Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46415 | Barraca de pastor de Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc | XVIII-XX | El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant. | Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d'un marge, de manera que queda a recer del vent. | 08062-3 | Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251 | Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l'any, i als grans plans de muntanya, d'ús durant l'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l'orientació E o SE. Freqüentment s'utilitza pedra provinent de l'entorn per construir-les, si bé s'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ... | 41.8282400,1.8294300 | 402795 | 4631368 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46417 | Barraca de vinya entre la Sala i les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parts de la barraca es comencen a ensorrar. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-5 | Prop de Les Valls | Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca. | 41.8008300,1.8097500 | 401119 | 4628348 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46418 | Barraca de vinya prop de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre està deteriorat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-6 | Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8218600,1.8432500 | 403933 | 4630645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46419 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a estar en mal estat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-7 | Camí de Cal Nofre, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8242700,1.8316200 | 402971 | 4630925 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46420 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tant les parets com el sostre s'ensorren | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-8 | Camí de Cal Nofre, a mà dreta | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8248300,1.8305900 | 402886 | 4630989 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46421 | Ca l'Ubaguenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubaguenc | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Estat ruïnós: no hi ha teulada i les parets estan caient | Masia de planta baixa, primer i segon pis, pel que es pot intuir. L'edifici, orientat a migdia, presenta tres crugies. A la planta baixa de migdia hi ha un portal, emmarcat amb carreus irregulars, i una finestra. Al primer pis trobem tres finestres irregulars amb llinda de pedra i un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Finalment, al segon pis sembla que hi hauria hagut un altre balcó i alguna obertura més, però és difícil esbrinar-ho ja que està molt malmès. La casa fou construïda amb pedra, de petites dimensions lleugerament treballada, i argamassa. | 08062-9 | A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Segons Vila Rovira, Ca l'Ubaguenc hauria pogut estar habilitada com a escola a les darreries del segle XIX i principis del segle XX. | 41.8338900,1.8349100 | 403259 | 4631990 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46424 | Cal Tatxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxeta | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a mestral. Antigament, però, la façana principal es trobava a xaloc. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa pis i golfes i presenta un cos annexat a garbí i dos a xaloc. Els materials emprats per a la construcció del mas han estat pedra grossa lleugerament carejada i argamassa; conserva restes d'arrebossat, sobretot a la planta baixa i a les juntures entre pedres. A la planta baixa del frontis trobem, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb rajols ceràmics, un portal d'arc escarser, fet amb rajols ceràmics, i amb tres esglaons per salvar el desnivell i dues finestres amb les mateixes característiques que la primera. Al pis trobem tres finestres simètriques també emmarcades amb rajols ceràmics, així com a l'única finestra de les golfes. Arran de terra, una jardinera, amb els murets de pedra i argamassa, decora el frontis. La façana de garbí té un cos annexat reformat. La coberta és a tres aigües i té planta baixa i pis, a mestral, i planta baixa, primer i segon pis, a xaloc. Les parets són d'obra nova al pis i de pedra i argamassa amb restes d'arrebossat a la planta baixa. La façana de mestral consta d'un portal, amb llinda de pedra i carreus irregulars als brancals, i de dos pòrtics tancats amb una uralita de plàstic. Els arcs són de mig punt fets amb rajols ceràmics. La façana de garbí presenta tres pòrtics amb les mateixes característiques, que conformen una galeria juntament amb els dos pòrtics de xaloc i de mestral. A la planta baixa trobem dues finestres asimètriques. A la façana de xaloc, el segon pòrtic comunica amb la terrassa del cos annexat al principal. D'altra banda, al primer pis trobem un portal que comunica amb el terrat del cos annexat. Aquest és un cos completament nou, de planta baixa, pis i terrassa a la zona superior. La façana de xaloc del cos original, doncs, presenta aquest cos esmentat annexat i un altre cos que constitueix un espai destinat a corral i a guardar la llenya. A la planta baixa trobem un portal, amb la inscripció 1791, i als pisos diverses finestres i portes amb l'emmarcament, normalment, de rajols ceràmics. La façana de gregal és la més austera per protegir-se del vent. El mas de Cal Tatxeta presenta diversos edificis annexos reformats o de recent construcció, com ara coberts i garatges. A l'interior es conserva una menjadora, situada en una habitació amb volta de mig punt. | 08062-12 | A 1400m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Es conserva documentació antiga, segons també explica Vila Rovira. | 41.8294300,1.8347100 | 403235 | 4631495 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46427 | Cal Tonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas molt reformat. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb les vessants asimètriques, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a llevant, un a ponent, i un altre a l'eix entre ponent i tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem un portal de llinda plana de pedra, amb la inscripció 1880, i carreus als brancals. Sobre el portal hi ha un balcó, amb barana de ferro, emmarcat amb pedruscall. A l'esquerra trobem una finestra nova i al pis superior dues finestres, una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda estreta de pedra. A la crugia central hi ha una balconada d'arc rebaixat i barana de ferro. La façana de tramuntana presenta diverses finestres de llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un portal emmarcat amb pedruscall i amb dues obertures als laterals. Aquesta façana té un cobertís annexat, així com un cos, més baix i d'una sola vessant, a l'eix amb la façana de tramuntana. Finalment, a llevant hi ha un cos que enllaça amb la coberta del cos original, perllongant així el mas. La zona de migdia d'aquesta construcció annexa, però, és de planta baixa i terrat. L'edifici és fet de pedra i argamassa, tot i que ha estat rejuntat amb ciment. Els eixos entre façanes presenten carreus. | 08062-15 | A 1200m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | L'any 1924, l'amo de la casa, l'Isidre Vilaseca Culell cultivava la terra dels voltants de la casa i, al mateix temps, es dedicava als treballs del bosc. El seu fill, Salvador Vilaseca Vilaseca, marxà del mas i s'instal·là a Santpedor. | 41.8310000,1.8350400 | 403265 | 4631669 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46431 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-0 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La teulada comença a ensorrar-se i l'interior es troba molt degradat | Masia de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis, de manera que la casa pertany al tipus I, segons la classificació de Danés i Torras. L'edifici, de tres crugies, està orientat a xaloc i presenta un cos annexat a gregal amb la coberta a una vessant, també paral·lela al frontis; de fet, seria una continuació de la façana principal, amb una crugia afegida, però de dimensions inferiors. A ponent trobem un altre cos annexat amb la coberta a una vessant que, curiosament, presenta la inclinació cap al cos original. Finalment, a garbí hi ha un cos annexat que, probablement, servia de corral. Aquest és més baix que la resta de la casa i té diverses obertures. Les tres crugies de la façana principal presenten una distribució simètrica de les obertures. Així, a les crugies laterals trobem un portal a la planta baixa i un finestró al pis, mentre que la crugia central disposa del portal principal, d'arc escarser, i d'una balconada de dos arcs de mig punt i baranes ceràmiques. El cos de gregal té la mateixa distribució que les crugies laterals, conferint, així, una imatge harmònica a tot el frontis. A mestral i a gregal trobem dues finestres al pis. La masia és feta de pedra sense carejar i argamassa, però està totalment arrebossada; probablement de no massa anys enrere. L'interior del mas es troba en mal estat, tot i que conserva alguns elements interessants com un forn de pa, la boixa d'una tina, una pica de pedra, una cuina econòmica i un foc a terra. El celler fou reconvertit en estable. | 08062-19 | Al NO de la urbanització de Les Pinedes i a l'O de la riera de Bellver | Fa dècades hi vivia la família del Joan Esquius Arnau, que es dedicaven a criar xais. Més endavant s'instal·laren a Santpedor on muntaren una carnisseria. La casa fou comprada per l'Antoni Trullàs. | 41.8224000,1.8126900 | 401396 | 4630739 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46432 | Lo Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-putxot | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Poema commemoratiu dedicat a les cases abandonades del Putxot, després de la fil·loxera. El poema presenta tretze estrofes de quatre versos cada una, una estrofa de tres versos (potser l'últim vers s'ha perdut) i dos versos finals. Els versos A i C són octosíl·labs, mentre que els B i D són heptasíl·labs. Aquesta composició s'inicia amb un lament per l'aspecte ruïnós del barri, i amb el record de la gent que hi vivia anys enrere. Tot seguit, l'autor incita el lector a entrar a les cases sense por ja que, tanmateix, estan mig ensorrades. Un cop dins les cases, el convida a sentir el passat, que es respira a cada racó i omple l'ambient de tristesa. Ara el poema ens parla d'aquells temps, quan els pagesos veremaven, tot passant els dies amb allò just per viure: 'un xic de blat per menjar'. També ens recorda els moments de tempesta, quan dones i homes resaven perquè no fes malbé els conreus. Tot i els esforços, però, sovint la pedregada els deixava sense res. Tot seguit, el poeta es pregunta per què aquella gent no fuig, ja que, després del mal temps, no tindrà menjar per alimentar-se. El Putxot es queda sol, només dos avis hi resten (probable referència al Guenyo i a la seva esposa). No obstant, el poeta ens recorda que el pas del temps no perdona i que la parella d'ancians també morí. | 08062-20 | Indeterminat | La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. | 41.8351900,1.8190000 | 401940 | 4632152 | 1962 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46432-foto-08062-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Josep Puig Castelló (Pep) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46433 | El Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre i part de les parets s'han ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas. | 08062-21 | Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana | Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs. | 41.8426100,1.8189000 | 401943 | 4632976 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46434 | El Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVII-XIX | Tots els edificis estan en ruïnes: sense sostre ni parets. Alguns d'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible descobrir-ne l'estructura. | El barri del Putxot és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del Sol, tot i que el camí passi per mestral. Totes les cases tenien unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: presentaven la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis. Les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontis, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l'emmarcament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals o bé de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment o, fins i tot, finestres de dimensions considerables i d'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de cases. Algunes d'aquestes cases conserven una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi. | 08062-22 | A prop de la riera de Bellver, al S del Graner | Aquestes cases estaven habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants. Els noms de les cases eren els següents: 1. Cal Guenyo 2. Cal Pau Florit 3. Cal Pere Ros 4. Cal General 5. Cal Tinoi Petit 6. Ca la Coloma 7. Cal Menja Bacallà 8. Cal Mateu 9. Cal Nofre del Putxot 10. Cal Caricas La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot, anomenada La Barraca del Guenyo. L'any 1962 Josep Puig Castelló va fer un poema dedicat a El Putxot, titulat Lo Putxot. | 41.8351900,1.8190000 | 401940 | 4632152 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46435 | El Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos | AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. | S'endugueren la majoria d'ossos, però no s'ha fet cap tasca de prevenció ni d'adequació de l'indret | Ossera d'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s'hi van trobar nombroses restes d'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden. | 08062-23 | A l'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala | 41.7986300,1.8108500 | 401207 | 4628102 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 46437 | Fita de terme entre Santpedor i Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-santpedor-i-castellnou | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El gravat de la pedra està bastant desgastat | Fita de terme situada al SO del terme de Castellnou. Aquesta pedra poc treballada indica l'inici del terme municipal de Santpedor amb les lletres esculpides SP (cara N de la fita), mentre que l'inici del terme de Castellnou està marcat amb una C (cara S de la fita). | 08062-25 | Al SO del terme municipal | 41.7978600,1.8160200 | 401635 | 4628011 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46437-foto-08062-25-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46439 | Font de la Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixa | Font que es troba al camí entre el Graner i el Putxot. S'hi accedeix per un caminet estret, a uns 50 m del camí principal. La font es troba al costat del torrent del Graner, excavada a la roca. Al 1852 es va fer una restauració de la font i es va construir un dipòsit de pedra i argamassa per emmagatzemar l'aigua. La sortida d'aigua de la font està tapada per no mal gastar-la. | 08062-27 | Camí del Putxot al Graner, a mà dreta | 41.8383100,1.8198100 | 402012 | 4632497 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46439-foto-08062-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 46440 | Font de les Índies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi | Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut. | 08062-28 | Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver | S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou. | 41.8324900,1.8078100 | 401006 | 4631865 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 46442 | La Barraca del Guenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-guenyo | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc, prop del Putxot. Les pedres dels murs es troben enfalcades per pedres molt petites, que serveixen de suport en combinació amb l'argamassa. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís doble que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. El caramull que corona la volta consta de vàries pedres sobreposades per deixar veure la claror des de l'interior, així com permetre la ventilació del foc que es feia dins la barraca per escalfar-se; cal observar que les parets estan fumades. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra molt allunyada del voladís. A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. | 08062-30 | A l'E de la riera de Bellver i al S del torrent del Graner | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en aquesta barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. El Guenyo havia viscut a El Putxot amb nou famílies més, però quan a final del segle XIX arribà la fil·loxera, la gent abandonà casa i terres, excepte aquest personatge. | 41.8360000,1.8213100 | 402133 | 4632239 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46443 | Les Barracotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-barracotes | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Només resten drets alguns trams de les parets laterals. La bardissa cobreix gran part dels murs. | Mas en estat completament ruïnós, probablement orientat a tramuntana, que només conserva restes d'alguns murs. Està fet de pedra sense carejar i argamassa. | 08062-31 | A la banda esquerra de la riera de Bellver, prop del torrent de Viladelleva | 41.8311800,1.8068800 | 400927 | 4631721 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46444 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Presenta moltes modificacions i reformes que no permeten percebre els elements constructius originals. | Mas reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a tramuntana. Els materials de què consta la casa són pedra i argamassa, tot i que està arrebossada totalment. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis té un petit pati annexat amb unes escales que salven el desnivell fins a l'alçada del portal, de llinda plana de pedra i carreus als brancals. A les crugies central i dreta trobem dues finestres, però l'emmarcament ha estat arrebossat, com a totes les obertures del mas. Al pis superior, que seria les golfes de la resta de l'edifici, hi ha un balcó, actualment convertit en una altra entrada per mitjà d'unes escales. A la façana de llevant trobem un finestró a la planta baixa, tres finestres al pis i tres a les golfes, a més de dos cossos d'alçada diferent annexats que podrien ser garatges. A migdia un portal d'arc escarser arrebossat presideix la façana, mentre que al pis trobem dos finestrals i un balcó i a les golfes dues finestres. La façana de ponent consta de diverses obertures, entre elles un balcó, i d'un coniller annexat. A uns metres del mas es poden observar vàries construccions, algunes reformades i d'altres noves, com ara una pallissa, un cobert o una caseta. | 08062-32 | A 1900m del nucli antic, pel camí que s'agafa al camí de Santpedor a Castellnou | Al fogatge de 1497 apareix 'En Rocha' i al fogatge de 1553 un tal Pere Rocha, possible amo del mas. És una de les cases antigues de Castellnou, segons Vila Rovira. Sembla ser que la casa ja existia al segle XIII. El 1761 l'amo era Magí Conangle, casat amb la Francisca. Aquest matrimoni no tingué descendència, de manera que la propietat i les terres passaren al convent de les Monges de Santa Clara de Vic. L'any 1933, l'apoderat de convent, mossèn Climent Arqués, signa els tractes de venda i arrendaments. El 1844 Miquel Cots Enric és el nou administrador de la finca, que constava de La Roca, Cal Pere Negre, Comadalena, Ca l'Aiguader, El Pujol, Cal Mau i Cal Tona. En aquestes cases hi vivien quartaires i, a més a més, molts pagesos de Santpedor conreaven vinya en aquestes terres. Tots havien de donar la quarta part dels fruits a la masia de La Roca. A La Roca vivien com a masovers uns Vilaseca. En Josep Vilaseca fou qui demanà permís per aixecar una casa prop dels terrenys que cultivava; seria ca l'Aiguader. Les generacions de la casa, fins a mitjan segle XX, conservaren el cognom Vilaseca, però el 1946 la pubilla es casà amb Francisco Rovira Clarena i el cognom es perdé. | 41.8197600,1.8422700 | 403849 | 4630412 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46446 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: només es conserva alguns trams de les parets laterals | Mas en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos més baix annexat a un lateral. El frontis ha desaparegut quasi totalment. La paret posterior conserva cinc finestres amb llinda monolítica de pedra i una obertura a mode d'espitllera. La casa és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, i trobem alguns carreus als eixos entre façanes. | 08062-34 | Entre Vallbona i el torrent de la Sala | Segons Vila Rovira, la llinda de la balconada, avui desapareguda, duia la inscripció 1706. Els darrers habitants de Les Valls foren el Joan Sangrà, l'Angeleta i una filla que, cap al 1920, abandonà la casa per traslladar-se a Santpedor. S'explica que quan morí l'àvia de la casa, la mare del Joan Sangrà, queia una terrible nevada i l'hagueren de dur en una camilla des de les Valls al cementiri de Castellnou, passant tota mena d'adversitats. | 41.7988600,1.8070500 | 400891 | 4628132 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46447 | Llinda de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-sala | AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: www.grec.net/home/cel/dicc.htm AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. | XVI | Llinda de fusta travessera que clou la part superior del portal d'entrada al menjador de La Sala i que descansa sobre els muntants. Porta la inscripció 1598. | 08062-35 | La Sala. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8035800,1.8168300 | 401711 | 4628645 | 1598 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46449 | Mina de lignit del toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit-del-toll-del-xuclador | XIX | És impossible accedir a l'interior de la mina perquè l'entrada està plena de vegetació. Possiblement l'interior de la mina també es trobi en mal estat | Antiga mina de lignit excavada a la roca. A la part exterior es poden observar els diferents estrats d'on s'obtingué el carbó. Aquesta mina està situada entre els materials de lignits procedents de la formació Mequinensa i Calaf de l'Eocè superior-Oligocè. Amb el lignit hi ha mineralitzacions ferruginoses. | 08062-37 | A la riera de Bellver, prop del Toll del Xuclador | 41.8014200,1.8041500 | 400654 | 4628420 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46449-foto-08062-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46450 | Ball dels Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-cascavells | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | S'està intentant popularitzar més | Ball que es realitza durant les Caramelles, per les festes de Pasqua. És una dansa tradicional que consisteix en fer una sèrie de voltes i salts amb uns cascavells, que sonen al moment de saltar, penjats a la part inferior de les cames. | 08062-38 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46451 | El Pinet i la Pineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinet-i-la-pineta | XX | Capgrossos fets de paper i cola que es treuen durant les festes del barri de Les Pinedes. El Pinet, que mostra un ampli somriure, només té dues dents. Presenta les galtes pigades i els ulls esbatanats. Du una barretina al cap i, com la Pineta, la indumentària del cos se la posa el portador o la portadora, que sol ser un infant. La Pineta té les galtes rosades i pigades i du una llarga cabellera rossa, feta d'escuma. | 08062-39 | Local Social de Les Pinedes. Les Pinedes. Castellnou de Bages - 08251 | El Pinet fou creat arran d'un concurs de dibuix per a nens i nenes del barri de Les Pinedes, el guanyador del qual fou l'Isaac Cabezón. Tots els participants contribuïren a la creació del capgròs sota la supervisió de la Núria del Puig. Ara bé, la Pineta no se sap qui la va fer; així doncs, expliquen la llegenda de què, un bon dia, el Pinet féu una passejada i tornà amb xicota. | 41.8122500,1.8190600 | 401910 | 4629605 | 1989 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46452 | El poeta Salmerón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poeta-salmeron | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou en coneix la història | S'explica que després de la Guerra Civil transitava per Castellnou un captaire conegut pels veïns com 'el poeta Salmerón'. Aquest individu tenia un especial sentit de l'humor, de manera que es guanyà la simpatia de tots els veïns. Aquest captaire era un bufó que, amb el seu acordió, cantava rodolins bromistes o recitava versos. També coneixia tots els camins i dreceres de la comarca i, de fet, de tot l'Estat. Havia fet de guia recorrent amb cavalls i mules les fires. Com a anècdota es comenta que 'Salmerón', trobant-se a la masia de La Sala, rebé l'encàrrec de l'àvia d'anar a tallar llenya seca per fer fogaina al fons del bosc. El poeta acceptà amablement tot dient que l'endemà podria anar a fira a Verdú. L'àvia li insinuà que digués 'si Déu vol', però ell contestà 'tant si vol com si no ho vol'. 'Salmerón', mentre tallava la llenya' es clavà l'aixada al peu. L'àvia el curà i li recordà el 'si Déu vol', però sempre agut, respongué 'Déu no ha volgut'. Una vegada, el captaire fou detingut per un guàrdia de Sallent. Es deixà endur tot xai fins a la presó, però un cop davant la cel·la tirà unes passes endarrere i exclamà que ja hi havia algú altre tancat. El guàrdia, tot incrèdul, entrà per revisar-ho i 'Salmerón' aprofità per tancar la porta i passar el forrellat. Llavors, fugí tot corrent. | 08062-40 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 46454 | Cabra amb albergínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabra-amb-alberginies | Segons ens ha comentat la gent, actualment ja no es realitza aquesta recepta i només la recorden algunes dones grans. | Es posa en una olla de terra amb oli: una fulla de llorer, una cabeça d'alls, una mica de canyella i la cabra a trossets. Cal sacsejar-ho tot fins que la cabra es torni ben rossa. Llavors s'hi tira un bon raig de vi i es continua sacsejant. Hi tirem una o dues cebetes i un parell de tomàquets. Tot seguit es cobreix d'aigua i es deixa bullir, mentre es tapa l'olla amb un plat fondo, que també ha de contenir aigua. Quan ja gairebé estigui llest, hi podem tirar les albergínies que, si se'n disposa, poden ser albergínies seques. | 08062-42 | Castellnou de Bages - 08251 | Recepta que es preparava com a acte de celebració durant el veremar. Així doncs, quan es collien els raïms es mataven cabres i se les menjaven estofades. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46456 | Sínia de Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tona | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Part de les pedres de la base estan deteriorades, així com l'eix horitzontal per fermar l'animal | Sínia ubicada a l'oest de Cal Tona. Es conserva la base cilíndrica on, a través d'una barra de fusta horitzontal connectada a un eix, es fermava l'animal perquè donés voltes. Aquesta base és feta de pedres petites enllosades i argamassa. La resta de la sínia és una edificació moderna, feta de totxos i arrebossada, que es troba situada sota la base descrita. L'aigua s'extreu d'un pou situat sota la sínia. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-44 | Cal Tona | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8090300,1.8339300 | 403140 | 4629231 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46458 | Safranassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safranassos | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre s'ha ensorrat i part de les parets es troben en molt mal estat. A més, les llindes i les dovelles han estat espoliades. Els cossos annexats han desaparegut parcialment, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, i actualment es troben en molt mal estat. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de dues crugies, presenta cossos annexats a ponent i a llevant. A la planta baixa del frontis hi ha el portal, totalment espoliat, i una finestra, amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Al pis, les dues finestres han estat també espoliades, mentre que les golfes només conserven les traces d'una finestra. La façana de llevant conserva algunes finestres de llinda plana i pedra carejada als brancals, però es troben en molt mal estat. Els cossos annexats a ponent constitueixen uns sis edificis, probablement tinars, un a tocar de l'altre en forma d'ela. Aquests cossos es troben en mal estat i estan plens de bardissa. Els cossos de llevant eren, probablement, corts, a més d'un forn d'obra completament ruïnós, que només conserva l'entrada inferior d'arc de mig punt adovellada. El conjunt és fet de pedra i argamassa, mentre que el cos original presenta restes d'arrebossat i carreus als eixos entre façanes. | 08062-46 | A l'O de la riera de Bellver i al SE del torrent de Viladelleva | Hi havia viscut una família que subsistia dels pocs fruits de la terra. La mestressa era marxanta ambulant, i anava acompanyada d'un fill seu, discapacitat mental, que era el qui duia els paquets. Voltava per Santpedor, Callús i Súria tot venent mocadors i roba. La casa quedà molt malmesa després del terrible incendi del 28 de juliol de 1983. | 41.8282700,1.8056100 | 400817 | 4631399 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46459 | Sant Andreu de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-castellnou | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (1986). Memòria 1984. Història i Arquitectura. La recerca històrica en el procés d'intervenció en els monuments. Diputació de Barcelona. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Bages. Arxiu Gavín. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1983). El Romànic del Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa. | XI-XX | Església romànica del segle XI d'estil llombard. L'edifici és de planta basilical de tres naus, on la central és més alta que les laterals. Aquestes estan acabades amb tres absis semicirculars a la capçalera que es troba a Llevant. El portal d'entrada d'arc de mig punt amb dovelles es troba a Ponent (hi ha una inscripció a l'arc que posa 1588, que és la data de la seva construcció). La coberta és de volta de canó de mig punt a les naus i de volta de quart d'esfera a l'absis i a les absidioles. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes d'on apareixen els arcs torals que reforcen les tres voltes. Pel que fa a les obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada que acaben amb arcs de mig punt adovellats a l'absis central i una a cada absidiola. 'A l'absis central encara hi ha les empremtes que deixà la porta que comunicava amb la sagristia. A l'inici del mur de Tramuntana, ultra un portal tapiat, hi ha una finestra que s'obre fins al primer escaix, però que a l'exterior no té sortida ni se'n veu cap vestigi. Al mur de Migjorn encara són ben marcats els rastres del portal primitiu, ara tapiat, i dues finestres donen més llum al temple. A frec de l'absidiola, aquest mateix mur ha estat descarregat amb un rebaix fet modernament a manera de capella. La il·luminació del temple és completada amb les obertures del mur frontal de Ponent, on s'obre un òcul modern, sota la qual hi ha quatre finestres esglaonades, de les quals dues donen llum a la nau central, mentre que les dues restants enllumenen les naus col·laterals.' PLADEVALL (1984:202). L'estil llombard es troba reflectit en la decoració tant als murs interiors com exteriors amb els frisos d'arcuacions cegues al voltant de l'edifici, sota el ràfec de les cobertes. A la part exterior de l'absis les arcuacions cegues es complementen amb lesenes fent grups de quatre arcuacions entre lesena i lesena. La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l'absis i les absidioles és col·locada en cascada. L'aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres. Sant Andreu presenta restes de decoració mural al costat de l'epístola, al cantó meridional, a l'arc d'ingrés a l'absis i a l'inici del mur de separació de la nau lateral del mateix costat i de la central. L'arc de volta de l'absis conserva una decoració policroma, a base d'una ornamentació de mòduls vegetals complementat amb tiges i fulles de forma espiral. Hi ha més restes a l'arc d'ingrés a l'absis de tons vermells i foscos i a l'intradós de l'arc d'ingrés hi ha decoració geomètrica molt rudimentària a base de figures hexagonals irregulars. El conjunt original ha estat modificat al pas dels segles com l'erecció del campanar construït a mode de torre quadrada damunt el frontal, on actualment es troba el portal d'entrada que data de 1588. Al 1671 es van aixecar les lloses de la teulada per fer-hi unes golfes. Entre els segles XVI i XVII es va construir el cor sobre arc rebaixat i volta d'aresta que encara avui perdura tot i ser construït amb mala traça. L'última modificació va ser la construcció de la sagristia, i per això es va destruir una absidiola per fer-hi l'accés. Als anys setanta va començar una reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona i el poble de Castellnou, per tal de tornar-li l'estructura original al conjunt i avui dia ja resta acabada. | 08062-47 | Plaça de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | L'església es troba situada dins l'antic terme de Buc o Bugu, esmentat ja a l'any 952 en documents del monestir de Sant Benet de Bages. A partir del 1001 passà a dir-se Castellnou de Bages, segurament per la reedificació de l'antic castell on avui encara es pot veure la torre. La primera referència de l'església la trobem al cartulari de Sant Cugat del Vallès l'any 981, en la jura d'un testament per part d'un home anomenat Guitard. L'església apareix citada al 1032 sota l'advocació de Sant Andreu i amb la categoria de parròquia. Al 1035 Ramon Guifré de Balsareny deixa en testament als preveres de Sant Andreu de Castellnou un parell de bous per obres. I la seva muller Ingilberga fa un llegat, el 1038, en favor de l'església. El testament es jura a l'altar de Santa Maria de la mateixa església. Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona. Entre els segles XVI i XVII l'església patí algunes reformes que danyaren bastant l'estat original, però el 1976 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col·laboració de veïns del poble, van començar una restauració que li va retornar la seva imatge original. Als anys 1993 i 1996 es feren dues intervencions més, que anaren a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en les quals es va consolidar el campanar, es va restaurar la coberta, etc. i, a més, es començaren els estudis per a la construcció del nou cementiri municipal. L'església comptava amb dues peces d'un nivell artístic acceptable. La primera és una talla romànica datada del segle XIII de la Mare de Déu que avui dia es troba en mans de particulars a Barcelona i també una pica baptismal venuda a un col·leccionista de Sallent. Durant la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939, a Castellnou, com a la majoria de pobles i ciutats, es van destruir béns de l'església. Revolucionaris del poble veí de Sallent van destruir el retaule barroc de Sant Andreu i van cremar la casa rectoral i l'arxiu parroquial. Una campana fou transportada a Sallent per fer-ne material bèl·lic i una segona campana va ser salvada gràcies a un veí de Castellnou i actualment és la que hi ha al campanar datada de 1540. | 41.8341400,1.8373700 | 403463 | 4632015 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46462 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat gran part de l'edifici. A més, part de l'estructura està ensorrada | Mas en avançat estat de ruïna que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es trobava orientat a llevant. L'edifici, possiblement de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i presenta un cos annexat a tramuntana. Els material emprats en la construcció foren pedra sense carejar i argamassa; i disposa de carreus als eixos entre façanes. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, La Fassina té un portal amb llinda de pedra, dues finestres al pis i una a les golfes, però actualment només resta el portal. | 08062-50 | A 1500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | En principi, La Fassina era un edifici destinat a la destil·lació per crear aiguardent i licors. Però amb el temps perdé aquesta funció. Segons esmenta Vila Rovira, la casa estava habitada l'any 1935 per Francisco Soler Suades. Després de la Guerra Civil restà molts anys deshabitada. Del gener a l'abril de 1960 s'hi aixoplugà la família Pasquet Galobart. Quan marxaren, l'amo desmuntà la teulada per donar la casa de baixa. Així doncs, les inclemències del temps han anat malmetent La Fassina. | 41.8283100,1.8345400 | 403220 | 4631370 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46463 | Sínia de Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-batista | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat part de l'edifici | Sínia ubicada a l'interior d'una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d'Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus. Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha un cos adossat a l'edificació, posteriorment, semblant a un corral. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-51 | Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8289500,1.8347600 | 403239 | 4631441 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 46464 | Sínia de Cal Tatxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tatxeta | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ocupa tot el cos de la sínia, de manera que és pràcticament impossible distingir-ne les formes. Els elements restants estan bastant deteriorats | Sínia molt coberta de vegetació, però que conserva la pedra i el fermall on es lligava l'animal a l'extrem del pal horitzontal. Sota d'aquesta part de la sínia hi ha la zona dels engranatges i el pou d'on s'extreia l'aigua. Aquest ha estat reconstruït i, actualment, és fet de rajols i ciment. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-52 | Cal Tatxeta. Castellnou de Bages - 08251 | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8293500,1.8347800 | 403241 | 4631486 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46464-foto-08062-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46464-foto-08062-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46465 | Sínia de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhostal | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre s'ha començat a ensorrar i la vegetació ocupa part de l'edifici | Sínia ubicada a l'interior d'una edificació, amb el carener paral·lel al frontis, ubicada prop del riu d'Or. Les parets són de pedra i argamassa, i els murs conserven part de l'arrebossat. Als eixos entre façanes hi trobem carreus. El portal consta d'una llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-53 | Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8306600,1.8360000 | 403344 | 4631630 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46465-foto-08062-53-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46466 | Tines de Comadalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comadalena | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Només resten alguns indicis de les parets de l'edifici. A més, les rajoles de les tines sembla que han estat espoliades | Grup de dues tines, amb les boques a nivell de terra, que es trobaven situades a l'interior d'una edificació que aprofita el desnivell del terreny. Així, l'obertura de les tines queda a la zona superior, mentre que el cos de la tina s'estén pel desnivell. Actualment, la zona superior de l'edificació es troba sense sostre ni, pràcticament, parets. Aquesta construcció només conserva tres murs, fets de pedra lleugerament treballada i argamassa: els laterals inferiors i el mur i contraforts posteriors. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-54 | Comadalena. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8203800,1.8459300 | 404154 | 4630477 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46467 | Tines de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comelles | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Els sostres s'han ensorrat i les parets es troben en molt mal estat | Conjunt de sis tines, amb les boques a nivell de terra, que es troben a l'interior d'edificacions adossades. Les parets són fetes de pedra poc treballada i argamassa, i algun mur conserva part de l'arrebossat. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-55 | Comelles. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8227600,1.8128600 | 401411 | 4630779 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46467-foto-08062-55-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46468 | Tines de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vilatorrada | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Els sostres s'han ensorrat i part de les parets també. A més a més, hi ha moltes deixalles, de manera que no es pot ni accedir a l'interior de moltes tines. | Conjunt de ben bé deu tines ubicades a l'interior d'edificacions adossades. Aquests edificis són construccions senzilles fetes de pedra i argamassa, i algun mur encara conserva part de l'arrebossat. Part de les parets i de les portes han caigut. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, però gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-56 | Vilatorrada. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8072000,1.8074700 | 400939 | 4629058 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46472 | Trinxera del Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos | XX | Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. | 08062-60 | El Serrat dels Ossos | 41.7984300,1.8118600 | 401290 | 4628079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 46473 | Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d'arc rebaixat i s'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d'arc de mig punt i amb l'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d'una pallissa construïda recentment. D'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d'una fresquera circular annexada a la façana. L'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d'esfondrar-se, de manera que, a més d'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l'eix de llevant amb tramuntana. | 08062-61 | A tocar de La Sala | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l'estiu. L'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana. | 41.8036300,1.8163900 | 401675 | 4628651 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46474 | Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a tramuntana; tot i que anteriorment ho estava a migdia. L'edifici, almenys de quatre crugies, ha sofert moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles. Així doncs, presenta un cos annexat a tramuntana, dos a llevant i un a migdia. A més, l'entorn del mas disposa d'una espècie de baluard a migdia amb uns corrals a la part exterior i una sèrie d'edificacions properes a l'edifici, com ara coberts i garatges. El frontis presenta, a la planta baixa, el portal d'entrada, al qual s'accedeix per unes escales. Aquest es troba situat a tocar del cos annexat. Les finestres es troben distribuïdes de forma força simètrica a tota la façana, de manera que en trobem, aproximadament, una per crugia i pis. Estan conformades per llinda plana i pedra carejada als brancals. La façana de ponent presenta un balcó al pis, amb llinda plana, carreus als brancals i barana de ferro forjat. Les finestres estan disposades asimètricament. La majoria són de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit, tot i que les del pis superior presenten l'emmarcament de rajols ceràmics. La façana de migdia, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, consta d'un balcó i dues obertures. A llevant trobem dos cossos annexats, l'un davant de l'altre, que ocupen pràcticament tota aquesta façana i sobresurten cap a tramuntana. El més exterior presenta, a l'esquerra, una finestra a cada pis i, a la dreta, dues entrades amb esglaons. La més interior és de llinda plana amb carreus als brancals i l'altra és l'entrada a una tina; el mur adopta forma circular en aquest extrem. El cos annexat a tramuntana és estret i d'una vessant, amb el carener paral·lel al frontis. I el cos de migdia, també estret i d'una vessant, presenta, al pis, quatre finestrals seguits força recents i un finestró de llinda plana i pedra carejada als brancals. L'edifici és fet de pedra i argamassa i està arrebossat; als eixos entre façanes s'entreveuen carreus. | 08062-62 | A l'E del terme municipal, prop del Sallés de la Serra (Sallent) | Al fogatge de 1497 apareix 'En Vilasequa' i al fogatge de 1553 un tal Joan Vilasecta, possible amo del mas. És, segons Vila Rovira, una de les masies més antigues de Castellnou. L'autor, en uns pergamins escrits en llatí, va poder constatar la data 1325. També va poder veure anotacions del 1400 i del 1500. A la sala gran, en un rajol de pedra hi ha la inscripció 1384, a les golfes la data 1501, a la porta d'entrada de tramuntana Andreum Valdosa 1581 (traduït del llatí: Andreu Vilaseca). D'altres inscripcions presents a les portes de les tines daten del 1585 i del 1608. A la galeria del terrat trobem la inscripció 1795. I la cisterna consta del 1872. Una generació dels Vilaseca amb molts nois escampà el cognom Vilaseca arreu de Castellnou. És una casa amb molts terrenys agrícoles i propietats. | 41.8310700,1.8457900 | 404158 | 4631664 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46476 | Forn d'obra de Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-viladerran | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | Un tros de la part superior del forn s'ha perdut | Forn d'obra situat al sud de Viladerran. Les parets exteriors són de pedra seca lleugerament treballada. Ara bé, l'entrada al forn és de pedra i argamassa. El portal presenta un arc adovellat rebaixat amb una intercalació de dovelles petites combinades amb altres més grans. Els brancals que sostenen l'arc entren uns 15cm cap a l'interior del portal. L'entrada al forn consta d'una petita volta de canó, feta de pedra i argamassa, que s'estreny lleugerament en forma còncava cap a l'interior. A la paret del final de l'entrada trobem, a nivell de terra, una petita obertura amb un arc adovellat; és l'entrada a la cambra de foc, on s'hi dipositava la fusta per cremar. Sobre aquesta cambra hi ha la cambra de cocció, on s'hi posaven les peces d'argila que s'havien de coure. | 08062-64 | Viladerran. Castellnou de Bages - 08251 | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8038000,1.8156900 | 401617 | 4628671 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46476-foto-08062-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46478 | El Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | Masia molt reformada | Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment. | 08062-66 | Al SE de La Roca, entre el riu d'Or i el torrent de Comadalena | Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d'or i de plata. Quan arribà l'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l'hem localitzat amb seguretat. | 41.8169900,1.8443800 | 404020 | 4630103 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46479 | Forn d'obra del Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-flequer-0 | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | La major part de parets s'han ensorrat i és difícil esbrinar-ne l'estructura | Forn d'obra situat en una petita elevació del terreny. Exteriorment està fet de pedra sense treballar i argamassa, mentre que per dins trobem pedres carejades molt més regulars. Es pot observar encara el to argilós que van prendre els murs interiors del forn. | 08062-67 | Prop del Flequer | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8139600,1.8451500 | 404079 | 4629765 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46479-foto-08062-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46485 | El Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | La major part del sostre i del frontis s'ha ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dues vessants asimètriques amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a xaloc. L'edifici, de tres crugies, fou construït en diverses fases, és a dir, les crugies primitives corresponen a les dues situades més a l'est. Presenta un cos annexat a mestral. El frontis i la teulada s'han ensorrat recentment, però gràcies a una fotografia de Vila Rovira podem esbrinar-ne la disposició. Davant el frontis hi havia una sèrie de construccions que, probablement, tenien la funció de corts o corrals. A més, la casa disposava d'un pati tancat a l'entrada gràcies als murs d'aquestes construccions. No obstant, aquesta espècie de baluard ha desaparegut totalment; només en resta una minsa part del mur que s'unia amb la zona esquerra del frontis. L'entrada al mas es realitzava per un portal, situat a la crugia central, d'arc de mig punt adovellat, actualment també desaparegut. Sobre d'aquest hi havia un balcó amb llinda de pedra i barana senzilla de ferro. A la crugia dreta trobem dues finestres simètriques de rajols arrebossats i ampit, i a la de l'esquerra una finestra, ara desapareguda. Les golfes també disposaven d'una obertura a la crugia central. A la façana de gregal trobem dos balcons d'arc escarser, rajols ceràmics i barana senzilla de ferro, i dues finestres asimètriques de rajols ceràmics. A garbí hi ha dues finestres al pis fetes de carreus i amb ampit. Finalment, a mestral trobem un cos annexat al costat de les crugies originals. Aquest s'ha esfondrat parcialment, tot i que encara es pot apreciar un portal amb llinda de fusta, decorat amb un arc escarser de pedra a damunt. El més destacable de l'interior és l'entrada a la casa, que presenta una volta de canó de pedra força interessant. Sobre l'entrada hi havia el menjador, on encara es pot observar una fornícula, que devia contenir algun sant. | 08062-73 | Prop de Cal Tatxeta | El Jaumà s'ha ensorrat fa poc temps. És, possiblement, una de les cases més antigues de Castellnou. La inscripció de la reforma més recent és del 1895 i, segons Vila Rovira, es trobava al balcó del frontis. El propietari era el Fernando Torner Sala i la pubilla la seva filla Maria Torner Rojas, esposa d'Enric Bach. Aquests vengueren la casa a Antoni Trullàs el 1974. | 41.8334600,1.8317200 | 402993 | 4631945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46486 | Pallissa del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | El sostre i gran part de les parets s'han ensorrat | Pallissa feta amb carreus de pedra i argamassa. La porta d'entrada es troba a un lateral i presenta una llinda de pedra. Era l'espai destinat a guardar-hi la palla i, en alguns casos, l'herba seca per al bestiar. | 08062-74 | El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8333500,1.8314400 | 402970 | 4631934 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46488 | El Sallés de Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l'interior de l'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862. | 08062-76 | A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S'annexaren varis cossos a la casa i s'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies. | 41.8355800,1.8333300 | 403130 | 4632179 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46492 | Cal Noi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-xic | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a llevant. L'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a tramuntana i ponent, respectivament. La masia ha estat molt remodelada. Així, si s'examina una fotografia antiga, com la feta per Vila Rovira, s'observa que, originalment, la casa ocupava les dues crugies de la dreta i que, més endavant s'afegí un cos a migdia. Posteriorment hi hagué una elevació de la coberta per crear un nou pis on hi havia les golfes. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals: el més antic té llinda de pedra, carreus als brancals i tres esglaons, que salven el desnivell entre l'actual alçada del terra de la plaça i l'entrada. D'altra banda, el portal més nou presenta un arc escarser lleugerament arrebossat i dos esglaons. A la dreta de la porta antiga trobem un finestró amb unes reixes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. El primer pis conserva dues finestres simètriques emmarcades amb carreus escassament carejats i ampit, mentre que les obertures del segon pis, de construcció recent, són asimètriques. La façana de migdia compta, a la planta baixa, amb dues finestres d'arc escarser, el qual inicia una petita volta cap a l'interior de l'obertura. A la zona esquerra del pis trobem dos balcons simètrics amb arc escarser i barana de ferro pintada de vermell, i a la dreta un balcó de llinda plana i també amb barana de ferro pintada. Al segon pis hi ha una balconada sostinguda per unes fines columnes metàl·liques i barana de ferro. L'edifici està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa. La façana de ponent presenta dues finestres asimètriques noves i un portal d'entrada a l'alçada del segon pis, a més de dos cossos annexats i un pati tancat amb mur de pedra que ocupa la part superior d'un dels cossos. El cos més extens és de planta baixa i ocupa tota la zona inferior del pati, el qual, gràcies al desnivell del terreny, queda situat en gran part a prop del terra, sobretot a la zona més allunyada de la façana. S'hi accedeix, a través de tres esglaons, que connecten amb una escala, que condueix al terrat transitable del segon cos annexat. Aquest terrat permet l'accés al cos original gràcies al citat portal del segon pis. Aquesta zona ha estat força reformada. A la façana de tramuntana es pot percebre el desnivell del terreny, consta de planta baixa i pis, que es corresponen amb el primer i el segon pis del frontis. La finestra del pis superior és nova, mentre que la de l'inferior és de llinda de fusta i reixa de ferro. El cos annexat a tramuntana ocupa, tan sols, uns metres d'aquesta façana del cos original i sobresurt gairebé en la seva totalitat cap a llevant. La coberta és d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis. Presenta planta baixa i pis i està ubicat de manera que aprofita el desnivell del terreny. La façana orientada a migdia disposa, a la planta baixa, d'un portal amb llinda de fusta a la dreta, i a l'esquerra trobem dues finestres simètriques amb llinda de fusta i carreus als brancals. El pis superior presenta tres finestres que repeteixen simetria i característiques. La façana de tramuntana té la zona dreta lleugerament enfonsada, respecte la resta de façana, i es troba situada a la part superior del desnivell. La planta baixa d'aquesta façana es correspon amb el pis de la de migdia. S'hi pot observar un portal amb llinda de fusta, carreus irregulars als brancals i dos esglaons. Als laterals del portal trobem dues finestres amb llinda de fusta i reixa de ferro. La façana de ponent queda a la zona més alta del terreny i només presenta un portal amb llinda de fusta. Aquest cos ha estat força reformat, sobretot per tramuntana, de manera que conserva zones de pedra i argamassa, mentre que moltes són d'obra nova. | 08062-80 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Al cens de 1932 consta que ja no hi vivia ningú. Actualment és bar i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8341300,1.8368700 | 403422 | 4632014 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46493 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de les masies d'estructura clàssica de Danés i Torras, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. Les parets són de pedra i argamassa, amb restes d'arrebossat. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta un portal reformat de llinda de fusta, una finestra al pis també de llinda de fusta i una entrada, a la qual s'accedeix per unes escales. A les golfes trobem dues finestres de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit, una de les quals du la inscripció 17+29. Part del mur d'aquesta façana ha estat reformat i és d'obra nova. De l'eix entre migdia i llevant neix una arcada que s'ajunta a un cobert, fet de pedra i argamassa. La façana de llevant disposa, a més d'una jardinera amb murets de pedra, d'un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics al pis i d'una finestra. A continuació trobem un cos annexat, d'un sol vessant, amb una finestra a la part superior. A l'eix entre llevant i tramuntana hi ha annexat un cos de forma arrodonida, amb una obertura a ponent, que podria tractar-se d'una cisterna o un cup. La façana de tramuntana consta d'un portal amb llinda de fusta, d'una finestra senzilla i d'un finestró amb llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un gran pati annexat a la façana on hi ha la piscina de la casa de colònies i una edificació recent. Aquesta façana disposa de tres finestres, una amb llinda de pedra. | 08062-81 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | Segons Vila Rovira, és una de les cases antigues de Castellnou. Servia de posada per als transeünts que feien via cap a França. Els darrers que hi visqueren foren Simón Trenc Tresserras, que morí als 95 anys, i la seva esposa Antònia Xandri Tomàs, que visqué 103 anys. La congregació salesiana de la Casa de Colònies Don Bosco els ha dedicat una plaça amb la col·locació d'una placa que els rememora. Actualment la casa disposa de piscina i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8345000,1.8366800 | 403407 | 4632055 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46494 | Font de la Casa de Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-de-colonies | XX | Font d'un sol sortidor situada al final d'una gran jardinera de pedra. L'aigua brolla sobre una pica quadrangular de pedra, que està assentada sobre un mur de pedra i argamassa. El brollador està situat al centre d'una pedra de mola que, al seu torn, s'assenta sobre una falca. Darrere la pedra hi ha un mur de pedra i argamassa amb una llinda de pedra a la part superior. Aquesta llinda porta clavada una inscripció metàl·lica: COLÒNIES XXV ANIVERSARI 1993. Sobre la llinda hi ha un emblema metàl·lic. | 08062-82 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8345000,1.8368900 | 403424 | 4632055 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46494-foto-08062-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 46496 | Barraca de vinya del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta. | 08062-84 | Pla del Jaumà | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8323100,1.8332300 | 403117 | 4631816 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.