Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74881 Can Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Masia de planta basilical, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants, una d'elles més llarga que l'altra, i carener perpendicular a la façana. Els murs són de paredat comú i arrebossats. A la façana principal en destaca el portal d'arc rebaixat de pedra i el rellotge de sol amb la data '1852'. En quant a les obertures, hi ha finestres a banda i banda de la portalada, la de l'esquerra és reformada i la de la dreta és emmarcada amb carreus desbastats amb motius ornamentals a la llinda. De les obertures dels pisos superiors, que es troben distribuïdes regularment, en destaca el balcó amb barana de gelosia sobre la porta, la finestra situada a la dreta amb lleixa emmotllurada, i per últim, la finestra de les golfes amb la inscripció 'MLCSJ78 IJ' a la llinda. A banda i banda de la porta d'accés hi ha sengles bancs de pedra. A tocar de la finestra situada a la dreta de la portalada hi ha una porta d'accés per a carros. A pocs metres de la masia es troba el corral. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb planta baixa i pis superior, a la part de baix es situa el corral, i al pis superior la pallissa, a la que s'accedeix per una escala de fusta des de l'exterior de l'edifici. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Es sostinguda per una encavallada de fusta aguantada per dos pilars de rajol. 08081-5 La Costa del Montseny 41.7378000,2.4203600 451799 4620827 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081143. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74971 Forn de can Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-canyelles - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, S.L., p. 23-24. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals Restes d'un antic forn situat a tocar de la can Canyelles, a un corriol que uneix les cases de can Mirabó i can Canyelles. Està format per dues cambres de foc, que fan aproximadament 1 m d'amplada cadascuna, separades per una columna de secció circular. La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals. L'estructura es troba força malmesa ja que la part davantera està ensorrada i la vegetació que creix al seu interior fa perillar la seva integritat. Tradicionalment l'indret ha estat anomenat pels masovers de can Canyelles com a 'Forn Romà', i segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), aquest forn podria ser ibèric. Tot i així, no s'ha documentat cap tipus de material arqueològic associat a l'estructura, fet pel qual no és possible determinar la seva cronologia, i només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. 08081-95 Can Canyelles Can Canyelles és una antiga masia que apareix mencionada ja en el fogatge de l'any 1515 com lo mas Canyelles. 41.7381200,2.4200100 451770 4620863 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081177. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75002 Aplec de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-roc-0 MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. XIX-XX Desaparegut A l'ermita de sant Roc s'hi celebraven tradicionalment dos aplecs, el del dia del sant, el dia 16 d'agost, i el del tercer cap de setmana de setembre. L'aplec que es celebrava la diada del sant consistia en el rosari, una processó, i finalitzava amb el ball amb l'orquestra. La processó sortia de la capella, creuava pel Pont Vell, passava per un tram de carretera de Montseny, continuava cap a can Quera i tornava a entrar a la capella. Va deixar de celebrar-se l'any 1970 tot i que encara es manté l'acte litúrgic. L'aplec del tercer cap de setmana de setembre, també conegut per festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia, tradicionalment es celebrava en diumenge, però temps després va passar a fer-se el dissabte. Consistia en un sopar de germanor a can Quera el dissabte al vespre, i l'endemà es celebrava a la capella de l'ofici religiós. Els actes més destacats eren la missa, i els balls de tarda i de nit, que combregaven gent dels municipis de l'entorn: Sant Pere de Vilamajor, Montseny, Campins, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, etc. Va deixar de celebra-se poc temps després de la Guerra Civil tot i que es va mantenir l'ofici religiós. 08081-126 El Rieral 41.7471200,2.4036400 450416 4621872 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- números 3 i 15. 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75006 Festa de la Mare de Déu dels Àngels https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-dels-angels MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. XX-XXI El primer diumenge del mes d'agost es celebra anualment la festa de la Mare de Déu dels Àngels. La parròquia de Sant Esteve de la Costa organitza els actes religiosos i un grup de veïns del poble organitza el sopar de germanor. Hi participen al voltant d'un centenar de persones. L'acte festiu comença al vespre, amb una missa, a la que segueix una processó amb torxes pel poble de La Costa, i finalitza amb el sopar de germanor a la plaça de l'església, amenitzat amb música en viu. La processó és un dels actes més destacats de la festa. Surt de l'església parroquial un cop acabada la missa del vespre, i està encapçalada per la imatge de la Mare de Deu dels Àngels, i acompanyada per un gran nombre de persones que duen les torxes enceses. El recorregut de la processó pel poble acaba, novament, a l'església parroquial. La festa es va començar a celebrar l'any 1950, quan mossèn Ramon Viver, rector de la parròquia en aquells moments, va localitzar la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a Barcelona, la qual havia desaparegut durant la Guerra Civil. Un cop recuperada, es va dur primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, en processó, fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. La festa commemora aquest fet. 08081-130 Sant Esteve de la Costa Durant Guerra Civil va desaparèixer de l'església de Sant Esteve de la Costa, la imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels. Fou localitzada a Barcelona anys després pel rector de la parròquia, que la recuperà i la portà primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, es va dur en processó fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 6 (processó torxes) i 14 (Festa de la Mare de Déu dels Àngels). 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75014 A Fogars o tots putes o tots lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. 08081-138 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75018 Oli d'escurçó https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. 08081-142 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75019 Remei pels refredats https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. 08081-143 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75020 Remei per les galteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. 08081-144 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75021 Dones d'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. 08081-145 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75022 El boscater i la seva dona https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. 08081-146 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75023 El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. 08081-147 Penyacans 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75024 El Mal Caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. 08081-148 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75025 En Poreras de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. 08081-149 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75026 Escampar la boira https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. 08081-150 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75027 La Creu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. 08081-151 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75028 La Dona Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. 08081-152 Santa Fe 41.7791300,2.4703100 455981 4625389 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75030 La Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. 08081-154 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75031 L'Abraçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. XX L'Abraçada és un fenomen botànic format per un avet i un faig entortolligats, que presenten tots dos un creixement harmònic. Ha estat l'origen d'una recent llegenda, molt popular entre els visitants del Parc del Montseny, creada per la desapareguda naturalista i monitora del parc, Angelina Pacheco. Segons la mateixa, no hi ha cap història d'amor impossible; tot es pot fer realitat, com l'amor d'una parella d'enamorats de Sant Celoni als que els seus pares els havien prohibit veure's i que finalment es van unir, igual que l'avet i el faig. L'Abraçada s'ha convertit en un símbol de l'amor impossible. 08081-155 Passavets 41.7788200,2.4476000 454093 4625367 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75032 Nens trencats https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. 08081-156 Figueroles 41.7681300,2.4755500 456409 4624165 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75033 El ball dels collidors de castanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. 08081-157 La Costa del Montseny Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75035 La Penitenta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penitenta BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor. p-18-19. XIX La cova de la Penitenta, situada a la zona de la Costeu, són en realitat uns grans blocs de granit disposats de manera que configuren un aixopluc relativament important. És en aquest espai on es forja un dels mites misteriosos del Montseny: la Penitenta. Segons la llegenda, la Penitenta era una bella i refinada jove, que va viure a la muntanya entre els anys 1834 i 1840 fent penitència. Va llogar una casa a Palautordera i va contractar dues minyones; però no s'hi estava mai, ja que gairebé sempre es trobava a la cova. Es feia anomenar Bernadeta Flores, era molt discreta i parlava català barrejat amb paraules castellanes i franceses. Segons l'ermità de Santa Fe, la jove duia sempre el mateix vestit de seda, i li penjava de la cintura un sarronet amb un petit crani d'infant, que sovint acaronava i besava. Un dia va venir a buscar-la un home d'aspecte aristocràtic i, com no la va trobar, li va deixar un missatge gravat al tronc d'un faig que hi havia al costat de la cova. Quan va arribar la Penitenta i va llegir el missatge, va fet tallar i cremar l'arbre. Temps després, un cop acabada la penitència de set anys, la jove va marxar. Segons la llegenda, la Penitenta podria ser la lady anglesa que cita l'escriptor francès Alphonse de Lamartine a la seva obra Voyage en Orient (1835). També es diu que podria ser una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona, que havia estat amant del rei d'Anglatera, amb qui havia tingut un fill no reconegut que havia mort. La mare no es va separar del crani del seu fill, fet pel qual sembla que havia fet la dura penitència. 08081-159 Portell de la Vella 41.7612700,2.4726000 456159 4623405 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75047 Turó de l'Home https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. 08081-171 Turó de l'Home El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. 41.7765300,2.4348500 453032 4625119 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75070 Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> 08081-194 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75071 Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> 08081-195 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75072 Fotografies de Fogars al Fons Fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-al-fons-fotografic-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona Fons: ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu/arxiuFotografic.asp XX El fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona està format per més de 28.000 fotografies catalogades, i en gran part digitalitzades. Es caracteritza per quatre àmbits de procedència: - Fotografies per il·lustrar les revistes San Jorge (1951-1957) i Arrel. - Fotografies de l'activitat corporativa i de les institucions i organismes autònoms. - Fotografies del patrimoni arquitectònic. - Fotografies dels centres culturals dependents de la Diputació de Barcelona. El fons fotogràfic disposa de 46 fotografies de diferents indrets del municipi de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1944 i 1987. 08081-196 Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: C/ Mejia Lequerica, 1. 08028 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75073 Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat XX El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-197 Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75074 Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ XX El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-198 Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75076 Arxiu Municipal de Fogars de Montclús https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-fogars-de-montclus XIX-XX Es tracta d'un arxiu unitari (històric-administratiu), un conjunt documental amb gairebé 40 m/l de documentació en suport paper. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius. La documentació es troba físicament distribuïda en prestatgeries metàl·liques ubicades a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fons documental, que pertany als segles XIX i XX, es divideix en: - Fons de l'Administració Municipal. - Fons del Jutjat Municipal (2m/l de documentació). - Documentació de les poblacions veïnes de Campins (pressupost ordinari de 1916) i de Montseny (correspondència 1913-1982). El seu estat de conservació és, en general, bo. 08081-200 Ajuntament de Fogars de Montclús: Plça. de les Escoles, 1. Mosqueroles, 08470 Fogars de Montclús. L'any 2000 l'Ajuntament de Fogars de Montclús i l'Oficina de patrimoni Cultural de la diputació de Barcelona van signar un conveni per tal de dur a terme el Programa de Suport al patrimoni documental, que va permetre la classificació, ordenació, confecció de l'inventari i la posterior automatització de tota la documentació que integra el fons de l'administració municipal. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González , 4619906 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75077 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVIII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-201 Sant Cristòfol 41.7351300,2.4537800 454576 4620513 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75078 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVII-XX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-202 Sant Esteve de La Costa 41.7458800,2.4183000 451634 4621726 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75079 Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> XVII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> 08081-203 Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75082 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-marti XVII-XX <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Mosqueroles compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents es situa entre els segles XVII al XX. Una part de la documentació provinent d'aquest arxiu es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, i una altra part s'ubica a la mateixa església.</p> 08081-206 Sant Martí de Mosqueroles 41.7282000,2.4431800 453690 4619749 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
75085 Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. 08081-209 Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Restringit Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 81 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74877 Ca l'Albert https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XX Ca l'Albert és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular, amb tres alçades per la part posterior, i dos pel camí d'accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra, i les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. En destaca la configuració de la façana principal, d'aspecte enrevessat, que combina diferents elements de la masia típica -arcades, galeries, torre-. 08081-1 Pla de Santa Magdalena 41.7258900,2.4347900 452990 4619497 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081002. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74878 Ca l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVII Ca l'Illa és una masia de dimensions reduïdes i construcció simple, situada a la vall del Rifer, entre can Neula i can Paituví de Baix. És un edifici de planta rectangular, format per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra i les finestres són petites i emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En destaca la configuració de la façana principal i la seva composició simètrica. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV, tot i que el seu aspecte actual és resultat de les reformes posteriors. 08081-2 Riera del Rifer 41.7188400,2.4477800 454066 4618707 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74879 Cal Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Masia situada al límit del terme, a tocar del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la vessant de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els murs són de pedra vista. Hi ha dues portes d'entrada amb carreus de pedra a la façana principal, i les finestres són també de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. 08081-3 Pla de Santa Magdalena 41.7263200,2.4316000 452725 4619547 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74879-foto-08081-3-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081011. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74880 Can Barceló https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barcelo -LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Es troba en estat d'abandó. Masia de planta rectangular amb retranquejos, i coberta de teula àrab a dues vessants. El parament dels murs és de paredat comú arrebossat. La façana principal, situada al nord, presenta una portalada d'arc rebaixat de totxo. A la façana sud, que és estucada, s'observen diferents fases constructives. La part central, que correspon a la fase més antiga de l'edificació, presenta ràfec a base de cabirons i tauler de fusta, i les ampliacions laterals presenten ràfec amb imbricacions a base de rajol i teula girada. En quant a les finestres, només les del primer pis són emmarcades amb cairons de pedra. A l'annex situat a la façana de la banda occidental hi ha tres obertures amb llinda de granit i brancals de totxo; la finestra central presenta una inscripció amb la data '1789', que correspon probablement a una de les reformes que ha sofert la masia al llarg del temps. A la banda nord-est de la masia, i separat de la mateixa, hi ha un paller de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. L'accés a l'interior es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt de totxo. 08081-4 Sot de can Dolça 41.7459300,2.4685900 455815 4621704 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081018. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74882 Can Casades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. XX Edifici de planta rectangular, format per dos pisos, amb coberta a dues vessants i ràfec de petita volada fet amb cabirons de fusta i rajoles. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt. A tocar de la porta d'accés hi ha un cos annex de planta quadrada i de la mateixa alçada que el cos principal, amb coberta piramidal. Va ser construït l'any 1900 com la primera casa de segona residència de la vall de Santa Fe. L'any 1987 va ser objecte d'una restauració i reforma integral i se li afegí el cos annex per als serveis sanitaris. L'edifici presenta un ampli jardí on destaquen tres magnífics exemplars de sequoies gegants, envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, cóm són diferents cedres i un gran avet del país. 08081-6 Vall de Santa Fe La casa va ser construïda a principis segle XX com a segona residència de la Comtessa de la vall de Canet, i l'any 1987, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, va ser restaurada i reformada completament. La seva construcció es relaciona al desenvolupament que la vall de Santa Fe va tenir en aquests moments. L'any 1906 Ramon Muntaner va comprar la Vall per a poder edificar un hotel a tocar de l'ermita i va haver d'obrir la nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena. La nova carretera va possibilitar la intensificació de l'explotació forestal de la zona amb la instal·lació de la serradora de Passavets. Ramon Muntaner també va haver de construir el pantà per obtenir energia elèctrica i va fer pujar la línia telefònica. d'aquesta forma es va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe. 41.7735900,2.4629000 455361 4624778 1900 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74882-foto-08081-6-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081027. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74883 Can Castanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castanyer - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Masia de volumetria singular, formada per un conjunt de diversos cossos fruit de les reformes i ampliacions produïdes al llarg del temps. La teulada té un canvi de nivell on hauria d'anar situat el carener, que permet articular el conjunt de cossos. Les façanes són de pedra vista. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra. Les finestres són petites, encercades amb pedra carejada i disposades irregularment. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. 08081-7 Turó de Can Castanyer 41.7414800,2.4034600 450396 4621246 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74883-foto-08081-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74883-foto-08081-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081028. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74884 Can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XVII Actualment està abandonada Can Costa és una masia situada a Mosqueroles, a les proximitats de can Patxot. És un edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants. La façana principal és arrebossada i mostra una asimetria amb el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra de tres graons. Les finestres són fetes amb carreus de pedra, i hi ha un rellotge de sol bastant descolorit sota el carener. La distribució interior es típica d'aquestes construccions, encara que sorprèn el desnivell dels seus pisos, que no són rectes en planta. Actualment es troba en un estat de conservació força precari degut al seu abandó. 08081-8 Mosqueroles 41.7294800,2.4385400 453305 4619894 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74885 Can Dolça de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolca-de-fogars - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Masia formada per un conjunt de diversos cossos situats a diferents nivells, que s'adapten al desnivell del terreny. Els murs de són de paredat comú, amb pedres cantoneres. El cos principal és de planta rectangular, format per planta baixa i pis superior. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb ràfec de fusta. La porta d'accés, a la façana principal, és d'arc rebaixat, i conté una inscripció: '1854'. Les finestres, disposades regularment, són quadrades i emmarcades amb carreus de granit. A l'esquerra del cos principal s'hi adossa un cos annex amb coberta a una sola vessant. En destaquen les finestres quadrades amb llinda de fusta, situada sota arc de descàrrega de pedra, i lleixa de llicorella. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. 08081-9 Sot de can Dolça 41.7443600,2.4664700 455638 4621531 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74885-foto-08081-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74885-foto-08081-9-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081037. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74886 Can Ferrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XV-XVIII Can Ferrers és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i, contràriament a l'arquetipus d'aquestes construccions, els pendents desguassen cap a les façanes llargues en comptes de fer-ho cap a les curtes. Els murs són de paredat comú arrebossat. La porta d'entrada és d'arc de mig punt revestida en pedra i les finestres són revestides amb carreus de pedra desbastada. Destaca un antic rellotge de sol amb una inscripció, situat a la façana principal. És originària del segle XV, tot i que el seu aspecte actual correspon a les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. 08081-10 Mosqueroles 41.7272100,2.4355000 453050 4619643 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74887 Can Gensana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gensana -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Masia formada per un conjunt de diversos cossos, amb façana reculada en referència al cos lateral. Els murs de són de paredat comú amb pedres cantoneres. La façana principal és orientada al sud i la porta d'accés és rectangular amb llinda i brancals de carreus. En destaca la finestra situada sobre la portalada, amb llinda i brancals de carreus de granit amb les arestes bisellades i lleixa emmotllurada; al seu costat hi ha una altra obertura de característiques similars però sense brancals ni lleixa. La resta de finestres són semblants, a excepció de les situades al soterrani, a la part posterior, que no són emmarcades. A una de les finestres hi ha la inscripció: '1615 MSU'. A la part superior del cos situat al darrera de l'edifici principal hi ha uns grans finestrals, oberts probablement aprofitant una antiga galeria de solana. 08081-11 Can Riera de Ciuret 41.7500700,2.4411800 453539 4622178 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74887-foto-08081-11-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081042. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74888 Can Ginesta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII-XVIII Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú sense arrebossar. En destaca la façana principal, amb el seu portal amb brancals de pedra i arrancament d'arc coronat amb llinda plana de fusta, emmarcada entre dos grans contraforts de pedra. Les finestres són carrades, una d'elles amb brancals de pedra amb arrencament d'arc coronat. Al davant de la façana principal hi ha l'era, de forma circular i feta de rajols. 08081-12 El Pertegàs 41.7132500,2.4596700 455051 4618081 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74888-foto-08081-12-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 931. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74889 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-3 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII-XVIII Es tracta d'una masia de mitja muntanya, orientada a migdia i adaptada a l'orografia del terreny. Els murs són de paredat comú amb pedres cantoneres i conserven part de l'antic arrebossat de morter de calç. L'edifici principal és de planta rectangular, format per dos cossos juxtaposats, el de llevant més alt que l'altre, amb coberta a dues vessants, i ràfec de rajola i teula girada. La façana de llevant presenta la porta d'accés a la casa, d'arc carpanell, amb dovelles i brancals de pedra amb arestes bisellades. Sobre la porta hi ha una finestra amb llinda de pissarra, amb la inscripció: '1789', brancals de granit i lleixa emmotllurada. A la façana lateral, les obertures són quadrades amb llinda de fusta i brancals de totxo, i la porta d'accés a les quadres, també és amb llinda de fusta i brancals de totxo. En destaquen els dos contraforts atalussats, i les pedres cantoneres embegudes dins del pany de paret, que denoten que la masia va ser objecte d'una ampliació posterior. 08081-13 Serrat d'en Grau 41.7403500,2.4510500 454353 4621094 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74889-foto-08081-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74889-foto-08081-13-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081045. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74890 Can Joan Hosta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-hosta - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Ha estat objecte d'una restauració recent. Can Joan Hosta és una antiga masia situada en un vessant de la muntanya, vora la carretera. Està formada per un conjunt d'edificis al voltant de l'era. La construcció principal és de planta rectangular, formada per planta baixa, pis i golfes. Presenta un cos adossat utilitzat com a ampliació de la vivenda i com a paller. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç. Les finestres són petites i rectangulars, sense emmarcament, i disposades irregularment. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. 08081-14 La Costa de Montseny 41.7562600,2.4147700 451348 4622880 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74890-foto-08081-14-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081050. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74891 Can Lleonart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. XX Edifici de planta rectangular amb una galeria adossada a la banda sud-est. La coberta és a dues vessants, amb ràfec de mitja volada. Les façanes són arrebossades i estucades, amb sòcol d'obra, i reguixos que simulen pedres cantoneres a les cantonades. Les finestres són rectangulars amb faixes d'obra. La part central de la galeria té una coberta a dues aigües sobre arc apuntat, i coberta a una vessant als costats, sobre quatre arcs de mig punt. Aquest conjunt queda tancat amb balustrada enfondida. Al soterrani hi ha tres finestres d'arc rebaixat. L'edifici és envoltat per un gran jardí tancat amb mur de paredat comú i reixa. 08081-15 Santa Fe 41.7753200,2.4659500 455616 4624969 1900 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74891-foto-08081-15-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081051. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74892 Can Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XX Masia de planta rectangular formada per dos cossos a diferents alçades. El més alt, amb coberta a dues aigües, i el més baix, amb coberta a una vessant. Els murs són de paredat comú, amb pedres cantoneres. La porta d'accés, situada a la façana principal, és rectangular amb llinda de fusta, sense més emmarcaments. Les finestres són rectangulars amb llinda de fusta, sense emmarcaments, amb lleixa de llicorella, i disposades regularment. Hi ha dos balcons-finestra amb barana de gelosia. A la façana lateral del cos més baix, hi ha tres finestres de les mateixes característiques que les anteriors. A la façana lateral del cos més alt hi ha dues finestres i una espitllera. 08081-16 Serrat d'en Grau La masia fou reconstruïda l'any 1976 aprofitant les restes de l'antic edifici, respectant el seu aspecte original. 41.7401600,2.4519000 454423 4621072 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74892-foto-08081-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74892-foto-08081-16-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081053. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74893 Can Mirabó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo-0 - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Masia situada a la plana de can Mirabó, a les proximitats de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, amb un annex adossat a l'esquerra, i coberta a dues vessants asimètrica. Ha estat restaurada recentment. Els murs són fets de paredat comú, actualment sense arrebossar. A la façana principal es situa la portalada amb llinda i brancals de carreus. Les finestres són de disposició regular, sense emmarcar. Darrera la masia hi ha un forn de planta semicircular. Davant de la casa hi ha l'era, feta de lloses de pissarra i restes de cairons de l'antic paviment. 08081-17 Plana de can Mirabó 41.7335600,2.4149500 451346 4620360 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081060. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
74894 Can Nofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Masia de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, i ràfec amb teula girada i doblec de teula a sobre. Les façanes són de pedra lligada amb morter amb pedres cantoneres sense treballar. A la façana principal la portada d'accés és d'arc carpanell de totxo col·locat a plec de llibre. En quant a les obertures, sobre la porta hi ha una finestra amb carreus de pedra poc treballats i al seu costat una espitllera; a la banda esquerra hi ha una altra obertura sense emmarcar. Al pis superior de la façana sud-oest hi ha una finestra que destaca per tenir la llinda i els brancals emmotllurats. 08081-18 La Costa de Montseny 41.7445600,2.4212700 451880 4621577 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74894-foto-08081-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74894-foto-08081-18-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081062. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc