Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47567 Font de Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-magi <p>Veure fitxa núm. 149.</p> 08071-150 41.6381600,1.5176400 376540 4610664 08071 Copons Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-01-31 00:00:00 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47568 Font de la plaça del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-castell <p>Veure fitxa núm. 149. La pica és bastida en maons.</p> 08071-151 41.6371200,1.5186400 376621 4610547 08071 Copons Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-01-31 00:00:00 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47569 Font del carrer de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-vilanova <p>Veure fitxa núm. 149. La part inferior del frontal està bastida en maons.</p> 08071-152 41.6352700,1.5185000 376606 4610342 08071 Copons Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-01-31 00:00:00 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47570 Font de sota el campanar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sota-el-campanar <p>Veure fitxa núm. 149.</p> 08071-153 41.6368000,1.5188300 376636 4610511 08071 Copons Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-01-31 00:00:00 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47571 Font de la bassa de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-dalt <p>Veure fitxa núm. 149. L'any gravat al frontal és 1911.</p> 08071-154 41.6377700,1.5147100 376295 4610625 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-01-31 00:00:00 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47587 Goigs del gloriós apòstol Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere <p>BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.</p> XIX-XX <p>'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.</p> 08071-170 <p>Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47593 Crespella / Garlanda https://patrimonicultural.diba.cat/element/crespella-garlanda <p>http://www.anoiaenviu.cat/catalogo/files/assets/basic-html/page37.html</p> <p>Es tracta d'un tortell de massapà en forma de corona, amb un forat central i la vora ondulada i daurada. A Copons, la crespella s'elabora pels voltants del 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, en motiu de la celebració del ball de la Crespella, en el que antigament els participants ballaven mentre sostenien la coca. Tot i això, la crespella de Copons s'elabora al forn del poble durant pràcticament tot l'any.</p> 08071-176 Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289 <p>En origen, la crespella consistia en una pasta molt esponjosa feta de farina, ous, sucre, raïm o llard de porc, i s'elaborava en aquells pobles de la comarca de l'Anoia que celebraven el ball de la Crespella. Tot i que en l'actualitat el nombre de pobles s'ha reduït, altres municipis de la comarca on també s'elabora són Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o els Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol), entre d'altres.</p> 41.6363500,1.5186900 376624 4610462 08071 Copons Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47593-foto-08071-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47593-foto-08071-176-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 60 4.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47594 Rodolins de les fonts de Copons https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodolins-de-les-fonts-de-copons <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11.</p> <p>Rodolins publicats l'any 1976: 'Però Copons té la joia de les fonts. La Font del Ferrer, que l'aigua es posa bé. La Font de la Bona Mossa, lliura la calor espantosa. La Font de la Canal, té una aigua que molt val. La Font del Freixa, l'aigua es veu nèixer. La Font de la Boixeda, dóna una aigua molt freda. La Font de la Carota, raja de gota en gota. La Font del Lloretó, té una aigua que Déu n'hi do. Si vull berenar bé, a la font del Xuta aniré. La Font del Mas Arnau, ningú sap on cau. El qui no té mandra, va a la Font de la Salamandra. Però la gent tranquil·la, va a la Font de la Vila. Entre mig de quatre cases, hi ha la Font de Viladases'. Rodolins publicats l'any 1995: 'La Font del Cadavall, que cau molt avall (prop del Gorg de Nafre). La Font del Tap, que té una aigua com cap (sota cal Gelabert). La Font del Mas Arnau, que ningú sap on cau (vessant nord del pont sobre el Sant Pere). La Font del Vilella, que ja s'ha quedat vella (masia del Vilella). La Font del Xuta, que ara és eixuta (capçalera de la rasa del Bel). La de la Carota, que raja de gota en gota (prop de cal Brunet, a la riera de Veciana). La Font del Lloretó, que dóna una aigua que Déu n'hi do (masia del Lloretó, al peu de l'Anoia). La Font del Freixe, que l'aigua es veu néixer (sota el Pi del Quildo). La Font de la Vila, on hi va la gent tranquil·la (camí del Gorg de Nafre). La Font de la Canal, que té l'aigua com cal (la Roca Plana, al costat de l'Anoia). La Font de Sant Joan, que s'hi sol anar de tant en tant (antic camí de cal Manset, a la rasa de la Rovira). La Font del Cerill, que no té cap perill (camí de Sant Pere, cal Cerill). La Font del Teixidor, que no fa gens de pudor (font de clot, prop del desaparegut cal Teixidor). La Font del Jonqueret, en un camí molt dret (de Sant Pere cap al camí de la Serra). La Font de les Fontanelles, que té unes vistes molt belles (sota el Pla d'en Batlle). La Font de Viladases, entre mitja dotzena de cases (sota cal Favó). La Font de Bonamossa, que dóna una aigua preciosa (al peu de Sant Pere, a la zona de Bonamossa). La Font de la Boixeda, que té una aigua molt freda (al camí de la Boixeda, propietat cal Llacuna). La Font del Ferrer, que raja en un terrer (camí de Bonamossa). La Font de la Salamandra, que hi va la gent sense mandra (masia del Vilella). La Font del Roc, que s'hi arriba a poc a poc (prop del pont de Sant Pere de Copons). Si vols caminar, a la Font d'en Dígol hauràs d'anar (Pla d'en Batlle). La Font de la Senyora, que tothom enyora (antic Molí de la Roda, naixement del riu Anoia). La Font del Ferro, que si la trobo no m'erro (sota el molí del Fiterol). La persona que té set, a la Font de Torranova va de dret (masia Torrenova, sota cal Brunet). La Font de cal Brunet, que dóna un bon raget (darrere cal Brunet). A la Font del Gollut tothom hi ha begut (sota cal Queta). La Font de cal Gravat, ningú la sap si no hi ha estat (tocant a la desapareguda masia de cal Gravat, al barri de Viladases). La Font del Guitart que mai s'hi arriba tard (sota cal Pedor de Veciana). La Font de cal Pesseta, té una història molt neta (vora esquerra del camí de Montfalcó Gros). La Font de cal Missó, que té l'aigua millor (sota el poble de Veciana)'.</p> 08071-177 <p>La primera part dels rodolins foren publicats l'any 1976 per la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, en motiu de la celebració de la Missa del Gall a l'església de Santa Maria de Copons. Aquesta edició consistia en un díptic de cartolina amb les lletres en vermell. Posteriorment, l'any 1995, el diari La Veu de l'Anoia també publicà un llistat de rodolins sobre les fonts de Copons i rodalies, tot i que amb indicacions de les seves ubicacions i algunes rimes diferents de les anteriors.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47595 Arxiu o recull de les fonts orals de Copons https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-o-recull-de-les-fonts-orals-de-copons <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 4-5. GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Projecte Memoral'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 7. http://www.memoral.cat/ (consulta: 19-06-2014) http://www.grupcerca.cat/articles-mostra-2033-cat-el_projecte_memoral_avan%C3%A7a.htm (consulta: 19-06-2014) http://larada.net/</p> XXI <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons és una eina bàsica per la recuperació de la memòria oral i la història local del municipi. Consisteix en l'elaboració d'un bon nombre d'entrevistes filmades a aquelles persones de més de vuitanta anys que hi vulguin participar, així com la recopilació de material documental i gràfic de caire històric, com fotografies antigues, carnets o cartes per exemple. Cal transcriure o indexar les entrevistes, arxivar-les i difondre-les. L'objectiu és enregistrar la informació obtinguda en arxius digitals de manera que es pugui difondre i consultar, probablement mitjançant la creació d'un arxiu on-line en un futur no gaire llunyà. Els entrevistadors són voluntaris formats en la tècnica de l'entrevista. Els participants reben un exemplar del material que s'ha filmat o transcrit, per ells i les seves famílies.</p> 08071-178 <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons s'engloba dins del projecte Memoral, un programa de recuperació de la memòria oral i popular dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, desenvolupat per l'associació Cerca, Grup de Recerca en Ciències Socials, i per l'Arada Creativitat Social, una iniciativa especialitzada en la promoció i desenvolupament local de zones rurals i barris desafavorits. Al marge de posar en valor la memòria dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, el projecte Memoral vol esdevenir una eina de dinamització cultural i cohesió social de les zones on s'actua.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47596 Llegenda del nom de la vila de Copons o de l'abat Copons de Poblet https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-la-vila-de-copons-o-de-labat-copons-de-poblet <p>AMADES, Joan (1986). Les millors llegendes populars. Barcelona: Selecta, p. 261-263. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2008). 'Llegenda El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9. MONCUNILL I TORRES, Antoni (1988). Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada: [s.n.], p. 108-111. MONCUNILL I TORRES, Antoni (2008). 'El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9.</p> <p>'La història es refereix a un noble Baró, cavaller molt esforçat que fou protagonista d'innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. Batallant, batallant, va passar la joventud i quan començava a posar anys, en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia arrabassat a l'enemic. Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà modest, prengué el determini de donar a l'Església els dominis que el Rei li cedia. El Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d'un petit tribut que el Baró rebria anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge, el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu. Tot i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó o Calze del Sagrari. Varen passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l'Abat de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que representava el pagament d'aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo. Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon punt es va atalaiar del mancament del Monestir, encontinent es presentà a l'Abadia i sense demanar llicència, se n'entrà a l'Església i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d'obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a avisar al Pare Abat. Quant aquest arribava al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L'Abat li digué: -Què feu, desventurat! Això és profonar el Sagrari!... I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el torna a agafar i traient-se l'espasa i alçant la veu respon: -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!... Quan l'Abat intentava recuperar novament el Copó el cavaller provà de posar l'espasa entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria el Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó… Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en confessió i molt penedit feu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i professar com a monjo a la Comunitat, si l'admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l'Abat Copons, un dels més il·lustres Prelats que han presidit la Comunitat de l'històric Monestir de Poblet. Això llegit ja s'endevina d'on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben clar perquè s'anomena així la riallera vila de la nostra Comarca'.</p> 08071-179 <p>La llegenda està inclosa al llibre d'Antoni Moncunill 'Llegendes de la comarca de l'Anoia', el qual tingué molt bona acollida a la comarca l'any 1988 i esdevingué un autèntic èxit de vendes. Existeix una altra versió pràcticament idèntica de la mateixa llegenda recopilada pel folkorista català Joan Amades, sota el títol 'L'Abat Copons de Poblet'.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47597 Rondalla del gegant de can Gelabert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-gegant-de-can-gelabert <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-1'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 29, p. 6.</p> <p>'Fa molts i molts anys, un gegant alt com un sant pau, voltava per aquestes terres de l'Anoia. Era un bonifaci i sempre ajudava a tothom. Si un carro queia per un torrent, el cridaven, i ell, en un tres i no res, posava el carro al bell mig del camí. Que una pedrota grandiosa rodolava cap al mig d'un camp, el cridaven i ell en un moment treia la pedra. Que una ventada tombava els arbres al mig del camí, ell hi arribava amb quatre camades i, com qui no fa res, retirava els arbres del camí. Així va ser durant anys i anys, però va arribar un moment en què no trobava cap modista que li fes els vestits. Unes no tenien prou roba, altres li feien les calces curtes, altres es cansaven de cosir aquells pantalons tan i tan llargs. I així resultà que cada vegada anava més esparracat. La gent ja no l'apreciava, ja que mal vestit i tan alt feia basarda de veure. Un dia va anar a menjar figues a can Gelabert, es va asseure en un marge i es va posar a plorar per la seva mala sort. La Gelaberta, que estava al galliner recollint els ous, va sentir els plors i s'hi va acostar. -Per què plores gegant? -Perquè tan mal vestit faig por. La gent fuig de mi i no trobo cap modista que sigui capaç de fer-me un vestit. Compadida d'ell, la Gelaberta li va dir -Jo en sé una mica de cosir. Si tu m'ajudes, podem fer-te un vestit nou. I així va ser. El gegant, seguint les instruccions dels de can Gelabert, en un moment va llaurar tota la plana i la va sembrar de lli. Quan el lli va ser madur, va segar-lo i el varen posar a la riera a estovar. Seguidament, van passar-lo per la bregadora, el van filar i teixir, i ja tenien un munt de roba a punt per fer el vestit. Aleshores el gegant va dir: -Ara ve el més difícil. Si després de tanta feina surten els pantalons curts, tot el treball fet serà en va. La Gelaberta pensa que pensaràs: -Què puc fer per encertar la mida del vestit? I després d'unes nits de rumiar, va trobar la solució. Va enviar el gegant a buscar pedres: una tan gran com el teu braç, l'altra tan gran com la seva cama, i aquestes pedres les feia servir de patró. Va tallar la roba sobre els patrons de pedra, la va cosir amb molta paciència i el gegant va tornar a passejar, ben vestit, per tota la comarca. I encara ara a can Gelabert guarden, molt a prop de la casa, el patró de la màniga del gegant, els patró dels pantalons prop de la resclosa, etc.'.</p> 08071-180 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47598 En Roc de Copons https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-roc-de-copons <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/En-Roc-de-Copons</p> <p>'Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar els trossos amb la muda de sol a sol. A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per la família, per això quan se'n parlava a casa es feia sempre un silenci. Una nit d'estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava. Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes. L'endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada. La mare va tenir un gran disgust: -Fill meu, que et falta a casa? El pare el va animar: -Aquí sempre hi tindràs casa teva. Tu ets jove, tira endavant! En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada. I aleshores , camina que caminaràs, va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge. Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià. Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui sap les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai havia vist tants diners. Ell feia temps que s'havia casat i ben just podia viure del seu treball. Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d'estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida. Van tornar a passar mesos i mesos. Finalment arribaren els dos fills de cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat. Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i en Peret venien acompanyats d'una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d'en Roc, i del seu germà Luís. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals. Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l'esposa d'en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltaven pocs dies per complir. Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l'església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casulament l'oncle Ramon, després de molts anys de no veure'l. Hi hagué plors d'emoció, abraçades i petons. Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l'església de Santa Maria de Copons.</p> 08071-181 <p>La història fa referència a la vida d'un dels negociants de Copons que durant el segle XVIII comerciaren amb diferents regions de la península.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Cont. Descripció: Per al tercer viatge ja s'hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis. Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes de coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer. Així, durant anys i anys, els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d'en Roc, d'una nit d'estiu, s'havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d'Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons'. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47599 Ball de la Crespella / Ball de la Garlanda https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-crespella-ball-de-la-garlanda <p>BOSCH GRAS, Clara (2004). 'El ball de la Crespella'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 15. Entrevista oral: Teresa Múnera (30-04-2014).</p> <p>El ball de la Crespella es celebra a Copons durant la Festa Major d'Hivern, pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró de la vila. Consisteix en un ball per parelles en la que el noi o fadrí compra a la noia una crespella, i aquesta la llueix penjada del braç durant la dansa. La crespella és un tortell o coca de massapà que, un cop finalitzat el ball o bé es menja o se l'emporten a casa. En l'actualitat, el ball es fa al interior dela sala polivalent del municipi. Des dels darrers temps, a Copons també es celebra el ball de la Crespella infantil.</p> 08071-182 Carretera de Ponts, s/n, 08289 <p>Antigament, el ball de la Crespella es ballava en la majoria de festes majors dels pobles de l'Anoia en diferents èpoques de l'any. Sembla ser que en origen es cruspien la crespella mentre ballaven, tot i que ara es menja al final del ball o bé se l'enduen cap a casa. En l'actualitat, aquest ball també es celebra, entre d'altres municipis, a Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), a Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o als Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol). Existeix un paral·lel d'aquest ball fora de la comarca recollit pel folklorista català Joan Amades. Es tracta del ball del Tortell d'Esponellà (Gironès), on es ballava per la Candelera.</p> 41.6363200,1.5192700 376672 4610457 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2020-09-17 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47600 La comtessa de Lacambra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-comtessa-de-lacambra <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/La-comtessa-de-Lacambra</p> XX <p>'La comtessa de Lacambra venia un o dos cops l'any a la seva casa del carrer de Raval, aquí a Copons, l'actual cal Madora. Tenia per costum venir amb uns cotxes molt grans i els nens i les nenes, encuriosits, anaven al darrera del cotxe que costava de maniobrar en uns carrers tan estrets. La comtessa sempre donava als nens una propina, però un dia no els va voler donar cap cèntim. Els nens es van enfadar i li van fer burles, i la comtessa es va enfadar molt. De resultes de tot això, al vespre van anar a parar a la presó de Copons. Des de la presó, tots els nens i nenes cantaven: -Tots som pops, tots som pops i l'alcalde i la comtessa més que tots' El càstig va durar dues hores, tots tancats a les fosques'.</p> 08071-183 <p>Segons l'autora d'aquesta història, Emma Vila Serra, els fets ocorregueren quan el seu avi, Ramon Serra, era petit.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47602 Ball de cintes de Copons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cintes-de-copons <p>GUDAYOL, Mònica (1997). 'Ball de Cintes de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 4-5.</p> <p>El ball de Cintes de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Bastons. La dansa consisteix en una rotllana formada per vuit nois i vuit noies, al centre de la qual hi ha un pal d'uns tres metres d'alçada del que surten les setze cintes que agafen els balladors. A Copons, el ball es celebra a l'exterior, al pla de Missa, tot i que no es pot celebrar cada any donada la dificultat de reunir a setze balladors. Des de l'any 2012, el ball de Cintes també es balla a la festa de final de curs infantil de l'escola del poble. Pel que fa a la música que acompanya el ball, cal dir que té una part idèntica a la quarta part (Farandole Provençale) de la Suite núm. 2 de L'Arlésienne de Bizet. La lletra, en canvi, és la mateixa que es canta des dels anys 70: 'Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de la Pasqua Florida. Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de Crist triumfador. Corrent lleugers pels nostres carrers, dansem un ball ben alegre i ple de vida. Corrent lleugers pels nostres carrers, les caramelles us cantem sincers. Tot cantant, tot dansant, us trenem les caramelles. Tot cantant, tot dansant, amb les cintes voleiant. Cada cinta que teixim d'aquest cant de caramelles és la lletra que escrivim l'himne sant que al cor sentim. Vostres ulls de serenor curulls alceu mirant l'encís de l'obra nostra. Vostres ulls de serenor curulls alceu avui damunt dels nostres rulls. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors al davant de casa vostra. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors molt ven agermanats. El teixit que em guarnit, desfarem ara amb recança. El teixit que em guarnit, dintre poc veureu marcit. Més en tots perdurarà, son record ple de gaubança, que amb daler ens farà esperar, l'any vinent poder tornar. Dalt l'apost del fresc i humit rebost sabem que hi penja tendre llonganissa. Dalt l'apost del fresc i humit rebost guardeu el ous que l'aviram ha post. Des de els balcons curulleu de dons nostra cistella enflocada que ja frisa. Els vostres dons, ous o dinerons seran el premi de nostres cançons'.</p> 08071-185 <p>De la mateixa manera que el ball de Bastons, el de Cintes també ha tingut diverses etapes: als anys 60, als 80 i en l'actualitat. En orígen, un cop cantades les Caramelles, es ballava davant de l'església parroquial, juntament amb d'altres danses com el ball de Bastons o el de Faixes, actualment desaparegut. L'any 2013 es va fer un taller pels nens de l'escola de Copons, amb l'objectiu d'ensenyar el Ball de Cintes. Durant aquest taller es va restaurar tant el pal com les cintes que hi van lligades.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 08071 Copons https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47602-foto-08071-185-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47604 El Morinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morinyol <p>http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/SinopsiRF4.htm</p> <p>Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 578 m.s.n.m, i està situada a la banda de migdia de la Serra de cal Queta, de la que forma part. Presenta una forma allargassada i està caracteritzada per l'abundant vegetació arbustiva que cobreix la zona, combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc, tot i que residuals. Tant l'extrem sud-oest com la banda de llevant es troben aterrassades. Aquestes terrasses estan delimitades i caracteritzades per les construccions de pedra seca: feixes, escales, barraques, etc. A les terrasses de la banda de llevant hi ha oliveres i arbres fruiters sobretot. La muntanya és travessada pel bell mig per l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. Alguns dels topònims que formen part del relleu són la Vinya del Sabater, el Clot del Morinyol o el Balç Fitó. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i de bona part del terme municipal.</p> 08071-187 Al nord del nucli urbà de Copons, 08289 41.6464900,1.5165600 376466 4611590 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47604-foto-08071-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47604-foto-08071-187-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47605 Gorg de Nafre https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-nafre <p>http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Gorg-de-Nafre</p> <p>Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una cascada d'uns cinc metres d'alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. En determinades èpoques de l'any, l'aigua cau en dos o tres cascades diferents. El toll presenta una planta més o menys circular d'entre 15 i 18 metres de diàmetre i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. S'hi arriba pel camí de la font de la Vila i compta amb una bassa excavada a la roca natural i situada a escassos metres a llevant d'aquest.</p> 08071-188 Obaga del Gil, 08289 41.6375100,1.5136600 376207 4610598 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47605-foto-08071-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47605-foto-08071-188-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47606 Gorg del Mig / Gorg dels Fradrins https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-mig-gorg-dels-fradrins <p>Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 20 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. El seu accés és molt díficil i en l'actualitat no s'hi pot accedir degut a l'abundant vegetació que l'envolta.</p> 08071-189 Obaga del Gil, 08289 41.6381300,1.5130700 376159 4610667 08071 Copons Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47606-foto-08071-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47606-foto-08071-189-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47607 Gorg Salat https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-salat <p>http://www.terrasarda.cat/?page_id=599</p> <p>Es tracta d'un clot format en el llit del riu Anoia, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. S'hi arriba pel camí d'anar a Jorba, que discorre en paral·lel al riu i es pot agafar desde el Pla de les Vinyes. De fet, el gorg està tocant al terme municipal de Jorba. El toll està completament cobert de vegetació de ribera, de tal manera que el seu accés és pràcticament impossible. Presenta una planta irregular i sempre està ple d'aigua. La característica més destacable d'aquest gorg és que degut al sòl de la zona, l'aigua és salada.</p> 08071-190 Pla de les Vinyes, 08289 41.6205500,1.5251400 377131 4608698 08071 Copons Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47607-foto-08071-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47607-foto-08071-190-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47608 Cova del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop-0 Hi ha petites esllavissades al terreny situat al voltant de l'element. <p>La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S'hi arriba per l'antic camí ral d'anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d'aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l'antiga carretera d'anar cap a Ponts. Es tracta d'una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d'un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.</p> 08071-191 El Morinyol, 08289 41.6395600,1.5176700 376545 4610819 08071 Copons Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47609 Balç de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-les-forques <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 13. SERRA LLACUNA, Ramon (2008). 'El Balç de les Forques'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 38.</p> <p>Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 507 m.s.n.m, i està situada a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Copons, formant part de la serra del mateix nom. Presenta una forma lleugerament piramidal, amb la vessant de llevant, encarada al poble, lleugerament carejada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació arbustiva que la cobreix combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc. Pels seus voltants hi ha diverses construccions bastides amb la tècnica de la pedra en sec. En els darrers temps, en el punt més alt, hi ha plantada una senyera i una estelada. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a Montpaó i a la Serra de Coma-Rúbia. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i el seu entorn més immediat.</p> 08071-192 Serra del Balç de les Forques, 08289 <p>A finals del segle XVII, els condemnats a mort eren penjats a les forques que estaven situades en aquest indret.</p> 41.6346100,1.5151100 376322 4610274 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47609-foto-08071-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47609-foto-08071-192-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47610 Riera Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gran <p>http://www.xtec.cat/~csoler9/projecte/riu%20anoia.htm</p> <p>La riera Gran travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de ponent del terme. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix la zona. Tot i això, es localitzen diversos gorgs en el seu traçat (gord de Nafre, del Mig). Al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, el cabal s'ajunta amb la riera de Sant Pere, que discorre per la banda de llevant del terme municipal de Copons.</p> 08071-193 Banda de ponent del terme municipal, 08289 <p>La riera Gran (nom del Molí de la Roda al seu pas per Copons) és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos són la riera de Sant Pere, que neix a Calaf, i la de Montmaneu, prop de la Panadella. El cabal d'aquesta riera alimentà els molins actualment localitzats dins del terme municipal durant bona part de l'edat mitjana i tota l'època moderna, contribuint d'aquesta manera al desenvolupament econòmic de la zona.</p> 41.6395300,1.5124700 376112 4610824 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47610-foto-08071-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47610-foto-08071-193-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47611 Riera de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-pere <p>http://www.xtec.cat/~csoler9/projecte/riu%20anoia.htm</p> <p>La riera de Sant Pere travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de llevant. De fet, entra dins del terme per la zona de Comalats, passa prop del nucli de Sant Pere i, al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, s'ajunta amb la riera Gran, que discorre per la banda de ponent del terme municipal. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix a la zona. Tot i això, es localitzen diversos tolls d'aigua i fonts en el seu traçat, tot i que en l'actualitat alguns són de difícil accés o bé s'han perdut.</p> 08071-194 Banda de llevant del terme municipal, 08289 <p>La riera de Sant Pere, originària de Calaf, és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos cursos són la riera Gran, que neix a Sant Martí Sesgueioles, i la de Montmaneu, prop de la Panadella.</p> 41.6411300,1.5212700 376848 4610989 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47611-foto-08071-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47611-foto-08071-194-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47612 Pi del Quildo https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-quildo <p>MACIÀ MARTÍ, Daniel (1992). Arbres de la comarca de l'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 27. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Pi-Centenari-del-Quildo</p> El tronc central té una part amputada i el ramatge penja fins a terra. <p>Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S'hi arriba per l'antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d'uns 13 metres amb un diàmetre de copa d'uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d'alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l'est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S'observen diverses pinyes de mida força petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes de l'altiplà segarrenc.</p> 08071-195 Rasa del Castellà, 08289 <p>Segons diverses informacions, el pi és centenari. El seu entorn és una de les poques zones que es va salvar del gran incendi forestal que assolà el terme l'any 1986. La seva ombra era molt cobejada pels pagesos que treballaven els conreus durant l'estiu o en temps de sega. En l'actualitat, l'arbre és molt popular al municipi, punt de referència i lloc de trobada per fer caminades.</p> 41.6364500,1.5264100 377267 4610462 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat A escassos metres a l'est del pi hi ha les restes d'una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d'un vessant, i bona part de l'estructura. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47613 Pi de cal Cardenyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-cardenyes Presenta una forta inclinació vers l'est. <p>Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') situat a la banda de migdia del pla del Batlle i al que s'arriba pel camí de la Muntanya (o de la serra Morena). Per accedir a l'exemplar, cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona des del mateix camí. Presenta un diàmetre de circumferència d'entre 8 i 10 metres, amb un tronc central força rectilini, que està lleugerament ondulat a la part superior. La copa està completament inclinada vers l'est, amb un ramatge força tupit que presenta una forta caiguda de les branques de la banda de migdia, que pràcticament toquen a terra. S'observen diverses pinyes de mida petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes del pla del Batlle.</p> 08071-196 Pla del Batlle, 08289 41.6359300,1.5341100 377907 4610393 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47613-foto-08071-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47613-foto-08071-196-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat A escassos metres del pi hi ha una barraca de pedra seca de grans dimensions integrada en un dels talussos que aterrassen la zona i, sota la copa, un petit dipòsit subterrani bastit amb una volta rebaixada de maons, que actualment està trencat i en desús. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47614 Alzina del Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-guix <p>Curiós espècimen d'alzina situat al marge nord del camí de la Muntanya (o de la serra Morena), a l'alçada del pla del Batlle i a poca distància del pi del cal Cardenyes. Es tracta d'un exemplar que presenta un diàmetre de circumferència d'uns 13 metres i un tronc central doble amb una única copa. De fet es tracta de dos troncs adossats que han unificat la copa. Aquesta és de grans dimensions i amb un notable brancatge de color verd. Està inclinada vers el camí i bona part del brancatge de migdia toca el sòl del camp de conreu on està situada. L'exemplar està delimitat de la zona de conreu mitjançant un petit mur bastit amb la tècnica de la pedra en sec, que delimita un espai de planta quadrada. Sota la copa, a la banda de llevant del tronc, hi ha una barraca de pedra lligada amb morter, i amb la coberta d'un sol vessant restituïda. Una part de la copa de l'alzina es recolza damunt d'aquesta coberta.</p> 08071-197 La Muntanya-Pla del Batlle, 08289 41.6370400,1.5358300 378053 4610514 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47614-foto-08071-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47614-foto-08071-197-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47615 Ametller dels Vinyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-dels-vinyals <p>Exemplar d'ametller de grans dimensions situat al sud-oest del nucli urbà, al bell mig d'un camp de ceps. Presenta un diàmetre de circumferència aproximat d'uns 14 metres, amb un tronc central força curt tot i que robust. La copa, de grans dimensions, compta amb un notable brancatge i flors blanques en època de florida, a partir de finals del mes de març. S'hi arriba per un camí de terra que neix davant de l'antic camp de futbol, creua la riera Gran i passa pel davant de can Closa (actual Refugi de Copons).</p> 08071-198 Els Vinyals, 08289 41.6270400,1.5181600 376562 4609429 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47619 Gorg de cal Vilella https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-cal-vilella <p>Gorg situat a escassos metres de la masia de cal Vilella, en l'aiguabarreig de les dues rieres que circulen per la zona. Es tracta d'un petit clot format en el llit de la riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada d'entre 1 i 2 metres d'alçada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 5 o 6 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja la zona. Al costat hi ha una petita passarel·la que facilita l'accés al gorg.</p> 08071-202 Carretera BV-1005, km. 2, 08289 41.6487500,1.5103100 375950 4611850 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47619-foto-08071-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47619-foto-08071-202-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47633 Escales de pedra seca del Morinyol 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-2 <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra plana escairada encastades al marge de pedra.</p> 08071-216 41.6420300,1.5173400 376522 4611094 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47634 Escales de pedra seca del Morinyol 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-3 <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra planes escairades que estan encastades al marge de pedra.</p> 08071-217 41.6421400,1.5174700 376533 4611106 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47635 Escales de pedra seca del Morinyol 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-4 <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses planes de pedra escairades que estan encastades al marge de pedra.</p> 08071-218 41.6424100,1.5175600 376541 4611136 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47637 Barraca del camí de cal Garsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-garsa <p>Veure fitxa núm. 219. La porta presenta una llinda de fusta i la barraca està arrebossada amb morter de calç.</p> 08071-220 41.6600700,1.5173800 376560 4613097 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47638 Barraca del Corral del General https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-general <p>Veure fitxa núm. 219. La part superior del portal està enrunada i conserva la biga de fusta que feia de carener de la coberta.</p> 08071-221 41.6440700,1.5192200 376683 4611318 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47642 Barraca de la font de la Bonamossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-bonamossa <p>Veure fitxa núm. 224. Una part de la barraca està bastida en maons lligats amb morter.</p> 08071-225 41.6397800,1.5212800 376846 4610839 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47643 Barraca de la granja Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-granja-mas <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i ha estat arrebossada.</p> 08071-226 41.6492100,1.5221200 376934 4611885 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47644 Barraca de l'Alzina del Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-del-guix <p>Veure fitxa núm. 224. Està sota una gran alzina, amb reformes efectuades amb morter.</p> 08071-227 41.6370900,1.5358700 378056 4610519 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47645 Barraca de l'Hort d'en Sala 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-1 <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i presenta un revestiment arrebossat.</p> 08071-228 41.6376800,1.5200800 376742 4610607 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47646 Barraca del Balç de les Forques 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-3 <p>Veure fitxa núm. 224. La coberta, que estava restituïda, està ensorrada.</p> 08071-229 41.6336300,1.5081700 375742 4610175 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47647 Barraca del corral del Cabeça https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-cabeca <p>Veure fitxa núm. 224. Tota la coberta està ensorrada i es troba en mal estat de conservació.</p> 08071-230 41.6347700,1.5329200 377806 4610266 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47648 Barraca del pla de les Vinyes 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-vinyes-2 <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions, amb reformes efectuades amb morter de calç.</p> 08071-231 41.6224900,1.5223700 376904 4608918 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47649 Barraca del pla del Batlle 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-7 <p>Veure fitxa núm. 224.</p> 08071-232 41.6337400,1.5392700 378333 4610143 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47650 Barraca prop de cal Manset 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-manset-2 <p>Veure fitxa núm. 224. Està en força mal estat de conservació.</p> 08071-233 41.6432700,1.5384800 378285 4611202 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47651 Barraca de la Serra dels Molls https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-dels-molls <p>Veure fitxa núm. 224. Presenta un revestiment exterior arrebossat.</p> 08071-234 41.6386800,1.5032100 375339 4610743 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47652 Barraca d'un vessant de la carretera C-1412, km 50 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dun-vessant-de-la-carretera-c-1412-km-50 <p>Veure fitxa núm. 224</p> 08071-235 41.6498800,1.5197800 376740 4611962 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47654 Barraca de l'Hort d'en Sala 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-2 <p>Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda de pedra plana i ha estat reformada amb morter.</p> 08071-237 41.6394900,1.5181300 376583 4610811 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47655 Barraca de l'Hort d'en Sala 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-3 <p>Veure fitxa núm. 236. De dimensions reduïdes i amb una coberta apuntada de lloses planes.</p> 08071-238 41.6398500,1.5184600 376611 4610851 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47656 Barraca del camí de Sant Pere 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-3 <p>Veure fitxa núm. 236. L'obertura de la porta és lleugerament piramidal. Hi ha una bassa de planta rectangular i un hort davant seu.</p> 08071-239 41.6484000,1.5256800 377229 4611790 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47657 Barraca del Morinyol 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-1 <p>Veure fitxa núm. 236. El portal presenta una llinda plana monolítica protegida per un voladís format per una llosa plana molt prima.</p> 08071-240 41.6443900,1.5172500 376519 4611356 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47658 Barraca del Morinyol 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-2 <p>Veure fitxa núm. 236. La coberta està completament enrunada.</p> 08071-241 41.6431500,1.5163900 376445 4611220 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
47659 Barraca del pont de Sant Pere 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pont-de-sant-pere-2 <p>Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda plana formada per un llosa de pedra i està coberta amb una falsa cúpula.</p> 08071-242 41.6480400,1.5212300 376858 4611756 08071 Copons Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc