API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
45100	Casino del Burés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-bures		XIX		Antic casino de la fàbrica Burés aixecat davant mateix del pont Vell, als peus de la carretera que va a Marganell, per l'esquerra i al Vilar, per la dreta. Està sobreaixecat del nivell del sòl amb un podi sobre el que es construeix l'edifici. Consta d'una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l'espai del bar, la sala d'actes i la caixa de la tramoia. L'accés a l'entrada principal es fa per la terrassa, a través d'una doble escala lateral. Les cobertes, a diferents nivells, són a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Només el tram de la sala d'actes té la coberta de teules. La part més destacable d'aquest edifici és la seva façana , amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. Es divideix en tres cossos, els laterals amb coronament pla i el central coronat per un frontó amb l'escut del Cor Capella de Música Burés, amb entaulament llis i perfils dentellats. Aquest cos central, està delimitat per sengles pilastres amb estries, amb capitell jònic. Per damunt l'entrada ni ha un ràfec que actua de trencaaigües sustentat per dues carteles decorades. Els cossos laterals són amb coberta de terrat amb balustrades. A l'interior destaca la sala d'actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d'època.	08053-3	C. del Burés		41.6390600,1.8571500	404818	4610334	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-3.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Científic	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		99\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45115	Casa del carrer de la Bauma, 31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-bauma-31		XIX	Hi manca manteniment.	Habitatge entremitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana, amb terrat i badalot. El més destacable d'aquest edifici és la seva façana on es mostra un programa ornamental de tipus neoclàssic amb un predomini absolut per la simetria dels seus elements. Les obertures es disposen a partir de tres eixos de verticalitat ben simètrics. A la planta baixa la única discòrdia de la simetria és una porta lateral que dóna accés a les plantes superiors, diferenciant l'accés a l'establiment amb aparador lateral. En canvi a la primera i segona plantes, de factura idèntica, una llarga balconada recorre la façana on s'obren tres portes de llindes rectes profusament decorades amb motius vegetals. Les zones ocupades pels brancals estan decorades amb pilastres estriades i de capitells jònics. El suport de les balconades és de carteles en el primer pis i mènsules en el segon. La façana està delimitada lateralment per franges que van de baix a dalt amb una decoració a la separació entre planta baixa i primer pis i una altra sota el ràfec. Està coronada per una balustrada i un acroteri central amb decoració vegetal.	08053-18	C. de la Bauma, 31		41.6231300,1.8673200	405642	4608554	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-3.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		99\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45278	Veïnat de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-cristofol	ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.	XI-XX		El poble de Sant Cristòfol està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal de Castellbell i el Vilar, limitant amb Marganell. Els límits geogràfics i humans són difícils de determinar. Però a grans trets el límit septentrional més significatiu és la riera de Marganell; al sud, els boscos de Martorell i el Prat, als peus del massís de Montserrat; per llevant, els boscos del Pinsà; i la Creu, a l'oest, la serra del Morral i el torrent del Font separen Castellbell i Marganell. Es tracta d'un veïnat disseminat de masos i masies dedicades en origen al camp. L'eix vertebrador del territori i els seus habitants ha estat, des d'antic, l'església de Sant Cristòfol; amb la casa de l'ermità annexa. Darrera hi ha el petit cementiri. Es troba a l'inici d'una lleugera elevació on s'han anat edificant cases aïllades i, excepcionalment, alguna agrupació de dues, tres o quatre cases. En primer terme i a mida que anem voltant l'església pel sud, ponent i nord, ens trobem cal Sileta, ca l'Isidre, cal Casanovas, cal Noi del Prat, cal Jepet de la Calsina o cal Pascol. En el Pla de Sant Cristòfol hi ha la Sala, que és la seu de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, autèntic pal de paller social del poble, des de 1886.	08053-181	Sant Cristòfol	L'any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic. Per tant, cal entendre que hi havia un poblament dispers de masos amb una població prou important com per crear una parròquia; sota la jurisdicció del castell, documentat des del 924. Aquell poblament seria l'antecedent de l'actual amb les variacions que el pas dels segles hagi pogut provocar. Dues de les cases més antigues dels seus encontorns són la Calcina, del terme de Marganell, i el Molí de l'Alzina, els amos del qual també posseeïen la casa de la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. En el fogatge de 1553 s'anomenen les masies de l'Enric, el Plaià, el Carner i el Pujol, que és del terme de Marganell. Entre les més antigues s'hi poden afegir Ferreroles Vell, el Prat i el Ros.	41.6391700,1.8181800	401573	4610389	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Medieval\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	La majoria, per no dir totes les cases, tenen un o dos cups, que és el nom que reben aquí les tines. Hem pogut visitar una d'aquestes cases, construïdes a partir del segle XVIII i XIX (cal Jepet de la Calsina). La seva distribució pot servir d'exemple per altres cases. A la planta baixa hi trobem un espai d'accés i distribució al celler i l'escala de pujar. També serveix per guardar-hi atuells del camp. En el celler hi trobem les botes que es feien directament dins i la boixa de la tina. Un cos annex al costat servia de quadra per la mula o el matxo. La porquera anava a continuació. En el primer pis hi havia el menjador i la cuina i alguna habitació. La part de dalt eren les golfes.	98\|94\|85\|119	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45288	Veïnat del Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-vilar	FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1 Ed. Ajuntament de Castellbell i El Vilar.	XIV-XX		El veïnat de Santa Maria del Vilar es troba ubicat en un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins el peu del turó del mas Puig. Està delimitat per l'església parroquial de Santa Maria, a l'extrem nord-occidental, i per la masia del Puig, a l'extrem sud-occidental. El punt més baix del vessant septentrional d'aquest serrat és el torrent del rasot del Puig, que desemboca al Llobregat. Pel costat meridional, les antigues feixes de vinya que arribaven al riu, són avui el Borràs, amb les fàbrica inclosa i el camp de futbol.	08053-191	El Vilar	Segons Valls (2003), el topònim de Vilar, podria fer referència a una possible vil·la, que hauria estat ubicada al serrat per on s'esten el barri del Vilar, en un lloc indeterminat. Val a dir que les cases estan fonamentades a la roca i per tant, no s'han localitzat restes que puguin confirmar la seva existència. Per altra banda, la documentació és escassa. La primera vegada que surt anomenat Vilar és de l'any 1047, en un testament on es fa donació d'unes terres 'prop de Santa Maria', però no és fins l'any 1294 que no s'esementa 'Sancta Maria del Vilario'. Fins a mitjans del segle XIX, el Vilar va ser el veritable nucli de població del municipi. Originàriament el camí que va al Burés passava per sota mateix de les tines del mas Puig, però en una època indeterminada, els propietaris del mas sol·licitaren que es travessés el nucli resseguint el serrat ja que aquelles terres per on passava el camí comunal eren d'ells. Les cases, majoritàriament construïdes durant el segle XIX, per parcers, eren a la banda nord-est, mentre que al davant de la casa hi tenien la tina amb el celler i l'hort.	41.6335500,1.8615400	405176	4609717	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98\|94\|85	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45130	Aqüeducte del Santó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-santo	BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont aqüeducte del Santó; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 256, abril de 2002, pp. 14.	XVIII-XIX	És una mostra dels recursos que la gent tenia per aconseguir aigua i transportar-la de vegades a molts quilòmetres de distància a través d'aqüeductes i galeries subterrànies.	Obra d'enginyeria civil que consisteix en un pont d'arcs aeris que travessa el rasot del Santó, visible per sota mateix de la carretera BV-1123, que va del Burés a Sant Cristòfol, al punt quilomètric 1,300. Aquest aqüeducte servia per transportar l'aigua des de la deu o font fins a un indret determinat de la propietat, a través d'un rec de superfície que enllaçava amb alguna galeria subterrània. Mesura una cinquantena de metres. Consisteix en uns pilars amb arcs de pedra que sobresurten de terra, que en arribar a la part més profunda del rasot augmenten d'un nivell fins que tornen a retrobar el nivell natural del terreny. La canal de circulació de l'aigua està realitzada amb maó molt gran, procedent del forn d'obra de la propietat i arrebossat per la part interior amb morter. Les vores estan arrodonides.	08053-33	Riera de Marganell		41.6466400,1.8409100	403477	4611193	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	La resclosa estava construïda al mig de la riera de Marganell i a la cruïlla del camí de cal Pinsà, entre el rec i l'aqüeducte tenien una llargada d'uns 800 metres.	98\|94\|119	49	1.5	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45139	El Brunet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brunet	VALLS i PUEYO, Joan (1997). El mas Brunet (segles XIV-XIX); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 201, abril de 1997, pp. 20-21.	XVI-XX	Una part s'ha reformat per viure-hi i una altra resta abandonada. Necessita una restauració a fons.	Masia emplaçada entre les Canyelles i el raval del Ferran, en una petita elevació del terreny que domina sobre la riera de Marganell al seu pas per aquest punt. Els contraforts del serrat de La Beguda, el resguarden al nord. Pel costat dret el camí que porta al raval del Ferran, i per l'esquerre el camí del Santó. La masia està formada per diferents construccions,de volums variables, fruit de reformes i d'ampliacions al llarg dels segles. Cada cos i cada volum disposa d'una coberta pròpia. Algunes d'aquestes cobertes s'han esfondrat i d'altres han estat restaurades. Els paraments són de pedra vista, però en molts trams hi ha maó vist, fruit de consolidacions estructurals. L'era està a la façana nord i l'accés actual es fa per la façana de llevant. Però destaca la galeria de doble alçada amb coberta inclinada de la façana sud.	08053-42	Al costat del camí del Ferran	El 12 de juliol de 1280, el senyor Romeu Batlle, del terme de Monistrol de Montserrat, reconegué a Pere Brunet i la seva muller Guillema, veïns del terme de Castellbell, que es donava per ben pagat de tots els deutes que aquells devien al seu difunt pare Pere Batlle. Pere Brunet, i la seva muller Guillemona, veïns de Castellbell, reconegueren, el 25 d'octubre de 1296, que li devien quinze sous a Ponç de Barbudels, habitant al mas Jorba, que era una part del preu d'un ase de pèl negre que li havien comprat. Els seus fiadors van ser Joan Fabrés, del terme de Castellbel, i Pere d'Avellà, de Castellbell. El següent propietari que ens apareix als documents és Arnau Brunet, veí de Castellbell, fill de Pere i de Guillema, el qual, el 10 d'agost de 1318, reconegué que devia seixanta sous a Joan Borrell, de Manresa, que li pagaria per Nadal i que el seu fiador era Pere Ferrer, de la quadra de Boades de Castellgalí. Arnau Brunet, del terme de Castellbell, actuant en nom de Ramon de Morrolius, del seu fill Romeu de Morrolius i de la seva muller Romia, reconegué, el 16 de desembre de 1331, que devien quinze sous i mig al difunt Estruc de Ripoll, jueu de Manresa, i ara a la seva vídua Dolça i als seus fills hereus, els germans Salomon i Jaume Estruc. El 13 d'octubre de 1348, el senyor Pere Gilabert, de Matadepera, reconegué que tenia uns certs deutes amb Berenguer Brunet, del mas Brunet del terme de Castellbell. Berenguer Brunet, de Castellbell, es digué hereu universal del seu difunt germà Pere de Carraria, del mateix terme, quan, el 10 de maig de 1353, nomenà procurador Guillem Vives, de Manresa. Sabem que Pere Brunet era propietari del mas l'any 1441 i que el seu parent, Gabriel Brunet, del terme de Castellbell, i Joan Sajornat, de Sant Vicenç de Castellet, signaren treves amb Jaume Salom, sabater, i Pere Susanya, blanquer, ambdós ciutadans de Manresa, el 25 de juny de 1449, amb la autorització del veguer Maurici de Talamanca i del batlle de Manresa. Joan Brunet, major de dies, i el seu fill, Joan Brunet, menor de dies, així com el seu hereu Benet Brunet en el mas Brunet, del terme de Castellbell, el 6 de febrer de 1512 esmenten els capítols matrimonials de la seva filla Agnès amb Bartomeu Fabrés, fill de Bartomeu Fabrés, del mas Fabrés de Sant Vicenç de Castellet, quan van prometre a dita Agnès el mas de la Morera, de Sant Vicenç de Castellet. El 16 de febrer de 1534, Joan Brunet va declarar la possessió del mas Brunet i dels seus masos agregats, aleshores rònecs i deshabitats, Avallà, Carrera i Juglar: La vídua de Joan Brunet, Maria Anna Bruneta i el seu fill hereu, Francesc Brunet, foren els encarregats de declarar a la capbrevació del 25 d'octubre de 1595. Francesc Brunet va fer testament el dia 29 de desembre de 1629. La seva vídua Elisabet, declarà la propietat l'any 1634. El fill hereu de Francesc fou Valentí Brunet, que morí intestat i el succeí el seu germà Josep Brunet, que també va morir intestat, succeïnt-lo el seu fill Josep Brunet, que declarà la propietat del Brunet l'11 de desembre de 1666. L'amo del mas Brunet, aquí anomenat Josep Brunet, concedí a la quarta part dels fruits, el 7 de gener de 1742, a Pere Subirana, pagès de Castellbell, 'durant la vida dels ceps plantadors en tot aquell tros de terra herma, de tinguda de dos jornals de llauro de bous, que lo dit Joseph Brunet juntament ab la demes heretat sua per sos certs y legitims titols te y posseeix, de pertinencies de la heretat de dit Brunets'. Aquella peça afrontava a 'solixent y mitgdia ab terras del mas Ferran, fitas, un marge de rocas y un aregall mitgensant, a ponent y tremuntana ab terras de la heretat de dit mas Brunet'. Josep Brunet fou l'encarregat de declarar la propietat del mas 'Brunets' el 14 de gener de 1759.	41.6472400,1.8452400	403838	4611255	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Brunet és un derivat diminutiu de Bru, que podria tenir dos orígens; com a sinònim de persona de pell fosca (del germànic ´bruns´, color fosc) o com a nom propi (del llatí Brunus, en castellà Bruno).	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45165	Forn del Santó o de les Canyelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-santo-o-de-les-canyelles	BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.	XVI-XX		Forn d'obra situat a la llera esquerra del torrent del Santó, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Ben aprop de la casa del Santó o les Canyelles. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular d'uns cinc metres de costat i una alçada conservada de tres metres setanta. A la façana principal, orientada al sud-oest hi ha la boca a les fogaines o cambres de combustió. La façana orientada al sud-est es conserva la porta d'accés a la cambra de cocció (1'3 x 1'2 x 1'75 m) de les peces o laboratori, que mesura vuitanta centimetres d'amplada. Els paraments externs són de pedra vista i els murs interiors estan rubrefactats. Destaca la graella del forn que no és plana sinó en volta de canó.	08053-68	El Santó	La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.	41.6500800,1.8400900	403414	4611576	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98\|94\|119	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45166	Cal Barraquer de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-de-baix	MASATS, Joan (2002). La paret seca, un patrimoni dels avantpassats; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp. 11.	XVIII-XIX		Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre cal Nas Llarg i cal Pi. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta, formant angle de 90 graus, hi ha un cos adossat. Consta de planta baixa i galeria de tres arcs amb pilars de secció quadrada feta de maons,a l'igual que els arcs escarsers. La coberta és d'un únic aiguavès, que desaigua a la façana posterior. Els paraments són de paredat sense arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. A la llinda de la porta hi ha la data de 1842 gravada;i en una finestra, 1848. Conserva un trull, una prema i una tina.	08053-69	Solell de la Barraca	El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'.	41.6296800,1.8386500	403263	4609313	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Segons Joan Masats (2002) pren el nom de l'ofici de barraquer d'un antic propietari.També conegut com a cal Guixà.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45171	El Morrolius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morrolius	VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/10/el-mas-morrolius.html	XVIII-XX		Masia situada en una zona boscosa al costat del camí del Pinsà. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. És una estructura allargada que ha anat creixent pels costats. Actualment està reformada. Té adossat un cos, a l'extrem de llevant, en forma de 'L', al darrera hi ha l'era. Els paraments són de pedra vista. Hi ha un rellotge de sol a l costat més occidental de la façana.	08053-74	Al vessant septentrional del turó homònim	L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda.	41.6367000,1.8339600	402883	4610097	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45182	El Ros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ros	BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/el-ros.html?q=ros	XVII-XX		Casa pairal situada al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en punt quilomètric 0,900. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït en un aterrassament entre el torrent del clotet del Ros i el torrent de la font del Ros o del cal Macari, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. La masia és de planta rectangular adaptant-se al terreny, amb l'entrada a la façana orientada al sud-est. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. A la façana principal, a mà dreta, tapant part dels brancals de la porta dovellada, s'hi ha adossat un edifici annex de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular, i en destaca el portal de dovelles. Per accedir-hi cal pujar unes escales de pedra. Al damunt mateix hi ha un finestral amb balconada arran de mur i barana de forja; els brancals i llinda són de pedra amb la data gravada de 1688. Al davant de la façana principal hi ha l'accés als diferents porxos i corts, tots ells edificis relacionats amb la tinença de bestiar i terres. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior.	08053-85	Veïnat de Sant Cristòfol	Si tenim compte la llinda que hi ha al finestral de la façana principal, l'any 1688, cal Ros ja estava construïda. Aquesta pairalia origina altres masies de dimensions més reduïdes com cal Japet del Ros i cal Joanet del Ros. Es tracta de descendents que van rebre un tros de terra per edificar-se la casa.	41.6475300,1.8135200	401197	4611323	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Es tracta d'una de les masies documentades en el capbreu de 1328 amb el nom de mas de les Tapies Sobiranes.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45193	Barraca de l'obaga del Santó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-del-santo	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La mateixa vegetació l'està engolint.	Barraca de pedra seca situada a l'obaga del Santó, just després d'haver travessat la riera de Marganell en direcció a la pedrera de Sangrà. Un cop passat un revolt ben tancat, cal entrar per una corriol a mà dreta que mena directament al Pinsà. La barraca queda per sota del corriol, uns 10 metres només entrar-hi. Està adossada al marge de pedra seca i ha perdut una bona part de la coberta. És de planta circular, d'1,60 metres de diàmetre, envoltada de vegetació. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-est té una doble llinda, plana. Els brancals presenten una lleugera inclinació cap el costat degut al moviment estructural que ha provocat l'enfonsament de la coberta. L'entrada mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. No tenia ni espitlleres ni cap tinell per desar el càntir.	08053-96	Riera de Marganell	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6451800,1.8421600	403579	4611030	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45193-foto-08053-96-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45193-foto-08053-96-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45199	Cal Tirot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirot	http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/07/cal-tirot.html?q=domingo	XVII-XX		Masia del raval del Jordi, també coneguda amb el nom de ca la Tirota i antigament com a mas de la Tira. Ubicada en una cinglera abocada a la riera de Marganell i aixecada damunt la seva roca. L'edifici forma un conjunt compacte de diferents cossos adossats. Són tres cossos de planta rectangular de diferents alçades. L'entrada es fa per la façana de migdia. A la part posterior hi ha les dues tines. Aquest edifici, actualment està unit per una terrassa sota cuberta amb un antic edifici dedicat a la producció o magatzematge de la finca. Destaca un pou cisterna que agafa l'aigua de la riera i el bombeja a la casa i als hots propers.	08053-102	Riera Marganell BV-1123 PK 0+400		41.6466300,1.8506000	404284	4611181	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Els topònims anomenats 'Tira' designen paratges de forma acarrerada, barrancs, còrrecs i arrugues del terreny.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45229	Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol	ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.	XVII-XXI		Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. /	08053-132	Sant Jaume de Castellbell	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	41.6482800,1.8064300	400608	4611414	08053	Castellbell i el Vilar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca 'Stanhope', centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245.	98\|94\|119	62	4.4	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45230	Goigs a llaor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i el Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-vicenc-patro-de-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-castellbell-i-el-vilar		XVII-XXI		Gois a llaor de Sant Vicenç, DIACA i MÀRTIR. Patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, bisbat de Vic, i que diuen així: Puix que l'Etern us premia / de màrtir amb galardó: / Cap al cel feu-nos de guia / Sant Vicenç nostre Patró. / De família aragonesa / sou il·lustre descendent, / que el vostre naixement / féu més pura sa noblesa. / l'Esprit Sant, de fortalesa / us dón la divina unció: / Sant Vicenç nostre Patró. / Us imposa Sant Valeri / l'Ordre del Diaconat, / per què, en lloc d'aquest Prelat, / exerciu el ministeri. / Contra la llei de l'Imperi / prediqueu la religió: / Sant Vicenç nostre Patró. / Al tribunal de València / el Pretor us porta lligat. / Puix als deus no heu incensat / us tortura amb violència. / Però vós amb gran paciència / canteu himnes al Senyor: / Sant Vicenç nostre Patró. / Talment llum molt clara i pura / dintre la presó brilleu, / i als enemics confoneu / amb tan excelsa hermosura. / fins la guàrdia, abans tan dura, / es converteix al Senyor! / Sant Vicenç nostre Patró. / Amb astúcia us temptava / veient que no us pot rendir / i, en lloc de fer-vos patir, / un llit tou us preparava. / Allavors us aclamava / entera la població: / Sant Vicenç nostre Patró. / Endebades s'ho proposa; / puix us sobrevé la mort; / i alcanceu arribar al port / de la vida on sempre es gosa. / Jesucrist al front us posa / de màrtir el galardó: / Sant Vicenç nostre Patró. / A Castellbell que us venera / i s'honra amb el vostre nom / per Patró us mira tothom / i per glòria verdadera. / Grans favors el poble espera / amb tan santa protecció. / Sant Vicenç nostre Patró. / Antiquíssima és la història / d'aquest vostre bell poblat / que, ésser origen del veïnat, / té per son títol de glòria. / Que, tot fent de vós memòria, / conservem la tradició / Sant Vicenç nostre Patró. / Mentres que pel món fem via / exposats a perdició: / Sant Vicenç nostre Patró. / V.) Custodi, domine, omnia ossa justi / R.) Unum ex his non conteretur / OREMUS / DA nobis quaesumus, omnipotens Deus: adversa mundi mentis constantia toleraré, qui beatum Levitam Vincentium nec minis terreri, nec poenis passus es superari. Per Christum Dominum. / R.) amen.	08053-133	Sant Vicenç de Castellbell	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	41.6417900,1.8617300	405204	4610632	08053	Castellbell i el Vilar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Es desconeix l'autor de la lletra. El mestre Francesc Vila Guimferrer (Castellbell i el Vilar 1922- 23 de maig de 2011) i director de la capella de Música Burés, va musicar-la anys més tard. El goigs va ser imprès a l'impremta Roca, del carrer Sant Miquel, núm. 15 de Manresa, construïda l'any 1826.	98\|94\|119	62	4.4	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45233	Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cristofol-que-se-venera-en-la-sua-capella-del-terme-de-castellvell		XVII-XXI		Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així: Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. / Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. / Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. / Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. / Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. / En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. / Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. / De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. / De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. / Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./ TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur. OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen.	08053-136	Sant Cristòfol	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	41.6386900,1.8186400	401610	4610336	08053	Castellbell i el Vilar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952.	98\|94\|119	62	4.4	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45247	Barraca de la vinya del Macià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-macia	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX		Barraca de pedra seca ubicada en el marge superior, a una vintena de metres del camí que mena del mas de les Comes a cal Robert. Està emboscada, la qual cosa impedeix la seva visibilitat des del mateix camí. Està construïda aprofitant un roc de grans dimensions que es devia desprendre fa segles de l'aflorament de roca natural que hi ha a la part superior del turó. És de planta irregular; l'interior mesura 1,70 x 1,80 metres. La coberta cupular de l'interior s'ha adaptat a la forma de la roca. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-oest, amb doble llinda, plana i els brancals rectes i massissos. La primera de les llindes presenta una fissura al mig degut a la pressió i els possibles moviments del terreny. Mesura 0,92 metres d'alçada per una amplada de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta es forma per superposició de filades adaptant-se a la forma de la roca i tancant qualsevol escletxa visible. L'exterior conserva gran part del pedruscall, i el ràfec. A l'interior, hi ha un triple tinell, superposat, construït amb pedra massissa i falcat amb pedruscall. El primer d'ells, arran de terra, mesura 45 cm de fondària per 40 cm d'amplada i 34 cm d'alçada. El segon té les mateixes mides a excepció de l'alçada, que mesura 38 cm. Finalment, al damunt n'hi ha un de més petit que mesura 16 cm de fondària per 12 cm d'amplada per 12 cm d'alçada. Conserva un banc fet amb dos carreus de pedra i la fusta d'una bota, en perfecte estat de conservació.	08053-150	Les Comes - La Riereta	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6363700,1.8882000	407400	4610001	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45247-foto-08053-150-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45247-foto-08053-150-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45247-foto-08053-150-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.Barraca fitxada per Marcelí Puigdellívol a El Brogit, núm. 315, agost - setembre de 2007, p. 12	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45255	Jub de glans de Viladoms de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jub-de-glans-de-viladoms-de-dalt	VILARRASA, Salvador (1920). La vida a pagès. Pàg. 317 Ed. Maideu. Ripoll https://excursionismecientific.wordpress.com/tag/jubs/	XVIII-XIX	Tot i algun despreniment de la boca d'entrada, és un element que cal preservar com a testimoni de la seva funcionalitat.	Jub per mantenir els glans en remull perquè es mantinguin tendres durant tot l'any. Està situat prop de la capella de Nostra Senyora de Montserrat, per sota un marge que dona cap al vessant de Rellinars. Està excavat seguint el sistema constructiu d'una mina. Consta d'un passadís estret de 50 cm d'amplada per 1,30 metres d'alçada i una fondària de quatre metres. Els murs laterals estan fets amb pedra seca amb coberta de volta, que ben aviat desapareixen per deixar pas a la roca. Entre tres i quatre graons permeten baixar a la cisterna pròpiament dita. Es tracta d'una galeria, aquesta vegada excavada a la roca d'uns dos metres i mig a tres metres de fondària fins a trobar el sòl de terra on per filtració brolla l'aigua directament.	08053-158	Viladoms de Dalt	El diccionari català-valencià-balear de l'Insitut d'Estudis Catalans, defineix un jub com un dipòsit d'aigua semblant a una cisterna, al qual es baixa per unes escales, i està destinat a tenir-hi els aglans en remull perquè es mantinguin tendres durant tot l'any. En els indrets on hi ha afloraments rocosos, acostumen a estar excavats a la roca, i llavors es tapaven, com és el cas del municipi de Caserres. A Castellbell i el Vilar, d'aquesta construcció n'anomenen xupet pels glans. Salvador Vilarrasa, escriu 'En les cases que tenen rouredes, per estalviar el blat de moro els hi donen aglans. Abans, quan hi havia gairebé a totes les cases de pagès la seva roureda, en aquest temps les collien no sols els de la casa sino tothom qui volia donant-ne la meitat a l'amo. En moltes cases tenien el jup, que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les aglans, mantenint-se gerdes tot l'any. Quan les havien collides, encara feien anar els porcs sota els roures tot el dia per menjar-se les que havien quedat i al vespre només els hi havia de donar una mica d'abeurar o sia aigua amb un grapadet de farina'.	41.6383300,1.8809900	406803	4610226	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Malgrat l'interior està en molt bon estat, l'accés s'ha enfonsat parcialment degut a la presència d'arrels i en gran part pel despreniment de terra del marge. La humitat del sòl i el degoteig de la roca permeten pensar en l'acumulació d'aigua en algun moment de l ‘any.S'ha detectat la presència de ratpenats al seu interior.	98\|94\|119	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45256	Font de Viladoms de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladoms-de-dalt		XVIII-XIX	Es tracta d'una font que està en un estat de conservació excepcional, i encara hi brolla aigua, la qual cosa és important per a la fauna. Caldria una desbrossada per tal de preservar un element tant singular i característic.	Font de planta quadrangular construïda per recollir l'aigua que brolla d'una deu. Està ubicada a la capçalera d'una torrentera que alimenta la riera de Rellinars, al seu pas entre cal Moliner i el Lledó i envoltada per un substrat herbaci amb arbusts del tipus mata o llentiscle, roser salvatge, arítjol i roldor. Està parcialment excavada a la roca, aixecada amb pedra seca i impermeabilitzada per la part interior amb morter de calç. La coberta és de pedra ben escairada, calçada amb falques de pedruscall i formant una volta de canó rebaixada. Està reforçada amb contraforts ambdós costats, que segueixen respectuosament el desnivell del terreny. Mesura 2,50 metres de fondària per 3,80 metres de façana. La boca d'accés mesura 1,20 me d'amplada per 1,13 m d'alçada i 1,90 m de fondària. El dipòsit pròpiament dit fa 1,20 m per 1,90 m, amb una profunditat útil de 50 centímetres. El mur davanter, mesura 60 cm i té un canaló rebaixat a la roca, que serveix de sobreeixidor. A mà dreta hi ha una llosa plana per a posar la galleda o el càntir.	08053-159	Viladoms de Dalt		41.6369400,1.8819900	406884	4610071	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45256-foto-08053-159-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45256-foto-08053-159-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45256-foto-08053-159-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta font està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6200.	98\|94\|119	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45317	Barraca del Lluci	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lluci	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Es tracta d'una barraca de gran bellesa on la tècnica de la pedra seca arriba al seu punt culminant d'execució. El seu bon estat de conservació i facilitat d'accés, podrien ser un factor clau en la seva preservació. Caldria netejar un corriol d'accés des del camí per evitar malmetre els murs de pedra seca i desbrossar i mantenir l'entorn net de vegetació.	Barraca de pedra seca de grans dimensions ubicada al vessant nord-oest de cal Robert, per sota d'una línia elèctrica, en unes feixes marjades amb murs de pedra de més de dos metres d'alçada, d'una gran qualitat on s'hi pot observar alguns trams col·locats en forma d'espiga, disposició coneguda també com a opus spicatum. En aquestes feixes s'hi cultivava l'olivera, actualment abandonada. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada al marge de pedra i construïda aprofitant una solera de pedra. És de planta circular, que mesura 3,40 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-est, amb una única llinda plana i lleixa exterior. Els brancals són rectes. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,75 metres. Els murs tenen un gruix de 0,95 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva gairebé la totalitat del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i molses que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior destaquen dos tinells sobreposats molt ben executats i un tercer construït per sobre de l'arrencada de la volta. Mesura 0,50 metres d'amplada per 0,45 metres d'alçada i 0,60 metres de fondària. Té dues espitlleres orientades al nord i al nord-est respectivament.	08053-220	La Riereta	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6345600,1.8859700	407212	4609802	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8032.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45329	Tines de Comauba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comauba	AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6.	XVIII-XIX	No conserva la teulada.	Conjunt format per dues tines ubicades al marge dret del torrent del Padró que conflueix uns metres més avall amb una torrentera que baixa de la carena de Comauba. En aquest indret el torrent és estret però no massa profund. Hi ha una petita roureda relativament jove i a tocar del torrent una petita pedrera, amb una rampa d'accés d'on segurament es van extreure els blocs de pedra per a la construcció de les tines. El vessant de migdia ubicat al marge dret del torrent forma part de la carena de la Serra, mentre que l'obaga, situat al vessant esquerra, forma part de la carena de Comauba. A la tina s'hi pot accedir des del capdavall de les feixes del Raval del Clot, per l'antic camí de la Serra que és més planer, o bé des de la carena de Comauba, baixant per la tina del Furriols, i seguint la línia de mitjana tensió. Es tracta d'un edifici de planta rectangular (6,4 x 7, 5 m.) amb dues tines de planta circular i la sala per a la premsa. S'hi accedeix per la façana orientada al nord, que està sobre elevada en el terreny. El gruix dels murs és de 0,45 metres. La porta d'accés mesura 1,95 d'amplada per 1,90 d'alçada. L'edifici està construït amb pedra lligada amb morter de calç. La coberta, tant de les tines com la de la sala on hi havia la premsa no es conserven. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. Ambdues tenen un diàmetre de 2,70 metres i una alçada de 2,80 metres respectivament. Les boixes es troben a l'exterior, molt a prop del terra; sobresurten d'uns 10 centímetres del mur principal. Una surt de la façana orientada a llevant i la segona de la façana orientada al sud. Estan protegides per un mur de pedra d'1,25 metres d'alçada aproximada amb una llosa rectangular col·locada al damunt. Per la composició i estructura dels murs sembla indicar que aquest conjunt hauria estat construït en dues fases. La tina orientada al nord-est seria la més antiga i posteriorment s'hi va afegir la construïda amb la boixa orientada al sud i la sala per posar la premsa. Juntament amb les restes de la coberta caigudes a l'interior de la sala, hi ha les restes visibles de mitja base de la premsa en el sentit longitudinal.	08053-232	Serra de Comauba	La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien de pedra perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirantfins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i magatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa.	41.6606600,1.8896900	407559	4612696	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	En el blog torcularium s'anomenen tines del torrent de Can Padró, però informants de Castellbell ens han dit que s'adequa més el de Comauba.Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45367	Barraca del Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La clau de volta d'aquesta barraca va ser retirada pels caçadors ja fa anys, que d'aquesta manera podien fer foc, sense omplir la barraca de fum. Aquest fet sembla haver estat comú durant molts anys. Caldria recol·locar-la al seu lloc i sense arrencar-lo, tallar el pi blanc que es recolza a la corona exterior deixant el tronc com si es tractés d'un contrafort.	Barraca de pedra seca ubicada en un cap de feixa al capdamunt del gorg de les Bagres, a la riera de Rellinars. S'hi accedeix pel camí de la Riereta, agafant el corriol, a mà esquerra que hi ha enfront del camí de bast que puja fins el Grau. La barraca està construïda aprofitant la roca mare recolzant-se en un mur natural de pedra, en un sector del municipi on afloren les argiles. És una barraca no massa gran, visualment d'aspecte robust pels rocs emprats en la seva construcció, sense desbastar (extrets de la mateixa beta on hi està adossada). Malgrat l'exterior és de planta circular, l'interior de l'habitacle mesura 1,70 de costat. Els rocs més grossos es troben situats a la base i als brancals que conformen la porta per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest. Té una doble llinda, plana, amb els brancals rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,62 metres i interior de 0,49 metres. El gruix de murs oscil·la entre els 0,80 i els 0,90 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament, que malauradament no es troba al seu lloc d'origen, deixant entrar l'aigua de pluja i la llum del dia. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior dels murs, però ha perdut el recobriment característic de terra lligada amb pedruscall. A l'interior, a mà esquerra hi ha un tinell i una espitllera orientada a l' oest.	08053-270	El Grau	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6411300,1.8751100	406317	4610544	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14142. Però les coordenades que donen a l'Observatori del Paisatge, no són correctes.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45379	Barraca del camí de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-serra	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Coberta parcialment enfonsada	Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord-oriental del municipi de Castellbell i El Vilar, en el vessant septentrional del torrent de les Pasteres, a mà dreta, per sota el marge del camí que va a la Serra. S'hi accedeix baixant directament per un costat del marge, entremig de la brolla de romaní. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Està adossada al marge de terra. La pedra emprada per a la seva construcció és de mida irregular, sense desbastar i falcada amb pedruscall. La porta d'entrada té una sola llinda, plana. Els muntants són verticals. Amb la boca més ample que l'interior per arrecerar-se del vent. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. El gruix dels murs és de 0,60 metres. La coberta està realitzada per superposició de filades concèntriques, però en manca la part central, per on creix un arbre. A l'interior es conserven dos tinells, un a mà esquerra, sobreelevat i el segon construït arran de terra. No té cap espitllera.	08053-348	Camí de la Serra	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6536800,1.8904300	407611	4611920	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45384	Barraca del Cellers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La barraca en si és ferma, però caldria refer la coberta per protegir-la d'un esfondrament inevitable amb el pas del temps.	Barraca de pedra seca ubicada en el sector de Cellers, a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Està adossada al marge d'una feixa erma, (després de l'últim incendi ha deixat pas al creixement d'una brolla espessa de romaní amb pi blanc) a mà dreta, a una dotzena de metres, per sobre del camí. La volta s'ha enfonsat i l'enderroc ha quedat a l'interior de la construcció. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció de la corona exterior són grans, força irregulars, poc o gens desbastats, falcats amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els rocs emprats en la construcció dels brancals o muntants i la llinda exterior. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda, plana, sense desbastar. Els muntants conserven una certa verticalitat. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i una mínima de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades sense la clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva gairebé sencer, ben fet, amb lloses planeres i també el recobriment parcial de terra i pedruscall. Al seu interior destaca un doble tinell superposat entrant a mà dreta, i una lleixa interior aprofitant l'arc de descàrrega interior. Té una espitllera ben quadrada, orientada a l'est.	08053-353	El Cellers	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6453500,1.8896900	407537	4610996	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3343.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45387	Barraca del Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-9	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La presència de verdet a l'interior de la barraca indica que l'aigua de pluja i la humitat ambiental es filtra cap a l'interior. Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la vegetació no la malmeti i recol·locar les lloses de la part posterior. Seria aconsellable recobrir la coberta amb terra per impermeabilitzar-la correctament.	Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es localitza a mà dreta, damunt d'un marge, a mitja alçada, en unes terrasses força planeres que antigament havien estat plantades de vinya. La construcció està recolzada en el pendent natural del terreny. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior, fonamentada en la roca mare. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els muntants ben desbastats. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta. A l'exterior conserva la filera de lloses planes del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja a excepció de la part posterior on degut al creixement de la vegetació, concretament d'una mata, ha provocat el moviment del pedregam tant de la corona exterior com de la coberta. No té cap espitllera però destaca al seu interior un doble tinell, superposat des d'arran de terra. El mateix muret de pedra que aguanta el marge i es recolza en la barraca fa de banc per seure.	08053-281	El Grau	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6486100,1.8784100	406603	4611371	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14256.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45396	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Els pins de l'entorn l'estan afectant. A sobre mateix hi ha un abocador de pneumàtics.	Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa en direcció el Padró. La barraca es troba al capdamunt d'una antiga feixa d'ametllers, envoltada de pi blanc i bardissar. Està fonamentada parcialment a la roca. És de planta circular; mesura 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana, i els brancals lleugerament inclinats, ben desbastats. Al centre del brancal dret, es conserven les dues frontisses de ferro on hi anava collada una porta de fusta. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre 0,50 i 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb un tancament monumental. El cobriment de terra exterior es manté intacte. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. A l'interior, a la part frontal hi ha un doble tinell superposat, el primer d'ells arran de terra. Està molt ben executat. Al seu interior, entrant a mà esquerra hi ha una llosa monumental, plana, col·locada arran de terra, que serveix de banc.	08053-290	El Padró	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6535700,1.8673800	405691	4611933	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3152.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45399	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-2	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	El reforç de la corona li confereix un aspecte rabassut. El seu interior està molt deixat, amb bosses de plàstic i altres andròmines.	Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí que mena al Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà dreta, al mig d'un camp d'ametllers. Per localitzar-la cal cercar una figuera, ja que en aquest indret hi ha un desnivell en el terreny i la barraca passa totalment desapercebuda. Es tracta d'una barraca construïda en el cap de la feixa, aprofitant el marge i adossada a un mur de pedra seca. És de planta circular; mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de factura irregular i poc o gens desbastats, a excepció de la llinda. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. S'observa a ambdós costats un reforçament de la corona a mena de contraforts afegits posteriorment a la construcció de la barraca. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana, i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre 0,55 pels brancals i 0,0,80 metres per la corona. La coberta és de volta per aproximació de filades. Ha perdut gairebé la totalitat del ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja i la terra originària de la coberta va lliscant amb el pas del temps. A l'interior, a mà dreta en relació a la porta hi ha un doble tinell superposat, no massa grans; el primer d'ells arran de terra.	08053-293	El Padró	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6534100,1.8707500	405972	4611912	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3155.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45408	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-10	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX		Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran) d'una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar la feixa fins arribar a un terraplè. La construcció s'alça a mà dreta, just abans d'entrar al bosc. És de planta quadrangular. L'exterior fa 3,00 metres per 2,85 metres de costat. Està construïda aprofitant l'amplada i els murs de pedra de dues feixes, en un extrem, on el desnivell és tan sols de 0,40 metres. Els rocs més grossos, en general estan ben desbastats i es troben situats a la base, a les cantoneres i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana principal amb una doble llinda força monumental. Els brancals són rectes i massissos. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Per la part interior modernament s'hi va fer un marxapeus i es va anivellar els brancals amb maó i ciment per collar-hi una portella de fusta (encara es conserven les restes al seu interior). Té una espitllera orientada al nord. Els murs tenen un gruix mínim de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé tot el voladís tot i que la llosa de damunt de la porta està lleugerament desplaçat. A la façana nord, arran de terra s'observa un tancat del qual només en resta una alçada de 0,40 metres. Passa desapercebut ja que al seu interior hi ha crescut varis peus de romaní.	08053-302	L'Obaga Fosca	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6579300,1.8769800	406497	4612407	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3173.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45410	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-12	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	No conserva la coberta ha estat transformada i caldria netejar la coberta dels plàstics recremats i de la ferralla.	Barraca de pedra seca ubicada en un turó de 320 metres d'alçada que conforma la Serra de l'Obaga Fosca, pel seu extrem més occidental. Des d'aquest indret completament rocós, i planer hi ha un domini del paisatge de 360 graus. S'hi pot arribar seguint la carena de la serra des del Lledó però també pujant pel camí del Grau, des de Sant Vicenç de Castellet, sense deixar-lo i en arribar a una solera de roca molt planera, pujar cap el capdamunt del turó. Al seu voltant hi ha brolla de romaní amb mata i algun exemplar de pi blanc amb càdec. És de planta circular amb un diàmetre interior de dos metres. La porta està orientada al nord-oest i conserva dues espitlleres originàries orientades cap el nord-oest i cap nord-est respectivament i un tinell senzill. Sobta però, en observar que tant la porta com els murs han estat realçats en 0,85 metres i la llinda originària s'ha reaprofitat col·locant-la al capdamunt. A l'interior es pot veure molt bé l'arrencada originària de la volta. En aquest realçament força groller s'hi va construir una espitllera rectangular orientada al sud-oest. La diferència en la col·locació de les pedres de tota l'estructura és evident. Originàriament es tracta d'una barraca no massa alta, amb una obertura de porta d'1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada i un gruix de murs de 0,65 metres (mentre que realçada fa 1,70 metres d'alçada). La coberta no hi és des de fa molts anys i en lloc de la volta de pedra, al damunt dels murs hi ha uns travessers de ferro i fusta reaprofitats, amb uns vells plàstics al damunt, en un estat deplorable. A l'esquerra de la porta dissimulat per un càdec de dimensions considerables hi ha una trinxera arrodonida. Està excavada al sòl i protegida per un mur de pedra seca rejuntat amb terra que ressegueix tot el perímetre amb vàries espitlleres (3 de conservades) del qual se'n conserva una alçada de 60 a 70 centímetres. La trinxera mesura 1,30 metres de fondària màxima per 1,80 metres de llargària i 1,20 d'amplada. A una vintena de metres en direcció a la part més alta del turó s'han localitzat dues trinxeres més de les mateixes característiques. La barraca pot haver estat reutilitzada per caçadors. Caldria fer un estudi més acurat d'aquesta zona per tal d'esbrinar amb exactitud l'origen de les trinxeres.	08053-304	Serra de l'Obaga Fosca	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6565100,1.8774400	406533	4612249	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	En molts indrets, les barraques varen servir d'amagatalls després de les diferents guerres, sobretot les més amagades i llunyanes dels nuclis poblacionals.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3181.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45412	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-14	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Els pins amb les arrels i brancades l'estan malmetent.	Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'unes marjades de pedra seca, amb molt de pendent, en el vessant dret del torrent del Sot Gran. Per accedir-hi cal agafar des de Sant Vicenç de Castellet el camí antic del Grau. Cal baixar pel dret un cop es veu una bassa artificial que es nodreix de l'aigua del torrent. La barraca està situada en un cap de feixa, integrada en un marge de pedra seca. És de planta quadrangular; mesura 3,40 per 3,30 metres de costat respectivament (exterior). Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-est, està centrada a la façana principal amb una doble llinda plana amb l'any de construcció gravat: 1827. Els brancals són inclinats, més ben desbastats. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,65 i màxim de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Ha perdut algunes lloses del voladís i part del cobriment de terra. El caramull està en bon estat de conservació. Entrant a mà esquerra hi ha un doble tinell, superposat, mentre que a mà esquerra hi ha l'estructura d'un fumeral integrat al mur. Té una lleixa exterior situada per sobre de la llinda i una espitllera orientada al nord-est.	08053-306	El Padró - Camp de foc	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6558500,1.8738200	406231	4612179	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13535.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45420	Barraca del Lledó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-6	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Ensorrada en gran part.	Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Per accedir-hi cal arribar a una cruïlla que enllaça a mà esquerra amb el camí de la Font del Lledó i a la dreta amb un camí o corriol mig abandonat per on transiten les motocicletes tot terreny. En arribar al primer revolt, a mà esquerra ja es veu la barraca, arran de camí, parcialment enfonsada. Es tracta d'una barraca construïda arran del marge, aprofitant el desnivell natural del terreny. És de planta quadrada, amb la porta d'entrada orientada al nord-est. L'interior mesura 2,50 de costat aproximadament. L'enderroc de la volta es troba a l'interior de la construcció. Les pedres de la corona estan repartides per tot el voltant, inclòs en el corriol d'accés mig colgats pel pas de les roderes de les motos. Es conserven els brancals i la doble llinda. L'alçada conservada és de 0,80 metres. L'amplada dels murs és de 0,67 metres mentre que el gruix dels brancals és de 0,80 metres.	08053-314	El Lledó	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6596700,1.8891200	407510	4612587	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45440	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-22	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	És una barraca molt ben conservada, amb la pedra ben treballada. Malauradament ha perdut el recobriment de terra per manca de manteniment i amb el pas del temps això ha comportat que un parell de lloses del voladís, tant imprescindible per evitar les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior, es desprengui, amb el conseqüent moviment del pedruscall. Valdria la pena, donada la qualitat constructiva i l'estat de conservació, que es prenguessin les mesures adients per a conservar-la.	Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran) resseguint una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar-lai continuar el mateix camí fins arribar a una solera de roca molt planera. Allí, a mà esquerra mateix neix un corriol per on hi transiten les motocicletes cros. Només agafant-lo ja es pot veure la barraca gairebé arran de camí. Te una filera de rocs disposats al davant mateix, com si la protegissin. És de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 metres. Està molt ben executada, amb la pedra molt ben desbastada i rejuntada. Tots els carreus són aproximadament de la mateixa mida i estan calçats amb pedruscall en forma de falca, introduïts a cops de mall o maceta per consolidar la construcció. La porta està orientada al sud, amb una única llinda plana, una lleixa al damunt i els brancals rectes, lleugerament inclinats cap a l'interior. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El voladís es manté gairebé tot sencer a excepció d'un parell de lloses, mentre que el recobriment de terra tant característic d'aquestes construccions ha desaparegut Té una espitllera orientada al sud-est. Havia tingut una portella de fusta collada al brancal dret.	08053-334	Serra de l'obaga Fosca	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6587200,1.8788500	406654	4612493	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45451	Barraca del Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-23	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Els brancals han estat consolidats amb morter	Barraca de pedra seca ubicada en un cap de turonet entre el camí del Lledó o del Raval del Clot i el camí de la font del Lledó, per sobre del torrent del Padró. Des d'allí es veu una bona part del circuit automobilístic del Padró. Està envoltada per alguns roures i brolla de romaní. És de planta circular, de 2,18 metres de diàmetre interior. Està parcialment adossada al marge, aprofitant l'orografia del terreny. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada a l'oest amb una triple llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,76 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha un tinell, arran de terra i una espitllera orientada al nord-est. A l'exterior, a mà dreta del portal d'entrada hi ha un banc fet de pedra.	08053-345	El Padró	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6556600,1.8819800	406910	4612149	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45467	Barraca del Cellers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers-6	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Una branca de mata (Pistachia lentiscus) ha provocat l'enfonsament de la pedra que tanca per la part exterior de la corona el tinell. Donat el seu estat de conservació i la seva bellesa, caldria una intervenció immediata a més de desbrossar un petit corriol d'accés i el seu voltant per evitar el seu esfondrament.	Barraca de pedra seca ubicada al nord del raval de les Comes, en el vessant d'obaga del turó del Cellers, que dona al torrent, de les Pasteres. Per accedir-hi cal pujar des de cal Miquel o bé, pel Cellers, en terme de Rellinars. Un cop al capdamunt d'un turó de gairebé 328 metres, rocallós i erm, cal obrir-se pas cap el bosc. Sota mateix d'un pi, aprofitant un cap de marge no massa alt, reforçat amb un muret de pedra seca construït per anivellar el terreny, s'alça la barraca. El seu estat és sorprenent, malgrat té la llosa de tancament de la volta desplaçada. És de planta circular, de 2,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord-est, amb una doble llinda, plana. S'hi accedeix pujant un graó de pedra. Els brancals són rectes. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l'erosió. A l'interior, hi ha un doble tinell. A la part frontal del prestatge intermedi hi ha una inscripció realitzada amb carbonet, que consisteix en les inicials J + C V (la creu queda situada a la part superior entre la J i la C). No té espitlleres.	08053-370	Carena del Cellers	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6476200,1.8889300	407477	4611249	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45467-foto-08053-370-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45467-foto-08053-370-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45467-foto-08053-370-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3337. Però amb les coordenades incorrectes.Per sobre de la barraca, a mà dreta hi ha el que s'anomena un pou o dipòsit d'aigua, en molt bon estat de conservació.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45474	Barraca de cal Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-0	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Malauradament està gairebé enderrocada	Barraca de pedra seca al capdamunt d'un turonet per sobre el vessant dret del torrent de cal Robert. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. Malauradament està gairebé enderrocada; l'alçada màxima conservada és d'1,30 metres. Era de planta rectangular, que mesura 3,00 per 3,50 metres de costat a l'exterior. Els rocs emprats en la construcció, tant el que queden dempeus com els que estan escampats al seu voltant i interior, són grossos, alguns d'ells molt ben desbastats, ennegrits pel pas del temps i també degut al darrer incendi que va afectar tota aquesta zona fa ara entre quinze i vint anys. La porta estava orientada al sud-oest, amb els brancals rectes. La llinda es recolzava pel seu costat esquerra, directament sobre el mur. L'alçada conservada del muntant és d'1,25 metres. Els murs conservats tenen una amplada màxima de 0,75 metres en el cas del mur orientat a l'oest, mentre que la part del muntant que queda dempeus és de 0,50 metres; per la resta de murs, l'amplada màxima és de 0,70 metres. La coberta era de volta, per aproximació de filades, com es demostra a l'arrencada que encara és visible entre l'angle que conformen els murs nord i est.	08053-377	Els Pivents	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6315200,1.8902200	407562	4609460	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8861.El senyor Aram Gonzàlez de cal Robert, informa que la barraca tenia 3 tinells al seu interior.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45476	Barraca de Viladoms de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladoms-de-dalt-3	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La manca de llosa de tancament i el trencament de la llinda davantera està provocant que de mica en mica la barraca faci moviment, de manera que sense una restauració, el seu esfondrament és inevitable.	Barraca de pedra seca ubicada en el cap d'una vall situada entre les terres de Viladoms de Dalt i el bosc del Puig. Per accedir-hi cal transitar per la carretera BV-1273, i en el punt quilomètric 2 (PK-2), entrar per un corriol, resseguint el rasot del Puig per la seva llera dreta. La barraca està situada al bell mig d'unes feixes ermes, per sota d'una cinglera murada. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida grossa a mitjana sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una doble llinda, plana. La davantera està partida. Els brancals són rectes, d'aspecte monumental. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres (muntant esquerra) i de 0,60 metres (muntant dret). La coberta és de volta per aproximació de filades, amb la volta de tancament desplaçada per on entra la pluja. A l'exterior ha perdut algunes de les lloses característiques del voladís i una part de la terra de recobriment. A l'interior, a la part frontal, hi ha un doble tinell superposat.	08053-379	Rasot del Puig	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6349000,1.8761800	406397	4609851	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7142.La situació d'aquesta barraca és excepcional, protegida per penya-segats, i amb la muntanya de Montserrat al davant, com a mirador.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45477	Barraca de la vinya del València	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-valencia	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La manca de manteniment i desbrossament de l'entorn pot fer perillar l'estabilitat de la barraca.	Barraca de pedra seca, situada al vessant de soleia d'una vall, en terres de Viladoms, no massa lluny del rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la peça del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. La barraca és de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos més o menys desbastats es troben situats a la base, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais entre els dos grans blocs de pedra. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,48 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull i xemeneia per a la sortida de fums. Ha perdut una part del voladís, i conserva una bona part del recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua. Malgrat tot, s'ha produït un moviment de bombament cap a l'exterior. A l'interior, conserva dos tinells sobreposats situats arran de terra i una espitllera orientada a l'oest. A la llinda es conserva molt erosionat un 8 i un 4 a mà dreta, possiblement es tracti de l'any 1884.	08053-380	Viladoms de Dalt	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6344800,1.8796200	406683	4609800	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45477-foto-08053-380-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45477-foto-08053-380-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45477-foto-08053-380-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7143.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45486	Barraca de l'obaga del Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-del-puig	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Una de les causes del seu enfonsament podria haver estat el despreniment d'algun roc de la cinglera que té just per sobre; al voltant se n'ha observat restes escampades de diferents mides.	Restes d'una barraca de planta circular, situada a la vall que conforma l'obaga del bosc del Puig. Aquesta zona ha estat molt modificada per les màquines, que durant les obres de l'autopista van emprar-ho com a abocador de terres i brosses procedents de la construcció. Les restes estan situades damunt de la roca natural, i molt a prop del rasot que recull les aigües pluvials i desemboca al rasot principal del Puig. Les restes visibles consisteixen en la part de la façana principal, amb la porta d'entrada que mesura 1,30 metres d'alçada, per 0,80 metres d'amplada. El gruix dels murs és de 0,70 metres. La pedra emprada en la construcció permet observar que els blocs no estaven desbastats i que els més grossos estaven situats a la base i al portal d'entrada. Tenia doble llinda, plana i probablement una lleixa a la part superior. A l'interior encara és visible un tinell o armari.	08053-389	L'Obaga del Puig	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6319000,1.8738400	406198	4609520	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45486-foto-08053-389-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45486-foto-08053-389-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45486-foto-08053-389-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7746.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45487	Barraca de cal Guixa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Malgrat una bona part del mur es conserva dempeus, una part de la bauma ha cedit lleugerament, provocant el despreniment del mur de pedra seca.	Bauma murada situada en una cinglera en terres de cal Guixa. Per accedir-hi cal agafar el camí que va del Gall a cal Guixa. Just abans d'agafar el trencall a mà esquerra que mena directament a la masia, hi ha un gran revolt. La bauma està dins del bosc, a mà dreta, i és visible des del camí. Cal pujar-hi pel dret. Es tracta d'una cavitat allargada, d'un metre de fondària aproximadament a la part més ampla per 0,80 metres d'alçada màxima. Probablement estigui retallada per la mà de l'home que hauria estat emprada com a aixopluc en cas de mal temps, o per descansar durant les hores més fortes d'ensoleiament. Al davant, aguantant una part de la roca, hi ha un mur de pedra seca d'1,80 metres d'alçada per 4,10 metres de llargària, tot i que un enderroc colgat per l'herbassar, deixa entreveure que aquest mur feia uns 8,00 metres aproximadament de llargària resseguint tota la bauma. Al bell mig del mur hi ha el que sembla un graó de pedra. Possiblement, es tracta d'una part d'escala volada força batussera. Dos altres rocs molt més estrets que sobresurten mínimament del mur, podrien haver estat emprats com a graons per pujar.	08053-390	Cal Guixa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6289000,1.8746500	406261	4609186	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9352.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45494	Barraca de l'Escletxa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX		Barraca murada, construïda aprofitant la forma capritxosa de dos rocs immensos despresos de la cinglera de l'Escletxa en temps indeterminat. Està ubicada en terres del Gall de Dalt, per sota mateix del turó de l'Escletxa. S'hi accedeix pel camí de la Soleia, un corriol que surt per davant de les restes de la masia del Gall de Dalt, en direcció est. A una quarantena de metres, a mà esquerra l'enormitat de les pedres delata la presència de la construcció. En aquest sector els pins són molt més grossos que la resta del bosc del Gall de Dalt i de l'Escletxa, ja que el darrer incendi es va poder aturar justament en aquest indret. Al davant hi ha cirerer d'arboç, mata i marfull que dissimulen l'accés a la barraca. La part frontal de l'abric s'ha resseguit amb un mur de pedra seca per tal d'aconseguir un espai tancat. A la part central, més alta, hi ha la porta d'accés. L'interior és irregular, i no permet posar-se dempeus, a excepció de l'entrada mateix, però és ample; mesura 2,40 per 2,60 metres aproximadament. El gruix dels murs és de 0,50 metres. Els muntants de la porta son rectes i destaquen perquè la pedra és més gran que la resta emprada en la construcció. Mesura 1,22 metres d'alçada, per una amplada de 0,50 metres i té una única llinda plana i estreta.	08053-397	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6255900,1.8783900	406568	4608815	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8829.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45495	Barraca de l'Escletxa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa-0	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	El seu enfonsament segurament està originat per la caiguda al damunt d'un bloc de dimensions considerables procedent de la cinglera que hi ha al capdamunt.	Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada en terres del Gall de Dalt, per sota mateix del turó de l'Escletxa. S'hi accedeix pel camí de la Soleia, un corriol que surt per davant de les restes de la masia del Gall de Dalt, en direcció est. Cal caminar fins arribar a un bloc molt gran de pedra clavat a la dreta del corriol. Està partit per la meitat en el sentit vertical donant semblança a dos turonets bessons. Les restes es troben al costat oposat gairebé engolits per la vegetació, amb un pi blanc que hi creix al davant mateix. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,70 metres (exterior) i l'arrencada, molt incipient, d'una part de la volta. Era de planta circular d' 1,80 metres de diàmetre aproximat, i estava construïda aprofitant el desnivell natural del terreny en aquest indret. La porta d'entrada estava orientada al sud.	08053-398	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6267200,1.8808200	406772	4608938	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7019.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45496	Barraca de la vinya de la Maiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-maiola	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Està completament envoltada de vegetació.	Barraca de pedra seca situada a mà dreta, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa, just per sobre del naixement del torrent del Gall de Dalt. Està completament envoltada de vegetació i per accedir a la part posterior de la construcció cal grimpar pel mur de pedra seca del costat oest. És de planta mixta, amb la façana principal i l'orientada al nord oest rectes i les altres dues arrodonides. L'interior però presenta una planta totalment circular, mesurant 2,60 metres de diàmetre. La façana principal fa 4 metres de llargària. S'observen lleugers moviments estructurals provocats per la caiguda d'un pi durant el darrer incendi que va patir tot aquest sector. Els rocs més grossos sense desbastar, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana, d'aspecte monumental. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,65 metres respectivament. L'alçada de la porta és d'1,35 metres i l'amplada oscil·la entre 0,45 per la part superior i 0,64 a la inferior. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament parcialment oberta però el fumeral ha caigut amb l'impacte provocat per la caiguda de l'arbre. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut la terra de la coberta. A l'interior es conserva un triple tinell superposat i un de senzill construït aprofitant l'arrencada de la volta. Hi ha una espitllera orientada a l'est (en aquest indret la corona és d'1,10 metres de fondària).	08053-399	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6273200,1.8824500	406908	4609002	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6492.Menada per la família Roura de cal Guixa fins els anys 50 del segle XX. Una maiola era una vinya jove.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45502	Barraca de cal Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-4	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	La pressió de les arrels i vegetació herbàcia i arbustiva estan comportant un moviment estructural del conjunt que inevitablement acabarà enfonsant-se.	Conjunt format per una barraca de pedra seca i un aljub o cisterna, ubicats al vessant dret del naixement del torrent de cal Robert, completament envaïda d'arç blanc, heura i esbarzers, que dificulten enormement el seu accés. Estan força malmesos degut bàsicament a la vegetació que els ha anat engolint. Per accedir-hi cal baixar al torrent des del seu naixement, i un cop arribats a la font que porta el mateix nom, travessar a mà dreta en direcció als arços. La barraca està adossada a un marge de pedra seca. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són aviat grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-est, amb una doble llinda plana. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació degut a l'esfondrament. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, però n'ha perdut una bona part. Ja no conserva el voladís característic i s'ha començat a esfondrar la corona posterior. Adossat a la barraca per la seva banda nord-est, com si es tractés d'un mur de pedra seca, hi ha un aljub o cisterna, amb volta de canó, de pedra. És de planta rectangular i al seu interior hi ha aigua, però la pressió de les arrels i vegetació herbàcia i arbustiva estan comportant un moviment estructural del conjunt que inevitablement acabarà enfonsant-se.	08053-405	Cal Robert	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6304300,1.8892100	407476	4609340	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45506	Barraca de la coma de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-de-santa-maria	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	El senyor Marcel·lí Puigdellívol ajudat d'altres persones que cada any pugen al cim per la planta del pessebre, intenten consolidar i mantenir aquesta barraca emblemàtica.	Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó de l'Escletxa, a la carena dels Pivents. El turó limita amb el municipi de Rellinars per seu vessant de migdia Es tracta d'una construcció de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d'una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l'interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat.	08053-409	Turó de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6285300,1.8864300	407242	4609133	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5272.En aquesta barraca des de l'any 1999, Un parell de diumenges abans de Nadal, s'hi puja un pessebre, que els caminants porten al seu torn. En aquest turó hi ha un punt geodèsic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45530	Barraca del Gall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-0	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Enderrocada des de fa anys	Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Està gairebé engolida per la brolla de romaní. Les restes consisteixen en la part posterior del mur intern d'una barraca de planta circular d'uns dos metres aproximats de diàmetre, recolzada en el pendent natural del terreny. Se'n conserva un metre aproximadament d'alçada i per les restes de la planta, la porta estava orientada al sud.	08053-433	Camí del Guixa a Viladoms	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6208100,1.8886800	407418	4608273	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6325	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45547	Barraca de la Farinera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-2	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX		Barraca de pedra seca ubicada entre dues valls, al capdamunt del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant creixen nombrosos ullastres, com a les restes de l'oliverar que havia estat plantat en aquest indret de gran bellesa paisatgística. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, força monumentals. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 metres. L'alçada de la porta és d'1,02 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut una part de la terra de reble de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra i una espitllera orientada al nord-oest	08053-450	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6242300,1.8902900	407557	4608651	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6376	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45552	Barraca del solell de Viladoms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-viladoms	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	No es conserva la volta. L'enderroc es troba a l'interior de la barraca. Tant en eixa com en alguna altra barraca localitzada a prop de camins i corriols, s'hi ha detectat brossa, i molt sovint ampolles de vidre que poden ser origen d'incendi en cas de fortes calors.	Restes d'una barraca de pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta mixta, que mesura 2,10 per 1,90 metres de costat (mides preses a l'interior).la façana principal i la orientada a l'oest són recte mentre que la resta presenta una forma circular. No es conserva la volta, però si l'arrencada, que era per aproximació de filades. La porta està orientada al sud, i no conserva la llinda. L'alçada conservada dels brancals és de 0,90 metres i l'amplada és de 0,55 metres. Els muntants són rectes. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior es conserva un doble tinell, superposat.	08053-455	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6262700,1.8881300	407380	4608880	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10546	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45555	Barraca del torrent Fondo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-1	MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.	XVIII-XIX	Malgrat conservar la coberta, els rocs emprats en la construcció no són regulars, amb gran quantitat de conglomerats i còdols per al reble, amb la qual cosa, l'estabilitat de la construcció se n'ha vist afectada per a la seva preservació. Això afegit als diversos incendis que ha patit la zona, han provocat que la corona hagi patit un moviment estructural i que es vagi ensorrant de mica en mica.	Barraca de pedra seca ubicada al vessant dret del rasot de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està a uns 290 metres aproximadament, tenint en compte que el corriol no es conserva sempre i que cal obrir-se pas entremig de la brolla de romaní. Malgrat estar dempeus, aquesta construcció, està molt afeblida a nivell de la corona exterior. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. De fet està ubicada a l'extrem d'una feixa, aprofitant l'aflorament natural de la roca en aquest indret. La porta està orientada al sud-est, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,90 metres. El gruix dels murs és de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. A l'interior es conserva un tinell, arran de terra. Les diferents obertures provocades pel despreniment de les pedres no faciliten l'observació de possibles espitlleres.	08053-458	Bosc de l'Escletxa	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6229600,1.8835400	406993	4608517	08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2019-11-26 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7024	98\|94\|119	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45201	Cal Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-1		XVIII-XIX		Cal Miquel està ubicat al raval de les Comes. Un cop passat el molí de les Comes, o molí Mansuet, en el punt quilomètric 19,200 de la carretera de Rellinars a Castellbell i el Vilar, cal agafar un trencall, a mà dreta que ressegueix el torrent de les Pasteres, fins a la masia. Està envoltada de feixes amb marges de pedra seca i escales volades que poden depassar els 3 metres d'alçada. La masia està fonamentada parcialment sobre la roca natural, aprofitant el desnivell natural que fa el terreny en aquest indret. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb celler i tina adossats a la casa que ja no es conserva. La coberta és a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està totalment reformada, conservant l'essència del que havia estat, mantenint la pedra, i restaurant els murs i les diferents obertures. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Algun dels cossos han estat construïts modernament, al mateix temps que s'ha restaurat la coberta de la casa i el fumeral. Les pedres cantoneres estan ben executades. Les obertures originals orientades a ponent són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra, per sota mateix del carener, mentre que la pedra moderna està treballada de manera diferent. A la façana principal hi ha una portalada amb llinda i brancals de pedra amb la data gravada i emmarcada per una sanefa de l'any 1834. Per damunt mateix una balconada amb barana de forja i una finestreta a la seva esquerra amb ampit, brancals i llinda de pedra, i finalment, a les golfes, dues finestres amb arc de mig punt refet modernament. Els sostres de la planta baixa estan construïts amb la característica volta de canó, de pedra. A la part posterior de la casa es conserva una portalada de pedra, restaurada per al propietari, per on s'accedia amb el carro.	08053-104	Les Comes	Segons l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, haurien existit dos masos amb el nom de cal o can Miquel. El primer d'ells ja no existeix. Hauria estat ubicat a tocar del riu Llobregat, ja que l'any 1535 , el seu propietari, Vicenç Padró, declara tenir en possessió la seva propietat, el mas Padró (antic Franquesa) i el mas Miquel (rònec en aquells temps). Així doncs, la masia de cal Miquel, ubicada al raval de les Comes, podria tenir relació amb el mas Roca, uns dels masos rònecs del Grau, ja que les seves terres s'estenien entre el Grau, el Comalba i el Cellers. La casa amb les terres va ser adquirida ara fa una vintena d'anys i s'ha anat restaurant de mica en mica.	41.6434400,1.8803300	406755	4610794	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	A la façana principal, s'han conservat i restaurat 5 pedres travesseres, que servien per a col·locar el baixant de la canal d'aigua (avui restaurada amb un baixant de ceràmica).	98\|94	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:19
45280	Matança del porc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/matanca-del-porc	ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2002). Des de Sant Cristòfol: la matança d'aquest any, tot un rècord; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp.8-9. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.	XVII-XXI		El dia de la matança del pors és una de les festes més importants amb la Festa Major, Pasqua i Nadal del poble de Sant Cristòfol. Està organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol. Actualment és una festa pública adaptada a la normativa vigent i que es fa pel gener, el tercer dissabte. El porc ja es porta mort de l'escorxador, però és a cal Magem on s'engreixa durant l'any. A la cuina de la Sala, la mocadera comença a preparar les parts des de les vuit de matí. La mocadera actual és la Montse Enrich de cal Joanet, però durant molts anys ho va ser l'Elisenda del Ros. La festa gran comença al vespre amb el sopar. Abans, però, es reuneix l'Assemblea General de l'Associació, que es fa cada any. En el sopar es subhasten les diferents parts del porc. Els presentadors formen part de l'espectacle i amb el seu tarannà amenitzen l'acte. Els subhastadors són en Santi Llopart, de cal Roure, i el Josep Puig, de cal Pascol.	08053-183	Sant Cristòfol	Antigament la matança del porc era una pràctica habitual a totes les cases de pagès. Es deia que l'any que en una casa es moria el porc, passaven gana. Es feia a finals de la tardor i això permetia que el tall es conservés millor. Ara hi ha porc tot l'any, i només queda la festa com a record d'unes pràctiques estratègiques per a la subsistència. Però també era un dia de festa grossa, on es reunia a tota la família; perquè a més hi havia molta feina a fer. Al final de la jornada tothom marxava amb el seu paquet de botifarres o tall. Però els dos personatges més importants d'aquest dia eren el matador i la mocadera. El matador és qui degolla el porc i la mocadera en recull la sang i neteja la mocada, els budells, i la prepara per fer-la servir.	41.6398400,1.8180500	401563	4610464	08053	Castellbell i el Vilar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		98\|94	2116	4.1	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22
45618	Raval del Jordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-jordi	Col·lectiu El Brogit. (1983). El raval del Jordi. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Dins Revista Brogit, núm. 13, desembre 1983; pp. 1 VALLS i PUEYO, Joan. Raval del Jordi. Inèdit	XVIII-XX		Conjunt de cases aixecades al vessant septentrional de la riera de Marganell, abans d'arribar a la Fassina. És una zona de forta pendent, la riera es troba 25 metres per sota el nivell de les cases en un espai molt estret, on a més hi passa la carretera B-1123 de Castellbell a Marganell. La casa de cal Jordi dóna nom al conjunt i fa referència al nom d'un masover del Brunet entre els anys 1724 i 1772: Jordi Colldeforns. Els noms de les vuit cases del Raval del Jordi segons una relació de l'any 1925, on consta com a 'Arrabal d'en Jordi', són els següents: can Fassi, dels hereus d'Esteve Trulls Vidal; can Menual, de Valentí Enrich Calsina; can Juanet del Collell, de la vídua de Jaume Palau; can Jordi, d'Isidre Colldeforns Font; can Llorens, de Llorenç Fainé Bussó; can Ramón, de Jaume Torres Casanovas; casa sense renom, de Jaume Vives Brunet; i can Tico de Ferrerolas, de Francesc Bach Sala.	08053-521	Al començament de la carretera B-1123 en direcció Marganell	Les parcel·les sobre les que s'aixequen aquestes cases formaven part de la finca del Brunet. El Jordi i els altres haurien estat parcers del Brunet i a finals del segle XVIII o principis del XIX s'instal·larien en aquest lloc. Documents testifiquen que les dues primeres cases establertes van estar pagant un cens anual de dues pessetes fins l'any 1929. La primera casa, cal Jordi, data dels anys 1795 a 1796. La segona que es va construir va ser cal Llorenç, a l'any 1802 a 1803. Després va ser el torn de cal Fasi i de mica seguiren totes les altres.Vers l'any 1800, trobarem el parcer anomenat Jaume Coldeforns, àlies Jordi. Abans de les fàbriques tota la gent d'aquest veïnat vivien de la pagesia, de les terres que conreaven, en bancals darrera de les cases, en els racons dessota de la Torre del Burés i a l'altre costat de la riera, a la falda del turó del Marquès. L'economia familiar estava basada en la producció vinícola. Una part de la producció era per als propietaris del castell en la proporció de tres carros per la casa i un carro pel castell. La que era pel castell la duien directament a la Fassina, on els amos hi tenien la destil·leria. Al segle XIX fins i tot van arribar a fer una partió del cinquanta per cent. L'electricitat va arribar l'any 1922, que costà 118,20 pessetes per família, una petita fortuna. L'aigua corrent va arribar entre els anys 1965 i 1966. Abans l'havien d'anar a buscar a la font del Raval del Jordi, situada sota de cal Tirot. L'any 1925 i 1926 van fer arribar l'aigua a les cases amb la força d'un ariet, col·locat en el saltant d'un viver sota la carretera de Marganell, en el quilòmetre 0,6. Paral·lel al servei d'aigua va arribar el telèfon. Actualment aquest raval està fortament lligat al veïnat del Burés. Durant molt de temps la gent passava per l'antic Camí Ral que encara es veuen alguns trams de la carretera actual.	41.6458000,1.8528700	404472	4611087	08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch	Per la part posterior de cal Jordi es veuen dues tines. A la casa del costat també ho semble. Segurament la totalitat d'aquestes cases tenien tines en el seu origen per la producció pròpia de vi. No sabem en quantes es conserva la tina.	98\|94	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2026-07-20 08:22

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 209,04 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús