Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85057 | Molí de Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | Edifici enrunat l'any 1970 | El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix. | 08074-10 | ctra. BV-2115 PK 5,3 | Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970. | 41.2344200,1.6642500 | 388059 | 4565641 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85066 | Cova del Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs | La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats | La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC). | 08074-19 | est de la muntanya de Sant Pau | Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú | 41.2385700,1.6495500 | 386834 | 4566120 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé | 78|79|77 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85067 | El Quintal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quintal | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. FERRER, A (1947-1948). El poblado ibérico del Panadés y extensiones. Ampurias 9-10: p. 278 | IIaC-Vdc | El Quintal s'emplaça en un camp de vinyes a tocar del quilòmetre 5 de la carretera BV-2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç. Aproximadament a inicis dels anys 40, el jaciment fou descobert com a conseqüència d'uns moviments de terra, que van deixar al descobert un bon nombre de tègules i de materials de filiació iberoromana (en general ceràmica comuna). Els anys 90 es varen tornar a fer llaurades profundes i no va aparèixer material arqueològic. Les darreres visites (equips de la Carta Arqueològica de 1984 i del Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles), igual que la nostra, no han permès documentar material arqueològic superficial de cap tipus. | 08074-20 | El Quintal | Jaciment descobert per Josep Mª. Rovirosa en una data anterior a 1947, quan es publiquen les primeres dades per part d'Albert Ferrer a la revista Ampurias | 41.2319900,1.6666100 | 388253 | 4565368 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 83|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85080 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117. | XVI-XX | El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'. | 08074-33 | ctra. de Can Trader, 1 | Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró | 41.2101600,1.6713200 | 388610 | 4562938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85096 | Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-narcis-bardaji | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XX | El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila. | 08074-49 | Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March | Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla. | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 1932 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 85100 | Carrer de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX-XX | El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. | 08074-53 | c. de Jacint Verdaguer | Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. | 41.2091400,1.6736300 | 388802 | 4562822 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85113 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-1 | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | XX | El mes de juliol de cada any es celebra la Festa Major Petita o Festa petita de Cubelles. Tot i que es fan diversos actes des del principi de mes, és el dia 30 quan es celebra amb més intensitat, el dia de Sant Abdó i Sant Senen, copatrons de la població. Aquesta festa es va tornar a celebrar l'any 1983, després que havia restat a l'oblit des del franquisme. Durant els actes d'aquesta festa, es fan trobades de Gegants, sopars de germanor, cantades d'havaneres, representacions teatrals, la Mostra de pallassos, correfocs, etc. | 08074-66 | Cubelles | Tot i que es duia a terme abans de la Guerra Civil, es va deixar de fer durant la postguerra i el franquisme. La festa es recupera l'any 1983 i, des de llavors, porta ja més de 35 edicions | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 85114 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-4 | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | Potser a casa de qüestions ambientals o vandalisme, alguns trams superiors del molló d'argamassa es troben trencats | La Fita dels Tres Termes es troba ubicada en un tram carener a prop del cim de la Talaia, a una altura propera als 276msnm. Es tracta d'un molló d'argamassa d'una mica menys de 2m d'alçada per uns 50cm de gruix màxim. A la banda que mena a Cubelles, hi ha una inscripció sobre una placa allisada on s'hi pot llegir 1850 TERMYNO JURYSDYCCYON DE CUBELLAS. Aquesta fita és la partió de municipis de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal. | 08074-67 | prop del cim de la Talaia | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889, moment en que ja es cita una fita a la Talaia. | 41.2453100,1.6682900 | 388416 | 4566844 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85128 | Cooperativa la Salvadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora | XX | L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 08074-81 | c. Colom, 7 | Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 41.2086700,1.6731600 | 388762 | 4562770 | 1917 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85131 | Corral de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa | Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus. | El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada. | 08074-84 | Fondo del Castellot | Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI | 41.2368300,1.6650500 | 388130 | 4565907 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 85132 | la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20 | Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures | La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules. | 08074-85 | El Quintal | 41.2328100,1.6676200 | 388339 | 4565458 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85138 | La creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 | XX | La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument compost per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants. | 08074-91 | c. de la Creu s/n | Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Els mateixos propietaris van proposar a l'ajuntament que la restablís i li va cedir un terreny amb aquesta finalitat. La creu, extreta l'any 1940 del cementiri per Joan Adrià (qui també en va fer el pedestal i la placa), es col·locaria a la que s'anomenà «Plaza de la Cruz y de los Mártires», que seria un homenatge als «Caídos por Dios y por España». No obstant, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri i que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960. L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les persones mortes durant la Guerra Civil. | 41.2091400,1.6763300 | 389029 | 4562819 | 1940 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Joan Adrià | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||||
| 85146 | Ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-a2-de-la-carrerada-de-la-cerdanya | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders | El camí està en part perdut, fruit de l'abandó i de la construcció de carreteres. | El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia. | 08074-99 | Cubelles | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès | 41.2352700,1.6645300 | 388084 | 4565735 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya.Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 85150 | El geni i la força bruta - Monument de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geni-i-la-forca-bruta-monument-de-l11-de-setembre | XXI | El geni i la força bruta (Monument de l'11 de setembre) es troba ubicada a la plaça de Santa Maria, al bell mig del casc històric de Cubelles. El monument es troba assentat sobre un pedestal compost per tres cubs quadrangulars de volums diferents. Al damunt hi trobem l'escultura, realitzada en acer corten, que té unes dimensions de 350cm d'alçada per una amplada de 150cm. Es tracta d'un conjunt abstracte on una figura sembla sostenir una altra que alça un braç, tot plegat combinant formes arrodonides amb angulositats. L'autor comentà «amb aquesta escultura vull representar la força bruta, tosca, intentant oprimir la subtil expressió del ser; amb l'ús de dos materials tan antagònics, plasmo la impossibilitat de la força de matar el geni, la rauxa, el seny, ... com durant l'11 de setembre del 1714, on la força no va poder acabar amb el geni i l'esperit català». | 08074-103 | pl. de Santa Maria | Realitzada per Anselm Cabús Torra al Centre d'Art 'la Rectoria' de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració de l'ajuntament de Cubelles, la Generalitat de Catalunya i AUCAT. Fou inaugurada pel Sr. Damià Calvet el 21 d'abril de 2002, Director General d'Arquitectura i Urbanisme. | 41.2085200,1.6727400 | 388727 | 4562754 | 2002 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Anselm Cabús i Torra | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85151 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-5 | Totalment enrunat | El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2). | 08074-104 | Vessant sud-oest del fondal del Petit | 41.2381200,1.6660100 | 388213 | 4566049 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 85154 | Residència Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel | XX | La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom | 08074-107 | ptge. de les Pinyes, 7 | 41.2024400,1.6766700 | 389046 | 4562074 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85155 | Carrer Colom 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12 | XX | L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada. | 08074-108 | c. Colom 12 | 41.2086700,1.6736800 | 388806 | 4562770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85156 | C. Colom 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13 | XX | L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada. | 08074-109 | c. Colom 13 | 41.2087700,1.6735900 | 388798 | 4562781 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85157 | Carrer de la Pau, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau-11 | XX | L'habitatge del carrer de la Pau 11 es troba ubicat al casc antic de Cubelles. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis, amb una coberta a una vessant amb teula àrab. La façana compta a la planta baixa amb un accés en arc escarser que només es troba emmarcat per blocs escairats a la meitat inferior. A la dreta d'aquest hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. A la primera planta i per sobre de l'accés, hi ha una obertura quadrangular amb balcó d'escassa volada, amb petit sostre de teula àrab i coberta per una persiana de llibret. A la dreta i per sobre de la finestra de la primera planta, hi ha una finestra de les mateixes característiques i mides que les del pis inferior, amb petit replà i coberta per persiana de llibret | 08074-110 | c. de la Pau, 11 | 41.2084000,1.6718500 | 388652 | 4562742 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85158 | Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XIX-XX | El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. | 08074-111 | c. de l'Estació | Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. | 41.2074700,1.6721600 | 388676 | 4562639 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85159 | Carrer Dr. Juncà 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dr-junca-11 | XX | L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic. | 08074-112 | c. Dr. Juncà 11 | 41.2078900,1.6727800 | 388729 | 4562684 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85160 | C. Nou 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7 | XX | L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles. | 08074-113 | c. Nou 7 | 41.2089900,1.6730700 | 388755 | 4562806 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||||
| 85175 | Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onze-de-setembre | XX | Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular | 08074-128 | pl. de Santa Maria | 41.2085600,1.6727000 | 388723 | 4562759 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||||
| 85176 | Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-santa-0 | XX | Cada Setmana Santa, la Confraria del Via Crucis i el Cor l'Espiga de Cubelles organitzen una sèrie d'actes particulars a Cubelles. El Divendres Sant es fa una processó pel casc històric de la vila que s'inicia a la plaça de Santa Maria i una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Per altra banda, dissabte es fa una nova cantada a la façana marítima i novament, Diumenge Sant es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on intervenen el Cor de l'Espiga i el Cor de les Espiguetes. Des de fa pocs anys a més, durant la Setmana Santa es celebra la Fira Medieval de Cubelles, al casc històric de la població | 08074-129 | Façana marítima i centre de la població | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 85177 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-3 | XX | Entre mitjan desembre i mitjan gener de cada canviant d'any, es fan una sèrie de representacions de l'obra Els Pastorets, a càrrec del Grup Teatre Casal de Cultura de Cubelles i la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança de Cubelles. | 08074-130 | Sala Sociocultural (Carrer Nou) | El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d'Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l'escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L'obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L'Aliança, fins al 2000. Després d'anys d'absència, fins 2018, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l'obra. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85177-foto-08074-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 85180 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-0 | XX | L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles (ABPC) organitza el Ball de Gegants durant la setmana cultural (aproximadament a finals del mes d'abril) i durant la festa major (14 i 15 d'agost), amb acompanyament de gralles i timbals, en un conjunt d'unes 15-20 persones. Els protagonistes són els gegants Abdó i Assumpta i el gegantó Charlie. Abdó mesura 3,45m d'alçada per 58kg, Assumpta 3,35m per 68kg i Charlie 2,65m per 30kg. El vestuari de l'acompanyament es composa de camisa verda dels geganters de l'ABPC, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negre-i-verdes de l'ABPC | 08074-133 | Cubelles | Els gegants Abdó i Assumpta van ser creats el 1958 i el gegantó Charlie es va fer per les festes de l'any 1987. L'any 1996 l'Ajuntament en va cedir la gestió a l'Agrupació de balls populars de Cubelles. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 85181 | Puntaires de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-de-cubelles | XXI | En el marc de la Setmana Cultural (darreries d'abril) es celebren les Trobades de Puntaires que concentren puntaires d'arreu de Catalunya, sobretot del Garraf, Alt i Baix Penedès. El duen a terme les associacions Labors de Cubelles i Puntaires Cubellenques. Les puntes al coixí o boixets són un art tèxtil, que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí | 08074-134 | Cubelles | L'Associació de Puntaires Cubellenques es va crear l'any 2010 i té de mitja, uns /es 10 socis/es. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una industria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 85182 | Recepta del Xató de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-xato-de-cubelles | XX | Piqueu en un morter els grans d'all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint els pinyons, les ametlles i avellanes, treballeu-lo fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda, poseu sal, oli i salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. Deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa. Ingredients per a la salsa: 2 alls; 15 gr. de pinyons; 40 ametlles; 15 avellanes torrades; 8 nyores escaldades; 1 molla de pa; vinagre al gust; oli a voluntat; sal Ingredients per al plat: 2 escaroles; 300 gr. de bacallà dessalat i esqueixat; 150 gr. de tonyina dessalada i esqueixada; 12 filets de seitó dessalats; olives arbequines negres | 08074-135 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||||
| 85186 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-43 | VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p. | XX | Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila. | 08074-139 | Centre de la vila i façana marítima | Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 85187 | Sardanes de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-cubelles | XX | En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert. | 08074-140 | pl. de la Sardana i c. Nou | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||||
| 85188 | Goigs en honor dels sant màrtirs Abdon i Senen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-dels-sant-martirs-abdon-i-senen | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En el cas d'Abdon i Senen, es tracta de dos sants dels que es coneix poca informació. Procedents probablement de Pèrsia, propagaven la fe cristiana durant el segle III i s'encarregaven de donar sepultura a aquells qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna. Foren martiritzats i degollats per aquesta causa i enterrats el 30 de juliol, essent aquesta la data de la seva veneració i de la celebració de la Festa Major petita de Cubelles. Se'ls ha considerat patrons dels llauradors i pagesos. En els Goigs en honor dels sants màrtirs Abdon i Senen, es fa esment de les seves vicissituds al llarg dels seus viatges des de Pèrsia a Roma i de part dels seus martiris, en el primer dels quals foren respectats i no atacats per lleons i ossos. 800 anys més tard, els seus cossos serien portats a Arlés (tot i que hi ha diferents indrets on s'afirma tenir-ne les relíquies) i, des d'allà, en van arribar restes a Cubelles. La tornada dels Goigs és: Arrepentits dels pecats / Vos venerám humilment : / Martirs Abdon y Senen / Siau nostres advocats | 08074-141 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml