API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
91612	Can Codina - Can Framis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-can-framis	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Només se'n conserva una part, ha perdut tota la coberta i es troba completament envaïda per la vegetació.	<p><span><span><span>Restes d’una casa situada a ponent de Can Mastroi, dins del bosc. Està completament envaïda per la vegetació, però s’endevina un edifici no massa gran, de planta més aviat rectangular, amb parets de pedra falcada amb trossos de teula i fang que semblen no depassar els tres metres d’alçada. S’hi endevinen murs transversals de compartimentació de les diferents habitacions.</span></span></span><br /> <br /> </p>	08082-185	Polígon 11 Parcel·la 42	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de l’any 1862, la casa era coneguda antigament com a Can Framis per ser el seu propietari, Guillem Framis. L'única informació coneguda més antiga és la proporcionada per aquest document, que a més indica que a més de la casa el seu propietari menava les següents terres: dotze quarteres i quatre quartans de terres, dividides de la següent manera: dues quarteres de vinya, mitja de sureda, quatre d’erm i quatre de secà, quatre quartans d’albereda i una quartera i mitja d’erm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1886 habita la casa Joan Camps, sense especificar si n’és el masover o ho té llogat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889, la propietat ha passat a mans de Bonaventura Codina, un ferrer d’Hostalric, sense que aquest hi visqui. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens però de 1896 hi estan empadronats el matrimoni Pau Siscart i Maria. Quan aquests marxen l’any 1899, la casa queda desocupada. L’any següent, adquireix la finca el propietari de Can Mastroi, Josep Tarruella, però sembla que no tornarà a ser habitada. </span></span></span></span></span></p>	41.7347300,2.6601200	471735	4620380		08082	Fogars de la Selva	Difícil		https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-02dsc2969.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-03dsc2970.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-04dsc2973.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-05p1510580.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En l’ortofotomapa en color de l’any 2000 consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya encara es pot veure tota l’estructura dels murs sense coberta. El camí de carro original pel qual s’hi accedia ara és un estret corriol pel qual cal obrir-se pas tallant la vegetació. Destaca, en una de les pedres visibles de la paret desbrossada, uns cercles que si bé a primera vista semblen pintats, són de fet, material ferruginós originat en el moment de la composició de la roca.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90745	Can Marc de l’Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-de-lestany	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.</span></span></span></span></span></p>	08082-3	Estany de Mas Mateu, a l’est del terme municipal	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7331300,2.7020500	475222	4620190		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-01p1490856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-02dsc0845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-03p1490835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-04p1490838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-05p1490851.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90746	Can Puiques; Can Puicus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiques-can-puicus	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Puiques, també conegut com Can Puicus, és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, a llevant de Can Marc de l’Estany i Cal Xebro. L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. Gràcies a fotografies aèries realitzades als anys 70 del segle XX podem descriure l’aspecte que tenia abans de la darrera reforma. Hi veiem un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a al façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals reservats com espais de treball. Aquesta unitat en el volum es trenca amb la darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant. L'element més destacable és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>l’era, situada a ponent, adossada al pou de Cal Negret.</span></span></span></span></span></p>	08082-4	Polígon 2 Parcel·la 19; a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>L’any 1779 era conegut amb el nom de la caseta del senyor Mirabell. En aquesta època hi vivien Antoni Gelmar i Anna Maria Ferrer, amb el seu fill Josep Gelmar i Ferrer, que l’any 1783 es casa amb Mariana Jofré i Cumaleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta que a l’any 1818, el fill i hereu Pau Gelmar i Jofré es casa amb Maria Vilà, de Sant Genís. L’any 1821 neix en Joan. En aquesta època, la casa es coneix com a Casa Nova de l’Estany. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846, l’hereu Joan Gelmar i Vilà es casa amb Magdalena Bancells i Soms, de Maçanet. L’any següent neix en Pau. Aquest es casa, l’any 1868, amb Julita Llopart i Solà, de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de 1862 consta com a propietari en Joan Gelmar de tres quarteres i dos quartans de secà, dues de vinya i dos quartans de terres ermes. Declaren una euga pels treballs agrícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 ja consta com a Can Puicus i el propietari és Pau Gelmar i Bancells, casat amb Julita Llopart Solà. L’any 1890 mor la Julita als quaranta-tres anys d’edat, deixant sis filles (Dolors, Joaquima, Carme, Ramona, Francesca i Gràcia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1896 també hi trobem en Pau Gelmar, casat en segones núpcies amb Maria Sureda i Saís, l’any 1892, que alhora era vídua de Joan Comas. També hi consten tres filles: Gràcia, Narcisa i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1901 hi consten l’Esteve Pons i la Isabel Mercader amb els seus fills, Maria i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1909 constat un nou canvi amb el matrimoni format per Joaquim Marlet i Deulofeu i Joaquima Gelmar, amb els fills, Marcel·lí, Pepita, Carmeta i Gracieta. L’any 1917 hi consten els mateixos. I que el Marcel·lí està fent el soldat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1926 ja hi trobem el Marcel·lí, casat l’any 1922, amb Caterina Carles, amb dos fills: Joaquim i Felicites. També hi viuen els pares del Marcel·lí: Joaquim i Joaquima. Sabem pel cens de l’any 1936, que l’any anterior havia mor la Joaquima Gelmar als setanta-quatre anys d’edat. Consten el vidu amb els fills i els nets. L’any 1942 és Joaquim Merlet Deulofeu qui mor, a l’edat de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Marcel·lí Merlet Gelmar i Caterina Carles Font, els avis; Joaquim Merlet Carles i Carme Nonell Vilafant, casats l’any 1952; i els fills Pilar, nascuda el mateix 1952, Caterina, nascuda el 1956 i Roser, nascuda el 1961. Joaquim Merlet i Carles fou regidor de l’Ajuntament de Fogars. Mor l’any 1982 als cinquanta-nou anys. La seva mare Caterina Carles Font morí l’any 1981, amb vuitanta anys; i el seu pare Marcel·lí Merelt Gelmar mor el 1985, amb vuitanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1974, Caterina Merlet Nonell es casa amb Gabriel Ribas i Cano. L’any 1975 neix la seva filla Maria Carme.</span></span></span></span></span></p>	41.7332700,2.7013600	475164	4620205		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-01p1490803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-02dsc0841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-03dsc0835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-04dsc0836.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-05p1490832.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El pou que hi ha al costat de l’era corresponia a Cal Negret, casa que s’aixecava on hi ha l’era i que es va desmuntar per traslladar-se a una altra ubicació.Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.	98\|119\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90747	Cal Xebro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xebro	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Can Gelmà adaptada a les necessitats actuals i modificada diverses vegades amb el pas del temps. S’ubica en una petita feixa elevada per sobre l’antic Estany de Mas Mateu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos més antic és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes estan arrebossades i pintades. S’adossen cossos de planta baixa i s’aixequen al seu voltant set nous cossos destinats a estables i serveis de l’hípica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca una petita era circular, tancada i amb accés per unes escales situades a ponent de la façana.</span></span></span></span></span></p>	08082-5	Polígon 2 Parcel·la 26, a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>Joan Jalmar consta com a propietari segons el cadastre de l’any 1862. Declara dues quarteres i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya, una de sureda, una quartera i tres quartans de bosc i una d’erm. Declaren tenir una euga pels treballs del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 hi consta el mateix Joan Jalmar i Matas, casat l’any 1876, en segones núpcies, amb Maria Vinyoles i Serra. Està empadronat un fill, Joaquim Jalmar Perich, del primer matrimoni amb Teresa Perich.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de l’any 1896 hi consten Maria Vinyoles, vídua en primeres núpcies de Francesc Serra, amb qui havia tingut tres fills: Manuel, Filomena i Montserrat. En Joan Jalmar, segon marit de la Maria, mor l’any 1890, a cinquanta-vuit anys d’edat, amb qui havia tingut dos fills: Joaquim i Rosa, amb Teresa Perich. En el cens hi consten Joaquim Jalmar i Perich amb la seva dona Teresa Dalmau i els fills Salvador, Conxita i Josep. Maria Vinyoles mor l’any 1898 als setanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1906, hi trobem una nova família formada pel matrimoni entre Josep Roca i Escolàstica Taverner i la Carme, filla d’ambdós. Al cens de l’any 1912, cal afegir-hi dos nous fills del matrimoni: Baldiri i Salvador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cens de l’any 1923 hi ha un nou canvi familiar a al finca. Hi figuren el matrimoni format per Narcís Ros i Teresa Pujol. L’any 1928 cal afegir-hi els fills: Clàudia, Josep, Miquel, Rosa, Guillem, Assumpció i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys quaranta hi trobem censats el matrimoni format per Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera i Nonell, juntament amb les seves tres filles: Maria, nascuda l’any 1941; Carme, nascuda el 1943; i Glòria. el 1947.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1962 hi figuren els avis, Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera Nonell; la filla Maria Carles i Barrera, amb el seu marit, Martí Llavina i Manresa, casats l’any 1958; i la filla d'aquests, Maria dels Àngels, nascuda l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació hi vivien el matrimoni format per Salvador Jalmar i Dalmau i Maria Palmada i Casals, amb el seu fill Llorenç. En Salvador mor l’any 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010 és una hípica.</span></span></span></span></span></p>	41.7340800,2.7031400	475313	4620295		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-01p1490862.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-02dsc0849.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-03dsc0855.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-04dsc0853.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els camps del davant eren un antic estany estacional on, segons informació oral, s’hi havia sembrat arròs.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90749	Casella dels peons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-dels-peons	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents situada al costat oriental de la carretera GI-512 de Fogars de la selva a Tordera, sobre una petita feixa elevada. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular que consta d’una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent, en direcció a la carretera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures: la porta d’accés en l’eix del mig i dues finestres en els eixos laterals. La porta és metàl·lica o amb reforç metàl·lic i les finestres estan protegides per reixes de ferro. Totes les obertures tenen arcs rebaixats de maó vermell vist que contrasta amb l’arrebossat pintat de blanc del parament de les quatre façanes. Un petit sòcol ressegueix el perímetre. Aquesta uniformitat de l’arrebossat també es trenca a la cornisa que recorre tot el perímetre de l’edifici i els escaires de les cantonades, també de maó vermell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a la façana principal hi ha un petit banc d’obra adossat a modus de pedrís. A la coberta, destaca un fumeral de coberta piramidal. A la part posterior hi trobem un petit cobert.</span></span></span></span></span></p>	08082-6	Polígon 2 Parcel·la 3, a l’est del terme municipal	<p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1910 apareix per primera vegada habitada per Pau Oller i Rosa Romà, amb els seus fills Joaquim, Josepa, Joan, Miquel i Dolors. Sabem que l’any 1916 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent figura en el cens en Valentí Pau i l’Alfonsa Vilafant, amb els seus fills, Jaume i Maria. L’any 1920 mor en Valentí, que era peó caminer, amb quaranta-un anys d’edat i la família marxa a Martorell de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 figuren empadronats l’Àngel Campuzano i Amàlia Aleman, naturals d’Archena; amb els seus fills Fermí, Joaquim, Àngel, Andreu, Josepa, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys quaranta hi trobem empadronats Joaquim Campuzano Aleman, casat amb Felicia Roca i Sureda, l’any 1941. L’any 1944 neix el seu fill Joaquim, que es casa l’any 1968 amb Dominga Garrido Fernández, a Casa de los Pinos (Cuenca). També hi consten els germans del pare: Andreu, Josep, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer cens que trobem aquesta casa és el de l’any 1962 on figuren el Joaquim Campuzano i la seva dona Felicia i el fill Joaquim. </span></span></span></span></span></p>	41.7402400,2.6970900	474812	4620980		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-02dsc0754.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-03dsc0753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-04p1490624.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La Casella dels Peons fou aixecada a principis del segle XX, en el context de construcció de la carretera. La seva funció era tant servir d'allotjament per als peons que hi treballaven com fer de magatzem per a les eines.Sabem pel cens de 1917 que Valentí Pau era peó caminer i vivia en aquesta casa però no sabem si els seus fills també ho eren. Però pot ser el moment que aquesta casa se la conegui per aquest motiu.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90752	La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08082-9	Riu La Tordera	<p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p>	41.7313700,2.6906300	474271	4619997		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90753	Mas Gavatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gavatx	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia ubicada a la riba dreta del Torrent d’en Calabrès o del Mas Gavatx, al límit amb el terme municipal de Tordera; al fons del Pla d’Anyells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual edifici és fruit d’una reforma de l’any 1881, tal i com indica la llinda de la porta d’accés. La planta és en forma de “L”. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquest cos s’aixeca damunt una antiga construcció anterior de la que s’ha conservat part de l’estructura i una inscripció en una llinda de fusta, probablement de la façana anterior, que indica l’any 1760. També es conserva el forn de llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: portal d’accés i dues finestres en planta baixa i balcó i dues finestres en planta pis. Destaquen les reixes de ferro forjat a les finestres de la planta baixa i la barana del balcó. Destaca un arc amb permòdols historiat a la planta pis. La llinda del portal és d’arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos en angle de 90º que s’adossa a la dreta del cos principal és d’una única planta amb coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la disposició simètrica dels diferents finestrals de les façanes que deixen passar molta llum. Són totes d’arc escarser amb recreixement emmarcant la finestra i cornisa sobresortint delimitada per pinyes decoratives. De les mateixes característiques és un cos adossat a la banda de ponent del cos principal.</span></span></span></span></span></p>	08082-10	Polígon 15 Parcel·la 2, a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>Pel cadastre de l’any 1862 sabem que el propietari era Ignasi Oms, de Blanes, declara nou quarteres i mitja de secà, quaranta-tres quarteres de suredes, tres quarteres de pollancres, setanta-set quarteres de bosc, cent setanta-sis quarteres de terres ermes i quaranta-una d’improductives. La peça del Mas Mateu que pertany a Fogars, constava d’una quartera de secà, una de bosc, tres d’erm i deu quartans de terres improductives. Una peça del veïnat de l’estany conté dues quarteres i mitja de secà. Disposa de dos bous per tasques del camp, també una euga i un ruc. A més de ramaderia que no s’especifica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament disposava d’unes terres que regava amb una sínia accionada a sang i darrerament, a motor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889 consta com a propietari en Jaume Maria Oms, però els masovers són en Josep Pons i Illa i la Rosa Tresserres i Comes, que són els avis. També hi viuen el fill Joaquim Pons amb la seva dona Narcisa Mercader i Oller i les seves filles, la Rosa i la Serafina. Al cens de l’any 1896 cal afegir-hi dos fills més: la Dolors i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 hi ha inscrits uns altres masovers: en Joan Roca i la Joaquima Bóta, amb el fill, en Domènec Roca, casat amb la Caterina Gironès i els seus fills Joaquima i Lluïsa. I en Josep, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Joaquima Bóta mor l’any 1906 amb seixanta-quatre anys d’edat, deixant quatre fills: Josep, Domènec, Dolors i Rita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1910 hi consten en Joan Roca, l’avi, en Domènec Roca, el fill, amb l’esposa Caterina Gironès i els seus fills Joaquima, Lluïsa i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910 es produeix un canvi a la unitat familiar. Hi trobem la Maria Comas, àvia; en Francesc Morell i la Carme Ruscalleda, joves, amb les seves filles Maria i Encarnació. També hi consta en Joan, de Maçanet, com a pastor de la casa. L’any 1920 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de ‘any 1923 hi figura el matrimoni format per Lluís Barrera i Àngela Nonell, amb els seus fills Martí, Dolors, Joaquim, Genís, Maria, Àngela i Pere. L’any 1931 mor l’Àngela a l’edat de quaranta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1956 consta el matrimoni entre Joaquim Barrera Nonell i Maria Sureda Turón; amb els seus fills Lluís, nascut l’any 194; Maria Rosa, nascuda el 1945; Joana, nascuda el 1947; Carme, nascuda el 1949 i Anna, nascuda l’any 1951. Pere Barrera i Nonell és solter. L’any 1957 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents propietaris seran Josep Marquès i Poch i Dolors Juli i Vilà; amb els seus fills Joaquima, Josep i Dolors.</span></span></span></span></span></p>	41.7357700,2.7076100	475685	4620481		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-01dsc0868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-02p1490869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-03p1490878.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-04p1490879.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-05dsc0867.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la zona nord, hi ha una gran bassa pel rec, actualment en desús, amb una barraca amb coberta de tartana, on hi ha el motor de la bomba de l’aigua.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90754	Pont de la Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08082-11	Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet	<p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p>	41.7451800,2.6697200	472538	4621537	1918	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Alexandre-Gustave Eiffel	Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90758	Pou de Cal Negret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p>	08082-15	Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p>	41.7330800,2.7010400	475138	4620184		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90766	Torderada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torderada	<p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOU i ILLA, Joan, BOU I PLA, Joan, VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). Tordera, el riu al centre de la vida, <em>dins Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 12, pp. 146 a 158. Dosrius: Ajuntament de Dosrius – Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAVON, David; PANARERA, Josep Maria (2020). La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals. <em>Dins </em>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, p. 137-162.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Apel·lació tradicional i popular amb la qual els habitants de Fogars de La Selva i dels pobles per on transcorre la Tordera anomenen comunament les revingudes del riu provocades per la pluja i els temporals.</span></span></span></span></span></p>	08082-20	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Històricament es coneixen torderades esdevingudes amb una certa freqüència; les darreres més importants són amb l’episodi del Glòria. El 20 de gener de 2020, el sòl era humit i les capes freàtiques força plenes degut a les pluges dels mesos abans. Normalment es produeixen un parell o tres crescudes “torderades”anuals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1969 es conserven dades de torderades amb pics superios als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 destaquen els 1.250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys vuitanta, concretament l’any 1982 fou de 1.000m3/segon, mentre que el 1986, fou de 400m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de 2019, la torderada, en el seu pas per Fogars de la Selva era de 120m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 21 de gener de 2020 van caure més de 250mm a diversos indrets de la conca i la Tordera, va registrar un cabal màxim de 250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 22 de gener, l’endemà, els cabals es duplicaren, arribant als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de gener s’arribà al pic màxim malgrat que només precipitaren uns 20 mm; això fou degut en gran part que la capa freàtica ja no podia absorbir més aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7351900,2.6715300	472684	4620427		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joaquim Farguell, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, alerta sobre el perill de construir a proximitat de les lleres de la Tordera i dels sistemes hidrològics en general, que en molts indrets són ocupats per zones industrials, habitatges, serveis esportius, administratius i escolars.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90767	Cal Relat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-relat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Relat, està situat en un petit veïnat format per dues cases més, Can Taiola i Can Merla, al nord-oest de la Serra de Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, identificables per la coberta, a un sol vessant. Al davant de l’era, hi ha un seguit de construccions més modernes i d’altres reformades l’any 2006, amb cobert a un sol vessant, que fan de tanca natural de la finca. </span></span></span></span></span></p>	08082-21	Polígon 10 Parcel·la 45	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862, Jaume Relat, natural de Sant Feliu de Terrassola, consta com a propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Rosa Casadessús. Juntament amb la casa s’inventaria una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i dues quarteres i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 ja consta com a propietari el fill del matrimoni precedent, Segimon Relat i Casadessús, vidu de Teresa Valls i casat amb segones núpcies amb Narcisa Camps Bancells, amb la qual no tindrà descendència (ella mor l’any 1895 amb seixanta-vuit anys). En Joan, fill del primer matrimoni, Joan Relat i Valls, també viu a la casa amb la seva esposa, Maria Rabassa Arbós (casats l’any 1869). Ambdós tindran set fills (Esteve, Josep, Francesca, Gràcia, Teresa i Consol i Lluïsa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Relat i la seva esposa moriran joves; la Maria l’any 1901 amb cinquanta-quatre anys, i en Joan sis anys després amb seixanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, l’hereu és l’Esteve Relat, maridat amb Carme Llopart i Pagès. Al cens de 1920 són els propietaris de la casa; hi viuen amb els seus fills Jaume, Pepet, Maria i Pepeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys després, el matrimoni continua vivint a la casa, però també el seu fill Jaume, que ja consta com a casat amb la Dolors Pons i Romaguera (que mor l’any 1961). L’any 1931 neix la seva primera filla, Gràcia, i l’any 1936, la Carme. També consta un noi, en Jaume, que esdevindrà alcalde de Fogars. Aquest ocuparà el lloc entre el 26 de juliol i el 15 de maig de 1938, i serà executat a la ciutat de Girona, l’any 1941.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940, la vídua continua a la casa on viu amb les seves filles, Gràcia i Maria del Carme i una tia paterna, la Josepa Relat i Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Dolors es casa en segones núpcies amb Joan Olivers i Joher (mor l’any 1988) i l’any 1947 neix una nena, Enriqueta, Oliveres i Pons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 la Dolors i en Joan continuen vivint a la casa juntament ara amb la filla del primer matrimoni, la Gràcia Relat, casada l’any 1954 amb Pere Ferran i Tornés. Aquests tindran tres fills (la Dolors el 1955, en Jaume el 1958 i en Josep el 1964). </span></span></span></span></span></p>	41.7242400,2.6769200	473128	4619210		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90767-03dsc0969.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90768	Cal Sardanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sardanet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Sardanet és una casa situada a la carena de la Serra d’en Merla, al sud-est de la població, al costat oposat de Can Safanga, gairebé a tocar amb el límit del municipi de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa als quatre vents, de planta rectangular i consta d’un cos principal i un petit cos annex a un dels costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables i es distribueixen a partir de tres eixos de verticalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La portalada és de doble fulla, de fusta, emmarcada per dovelles i marxapeus de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cos annex, amb coberta a un sol vessant que serveix per endreçar les eines del camp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra, arrebossat i sense pintar. Destaca dessota mateix del carener un rellotge de sol amb gnòmon. Però ja fa anys que ha perdut qualsevol rastre de policromia. Recolzada a la façana, s’alça una pèrgola amb una vinya.</span></span></span></span></span></p>	08082-22	Polígon 10 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span>Segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. El cens de l’any 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa els mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme). Però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills (Jaume i Elvira), fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7212000,2.6834400	473669	4618871		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-02p1490983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-03p1490984.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot el perímetre de la casa està envoltada per un paviment format per diverses fileres de rajol que protegeix la façana de les humitats.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90770	Can Casals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p>	08082-24	Polígon 10. Parcel·la 19	<p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7216500,2.6764200	473085	4618923		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal.		45	1.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90771	Can Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Comas és una caseta als quatre vents situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, a tocar del camí, entre Can Merla i Can Safanga. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’annex situat a mà esquerra de la façana principal, és el clàssic cobert amb teulat a un únic vessant, de teula àrab, que tant pot servir de galliner com per endreçar-hi les eines. A mà dreta de l’edifici principal, l’annex és més gran amb una única obertura que ocupa gairebé la totalitat de la façana, sense porta, que serveix de garatge i com a llenyer. El parament és d’obra arrebossat amb morter de calç sense pintar. </span></span></span></span></span></p>	08082-25	Polígon 10. Parcel·la 16.	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1962, la casa pertany a Rosa Grimal (vídua de Pere Alaquart), que coincideix amb el primer motiu amb el qual es coneix la casa. Es casa en segones núpcies amb Joan Llopart. La propietat també té quatre quarteres i un quartà de terres, repartides entre erm i vinya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, la casa consta com a propietat de Maria Alaquart i Grimal (filla de Rosa Grimal i Pere Alaquart) que hi habita amb el seu espòs, Josep Comas i Babiana i els seus cinc fills (Joan, Josep Maria, Enriqueta, Joaquim i Gràcia). Quan ella mor, l’any 1892, el seu marit continua vivint-hi amb els fills, que amb els anys aniran marxant. En tot cas, en el cens de 1905, hi continua vivint en Josep Comas amb l’hereu, Joan i la seva jove, Filomena Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 entra a viure-hi, probablement com a llogaters o masovers una nova família, el matrimoni Romà Ros i Martínez i Joaquima Llavina i Camps, i Joan Camps i Carme Ruscalleda. Al 1912 Romà i Joaquima ja tenen dos fills, que surten censats, fins l’any 1919 marxen a viure a Can Sureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920, Joan Comas Alaquart i Filomena Llopart tornen a la casa pairal amb els seus fills (Pepet, Teresina, Enrica, Pepeta i Joan), fins que es perd el rastre en els anys de la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys 1940, hi trobem assentada la família Enrica Rich i Puig, vídua de Martí Fons i els seus fills Joaquim i Pere. Posteriorment, entre 1940 i 1945, entra a viure el matrimoni compost per Joan Rovira i Mercader i Maria Sunyé Mercader, amb els seus quatre fills: Anneta, Jaume, Maria i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 fins l’any 1960, ocupen la casa novament la família Fonts. El matrimoni Joaquim Fonts i Rich amb la seva esposa Lourdes Comas i Arboix, i els seus dos fills, en Pere i la Maria Teresa. També viurà amb ells, la mare d’en Joaquim, l’Enrica Rich. </span></span></span></span></span></p>	41.7218000,2.6811300	473477	4618938		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-02p1490970.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-03p1490976.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90773	Can Marlet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marlet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Marlet és una casa als quatre vents situada a la carena de la Serra de Can Merla, formant un petit veïnat juntament amb Can Taiola i Can Relat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses modificacions i afegits. S’endevina un cos principal, de planta rectangular, al qual en algun moment s’allargà la façana cap els costats. Consta de planta baixa i pis, restringit només a un dels costats de la casa, ja que el teulat baixa molt per la façana de ponent. La coberta, refeta fa relativament poc temps, és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, són petites, sense elements decoratius. Aquesta unitat trenca amb una possible darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant, i s’adossa al que probablement fos una cort amb paller. </span></span></span></span></span></p>	08082-27	Polígon 10. Parcel·la 42	<p><span><span><span><span><span>Segons cadastre de 1862 la casa es coneix com a Can Pol. El seu propietari és Tomàs Tamís, que disposa de dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 canvia de propietat, passa a mans de Rosa Deulofeu i Tauler amb el seu fill Joaquim Marlet i Deulofeu. La Rosa era vídua de Bonaventura Marlet, mort l’any 1883. És per aquest Bonaventura que la casa serà coneguda amb el motiu d’Antic Ventura Merla. La Rosa mor just en el canvi de segle XIX al XX amb seixanta-nou anys. Joaquim Marlet i Joaquima Gelmar són els joves que hi viuran amb son fill, Marcel·lí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909, la casa s’anomena Can Marlet. És en el mateix any que apareixen dos nous habitants, probablement llogaters, Josep Mercader i Maria Novell, amb la seva filla Francesca, que l’any 1917 ja tenen inscrits dos fills més, en Joaquim i en Joan. Hi viuran fins l’any 1922, que marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 hi trobem Francesc Vilà i Bóta, casat amb Maria Marlet. En Francesc era originari de Can Borràs. El mateix any d’entrar a viure, la Maria mor amb quaranta-sis anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 hi viu Jaume Pimàs, Elisa Pàs i el pare d’ell, Jaume Camps i Pimàs, que només hi residiran tot just un any, ja que marxen a viure a Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1926 consten a la finca el matrimoni Joan Montfulleda i Vedaguer i Mercè Iglesias Vinyoles, amb els seus fills, Joan, Concepció i Pere. Els dos fills aniran a la Guerra Civil. Els pares moren, primer la Mercè, l’any 1951 i en Joan el 1956.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca passa a mans de l’hereu, Joan Montfulleda Iglesias, que hi viurà amb la seva esposa, Maria Garròs i Ferrer (maridats l’any 1949). Tindran tres fills, la Montserrat (1950), l’Antoni (1954) i en Joan (1958).</span></span></span></span></span></p>	41.7250700,2.6758600	473040	4619303		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90773-03p1500030.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També es coneix com a Can Pol, Antic Ventura Merla.Al darrera de la casa havia existit una font, coneguda per la Font de Can Marlet, que segons la tradició servia per a posar-hi els llobins (Lupinus albus) en remull. Aquesta planta herbàcia, coneguda també com a tramús, cultivada serveix per a millorar la qualitat del sòl, per obtenir farratge per al bestiar i també per a menjar el seu gra, semblant a una ametlla però més rodona.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90774	Can Safanga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safanga	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La coberta s’ha refet recentment	<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada al vessant de secà de la Serra de Can Merla, a l’extrem sud del municipi. Les seves terres limiten amb el municipi veí de Tordera. És de planta rectangular i consta d’un cos principal, dos cossos annexos als laterals i dos darrera, adossat a la façana orientada a nord-oest. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, restaurada fa relativament poc temps, amb el carener perpendicular a la façana principal, però lleugerament desplaçat cap a un costat degut a alguna reforma posterior. Sobresurt un ràfec i l’extrem del carener està decorat amb un espanta bruixes de ceràmica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Conserva el forn de pa i, a la part del darrere, coincidint amb el fumeral, i el celler tot i que la premsa del vi ja no hi és. El portal és de fusta, sense pedra dovellada, però amb decoració d’arc escarser. La resta d’obertures de la planta pis respecten una certa simetria. El parament és d’obra arrebossat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, a mà dreta de la casa, l’antiga l’era de batre, amb paviment a base de cairons. En un dels costats s’hi conserva la base de granit de la premsa del vi, actualment exposada al Museu de la Pagesia. Hi destaca una inscripció gravada a la part frontal “PAV / 1726 / BALAGUE”. </span></span></span></span></span></p>	08082-28	Polígon 10. Parcel·la 14 i 15.	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre, l’any 1862, la casa té una quartera i sis quartans de terres de secà, una quartera i quatre quartans de vinya i dues quarteres i cinc quartans de terra erma. També declaren tenir un ruc com animal de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, Joaquim Pons i Gai n’és el propietari, casat amb Gràcia Fontlladosa i Figre, amb la qual tenen vuit fills ( Josep, Jaume, Segimon, Josep, Maria, Gràcia, Dolors i Antònia). L’any 1906 mor en Joaquim Pons, amb setanta-dos anys. A la casa, a més de la mare, conviuran el seu fill Miquel i la seva esposa Maria Romaguera, que en el cens de 1920 ja els consta amb cinc fills (Gràcia, Joaquim, Carme, Francesc, Dolors i Àngela). L’any 1911 mor Gràcia Fontlladosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 continua present a la casa la mateixa família. El 1927 mor amb cinquanta-tres anys, Maria Romaguera. L’any 1931, la casa queda a càrrec del fill Joaquim casat amb la Gràcia Clos i els seus dos fills, en Joan i la Carolina. En Miquel Pons, vidu, mor amb vuitanta-set-anys, el 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua sempre en mans de la mateixa família, per descendència. Entre 1956 i 1960, Joaquim Pons i Romaguera i Gràcia Clos i Fugaroles són els avis de la casa, que tiren endavant en Joan amb la seva esposa Dolors Ros i Pujol, maridats l’any 1954. Tindran tres fills, en Joaquim (1958), en Joan (1962) i la Rosa (1964).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 mor Joaquim Pons i Romaguera i dos anys després ho fa la seva esposa Gràcia. </span></span></span></span></span></p>	41.7207100,2.6821300	473560	4618817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-02dsc0949.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-03p1490995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-04p1490993.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part del darrera de la casa es conserva la bassa d’aigua amb canyissar, excavada al sauló.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90775	Can Taiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Taiola, és una casa de pagès situada al nord-est de la Serra de Can Merla, conformat per dues cases més, Cal Relat i Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant les diferents coberetes. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, com a diferents espais de treball. Tant pel que fa a la cort com pel que fa al garatge per la maquinària necessària pel treball de la terra; ambdós annexos presenten una coberta a un sol vessant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element destacable des d’un punt de vista històric o arquitectònic pel que fa a la casa. Al costat del garatge hi ha el pou amb l’antic abeurador adossat, que continua abastint d’aigua de boca. A la cuina, conserva el forn de pa, que el propietari encara utilitza durant els mesos d’hivern.</span></span></span></span></span></p>	08082-29	Polígon 10. Parcel·la 40.	<p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1862, consta com a propietari, Francesc Verdaguer. A més de la casa, disposa d’una quartera de secà, una quartera i mitja de vinya i una quartera i set quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, hi estan censats en Francesc Verdaguer i Mir, casat amb Joaquima Comas i Valls, ambdós de Tordera. En el cens també hi consten els seus sis fills (Joaquim, Narcisa, Joan, Llorenç, Domènec i Gràcia). Francesc mor l’any 1895 amb seixanta-dos anys. La seva vídua, mor set anys després, l’any 1902, però en la documentació hi consta una nova filla, Maria. L’hereu, Joaquim Verdaguer, es casa amb Teresa Canaleta, que es posen al capdavant de la propietat, amb la seva filla Dolors. En el cens de 1909 ja consten tres fills més, la Joaquima, la Isabel i en Francesc. I al cens de 1920 hi ha inscrita una nova nena, la Rosita. En l’inventari de l’any 1927, el matrimoni continua inscrit però només amb dos fills, el noi, en Francesc i la darrera de les filles, la Rosita. L’any 1936, a la casa només hi estan censats el matrimoni i en Francesc, l’hereu que haurà de tirar endavant la casa i les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1939, just després de la Guerra Civil, mor la Teresa Canaleta, amb seixanta-cinc anys. I dos anys després, el 1941, en Francesc, ja s’ha casat amb Victòria Rodrigo i Serra. L’esposa però, mor jove, l’any 1954 amb trenta-cinc anys, deixant tres fills, la Maria (1941), la Teresa (1944) i en Josep (1948). En Francesc, per tirar endavant es casa en segones núpcies amb Narcisa Sabater i Comes, originària de Grions. Ella morirà l’any 1980 i ell, cinc anys després. </span></span></span></span></span></p>	41.7243700,2.6756700	473024	4619225		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-02dsc0966.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-03p1500026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-04p1500034.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al capdavall de les feixes, no massa lluny del torrent, conserva la bassa.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90776	Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p>	08082-30	Paradís, 10 · 08002 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418	1913	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa	En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90777	Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes.	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p>	08082-31	Plaça Serra de Marina, s/n	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p>	41.7228100,2.6747500	472947	4619052		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel.	98\|94	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90778	Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08082-32	Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90780	Ca l’Aiguader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Ca l’Aiguader és una casa de pagès situada en els actuals límits septentrionals de la urbanització el Parc dels Prínceps i al sud de Can Roca. L’edificació actual està formada per diversos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. De les obertures només destaca una cara antropomorfa damunt la finestra de la planta baixa. L’eix central està desplaçat en relació al carener. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos dret de l’edifici antic eren els estables de les vaques. La coberta també és de teules àrabs però d’un únic aiguavés. És de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia els estables. Conserva l’estructura i la menjadora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un cos adossat a la façana de ponent dedicat a les tasques del camp (corrals, paller, etc.). Un primer tram és de planta baixa i pis i el segon tram és només de planta baixa. La coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant hi ha annex una construcció residencial moderna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca l’era a l’angle sud-oest i una bassa excavada en el sauló, on hi abeuraven les vaques.</span></span></span></span></span></p>	08082-34	Polígon 9 Parcel·la 47	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Josep Boadas. Declaren sis quartans de secà, una quartera de bosc de gavella i tres quarteres i sis quartans de terres ermes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 hi consta com a propietari en Pau Xapellí i Pinadella, casat en segones núpcies amb Joaquima Reixach. Era vidu en primeres núpcies de Maria Govern i Cases, casats el 1862. La Maria Govern procedia de can Caiao, una casa propera que es cremà l’any 1870. Morí l’any 1885 als quaranta-set anys d’edat. Deixà sis fills del matrimoni amb en Pau Xapellí: Jaume, Tomàs, Joaquim, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1904 hi continuen vivint el fill d’en Pau, Jaume Xapellí i Govern, casat amb Margarida Ponsatí i amb la seva filla Carme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 en Jaume Xapellí i la la Margarida Ponsatí ja són avis. Josep Corones, d’Hortsavinyà i Carme Xapellí són els joves, casats l’any 1910. Tenen dos fills: en Jaume i en Francesc. En Josep Corones mor el 1918. L’avi Jaume Xapellí mor l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins el 1928 continuen vivint-hi Margarida Ponsatí, vídua de Jaume Xapellí; i Carme Xapellí, també vídua; en Francesc i en Jaume, els fills. Aquesta família es trasllada a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1933 hi trobem nous propietaris: Mercè Jacinta Expòsita amb el seu fill Joan Martí, procedents de Can Casals. En Joan es casà amb Josepa Canyes. En Josep, l’Andreu i en Francesc en són fills seus. En Josep morí a la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mercè Jacinta Expòsita mor l’any 1956 als noranta-un anys d’edat. El seu fill Joan casat amb Josepa Canyas, mor el 1958 amb seixanta-set anys d’edat. La Josepa mor el 1959 amb seixanta-tres anys d’edat. El seu fill Andreu Martí i Canyes hi viu amb la seva esposa Dolors Sureda i Fàbregas, casats el 1949, i amb les seves filles Josefa i Francesca. La primera neix el 1950 i mor el 2004; i la segona neix el 1954.</span></span></span></span></span></p>	41.7295000,2.6759900	473053	4619794		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-02dsc1026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-03p1500139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-04p1500137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-05p1500142.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Popularment es coneixia com a can Cossé, mutació del nom del propietari al segle XIX, Josep Boadas.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90781	Cal Sèndic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sendic	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció als quatre vents situada a la riba esquerra del Torrent de Can Sardanet. Per sota el carrer del Verge (sic) de Montserrat de la urbanització el Parc dels Prínceps. És una construcció moderna edificada per damunt d’una casa anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Pels laterals hi ha uns cossos annexos que tenen la coberta a un nivell inferior a la principal, d’un únic aiguavés. No destaca en sentit històric o arquitectònic cap element. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de blanc. La façana nord és de totxo vist.</span></span></span></span></span></p>	08082-35	Polígon 10 Parcel·la 31	<p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de l’any 1862 hi consta Pau Fors com a propietari que posseïa una quartera i mitja de secà, mitja de vinya i dues i mitja de terres ermes. En els llibres parroquials de 1856 trobem el casament amb Escolàstica Martí, que morí l’any 1883 sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pares d’en Pau eren en Joan de Canet i la Mariana de Fogars del Montseny. Els pares de l’Escolàstica eren en Manuel Martí d’Anglesola i la Margarida Tamís de Sant Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 el propietari és en Pau Mas Montella que hi vivia amb la seva esposa Margarida Pol i Bassedes. La Margarida mor el 1891 amb quaranta-tres anys d’edat sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1896 en Pau Fors es casa en terceres núpcies amb Josepa Illas i Bruguera. Aquesta és, alhora, vídua de Joaquim Romà, amb qui tingué cinc fills: Joaquima, Rosa, Maria, Lluïsa i Joan. En Pau Fors mor aquest mateix any a l’edat de cinquanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1909 hi viuen la Josepa Illas i el seu fill Joan Romà. El 1915, Joan està casat amb Enrica Montfulleda. L’any 1920, a més, hi consten els fills de la parella: Angeleta, Joaquim i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 mor la Josepa Illas, als setanta-nou anys. Hi queden en Joan amb l’Enrica i els fills: Angeleta, Joaquim, Joaquima i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1953 mor Enrica Montfulleda i Xampeny als cinquanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Joan Romà Illas, avi; Joaquim Romà i Montfulleda i Clàudia Ros i Pujol, els joves. Aquesta parella tindran dos fills: en Joan neix l’any 1947 i en Josep neix el 1954. L’any 1967 mor l’avi. El pare mor el 1979.</span></span></span></span></span></p>	41.7237300,2.6805900	473433	4619152		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90781-90781-02p15000372.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90783	Can Caseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-2	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Caseta és una casa de pagès als quatre vents situada entre el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Cal Sardanet i el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, formant un petit veïnat, juntament amb Can Patiràs, Can Cases, Can Corpet i Can Damià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Malgrat els diferents cossos afegits, la darrera restauració ha permès obtenir un aspecte homogeni de tot el conjunt. Tant pel que fa als afegits laterals, com als diferents espais de treball, presenten els teulats a un sol aiguavessant, de teula àrab. També, modernament, s’ha tancat l’espai d’accés a la casa amb un muret de pedra i barana de fusta i el terra s’ha recobert de rajol tradicional pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són de pedra vista per l’edifici principal, si bé antigament eren recoberts per una capa de morter de calç. No obstant, permeten veure l’aixecament de la coberta i les diferents crugies originals. La pedra es combina amb el maó, que a més de ser el material emprat en la construcció per als diferents edificis annexos, és el material emprat per decorar els encontorns de totes les obertures i decoració d’ampits. Destaca una pèrgola adossada a la façana principal i annex dret que protegeix l’entrada a la casa, i també un rellotge de sol d’autor, realitzat damunt d’una llesca de pedra irregular, però de superfície plana, collat a la paret. </span></span></span></span></span></p>	08082-37	Polígon 10 Parcel·la 74	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p>	41.7258100,2.6861900	473900	4619382		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-02p1500069.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-03p1500064.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-04p1500068.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al davant de la casa hi ha el pou que serveix per a aigua de boca. Destaquen els dos pilars de maó, que sostenen l’estructura de fusta amb el travesser per a posar-hi la corriola, substituïda per uns ganxos emprats en altres temps per a netejar el fons dels pous i safareigs, que sostenen un test decoratiu. La boca està protegida per un reixat recobert amb una plataforma de fusta realitzada amb taulons.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90784	Can Cassart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassart	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Cassart és una casa de pagès situada a tocar de Can Roca pel límit meridional, entre el Torrent de Can Roca i el Camí de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat a la façana de llevant, aixecat transversalment destinat a usos agrícoles, amb un cobert adossat, amb coberta a un aiguavés, on hi ha un pou que, segons la inscripció, es construí l’any 1923. Un altre cobert s’adossa a la façana de ponent; també d’un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element a les obertures que destaqui per la seva manufactura. La porta d’accés és amb arc escarser fet de maons. La resta de llindes són rectes. El parament és mixt, arremolinat amb pedres i maons vistos.</span></span></span></span></span></p>	08082-38	Polígon 9 Parcel·la 16	<p><span><span><span><span><span>Aquesta casa que des del segle XIX es coneix amb el nom de Can Cassart, antigament era propietat del Mas Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa, a més dels porxos, galliners i altres dependències pròpies, l’any 1755 hi havia un forn de rajols i teules del qual avui encara se’n conserva la part inferior de la façana amb la boca d’accés a la fogaina. La dada de l’existència del forn queda corroborada perquè en aquesta casa s’hi instal·len aquell mateix any el rajoler Mateu Reiner i Llinàs (†1773) i la seva esposa, Maria Butina (†1764), ambdós originaris de Vidreres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la família Cassart se sap que abans de venir al mas, havien viscut en una casa anomenada l’Hotalet, conegut també per Cal Xixó, de la qual en el cadastre de 1862 consta com a propietari en Pere Cassart, maridat amb Rosa Melcior. Aquest Pere era rajoler d’ofici del Mas Massó Petit. Van tenir varis fills, Josep (†1764) i Bartomeu, que serà rajoler d’ofici com son pare. El primer, es casa amb Anastàsia Ruscalleda (†1770) l’any 1749 (viuran a la Caseta de la Rectoria de Fogars i més endavant a l’Hostalet). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep i Anastàsia tindran varis fills, en Jaume Cassart (1750-†1790) que l’any 1774 es casa amb Magdalena Soliva. L’any 1787 neix l’hereu, en Pere que es casa amb Maria Gelmar l’any 1813. Tenen dos fills, la Maria Cassart i Gelmar (1813-1858) i en Pau (1817).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, la pubilla, Maria es casa amb Tomàs Freixes i Mas (†1889). Aquest matrimoni consta que habiten l’actual Can Cassart, del qual, en el cens de 1862, consta com a propietari Tomàs Freixes i Mas. Juntament amb la casa, declara tenir una peça de terra de mitja quartera de secà, una quartera de sureda, tres quarteres de bosc de gavella i vuit quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest matrimoni neixen set fills: la Josepa, el 1839); en Jaume (el 1841); en Joan (el 1843); en Manuel (el 1847) i la Justa (el 1850). Aquesta darrera, més tard esdevindria propietària de Cal Xixó; l’Esteve (el 1853); i finalment la Dolors (el 1856).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor la Maria Cassart i Gelmar, amb quaranta quatre anys, el seu espòs es casa l’any següent en segones núpcies amb Antònia Llavina i Planelló, de Centelles, amb qui tindrà quatre fills més: Josep (1859); Joan (1862); Bernardina (1865) i Justa (1868). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, consten empadronats al Mas Cassart, la vídua Antònia Llavina i Planelló (†1911) amb els joves, Joan Freixes i Llavina (†1935) i la seva esposa, Francesca Torrent (†1941). Amb ells també hi viu un nebot de deu anys, fill de Justa Freixes i Cassart (que ja havia mort) i d’Esteve Cama, propietaris de l’antic Hostalet o Cal Xixó. Es tracta del nen, Joan Cama i Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896, a Can Cassart hi continua vivint la mateixa família però amb els fills del matrimoni: Dolors (1891); Joaquim (1893); Joan (1899).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920 la casa és habitada per l’hereu, en Joaquim Freixes que s’acaba de casar amb Josepa Marlet. També hi estan empadronats els pares del Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1928 ja hi consten els dos fills de Joaquim i Josepa, en Josep (1922) i en Robert (1925-†1950). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil espanyola, Can Cassart també serví de seu del correu de Fogars, fins als anys cinquanta, activitat que passà a Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Freixes Marlet es casa l’any 1946 amb Àngela Barrera Nonell, del Mas Gavatx, que continuaran vivint a la casa amb els avis, fins que l’any 1956 marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1959, a la casa s’hi troben censats una família de masovers composta pel matrimoni, Salvador Roure i Puigjermanal i Maria Madí Salip i la seva filla Lluïsa. L’any 1961 neix en Josep, i l’any 1967, en Jordi.</span></span></span></span></span></p>	41.7348100,2.6738000	472873	4620385		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-01p1500085.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-02p1500084.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-03p1500088.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-04p1500089.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-05p1500080.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Davant la casa, a la primera feixa, darrera els galliners, es conserva part d’un forn d’obra.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90785	Can Damià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-damia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Damià és una casa de pagès situada a l’extrem est del municipi de Fogars de la Selva, en el veïnat homònim, juntament amb Can Patiràs, Cans Cases, Can Corpet i Can Caseta. Està situada a tocar del camí que va de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa tal i com la veiem avui és fruit de la darrera reforma, que queda molt ben marcada observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. En la darrera reforma s’ha fet saltar l’arrebossat de morter de calç de la façana principal deixant al descobert la pedra i el maó que envolta la majoria d’obertures. El portal és d’arc escarser, amb portes de fusta, de doble fulla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta, per la façana de llevant hi ha el porxo. És de planta rectangular, amb entrada frontal. La coberta és a un sol aiguavés, de teula àrab. Les quatre façanes estan arrebossades amb morter de calç. A ponent del cos principal hi un altra annex característic d'aquestes construccions. És de planta rectangular, amb cobert a un sol aiguavés, de teula àrab. La planta baixa presenta la façana repicada, deixant a la vista el parament, de pedra i maó. Destaca el portal, d’arc de mig punt, amb ampits i arcada formada per varies fileres de rajol pla. La planta pis trenca amb un arrebossat i pintat. Les dues obertures originals estan emmarcades. La modificació es va realitzar durant la darrera reforma, amb brancals i llinda decorades amb pedra irregular de cara plana. A més de treure el morter de calç que protegia la pedra, es retirà el cobert que protegia l’aigüera de rentar la roba i alguns pedrissos. Actualment només conserva un abeurador fet de pedra i arrebossat, emprat com a jardinera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, a la façana de llevant del porxo es conserva una part important de l’antiga era de batre, amb el terra de cairons.</span></span></span></span></span></p>	08082-39	Polígon 10. Parcel·la 53.	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, Bonaventura Saurí (originari de Grions) és el propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Maria Poch (originària del veïnat de Ramió). Juntament amb la casa, declara una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i mitja quartera de terra erma i deu quartans de secà, mitja quartera i vinya i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró general de 1889 consta com a propietari Feliu Llopart i Soler, casat amb Margarida Pons i Saurí. A la casa hi viuen també els fills de la parella, Joan, Jaume, Domènec, Miquel, Josep i Francesca. L’any 1891, l’hereu, Joan Llopart (†1935), es marida amb Josepa Tresserras (†1946) que en el cens de 1909 també hi consten els seus fills, Carme, Maria, Joaquim i Marcel·lí, a més del mosso, Pere Manzanilla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1914, consten els mateixos propietaris i fills però s’hi ha d’afegir una nena, l’Angeleta. L’any 1927, Joan Llopart i Josepa Tresseres són els avis, i encapçalen la finca, Joaquim Llopart (†1978) i Matilde Colomer (que s’havien casat l’any 1924), que tindran dos fills, en Joan i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p>	41.7270100,2.6872000	473984	4619514		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90785-02dsc0997.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90785-03dsc0994.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Dessota mateix del carener del cos principal la casa tenia un rellotge de sol que conservava el gnòmon de vareta. Era rectangular, del tipus vertical declinant. Tot i que força esborrat, desaparegué amb el repicat de la façana per deixar la pedra vista.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90786	Can Llagosta de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-baix	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>L’actual casa és moderna, construïda damunt l’antiga. Està ubicada entre ca l’Aiguader i Can Xapellí i és de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest.</span></span></span></span></span></p>	08082-40	Camí de Can Xapellí, 11	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la casa rep el motiu de Can Miquelet, probablement degut al nom del seu propietari, Miquel Illas Murguera (originari de Tordera, vidu de Teresa Bruguera, de Grions, morta l’any 1880). A més de la casa es declaren cinc quarteres de terres, entre dues de bosc de gavella, dues i mitja de terra erma i mitja de secà. El matrimoni tindrà varies filles i un fill: Rosa (1845), Josepa (?), Gràcia (1851), Agustí (1855) i Maria (1858). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa, amb el pare hi viurà la tercera de les filles, Gràcia, que l’any 1877 es casa amb Manel Serra i Vinyoles (†1916), de Cal Cerdà. Miquel Illas mor l’any 1896 amb vuitanta-tres anys, però la parella continuarà vivint-hi amb els seus fills: Maria (1877), la Rosa (1881), l’Enric (?), en Josep (?) i en Joaquim (1888).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquests fills, qui es quedarà a la casa serà en Josep Serra, que es casarà amb Concepció Llobet. La parella té varis fills (Joaquima, Àngela, Daniel, Joaquim, i les bessones, Maria i Montserrat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua passant de pares a fills. Als inventaris parroquials de 1940 i 1945 hi habiten el matrimoni Josep Serra Illas i Concepció Llobet Nonell amb els seus fills, Daniel, Maria i Montserrat. L’any 1954, la Montserrat es casa amb Salvador Coll i Matamala, de Calella, amb qui tindran dos fills, l’Antoni (1954) i en Josep (1956). L’any següent la família es trasllada a viure a Calella. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La casa, potser va quedar a l’abandó, ja que consta com a ensorrada. Damunt de les seves restes s’hi construí la casa actual.</span></span></span></span></span></p>	41.7304600,2.6741200	472898	4619902		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-02p1500152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-03p1500154.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Creiem que cal referenciar-la perquè a través de les dades recopilades per Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007), ens ajuden a entendre l’evolució social i econòmica del municipi entre els segles XIX i XX.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90787	Can Patiràs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patiras-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa rural situada entre el Torrent de Can Sardanet i el Pla de Can Miró Vell, al costat de Can Caseta i per sota Can Damià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb un lleuger cos que sobresurt per l’angle nord-est. Consta de planta baixa i pis, amb un cos afegit a la façana sud-est, de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El parament és en part vist i en part fet de maó. Només el cos annex a ponent està arrebossat i pintat de blanc. Les obertures tenen la llinda de maó distribuïda a plec de sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre de Can Patiràs es conserva en un estat excepcional. El terra està recobert per cairons i protegit per un muret de pedra amb desaigües a tot el perímetre. Al centre de l’era, destaquen quatre cairons decorats, amb incisió de grossor variable en el fang encara tendre. Dos d'ells presenten l’esgrafiat clàssic del ventall o línies solars, amb els quarts i les hores. Els altres dos, contraposats simètricament, tenen esgrafiat un cap humà. El primer representa una dona amb el cabell rinxolat que li cobreix el clatell, mentre que en el cairó contraposat, hi ha el cap d’un home somrient, amb barret i cabell curt.</span></span></span></span></span></p>	08082-41	Polígon 10 Parcel·la 71	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862 consta com a propietari en Pere Coromines i declara una quartera i dois quartans de secà, una quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terres ermes. També declaren un ruc per treballar la terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 hi trobem inscrits la Maria Coromines, vídua de Pere Coromines amb els joves Josep Coromines i Maria Tarrés. La Maria Coromines mor aquell any a l’edat de seixanta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1896 hi trobem el matrimoni format per Josep Coromines i Maria Tarrés, amb els seus dos fills (Dolors i Josep). L’any 1906 cal afegir una filla més, l’Emilia. L’any 1909 mor la Maria Tarrés amb només trenta-vuit anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916 hi viuen Josep Coromines, vidu, amb els tres fills: Dolors, Josep i Emilia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1922 hi consten Josep Coromines, vidu, amb el fill homònim i la seva esposa Àngela Romà. D’aquest matrimoni són els fills Joaquim, Àngela i Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 hi figuren els avis Josep Coromines Tarrés i Àngela Romà Sala. L’Àngela mor l’any 1961 als seixanta-set anys. En Joaquim Treserres i Iglesias i Àngela Coromines Romà, casats el 1946, són els joves. Antoni i Dolors són els fills. Aquesta família es trasllada a Can Cases de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents habitants de la casa seran Rafel Heras i Roure i Felicita Marlet i Carles, casats l’any 1951. Els seus fills són en Jordi, nascut el 1952, i en Lluís, nascut el 1959. </span></span></span></span></span></p>	41.7257800,2.6858000	473867	4619378		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-02dsc0984.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-03p1500038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-04p1500040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-05can-patiras-era-2-detall.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-06p1500052.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Ha estat restaurada amb criteris que respecten l’arquitectura tradicional i l’entorn.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90788	Can Pere Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llobet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Can Pere Llobet és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització del Parc dels Prínceps, entre Can Tomaset i Ca l’Aiguader; <span><span>a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. No hi ha cap element destacable a nivell arquitectònic pel que fa a les obertures, que són de factura moderna. El parament és arrebossat i pintat de blanc. A la part dreta de la façana s'hi adossa un cos amb coberta de fibrociment i aquest té un petit apèndix en angle, en relació a la façana principal, amb coberta de teula àrab a un únic aiguavés. Per la part posterior adossada, també s'hi observa una construcció més moderna.</span></span></span></span></span></p>	08082-42	Polígon 9 Parcel·la 34	<p><span><span><span><span><span>Pere Llobet i Ramillans neix l’any 1819 a Can Llobet de Baix i és fill de Francesc Llobet i Mariana Ramillanses. Quan es casa amb Joaquima Romaguera, de Tordera, hereta el mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 té declarades vuit quarteres de terres: tres de secà, una quartera i nou quartans de bosc de gavella i sis quarteres de terres ermes. Mor l’any 1887 als seixanta-vuit anys d’edat. La Joaquima, el 1874, amb cinquanta-tres, deixant els fills Francesc, nascut el 1847; Joan, nascut el 1852 i Josepa, el 1860.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 hi consta en Francesc Llobet i Romaguera, casat l’any 1875, amb Joaquima Nonell i Foscas; amb els seus fills Pere, nascut el 1876; Maria, nascuda el 1882 i Carme, el 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 hi continuen constant Francesc Llobet i Romaguera i Joaquima Nonell i Foscas. També hi figura el fill Pere Llobet, casat l’any 1902 amb Maria Serras; i el net Francesc Llobet Serras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 hi consten els mateixos habitants, però aquell mateix any mor Pere Llobet, als trenta-cinc anys d’edat, deixant tres fills: Francesc, Joaquima (nascuda l’any 1906) i Oleguer. En Pere era regidor de l’Ajuntament. L’any 1918 moren els avis Joaquima Nonell, de seixanta-tres anys, i Francesc Llobet, de setanta-dos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 hi viuen Maria Serras, vídua de Pere Llobet, amb Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, casats l’any 1927.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1940 i 1945 es troben inscrits l’àvia Maria Serras i Pons; els joves Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, i la nena Àngela Clos i Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Maria Serras i Pons, besàvia; Francesc Llobet i Serras i Carolina Clos Fulgarolas, avis, Ferran Tornés i Regàs i Àngela Clos i Pol, joves; i Carme Llobet Nonell, tia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maria Serras i Pons mor l’any 1965, als vuitanta-un anys. La tia Carme mor soltera l’any 1979, als noranta-quatre anys, després d’haver viscut durant molts anys a l’Argentina. Era coneguda popularment com l’americana.</span></span></span></span></span></p>	41.7306400,2.6773900	473170	4619920		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-02dsc1022.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-03dsc1023.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90790	Can Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Tomaset és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització el Parc dels Prínceps, a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està formada per diversos cossos annexos afegits en diferents ampliacions i destinats a usos diversos. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té una porta d’accés i una finestra en planta baixa i dues finestres en planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un cos de coberta a un únic aiguavés, destinat en part a garatge o magatzem. La seva façana sobresurt de l’alineament del cos principal i en l’angle d’unió amb els dos cossos hi ha una porta d’accés de llinda plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat a la façana de ponent és d’una única planta, amb la coberta d’un únic aiguavés i estava destinat a usos agrícoles. Disposa d’una porta d’accés i una finestra amb reixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot el parament és arrebossat i pintat de color groc, només per la façana principal. Davant mateix del cos principal hi ha un pou, amb porta metàl·lica.</span></span></span></span></span></p>	08082-44	Carrer Montseny, s/n	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de l’any 1862 figura com a propietari en Tomàs Giralt i declaren mitja quartera de secà, tres quarteres de bosc de gavella i una i mitja de terres ermes. Sabem que Tomàs Giralt era fill d’un tal Tomàs Giralt de Verges, i d’Antonia Cantal d’Hostalric. Mor l’any 1872 i en la partida de defunció consta que fou de mor violenta. Estava casat en primeres núpcies amb Rosa Domènec, amb qui tingueren un fill, Jaume, i una filla, Maria. Es casa en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons una tradició oral, “durant l’última guerra Carlina un escamot de soldats a cavall buscaven en Tomaset. Varen anar a casa seva i en Tomaset, en veure’ls, arrencà a córrer cap el bosc, anant bosc endins fins que li va semblar que estava salvat. Els soldats que l’empaitaven a cavall l’havien perdut de vista, però seguiren endavant fins que els cavalls es varen aturar a l’indret on ell es trobava. Segons explica la tradició, els cavalls l’havien seguit amb l’olfacte i d’aquesta manera el varen poder enxampar i tot seguit el van matar.” La gent gran recorda que en aquest indret, situat en el turó de Can Simó hi havia una creu de recordatori, que es coneixia com la Creu d’en Tomaset.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consta com a propietari el seu fill Jaume Giralt i Domènec. També hi figuren el matrimoni Joaquim Jalmar i Barrera i Maria Valls i Castany.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El primer cens parroquial d’aquest mas no es troba fins l’any 1904, amb la inscripció de Domènec Verdaguer i Loreto Grèbol i la de les seves filles, Victòria i Conxita. En el cens de l’any 1906 hi trobem també a Teresa Grèbol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909 hi trobem una nova família formada per Josep Perxacs i Joana Canyellles i els seus fills Vicenç i Miquel. L’any 1912 mor Joana Canyelles i la resta de la família marxa a Lloret. Durant un període de temps, la casa queda deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però l’any 1914 ja hi consten nous habitants: Josep Serra, àlies Llagosta, i Concepció Llobet; amb el seu fill Joaquim. Dos anys més tard, el 1916, es traslladen a viure a la Rectoria i entren nous masovers: Feliu Ros i Rosa Cubias amb els seus fills Joan, Maria, Carme, Joaquim, Pepet i Angeleta. L’any 1921 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta que a l’any 1922 hi vivien Joan Tresserres i Dolors Iglesias i els seus fills Anneta, Pepet, Joaquim, Francesc i Teresa. Segons Jaume FUGAROLAS, i Josep CAMPS, (2007) en són propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de 1940 i 45 s’hi troben inscrits Joan Tresserres i Romaguera i Dolors Iglesias Roura, amb els seus fills Josep, Joaquim, Francesc i Teresa. L’any 1943 en Francesc fa el soldat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen la parella formada per Josep Tresserres i Iglesias i Júlia Argelés i Verdaguer, casats l’any 1947, amb els seus fills Joan, nascut el 1948, i Anna, nascuda l’any 1962. L’any 1970 mor Josep Tresserres i Iglesias als cinquanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-02p1500122.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-03dsc1017.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom de Can Tomaset ve del diminutiu del propietari Tomàs Giralt.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90792	Freixeneda de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixeneda-de-can-roca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></p>		Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.	<p><span><span><span><span><span>Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p>	08082-46	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7351300,2.6727500	472786	4620420		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-02p1500114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-03p1500111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-04p1500115.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90793	Rellotge de sol de Can Caseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-caseta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol d’autor situat a la façana de migdia de Can Caseta. Es tracta d’una llesca de pedra irregular, però de superfície plana, collada a la façana de la casa, amb un parell de cargols en acer inoxidable. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi han gravat dos cercles que representen l’astre solar. Les hores estan disposades a l’interior dels dos cercles. Marquen des de les vuit del matí a les quatre de la tarda, representades en xifres romanes. A l’interior del primer, a tocar de la línia perimetral del disc solar l’autor hi ha gravat nou línies solars portades a la mínima expressió. El gnòmon és de vareta.</span></span></span></span></span></p>	08082-47	Polígono 10 Parcela 74	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p>	41.7257800,2.6862400	473904	4619378	2014	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90793-01p1500069_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Daniel Jordà Regàs	Aquest rellotge de sol no consta a l’Inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90794	Rellotge de sol de Can Caseta 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-caseta-2		XX		<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol d’autora situat a la façana de migdia de Can Caseta 2. És del tipus rectangular, realitzat amb rajols ceràmics disposats en fileres de 4 x 6, amb un total de 24 rajols de color groguenc. Està esgrafiat damunt de la ceràmica. A l’encapçalament s’hi llegeix el lema amb lletra lligada: “Amb sol, ombra i geometria / mesura les hores del dia. “. Al rajol número 4 de la capçalera, el nom de l’autora, els graus d’orientació i la data de realització: “Marta Jordà Regàs / Δ = 45o O / ( λ = 41 o N / Març 1996”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les hores estan representades per xifres romanes, que senyalen de les 10 del matí a les 7 del vespre. Inclou les hores astronòmiques i les línies de declinació solar amb els solsticis i equinoccis. El gnòmon és de vareta.</span></span></span></span></span></p>	08082-48	Polígon 10 Parcel·la 74	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p>	41.7259200,2.6863300	473911	4619394	1996	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90794-02p1500074_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90794-01dsc0985_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marta Jordà Regàs	Aquest rellotge de sol no consta a l’Inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90799	Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simon-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Simon és un dels masos més importants de Fogars. La masia està situada a l’est del municipi, a tocar del meandre de la Tordera i a llevant del turó homònim. Dominant una gran plana al·luvial a la llera dreta del riu i molt a prop de l’església de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per diversos cossos adossats o no a l’edifici principal, que configuren una construcció closa per dos barris on l’era queda fora del tancat, a l’altre costat del camí i en una feixa més elevada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal, reformat recentment, consta de planta baixa i pis. La coberta té dos nivells és a dues vessants però l’aiguavés que desaigua a la façana de ponent és més alt i llarg que l’aiguavés que desaigua a llevant. En tot cas, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica en els tres eixos de verticalitat. L’eix central també està desplaçat i ve definit pel portal rodó dovellat d’accés, a la planta baixa, i una finestra a la planta pis. D’aquesta finestra destaca l’espitllera que té per sota l’ampit, que juntament amb els brancals i la llinda són de pedra treballada. L’eix dret ve definit per una finestra amb reixa de ferro forjat en planta baixa i una finestra, també amb espitllera a la planta pis, però a un nivell més baix que la planta del cos central. Totes dues tenen els ampits, els brancals i les llindes de pedra treballada. Una única finestra trobem en l’eix de ponent, però també amb ampit, brancals i llinda de pedra. En aquesta finestra no hi ha espitllera. Un pedrís sobresurt a la façana. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de color vi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de dependències i cossos envolten el cos principal amb un tancament d’obra i un accés lateral amb petita coberta de teules àrabs a dues aigües i barri de barrots de ferro, de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-50	Polígon 7 Parcel·la 7	<p><span><span><span><span><span>Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007) creuen que la denominació té l’origen en els antics fundadors del mas i situa l’establiment abans de l’any mil. En el fogatge de 1497 consta el nom de “Simon Johan”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits més antic que es conserva, de l’any 1576, es troba la primera referència familiar, per la mort de Rosa Blanca Simon. Aquesta ordena en el seu testament una fundació de misses per a la seva ànima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja a l’any 1580, neix Jerònima, filla de Jeroni Simon i de Felipa Simona. En Jeroni era del mas Planasdevall, però adquireix el cognom per casament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1614, Montserrat Simon, fill de Jeroni i Felipa està casat amb Joana Anna i neix la seva filla Maria Simon. Paula Simona, germana de Joana Anna, es casa l’any 1636 amb Feliu Gotarra de Llagostera. A l’acta de casament consta el celebrant, mossèn Marià Sella i Gener, amb la presència dels sacerdots Joan Pareta, rector de Fogars, i Pere Vilar, resident del priorat de Roca-Rossa i gran assistència de gent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Figura que a l’any 1658 mor Jaume Serra, casat amb Maria Simon, filla de Montserrat i Joana. L’any 1671, el seu fill Josep Simon es casa amb Maria Pujades. L’any 1672, tenen un fill de nom Pau. La Maria Simon mor el 1697.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Maria Pujades mor el mateix any de naixement del seu fill desconeixent si és durant el part. En Josep es casa amb segones núpcies amb una altra Maria. En el llibre de Jaume Fulgaroles i Josep Vilà (2007,169) no queda clar si en Pau és fill del primer matrimoni o del segon, ja que serà l’hereu. Sembla que tindrà dos fills amb el mateix nom i l’hereu serà el segon. Possiblement es degué a la mort del primer. Potser per aquest motiu li van posar el mateix nom. Però es casa amb una Maria i tenen sis fills: Francesc, Pau, Joan, Maria i un altre Pau (?). L’hereu és en Francesc, nascut l’any 1706. Es casa amb Teresa Xurrich i l’any 1738 neix el seu fill Francesc Simon Xurrich. Coneixem el serviment del mas que consta com a bouer en Francesc Vendrell, com a vaquert en Genís Mitjar, l’Elisabet com a minyona, en Salvador Algars és el mosso i l’Antoni Pallicer, el criat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1758, en Francesc es casa en segones núpcies amb Teresa Jalmar. Però mor el 1767.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pau Simon institueix un censal per misses per les ànimes del seu pare Josep i de la seva madrastra Maria, en poder del notari d’Hostalric Pere Gualsa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717 consta que el Reverend Francesc Puig era vicari de Fogars i feia de mestre de minyons a Can Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, segons consta en un llibre de comptes parroquial, el mas Simon paga per tradició primícia de totes les seves terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1753 mor Josep Simon, prevere i reverend a l’edat de cinquanta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francesc Simon Xurrich es casa amb Teresa Ametller, amb qui tindrà una filla: Teresa Simon Ametller. En segones núpcies es casa amb Maria Matas i Pasqual, l’any 1797. Mor l’any 1819 a l’edat de vuitanta-un anys. La filla es casa el 1797 amb Pau Matas i Pasquals, de Tordera. Tindran un fill: Francesc Matas i Simon. Aquest es casa amb Antònia Crous d’Arbúcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 també hi trobem la família Roca com a masovers. L’any 1756 neix la filla dels masovers: Casilda Roca. Poc temps després, en Rafel Roca compra el mas Garriga que passarà a ser el mas Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1775 hi trobem nous masovers: Francesc Pivingut i Serafina Rossell, amb els seus fills Josep, Joan, Margarida, Maria i Josep. També hi consten les minyones, Mariana Cahun i Serafina Anglès, i el mosso, Francesc Anglès. En una altra masoveria hi vivien en Josep i en Joan Tusell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els masovers que consten l’any 1819 són el matrimoni format per Joan Matas i Pasqual i Cecília Puig i Jordà. El primer és el germà de Pau, el marit de la Teresa Simon. Tenen quatre fills: Pau, Llorenç, Maria i Justa. A més dels masovers figura el servei: Josep Morell, Pau Batlle, Joan Pagès, Isidre Sant Vicenç i Anton Guilló són els mossos; Margarida Ruhí i Sagués és la minyona. Joan Matas mor el 1846 als setanta-un anys i el 1856 ho fa Cecília Puig, als vuitanta anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Francesc Matas i Crous, casat amb Engràcia Rodés. Declaren vint-i-nou quarteres de secà; onze quarteres de sureda; vint-i-quatre quarteres de pollancres, cent tres quarteres de bosc; noranta-dues quarteres de terres ermes i onze quarteres d’arenal. Per extensió seria el segon mas més important de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bestiar de treball constava de vuit bous, una mula, dues eugues i dos rucs. El mas Roure era del mateix propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el mateix cadastre s’hi troba ubicada una resclosa, de la que en deriva una sèquia que desemboca a una altra resclosa situada més avall, a l’altura de la Rocassa. En un llibre d’actes municipals es parla d’aquesta resclosa construïda en un lloc anomenat les Farreres, l’any 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 el propietari és Ramon Matas i Rodés, conegut com “don Ramon”. Neix el 8 de març de 1859 i mor el 1932 a l’edat de setanta-tres anys. En morir, era vidu de Pilar Cuitó i Barril. El mas estava habitat per masovers: Pau Mercader i Pons, vidu, i Joaquim Mercader i Oller i Joaquima Lloreda, joves; Miquel Mercader Pons, solter i germà de l’avi i Isabel Marceder i Oller, filla de l’avi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 hi trobem la mateixa família. La parella formada pel Joaquim i la Joaquima tenen 4 fills: Pau, Josep, Joan i Francesca. En Joan Alsina figura com a mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1912, el mas passa a mans d’Àngela Guifré i Boada, vídua de Josep Rabassa i propietaris del mas Planasdevall. </span></span></span></span></span></p>	41.7389780,2.6896861	474196	4620843		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-01p1500236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-02p1500269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-03p1500239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-04p1500248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-05dsc1349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-p1500253.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una era de considerables dimensions s’aixeca a pocs metres del conjunt, en una feixa més elevada a ponent del camí d’accés a la casa. Està completament coberta de vegetació.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90800	Casa Nova d'en Plans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-plans	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents de planta quadrangular formada per dos cossos adossats. El principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs de forma piramidal i amb ràfec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat s’hi adossa un cos de planta baixa i pis amb la coberta plana de terrat català amb barana de balustrada per tres dels seus costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són llisos, arrebossats i pintats, amb un sòcol al voltant de les quatre façanes. No destaca cap element ornamental ni obertures des d’un punt de vista arquitectònic, ja que és una construcció reformada modernament.</span></span></span></span></span></p>	08082-51	Polígon 7 Parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>Alguns autors consideren que la finca on s’aixeca actualment aquesta casa correspon a l’antic Mas Massart, abandonat a causa de les pestes, i que posteriorment foren arrendades a la família d’Antoni Planasdevall, propietaris de l’antic Mas Planasdevall de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència moderna que parla dels habitants de la Casa Nova d’en Plans és de l’any 1817; quan es casa en Miquel Renart Castanyer de Riudellots, amb Maria Roure de Sils. L’any següent neix el seu primer fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1819 s’anomena Casa nova de Can Plans i és habitada pel referenciat matrimoni que figuren com a masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1831 neix una filla, la Florentina; que anys més tard es casaria amb Francesc Romaguera de Tordera, que seran els masovers de Can Planasdemunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, l’hereu Josep Renart i Roure es casa amb Cecília Mató i Juanama, germana del rector de Fogars, Josep Mató i Juanama. Cecília mor a l’any 1854 a l’edat de vint-i-vuit anys, després d’haver parit un fill, de nom Miquel i que, anys més tard, figuraria com a farmacèutic de Palafrugell. Josep es casa en segones núpcies amb Rosa Pagès, de Martorell. En Josep mor el 1860 als quaranta-un anys. El pare moriria tres anys més tard, als setanta anys, essent el propietari de la Rajoleria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1900, el mas surt inscrit amb el nom de Casa Nova de la Rectoria. Hi són censats Salvador Horta Bach, vidu d’Esperança Vila Sabieti, casat en segones núpcies amb Carme Rabassa Planasdevall, amb les filles Montserrat i Caterina. També s’inscriu Eulalia Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 s’anomena casa Horta per Josep Horta que la compra a Josep Rabassa. Hi ha inscrits com a masovers Francesc Romaguera Renart, fill de Florentina. Aquest s’havia casat el 1896 amb Dolors Solé Pons, de Ramió; amb qui havia viscut a la masoveria de la rectoria fins el 1904. També hi figuren la seva filla Josefa, nascuda el 1896 i en Jaume Xapellí Romà, nascut el 1898, llogat com a sagal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916, Salvador Horta Bach ven la casa i una vinya a Francesc Rabassa Gifré.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1925 s’inscriuen Francesc Romaguera i Dolors Solé. La seva filla, Josefa, es casa el mateix any amb Joaquim Rabassa. En Jaume Xapellí n’és el mosso. L’any 1926 neix el primer fill, en Joan i el 1930, l’Eduard. L’any 1936 mor en Francesc Romaguera de seixanta-sis anys d’edat, que havia estat l’alcade de Fogars entre 1930 i 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1954 mor l’àvia Dolors Solé als setanta-set anys; i l’any següent mor la Josefa Romaguera als cinquanta-nou.</span></span></span></span></span></p>	41.7385000,2.6817300	473534	4620792		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90800-90800-02dsc13262.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90804	Església de sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església és un dels quatre elements que conformen un conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada.<br /> <br /> El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades.<br /> <br /> A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al reverend Rafel Massot que diu així: 'D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N'.<br /> <br /> Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.<br /> <br /> Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central, Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església amb la rectoria, on hi ha un pou.</span></span></span></p>	08082-55	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800000	473390	4620867	1590	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-02dsc1314.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-03dsc1287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-04dsc1305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-05dsc1310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-06p1500167.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que el patró principal de l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla, s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90808	Goigs en honor de Sant Cebrià, bisbe i màrtir. Patró principal de Fogars de la Selva.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-sant-cebria-bisbe-i-martir-patro-principal-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>GARCIA CARBONELL, Marina; ROIG TORRENTÓ, Assumpta (2012). La tipografia Carreras. La trajectòria d’una col·lecció de matrius xilogràfiques des del barroc fins al segle XX. Dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 53, pàgs. 393-409.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta Carreras de Girona que es canten per la seva festa, el 16 de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de línies en forma de guionet disposades en horitzontal pels costats i vertical per la part superior i inferior. Al dessota, centrat, “Tipografia Carreras.-Gerona”. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Cebrià abillat amb robes de bisbe i el bàcul a mà esquerra. Aquest sant, normalment porta en una mà una espasa o un ganivet que no s’observa en aquest dibuix tot i la posició un xic estranya de la seva mà dreta, com si en algun moment s’hagués obviat de posar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats del sant, en castellà: “Gozos en / honor de / San Cipriano / Obispo y Mártir / Patrón principal de / Fogars de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una decoració vertical de guionets seguint la decoració de l’orla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig Fogás us escolta / pel seu Patró celestial, / Cebrià, guardeu’ns de mal / i sieu el nostre guia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan totjust la Fe Cristiana / lluïa com un nou sol, / fou Cartago, l’africana, / qui gronxà el vostre breçol; / si en les paganes doctrines / sou encara alliçonat, / Jesús ja us tenia ullat / per les milícies divines//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la dolça poesia / i en les arts del ben parlar, / i en elles fóreu preciar; / eren d’eloqüència humana, / vostres llavis, un riu d’or/ on s’hi abeurava el cor / de la joventut pagana. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fama ja pregonava / vostre nom per tot arreu / quan el Cel us convidava / sota l’ombra de la Creu / a Cicili escollia / per a tornar-vos cristià, / i: “En ma Fe a Ciprià, al cor li deia, inicia”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja la celestial doctrina / de Jesús crucificat / per sa formosor divina / us té tot enamorat; / del baptisme l’aigua pura / us fa un lliri de blancor / i la mel del diví amor / una bresca de dolçura. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou l’amor a la pobresa, / abrivat pel vostre zel, / que als pobres vostra riquesa / us feu donar per a guanyar el cel / lliure d’afers de la terra / vostre cor enyoradís / muntant fins al paradís / deixa enrere l’altra serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fet ministre de l’Altíssim / amor a déu us foneu / quan al calze d’or finíssim / els vostres llavis poseu; / i amb aquell foc que us arbora / prediqueu als africans/ [inici de la segona columna] i els duen fets cristians / a Jesucrist que els enyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Cartago adolorida / i amb els ulls negats pel plor / veu passat d’aquesta vida / a Donat el seu pastor, / cuidant-vos l’ànima encesa / de divina caritat, / us aclama per Prelat / per guarir de l’orfanesa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si en vós troba al Bisbe destre / en virtut i santedat, / en doctrina troba al mestre / com l’havia somniat; / el vostre bàcul, que empra / al pobre i al malaltís, / assenyala el paradís / al feble que dubta encara. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com un sol mancat de tares, /que les ombres totes fon, / les vostres obres preclares / il·luminen tot el món: / en lluitant amb l’heretgia / esmortida la deixeu. / fent tornar molts cors a Déu. / quan l’infern ja els engolia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre llibre del Martiri / és de flaire celestial / té senyors del nevat lliri / de puresa virginal; / la donzella i la matrona / el vellet i el jovincel / hi cullen perles del cel / per lluir en sa corona. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Esmercàreu vostra vida / cultivbant místiques flors, /quan elles treien florida / us robaven les amors; / Jesucrist que es complavia / amb l’esclat d’aquell verger, diu: “Les flors i jardiner / pel meu cel, jo les voldria”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>¡Camp de xeixa segadora / com al món mai s’hagués vist, / pom de fruita collidora, / Església de Jesucrist! / altra cop un crit de guerra / s’aixeca contra els teus sants, / i la sang dels cristians [inici de la tercera columna] /novament rega la terra. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No us esglaien les tortures / les cadenes i grillons / ni els bramuts plens de sutzures /que us reclament pels lleons; / bon pastor de les ovelles / té com un deure sagrat / en els riscos del remat / posar l’ànima per elles. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els fidels que en vós hi veuen / al Bisbe del seu amor / us amaguen i sostreuen / a les ires del Pretor; / més vós, víctima escollida, / volenter us presenteu / i vostre fe confesseu / fent ofrena de la vida.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En judici sens clemència / sou per Deci condemnat, / i us ribriquen la sentència / de morir decapitat; / quan veieu que és arribada / l’hora de la vostra fi, / la paga feu al botxí, / del treball, a l’avançada.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prompte el vostre cap rodola / de la daga al cop certer, / i la terra s’enrojola / com capoll de magraner; / vostra sang és recollida / amb fervor pels cristians / mentre Déu entre els seus sants / us compta en la eterna vida. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tendre amor, que ell us tenia, / bon Jesús, ha reflorit, / quan son cos els ulls cloïa, / els badava l’esperit; / ara, faç a faç us mira/ entre efluvis de claror / i abraçat amb Vós, Senyor, vostra magnitud admira./</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordeu màrtir insigne, / que sóu nostre protector, / desde el Cel oïu benigne / els sospirs del nostre cor; bons esplets, bones anyades us preguem que ens conseguiu, més de Fe i amor ompliu / nostres cases isolades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis beate Cipriane//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Infirmitatem nostram respice. Omnipotens Deus: et quia pondus pròpia actionis gravat, beati Cypriani màrtyris tui atque Pontificis, intercessió gloriosa nos protegit. Per Christum Dominum Nostrum: Amen. (Con licencia eclesiàstica).</span></span></span></span></span></p>	08082-57	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391400,2.6800600	473395	4620863		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-03.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La impremta gironina Tipografia Carreras, fou fundada l’any 1842. El seu fons, conservat al Museu d’Art de Girona, compta amb una interessant varietat iconogràfica que va des del segle XVII fins al segle XX, que la família Carreras adquirí en llarg del temps com a nissaga d’impressors a d’altres antigues impremtes gironines.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90809	Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars		XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-58	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800100	473391	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90810	Jaciment arqueològic de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Aquesta zona de protecció arqueològica comprèn les construccions de l’església, el comunidor i la rectoria per la seva rellevància històrica, ja que qualsevol reforma que impliqui remoció del sòl pot aportar dades de caràcter històric-arqueològic de valor documental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret de l’església, però exempt als quatre vents, hi trobem un comunidor de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent i que un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lela a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cementiri es troba a la banda de migdia.</span></span></span></span></span></p>	08082-59	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6801200	473400	4620854		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-01p1500219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-02dsc1283.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-03p1500166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-04p1500199.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No confondre amb el jaciment de la rectoria vella, conegut com el Pla del Reclam.	98\|94	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90813	Rectoria de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent. Un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p>	08082-62	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...) quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390900,2.6803100	473416	4620858		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-01p1500199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-02dsc1319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-03dsc1322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-04p1500201.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90815	Molí de Can Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-planes	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). Molinos y norias. Panorama Balear, nú. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca. Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Restaurat a principis del segle XXI	<p><span><span><span><span><span>Molí de pales amb doble safareig, situat a mà esquerra del camí que mena a Can Planes d’Avall, en una feixa planera coneguda amb el nom de Camp Moret. S’utilitza per a l’extracció d’aigua del subsòl que s’acciona amb la força del vent, a partir de sis pales i una cua o guia, tot de xapa metàl·lica. Tres de les pales estan pintades de color vermell, mentre que les altres i la guia ho són de color gris. L’estructura és senzilla, a partir d’un eix central (cigonyal, biela i tija) i un cèrcol petit on se subjecten les pales. Aquesta estructura està inserida en una caseta o barraca d’obra, de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, de rajol pla. S’hi accedeix a través d’una portella de fusta. Al seu interior hi ha el pou i els diferents mecanismes de bombeig (el caixó, la tija, el cupet el pistó i la bomba) que permeten pujar l’aigua i canalitzar-la cap al safareig exterior. El paredat de la caseta és de pedra de mida petita, mentre que a la part superior, coincidint amb l’aixecament de l’edifici a finals del segle XIX, principis del segle XX, està obrat amb maó. L’edifici està arrebossat amb morter de calç, tot i que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport. Hi ha diverses obertures de mida petita que permeten l’entrada de llum i la ventilació. Adossada a la paret nord de la barraca hi ha les restes d’un cobert de teula àrab, mentre que per la façana orientada a l’est hi ha dos safareigs compartimentats amb rentadora als quatre costats. L’interior dels safareigs està arrebossat. Conserven el bunó de sortida d’aigua cap a l’exterior. En algun moment de la segona meitat del segle XX s’hi va afegir una estructura de ferro, semblant a una pèrgola, i en un dels costats un petit cobert de fibrociment. </span></span></span></span></span></p>	08082-64	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XX l’acció del molí, a més de servir per a omplir els safareigs i regar el camp, també permetia omplir un dipòsit que enviava l’aigua cap a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p>	41.7309400,2.6673900	472338	4619957		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-02dsc1399.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-03p1500316.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Actualment s'aprofita l’aigua per fer-hi el planter d’arbres del tipus “Populus”.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90816	Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el turó de Sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Cap a migdia, separada però estructuralment, hi ha Can Planes d’Amunt que històricament formen part del mateix conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració. El resultat és una edificació amb diferents cossos de volums diferents. El cos originari és una masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D’aquesta façana en destaca el portal rodó dovellat. Per un costat se li ha afegit una coberta de terrat pla, amb accés des de la part del darrera i per l’altre un cos adossat de planta baixa i pis que uneix Can Planes d’Avall amb Can Planes del mig. Entre ambdós hi ha un pati empedrat i clos per un barri amb porta doble de fusta. Dins el pati hi ha un pou. Un altre barri comunica amb l’antiga era, ben conservada, que s’alça a llevant. La façana també disposava d’un rellotge de sol, del que només es conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la part posterior, s’aixeca un altre cos que s’adapta al desnivell i guanya una alçada, amb façana orientada al nord i que és l’actual accés a la casa. Es tracta d’un accés elevat que s’hi accedeix per una escalinata, protegit per una marquesina de teules. En aquesta façana s’hi ha afegit una galeria porticada oberta, amb set arcs de mig punt en la part frontal i dos a cada costat. La coberta també és a dues aigües, però la part dreta de la façana te una alçada lleugerament superior i amb una coberta pròpia, també a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tota la planta baixa està destinada a espais de magatzematge, garatge o treball, reservant la planta pis per les àrees residencials.</span></span></span></span></span></p>	08082-65	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que ja en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pre Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalric, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de diverses peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc I Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7299500,2.6663000	472247	4619847		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-01p1500311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-02dsc1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-03dsc1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-04p1500322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-05p1500328.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-06dsc1413.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’era s’alça al costat de llevant de la casa, amb un mur de contenció per la banda septentrional per superar el desnivell del sòl.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90817	Rellotge de sol de Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Planes d’Avall, a la planta pis, entre les dues balconades. És del tipus vertical, orientat al sud. D’ell només se’n conserva el gnòmon, de vareta i les empremtes deixades per l’esgrafiat de les línies solars, que les diferents capes de pintura de la façana no han esborrat. Sembla que a la part superior, per sobre del gnòmon hi ha un rectangle o caixetí on hi hauria la data o un lema.</span></span></span></span></span></p>	08082-66	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el de sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Estructuralment separada del primer conjunt, a migdia hi trobem can Planes d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pere Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalrich, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de varies peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc i Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7297800,2.6662500	472243	4619829		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-01dsc1412_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90818	Can Planes del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-del-mig	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes del Mig no és altra cosa que la masoveria de Can Planes o Can Planes d’Avall. Formen un conjunt unificat des d’un punt de vista arquitectònic, però estan separades per un pati o barri interior al qual s’hi accedeix per un barri amb portalada doble de fusta i portella, amb una petita rampa d’accés empedrada, com el pati. La llinda i brancals d’aquest accés són de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, les façanes de Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig estan confrontades. L’accés a Can Planes del Mig és una porta de llinda recta, sense inscripcions, amb els brancals també de pedra. Al costat dret mateix sobresurt el cos del forn de pa, situat al costat de la llar de foc, com és habitual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla de planta rectangular aixecada davant per davant de la masia principal. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. La part residencial d’aquesta masoveria és molt menor en relació als espais de treball que s’adossen al costat. Entre la masoveria i la masia hi ha un cos volat amb coberta a doble vessant.</span></span></span></span></span></p>	08082-67	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Segons els documents, l’any 1858, s’hi instal·len una parella acabada de casar, Florentina Renat (†1896) i Francesc Romaguera i Alomar (†1895) que faran de masovers. La parella tindrà cinc fills (Damià, Carme, Francesc, Francesca i Maria). La propietat però, continua essent de Joan Planasdevall i Sabater, tal i com consta al padró de 1889.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895 mor Francesc Romaguera i el següent any ho fa la seva esposa. Dels cinc fills, l’hereu, en Damià, continuarà al capdavant de la masoveria amb la seva esposa, Caterina Mercader. Aquesta però mor molt jove, l’any 1898 deixant dos fills petits, en Josep i la Florentina (aquesta nena mor a l’edat de quatre anys). En Damià, es torna a casar amb Àngela Roca l’any 1899. D’aquest matrimoni naixeran set filles (Carme, Joaquima Maria, Loreto, Pilar, Antònia i Agustina).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el censos parroquials de 1906 hi continuen vivint la parella a més de la minyona Caterina Tió i el mosso, Francesc Tresserres, i més endavant, l’any 1920 també hi viurà el mosso Calixt Blanc i els germans Manel i Joaquim Rossell com a pastors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Damià Romaguera (†1932) fou alcalde de Fogars entre els anys 1914 i 1918. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 hi estan censats la vídua Àngela Mercader amb el primer fill del seu marit, l’hereu, Josep Romaguera, i la seva esposa Àngela Mercader i els seus dos fills (Damià i Joan). També hi viu a la casa el mosso Joan Nualart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 el matrimoni, a més d’en Damià i en Joan tenen en Joanet, la Maria i en Francesc. A les dependències de la masoveria hi viuen també dos mossos, en Gabriel Martínez i en Manuel Toledo. La família disposava d’una tartana per anar als mercats d’ Hostalric i de Tordera; una parella de bous fressats i un cavall. A l’era de la finca batien el seu cereal, però també el d’alguns veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1957 la família marxa a Tordera on s’instal·la. I a partir de 1958 s’hi instal·len uns nous masovers: Camil Torrent Pla i Rosa Massaguer Duran. Tindran tres noies i un noi (Dolors, Victòria i els bessons Montserrat i Joan). </span></span></span></span></span></p>	41.7296800,2.6661100	472231	4619817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-01dsc1409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-02dsc1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-03dsc1414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-04dsc1416.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90878	Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes d’Amunt és una masia de planta rectangular situada a migdia de Can Planes d’Avall i del Mig. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel costat dret, l’alçada de la coberta és inferior a la resta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana no parteix de cap eix central de verticalitat, ja que sota el carener no es defineix cap obertura i el portal d’entrada es troba desplaçat a la dreta. Es tracta d’un magnífic portal rodó dovellat. En planta baixa també hi trobem tres finestres, protegides per reixes de ferro. Damunt d’una d’elles, s’hi veu una cara antropomorfa esculpida. Figura que ja hem vist en diferents masies del municipi. A la planta pis hi ha quatre finestres, totes elles amb els brancals, ampits i llindes de pedra treballada; totes menys una de llinda recta. L’altra és amb arc conopial. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>S’ha arreglat recentment i s’ha arrebossat el parament i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p>	08082-68	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt, és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoi Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a mes del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976.</span></span></span></span></span></p>	41.7295100,2.6660700	472228	4619799		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-01p1500366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-02dsc1428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-03p1500352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-04p1500358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-05p1500356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-06p1500357.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al davant, s’alça una gran era de batre, molt ben conservada.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90879	Rellotge de sol de Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i que els seu estat general és acceptable, cal preveure una possible restauració del suport de calç i subjectar correctament el gnònom perquè no es desprengui.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol quadrangular, ubicat a la façana de migdia de Can Planes d’Amunt, a la planta pis, perpendicular amb el ràfec de la coberta i a mà esquerra d’una finestra amb la pedra ben treballada i arc conopial. És del tipus vertical declinant, orientat als sud-oest. Està realitzat damunt de l’arrebossat de calç original de la façana i esgrafiat en fresc. Està emmarcat per un marc lineal de color ocre. S’hi pot observar les diferents línies esgrafiades que realitzà el quadranter en el moment de dibuixar i calcular les hores, dividint el rellotge en quatre partions. A la part superior s’hi ha esgrafiat un cercle solar a l’interior del qual hi ha el gnòmon, de ferro. Al seu voltant hi ha quatre estels de vuit puntes amb un botó al mig, pintades també de color ocre. De cada costat del cercle solar neix una branca de fulles d’olivera, sempre esgrafiades i pintades d’ocre que arriben fins a cada extrem del quadrant. Les hores en xifres àrabs de color negrós, assenyalen, des de les 8 del matí, fins a les 6 de la tarda, essent les 12 del migdia l’hora de l’Àngelus, perpendicular al gnònom. Al dessota de la vareta, ben esgrafiada damunt de la línia horària que marca entre dos quarts de dotze i dos quarts d’una, hi ha la lletra “S”. Les línies horàries que marquen les hores són les més llargues, partint del cercle solar, mentre que les mitges hores, només fan uns centímetres, a partir de la línia inferior del marc on es dibuixen les hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als extrems inferiors del quadrant es tornen a repetir els mateixos dibuixos decoratius a base de fulles d’olivera i al centre, sembla poder-se llegir, l’any 1887.</span></span></span></span></span></p>	08082-69	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni, rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoni Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a més del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976. </span></span></span></p>	41.7294900,2.6662200	472240	4619796	1887	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-01dsc1423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-02p1500353.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge de sol consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 5461.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90881	Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita vall que ressegueix el rec de Can Planes, entre Can Merla del Sot i Can Planes. Consta de dos cossos; el cos original de la masia i un cos adossat en angle de 90º a l’esquerra. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat també és de planta baixa i pis. La coberta també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més llarga. Tant el cos principal com l’adossat han estat objecte d’una remodelació recent. Pel que fa al cos original, la coberta s’ha aixecat, posant el carener a l’alçada del portal d’entrada. El cos adossat, que ja era un afegit posterior, s’ha duplicat en superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó, tot i que hi ha al damunt una marquesina de teules. De les tres finestres de la planta pis, dues són originals, però la del balcó, amb arcs lobulats és d’afegit. El parament és arrebossat i pintat i destaquen dos contraforts a cada façana. També destaques les arestes amb pedra treballada.</span></span></span></span></span></p>	08082-70	Polígon 11 Parcel·la 87	<p><span><span><span><span><span>L’any 1797, en el fogatge de Fogars, consta un mas inscrit com a 'el mas d’en Roure'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1562 se celebra el bateig de Paula, filla de Pere Roure i de Joana. Pere Roure Mor l’any 1578.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1605 Joan Roure, maridat a Elisabet (Roure) són els propietaris del mas Roure. El matrimoni mor l’any 1611, deixant deu fills, i forçosament alguns d’ells nascuts bessons: Antoni, Margarida, Pere, Anna, Rafel, Jaume, Martí, Joan, Caterina i Joana. Paral·lelament al matrimoni, en el mas, hi ha constància d’altres Roure que també hi viuen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Roure (†1672), hereu del mas es casa amb Marià Vilà (†1669). Del matrimoni naixeran quatre fills: Joan (1653), Maria (1655), Antoni (1659) i Susanna (1663).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa també hi ha constància del germà de Joan Roure (†1672), l’Antoni, que es casa amb Margarida, i amb la qual tindran un fill, també anomenat Antoni (1619).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació no deixa clar quina branca és la que seguirà amb la propietat, ja que es localitzen nombrosos òbits de fills tan d’un costat com com de l’altra, anomenats sovint de la mateixa manera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals però del segle XVII la família Roure desapareix dels llibres parroquials i s’hi troben anotats els noms de diferents residents i masovers, cosa que fa pensar que el mas tenia edificis annexes al seu voltant o que a més la casa pairal fos compartida. Un exemple és el de 1674, on la família composta per Rafael Ribes i Margarida, habitants en el mas Roure, hi viuen amb la seva filla acabada de batejar. L’any següent també hi consten en Bernat Mas-Joan i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el segle XVIII el mas Roure paga primícies de totes les seves propietats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1884 a través del bateig del nen Miquel, sabem que els seus pares, Josep Pujol i Florensa Estolt, també són habitants al mas Roure. Florensa Estolt (†1691), vídua d’Antoni Roure, s’havia casat en segones núpcies l’any 1677. Un any després de la mort de Florensa, Josep Pujol, vidu, es casa en segones núpcies amb Anastàsia Ribas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1696 Josep Pujol i Anastàsia (o Astàsia) Ribas continuen com a masovers. Han tingut un fill, anomenat Jacint. A més, conviu amb ells o en alguna dependència, Bartomeu Pruna, mestre de cases. La parella tindrà altres fills: Francesc (1698), Astàsia (1701-†1711), Pau (1704), Agnès (1707-†1714).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, en Francesc Pujol, fill de l’anterior parella, es casa amb Maria Sabater a “la Casa Nova d’en Vidal” ja que està malalta al llit. Dos anys després ja consten com a masovers del mas Roure, i tenen una nena anomenada, Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant tots aquests anys, probablement a la casa hi continuen convivint varis nuclis familiars, tot i que en dependències separades, ja que així consta en el llibre de bateigs. Un exemple és el de 1717, on Joan Rossinyol i la seva esposa Teresa, consten en l’acta de casament com a cambrers del mas Roure. Teresa mor en el moment del part i Joan es casa en segones núpcies amb Maria Anna Ribas. Fins el 1726 aquest matrimoni consten com a cambrers de la casa, inscrits amb tres fills (vius): Magdalena (1719), Pere (1722) i Teresa (1725). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1726 i 1727 també es localitza un tal Jacint Planasdevall i mariana, pagesos, que habiten el mas Roure. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1776, en el llibre parroquial segon de baptismes, es deixa constància del que s’anomena “la casa Gran d’en Roure” on hi viu el matrimoni Joan Poch i Maria Barber. Aquests tindran varis fills. Quan el matrimoni mor, l’hereu, també de nom Joan Poch, casat amb Margarida són els que continuen a la casa Gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrant en el segle XIX ja es parla de la casa Gran d’en Roure, o de la casa petita o dels cambrers. Sembla confirmar-ho el fet de que a partir d’aquesta època només es trobaran inscrites dues famílies, una a cada edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats a l’any 1836 sembla que arriben uns nous masovers procedents de Tordera. La família estava formada per Josep Vilà (†1877) de Valmanya i de la Josepa Barri (†1849) de Sant Cebrià de Vallalta. L’any 1840 tenen un fill, anomenat Ramon i més endavant tindran la Maria i l’Antònia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquests anys la finca s’unifica i només hi quedarà la família Vilà Barri com a únics masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor Josepa Barri, el seu espòs, Josep Vilà, per tirar la finca i els fills endavant, es casa en segones núpcies amb Maria Romà i Estaper, amb quin no tindrà descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, consta com a propietari Francesc Mates. Aquest declara estar en possessió, a més de la casa, de la peça del mas Roure amb vuit quarteres de secà, quatre quarteres de sureda. Seixanta-dues quarteres de bosc i trenta-dues d’erm. En el Pla de Fogars, hi té tres quarteres i mitja de secà, dos quartants d’albareda, una quartera de bosc i una i mitja de terra erma. A la peça del Sorrall, hi té tres quarteres de secà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari sembla ser el seu fill, Ramon Mates i Rodés. Aquest té registrats a la finca una parella que fan de masovers, la Maria Romà Estapé (†1900), vídua en segones núpcies, de Josep Vilà, que viu amb el seu fillastre, Ramon Vilà, la seva jove, Maria Àngela Olivé Brugada i els dos nets, en Joaquim i la Carolina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la família està composta pels mateixos integrants anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1906, consten inscrits Ramon Vilà Barri </span></span><span><span>(†1926)</span></span><span><span> i Maria Àngela Olivé (†1967) amb el seu fill Joaquim (†1942) i la jove, Consol Camps (†1918) a més dels nets: Ramon, Joan, Josep, Carme i Joaquim. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ramon Vilà i Camps (†1988), l’hereu de Joaquim i Consol continuarà al cap de la masoveria amb la seva esposa, Àngela Saurí Mongé. El fill d’aquest matrimoni rebrà el nom de Joaquim (1922-†2004). Aquest darrer es casa l’any 1947 amb Carme Camps i Marlet, de Can Saboia (1922).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 neix la Pilar i el 1951 en Josep.</span></span></span></span></span></p>	41.7278100,2.6661900	472237	4619610		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-01p1500388.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-02p1500373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-03dsc1436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-04p1500371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-05p1500377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-06p1500359.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un gran roure s’alça al marge dret de la casa.En el torrent de Can Planes hi tenien una resclosa que permetia regar l’hort durant els mesos d’estiu. La mateixa resclosa servia a les dones per a fer la bugada. En el Sorrall, hi tenien una bassa que omplien amb les aigües pluvials d’escorrentia procedents de Can Sant. Als anys trenta en el pla hi feren construir un pou que s’accionava a través d’una bomba centrífuga i un motor de benzina, la qual cosa significà un gran avenç.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús