Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47841 | Font de can Canonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canonge | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.</p> | 08072-107 | A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera | 41.4348000,1.9570800 | 412867 | 4587551 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47841-foto-08072-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||||
| 47745 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, coberta de dos aiguavessos, bigues de fusta i tres eixides o petits horts al seu voltant. Està situada dalt d'unes penyes d'arenosa vermella de Corbera, de forma molt vistosa al mig del poble. Obrada amb murs de pedra vermella arenosa amorterada amb calç.</p> | 08072-11 | C/ Raval, 12 | <p>La casa esta datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4174400,1.9206900 | 409803 | 4585661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47748 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa, pis, golfes, cos lateral annex i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra de carreus amb junta amorterada amb calç, i llindes, brancals i ampits de pedra vermella tallada. A la banda esquerra conserva un jardí petit.</p> | 08072-14 | C/ Canigó, 3-5 | <p>La casa és datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4169100,1.9198000 | 409728 | 4585603 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47769 | El Maset de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | Només resten dempeus part de les parets exteriors. | <p>Ruïnes d'un antiga masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues aigües. Construïda amb pedra calcària amorterada, l'exterior hauria estat arrebossat.</p> | 08072-35 | Camí de la Fundació, 6 | <p>Hom només disposa de la referència cronològica de 1856 que figurava inscrita a la finestra central de les golfes de la façana principal.</p> | 41.4155000,1.8910300 | 407321 | 4585477 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47769-foto-08072-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47769-foto-08072-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A prop d'aquesta masia, seguint el camí del Puig d'Agulles, hi havia el Maset de Dalt. Eren coneguts com els Masets. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47774 | Can Moriscot (barri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moriscot-barri | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notes històriques de Can Moriscot. Martorell: Gráficas Martorell CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII-XIX | <p>Agrupació de cinc cases entorn de l'antiga masia de Can Moriscot o Casa Gran de can Moriscot (del segle XVII), la qual dóna nom al barri. Les altres cases són ca la Maria (adossada a la casa principal), cal Lluís Batlle (1832), la torre Mariana (1860) i ca la Mercè (1878), i estan agrupades a l'entorn del pati d'entrada de can Moriscot; els estils són diversos, des de les que s'inspiren en les cases de pagès fins les d'aire més senyorial, però formen un conjunt harmònic.</p> | 08072-40 | Desviament de la carretera de Sant Andreu de la Barca | 41.4311100,1.9352500 | 411038 | 4587163 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47774-foto-08072-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47774-foto-08072-40-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47780 | Can Torrents, masia de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-masia-de-la-font | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Ha estat abandonat durant un temps, fet que va provocar el seu deteriorament. Actualment és habitat i s'estan realitzant obres de rehabilitació. | <p>Edifici de planta irregular obrat amb murs de pedra molera amorterada, referida en calç, amb llindes i brancals de pedra picada; també incorpora en alguns punts, especialment a alguna finestra i zones baixes de la casa, el maó. S'han tapiat algunes portes i finestres, i les que hi ha obertes no segueixen una disposició regular. Mentre una part de l'edifici (que dóna al carrer Font Vella) és coberta a dues aigües, dos cossos de la part inferior, a dos nivells diferents, són coberts amb una teulada d'una única vessant. L'accés pot fer-se per dos carrers, salvant un desnivell de terreny, que fa que per una part la casa sigui de planta i pis, i per l'altra s'afegeixi una nova planta.</p> | 08072-46 | C/ Font Vella, 31 | <p>L'edifici s'hauria construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Originalment estava fora del nucli urbà, però a causa de la seva expansió va quedar-ne integrat.</p> | 41.4159400,1.9218400 | 409897 | 4585493 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47780-foto-08072-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47780-foto-08072-46-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47783 | Edificacions del carrer Andreu Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacions-del-carrer-andreu-cerda | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt d'edificis d'habitatges entre mitjeres construïdes al llarg del carrer durant els segles XIX i XX. Alguns són obrats amb pedra molera vermella i disposen de llindes i brancals; altres són més moderns i presenten detalls de gust modernista, amb elements de forja a balcons i reixes, o balustres de pedra artificial a balcons. En general, els habitatges tenen alçades de planta i pis o de planta i dos pisos.</p> | 08072-49 | C/ Andreu Cerdà, 1-44 | <p>En algunes de les cases del conjunt s'hi poden observar inscripcions de dates com 1880, 1895 i altres. En general, totes presenten una pàtina rosenca, la qual no ha perdut encara tot i la pavimentació del carrer. D'altra banda, Andreu Cerdà va ser un dirigent polític local durant el primer terç del segle XX (concretament va ser «jefe local de la Unión Patriótica» durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera) i, alhora, un mecenes.</p> | 41.4175800,1.9232300 | 410015 | 4585673 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47783-foto-08072-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47783-foto-08072-49-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que la majoria d'edificis segueixen un mateix estil, hi ha alguna excepció. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47787 | Edificacions del carreró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacions-del-carrero-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XX | Com a conjunt es conserva força bé, encara que l'estat d'alguna de les cases no és l'òptim. | <p>Conjunt d'edificis d'habitatges entre mitjeres situats al traçat del carreró de Santa Magdalena. En general, hi ha cases de planta baixa i dues plantes construïdes amb pedra amorterada arrebossada, sense que estiguin ben alineades. A banda i banda del carreró hi ha dos edificis singulars: la Casa Homs i la 'Casa del pont', als números 6 i 7 del carrer, que forma un pont de banda a banda del carreró. El paviment del carrer és recent, amb pedra esmoladora.</p> | 08072-53 | Carreró de Santa Magdalena, 1-17 | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figuren les cases d'aquest indret, però pel tipus d'edificacions es pot apuntar el seu origen entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX.</p> | 41.4177600,1.9241200 | 410090 | 4585693 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47787-foto-08072-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47787-foto-08072-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47787-foto-08072-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47790 | Edificació del carrer Reforma, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacio-del-carrer-reforma-6 | <p>CLOPAS BATLLE, Isidre (1985). 'Notes històriques de Corbera de Llobregat', Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis i coberta de dos aiguavessos amb teula àrab. Obrada en murs de pedra arrebossats, amb portes i finestres adovellades amb pedra. A les finestres de la part inferior s'ha substituït l'ampit per un de nou, possiblement pel seu deteriorament. La disposició de la façana principal és completament simètrica, només trencada pel rellotge solar. A la part posterior hi ha un porxo amb arcades de mig punt.</p> | 08072-56 | C/ Reforma, 6 | <p>Antigament aquest indret era conegut com cal Carboner, i estava separat del nucli urbà. Actualment està immers al nucli urbà. La casa també és coneguda com cal Joan Baiona, donat que la família propietària han estat masovers de can Baiona des de fa més de quatre segles.</p> | 41.4158700,1.9297900 | 410561 | 4585477 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47790-foto-08072-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47790-foto-08072-56-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47794 | Plaça i carrer de l'església i carrer dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-carrer-de-lesglesia-i-carrer-dels-pins | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'espai és delimitat per l'església parroquial de Santa Maria de Corbera, que hi dóna front, la rectoria, els jardins de la rectoria i del castell, el casal de Santa Magdalena («Castell de Corbera»), Cal Tet, Can Quim dels Duros, el mirador i el cementiri vell. Les dimensions de la plaça són d'aproximadament 15x15 m, amb una urbanització dura, pavimentada amb llosa, i amb alguns arbres d'ombra; des de la plaça surt el carrer de l'Església, estret, i que arriba fins la placeta dels Pins, sense pavimentar.</p> | 08072-60 | Pl. de Església; c/ Església; c/ Pins | <p>Entre els segles XIII i XIX l'actual plaça de l'Església constituïa una petita explanada davant, d'una banda, de l'entrada del castell (després davant de les runes del castell enderrocat) i, d'altra banda, del cementiri primitiu i l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria. Un cop enderrocat el castell, s'hi va construir una tanca en l'accés a la plaça. El 1950 s'acabaren d'enderrocar les ruïnes del castell, es va construir la rectoria, es van treure les parets de tanca de la plaça i es va executar l'arranjament de l'actual plaça segons el projecte de l'arquitecte municipal, el 1955.</p> | 41.4179900,1.9230200 | 409998 | 4585719 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47795 | Plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-castell-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Plaça rectangular situada al davant de l'entrada principal del casal de Santa Magdalena (façana de llevant), elevada uns tres metres sobre el carrer Major, i amb un petit desnivell en arribar a l'entrada del casal, que se salva mitjançant una rampa. De la plaça surten unes escales que l'uneixen amb la plaça de l'Església i unes altres que van cap al carrer de l'Església. Per la banda nord es recolza contra la penya i els contraforts de Can Quim dels Duros; per la banda de llevant ve limitada per les parets de Cal Sastre Titit. L'espai és de dimensions reduïdes, i una part està habilitat pels jocs infantils; la resta està ben enllosat amb pedra vermella. La plaça és ajardinada i preparada per al descans amb pèrgola (que també té els pilars de pedra esmoladora), bancs i gronxadors infantils. La barana que dóna sobre el carrer Major té pilons de fundició i rodons de ferro horitzontal.</p> | 08072-61 | Pl. del Castell | <p>La plaça situada davant de la porta principal del Casal de Santa Magdalena fou preparada com a tal arran la restauració del casal a finals del segle XIX. A mitjans del segle XX va ser rehabilitada amb la fesomia actual.</p> | 41.4178100,1.9229600 | 409993 | 4585699 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47806 | Font Vella i antics safareigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-i-antics-safareigs | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>La font brolla sota una penya de la base de l'espadat natural de pedra molera al punt en el qual el mateix canvi de tipus de pedra, per la de guix, caracteritza la divisió entre les parts alta i baixa del nucli urbà de la vila. La font és adossada a la roca, i l'envolta la vegetació, que forma una coberta natural a l'espai més proper, arranjat amb bancs d'obra. L'aigua de la font és conduïda als safareigs públics, els quals són actualment en desús, i separats de la font pel carrer. Tant la plaça on hi ha la font com els safareigs són envoltats de plataners força grans. La part dels safareigs està a un nivell inferior del carrer, i s'hi accedeix per unes escales. Recentment s'ha habilitat un espai a la part superior com a parc infantil.</p> | 08072-72 | C/ Font Vella, 21 | <p>La Font Vella va ser una font natural en servei fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Tanmateix, a mida que el nucli urbà es va anar expandint es va manifestar la impotabilitat de la seva aigua. En aquell moment es va connectar a la xarxa municipal d'aigua provinent dels Masets. D'altra banda, els safareigs van ser utilitzats pels veïns del municipi fins a la dècada dels 70 del segle XX.</p> | 41.4166300,1.9220000 | 409911 | 4585569 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47807 | Borja de Sant Ponç-can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-sant-ponc-can-rigol | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | S'ha després una part del sostre. | <p>Borja de planta circular, adossada a un marge de vinya. Construïda amb pedres de tamany irregular, més grans a la base, i de dimensions considerables les que hi ha als brancals de la porta i la llinda. Coberta amb una cúpula que a l'interior és el·líptica. L'interior presenta restes d'emblanquinat i una fornícula.</p> | 08072-73 | Prop del camí de Sant Ponç i de la riera de Rafamans, al barri de Can Rigol | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4069200,1.9139900 | 409228 | 4584500 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Sembla que ben a prop d'aquesta borja n'hi havia una altra, però no ha estat localitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47808 | Borja del serral d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-del-serral-den-roig | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | Enruïnada recentment. | <p>Restes d'una borja construïda amb pedra esmoladora. La seva destrucció ha estat recent. Originalment era de planta circular i volta interior en paraboid el·líptic; estava adossada al mur de contenció d'un bancal de la vinya, inexistent actualment. La base del tronc del con per l'exterior té un diàmetre de 3,70 m; l'interior, 2,20 m; i l'alçada és d'1,85 m. La porta fa 0,70x1,45 m, i el gruix envolvent té 0,75 m a la base. Les pedres que formaven els brancals i la llinda eren de dimensions considerables.</p> | 08072-74 | Vessant nord del serral d'en Roig, entre les Parretes i el Bonrepós, sobre el Camí Ral | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4175200,1.9161800 | 409426 | 4585674 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47808-foto-08072-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47808-foto-08072-74-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47815 | Font de Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flandes | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...</p> | 08072-81 | Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt | <p>A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.</p> | 41.4093100,1.8878400 | 407046 | 4584793 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47840 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> | 08072-106 | Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 | 41.4213400,1.9541500 | 412604 | 4586059 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||||
| 47743 | Cal Passasserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passasserres | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa pairal vilatana aïllada de planta baixa i dues plantes, amb coberta d'un sol aiguavés i cos auxiliar adossat. S'hi accedeix mitjançant unes escales paral·leles al front de les façanes, ja que l'edifici resta sobreelevat del nivell del carrer. Obrada amb parets de pedra vermella; al portal i les llindes de finestres figura la data de 1776.</p> | 08072-9 | C/ Canigó, 23 | <p>Tot i que el llinatge Bolta és originari de Gelida, el 1745 un dels seus descendents es va establir a Corbera arran el seu casament amb una veïna de la vila, i el fill hereu, Josep Boltà i Rigol, va construir la casa. El motiu Passaserres sembla que està relacionat amb les travesses que feia, pels volts de 1745, J. Boltà i Rigol, hereu del mas Boltà de Gelida, per festejar.</p> | 41.4177700,1.9210500 | 409833 | 4585697 | 1776 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Reformat per Jaume Boltà i Canyelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47762 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983) 'Fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb planta rectangular, gairebé quadrada, amb façana a migdia i coberta de dos aiguavessos asimètrics (un més llarg que l'altre). Disposa de pati davanter aguantat per mur de pedra i contraforts. A la façana hi ha rellotge de sol, i també té forjats de cabirons i revoltons. Hi ha annexes noves edificacions, especialment per la banda de ponent. L'obra major és feta amb pedra calcària, però les llindes, ampits i remats adovellats són de pedra molera.</p> | 08072-28 | Carretera BV 2425 | <p>Antigament aquesta masia era coneguda com Mas Panyella de la Creu. En el primer fogatge documentat del senyoriu de Corbera, datat el 1497, hi figuren Antoni i Salvador Panyella. El llinatge original dels Panyella, després Castellví, va conservar la propietat del mas fins ben entrat el segle XIX, en què, per circumstàncies adverses, la finca va ser adquirida en subhasta pels marquesos de Castelldosrius i passà, per entroncament familiar, al vescomte de Güell. Tot i això, els masovers encara són descendents del llinatge Panyella originari del mas.</p> | 41.4177100,1.9008200 | 408143 | 4585711 | 1713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la façana hi ha un portal i una llinda de finestra amb la data 1713, també hi ha una llinda amb el nom Francesc Panyella i la llinda d'una altra finestra indica 1728. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47759 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol-0 | <p>CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1981). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat PAGÈS I PARETAS, M. (?). El temps del romànic al Baix Llobregat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VICENTE MERCADER, Pilar (coord.) (1999). El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | X-XI | Presenta esquerdes produïdes bàsicament pel moviment de les lloses de pedra sobre les quals està edificat. Actualment tot el conjunt està cenyit per reforços metàl·lics. | <p>Capella d'origen pre-romànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera. L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI. L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant. Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta. Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) . És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum. L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.</p> | 08072-25 | Av. de l'Ermita, 12 | <p>La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.</p> | 41.4146600,1.9028400 | 408307 | 4585371 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47770 | Edifici de la Societat Diadema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-diadema | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RENAU I TURBAU, Joan (1999). La nostra casa. [Corbera de Llobregat]: Societat coral Diadema Corberenca.</p> | XX | <p>L'edifici consta de diferents parts: el cafè-bar en una planta baixa, oficines i sala de reunions i assaig a la part superior. Al costat, però dins el mateix edifici, hi ha el teatre i, finalment, una pista a l'aire lliure. Ha patit nombroses modificacions que fan que avui dia no resti pràcticament res de l'edifici original.</p> | 08072-36 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>L'edifici va ser des del seu origen la seu de Societat Diadema Corberenca, que va agafar el nom de la ja dissolta Coral Diadema Corberensa, associada als Cors d'en Clavé. L'entitat es constituí el 1917, i el 1920 es celebrà el primer ball amb orquestra. A partir d'aquell moment, i exceptuant el període 1940-1941 (tancat per ordre judicial) ha acollit les diferents activitats de l'entitat: teatre, coral, cinema, sardanes, elecció de pubilles, etc, i ha patit successives ampliacions i reformes, en funció de l'augment del número de socis i l'adequació a les noves activitats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1920 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47770-foto-08072-36-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 120 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47853 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-0 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XVI | <p>Retaule de fusta situat com a fons d'altar. El retaule es divideix en diferents compartiments, distribuïts en dos registres, on hi ha cinc relleus esculpits amb talla de fusta policromada, i coronats per una Crucifixió. Es representen diferents escenes bíbliques: l'Adoració de l'infant Jesús, la Circumcisió, l'Anunciació, i la Visitació, emmarcats amb columnetes i frisos d'estil renaixentista. Al nínxol central hi havia la imatge barroca de la Verge del Roser, actualment dipositada a la rectoria.</p> | 08072-119 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El 1589 el bisbe dóna «licentia edificanti capellam sub invocatione beate mariae de rosario, ad latus ecclessia parrochialis sta maria de corbera» (entre la capella de Sant Joan i la sacristia). El 1590 la imatge de la Mare de Déu del Roser era encara a l'altar major; tanmateix, el 1592 es va constituir la Confraria de Ntra. Sra. Del Rosari i és, doncs, lògic suposar que en aquelles dates es construís el retaule. El retaule va ser pintant per Joan Bassi, amb qui es va establir un contracte per a daurar i pintar els retaules del Roser i de Sant Roc per 250 lliures, l'any 1626. En la dècada de 1940 es va traslladar l'altar al lloc actual.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47853-foto-08072-119-1.jpg | Legal | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | De l'escultura, desconegut. De la pintura, Joan Bassi. | 95|96 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47760 | Ermita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti | <p>GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VALL I RIMBLAS, Ramon (1989). 'Sant Martí: una església pre-romànica inèdita a Corbera de Llobregat'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels.</p> | XII | Només resta dreta part d'una paret | <p>Petit edifici amb absis rectangular, del qual només es conserven les ruïnes de dues de les tres parets amb una alçada de 2 i 3 m. Bastit amb carreuat travat amb un morter de calç amb arena. Per les restes es pot deduir que la planta tindria una forma entre rectangular i romboïdal, amb una capçalera de forma gairebé quadrada. La coberta de la capçalera podria haver estat de volta de canó, i no hi ha cap resta que permeti esbrinar el tipus de coberta de la nau. El mur lateral esquerre està format per carreus més aviat grans i ben escairats, col·locats segons fileres homogènies; el de la paret del fons es dividiria en dues parts, la inferior seria semblant a la descrita, i la superior té els carreus de dimensions més reduïdes.</p> | 08072-26 | Al final del camí de Sant Martí | <p>Les primeres referències a Sant Martí són de 1351, però fan referència a l'altar de Sant Martí de l'església de Santa Maria de Corbera. Aquest fet permet pensar que potser l'ermita ja estaria sense culte i que en el seu record s'hauria erigit a la parròquia un altar dedicat al sant (molt honorat a l'església hispana abans de l'època carolíngia).</p> | 41.4271100,1.9191600 | 409688 | 4586736 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc