can Minguet que consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Minguet'. Els pous són construccions verticals a partir d'un forat obert en superfície i que busquen l'aigua a la capa freàtica. Per fer un pou primer cal localitzar la beta subterrània, tasca que sovint fa un saurí. Un cop determinat el lloc es comença l'excavació amb una bastida circular de fusta, del diàmetre del pou, que s'anomena caixa, i que serveix per mantenir l'aplom i les mides del pou i per aguantar el pouaire mentre treballa. A mesura que la caixa baixa, es treu la terra i s'aixeca la paret amb maons per evitar que la sorra caigui dins del pou. Un cop s'arriba a la capa freàtica, el pouaire continua treballant per tal de donar suficient fondària i crear així una reserva d'aigua. Finalment acaben d'enfondir el pou amb una barrina de grans dimensions que permet extreure la sorra sota de l'aigua. | 42.0126200,1.8207600 | 402357 | 4651850 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44892-foto-08049-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44892-foto-08049-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44892-foto-08049-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situat en un marge d'una petita terrassa de conreu destinada a cereals que ja havia estat segada. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44893 | Tines de Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-franca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Conjunt de tines excavades a la roca enfront la façana de migdia de la masia de Cal França. Està format per tres cavitats: dos pous circulars i un dipòsit rectangular. Els dos pous tenen un diàmetre de 2'3 i 1'33 metres respectivament; estan comunicats per la part superior i no podem saber la seva profunditat per trobar-se plena d'aigua pluvial. El dipòsit rectangular fa 2 x 3'67 metres i en l'angle nord-occidental hi ha unes escales rebaixades a la mateixa roca. | 08049-246 | Cal França - La Fàbrega | Aquestes tines pertanyien a Can França. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0151800,1.8137200 | 401778 | 4652142 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44894 | Tines de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ripes | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Té una esquerda. | Conjunt de tines excavades a la roca a 50 metres a ponent de la masia de Ripés, format per dos pous circulars, característics de les tines d'origen medieval (tina més follador). La tina fa 2'6 metres de diàmetre i el follador 1'8 metres. La profunditat no s'ha pogut determinar per trobar-se mig plena de sediments. | 08049-247 | Ripés | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0038800,1.8197800 | 402262 | 4650881 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina té una petita esquerda que fa que perdi líquid. El seu propietari té la intenció de netejar-ho tota la zona i restaurar-les. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44895 | Tines i premsa de Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-i-premsa-de-cal-roca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Al costat mateix de la casa de Can Roca hi ha un conjunt d'estructures negatives excavades a la roca natural. En un desnivell de la mateixa roca s'observa una tina de 2'5 metres de diàmetre plena d'aigües pluvials. En el mateix nivell de la casa, a uns 20 metres a llevant, excavada a la mateixa roca sobre la que es fonamenta la masia, s'hi pot observar el que sembla una base de premsa possiblement medieval. És de planta rectangular, de 3'3 x 2'9 metres, i en l'angle sud-occidental hi ha un retall circular d'1 metre de diàmetre de boca i 77 cm de diàmetre en el fons. També té dos forats petits centrals i d'altres al voltant. És possible que hi hagin altres retalls a la mateixa roca que els sediments i la vegetació no permetin observar a simple vista. Per informació oral, sabem que a la part septentrional de la masia hi ha d'haver una altra tina, però la vegetació n'impedeix la seva visualització. | 08049-248 | Cal Roca - Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0220300,1.8481500 | 404639 | 4652864 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44896 | Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaler | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural i situada en un punt on la codina baixa de cop, en una situació de visibilitat privilegiada cap a migdia. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, totalment adaptada per al turisme rural (la última reforma va afegir una terrassa porxada a la façana oest i una piscina). La coberta és de teules àrabs a dues aigües vessa cap a les façanes principals, amb estructura de fusta i parets de maó que foren arrebossades i pintades. Uns metres més enllà, hi ha un antic paller rehabilitat com a refugi també de turisme rural. | 08049-249 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Escalé'. | 42.0093100,1.8180700 | 402129 | 4651486 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant els incendis de 1994 es va cremar el volum posterior, avui totalment reformat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44897 | Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està en procés de reforma i restauració. | Ripés és una masia adossada a Cal Joan de Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. L'actual edificació és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista amb carreus escairats a les cantoneres, mentre que les obertures són més aviat grans, amb grans vidrieres i tancaments moderns de fusta. | 08049-250 | Clot de les barraques | Masia reconstruïda a partir de l'any 2009 i actualment en obres, que fou cremada amb motiu del gran incendi forestal que va afectar a la comarca l'any 1994. | 42.0037400,1.8201700 | 402294 | 4650865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un conjunt de tines a 50 metres a ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44898 | Cal Xonill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xonill | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Manca de manteniment durant llargs períodes de temps. | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Ha sofert diferents ampliacions, afegint-hi annexos adossats a les façanes de llevant i de ponent amb paraments de totxos. La façana sud té un arrebossat antic, mentre que al nord les parets són nues i s'evidencia pels grans carreus cantoners que el volum central es trobava alhora dividit en dos. Les finestres posteriors són més aviat petites, amb llindes de fusta i maó, mentre que les principals són més grans i refetes amb maó. Les dues portes d'entrada són més aviat austeres amb pedra. A la façana est hi ha l'antiga cort de porcs, amb teulada seguint l'edifici principal i la planta baixa en pedra, no així el pis que és fet amb maó. A la façana occidental hi ha primer un paller integrament en maó i més enllà un cobert només de planta baixa. | 08049-251 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chunill'. | 42.0070200,1.8319500 | 403275 | 4651216 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un viver amb els graons naturals tallats a la roca, davant mateix de la cort de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44899 | Cal Gep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gep | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia, en part fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Actualment l'interior està dividit en dos habitatges, fruit d'una reforma de 1998 en la que es van arrebossar les quatre façanes, que tenien els paraments de pedra i tàpia. En aquesta reforma també es van anular les finestres balconeres que tenien la barana de fusta. Només s'han conservat la llinda i els brancals. Precisament, en una d'aquestes llindes s'hi pot llegir: 'JOSEP CANUDA 1794'. També s'han conservat vistos els grans carreus de les cantoneres. A la façana principal destaca la porta principal d'entrada de fusta amb una arc de mig punt i una altra porta de llinda recta a la seva dreta; a la primera planta i en l'eix de la porta hi ha unes finestres en forma de galeria doble amb arc de mig punt i columna de pedra central; a cada costat les antigues balconeres amb llindes i brancals d pedra, reconvertides en finestres. Les obertures de la segona planta i les de la façana de ponent són modernes. El principal i més antic cobert es troba davant la façana sud de la casa, amb parets antigues de pedra. No obstant això, les reformes van renovar el teulat amb bigues de formigó i coberta plana. Al sud-est hi ha una altre petit cobert de pedra i teulada de teula àrab, mentre que a l'est hi ha un gran garatge-paller de planta baixa i pis i coberta de teula a dues vessants amb bigues de formigó i parets de totxo vist. Amb motius del foc del 1994, es reconstruí un cobert existent al sud-oest de la casa, de grans dimensions i fet amb blocs de formigó i teulada de teula. | 08049-252 | Camí de Cardona, s/n | Aquesta casa, segons consta en una llinda de pedra de la façana la va fer fer un tal Josep Canudas, l'any 1794. és molt probable que Gep vingui d'aquest Josep. L'actual propietari, en Jordi Selga, ens explica que el seu besavi, que venia de l'Espunyola, va comprar aquesta finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera. Actualment cada casa té un propietari diferent tot i que de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Jep'. La darrera reforma fou de l'any 1998. | 42.0105300,1.8379600 | 403778 | 4651598 | 1794 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un pou i una bassa feta de pedra de 187 m2 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44900 | Cal Genic Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genic-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga és el cos central, que originàriament només era de planta baixa. A posteriori se li va afegir una planta pis. Les bigues són de fusta i el terra és la mateixa roca. Més tard se li van afegir les altres parts. Les parets del cos central són de tàpia. Totes arrebossades excepte la façana occidental, amb grans carreus cantoners de pedra. | 08049-253 | Camí de Cardona | Per la documentació trobada de la família, en són propietaris des de principis del segle XIX. En aquesta documentació es parla d'un tal Joan Codina o Joanic, d'on podria venir el nom de Cal Genic. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chenidi'. | 42.0025500,1.8259700 | 402773 | 4650726 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les aigües pluvials de la teulada es recollien per una canal excavada a la roca, davant la façana de migdia que anava a parar a una tina, també excavada a la roca, que en un origen molt remot s'hauria utilitzat per fermentar el raïm. Aquesta tina, es va destruir l'any 1965.També hi ha un pou que serveix per regar els camps i que es troba en un marge al costat una terrassa de ceps de vinya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44902 | Forn de ginebre del Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-del-ballus | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina de pedra sorrenca per sota de Cal Ballús, en el lloc dic de la Devesa dels ginebres, queden les empremtes d'un antic forn d'oli de ginebra. Les marques gravades a la roca consten d'un rombe o paral·lelogram, de 24 cm de costat, amb un canaló de 3 cm de fondària i 31 cm de llarg que el travessa diagonalment. Aquest canal o regueró continua 96 cm més, seguint el desnivell de la roca fins a arribar a una cassoleta de forma trapezoïdal rebaixada a la roca. La cassoleta fa dos desnivells de 7 i 9 cm d'amplada respectivament , per un total de 20 cm de llargada, per on es recollida l'oli a mesura que anava regalimant. | 08049-255 | Cal Ballús; Devesa dels ginebres | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0015200,1.8070300 | 401203 | 4650633 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44903 | Forn de ginebre de Casellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-de-casellas | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En la mateixa codina de pedra sorrenca sobre la qual hi ha construïda la casa de Caselles, però a uns 100 metres en direcció ponent queden les empremtes d'un antic forn d'oli de ginebra. Per sota d'aquest gran roc passa la rasa de Cal Fàbrega que alimenta la riera de Cal Camadai. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 32 cm de diàmetre, amb un canaló tant llarg com el diàmetre del cercle i un altre canaló de 66 cm de llargària que continua a ponent seguint el lleuger desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de forma ovoide rebaixada a la roca que mesura 6 cm de llarg per 5 cm d'amplada, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-256 | Clot de les Barraques | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0045100,1.8053200 | 401066 | 4650967 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44904 | Tines del Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-ballus | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Conjunt de tres tines i un dipòsit excavats en una codina seguint un corriol que passa per davant del cobert de llenya. Per sota d'aquesta gran llosa de pedra sorrenca hi ha els camps que es coneixen amb el topònim de l'Escalada. El primer conjunt de tines són de planta circular i es localitzen a pocs metres davant del pou (UTM X: 401371 Y: 651062; H: 615 m). La que es pot veure actualment està gairebé plena d'aigua de pluja i té un diàmetre de 2,60 m. Per un dels costats més propers al marge, sota les bardisses hi ha una petita paret de pedra. Al costat mateix malgrat la vegetació es pot identificar una segona cavitat d'un diàmetre una mica més petit, completament colgada de terra. No s'ha fet cap excavació i per tant és difícil assignar-ne la funció de cadascuna d'elles. Deixant aquestes tines i seguint en direcció a migdia, abans d'arribar al final de la codina, s'observa un dipòsit de planta rectangular (87 x 1,25 x 0'50 m) del qual es desconeix la fondària total (UTM X: 401405; Y: 486104; H: 616 m). A uns tres metres del dipòsit hi ha una mola d'ull rodó (97 cm de diàmetre per 37 cm d'alçada i 16 cm de diàmetre d'ull). Està partida per la meitat i és de pedra sorrenca. A dos metres d'aquesta, colgada per la sorra per la vegetació arbustiva hi ha una tercera tina, de planta circular (UTM X: 401393; Y: 486104; H: 616 m). Està excavada a la roca, té un diàmetre de 1,80 m. En un dels costats es pot observar tres lloses planes col·locades verticalment formant una pica oberta cap a la tina. Mesuren 50 cm d'alçada per 1 metre de costat. El fons d'aquesta mena de pica és la mateixa roca rebaixada. Possiblement a la dreta n'hi hagi una segona completament tapada, però caldria netejar-ho de vegetació i excavar-ho. | 08049-257 | Al sud de la masia de Cal Ballús; en el camp de l'Escalada | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Segons informació oral del propietari i en referència al dipòsit de planta rectangular el seu pare li havia explicat que quan era jove l'havia vist omplir amb aglans que es deixaven estovar amb aigua pels porcs (segurament una reutilització del dipòsit). | 42.0035500,1.8078900 | 401277 | 4650858 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La funció del dipòsit de planta rectangular podria estar relacionat amb el premsat de l'oli i les tines amb la fermentació del vi, però caldria una excavació per determinar-ne la seva morfologia amb precisió i la descoberta de possibles estructures relacionades que puguin restar colgades de sediments. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44905 | Tina de Cal Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xoriguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Tina de secció circular excavada a la codina sorrenca sobre la que s'aixeca la casa de Cal Xoriguer. Està situada a uns 20 metres davant la façana principal, al costat d'una construcció moderna, però es troba protegida per un filat de plàstic. Està plena d'aigua i té carpes a dins. El seu diàmetre és de 1'3 metres, 1 metre de fondària i té un encaix de 65 cm de llarg per 18 cm d'amplada i 22 cm d'alçada. | 08049-258 | Clot de les barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0073900,1.8137400 | 401767 | 4651277 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44906 | Forns de calç de les hortes de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-les-hortes-de-la-vinya | ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. | XVIII | En part estan colgats de terra. | En el marge dret del camí de l'Ametlla a Avià per Bellús, paral·lel a la riera de les Febres, en un bosc mixt de pins, alzines i roures de La Vinya i al costat de la riera, hi ha dos forns de calç excavats en la margera, un al costat de l'altre. Són cilíndrics, de secció circular, de 3'5 metres de diàmetre. El del'esquerra, més ben conservat manté la paret en una alçada de 3'6 metres i l'altre 1'7 metres. La vegetació cobreix l'entorn i no permet veure'n cap altra estructura, ni la boca ni la base. | 08049-259 | La Vinya - Riera de les Febres, a prop de la casa de La Vinya, al nord del terme municipal | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Barraca. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 42.0457400,1.8637700 | 405967 | 4655479 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44907 | Forns de calç de La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-la-barraca | ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. | XVIII | D'un pràcticament no se'n conserva res i l'altre està colgat per la vegetació. | A un costat i altre del torrent que baixa de la Bauma del Soroll, en el bosc de la Baga del Bernadàs, entre 150 i 250 metres al sud de La Barraca, hi ha dos forns de calç excavats en la margera del terreny. Estan separats l'un de l'altre uns 100 metres, però ambdós es troben a redós d'un torrent que baixa de la Bauma del Soroll. El primer (UTM 405256; 4651904; 509) es troba en molt mal estat de conservació ja que s'ha esllavissat la major part de la seva paret. Era cilíndric i deuria tenir un diàmetres aproximat d'uns 3'5 metres. A la superfície encara es poden veure pedres de calç. El segon es troba a uns 100 metres al sud-est, també molt proper al torrent. En aquest (UTM 405298; 4651792; 523), encara es veu la secció completa de 4 metres de diàmetre màxim. Està força colgat de terra i cobert per vegetació diversa (bardisses i esbarzers). | 08049-260 | Baga del Bernadàs | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Vinya. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 42.0106100,1.8551800 | 405204 | 4651588 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/