Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47568 | Font de la plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-castell | <p>Veure fitxa núm. 149. La pica és bastida en maons.</p> | 08071-151 | 41.6371200,1.5186400 | 376621 | 4610547 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||||
| 47569 | Font del carrer de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-vilanova | <p>Veure fitxa núm. 149. La part inferior del frontal està bastida en maons.</p> | 08071-152 | 41.6352700,1.5185000 | 376606 | 4610342 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||||
| 47570 | Font de sota el campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sota-el-campanar | <p>Veure fitxa núm. 149.</p> | 08071-153 | 41.6368000,1.5188300 | 376636 | 4610511 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||||
| 47571 | Font de la bassa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-dalt | <p>Veure fitxa núm. 149. L'any gravat al frontal és 1911.</p> | 08071-154 | 41.6377700,1.5147100 | 376295 | 4610625 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||||
| 47572 | Retaule de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere | <p>http://relatsencatala.cat/relat/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobirana/1046218</p> | XIX-XX | <p>Retaule format per tres carrers verticals, dos cossos horitzontals i una predel·la, amb un gran sòcol format per un tauler rectangular emmarcat i dues repises en gradació. Els carrers estan separats per pilastres estriades que presenten els basaments decorats amb un rombe central, i estan rematades per capitells motllurats. Aquests basaments formen part de la predel·la del retaule, juntament amb tres cassetons rectangulars. Al seu torn, els cossos estan dividits per una motllura horitzontal que integra els capitells de les pilastres verticals. El cos inferior consta de tres fornícules d'arc de mig punt. La central és més gran que les laterals, i integra la imatge de Sant Pere amb un llibre i les claus a la mà. El cos superior, en canvi, compta amb una única fornícula central d'arc de mig punt, que alberga una placa amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Als laterals hi ha dos quadres que no formen part del retaule original. Corresponen a les imatges de Jesús i de la Verge amb el nen a la falda. El retaule està coronat amb un atri de perfil ondulant amb les claus de Sant Pere pintades al centre. La peça combina dues tonalitats diferents de color marró amb el color verd.</p> | 08071-155 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>Tenim notícia que l'any 1889 es va reformar tota la coberta de la capella de Sant Pere de Copons, i també va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original, i on es troba situat el retaule.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47572-foto-08071-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47572-foto-08071-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47572-foto-08071-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47573 | Compartiment central d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat al MEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-central-dun-retaule-dedicat-a-sant-antoni-abat-al-mev | <p>GUDIOL I RICART, Josep (1953). Borrassà. Barcelona: Instituto Ametller de Arte Hispánico, p. 49-50. MERCADAL I SEGURA, Elisenda (2004). 'Retaules gòtics'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 4-5. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2011). 'El retaule de Copons i d'altres peces'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 5.</p> | XV | <p>Compartiment central d'un antic retaule dedicat a Sant Antoni Abat, actualment dipositat al Museu Episcopal de Vic (MEV). Es tracta d'una peça feta amb la tècnica de la pintura al tremp, sobre un tauler de fusta rectangular de 121cm d'alçada per 56cm d'amplada, amb el marc inclòs. La imatge central correspon a Sant Antoni Abat de peu dret damunt d'una tarima de fusta de planta hexagonal. Aquesta tarima està col·locada damunt d'un paviment geomètric de color vermell, separat de la paret mitjançant un sòcol decorat. El fons és daurat, està decorat amb motius vegetals i presenta un arc rebaixat ornamentat amb arquets, que cobreix la imatge central. El sant, que porta una aureola daurada, va vestit amb un hàbit de monjo amb caputxa de color negre i una gorra marró. Porta en una mà un llibre (probablement la Bíblia) i en l'altra el bàcul daurat. L'emmarcament de la peça, tot i que incomplert, conserva restes d'imatges pintades i força acolorides.</p> | 08071-156 | Plaça del Bisbe Oliva, 3, 08500, Vic | <p>Lluís Borrassà va pintar aquest retaule durant el primer quart del segle XV. Tot i que la peça ingressà al Museu Episcopal de Vic (MEV) amb anterioritat a l'any 1893 (sense conèixer els detalls d'aquest ingrés), procedia de l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Per la factura i les línies que el composen, es creu que és una obra primerenca de l'artista gironí.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47573-foto-08071-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47573-foto-08071-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47573-foto-08071-156-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47574 | Relíquia de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-de-sant-sebastia | <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2013). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 6-7. MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2013). 'Sant Roc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 6-7.</p> | XX | <p>Relíquia de Sant Sebastià situada a la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Es tracta d'una relíquia del sant dipositada al interior d'un relicari daurat profusament decorat. El relicari presenta un peu de planta hexagonal lobulat, que sosté el receptacle ovalat que alberga la relíquia en sí. La part davantera d'aquest receptacle, protegida amb un vidre, presenta un fons blanc en el que s'encasta la peça que conté la relíquia. Compta amb una petita cartel·la en la que es pot llegir: 'S. SEBAST. MIL.'. Emmarcant aquest receptacle hi ha dos àngels vestits que, entre d'altres objectes, sostenen una palma. Tota la peça està decorada amb volutes i relleus de temàtica vegetal. I a la part superior del relicari, coronant-lo, hi ha una creu llatina.</p> | 08071-157 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>Antigament ja s'havien venerat relíquies de Sant Roc i de Sant Sebastià a l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Amb la Guerra Civil (1936-1939), però, aquestes relíquies es perderen, juntament amb tota la imatgeria del temple. Finalitzada la guerra, tant les relíquies com altres peces, foren restituïdes gràcies als donatius de particulars i a col·lectes populars. En aquest període, les relíquies es guardaven juntes en un únic relicari que fou robat durant els anys 80 del segle XX. Tot i això, entre els anys 1990 i 2000, el rector de la parròquia mossèn Aribau aconseguí portar una altra relíquia de Sant Sebastià a la vila. L'adoració d'aquesta relíquia es fa després de la missa de la Festa Major d'hivern en honor al sant, pels voltants del 20 de gener.</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47574-foto-08071-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47574-foto-08071-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47574-foto-08071-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47575 | Gegants de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-copons | <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-2'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 30, p. 6-7. GUDAYOL, Mònica (1997). 'Belles tradicions'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 4. MAS RIERA, Carles (2005). 'Trobada de gegants i capgrossos a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 19. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2006). 'Bateig dels gegants negociants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 8. MERCADAL, Elisenda; MÚNERA, Teresa (2013). Fitxes tècniques per l'Arxiu d'imatgeria de la comarca de l'Anoia. Copons: [inèdit]. MORENO, Teresa (2006). 'Taller d'escultura Casserras, Solsona'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 8. MUSET PONS, Assumpta (2006). 'Història dels gegants negociants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 9.</p> | XX | <p>Doble parella de gegants que representen alguns dels trets identitaris de la població de Copons, en diferents moments de la història. La parella antiga està formada per la Roseta i en Ramon. La geganta Roseta, amb un pes de entre 35 i 40 kg i una alçada de 332 cm, va vestida de pubilla catalana, porta un ramillet a la mà i una banda amb la senyera i el nom que la identifica. El gegant Ramon, al seu torn, amb un pes similar al de la geganta i una alçada de 360 cm, va vestit d'hereu pagès i porta pantalons, un tret força peculiar en aquestes figures. La nova parella de gegants de Copons està formada pel sr. Emmanuel Vidal i Pujol, negociant del Copons del segle XVIII, i la seva muller Raimunda Vidal i Roca. Ambdós van vestits a la moda de l'època, tenint en compte que es tracta d'una família benestant. El gegant té un pes de entre 35 i 40kg, amida uns 340 cm d'alçada i porta un llibre a la mà. La geganta, en canvi, compta amb un pes similar al de la resta, una alçada de 330 cm i sosté un mocador de puntes a la mà. Quan surt de cercavila se li col·loca una mantellina negra al cap.</p> | 08071-158 | Carretera de Ponts, s/n, 08289 | <p>El primer gegant de Copons fou bastit l'any 1978 per la Mª Rosa Valls, l'Alba Franquet i en Jaume Closa, amb l'ajuda d'un grup d'infants i alguns veïns del poble. Li deien 'el lleig' per la seva aparença física, però en realitat es tractava d'un gegant molt bàsic fet amb materials reciclables. Desconeixem la sort que va córrer aquest gegant. La geganta Roseta fou construïda l'any 1979 per Rosa M. Valls, Montserrat Galí i Manel Tudó, amb l'ajuda de diversos veïns del poble. Ballà per primer cop durant la Festa Major d'estiu del mateix any. En les cercaviles on participava, se la presentava com a una pubilla que buscava hereu. Posteriorment, l'any 1986 es construí la seva parella, el gegant Ramon. Se'n encarregà la Lourdes Senties, amb la col·laboració d'alguns veïns de Copons. Aquesta parella de gegants simboliza el passat original de la vila, dedicat a la terra i a la pagesia. Pel que fa a la nova parella de gegants, cal dir que foren bastits l'any 2005 pel sr. Josep Manel Casserras Solé, del taller d'escultura Casserras de Solsona. La confecció dels vestits correspon a la modista Antònia Tarrés i a la cosidora Dolors Rotxés, del mateix taller. La parella fa referència a l'etapa de màxima esplendor del poble, identificada amb una de les famílies benestants de negociants que comerciaven amb la resta de la península. De fet, els personatges que representen foren reals, estan documentats i foren seleccionats per la historiadora Assumpta Muset, que en feu l'estudi. La presentació oficial de la parella es va fer durant els actes de la V Fira de Traginers i Negociants de Copons, el mes de setembre de l'any 2005. El seus padrins de bateig foren els gegants Roseta i Ramon de Copons,i anaven acompanyats pels gegants d'Esparreguera també. Totes dues parelles participen en les festes majors que s'organitzen al poble (la d'estiu pel 16 d'agost i la d'hivern pel 20 de gener), així com en alguns cercaviles que organitzen altres pobles de la comarca. Es guarden a la sala polivalent del municipi, davant de la rectoria.</p> | 41.6363200,1.5192700 | 376672 | 4610457 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47575-foto-08071-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47575-foto-08071-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47575-foto-08071-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47576 | Bestiari de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-copons | <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-2'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 30, p. 6-7. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2013). 'El Drac Blanc de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 19. MERCADAL, Elisenda; MÚNERA, Teresa (2013). Fitxes tècniques per l'Arxiu d'imatgeria de la comarca de l'Anoia. Copons: [inèdit]. NAVARRO, Marta (2002). 'L'Elena i la cuca fera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 14, p. 17.</p> | XX | <p>Bestiari de la vila de Copons format per una cuca fera i un drac blanc. La cuca està formada per un cap decorat amb un mosaic de diversos colors, amb unes banyes curtes i els ulls penjant. Al interior, un parell d'infants de peu dret la guien. El cos està format per un tub confeccionat amb diversos trams de tela de diferents colors, al interior del qual es col·loquen els nens ajupits per fer el cercavila. El drac, al seu torn, és de petites dimensions i va col·locat damunt del cap del portador. És de color blanc, amb els ulls blaus i diverses cintes i avaloris de diferents tonalitats, que el decoren.</p> | 08071-159 | Carretera de Ponts, s/n, 08289 | <p>La Cuca fa referència a una cuca fera construïda l'any 1978 per la Montserrat Galí, en Manel Tudó i l'ajuda de diversos veïns del municipi. Ja d'inici fou concebuda perque la poguessin portar els nens del poble. En origen es tractava d'un gran cércol de troncs flexibles de ribera, amb paper encolat i tires d'un llençol vell. L'any 2002, la figura fou restaurada i decorada amb l'acolorit mosaic que la carcateritza, en referència a l'Any Gaudí que es celebrava en aquell període. Tot i això, es conservaren els ulls penjats característics de la cuca de Copons. La cuca balla durant les festes majors de Copons i en alguns cercaviles organitzats pels pobles dels voltants. Pel que fa al Drac, cal dir que fou bastit l'any 2012 per Gaspar Rica, amb l'ajuda de diversos veïns de la població. Durant el mes de juliol es va dur a terme el taller 'Construïm el Drac Blanc de Copons'. Està fet de materials reciclats com cinta de pintor, ampolles de plàstic, cola i diaris. El drac es va estrenar a la cercavila de la Festa Major d'estiu de l'any 2012, i cada any balla per les festes majors. Ambdues figures es guarden a la sala polivalent del municipi.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47576-foto-08071-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47576-foto-08071-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47576-foto-08071-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47577 | Fons arqueològic de Copons al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-copons-al-museu-comarcal-de-lanoia | XIX a.C/XV | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents de diversos indrets del terme municipal de Copons, i que actualment estan dipositats en els magatzems del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia d'Igualada. En concret es tracta d'un fragment informe de material lític de l'antic camí de Copons a Calaf, quatre petits fragments informes de ceràmica oxidada i reduïda de cronologia ibèrica (600-50 a.C.) procedents d'un camp proper al mas Lloretó, una punta de fletxa datada dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.) de l'entorn del molí del Vilella i vuit fragments de ceràmica oxidada, grollera i reduïda de cronologia romana i medieval, dels voltants de la capella de Sant Pere de Copons. En aquest darrer cas, dels vuit fragments destaquen una vora d'olla i un fragment de nansa. La resta són fragments informes.</p> | 08071-160 | Carrer del Doctor Joan Mercader, s/n, 08700, Igualada | <p>Tots els materials foren recollits en superfície per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Els materials del tres primers jaciments foren recollits durant la dècada dels anys 80 del segle XX, mentre que els de Sant Pere de Copons ingressaren al museu el mes de novembre de l'any 1991.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|83|85|119|79 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47578 | Fons documental de Santa Maria de Copons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-copons-a-labev | <p>LLUCH I MARTÍN, Ernest (1962). 'L'Arxiu de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 363. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIV-XXI | <p>Bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Copons està dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta de la documentació relacionada amb la gestió de la parròquia i presenta unes dates extremes establertes entre els anys 1301-1995. Està registrada en diferents materials de suport com la pell dels pergamins o el paper dels lligalls i dels llibres de diferent format. La documentació està organitzada en quatre grans categories: llibres sacramentals, administració, llibres notarials i pergamins. Els llibres sacramentals abasten una cronologia establerta entre els anys 1552 i 1915 i estan formats pels llibres de baptismes, confirmacions, defuncions, matrimonis i una part de documentació variada (compliment pasqual, comunions entre d'altres). Pel que fa a la documentació de l'administració, cal dir que està relacionada amb diversos actes com aniversaris, celebracions o les visites pastorals dels segles XVII i XVIII, però també el llibre de l'obra, comptes i factures, cens parroquial, confraries i associacions, entre d'altres. Aquests documents estan datats entre els anys 1600 i 1995. Quant als llibres notarials (1562-1933), estan formats per manuals, testaments, actes notarials, processos i capítols matrimonials entre d'altres. En darrer terme, la col·lecció de pergamins abasta una cronologia establerta entre els segles XIV i XVII (1301-1657).</p> | 08071-161 | Carrer de Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>A mitjans del segle XIX, l'Arxiu Parroquial de Copons estava dipositat a la rectoria de Copons. Entre els anys 1834 i 1845, la vila de Copons fou cremada i part de l'arxiu parroquial es va portar a una casa particular, ja que la rectoria havia estat ocupada militarment. Tot i això, sabem que es van cremar diversos documents i quasi tots els actes dels censos. Durant els anys 60 del segle XX, tant l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Copons com el de Santa Maria de Veciana estaven custodiats a la rectoria de Copons. D'aquest moment se'n publicà un inventari a la revista Serra d'Or l'any 1962. Posteriorment, aquests documents foren traslladats a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, on actualment es poden consultar lliurement. Cal especificar que una mínima part del patrimoni documental de l'arxiu de Santa Maria de Copons està dipositat al Despatx Parroquial de Jorba. Es tracta dels llibres de baptismes datats entre l'any 1890 i l'actualitat, els de defuncions entre el 1895 i l'actualitat, els de matrimonis des del 1911, els de confirmacions des del 1907 i les visites pastorals des del 1953. Per últim, tenim notícia que també hi ha una col·lecció de 193 pergamins dipositats al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), des dels anys 60 del segle XX. En aquest sentit, cal dir que l'any 1986, en una guia editada pel servei de documentació del Museu Comarcal de l'Anoia-Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es mencionen només 55 pergamins de tipus nobiliari dels segles XIV-XVII, destacant nombrosos privilegis reials amb la firma de diferents monarques.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47578-foto-08071-161-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47579 | Arxiu Municipal de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-copons | <p>CONEJO, Josep (2011). Fitxa del fons documental de l'Ajuntament de Copons. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. http://www.diba.cat/ca/web/opc/08071_xam http://www.diba.cat/ca/web/opc/08071_xam (consulta: 16-06-2014)</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament de Copons i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1840 fins a l'actualitat. La documentació inventariada està formada per 1857 registres (fins l'any 2012) i ocupa un volum de 81.88 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius, i descrita i gestionada amb el programa informàtic GIAM de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. l'arxiu té dipositats diversos fons, dels qual destaca el municipal pel seu volum i pel seu abast cronològic. Aquest fons està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1840-2011), Hisenda (1890-2012), Proveïments (1938-2004), Serveis Socials (1906-2009), Sanitat (1890-2010), Obres i Urbanisme (1862-2011), Seguretat pública (1907-1984), Serveis Militars (1850-2001), Població (1842-2008), Eleccions (1868-2012), Ensenyament (1900-2010), Cultura (1946-2010), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1860-2010). Els altres fons conservats són els següents: l'Associació de Defensa Forestal (1987-2009, 1 metre), la Cambra Agrària (1937-1989, 0.6 metres) i part del fons del Jutjat de Pau (1877/1922, 0.22 metres de documentació).</p> | 08071-162 | Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 | <p>L'ajuntament de Copons conformà el seu funcionament durant les primeres dècades del segle XIX. Durant tot aquest temps, la documentació municipal sempre ha estat custodiada en les diferents seus que ha tingut el consistori, fins a la ubicació actual. En època més recent, l'arxiu municipal també serveix de dipòsit d'altres institucions locals com el Jutjat de Pau, la Cambra agrària i l'Associació de Defensa Forestal. Als anys 1994 i 1997, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia fa uns primers inventaris. No és fins l'actuació arxivística que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el 25 d'octubre del 2004 fins al 28 de gener del 2005, que s'ordena i es classifica tota la documentació municipal. En aquesta actuació també s'adequa el mobiliari i les condicions ambientals del dipòsit. Posteriorment, el 14 de desembre de 2006, l'ajuntament s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47579-foto-08071-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47579-foto-08071-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47579-foto-08071-162-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47580 | Fons documental de Copons a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-copons-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | <p>MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8.</p> | XVI-XX | <p>Fons documental de Copons dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de tres fons independents relacionats amb diversos aspectes del municipi de Copons. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de tres entitats diferenciades: el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API), el de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i el de la Cambra Agrària Local de Copons. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 118 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren a diversos veïns de Copons, entre els anys 1500 i 1846. En total són 109 processos diferents. Juntament amb aquests documents també destaquen, entre d'altres, un document sobre Los Copons de finals del segle XIII, una àpoca de l'any 1322 o diversos papers de la Universitat de Copons del segle XVI. Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes de Copons entre els anys 1846 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons hi ha la documentació comptable de la cambra entre els anys 1987-1993, les declaracions de collita de l'any 1992 i els expedients de sol·licituds de prestacions del 1992 també. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques de Copons. Es tracta d'un total de 13 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi, ingressades a l'arxiu majoritàriament des de l'any 1986.</p> | 08071-163 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia bona part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1982, tot i que està dipositat i es pot consultar a la seu actual des del 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons fou ingressat a l'ACAN el 4 de febrer de l'any 2013 procedent del Departament d'Agricultura i Ramaderia-Oficina d'Igualada.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47581 | Pergamí de l'any 1421 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1421 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 19, Reg. 15788. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/52137/rec/3</p> | XV | El pergamí presenta alguns estrips als extrems laterals. | <p>Pergamí del segle XV dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 280 per 328 mm, està escrit en llatí i datat el dia 15 de novembre de l'any 1421. El notari del document és Huguet de Serrallonga, notari per tot el regne d'Aragó. Es tracta d'una àpoca escripturada a Calaf en la que el rector i un prevere de Copons firmen un rebut a Bartomeu Vall, prevere de Calaf, pel preu d'un censal que van crear els consorts Calaffa. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció pràcticament il·legible situada a una de les cantonades superiors.</p> | 08071-164 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1421 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47582 | Pergamí de l'any 1425 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1425 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 260, Reg. 15153. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/26028/rec/4</p> | XV | Presenta algun estrip al centre del document. | <p>Pergamí del segle XV dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 156 per 295 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de març de l'any 1425. El notari del document és Ramon Tomàs, de la vila de Prats. Es tracta d'un pagament de Pericó Lloteres, fill d'Antoni Lloteres, difunt, de Sant Pere de Vilella del terme de Copons, com a hereu de Guillem Lloteres i del mas Lloteres situat a la parròquia d'Aguilar, juntament amb Arnau Lloteres, marmessor del dit Guillem Lloteres. Ambdós signen un rebut a Mateu Corts, de la vila de Calaf, que va pagar al difunt Guillem Lloteres, mentre vivia, una certa quantitat que li devia. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció pràcticament il·legible situada al centre del document.</p> | 08071-165 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1425 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47582-foto-08071-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47582-foto-08071-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47582-foto-08071-165-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47583 | Pergamí de l'any 1511 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1511 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 335, Reg. 16628. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/30962/rec/9</p> | XVI | <p>Pergamí del segle XVI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 625 per 599 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1511. Es tracta de la creació d'un censal (o censal mort) de la vila de Copons. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció situada al centre del document.</p> | 08071-166 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1511 | 08071 | Copons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47583-foto-08071-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47583-foto-08071-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47583-foto-08071-166-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47584 | Pergamí de l'any 1599 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1599 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 418, Reg. 21776 http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/38466/rec/16</p> | XVI | Presenta algun estrip al centre i a la part superior del document. | <p>Pergamí del segle XVI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 615 per 605 mm, està escrit en llatí i datat el dia 25 d'octubre de l'any 1511. El notari és Francesc Cortada, de Prats de Rei i que regeix l'escrivania pública pel rector de l'església, a partir d'un manual de Jeroni Soler. Es tracta de la venda d'Onofre Anglola, ferrer de Copons, a Pere Jover, pagès de la mateixa vila, d'un censal mort de pensió de 20 sous i preu de 20 lliures amb àpoca. Còpia de 23 de juliol de 1602. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció situada a una de les cantonades superiors del document.</p> | 08071-167 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1599 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47584-foto-08071-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47584-foto-08071-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47584-foto-08071-167-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 47585 | Pergamí de l'any 1600 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1600 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 45, Reg. 20260. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/51655/rec/17</p> | XVII | Hi ha alguns estrips que coincideixen amb les línies de plegar el document. | <p>Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 425 per 625 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de juliol de l'any 1600. El notari és Jaume Junyent, notari públic de Barcelona i escrivà de la Batllia General de Catalunya. Es tracta del reconeixement davant de Joan d'Icard, batlle general de Catalunya, d'una tercera part del feu del castell i la castlania de Copons, fet pel procurador de Vicenta Desvalls i Àvols, senyora de la tercera part del lloc i muller de Lluís Desvalls, donzell domiciliat a Lleida. El revers del pergamí és compta amb una petita inscripció situada a una de les cantonades superiors del document i una altra més gran situada al centre, just pel lloc de plec.</p> | 08071-168 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1600 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 47586 | Pergamí de l'any 1606 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1606 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 74, Reg. 4654. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/65094/rec/19</p> | XVII | Hi ha alguns estrips a l'extrem superior del document. | <p>Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 523 per 407 mm, està escrit en llatí i datat el dia 12 de desembre de l'any 1606. El notari és Francesc Vidal, notari públic de Barcelona. Es tracta d'un precari escripturat a Barcelona, en el que Rafael Aguiló, doctor en ambdós drets de Santa Perpètua de Mogoda, i Francesc Estalella, vicari de l'església de (···) de Barcelona, com a procurador de (···) de Copons, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fan establiment de nou a favor de Montserrat Regàs, pagès de Santa Perpètua, d'un terreny situat en aquesta parròquia, al lloc dit les Hortes. El revers del pergamí és compta amb una inscripció situada a l'extrem superior del document.</p> | 08071-169 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1606 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 47587 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere | <p>BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.</p> | XIX-XX | <p>'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.</p> | 08071-170 | <p>Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47588 | Revista Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revista-cami-ral | <p>EQUIP DE REDACCIÓ (1998). 'Premis pel butlletí informatiu'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 6. ESPELT RODRIGO, Ricard (2008). 'Camí Ral en format digital?'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 36. http://www.copons.net/?page_id=2248</p> | XX | <p>Butlletí informatiu del municipi de Copons nascut amb l'objectiu de donar compte de la gestió municipal, reflectir la vida social del poble i ser un canal de comunicació obert als veïns i a tothom. El primer número va sortir el mes de febrer de l'any 1996 i, en l'actualitat, encara continua. És tracta d'una publicació periòdica semestral, que coincideix amb la celebració de les dues festes majors del poble, la d'hivern al gener i la d'estiu a l'agost. Està editada per l'Àrea Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Copons, amb el disseny i la maquetació de l'empresa Espai Gràfic d'Igualada. Un equip de voluntaris s'encarreguen de la programació, el disseny de continguts, el treball editorial, etc. Actualment, la coordinació de la revista va a càrrec de Maria Gràcia Carreras Verdaguer, Elisenda Mercadal i Segura i Núria Pons Torrents. La revista es financia amb la subvenció que rep de l'Ajuntament de Copons i no conté cap mena de publicitat, un tret que la caracteritza. S'edita en paper, en un format molt gran i amb un bon nombre d'imatges, actualment també impresses en color. Presenta seccions fixes que es repeteixen a cada número, articles d'opinió, gestió municipal, serveis, aspectes socials i culturals celebrats al municipi, etc.</p> | 08071-171 | Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 | <p>La revista es va fundar l'any 1996 i en l'actualitat continua ben vigent. Les edicions de l'any 1997 foren guardonades amb dos premis diferents. Per una banda, la revista s'emportà el premi Arrel de publicacions municipals, otorgat pel servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, com a millor butlletí municipal de l'any. Per l'altra, dins dels premis Anuària, s'otorgà el premi al millor disseny d'una publicació periòdica d'àmbit local, per la seva participació al Camí Ral, a Lluís Jubert. L'any 1997, la revista tenia una tirada de 500 exemplars per una població de 271 persones. La difusió i promoció fora dels límits municipals estava assegurada. En l'actualitat, el tiratge és de 300 exemplars per cada número. Des de l'any 2012, la revista compta amb una versió digital on, properament, hi haurà tots els exemplars editats en pdf.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1996 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 57 | 3.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47589 | Festa Major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria | <p>SERRANO VIVES, Miquel (2012). 'Festa Major d'Estiu. La Festa Major és la màxima expressió de la comunitat'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 13. http://www.copons.net/?page_id=2248</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu de Copons es celebra el dia 15 d'agost per la festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és la Missa Solemne de Festa Major, que es celebra el mateix dia 15, i en la que desde l'any 2013, es fa la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí. La tradicional ballada de sardanes, el cercavila amb els gegants, els capgrossos i el bestiari amenitzat pels grallers, el ball de tarda i nit amb el fanalet o el sopar popular també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, partits de futbol, motos, espectacles populars, representacions teatrals, actes infantils, actuació dels bastoners de Copons, etc). També cal destacar el concurs d'ornamentació de façanes, balcons i finestres, organitzat en les darreres edicions, i que contribueix a incrementar l'ambient festiu del nucli urbà.</p> | 08071-172 | Nucli urbà de Copons, 08289 | <p>La Festa Major d'Estiu de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons i la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47589-foto-08071-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47589-foto-08071-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47590 | Festa Major de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sebastia | <p>CLOSA FRANQUET, Jordi (2011). 'Festa Major d'Hivern. Primera trobada de Músics Coponencs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 17. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. http://www.copons.net/?p=1485</p> | XX | <p>La Festa Major d'Hivern de Copons es celebra pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. L'acte més solemne és el ball de la Crespella, a la sala polivalent, i la missa en honor de Sant Sebastià. El ball de Festa Major o el ball de Bastons també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals i lúdics adreçats a tota la població (concurs de truites, espectacles infantils i adults, jocs, disco, etc). També cal destacar la Trobada de Músics coponencs, organitzada en les darreres edicions des de l'any 2011.</p> | 08071-173 | Nucli urbà de Copons, 08289 | <p>La Festa Major d'Hivern de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47590-foto-08071-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47590-foto-08071-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47591 | Festa Major de Sant Pere de Copons / Revetlla de Sant Pere de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-copons-revetlla-de-sant-pere-de-comalats | <p>CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2013). 'Revetlla de Sant Pere de Comalats 2013'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 20. http://www.copons.net/wp-content/uploads/2012/06/CartelSantPere.jpg</p> | XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra pels voltants del dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La celebració comença amb una caminada de Copons fins al nucli de Sant Pere, on es celebra una missa solemne en honor al sant, amb repic de campanes inclós. Aquesta missa està amenitzada amb música per la Coral Mig To. Posteriorment, a l'exterior de la capella, ballen els bastoners de Copons i s'ofereix un vermut als participants.</p> | 08071-174 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra des de l'any 2012 aproximadament. Probablement es tracti de la recuperació d'un ofici que ja es celebrava antigament per la festivitat de sant Pere. En l'actualitat, en funció de l'edició es celebren més o menys actes. En aquest sentit, en l'edició de l'any 2012, el dia abans de la missa es celebrà un concert previ. I l'any 2013, actuà un altre grup musical.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47591-foto-08071-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47591-foto-08071-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges que acompanyen la fitxa pertany al senyor Jaume Casellas, veí de Sant Pere de Copons. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47592 | Benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-i-repartiment-daigua-de-sant-magi | <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. http://infoanoia.cat/not/3964/copons_repara_la_teulada_de_l_esglesia/</p> | XXI | <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí, que es celebra durant la Missa Solemne de la Festa Major d'Estiu de Copons. Consisteix en la benedicció d'unes ampolletes d'aigua per part del mossèn, que la gent s'emporta a casa després de l'ofici. Les ampolles, de 20 cl. cada una, es col·loquen en una cistella davant de l'altar sota la imatge de Sant Magí, que es trasllada a aquesta ubicació des del seu pedronet. El mossèn ho beneeix i els feligresos passen a recollir-les. Les ampolles procedeixen de Tarragona i presenten un adhesiu de la vila de Copons.</p> | 08071-175 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>La benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí es va celebrar a Copons per primera vegada durant la Missa de la Festa Major d'Estiu, per Santa Maria, el dia 15 d'agost de l'any 2013. Sant Magí, nascut a Tarragona al segle III, es retirà a una cova de les muntanyes de Brufaganya a fer penitència i vida solitària. Obrava diversos miracles, entre ells el fet de fer brollar l'aigua allà on picava amb el seu bastó. Un cop assassinat el 19 d'agost de l'any 306, els seus devots edificaren una capella en el lloc de la seva mort, que posteriorment es convertí en el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya que actualment coneixem. La devoció a aquest sant és especialment significativa a Tarragona i la Conca de Barberà, entre d'altres indrets. En principi, l'aigua que es beneix ha de procedir d'aquest santuari, tot i que en el cas de Copons no és així. Cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu. La melodia i la lletra ja han estat composades, però manquen per acabar les il·lustracions que els acompanyen. La intenció es fer una preestrena d'aquests goigs el mes de juliol de 2014, amb la presència del bisbe.</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 2013 | 08071 | Copons | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47593 | Crespella / Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crespella-garlanda | <p>http://www.anoiaenviu.cat/catalogo/files/assets/basic-html/page37.html</p> | <p>Es tracta d'un tortell de massapà en forma de corona, amb un forat central i la vora ondulada i daurada. A Copons, la crespella s'elabora pels voltants del 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, en motiu de la celebració del ball de la Crespella, en el que antigament els participants ballaven mentre sostenien la coca. Tot i això, la crespella de Copons s'elabora al forn del poble durant pràcticament tot l'any.</p> | 08071-176 | Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289 | <p>En origen, la crespella consistia en una pasta molt esponjosa feta de farina, ous, sucre, raïm o llard de porc, i s'elaborava en aquells pobles de la comarca de l'Anoia que celebraven el ball de la Crespella. Tot i que en l'actualitat el nombre de pobles s'ha reduït, altres municipis de la comarca on també s'elabora són Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o els Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol), entre d'altres.</p> | 41.6363500,1.5186900 | 376624 | 4610462 | 08071 | Copons | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47593-foto-08071-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47593-foto-08071-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 47594 | Rodolins de les fonts de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodolins-de-les-fonts-de-copons | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11.</p> | <p>Rodolins publicats l'any 1976: 'Però Copons té la joia de les fonts. La Font del Ferrer, que l'aigua es posa bé. La Font de la Bona Mossa, lliura la calor espantosa. La Font de la Canal, té una aigua que molt val. La Font del Freixa, l'aigua es veu nèixer. La Font de la Boixeda, dóna una aigua molt freda. La Font de la Carota, raja de gota en gota. La Font del Lloretó, té una aigua que Déu n'hi do. Si vull berenar bé, a la font del Xuta aniré. La Font del Mas Arnau, ningú sap on cau. El qui no té mandra, va a la Font de la Salamandra. Però la gent tranquil·la, va a la Font de la Vila. Entre mig de quatre cases, hi ha la Font de Viladases'. Rodolins publicats l'any 1995: 'La Font del Cadavall, que cau molt avall (prop del Gorg de Nafre). La Font del Tap, que té una aigua com cap (sota cal Gelabert). La Font del Mas Arnau, que ningú sap on cau (vessant nord del pont sobre el Sant Pere). La Font del Vilella, que ja s'ha quedat vella (masia del Vilella). La Font del Xuta, que ara és eixuta (capçalera de la rasa del Bel). La de la Carota, que raja de gota en gota (prop de cal Brunet, a la riera de Veciana). La Font del Lloretó, que dóna una aigua que Déu n'hi do (masia del Lloretó, al peu de l'Anoia). La Font del Freixe, que l'aigua es veu néixer (sota el Pi del Quildo). La Font de la Vila, on hi va la gent tranquil·la (camí del Gorg de Nafre). La Font de la Canal, que té l'aigua com cal (la Roca Plana, al costat de l'Anoia). La Font de Sant Joan, que s'hi sol anar de tant en tant (antic camí de cal Manset, a la rasa de la Rovira). La Font del Cerill, que no té cap perill (camí de Sant Pere, cal Cerill). La Font del Teixidor, que no fa gens de pudor (font de clot, prop del desaparegut cal Teixidor). La Font del Jonqueret, en un camí molt dret (de Sant Pere cap al camí de la Serra). La Font de les Fontanelles, que té unes vistes molt belles (sota el Pla d'en Batlle). La Font de Viladases, entre mitja dotzena de cases (sota cal Favó). La Font de Bonamossa, que dóna una aigua preciosa (al peu de Sant Pere, a la zona de Bonamossa). La Font de la Boixeda, que té una aigua molt freda (al camí de la Boixeda, propietat cal Llacuna). La Font del Ferrer, que raja en un terrer (camí de Bonamossa). La Font de la Salamandra, que hi va la gent sense mandra (masia del Vilella). La Font del Roc, que s'hi arriba a poc a poc (prop del pont de Sant Pere de Copons). Si vols caminar, a la Font d'en Dígol hauràs d'anar (Pla d'en Batlle). La Font de la Senyora, que tothom enyora (antic Molí de la Roda, naixement del riu Anoia). La Font del Ferro, que si la trobo no m'erro (sota el molí del Fiterol). La persona que té set, a la Font de Torranova va de dret (masia Torrenova, sota cal Brunet). La Font de cal Brunet, que dóna un bon raget (darrere cal Brunet). A la Font del Gollut tothom hi ha begut (sota cal Queta). La Font de cal Gravat, ningú la sap si no hi ha estat (tocant a la desapareguda masia de cal Gravat, al barri de Viladases). La Font del Guitart que mai s'hi arriba tard (sota cal Pedor de Veciana). La Font de cal Pesseta, té una història molt neta (vora esquerra del camí de Montfalcó Gros). La Font de cal Missó, que té l'aigua millor (sota el poble de Veciana)'.</p> | 08071-177 | <p>La primera part dels rodolins foren publicats l'any 1976 per la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, en motiu de la celebració de la Missa del Gall a l'església de Santa Maria de Copons. Aquesta edició consistia en un díptic de cartolina amb les lletres en vermell. Posteriorment, l'any 1995, el diari La Veu de l'Anoia també publicà un llistat de rodolins sobre les fonts de Copons i rodalies, tot i que amb indicacions de les seves ubicacions i algunes rimes diferents de les anteriors.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||||
| 47595 | Arxiu o recull de les fonts orals de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-o-recull-de-les-fonts-orals-de-copons | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 4-5. GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Projecte Memoral'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 7. http://www.memoral.cat/ (consulta: 19-06-2014) http://www.grupcerca.cat/articles-mostra-2033-cat-el_projecte_memoral_avan%C3%A7a.htm (consulta: 19-06-2014) http://larada.net/</p> | XXI | <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons és una eina bàsica per la recuperació de la memòria oral i la història local del municipi. Consisteix en l'elaboració d'un bon nombre d'entrevistes filmades a aquelles persones de més de vuitanta anys que hi vulguin participar, així com la recopilació de material documental i gràfic de caire històric, com fotografies antigues, carnets o cartes per exemple. Cal transcriure o indexar les entrevistes, arxivar-les i difondre-les. L'objectiu és enregistrar la informació obtinguda en arxius digitals de manera que es pugui difondre i consultar, probablement mitjançant la creació d'un arxiu on-line en un futur no gaire llunyà. Els entrevistadors són voluntaris formats en la tècnica de l'entrevista. Els participants reben un exemplar del material que s'ha filmat o transcrit, per ells i les seves famílies.</p> | 08071-178 | <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons s'engloba dins del projecte Memoral, un programa de recuperació de la memòria oral i popular dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, desenvolupat per l'associació Cerca, Grup de Recerca en Ciències Socials, i per l'Arada Creativitat Social, una iniciativa especialitzada en la promoció i desenvolupament local de zones rurals i barris desafavorits. Al marge de posar en valor la memòria dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, el projecte Memoral vol esdevenir una eina de dinamització cultural i cohesió social de les zones on s'actua.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||
| 47596 | Llegenda del nom de la vila de Copons o de l'abat Copons de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-la-vila-de-copons-o-de-labat-copons-de-poblet | <p>AMADES, Joan (1986). Les millors llegendes populars. Barcelona: Selecta, p. 261-263. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2008). 'Llegenda El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9. MONCUNILL I TORRES, Antoni (1988). Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada: [s.n.], p. 108-111. MONCUNILL I TORRES, Antoni (2008). 'El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9.</p> | <p>'La història es refereix a un noble Baró, cavaller molt esforçat que fou protagonista d'innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. Batallant, batallant, va passar la joventud i quan començava a posar anys, en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia arrabassat a l'enemic. Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà modest, prengué el determini de donar a l'Església els dominis que el Rei li cedia. El Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d'un petit tribut que el Baró rebria anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge, el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu. Tot i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó o Calze del Sagrari. Varen passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l'Abat de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que representava el pagament d'aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo. Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon punt es va atalaiar del mancament del Monestir, encontinent es presentà a l'Abadia i sense demanar llicència, se n'entrà a l'Església i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d'obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a avisar al Pare Abat. Quant aquest arribava al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L'Abat li digué: -Què feu, desventurat! Això és profonar el Sagrari!... I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el torna a agafar i traient-se l'espasa i alçant la veu respon: -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!... Quan l'Abat intentava recuperar novament el Copó el cavaller provà de posar l'espasa entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria el Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó… Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en confessió i molt penedit feu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i professar com a monjo a la Comunitat, si l'admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l'Abat Copons, un dels més il·lustres Prelats que han presidit la Comunitat de l'històric Monestir de Poblet. Això llegit ja s'endevina d'on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben clar perquè s'anomena així la riallera vila de la nostra Comarca'.</p> | 08071-179 | <p>La llegenda està inclosa al llibre d'Antoni Moncunill 'Llegendes de la comarca de l'Anoia', el qual tingué molt bona acollida a la comarca l'any 1988 i esdevingué un autèntic èxit de vendes. Existeix una altra versió pràcticament idèntica de la mateixa llegenda recopilada pel folkorista català Joan Amades, sota el títol 'L'Abat Copons de Poblet'.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||||
| 47597 | Rondalla del gegant de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-gegant-de-can-gelabert | <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-1'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 29, p. 6.</p> | <p>'Fa molts i molts anys, un gegant alt com un sant pau, voltava per aquestes terres de l'Anoia. Era un bonifaci i sempre ajudava a tothom. Si un carro queia per un torrent, el cridaven, i ell, en un tres i no res, posava el carro al bell mig del camí. Que una pedrota grandiosa rodolava cap al mig d'un camp, el cridaven i ell en un moment treia la pedra. Que una ventada tombava els arbres al mig del camí, ell hi arribava amb quatre camades i, com qui no fa res, retirava els arbres del camí. Així va ser durant anys i anys, però va arribar un moment en què no trobava cap modista que li fes els vestits. Unes no tenien prou roba, altres li feien les calces curtes, altres es cansaven de cosir aquells pantalons tan i tan llargs. I així resultà que cada vegada anava més esparracat. La gent ja no l'apreciava, ja que mal vestit i tan alt feia basarda de veure. Un dia va anar a menjar figues a can Gelabert, es va asseure en un marge i es va posar a plorar per la seva mala sort. La Gelaberta, que estava al galliner recollint els ous, va sentir els plors i s'hi va acostar. -Per què plores gegant? -Perquè tan mal vestit faig por. La gent fuig de mi i no trobo cap modista que sigui capaç de fer-me un vestit. Compadida d'ell, la Gelaberta li va dir -Jo en sé una mica de cosir. Si tu m'ajudes, podem fer-te un vestit nou. I així va ser. El gegant, seguint les instruccions dels de can Gelabert, en un moment va llaurar tota la plana i la va sembrar de lli. Quan el lli va ser madur, va segar-lo i el varen posar a la riera a estovar. Seguidament, van passar-lo per la bregadora, el van filar i teixir, i ja tenien un munt de roba a punt per fer el vestit. Aleshores el gegant va dir: -Ara ve el més difícil. Si després de tanta feina surten els pantalons curts, tot el treball fet serà en va. La Gelaberta pensa que pensaràs: -Què puc fer per encertar la mida del vestit? I després d'unes nits de rumiar, va trobar la solució. Va enviar el gegant a buscar pedres: una tan gran com el teu braç, l'altra tan gran com la seva cama, i aquestes pedres les feia servir de patró. Va tallar la roba sobre els patrons de pedra, la va cosir amb molta paciència i el gegant va tornar a passejar, ben vestit, per tota la comarca. I encara ara a can Gelabert guarden, molt a prop de la casa, el patró de la màniga del gegant, els patró dels pantalons prop de la resclosa, etc.'.</p> | 08071-180 | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 47598 | En Roc de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-roc-de-copons | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/En-Roc-de-Copons</p> | <p>'Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar els trossos amb la muda de sol a sol. A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per la família, per això quan se'n parlava a casa es feia sempre un silenci. Una nit d'estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava. Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes. L'endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada. La mare va tenir un gran disgust: -Fill meu, que et falta a casa? El pare el va animar: -Aquí sempre hi tindràs casa teva. Tu ets jove, tira endavant! En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada. I aleshores , camina que caminaràs, va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge. Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià. Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui sap les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai havia vist tants diners. Ell feia temps que s'havia casat i ben just podia viure del seu treball. Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d'estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida. Van tornar a passar mesos i mesos. Finalment arribaren els dos fills de cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat. Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i en Peret venien acompanyats d'una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d'en Roc, i del seu germà Luís. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals. Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l'esposa d'en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltaven pocs dies per complir. Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l'església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casulament l'oncle Ramon, després de molts anys de no veure'l. Hi hagué plors d'emoció, abraçades i petons. Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l'església de Santa Maria de Copons.</p> | 08071-181 | <p>La història fa referència a la vida d'un dels negociants de Copons que durant el segle XVIII comerciaren amb diferents regions de la península.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cont. Descripció: Per al tercer viatge ja s'hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis. Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes de coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer. Així, durant anys i anys, els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d'en Roc, d'una nit d'estiu, s'havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d'Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons'. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||
| 47599 | Ball de la Crespella / Ball de la Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-crespella-ball-de-la-garlanda | <p>BOSCH GRAS, Clara (2004). 'El ball de la Crespella'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 15. Entrevista oral: Teresa Múnera (30-04-2014).</p> | <p>El ball de la Crespella es celebra a Copons durant la Festa Major d'Hivern, pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró de la vila. Consisteix en un ball per parelles en la que el noi o fadrí compra a la noia una crespella, i aquesta la llueix penjada del braç durant la dansa. La crespella és un tortell o coca de massapà que, un cop finalitzat el ball o bé es menja o se l'emporten a casa. En l'actualitat, el ball es fa al interior dela sala polivalent del municipi. Des dels darrers temps, a Copons també es celebra el ball de la Crespella infantil.</p> | 08071-182 | Carretera de Ponts, s/n, 08289 | <p>Antigament, el ball de la Crespella es ballava en la majoria de festes majors dels pobles de l'Anoia en diferents èpoques de l'any. Sembla ser que en origen es cruspien la crespella mentre ballaven, tot i que ara es menja al final del ball o bé se l'enduen cap a casa. En l'actualitat, aquest ball també es celebra, entre d'altres municipis, a Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), a Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o als Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol). Existeix un paral·lel d'aquest ball fora de la comarca recollit pel folklorista català Joan Amades. Es tracta del ball del Tortell d'Esponellà (Gironès), on es ballava per la Candelera.</p> | 41.6363200,1.5192700 | 376672 | 4610457 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47600 | La comtessa de Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-comtessa-de-lacambra | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/La-comtessa-de-Lacambra</p> | XX | <p>'La comtessa de Lacambra venia un o dos cops l'any a la seva casa del carrer de Raval, aquí a Copons, l'actual cal Madora. Tenia per costum venir amb uns cotxes molt grans i els nens i les nenes, encuriosits, anaven al darrera del cotxe que costava de maniobrar en uns carrers tan estrets. La comtessa sempre donava als nens una propina, però un dia no els va voler donar cap cèntim. Els nens es van enfadar i li van fer burles, i la comtessa es va enfadar molt. De resultes de tot això, al vespre van anar a parar a la presó de Copons. Des de la presó, tots els nens i nenes cantaven: -Tots som pops, tots som pops i l'alcalde i la comtessa més que tots' El càstig va durar dues hores, tots tancats a les fosques'.</p> | 08071-183 | <p>Segons l'autora d'aquesta història, Emma Vila Serra, els fets ocorregueren quan el seu avi, Ramon Serra, era petit.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||
| 47601 | Ball de bastons de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-copons | <p>ALONSO, M. Rosa et al. (1995). Els balls de bastons. Barcelona: Editorial Alta Fulla. GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2009). 'Petita història del ball de bastons a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 5-6. GUDAYOL, Mònica (1999). 'El ball de bastons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 6-7. MARTÍ FALGUERA, J. Oriol (2011). 'La ressorgida Colla bastonera de Copons es presenta oficialment i inaugura la seva plaça'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. SOTERAS CORBELLA, Montse (2012). 'Els bastoners de Copons no paren'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 15.</p> | XX | <p>El ball de Bastons de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Cintes. La dansa més antiga de creació pròpia és el Patatuf. Aquest ball no té lletra per ser cantada i molt probablement la música ja existia, però la coreografia és originària de Copons. Té el seu origen en una dansa infantil molt antiga que es ballava en parelles i picant de mans. En l'actualitat hi ha altres balls de creació pròpia com el Gall i la Gallina i la Pepa, ambdós amb la música tradicional catalana sense versionar i la coreografia adaptada pels Bastoners de Copons. Altres danses que desenvolupen els bastoners són la Pastoreta, el Virolet i el Patufet (o Plaça Gran), tot i que sense adaptar ni versionar. El ball de Bastons de Copons compta amb la música d'un acordió diatònic i, des de l'any 2011, els grallers que acompanyen a la colla també amenitzen els balls.</p> | 08071-184 | <p>A Copons, el ball de Bastons s'inicià per les Caramelles de l'any 1964 de la mà del mestre del poble Joan Obradors i de la Colla de Bastoners de Tàrrega, que ensenyaren a ballar la Pepa. Posteriorment, durant la dècada dels anys vuitanta, es tornà a implantar gràcies al contacte de Joan Obradors amb les colles de bastoners de Tàrrega, novament, i Terrassa. D'aquesta colla s'aprengué el Virolet. Durant aquesta època, els Bastoners de Copons participen en diverses trobades fora del municipi, festes majors d'altres poblacions i també per Caramelles. És l'època en la que entre el mestre i la mainada es creen el Patatuf, el Sol, solet i el Cargol, amb la música d'un acordió, algunes gralles o bé amb música gravada. La darrera etapa s'inicia per les Caramelles de l'any 2006. L'any 2010, la colla es consolida i el gener de l'any 2011 es fa la presentació oficial, apadrinada pels Bastoners de Terrassa. En l'actualitat, el ball de Bastons també es celebra per les festes majors de Copons, la del nucli de Sant Pere i en d'altres indrets de la geografia catalana on la colla de bastoners de la vila és convidada. Quant als bastons utilitzats a Copons, cal dir que sempre han estat de fabricació pròpia i pintats amb ratlles blanques i vermelles, que coincideixen amb els colors de la indumentària dels balladors. Tot i això, en els darrers temps, els bastons són tornejats d'alzina. Destaquem un paral·lel del Patatuf al Baix Llobregat i una versió d'aquesta dansa a Badalona.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 47602 | Ball de cintes de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cintes-de-copons | <p>GUDAYOL, Mònica (1997). 'Ball de Cintes de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 4-5.</p> | <p>El ball de Cintes de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Bastons. La dansa consisteix en una rotllana formada per vuit nois i vuit noies, al centre de la qual hi ha un pal d'uns tres metres d'alçada del que surten les setze cintes que agafen els balladors. A Copons, el ball es celebra a l'exterior, al pla de Missa, tot i que no es pot celebrar cada any donada la dificultat de reunir a setze balladors. Des de l'any 2012, el ball de Cintes també es balla a la festa de final de curs infantil de l'escola del poble. Pel que fa a la música que acompanya el ball, cal dir que té una part idèntica a la quarta part (Farandole Provençale) de la Suite núm. 2 de L'Arlésienne de Bizet. La lletra, en canvi, és la mateixa que es canta des dels anys 70: 'Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de la Pasqua Florida. Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de Crist triumfador. Corrent lleugers pels nostres carrers, dansem un ball ben alegre i ple de vida. Corrent lleugers pels nostres carrers, les caramelles us cantem sincers. Tot cantant, tot dansant, us trenem les caramelles. Tot cantant, tot dansant, amb les cintes voleiant. Cada cinta que teixim d'aquest cant de caramelles és la lletra que escrivim l'himne sant que al cor sentim. Vostres ulls de serenor curulls alceu mirant l'encís de l'obra nostra. Vostres ulls de serenor curulls alceu avui damunt dels nostres rulls. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors al davant de casa vostra. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors molt ven agermanats. El teixit que em guarnit, desfarem ara amb recança. El teixit que em guarnit, dintre poc veureu marcit. Més en tots perdurarà, son record ple de gaubança, que amb daler ens farà esperar, l'any vinent poder tornar. Dalt l'apost del fresc i humit rebost sabem que hi penja tendre llonganissa. Dalt l'apost del fresc i humit rebost guardeu el ous que l'aviram ha post. Des de els balcons curulleu de dons nostra cistella enflocada que ja frisa. Els vostres dons, ous o dinerons seran el premi de nostres cançons'.</p> | 08071-185 | <p>De la mateixa manera que el ball de Bastons, el de Cintes també ha tingut diverses etapes: als anys 60, als 80 i en l'actualitat. En orígen, un cop cantades les Caramelles, es ballava davant de l'església parroquial, juntament amb d'altres danses com el ball de Bastons o el de Faixes, actualment desaparegut. L'any 2013 es va fer un taller pels nens de l'escola de Copons, amb l'objectiu d'ensenyar el Ball de Cintes. Durant aquest taller es va restaurar tant el pal com les cintes que hi van lligades.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47602-foto-08071-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47603 | Camí ral de Calaf / Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-calaf-cami-de-la-serra | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. TORRAS I RIBÉ, J.M. (1993). La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII: els 'Qüestionaris' de Francisco de Zamora i altres descripcions, 1770-1797. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 102, 114, 116. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Ed. Curial, p. 264-265.</p> | El tram corresponent al corriol és força pedregós i amb risc de caiguda. | <p>Antic camí de Copons en direcció a Calaf i Prats de Rei, que travessa el terme municipal de sud a nord, o a l'inversa. La via entra dins del terme desde Jorba per sota del pla de les Vinyes, i va en direcció a l'antic camp de futbol, seguint el mateix traçat que la riera Gran. S'endinsa dins del nucli urbà pels carrers de Vilanova, d'Àngel Guimerà i de Sant Magí (antic carrer Major) i surt d'aquest per la plaça de Sant Magí en direcció nord. Un cop creuada la carretera BV-1005 que condueix a Veciana, el camí es transforma en un estret corriol ascendent que voreja el clot del Morinyol i marxa en direcció a la serra de cal Queta, entre feixes i construccions de pedra en sec. Més o menys a l'alçada del corral del General, sota el cim del Morinyol, el traçat connecta amb una pista forestal que neix al barri de la Roquera i va en direcció nord per la serra fins a la masia de cal Queta. Uns metres després de deixar la casa, el camí marxa vers el terme municipal de Veciana. Actualment, la via combina els trams asfaltats i pavimentats, amb els carrers del nucli i les zones de pista de terra. Tot i això destaca, a l'alçada d'un dels corrals enrunats orientats al clot del Morinyol, un possible tram empedrat en sentit ascendent que passa prop de l'edifici. Es tracta de la pròpia roca natural de la zona, lleugerament esglaonada pel pas del temps.</p> | 08071-186 | El Morinyol-Serra de cal Queta, 08289 | <p>El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. L'any 1788, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, passà per aquesta ruta de tornada de la Vall d'Aran i Andorra, descrivint d'aquesta manera el trajecte entre Calaf i Igualada, passant pels Prats de Rei, Copons i Jorba. Fa referència a que el camí estava sembrat de pins i algunes alzines i s'observaven petits llogarrets pels voltants.</p> | 41.6414500,1.5189500 | 376655 | 4611027 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47604 | El Morinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morinyol | <p>http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/SinopsiRF4.htm</p> | <p>Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 578 m.s.n.m, i està situada a la banda de migdia de la Serra de cal Queta, de la que forma part. Presenta una forma allargassada i està caracteritzada per l'abundant vegetació arbustiva que cobreix la zona, combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc, tot i que residuals. Tant l'extrem sud-oest com la banda de llevant es troben aterrassades. Aquestes terrasses estan delimitades i caracteritzades per les construccions de pedra seca: feixes, escales, barraques, etc. A les terrasses de la banda de llevant hi ha oliveres i arbres fruiters sobretot. La muntanya és travessada pel bell mig per l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. Alguns dels topònims que formen part del relleu són la Vinya del Sabater, el Clot del Morinyol o el Balç Fitó. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i de bona part del terme municipal.</p> | 08071-187 | Al nord del nucli urbà de Copons, 08289 | 41.6464900,1.5165600 | 376466 | 4611590 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47604-foto-08071-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47604-foto-08071-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 47605 | Gorg de Nafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-nafre | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Gorg-de-Nafre</p> | <p>Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una cascada d'uns cinc metres d'alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. En determinades èpoques de l'any, l'aigua cau en dos o tres cascades diferents. El toll presenta una planta més o menys circular d'entre 15 i 18 metres de diàmetre i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. S'hi arriba pel camí de la font de la Vila i compta amb una bassa excavada a la roca natural i situada a escassos metres a llevant d'aquest.</p> | 08071-188 | Obaga del Gil, 08289 | 41.6375100,1.5136600 | 376207 | 4610598 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47605-foto-08071-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47605-foto-08071-188-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 47606 | Gorg del Mig / Gorg dels Fradrins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-mig-gorg-dels-fradrins | <p>Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 20 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. El seu accés és molt díficil i en l'actualitat no s'hi pot accedir degut a l'abundant vegetació que l'envolta.</p> | 08071-189 | Obaga del Gil, 08289 | 41.6381300,1.5130700 | 376159 | 4610667 | 08071 | Copons | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47606-foto-08071-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47606-foto-08071-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47607 | Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-salat | <p>http://www.terrasarda.cat/?page_id=599</p> | <p>Es tracta d'un clot format en el llit del riu Anoia, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. S'hi arriba pel camí d'anar a Jorba, que discorre en paral·lel al riu i es pot agafar desde el Pla de les Vinyes. De fet, el gorg està tocant al terme municipal de Jorba. El toll està completament cobert de vegetació de ribera, de tal manera que el seu accés és pràcticament impossible. Presenta una planta irregular i sempre està ple d'aigua. La característica més destacable d'aquest gorg és que degut al sòl de la zona, l'aigua és salada.</p> | 08071-190 | Pla de les Vinyes, 08289 | 41.6205500,1.5251400 | 377131 | 4608698 | 08071 | Copons | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47607-foto-08071-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47607-foto-08071-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 47608 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop-0 | Hi ha petites esllavissades al terreny situat al voltant de l'element. | <p>La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S'hi arriba per l'antic camí ral d'anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d'aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l'antiga carretera d'anar cap a Ponts. Es tracta d'una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d'un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.</p> | 08071-191 | El Morinyol, 08289 | 41.6395600,1.5176700 | 376545 | 4610819 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 47609 | Balç de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-les-forques | <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 13. SERRA LLACUNA, Ramon (2008). 'El Balç de les Forques'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 38.</p> | <p>Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 507 m.s.n.m, i està situada a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Copons, formant part de la serra del mateix nom. Presenta una forma lleugerament piramidal, amb la vessant de llevant, encarada al poble, lleugerament carejada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació arbustiva que la cobreix combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc. Pels seus voltants hi ha diverses construccions bastides amb la tècnica de la pedra en sec. En els darrers temps, en el punt més alt, hi ha plantada una senyera i una estelada. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a Montpaó i a la Serra de Coma-Rúbia. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i el seu entorn més immediat.</p> | 08071-192 | Serra del Balç de les Forques, 08289 | <p>A finals del segle XVII, els condemnats a mort eren penjats a les forques que estaven situades en aquest indret.</p> | 41.6346100,1.5151100 | 376322 | 4610274 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47609-foto-08071-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47609-foto-08071-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 47610 | Riera Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gran | <p>http://www.xtec.cat/~csoler9/projecte/riu%20anoia.htm</p> | <p>La riera Gran travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de ponent del terme. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix la zona. Tot i això, es localitzen diversos gorgs en el seu traçat (gord de Nafre, del Mig). Al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, el cabal s'ajunta amb la riera de Sant Pere, que discorre per la banda de llevant del terme municipal de Copons.</p> | 08071-193 | Banda de ponent del terme municipal, 08289 | <p>La riera Gran (nom del Molí de la Roda al seu pas per Copons) és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos són la riera de Sant Pere, que neix a Calaf, i la de Montmaneu, prop de la Panadella. El cabal d'aquesta riera alimentà els molins actualment localitzats dins del terme municipal durant bona part de l'edat mitjana i tota l'època moderna, contribuint d'aquesta manera al desenvolupament econòmic de la zona.</p> | 41.6395300,1.5124700 | 376112 | 4610824 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47610-foto-08071-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47610-foto-08071-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 47611 | Riera de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-pere | <p>http://www.xtec.cat/~csoler9/projecte/riu%20anoia.htm</p> | <p>La riera de Sant Pere travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de llevant. De fet, entra dins del terme per la zona de Comalats, passa prop del nucli de Sant Pere i, al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, s'ajunta amb la riera Gran, que discorre per la banda de ponent del terme municipal. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix a la zona. Tot i això, es localitzen diversos tolls d'aigua i fonts en el seu traçat, tot i que en l'actualitat alguns són de difícil accés o bé s'han perdut.</p> | 08071-194 | Banda de llevant del terme municipal, 08289 | <p>La riera de Sant Pere, originària de Calaf, és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos cursos són la riera Gran, que neix a Sant Martí Sesgueioles, i la de Montmaneu, prop de la Panadella.</p> | 41.6411300,1.5212700 | 376848 | 4610989 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47611-foto-08071-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47611-foto-08071-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 47612 | Pi del Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-quildo | <p>MACIÀ MARTÍ, Daniel (1992). Arbres de la comarca de l'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 27. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Pi-Centenari-del-Quildo</p> | El tronc central té una part amputada i el ramatge penja fins a terra. | <p>Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S'hi arriba per l'antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d'uns 13 metres amb un diàmetre de copa d'uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d'alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l'est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S'observen diverses pinyes de mida força petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes de l'altiplà segarrenc.</p> | 08071-195 | Rasa del Castellà, 08289 | <p>Segons diverses informacions, el pi és centenari. El seu entorn és una de les poques zones que es va salvar del gran incendi forestal que assolà el terme l'any 1986. La seva ombra era molt cobejada pels pagesos que treballaven els conreus durant l'estiu o en temps de sega. En l'actualitat, l'arbre és molt popular al municipi, punt de referència i lloc de trobada per fer caminades.</p> | 41.6364500,1.5264100 | 377267 | 4610462 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres a l'est del pi hi ha les restes d'una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d'un vessant, i bona part de l'estructura. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47613 | Pi de cal Cardenyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-cardenyes | Presenta una forta inclinació vers l'est. | <p>Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') situat a la banda de migdia del pla del Batlle i al que s'arriba pel camí de la Muntanya (o de la serra Morena). Per accedir a l'exemplar, cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona des del mateix camí. Presenta un diàmetre de circumferència d'entre 8 i 10 metres, amb un tronc central força rectilini, que està lleugerament ondulat a la part superior. La copa està completament inclinada vers l'est, amb un ramatge força tupit que presenta una forta caiguda de les branques de la banda de migdia, que pràcticament toquen a terra. S'observen diverses pinyes de mida petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes del pla del Batlle.</p> | 08071-196 | Pla del Batlle, 08289 | 41.6359300,1.5341100 | 377907 | 4610393 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47613-foto-08071-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47613-foto-08071-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres del pi hi ha una barraca de pedra seca de grans dimensions integrada en un dels talussos que aterrassen la zona i, sota la copa, un petit dipòsit subterrani bastit amb una volta rebaixada de maons, que actualment està trencat i en desús. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 47614 | Alzina del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-guix | <p>Curiós espècimen d'alzina situat al marge nord del camí de la Muntanya (o de la serra Morena), a l'alçada del pla del Batlle i a poca distància del pi del cal Cardenyes. Es tracta d'un exemplar que presenta un diàmetre de circumferència d'uns 13 metres i un tronc central doble amb una única copa. De fet es tracta de dos troncs adossats que han unificat la copa. Aquesta és de grans dimensions i amb un notable brancatge de color verd. Està inclinada vers el camí i bona part del brancatge de migdia toca el sòl del camp de conreu on està situada. L'exemplar està delimitat de la zona de conreu mitjançant un petit mur bastit amb la tècnica de la pedra en sec, que delimita un espai de planta quadrada. Sota la copa, a la banda de llevant del tronc, hi ha una barraca de pedra lligada amb morter, i amb la coberta d'un sol vessant restituïda. Una part de la copa de l'alzina es recolza damunt d'aquesta coberta.</p> | 08071-197 | La Muntanya-Pla del Batlle, 08289 | 41.6370400,1.5358300 | 378053 | 4610514 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47614-foto-08071-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47614-foto-08071-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47615 | Ametller dels Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-dels-vinyals | <p>Exemplar d'ametller de grans dimensions situat al sud-oest del nucli urbà, al bell mig d'un camp de ceps. Presenta un diàmetre de circumferència aproximat d'uns 14 metres, amb un tronc central força curt tot i que robust. La copa, de grans dimensions, compta amb un notable brancatge i flors blanques en època de florida, a partir de finals del mes de març. S'hi arriba per un camí de terra que neix davant de l'antic camp de futbol, creua la riera Gran i passa pel davant de can Closa (actual Refugi de Copons).</p> | 08071-198 | Els Vinyals, 08289 | 41.6270400,1.5181600 | 376562 | 4609429 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 47616 | Abelleres del camí de la font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abelleres-del-cami-de-la-font-del-freixe | XIX-XX | L'interior de les construccions està enrunat. | <p>Conjunt de tres abelleres situades en un entorn boscós, al costat del camí que porta a la font del Freixe, venint de l'antic camí de cal Manset. Estan integrades dins d'un mur de pedra seca que delimita un dels marges que caracteritzen la zona, d'uns dos metres d'alçada. Es tracta de tres forats de planta quadrada utilitzats per dipositar-hi les arnes o ruscs d'on s'extreia la mel. L'abellera de llevant presenta una obertura rectangular i està bastida amb dues grans lloses de pedra que li fan de coberta. La central presenta el mateix tipus d'obertura i coberta que l'anterior, tot i que les parets laterals estan bastides amb pedres treballades reaprofitades. En aquest sentit destaca una pica de pedra al lateral de ponent de l'obertura. L'abellera de ponent és força diferent de les anteriors donat que està coberta per una petita volta de mig punt bastida en pedra a sardinell, i presenta una llosa plana a mode de mur lateral. Els interiors d'aquests elements estan enrunats actualment.</p> | 08071-199 | Camí de la font del Freixe-Camí de la Rovira, 08289 | <p>Aquestes abelleres són testimoni directe de l'existència d'una arquitectura popular relacionada amb l'home i les abelles.</p> | 41.6384500,1.5279600 | 377400 | 4610682 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47617 | Casa del carrer d'Àngel Guimerà, 1 / Cal Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dangel-guimera-1-cal-ganxo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII-XIX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb dos portals d'accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de migdia és el principal i presenta la llinda gravada amb l'any 1873 i les inicials J.M. El portal central, en canvi, presenta una inscripció gravada a la llinda amb el nom 'PERE' i un any datat dins del segle XVIII. El seu mal estat de conservació fa que sigui de difícil lectura. Al seu costat, a la banda de tramuntana, hi ha un antic portal reformat. Les obertures dels dos pisos superiors continuen amb la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Són rectangulars i tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Les del primer pis estan emmarcades en pedra, mentre que les de la segona planta presenten l'emmarcament arrebossat. A les golfes hi ha tres simples finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornisa motllurada i presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació.</p> | 08071-200 | Carrer d'Àngel Guimerà, 1, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Per les datacions establertes als dos portals de l'edifici, és probable que fos construit a mitjans del segle XVIII i reformat a finals del segle XIX. La casa forma part de la mateixa propietat que la casa de cal Ganxo o ca l'Aliguer, situada al carrer de Pere Palomas, número 1.</p> | 41.6363300,1.5184300 | 376602 | 4610460 | 1873 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.