Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85151 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-5 | Totalment enrunat | El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2). | 08074-104 | Vessant sud-oest del fondal del Petit | 41.2381200,1.6660100 | 388213 | 4566049 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85154 | Residència Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel | XX | La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom | 08074-107 | ptge. de les Pinyes, 7 | 41.2024400,1.6766700 | 389046 | 4562074 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85155 | Carrer Colom 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12 | XX | L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada. | 08074-108 | c. Colom 12 | 41.2086700,1.6736800 | 388806 | 4562770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85156 | C. Colom 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13 | XX | L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada. | 08074-109 | c. Colom 13 | 41.2087700,1.6735900 | 388798 | 4562781 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85157 | Carrer de la Pau, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau-11 | XX | L'habitatge del carrer de la Pau 11 es troba ubicat al casc antic de Cubelles. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis, amb una coberta a una vessant amb teula àrab. La façana compta a la planta baixa amb un accés en arc escarser que només es troba emmarcat per blocs escairats a la meitat inferior. A la dreta d'aquest hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. A la primera planta i per sobre de l'accés, hi ha una obertura quadrangular amb balcó d'escassa volada, amb petit sostre de teula àrab i coberta per una persiana de llibret. A la dreta i per sobre de la finestra de la primera planta, hi ha una finestra de les mateixes característiques i mides que les del pis inferior, amb petit replà i coberta per persiana de llibret | 08074-110 | c. de la Pau, 11 | 41.2084000,1.6718500 | 388652 | 4562742 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85158 | Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XIX-XX | El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. | 08074-111 | c. de l'Estació | Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. | 41.2074700,1.6721600 | 388676 | 4562639 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85159 | Carrer Dr. Juncà 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dr-junca-11 | XX | L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic. | 08074-112 | c. Dr. Juncà 11 | 41.2078900,1.6727800 | 388729 | 4562684 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85160 | C. Nou 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7 | XX | L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles. | 08074-113 | c. Nou 7 | 41.2089900,1.6730700 | 388755 | 4562806 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85161 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-3 | XX | Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023). | <p>Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.</p> | 08074-114 | pl. de Melcior Güell i Soler | <p>La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.</p> | 41.2097200,1.6728000 | 388734 | 4562887 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85162 | Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles | XXI | La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm). | 08074-115 | pl. de la Vila 1 | El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85163 | Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti | MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XXI | La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat | 08074-116 | c. Sant Antoni, 31 | Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019 | 41.2089100,1.6755200 | 388960 | 4562794 | 2019 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Gunter Demnig | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85164 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent | 08074-117 | Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 77|78|79|80|81|83|85|122 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85165 | Relleu escut de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-escut-de-cubelles | XX | Relleu projectat amb motllures que representa l'escut de Cubelles. Té unes dimensions de 75 x 75 cm. Està ubicat a les escales d'accés al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament de Cubelles. | 08074-118 | pl. de la Vila 1 | L'escut estava ubicat a l'antic edifici de Caixa Penedès, situat al carrer Major, 1 de Cubelles, dins la oficina bancària. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Pedro Llorente Brieva | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85170 | Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-mitologia-classica-frederic-trave | PANYELLA, V. (2001) La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé: catàleg de la col·lecció bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles | XV-XX | La biblioteca fons Frederic Travé mitologia s'emplaça a la Biblioteca de Catalunya, procedent de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de més de 3.500 volums de temàtica monogràfica sobre mitologia clàssica. La cronologia dels llibres abasta als segles XV-XX. A Can Travé la biblioteca estava allotjada en una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí, i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. | 08074-123 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé, president de la IBM a Catalunya, i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, recollí al llarg de la seva vida una àmplia col·lecció d'obres relacionades amb la mitologia que, juntament amb un conjunt d'escultures i obres d'art de tema mitològic, instal·là a Can Travé. Va construir aquesta col·lecció des de la il·lusió, l'interès i l'entusiasme intel·lectual vers aquesta temàtica. El discurs que Travé realitzà en la reunió de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona el 1973 remarca la voluntat de vincular la seva visió del col·leccionisme amb l'interès vers el coneixement de les arts i de la creativitat des d'un àmbit tan complex i ric com ha estat i és la mitologia clàssica. Ens trobem doncs davant d'una col·lecció única. Després de la seva mort, l'any 1997 la Biblioteca de Catalunya va adquirir-ne a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé, el fons gràfic i bibliogràfic, que va quedar repartit entre la Unitat Bibliogràfica (monografies), la Unitat Gràfica (llibres d'art i catàlegs de llibreters) i l'Hemeroteca (revistes). El catàleg de la col·lecció bibliogràfica fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el 2001, aprofitant la celebració a Barcelona del 22è Congrés de l'Associació Internacional de Bibliofília. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85171 | Biblioteca de ciències naturals de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-ciencies-naturals-de-frederic-trave | XIX-XX | Important biblioteca monogràfica sobre ciències naturals i, especialment, d'ornitologia i jardineria que Frederic Travé reuní al llarg de la seva vida a Can Travé. Es tracta d'un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l''Ornithologiae' de Ulisses Aldrovandi o l''Historia Naturalis de Avibus' de Johannes Jonstonus, tots dos del segle XVII, fins a guies d'ornitologia de llocs del món tan dispars com Sibèria, Malàsia o Guatemala | 08074-124 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. En l'actualitat la biblioteca i part del seu epistolari estan dipositades a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 1993 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d'història natural de Travé, principalment de malacologia, que s'exposa a l'edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85172 | Gabinet d'història natural de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave | XIX-XX | Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats | 08074-125 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85173 | Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido | XIX-XX | Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. | 08074-126 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85175 | Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onze-de-setembre | XX | Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular | 08074-128 | pl. de Santa Maria | 41.2085600,1.6727000 | 388723 | 4562759 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85176 | Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-santa-0 | XX | Cada Setmana Santa, la Confraria del Via Crucis i el Cor l'Espiga de Cubelles organitzen una sèrie d'actes particulars a Cubelles. El Divendres Sant es fa una processó pel casc històric de la vila que s'inicia a la plaça de Santa Maria i una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Per altra banda, dissabte es fa una nova cantada a la façana marítima i novament, Diumenge Sant es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on intervenen el Cor de l'Espiga i el Cor de les Espiguetes. Des de fa pocs anys a més, durant la Setmana Santa es celebra la Fira Medieval de Cubelles, al casc històric de la població | 08074-129 | Façana marítima i centre de la població | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85177 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-3 | XX | Entre mitjan desembre i mitjan gener de cada canviant d'any, es fan una sèrie de representacions de l'obra Els Pastorets, a càrrec del Grup Teatre Casal de Cultura de Cubelles i la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança de Cubelles. | 08074-130 | Sala Sociocultural (Carrer Nou) | El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d'Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l'escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L'obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L'Aliança, fins al 2000. Després d'anys d'absència, fins 2018, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l'obra. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85177-foto-08074-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85180 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-0 | XX | L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles (ABPC) organitza el Ball de Gegants durant la setmana cultural (aproximadament a finals del mes d'abril) i durant la festa major (14 i 15 d'agost), amb acompanyament de gralles i timbals, en un conjunt d'unes 15-20 persones. Els protagonistes són els gegants Abdó i Assumpta i el gegantó Charlie. Abdó mesura 3,45m d'alçada per 58kg, Assumpta 3,35m per 68kg i Charlie 2,65m per 30kg. El vestuari de l'acompanyament es composa de camisa verda dels geganters de l'ABPC, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negre-i-verdes de l'ABPC | 08074-133 | Cubelles | Els gegants Abdó i Assumpta van ser creats el 1958 i el gegantó Charlie es va fer per les festes de l'any 1987. L'any 1996 l'Ajuntament en va cedir la gestió a l'Agrupació de balls populars de Cubelles. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85181 | Puntaires de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-de-cubelles | XXI | En el marc de la Setmana Cultural (darreries d'abril) es celebren les Trobades de Puntaires que concentren puntaires d'arreu de Catalunya, sobretot del Garraf, Alt i Baix Penedès. El duen a terme les associacions Labors de Cubelles i Puntaires Cubellenques. Les puntes al coixí o boixets són un art tèxtil, que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí | 08074-134 | Cubelles | L'Associació de Puntaires Cubellenques es va crear l'any 2010 i té de mitja, uns /es 10 socis/es. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una industria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85182 | Recepta del Xató de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-xato-de-cubelles | XX | Piqueu en un morter els grans d'all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint els pinyons, les ametlles i avellanes, treballeu-lo fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda, poseu sal, oli i salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. Deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa. Ingredients per a la salsa: 2 alls; 15 gr. de pinyons; 40 ametlles; 15 avellanes torrades; 8 nyores escaldades; 1 molla de pa; vinagre al gust; oli a voluntat; sal Ingredients per al plat: 2 escaroles; 300 gr. de bacallà dessalat i esqueixat; 150 gr. de tonyina dessalada i esqueixada; 12 filets de seitó dessalats; olives arbequines negres | 08074-135 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85183 | Llegenda del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-0 | MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa | Conten que de tots els castells de la comarca del Penedès, el de Calafell va ser l'últim i el més difícil de conquerir. Era notícia que aquesta vigorosa resistència es devia a que fins dalt de la fortalesa hi arribava un túnel secret que venia a sortir molt a prop de la mar, a l'indret que avui anomenem les Teixoneres. Per aquest túnel, els habitants del castell, s'aprovisionaven d'aigua i tota mena d'aliments que per mar, i de nit, els hi feien arribar des de Tamarit i Altafulla. El senyor de Cubelles va prometre una gran recompensa a qualsevol que li facilités l'entrada a la fortalesa o li portés el cap del valí del castell. Però els dies passaven i ningú podia satisfer aquell desig i els pocs que ho intentaren hi perderen la vida. Vet aquí, però, que prop de l'església de Sant Cristòfol, construïda pels habitants de Cubelles, hi vivia un rodamón anomenat Garneu. L'individu, malcarat i taciturn, vivia ben apartat de tothom. Però un dia que s'havia arribat al castell de Cubelles per vendre el peix que havia pescat, va assabentar-se de la recompensa oferta del senyor del castell. El rodamón, nedador admirable, tenia per costum anar a nedar de nit i en alguna ocasió havia vist el valí de Calafell, afeccionat com ell als banys nocturns al mar prop de la sortida del passadís secret. Una nit Garneu, disfressat de dona, va apropar-se a la comitiva del valí que s'estava a la platja. La guàrdia, amatent, va detenir-lo de seguit que van veure'l. Però el valí, home sensual i faldiller, en saber que era una dona, va voler que la deixessin arribar fins ell. Descuit que Garneu aprofità per clavar-li una llarga i fatal daga al cor. I sense esperar cap reacció, saltà a l'aigua capbussant-se entre les onades. La cort del valí, tement que es tractés d'una emboscada fugí cap el túnel, deixant al mort abandonat a la riba. Garneu aprofità l'ocasió per sortir de l'aigua, tallar el cap al valí i amb la testa penjada a la cintura, tornà a la mar. L'endemà va portar el seu trofeu al castell de Cubelles, on va ser recompensat. I així, mort el valí, i sense cabdill que els dirigís, el castell de Calafell va poder ser pres per les hosts cristianes, que ja abans havien pres els altres castells del Penedès. | 08074-136 | Castell de Cubelles | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85184 | Llegenda de Joan Serra a Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-joan-serra-a-rocacrespa | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions | Joan Serra era un cruel bandoler al que se li atribuïen centenars d'assalts, assassinats, tirotejos amb les forces de l'autoritat. Refugiat a les muntanyes es feia fonedís a la primera i sempre estava a l'aguait per buidar masos i les bosses dels viatgers. Un dia va aparèixer tot sol al caseriu de Rocacrespa, a la riba dreta del Foix. Portava un tall a la mà i el front masegat. La mestressa, atemorida ja que el marit estava al tros, va tenir el temps just d'amagar els fills a l'habitació quan en Joan Serra entrava a la casa. El bandoler va treure del sarró un fetge sangonós i exigí a la dona que li preparés regat amb un bon vi. La dona obeí fins i tot quan li demanà que segués amb ell a taula i compartís l'àpat amb ell. Quan ja marxava li va dir a la dona que el fetge que s'acabaven de cruspir era el del seu marit. Ell l'havia delatat en veure'l a la riba del Foix i quan el marit i els mossos d'esquadra de Cubelles es van presentar al seu amagatall ell els havia rebut a trets i ara els tres estan envoltats de mosques. | 08074-137 | Rocacrespa | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85185 | Llegenda de Juí el Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-jui-el-moro | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. MOYA, B. (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat. MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa. | La llegenda versa sobre el xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles. Disposava aquest cabdill musulmà d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida van ser fets presoners. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los amb un fatídic final ja conegut, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats. El desencadenant tràgic de la parella d'esclaus enamorats no va passar desapercebut ni per als cristians que els van trobar ni per la resta de generacions de penedesencs. | 08074-138 | Turó Juí del Moro | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | El Juí del Moro és un turonet que s'alça entre els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Alguns estudiosos diuen que aquest 'juí', que la llegenda pren per 'judici', en realitat és una deformació del mot 'assut' (és a dir, una resclosa). | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85186 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-43 | VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p. | XX | Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila. | 08074-139 | Centre de la vila i façana marítima | Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85187 | Sardanes de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-cubelles | XX | En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert. | 08074-140 | pl. de la Sardana i c. Nou | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85188 | Goigs en honor dels sant màrtirs Abdon i Senen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-dels-sant-martirs-abdon-i-senen | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En el cas d'Abdon i Senen, es tracta de dos sants dels que es coneix poca informació. Procedents probablement de Pèrsia, propagaven la fe cristiana durant el segle III i s'encarregaven de donar sepultura a aquells qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna. Foren martiritzats i degollats per aquesta causa i enterrats el 30 de juliol, essent aquesta la data de la seva veneració i de la celebració de la Festa Major petita de Cubelles. Se'ls ha considerat patrons dels llauradors i pagesos. En els Goigs en honor dels sants màrtirs Abdon i Senen, es fa esment de les seves vicissituds al llarg dels seus viatges des de Pèrsia a Roma i de part dels seus martiris, en el primer dels quals foren respectats i no atacats per lleons i ossos. 800 anys més tard, els seus cossos serien portats a Arlés (tot i que hi ha diferents indrets on s'afirma tenir-ne les relíquies) i, des d'allà, en van arribar restes a Cubelles. La tornada dels Goigs és: Arrepentits dels pecats / Vos venerám humilment : / Martirs Abdon y Senen / Siau nostres advocats | 08074-141 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85189 | Goigs en llaor de les Santes Relíquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-les-santes-reliquies | XIX-XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En els Goigs en llaor de les Santes Relíquies (compost per G.D.P.), es fa una oda a totes aquelles restes de sants que es troben a l'església de Santa Maria de Cubelles, dedicant una estrofa o verset a cadascun d'ells i afirmant 'No se sap ab certitud / Quant á eixa església vingueren / Tals ossos (...)/. El Goig es troba ornamentat amb motius florals al perímetre i a l'encapçalament. S'hi troben esmentats Santa Cristina, Sant Urbà, Sant Teodor, Sant Sebastià, Sant Justí, Sants Victor i Vital, Sant Abdó i Senen, entre d'altres. Finalitza el Goig la petició: Obrau sempre meravelles / Ossos sants, de Déu amats: / Socorreu als de Cubellas / Cuant vos imploren confiats / Al peu del Goig s'hi esmenta que fou realitzat a la impremta de la vídua Torras, junt amb c. Creu 11, Sant Gervasi. | 08074-142 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85190 | Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-isidre-llaurador | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador venen de la tradicional devoció a aquest sant com a patró d'aquelles activitats que tenen relació amb les collites i la fertilitat de la terra en general. S'esmenta que es venera i es canta a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. El Goig presenta una representació centrada en terç de caixa del sant llaurant; sota d'aquesta representació hi ha l'escut de la vila de Cubelles. Al terç inferior, en caixa completa, hi ha la partitura del cant d'aquest goig. Tot el conjunt està emmarcat per motius foliacis en colors negre i vermell. Comença: PUIX mai no haver defraudada / del bon pagès la suor, / (la tornada) feu-nos fèrtil la sembrada / Sant Isidre Llaurador. / L'acabament, per la seva banda, diu: Puix que sempre haver vessada / la virtut en abundor / concediu-nos bona anyada / Sant Isidre Llaurador | 08074-143 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1961 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Antoni Massanell i Esclasans | Text poètic d'Antoni Massanell i Esclasans; Música de Mossèn Josep Maideu i Auguet; Xilografia de Ricard Vives i Sabaté. Amb llicència eclesiàstica, any 1961. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85191 | Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-gloriosa-mort-assumpcio-i-glorificacio-de-la-humil-verge-maria | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Els Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria van ser editats per primer cop l'any 1861 i reprodueixen, en forma, lletra i disseny, els cànons d'aquest tipus d'expressió devocional i musical popular. Escrits en català i d'autor anònim, mantenen l''Oremus' en llatí, i la imatge central amb la imatge de la Verge Maria. L'estrofa de començament i final diu: Brillant illuminació / Sou del Cel Verge Maria: / Sia nostra amparo, y guia, / Vostra gloriosa Assumpció. | 08074-144 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85191-foto-08074-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85192 | Goigs en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-apostol-sant-jaume | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El Goig en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume era destinat a la veneració d'aquest sant a l'església homònima de la Quadra de Rocacrespa en una data relativament recent. Tot i que és una obra anònima i tampoc sabem quan es va realitzar, presenta elements iconogràfics típics de la vila de Cubelles, com les torres de la Central, vaixells d'esbarjo, barques de pesca, etc. junt amb d'altres elements clàssics en la tradició de Sant Jaume, com el bastó de peregrí, la petxina i la creu de Sant Jaume. El text, en tres columnes de la caixa completa, té la tornada següent: Venerat en nostre temple / sigueu-nos bon protector. Per sobre hi ha una representació de Sant Jaume flaquejat pels elements típics del peregrí. A la cantonada dreta i a la part baixa, hi ha un seguit de representació típiques i modernes de la vila de Cubelles. La composició musical es troba, a caixa completa, al quart inferior. L''Oremus' està escrit en català. | 08074-145 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85193 | Fita de terme del Juí del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-jui-del-moro | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | La fita de terme del Juí del Moro es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, entre l'autovia C-32 i el carrer Isaac Albéniz, en un vessant de l'indret conegut com a 'Juí del Moro'. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria sense cap inscripció. | 08074-146 | Turó Juí el Moro | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | <p>Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió.</p> | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85195 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XV-XVII | Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. | 08074-148 | Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès) | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85196 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé. | 08074-149 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s/n, Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 77|78|79|80|81|82|85|94|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85197 | Fons documental de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. A la part de la Biblioteca es conserva documentació manuscrita que avarca un marc cronològic comprès entre el segle XIV i el XX (11 elements), bibliografia diversa del municipi (50 elements), material gràfic (13 elements), així com un gran nombre de publicacions periòdiques o articles sobre Cubelles. | 08074-150 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Av. Narcís Monturiol, 2, 08800 Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 85198 | Grafits del Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | XVII-XVIII | El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats. | Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII. | 08074-151 | pl. del Castell, 1 | L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85199 | Corral d'en Cona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-cona | MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner. | 08074-152 | Carrer de Cal Baldiris, s/n | El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització. | 41.2209700,1.6692000 | 388451 | 4564141 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/