Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48728 | Antiga església de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XVII | <p>Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera. L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.</p> | 08084-3 | Fonollosa. Mas Bacardit del Llumàs s/n (08259 Fonollosa) | <p>La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat 'Cans', junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres. Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte. El segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.</p> | 41.7864000,1.6694600 | 389439 | 4626916 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48728-foto-08084-3-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment existeix una nova capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Fonollosa. Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat. | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48729 | Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XIII | <p>De l'església romànica de Sant Esteve, no en queda cap altra cosa que uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb poru feines assoleixen un metre d'alçada, i consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis. Segons sembla, anys enrera, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis. [AA.DD.1984: 254]</p> | 08084-4 | Camps | <p>Les restes de l'església de Sant Esteve de Camps es troben assentades en un margenal que delimita uns camps pròxims al mas de Caseta. El temple però, presenta en l'actualitat un estat de ruïna total, cosa que en dificulta la comprensió de la seva estructura. Situada dins la propietat de l'antic castell de Castelltallat, al lloc conegut com a 'Cans', l'església no degué passar mai de capella rural, element que vindria a ser confirmat per la seva inexistent menció en la documentació més antiga. Així doncs, ens trobem que la primera menció que se'n fa en la documentació escrita, i que tot i així serà de forma indirecte, data del 1242, quan Elisendis de Sant Esteve donà a Santa Maria de Montserrat el mas Sant Esteve, situat a la vila de 'Cans' i que segons sembla podria deure el seu nom a la capella.[AA.DD;1984:255]</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48729-foto-08084-4-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 48730 | Sant Andreu de Comallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-comallonga | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XIV | Amb el pas del temps, la nau ha quedat desprovista del revestiment de guix que recobria el seu interior, tot i així el seu estat de conservació és bo. | <p>L'església de Sant Andreu de Comallonga que conservem actualment, és el resultat d'un seguit de reformes i modificacions que s'han anat realitzant a la seva estructura al llarg dels segles, i que li donen un conglomerat d'estils diferents, entre els quals sobresurt l'obra gòtica. El temple està format per només una única nau, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica. D'aquesta es poden observar també alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda. Actualment l'església que es conserva manté la nua única, i la coberta amb una volta llegurament apuntada. A l'interior de l'església es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul·lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l'esglesia es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.</p> | 08084-5 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Petita capella situada al costat del mas Sant Andreu, i que tot i formar part de la parròquia de Sant Mateu de Bages, pertany al municipi de Fonollosa. Antigament es trobava situada dins els termes del castell de Sant Mateu de Bages, apareixent als primers documents on és citada amb el nom de Sant Andreu de Sant Mateu, així succeeix encara el 1292. El primer document on és citada però, és encara una mica més antic, data de l'any 1221, quan es donaren uns béns al monestir de Santa Maria de l'Estany situats a Sant Andreu de Comallonga. Només un segle després ja ens apareix amb el nom tradicional de Sant Andreu de Comallonga. Segurament no passà mai de realitzar les funcions de capella rural. [AA.DD. 1987:280] El temple que podem observar actualment és el resultat del gran nombre de modificacions que s'hi ha anat realitzant al llarg dels segles sobre una antiga base romànica primerenca. No obstant això l'estil predominant és el gòtic, que s'aprecia sobretot a la volta interior apuntada. En aquests moments l'accés es feia mitjançant un portal adovellat obert a migidia. Al segle XVIII es va procedir a ampliar la capella, allargant-la un tram en direcció a ponent, i canviant l'accés per aquesta banda, obrint un portal allindat que du la data de 1729. La capella sempre ha estat lligada a la història del mas Sant Andreu, al qual dóna el nom. Una d'aquestes successives reformes s'hauria produït l'any 1729, tal i com indica la data esculpida a la llinda del portal.</p> | 41.7856100,1.7097700 | 392787 | 4626778 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu fotogràfic de l'Àrea de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona compta amb dues fotografies de l'església de Sant Andreu de Comallonga datades el 1968. Es tracta de dues vistes generals, una des del SO i l'altra des del cantó SE. Des del 1996, esl veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella el dia 17 de juliol per la festivitat de Sant Aleix. El motiu de la implantació d'aquesta celebració va ser la obertura del camí asfaltat que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV3008. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48731 | Sant Joan de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-jaumeandreu | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77.</p> | XVI | L'esgléisa va ser restaurada l'any 1996, procedint al repicat interior de les parets, l'arrejuntat del parament exterior i la cosolidació del porxo. | <p>Edifici de planta rectangular construït com a capella particular del Mas Jaumenadreu. Es tracta d'una construcció aixecada al segle XVI propera a la casa pairal de Jaumeandre. Construïda en mur de mamposteria irregular però amb les línies de carreus ben ordenades i disposades. Les cantonades es troben reforçades amb carreus rectangulars més ben escairats. L'edifici és cobert a dues aigües i compta amb un petit cos adossat a llevant, a tocar de l'absis, que devia exercir les funcions de sacristia. La capella es troba orientada amb la façana principal d'accés a migdia, comptant amb un petit porxo que precedeix l'entrada. Es tracta d'un porxo de característiques molt sencilles, format per una teulada de fusta a dues aigües que sobresurt a nivell inferior al de la teulada de l'edifici. Aquesta teulada es recolza sobre dos pilars que recauen sobre un petit mur rectqangular. Com a element sobresortint, compta amb l'existència d'un campanar d'espadanya sobre la façana principal. El portal d'accés és presidit per una llinda rectangular sense cap data indicativa. Interiorment la capella ha estat repicada, eliminant el guix que la cobria. Destaca l'existència d'una volta llegurement apuntada que cobreix la capella. Com a decoració interior només compta amb la presència d'una imatge de Sant Joan Baptista efectuada a base de rajoles emmarcades a la zona de l'altar.</p> | 08084-6 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la capella de Sant Joan Baptista de Jaumeandreu es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu. La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plaç de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge. Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituts del mas. A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir-hi missa en casta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració. Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.</p> | 41.7718500,1.7541100 | 396450 | 4625196 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48732 | Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVIII | <p>Malgrat que fou inicialment un edifici medieval, de l'antiga església romànica tan sols se'n conserva part de l'absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, que alhora reposen ja directament sobre el terreny geològic format per rocam. La socolada està formada per una sola filada, d'aproximàdament 270 cm de recorregut, realitzada amb blocs de pedra de mitjà i gran tamany, ben carejats i polits. Cronològicament estem davant una obra del romànic força avançat, probablement a cavall entre els segles XII i XIII. L'edifici però fou enderrocat al segle XVIII quan s'inicià la construcció d'un temple de majors dimensions, obres que s'inicien l'any 1760, finalizant-se l'any 1762 com ho indica la data que es troba gravada a les dovelles del portal d'accés. Actualment es trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rossetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. Destaca l'existència d'un campanar quadrangular a la zona S-E de l'edifici, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó N on es situa l'absis. Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. L'interior de l'església es troba totalment reformat, convinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada. reforçada per arcs torals que subdivideixen l'esapi en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. Sobre el cantó de migidia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. A llevant de l'església es troba adossada la rectoria. Es tracta d'un edifici quadrangular, de planta baixa i dos pisos, orientat també a migdia. Fou construït amb parament irregular, amb les cantonades reforçades i arrebossat exteriorment. Aquest edifici fou aixecat segurament al llarg del segle XVIII.</p> | 08084-7 | Camps. Veïnat de Camps .Església parroquia de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de l'església de Santa Maria de Camps es remunten a un temple del període romànic localitzat a la zona del veïnat de Camps, al costat nord-occidental del terme. Aquest es trobava dins el terme del castell de Castelltallat, a d'indret anomenat de 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia. Gràcies a la documentació del monestir, coneixem moltes de les donacions que els habitants de la població feren a l'església, com ara l'altar dedicat a Sant Joan el 1038, i el de Sant Lambert el 1093; així com també una important donació feta l'any 1081 per les obres que s'estaven realitzant a l'església.[AA.DD. 1984:242] Actualment posseeix la categoria de parròquia, condició amb la que es feu aviat (al 1138 ja apareix documentada com a tal) i que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). Posteriorment, l'any 1760, s'enderrocà la pràctica totalitat del temple romànic, conservant només part de l'absis, i s'alçà una nova església, la qual no tardà a recuperar la vella categoria de parròquia. Possiblement al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu interior es conserven les restes-les mans- una antiga imatge del Sant Crist de Camps, obra del gòtic primitiu, que fou localitzada a la capella de Sant Esteve de Camps el 3 de febrer de 1585. Aquest Sant Crist fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma. Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII. Al seu interiror, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'orginal Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48733 | Mare de Déu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIV | <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> | 08084-8 | Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48734 | Sepultures de Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-sant-esteve-de-camps | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Conjunt formar per tres tombes excavades a la roca natural. La primera tomba presenta una forma ovoïdal (tipus C), si bé presenta una petita corbatura a forma de possible espatlla. Té una llargada d'1,81 m i unes amplades de 0,30 m, 0,40 m i 0,20 m al cap, cos i peus respectivament. La profunditat de la tomba es manté constant, presentant una potència de 0,25 m, i l'orientació segueix l'eix nord-oest-sud-est. Al seu costat hi trobem un petit forat de forma circular, utilitzats molt sovint per realitzar-hi libacions. La segona sepultura pertany a la tipologia anomenada pisciforme (tipus D). La seva orientació és d'est a oest, fa 1,81 m de llargada i 0,25 m, 0,40 m i 0,22 m d'amplada de cap, cos i peus respectivament. Presenta com en el cas anterior, una profunditat constant de 0,25 m. S'observa com les seves mesures presenten una gran coincidència amb les de la primera sepultura. La darrera tomba presenta una forma més o menys trapezoïdal (forma B), doncs les seves mides són: 1,90 m de llarg i 0,40 m, 0,37 m i 0,25 m de cap, cos i peus, amb una profunditat de 0,26 m i amb la mateixa orientació que tenia la primera sepultura.</p> | 08084-9 | Camps | <p>Conjunt de tres tombes excavades a la roca que foren estudiades per Antoni Daura i Joan Galobart l'any 1982. Les sepultures es localitzen a pocs metres de les runes de la petita esglesiola de Sant Esteve de Camps, al costat d'una barraca de pedra seca. La proximitat amb les restes de la capella ens fa pensar en una més que probable relació de les restes.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7826900,1.6902900 | 391164 | 4626478 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt sepulcral no apareix recollit a la Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48735 | Tomba del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-grau-de-fals | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.</p> | 08084-10 | Fals | <p>La tomba del Grau de fals es troba esculpida sobre una gran roca esberlada i desplaçada situada al mig d'uns camps on es conrea vinya, a només 150 m de l'església pre-romànica de la Mare de Déu del Grau de Fals. Fou estudiada l'any 1982 per Antoni Daura i Joan Galobart.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7494200,1.7073900 | 392529 | 4622763 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48736 | Làpides sepulcrals de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-de-santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIII | Caldria preservar aquestes làpides del agents atmosfèrics, i dotar-les d'algun tipus de protecció contra l'erosió del relleu. | <p>Conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII, i de les quals set se'ns presenten amb un seguit de formes escultòriques de gran interès. Es troben localitzades davant el soler del portal de l'església. La primera làpida que trobem a l'esquerra del portal, es troba ornamentada amb una petita creu i una torrella separades pel mig per una banda que no arriba a tallar del tot la llosa. Els braços de la creu són desiguals i més amples als seus extrems, i presenta un tascó a la seva base com el de les creus processionals ( al cantó oposat del portal). La torrella, de forma rectangular i amb tres merlets asimètrics, presenta igual orientació que la creu. La decoració que mostra la següent làpida és molt més simple, una única ratlla molt prima que s'allarga a partir del vèrtex d'un triangle isòsceles. A la mateixa llosa, i en un dels seus extrems, s'intueix un segon triangle, però l'erosió fa que no es vegi amb claretat. A continuació trobem dues làpides més, de les quals, la contigua al portal torna a mostrar una línia allargassada al centre, que aquest cop divideix en dues parts la llosa. A la primera part tenim una creu molt semblant a la de la primera làpida, i a l'altra part sorgeix la figura esquematitzada d'un personatge amb els braços enlairats en senyal d'oració. Aquest sembla que duu una túnica com la dels preveres. L'altra làpida, de forma allargassada, té esculpida una creu de braços desiguals, i amb un peu semicircular per base. Tot seguit hi ha una llosa llisa, sense decoració, i a continuació n'hi ha una altra que conté un petit triangle isòsceles, el vèrtex del qual comença en una barra molt curta. Lateralment a aquesta en tenim dues més que no presenten cap motiu decoratiu, tot i que a sobre d'elles, però ja a certa distància i en sentit oposat al portal, n'apareix una decorada amb una banda que, a la part superior, es bifurca en dos brancals. La darrera làpida que presenta decoració, repeteix la figura que prega amb els braços alçats i una creu més simple que les altres, ambdós separats alhora per una franja que recorre tot el llarg de la pedra. [AA.DD;1984: 239-255]</p> | 08084-11 | Camps. Veïnat de Camps. Església parroquial de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48737 | Hemidòlmen de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemidolmen-de-sant-andreu | <p>DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XXVa.C. | <p>El jaciment es localitza a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conrreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes. Es tracta d'un conjunt de grans blocs de pedra caiguts i coberts parcialment per la vegetació del terreny, dels quals un es troba col·locat al voltant d'un petit rebaix que presenta el terreny. Les restes formarien part d'un possible hemidolmen o sepulcre, format per una llosa de coberta, i una o més lloses com a suport de la primera o realitzant la funció de fita per senyalitzar el sepulcre. El jaciment l'hem de situar cronologicament entre el neolític final (2500-2000 a.C.) i el calcolític (2200-1800 a.C.).</p> | 08084-12 | Fals | <p>A principis del calcolític, entre el 2000 i el 1700 a.de C. s'erigien varis tipus sepulcrals que, per al seu estudi, han estat denominats científicament com a 'sepulcres de corredor', 'hemidòlmens', 'cistes', 'caixes' etc. Es tracta de construcions en que s'aprofitaven espais naturals afegint-hi lloses que les hi venien a donar un aire més o menys dolmènic. De tot el conjunt els 'hemidòlmens' o 'megàlits de pedra picada' són potser els més enigmàtics. Es tracta d'un conjunt de sepulcres que mostren unes característiques molt particulars, situat en la Catalunya Central, amb probable origen o influències atlàntiques i que mostren una morfologia pròpia. Les cambres deurien estar erigides majoritàriament amb pedra seca o llosetes planes que el pas del temps no ha respectat. El sistema d'obertura dels sepulcres seria sobre un eix que exercia una pedra o llosa vertical siutada en un extrem de la cambra sepulcral, o bé lliscant lateralment sobre de lloses de reforç situades als costats de la cambra. No es pot saber amb certesa si foren reutilitzades. Actualment l'hemidolment es troba destruit.</p> | 41.7797500,1.7126200 | 393014 | 4626123 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment es localitza al costat mateix d'un camí rural, a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes.Les restes de l'hemidolmen de Sant Andreu aparèixen documentades a la Carta Arqueològica del Municipi de Fonollosa, fitxa realitzada per l'arqueòleg Jordi Guàrdia el març de l'any 1999. Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº2 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48738 | Les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-fals | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XI-XIV | Caldria una consolidació de la base de la primera torre, ja que corre perill d'esllevissament | <p>Les torres de Fals suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial. El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa encara l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i carejats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pre-diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.</p> | 08084-13 | Fals. Torres de Fals | <p>Els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps. El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de 'Falcos', 'Falchs' i 'Falcs'. En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l'interès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, però la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals. L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments. Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol 'Sensterra'; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el 'castrum de Falchs' ( de la 'vicarie Bagiarum'), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648] Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.</p> | 41.7567000,1.7351700 | 394851 | 4623536 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre rebel·laria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en que es vestia la propera torre de Coaner. En època moderna (s.XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trencajunt. El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet de que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre sí, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48740 | Molí de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixeda | <p>DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages. Pàg.291.</p> | XIX | La degradació que presenta l'edifici i les estructures del molí és molt acusada perillant la seva conservació i existència en les properes dècades. | <p>Edifici ubicat al costat de la riera de Fonollosa, que acull les instal·lacions del que va ser el molí propietat del mas Boixeda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, planta -1, i planta -2 amb carcabà. L'edifici es troba construït aprofitant el pendent del terreny a tocar de la riera. Com a edifici és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana on es troba l'entrada a l'edifici. A migdia de l'edifici s'estén un petit cos en perpendicular, la qual cosa fa que l'edifici tingui una planta final en forma de L. El conjunt s'ha aixecat en mur de parament irregular que combina la pedra i el maó. La façana d'accés a l'edifici es troba encarada al nord i s'accedeix mitjançant una porta allindada que permet entrar a la nua principal. Adossada a ponent d'aquesta planta baixa es troba la bassa. Es tracta d'una bassa quadrangular de grans dimensions, construïda en pedra i arrebossada amb ciment pòrtland. A l'interior de la planta baixa es conserven encara els eixos de la politges destinades a la generació de llum elèctrica. A la planta -1 s'ubiquen les estructures destinades a acollir l'estructura del molí pròpiament. Actualment només resta una de les moles de 164 cm de diàmetre x 29 cm de gruix, i una pica circular de 196 cm de diàmetre. Sota aquesta planta es troben les estructures del carcabà.</p> | 08084-15 | Fals. Molí de Boixeda s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del molí de Boixeda es troben associats al veí mas de Boixeda, propietari dels terrenys on s'assenta. L'any 1845 els propietaris del mas van tenir la idea de construir un molí al peu de la riera, a la cruïlla de camins entre l'actual BV3008 que seguia la riera fins a Sant Joan de Vilatorrada, i BV1512 que menava fins a Callús. L'objectiu era ampliar les rendes de la casa. El molí va ser sempre arrendat a masovers, cobrant la casa les rendes estipulades de la producció. En principi es va construir com a molí de grans, però aviat va començar també a funcionar com a serradora, i a principis del segle XX es va convertir en una turbina per generar llum elèctrica. També hi havia hagut una carnisseria i un forn de pa. La casa dels masovers es va convertir en restaurant l'any 1957. Malgrat que la familía propietària es va traslladar a residir a Gaià per motius de casament i va abandonar el mas Boixeda, actualment continuen sent els propietaris</p> | 41.7452000,1.7249200 | 393980 | 4622272 | 1845 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral procedent del Sr. Galobart del Mas Gabriela el molí nomès molia pel bestiar. Al nord de l'edifici del molí es troba l'actual casa coneguda com a molí de Boixeda. Es tractava de l'antiga casa dels masovers que portaven la producció del molí. Actualment es troba convertida en un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||
| 48741 | Fites de terme amb Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-16 | Mas Montconill, s/n. Fals. (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7662200,1.7743700 | 398125 | 4624546 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48741-foto-08084-16-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||
| 48742 | Llegenda de la sorpresa d'en Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> | 08084-17 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||||||
| 48743 | Història de cases amb nom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> | 08084-18 | <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||||
| 48744 | Llegenda del mossèn de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> | 08084-19 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||||
| 48745 | Llegenda de cal Passadret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> | 08084-20 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||||
| 48746 | Llegenda dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> | 08084-21 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||||
| 48747 | Mas del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-grauet | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 6 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.41-43</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de dependències que conformen la casa del Grauet o Grau del Pubill. Aquest conjunt és format per la casa principal habilitada com a vivenda, un cos annex al nord en perpendicular a la façana principal, i un seguit de coberts situats davant de la casa. La casa principal resulta un edifici de planta rectangular de planta baixa primer i segon pis, amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba construïda en parament irregular però molt ben arranjat i ordenat, sense cap mena d'arrebossat. La façana principal es troba orientada a llevant i compta amb dos portals d'accés, sent el situat al cantó nord el més antic i original de la casa. Es tracta d'un portal adovellat que conforma un arc de mig punt, i que dóna accés a una zona destinada fins fa unes dècades a quadres, a magatzem d'estris i on es pot trobar el forn de pa de la casa. Aquest espai es cobert amb volta catalana que reposa sobre uns pilars quadrats de pedra i carreus reaprofitats, i que conformen la zona més antiga i primigènia de la casa. Al cantó de migdia de la façana principal s'obre un altre portal que actualment dóna accés a tota la casa. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc rebaixat, reforçat per una llinda monolítica i carreus de diferents mides als brancals. Aquest nou portal va ser obert l'any 1910. Entre ambdós portals entre els anys 1881 i 1888 es va adossar com un cos independent la cisterna de la casa.. La casa actual compta amb dos obertures en forma de finestres a la planta baixa, dos balcons i dues finestres al primer pis, i dues finestres balconeres i dues quadrangulars al segon pis. Tot el conjunt d'obertures de la façana guarden una gran semblança estilística, estant reforçades amb maons i empits de formigó al seu conjunt, la qual cosa sembla indicar que foren totes reformades i fetes de nou l'any 1962, quan es va produir la reforma general de la casa. A migdia de la casa destaca l'existència d'un altre cos d'un pis d'alçada que resta rematat amb una barana i un terrat. La façana posterior de la casa orientada a ponent va ser totalment reformada a mitjans de la dècada dels anys seixanta, sent totalment nova i reformada. L'interior de la casa també ha estat lleugerament reformat. Es conserva a la planta baixa de la casa un espai destinat a celler, on destaca l'existència d'un petit cau excavat al terra destinat a amagar aliments i que era tapat amb taulons de fusta i cobert amb terra, passant totalment inadvertit. Al primer pis , la casa conserva part de l'original estructura, on destaca especialment l'existència d'un gran menjador que ocupa l'espai principal del primer pis. El segon pis, ha estat recentment habilitat com a pisos i apartaments independents que ocupen els familiars de la casa. A nivell constructiu s'aprecien diverses fases i reformes efectuades al conjunt de l'actual casa. Així es té constància de com l'any 1879 va ser construït el cos annex al nord en perpendicular a la casa original. Aquest cos era destinat a corts d'animals i a femer a la planta baixa i a galeria al primer pis. Les arcades -actualment tancades- que formaven la galeria del primer pis duen la data del 1879. Entre els anys 1881 i 1888, tal i com resta inscrit a les dovelles que la conformen, va ser adossada la cisterna que actualment ocupa part de la façana principal de la casa. La família propietària conserva una fotografia de la casa de l'any 1907, on s'aprecia perfectament aquesta ampliació a migdia del nucli original de la casa. Aquesta ampliació era un altre cos quadrangular de planta baixa, primer i golfes, amb la qual cosa hi havia dues teulades a dos nivells diferents d'alçada. A migdia del cos annex hi havia també adossada la Masia del Grau.</p> | 08084-22 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas del Grauet es troben estratament lligats a la desapareguda Masia del Grau. Aquesta masia es trobava ubicada a migdia de l'actual casa del Grauet, entre aquesta casa i l'actual església del Grau. Aquesta casa tenia uns origens històrics que es remuntamen al selges XIII-XIV, i era propietària de les terres dels voltants. A mitjans del segle XX la casa del Grau restà abandonada i en estat ruïnós, per tant els actuals propietaris de la casa del Grauet va optar per enderrocar-la. La desaparició de la casa pairal, va fer que l'actual casa anomenada fins llavors el Grauet o el Grau del Pubill, fos coneguda també com el Grau. La casa del Grauet o del Grau del Pubill és doncs una excisió de la casa pairal del Grau. Segons informació oral procedent de la família que ara hi resideix, va ser Sebastià Grau, un fill segon de la casa del Grau, qui al segle XVIII, fa fundar una masoveria al costat de la casa pairal. Poc a poc les dues famílies es van anar escindint i separant la seva trajectòria, fins que arribats al segle XX, ja no hi tenien res a veure.</p> | 41.7503900,1.7089600 | 392661 | 4622868 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'any 1910 va ser obert un altre portal - l'ubicat al cantó de migdia de la façana principal- que permetia l'accés a la casa. L'obertura d'aquest portal deixava inutilitzat el portal adovellat original, que quedava emmarcat entre la cisterna i el cos annex de galeria. A l'interior de la casa, a l'entrada del rebedor, un petit arc adovellat que dóna accés a les escales té gravada la inscripció 'Jaume Grau 1910'. Aquesta nova entrada a la casa, deixava els baixos als quals s'accedia des de l'altre portal destinats als animals, a forn i a tines. L'any 1962 la casa es trobava exteriorment enguixada i va ser repicada deixant la pedra vista. Segurament fou en aquest moment quan foren reformades les finestres i balcons de la façana, donant-les uniformitat. A mitjans dels anys setanta, els propietaris de la casa van optar per enderrocar la masia del Grau situada al costat. Aquest enderroc va suposar el reforçament del cantó de migdia de la casa, unificant la teulada, construint el terrat de migdia, i afegint un cos al darrera -a ponent- més modern. El celler de la casa ha estat recenment restaurat i adequat. A l'interior es conserva una petita col·lecció d'estris agrícoles relacionats amb el treball de la vinya i la producció de vi. Entre d'altres la casa compta amb: 2 botes grosses de roure 1 boicoi petit 1 màquina de bombar most 8 portadores 4 tines Als baixos de la casa també es compta amb un espai actualment buit, i abans destinat a activitats diverses al qual es conserva un forn de pa, una tina de grans dimensions, i una pica d'oli de pedra. Lligats a la casa es troben un seguit d'elements arquitectònics destinats a feines auxiliars de la casa com és el cas d'una teuleria -actualment enrunada-, i d'un pou d'aigua. Aquest últim es tracta d'una construcció feta en pedra seca, en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48748 | Mas Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-andreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i s'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb els carreus bastant ben ordenats. LA façana principal s'orienta a migidia, obrint-se amb un portal format per una llinda monolítica de pedra, que du grabada la data de 1845, i que sembla sobreposar-se a un portal més antic format per petites dovelles. Aquesta façana no sembla ser la façana original de la casa, sinó que sembla ser producte d'una ampliació de la casa duta a terme a mitjans del segle XIX, i que suposà una ampliació de la casa en direcció a migidia. Al primer pis de la façana principal destaca l'existència de tres balcons també oberts en una fase posterior, semblant el del mig, ubicat sobre la porta principal, estar obert a l'espai d'una antiga eixida, de la qual s'aprecien encara les restes de l'arc rebaixat. Al pis de les golfes, ara convertit en segon pis, s'obre una obertura formada per un arc rebaixat, pertanyent a una antiga eixida i ara convertida en finestral, i dos petits finestrons. Malgrat tot, l'orientació de la casa fou segurament canviada durant les reformes del segle XIX, convertint en façana habitual d'accés la de llevant. A la planta baixa s'obren dues portes allindades, una que dóna accés al primer pis, on residien el propietaris, i una altra que dóna accés al segon pis on reisidien els masovers. Es tracta de dues portes allindades, una de les quals du la data de 1800. Segurament en aquest moment es procedí a una reforma important de la casa, agrandint-la i afegint un tram a migdia, que es pot apreciar en aquest tram de façana, ja que el mur fa una lleugera curva i compta amb una terrassa adossada que colapsa tot aquest nou tram de façana de llevant. A la façana de ponent destaca l'existència de tres finestres a l'alçada del primer pis. A l'interior de la casa destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions al primer pis, amb portes d'accés a les habitacions, una de les quals du la data de 1768. Exteriorment les fotografies antigues permeten apreciar que la casa es trobava enguixada. El guix va ser extret entre els anys 1986 i 1993, deixant la pedra vista.</p> | 08084-23 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Possiblement l'existència del mas Sant Andreu estigui lligada a la presència de la propera capella de Sant Andreu de Comallonga. Aquesta capella es troba documentada des del segle XIII com a capella rural depenent de Sant Mateu. Documentalment el mas apareix ja citat al segle XVI, malgrat que els seus orígens es podrien remuntar també als segles XII-XIII. Arquitectònicament es tracta d'un edifici que possiblement s'aixequi sobre les restes de l'anterior, ja que per l'estil del seu aparell sembla haver estat aixecat vora el selge XVII. Segurament als seus orígens fou de dimensions més reduïdes, sent la part original els trams del mur N. Amb tota probabilitat a finals del segle XVIII i principis del XIX fou ampliat, afegint un tram en direcció a migidia i substituïnt l'antiga façana de migidia per l'actual, Els testimonis d'aquesta ampliació es detecten a l'actual mur de llevant, que resulta curvat. D'aquest període seria també l'ampliació de la capella. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, el mas era anomenat també Sant Andreu de Comallonga, sent Comallonga, una casa de Sant Mateu de Bages. Aquesta adopció del topònim podria siginificar una relació antiga entre els propietaris. Malgrat tot, des del segle XIX en que ho adquiriren els actuals propietaris anomenats Fontanet, el mas és diu simplement Sant Andreu.</p> | 41.7856900,1.7094200 | 392758 | 4626787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al S-E de la casa s'ubica la capella de Sant Andreu de Comallonga, propietat de la casa.(fitxa nº5) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48749 | Mas Tatger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tatger | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 7 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.51-52</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici format pel nucli de la casa anomenada Mas Tatger i alguns coberts auxiliars adossats i ubicats als voltants. El nucli principal de la casa resulta un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent natural del turó. L'orientació de la casa es fa a migdia, malgrat que les últimes reformes dutes a terme, han girant la casa, orientant la façana principal al nord, i deixant l'antiga principal de migdia com a part posterior de la casa. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en pedra irregular arrebossada amb morter pòrtland a les seves cantonades de llevant i migdia. Les parets de ponent i nord van ser tornades a picar i rejuntades recentment, deixant la pedra vista. És en aquest cantó on s'aprecien les finestres originals de la casa. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'antiga façana principal de migdia s'obre amb un portal cobert amb una llinda molt rebaixada amb la data de 1954. No sembla ser el portal original de la casa, sinó fruit d'una reforma del segle XIX . Al primer pis s'obren tres balcons, un dels quals dóna accés a una passarel·la que comunica amb un dels coberts annexos a la casa, creant l'efecte d'un pont que impedeix una visió clara de la façana de migdia. Les golfes s'obre amb dues arcades de factura recent. La façana de llevant compta amb un cobert adossat a l'alçada de la planta baixa i amb coberta inclinada. A l'alçada del primer pis s'obre amb una finestra i un petit balcó. La façana nord- actualment façana principal- s'obre a l'alçada del primer pis amb una porta a la qual s'accedeix mitjançant una petita escala. Tots aquests elements són producte de la última reforma efectuada a la casa, malgrat que la prota dugui una llinda del 1868. A llevant és conserva la façana original, comptant amb dos finestrons a la planta baixa, i dues finestres a l'alçada del primer pis. Es tracta de dues façanes amb empit de pedra, que ajuden a datar la casa original entorn al segle XVII. Interiorment la casa ha estat objecte de nombroses reformes, la última d'elles efectuada a la dècada del 1990 que la van dividir en dos vivendes-planta baixa i primer pis- transformant-la completament.</p> | 08084-24 | Fals. Mas Tatger s/n. (08259 Fonollosa) | <p>El mas Tatger apareix com un dels masos més antics documentats al nucli de Fals. La seva ubicació -a escassos metres de l'antic camí ral de Manresa a Calaf- convertia a la casa en ocasions en hostal, especialment pels pastors que feien servir el camí com a carrerada pel trasllat d'ovelles. Aquest fet es va mantenir fins la dècada del 1950. A pesar d'això l'economia de la casa era basada en el conreu de la vinya i la producció vitícola, tenint arrendades bona part de les terres a parcers. La producció de vi a la casa era escassa produint-se cada parcer el seu propi vi i pagant unes rendes a la casa. Arquitectònicament l'edifici pot datar-se al voltant del segle XVII, encara que podria haver estat aixecada sobre alguna altra casa més antiga. A pesar de conservar alguns trets del segle XVII, la casa va patir reformes al segle XIX, i algunes més recents a finals del segle XX. L'any 1822 era propietari Andreu Llussà Alsina, fill de la pubilla de la casa, en un moment en que el mas passava per greus dificultats econòmiques. L'any 1852 es va realitzar un inventari exhaustiu de la casa, que comptava amb 113 quarteres de terra, 56 de les quals eren explotades per l'amo, i les 57 restants per parcers. L'Andreu Llussà va fer testament el 1867 a favor de la seva filla la Maria Llussà, casada amb Joan Biadiu. El 1855 va morir la Maria sense testament, passant el mas a les seves germanes, Teresa i Margarida, aquesta última, casada amb Josep Guitart, va acabar fent-se càrrec de mas. El propietaris actuals són la família Guitart i descenent de la Margarida i el Josep.[AA.DD;2004-2005,nº7:51-52]</p> | 41.7456600,1.7058800 | 392397 | 4622347 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb documentacio pròpia ni fotografies antigues. Tampoc no compta amb un celler important, ja que els parcers de la casa el·laboraven el vi fora. Les tines han estat tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48750 | Mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.68-70</p> | XVI-XX | El conjunt de la casa es troba ben conservat, malgrat que les reformes efectuades no s'han fet sota criteris històrics ni conservacionistes, la qual cosa dóna al conjunt un aire desgarvat i molt desordenat arquitectònicament. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases -La Gabriela de Dalt i La Gabriela de Baix- que originalment devien conformar un sol mas. A aquest nucli habitat es suma un conjunt de dues tines aïllades propietat de la Gabriela de Baix, i alguns coberts veïns de recent factura. Malgrat que els orígens arquitectònics de la casa es remuntin al segle XVI, doncs ambdues cases conserven llindes amb la data del 1676, les dues han sofert reformes en diverses ocasions, especialment durant el segle XIX -la data marcada a la llinda del portal d'accés de la Gabriela de Baix és 1867-, i també durant el segle XX, conformant la seva fisonomia actual. La Gabriela de Dalt és formada per un edifici de planta rectangular , de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes van ser aixecades només a l'ala nord de la casa, aixecant la teula per aquest cantó i creant un efecte de dues teulades aixecades. L'edifici es troba arrebossat en ciment pòrtland i sense pintar.La façana principal es troba orientada a llevant. La porta principal d'accés ha estat remodelada i convertida en una porta moderna. Compta amb un seguit de coberts i cossos annexes adossats per la resta de les façanes de la casa que impedeixen una visió generalitzada de la casa. La Gabriela de Baix es situa adossada al cantó S-O de la Gabriela de Baix, creant un cos en forma de L, dependent de l'anterior conjunt. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, sent el nucli principal i més antic el de pedra vista, encarat a migdia. A aquest nucli original es suma un cos en perpendicular fet a la planta baixa amb pedra i al primer pis en tovots. Com a elements originals de la casa es conserven algunes llindes, així, a la Gabriela de Dalt, es conserva un fragment de llinda rebaixada on s'aprecia la data de 1676. Aquesta llinda pertanyia a l'antic portal d'accés a la casa, eliminat a finals del segle XX, quan es produí la última reforma de la casa. A l'interior de la casa, com a original es conserva l'antic menjador principal del primer pis, amb l'embigat i el terra originals. A la Gabriela de baix es conserva una finestra amb la llinda datada l'any 1676, i l'actual portal d'accés que deu procedir d'alguna reforma posterior, i que es troba datat el 1867.</p> | 08084-25 | Fals. Mas Gabriela s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Gabriela és un dels masos més antics del terme de Fals, i els seus orígens es remunten amb facilitat al segle XV i XVI. El nom del mas deu provenir d'alguna pubilla de la casa, tenint en compte que es tracta d'un antropònim femení molt corrent entorn al segle XVI. L'economia de la casa es va basar durant segles en la producció vitícola, comptant amb un important conjunt de tines-set en total- adossades a la casa, i que van ser eliminades quan es va construir un cobert veí. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt molt reformat, malgrat que es conserven algunes llindes amb dates del segle XVII-1676-. L'any 1798, consta com a propietari de la Gabriela de Dalt Ramon Sagristà, fill d'Anton Sagristà. El seu fill Pere Sagristà, va ser un membre reconegut de la facció carlina de Fals, l'any 1837, la qual cosa li va valdre l'exili. Li va succeir la seva filla Teresa Sagristà, que a la seva mort va deixar part de la casa al seu marit, i part a les monges caputxines. No va deixar fills, aleshores va reivindicar l'herència en Jaume Galobart, germà de la seva àvia. Aquesta succeció esdevingué en conflicte amb Oleguer Galí, altre familiar indirecte a qui pertocaven drets de legítima. Aquesta disputa va provocar la divisió de la propietat. La part meridional se la va quedar Galí, i va passar a anomenar-se 'La Gabriela de Baix', mentre que la part nord va quedar en mas del Galobart, passant a anomenar-se 'La Gabriela de Dalt'. La casa també es va dividir en dos parts, tapiant les portes de comunicació. El tros corresponent a la Gabriela de Dalt tenia més de cent quarteres de terra de cultiu dedicades a la vinya que menaven un total de 19 parcers diferents. A en Jaume Galobart el va succeir el Francesc Galobart, pare de l'actual propietari Jaume Galobart i Serra.[AA.DD. 2004-2005.nº9: 68-70]</p> | 41.7446400,1.7443600 | 395595 | 4622186 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Com a element arquitectònicament interessant es conserva un conjunt de dues tines pertanyents a la casa de la Gabriela de Baix, ubicades a llevant de la casa, aprofitant el desnivell d'un marge de pedra seca. Les seves característiques són les següents: Tina 1: Tina de planta circular, amb coberta de teula i vigues de fusta inclinada. Obertura encarada al nord, a la qual s'accediex mitjançant 2 graons de pedra . L'interior de la tina és realitzat amb cairons vidriats que recobreixen el pou circular. La construcció en pedra, s'aixeca 4 m. pel seu cantó sud i 2,30 m. pel cantó nord. El diàmetre interior és de 2'10 m. X 3 m. de fondo. La porta d'accés és un espai de 1,30 m d'alçada x 1,15 m d'amplada x 45 cm de gruix. Tina 2: Es tracta d'un tina de planta circular adossada a ponent de l'anterior i construïda aprofitant el desnivell d'un marge. És coberta amb una teulada inclinada i la porta d'accés es troba tancada amb una porta de fusta. Sobresurt en pedra pel seu cantó nord amb una alçada de 1,30 m. Al cantó de migdia té adossada una barraca de planta quadrangular i coberta inclinada, per on desgüassava la segona tina i que feia les funcions de celler.Dintre encara es conserva una premsa de vi. La casa no conserva ni elements documentals ni fotogràfics antics. Associades a la casa, en un camp proper es conserven dues barraques de vinya circulars en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48751 | Mas Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massana | XV-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les dues cases adossades que conformen el Mas Massana, i un seguit de coberts i edificis annexos que formen l'explotació agropecuària. En origen el mas Massana devia tractar-se d'una construcció aixecada entorn als segles XV-XVI, la qual encara es conserva formant part del conjunt de la casa. Aquest mas és una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mides més grans. Compta amb planta baixa, primer pis golfes. La façana principal devia estar encarada a migdia, no podent apreciar-se res actualment, ja que hi trobem l'altra casa adossada. De la resta de façanes s'aprecien actualment la de ponent, oberta amb un balcó i una finestra al primer pis i dos finestrons petits a les golfes. Aquestes finestres duen ampits típics del segle XVIII, producte segurament d'alguna reforma posterior. La façana nord, també apreciable, es troba en part magada per l'afegit de tines, coberts, i una torre adossada, podent apreciar només una de les finestres del primer pis, i una de les golfes. Desconeixem si en el mateix moment de construcció del mas primigeni, o en un moment posterior, es va afegir a la casa una torre de planta quadrangular coberta a dues aigües, de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, que sobresurt un tram per sobre de l'alçada de la teulada de la casa originària. El parament de la torre és molt similar al del mas originari, amb les cantonades també reforçades amb carreus rectangulars més ben disposats. La similitud del parament fa dubtar sobre el moment de construcció de la torre, que no devia variar massa del de construcció del mas. Segurament devia fer-se a finals del segle XVI. Aquesta torre és de característiques molt similars a la torre del Mas Jaumeandreu, que també és del segle XVI. Aquesta torre s'adossa a la façana nord de la casa, pel seu cantó de ponent, seguint la línia de la façana de ponent. Les obertures es troben totes concentrades a la façana oest, destaca l'existència d'un balcó al primer pis, una finestra al segon pis, i un finestró al pis de les golfes. A mitjans del segle XIX (1870), els propietaris de la casa, en una època de bonança econòmica decidiren fer una ampliació del mas, però ho feren contemplant la construcció d'una casa de característiques arquitectòniques radicalment diferents al mas originari de pedra. Malgrat tot, aquesta nova casa, l'adossaren a la façana de migidia del mas antic com una continuació. Aquesta nova casa es tracta d'una construcció de planta també quadrangular coberta a dues aigües de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Malgrat que el parament original no s'aprecia per l'arrebossat, cal suposar que és feta en parament de pedra irregular, encara que pugui incloure alguns trams en maó. La façana principal d'aquesta casa s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres crugies, de les qual la central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i és formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de semiromb. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que deuen conformar a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una magolla sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó rematat a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres balconeres al primer i segon pis.</p> | 08084-26 | Fals. Mas Massana s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas Massana es remunten amb tota seguretat a l'Edat Mitjana, convertint-se aviat en un dels massos amb més potencial econòmic del nucli de Fals. Aviat van passar a dependre del mas algunes altres massoveries com és el cas del Mas Perera, el Mas Collet i el Pla de la Vila. També comptava amb altres recursos com és el cas de la propietat del Molí de Fals, i un pou de Galç vora la riera de Fonollosa. La propietat del mas s'ha mantingut dins la família Massana fins l'actualitat. La riquesa del mas Massana era de tal importància, que ja al segle XIX tota la finca era conreuada per massovers, passant els propietaris a dur una vida de senyors més relaxada. En aquest context es situa la figura de Salvador Massana, que durant la segona metiat del segle XIX, va viatjar i residir freqüentment a Barcelona, on admirava les noves tendències arquitectòniques urbanes. Aquesta afició li va portar a projectar l'any 1870 una ampliació considerable del mas familiar, però no dins les formes tradicionals de l'arquitectura rural, sinó copiant el model del que seria una casa senyorial pròpia del segle XIX, traduïnt-se en la casa actual.</p> | 41.7544000,1.7335700 | 394714 | 4623283 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Tot el conjunt es tanca amb un mur perimetral que deixa al descobert només la façana nord. Aquest mur s'hauría aixecat juntament amb la última etapa constructiva del 1870. La seva existència permet la creació d'un pati intern, que es reomple al cantó de llevant amb un seguit de coberts que pràcticament s'adossen a la façana de llevant del mas original. En aquet mur, a la zona de migdia, s'obre una portalada d'accés al conjunt. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, rematat per un coronament ondulat amb remats laterals i superiors en forma d'esfera. Una llegenda al mig recorda el nom del personatge que va fer la casa: Salvador Massana amb la data de 1870. Com a complement del conjunt, cal destacar la presència d'uns coberts ubicats al S-O de la casa que acullen un molí d'oli, en molt bon estat de conservació i un conjunt de tines. A més de la presència d'un molí d'oli d'important capacitat, la casa comptava amb una teuleria propera d'ús particular, les restes de la qual no han estat localitzades. La casa no compta amb documentació ni col·leccions fotogràfiques pròpies. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 48752 | Mas Bastardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bastardes | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 8 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.61</p> | XV-XX | Actualment el mas està sent objecte d'una acurada reforma. | <p>Edifici format per les dependències que conformen el mas Bastardes de Fals. Es tracta d'un conjunt aixecat sobre un promontori que domina tota la vall de del torrent del Puig, que desgüassa a la riera de Fonollosa. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt format per l'edifici del mas Bastardes que es troba envoltat al nord i a llevant per un mur perimetral, que acull les instal·lacions d'algunes dependències de la casa com eren la ferreria, i espais destinats a magatzems i treballs agrícoles, i que deixa a l'interior tot un pati intern en forma de L. L'accés a aquest recinte i a les instal·lacions del mas es fa mitjançant una porta ubicada al cantó nord del mur, i que deriva al camí que ve de Camps i del mas Sant Andreu, i d'una altra porta secundària ubicada al cantó de ponent, al costat de la torre. El mas pròpiament dit és un edifici de planta rectangular amb un tram que sobresurt a la façana de llevant i on es col·loca la porta d'accés al mas. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat amb mur de paredat irregular, però amb les fileres de carreus força ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus rectangulars i quadrangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migidia, precedida per un espai destinat a balconada. Aquesta façana s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de : 'Pedro Bastardas 1870'. Malgrat tot, l'accés al mas es realitza actualment mitjançant una porta formada per una arcada feta amb grans dovelles ubicada a la cantonada N-E del mas, i que permet l'accés directe a tots el pati interior. Aquest portal du grabada la data de 1785. Del primer pis d'aquesta façana arrenca una arcada que comunica el mas amb una dependècia ubicada al cantó de llevant, i que s'alça sobre l'herreria. Al cantó de llevant s'aixequen tot un seguit de dependències destinades a treballs diversos con l'herreria, que du la llegenda de :'1703 jiussepe Bastarda'. Al cantó nord, també destaca l'existència d'un altre cos rectangular de grans proporcions, el mur nord del qual fa de mur de tancament del conjunt, i que també era destinat a feines agricoles i vivendes -cal pensar que al mas vivien un total de nou famílies entre amos i treballadors-. A la façana de ponent destaca l'existència d'una torre rectangular de planta baixa i tres pisos coberta a quatre aigües que sobresurt de la resta de la façana de llevant. Complerta el conjunt l'existència d'una era ubicada en un pla al N-O de la casa, formada per una pallisa i un espai enrajolat precedent. La pallisa és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, orientat a llevant, i obert mitjançant dues arcades de diferent tamany, actualment tapades amb una porta. Arquitectònicament cal pensar que es tracta d'un mas aixecat entre els segles XIV-XV. A l'igual que en altres masos de Fals -el Massana i el Jaumeandreu- cal pensar que es tractava d'un mas que comptaba amb una torre adossada a la cantonada N-O. Les restes d'aquest primitiu mas s'aprecien encara, conservant-se la torre adossada i part del cos nord del mas que sobresurt un tram a llevant d ela planta rectangular. La resta del mas segurament patí una greu reforma al llarg del segle XVIII, de tal manera que es pot afirmar que pràcticament tot el conjunt que actualment s'aprecia pertany a aquest segle. Al segle XIX es degueren fer alguns afegits com és el cas de la porta de la façana principal de migidia datada el 1780.</p> | 08084-27 | Fals. Mas Bastardes s/n (08259 Fonolosa) | <p>Els orígens del Mas Bastardes es remunten amb seguretat a finals de l'Edat Mitjana (segles XIV-XV), malgrat que la construcció actual pertanyi al segle XVIII. La família Bastardes fou propietaria almenys des del segle XVIII. L'any 1812 era propietari del mas Josep Bastardas Ribera, que fou a l'hora regidor del llavors municipi de Fals. Va morir el 1822 deixant com a hereu al seu fill Benet, que va participar en l'aixecament popular contra les tropes napoleòniques en la batalla del bruc. Cent anys més tard el seu nét, rebria la medalla honorífica del president del Govern Antoni Maura, a compte d'aquells fets. Malgrat aquestes heroicitats, l'economia del mas Bastardas es va caracteritzar al llarg del segle XIX per l'endeutament continu, venent primer les masoveries de Bosc i Rabassa, i finalment el propi mas Bastardas. Aquest fou adquirit pel seu cunyant Feliu Santasusana, que va posar la propietat a nom de la seva germana Maria, esposa de Benet Bastardas. En aquell moment el mas comptava amb 44 quarteres de sembradura, 4 d'olivar, 13 de vinya pròpia, 53 de vinya donada a parcers, 3 d'hort i 161 quarteres de bosc i erms. Maria Santasusana va deixar el mas al seu fill Pere Bastardas, que va continuar el procés d'endeutament del mas. A la seva mort el 1882 va heredar el mas el seu germà Josep Bastardas, casat amb la pubilla del mas Junyent de Camps. Va ser degut a aquest motiu que el Mas Bastardes, inclós territorialment al nucli de Fals, passés a considerar-se pertanyent al de Camps. En Josep Bastardes, després del seu casament, va ser considerat una persona important, sent escollit alcalde entre els anys 1894 i 1897. A més el 1893 va ser nomenat cap del sometent de Camps. En deixar de residir-hi l'amo al Mas Bastardes -ja que arran del casament va passar a viure al Mas Junyent-, la casa va ser habitada per masovers, entrant en una evident decadència. Es van anar segregant porcions on els parcers se'n feien cases: casa de Betlem (1889), la de pau Calsina (1889), la de Ramon Colilles (1891), la de Puigdellívol (1890) etc. Malgrat aixó, l'endeutament de les cases va ser constant, i l'any 1908, el Josep Bastardes es va vendre les dues heredats als germans Miquel i Josep Ferrer Trulls, de Claret dels Cavallers. D'aquí la propietat va passar a la seva germana Dolors Ferrer, casada amb Pere Serrat Massó, que va morir el 1949 sense testament. El jutge va dictaminat que la propietat passés a mans de Maria Torres Vilar, mare de la difunta. Actualment els amos són els descendents d'aquesta família. Durant l'últim segle la casa ha estat habitada per masovers, cap a mitjans del segle XX, la casa i les terres eren abandonades, sent cultivades per l'hereu del mas Sant Andreu (Josep Ferrer). Per mediació d'aquest, la casa va ser segregada de les terres, i el 1976 va ser adquirida pel Sr. Pere Llatjós. Aquest ha dut a terme un ambiciós projecte de restauració de la casa, conservant les característiques arquitectòniques originals. [AA.DD; 2004-2005,nº8:61).</p> | 41.7882600,1.6950400 | 391568 | 4627090 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Malgrat que termenalment el mas s'inclou dintre del nucli de Fals, històricament ho fa al nucli de Camps, ja que l'hereu de mas Josep Bastardes, es va casar amb la pubilla del mas Junyent (1882). Al ser el mas Junyent més ric que el Bastardes, l'hereu va passar a residir al Junyent, convertinr-se en regidor de Camps. [AA.DD.2004-2005,nº8:61). El mas compta amb un oratori proper, ubicat a la cruïla del camí que mena a Camps i al mas Sant Andreu, amb el mas Bastardes. Segons informació oral procedent del propietari actual, fou aixecat per Benet Bastardes, conegut carlí de la contrada. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48753 | Mas Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-boixeda | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | El conjunt d'edificacions del mas es troben abandonades des de la dècada del 1940 entrant en un estat de degradació molt acusat. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Boixeda, i el conjunt de dependències que l'envolten. El mas pròpiament dit compta amb un nucli central de planta quadrangular, al qual en època posterior -segurament el segle XVIII- es van afegir dos annexos -un a cada banda- al nord i a migdia, convertint la planta en rectangular. La coberta es fa a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta teulada unifica els tres cossos, la qual cosa fa pensar que es devia construir al moment de les ampliacions. El conjunt de la casa es troba envoltat per un seguit de cossos i edificis de diferents mides i èpoques que es troben units i conformen un mur perimetral que envolta la part del davant de la casa i que conté al seu interior diversos coberts destinats a animals i a feines agrícoles. Aquest tancat crea un pati interior entre el mur i la porta d'accés al recinte. Com que el mas es troba aixecat al peu d'un petit monticle elevat, alguns d'aquests coberts -els de migdia -es troben edificats a la part de baix, deixant la teulada a l'alçada de la planta baixa de la casa. Tot el conjunt s'ha aixecat amb mur de paredat irregular, que s'ha arrebossat en el cas de la casa. Aquest arrebossat es troba actualment parcialment caigut. La porta d'accés al recinte es troba encarada a llevant i es tracta d'una porta realitzada en arc de mig punt rebaixat emmarcada amb carreus rectangulars i quadrangulars. Aquesta porta dóna accés -com ja s'ha dit anteriorment- a un pati interior que serveix de distribuïdor dels diferents coberts auxiliars de la casa. Destaca especialment l'existent a la cantonada N-E del recinte, que acollia les tines a l'alçada del primer pis, i la premsa de vi -encara existent- a la planta baixa. Aquest cos es troba actualment en ruïnes, ja que ha caigut la teulada. La casa pròpiament dita té la façana principal encarada a llevant i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. S'obre amb un portal allindat ubicat al mig de la planta baixa. Al primer pis destaquen un seguit de quatre balcons alineats. Al pis de les golfes destaquen dues finestres balconeres i dos petits finetrons amb ampits del segle XVIÍ. Com a elements arquitectònics destacats, cal mencionar l'existència d'una galeria ubicada a la cantonada NO-O de la casa, a l'alçada del primer pis oberta a base d'un seguit de tres arcades a la façana de ponent i una a la façana nord. Es tracta d'arcades fetes amb un arc molt rebaixat que recau sobre un petit capitell sense decoració, i pilars i columnes quadrangulars. A la façana de migdia destaca l'existència d'una doble eixida, una al primer pis i una al pis de les golfes, formada per dues arcades fetes amb un arc de mig punt al mig. A l'interior de la casa la planta baixa era destinada a feines agrícoles i magatzems. Destaca la presència d'un enllosat al terra fet amb pedres de gran tamany, així com una coberta feta a base de volta catalana amb maó. També destaca l'existència d'una arcada ubicada a la planta baixa, passat el portal d'entrada que dóna accés a les escales que ascendeixen al primer pis. Es tracta d'una arcada feta amb un arc de pig punt rebaixat, enguixada i pintada en color marró, que destaca sobre el cru de les parets. Com a element decoratiu destaca una orla vegetal que recorre l'arc, presidida a la part superior per una altra orla on es llegeix la data de 1871. A l'intradós de l'arcada s'ubiquen dos cassetons decorats amb estris agrícoles. A la cantonada NO-O de la casa destaca l'existència d'una capella adossada a la casa. Es tracta d'una capella de planta rectangular coronada amb un campanar d'espadanya. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració, L'accés es realitza mitjançant una petita porta rematada amb una llinda monolítica on s'escau la data de 1864. La capella es troba consagrada a Sant Josep, i d'interior s'ha enguixat i pintat de color blanc.</p> | 08084-28 | Fals. Mas Boixeda s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Boixeda es remunten amb seguretat als segles XIV-XV, sent un dels masos històrics del nucli de Fals. Del mas original no s'observa pràcticament res, tractant-se segurament d'una casa amb un nucli central aixecat possiblement entorn al segles XVI-XVII amb ampliacions a ambdues bandes al segle XVIII. L'era també du la data del 1790, sent possiblement d'aquest període general. Amb seguratetat l'interior del conjunt sofrí reformes a finals del segle XIX, doncs les arcades interiors duen la data de 1871. La última fase d'ampliació segurament degué ser la de la construcció de la capella de Sant Josep a ponent del mas, aixecada l'any 1869. El mas ha estat propietat de la família Vall de Vilamaró de forma cotinuada, malgrat que el cognom original de la família hagi anat variant degut als casaments de pubilles del mas. La besàvia de l'actual propietària va casar-se amb l'hereu d'un mas de Gaià, passant a residir a finals del segle XIX en aquesta població. A la mort sense descendència de la resta de familiars, el mas va anar a parar a les seves mans a la dècada del 1920, perdent-se la línia de propietaria residents al mas.</p> | 41.7726000,1.7287800 | 394346 | 4625310 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Completa el conjunt la presència d'una pallissa precedida d'una era enrajolada ubicades al N-E de la casa, sobre un altre petit promontori. Es tracta d'un edifici rectangular cobert a dues aigües, obert a migdia amb una gran arcada. Sobre l'arcada es llegeix: 'Francesc Galí 1790' . Malgrat que no s'han pogut veure personalment, la família compta amb un seguit de documentació pròpa de la casa. Es tracta de contractes d'arrendament del selge XIX i XX, així com llibretes d'apunts d'alguns dels avantpassats dels actuals propietaris. Entre elles destaca una on s'expliquen totes les feines de pagesia dutes a terme a la casa, així com una descripció de la climatologia de l'època i de les èpoques en les quals cové o no sembrar. A tocar de la casa queden restes de dos teuleries propietat de la casa, una de les quals, segons la tradició, elaborava les teules de l'església de Sant Vicenç de Fals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48754 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Serra. El mas original resulta un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Segurament es tracta d'un primitiu nucli de casa edificat al segle XVI. És format per planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, però ben treballat. L'edifici es trobava originalment orientat a migdia, i comptava amb un portal d'accés adovellat. Amb posterioritat - segurament al segle XVII- es va afegir a la façana una galeria de gran proporcions que ocupava pràcticament tota la façana. Aquesta galeria, a l'alçada del primer pis es recolzava sobre unes grans arcades que requeien a la planta baixa. Aquest conjunt de galeries va fer que es tapiés el portal primitiu d'accés a la casa i s'obrís un altre amb un arc molt rebaixat que donava accés als baixos de la casa destinats a quadres i celler. La col·locació d'aquesta gran galeria, va girar la orientació primitiva de la casa, obrint-se una porta també d'arc rebaixat en un extrem de la façana de llevant, que dona accés a un quadre d'escala que permet l'ascens a la resta de pisos, ja que la planta baixa havia estat totalment dedicada a celler i quadres. A la façana posterior de la casa -façana nord- van ser obertes dues portes d'accés més modernes-segle XIX-. Una d'aquestes portes de la façana nord, du a la seva llinda la inscripció 'Valentí Massana 1818'. Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que bona part de la restauració que de la casa es va fer a la dècada del 1970 es va fer amb pedra extreta del Mas Subirana i de la veïna casa de Cal Resi, per tant no es tracta de de carreus originaris de la casa. Durant aquesta restauració, l'alçada de la casa va ser aixecada, convertint en un segon pis, el que originàriament devian haver estat tan sols unes golfes. A ponent del nucli central del mas, s'afegia la casa dels masovers. Aquest edifici - adossat al nucli original del mas- va ser aixecat amb tota probabilitat al segle XIX, i es tracta d'un cos independent de planta rectangular, planta baixa i primer pis. A la façana nord i actual porta d'accés s'aprecia la data de 1847 sobre la llinda de l'entrada. Si bé originàriament podia haver tingut la orientació a migdia, actualment la té al nord. Aquest cos també va ser restaurat durant la dècada del 1970, de forma bastant fidel a l'original. Durant la restauració del casa efectuada a la dècada del 1970 va ser afegit un tercer cos a la casa, que es va adossar a llevant del nucli original del mas, i que pretenia ser la casa residencial dels propietaris. Es tracta d'un cos de planta baixa, primer i segon pis, construït en pedra artificial de color grisenc, que destaca de la resta del conjunt arquitectònic. Destaca a ponent del conjunt arquitectònic un conjunt de nou tines de grans dimensions que al seu dia foren destinades a la producció de vi per part dels parcers de la casa, que tenien l'obligació de venir a produir el vi al mas. Es tracta de nou tines construïdes amb cairons vidriats ben treballats, que sobresurten entre 40 i 60 cm del nivell de terra. Totes elles es troben protegides per una estructura feta també en pedra a modus de teulada de cadascuna de les tines. Aquest conjunt de tines va ser restaurat durant la dècada del 1990. Completen el conjunt alguns edificis moderns aixecats a llevant de la casa destinats a feines agrícoles i magatzems</p> | 08084-29 | Fals. Mas Serra s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Serra es remunten amb tota seguretat als segles XIV i XV, moment en el qual es consoliden els grans masos que es distribuïen les propietats del terme. Malgrat tot, a nivell arquitectònic els orígens del mas actual s'ha de situar amb tota probabilitat al segle XVI, quan s'aixecà el nucli principal de la casa. Dit mas pertanyia històricament a la família Serra, que la va mantenir fins a la dècada del 1940. L'economia i la riquesa de la casa es van fonamentar al llarg dels segles XVIII i XIX en el cultiu de la vinya, destacant-se com un dels masos més pròspers i benestants del nucli de Fals. A principis del segle XX, la pubilla de la casa de Can Serra va contraure matrimoni amb l'hereu del mas Subirana, també de Fals. A partir d'aquests moments el mas Subirana va ser una de les propietats del mas Serra, i a més a més, la família Serra va perdre el cognom passant a dir-se Subirana. Durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el pare i el fill de la família de Can Serra va ser assassinats, entrant la casa en serioses dificultats econòmiques, que no van ser resultes per la vídua i les filles de la casa. Cap a la dècada del 1940, les filles de la família Serra van optar per vendre's la casa i marxar. La finca va ser adquirida per l'empresa Segura Viudas S.A., que la va mantenir durant uns anys fins que a principis de la dècada del 1950, va ser adquirida per la família Agut de Terrassa . Des d'aleshores s'ha mantingut en mans d'aquests propietaris, sent actualment guardada per una família de masovers. Durant la dècada del 1970 els propietaris van optar per dur a terme una restauració de la casa, que va suposar canvis arquitectònics importants, malgrat que es va respectar l'aspecte original exterior. També van optar per afegir un cos adossat a llevant del mas primitiu.</p> | 41.7652600,1.7453300 | 395709 | 4624474 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no compta ni amb documentació ni amb fotografies antigues del mas. El celler de la casa compta amb una petita col·lecció de 15 boicois antics i una ensufatadora. La restauració practicada al nucli original de la casa ha conservat alguns dels elements originals com l'envigat de fusta, alguns dels terres fets amb rajola vidiriada, el rentamans del menjador etc. A uns dos-cents metres abans d'arribar a la casa, seguint el camí des del molí de boixeda fins Can Serra, actualment asfaltat, a mà esquerra, pot observar-se una creu conmemorativa, de la mort dels propietaris de Can Serra durant la Guerra Civil. El text escrit és el següent: 'Aquí sufrieron martirio y muerte por Dios y la pátria D. Juan Subirana y su hijo D. Luís Subirana. El 31 de julio de 1936' Com a element decoratiu la casa compta amb una creu de pedra on s'aprecien les lletres 'JS (Joan Subirana) 1929' A la casa es conserven dues fotografies aèries del conjunt, una anterior a la restauració i una altra posterior que permeten observar els canvis efectuats. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48755 | Mas Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torreblanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular amb afegits més moderns de maó. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Els orígens d'aquest mas segurament es remunten als segles XV-XVI. En aquells moments la casa es trobava orientada a migdia i el carener era paral·lel a la façana. L'accés es feia a través d'un gran portal adovellat, que encara s'aprecia al centre de l'actual façana de migdia. Al segle XIX el mas fou objecte de profundes reformes que canviaren la fisonomia i l'orientació de la casa. A la façana de migdia s'adossà un gran cobert que es rematava amb una gran terrassa a l'alça del primer pis. Aquest cobert inutilitzava i impedia la visió del portal adovellat d'accés original. Actualment l'accés a la terrassa del primer pis, es realitza mitjançant un balcó que antigament devia presidir el primer pis de la façana principal. Aquesta inutilització de la façana de migdia, va fer que la casa canviés l'orientació, deixant com a façana principal la de ponent, i com a portal d'accés una antiga porta auxiliar feta amb un arc molt rebaixat a base de maons. Un llinda de fusta sobre aquesta arcada du la data de 1843. L'actual façana principal compta també amb un seguit de finestres balconeres obertes al primer pis. La façana nord també va ser intensament modificada al segle XIX, obrint una galeria porxada al primer pis. Aquesta galeria és oberta amb un seguit de tres grans arcades de mig punt que es recolzen sobre pilars quadrangulars de maó. Interiorment la galeria es coberta amb un embigat de fusta. En una de les parets de la galeria es llegeix la data d'Isidro Oller 1886. Sobre la galeria de la façana nord, destaca un petit balcó al pis de les golfes. La façana de llevant es troba pràcticament inutilitzada, ja que a la casa s'han anat adossat coberts i altres dispensaris destinats a les feines agrícoles i ramaderes. Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a part dels coberts adossats modernament, a la casa no s'han efectuat reformes almenys des del 1920. Interiorment la casa conserva la seva estructura original. Mentre la planta baixa es destina a feines agrícoles i magatzems, el primer pis és destinat a vivenda. Destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions on s'ubica un petit oratori amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. També destaca l'existència d'un rentamans de grans proporcions revestit de ceràmica decorada amb motius florals, i una llinda interior que du la data de 1777. A l'interior de les finestres s'observa la presència de festejadors. Així mateix la casa conserva l'embigat original i el terra de rajola cuita, així com una cuina amb una xemeneia de grans proporcions. També compta amb un forn de pa en perfecte estat de conservació.</p> | 08084-30 | Fals. Mas Torreblanca, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. La propietat de Torreblanca es va constituir com una de les grans explotacions agrícoles del nucli de Fals, especialment dedicada al conreu de la vinya. Testimoni d'aquesta prosperitat econòmica va ser la construcció d'un conjunt de tines aïllades en una finca propietat del mas, i un altre important conjunt de tines a tocar de la casa actualment desaparegut. A nivell familiar el mas ha estat propietat de la família Oller almenys des del segle XVIII. L'any 1792 era propietat de Valentí Oller Puigdellívol, que l'havia heredat del seu pare. L'any 1797 es casava amb Margarida Molins, neboda del recotr de Boixadors i en segones núpcies amb Teresa Centelles, amb qui va tenir un fill hereu. A la seva mort, l'any 1811, el mas comptaba amb tretze quarteres de sembradura, cinc de vinya pròpia, seixanta-quatre de vinyes llogades a parcers, dos d'olivar, cent-norata.quatre de bosc i trenta de terra erma. El 1837 va néixer Isidre Oller, qui seria hereu de la casa. Li va succeir el Tomàs Oller l'any 1914. En aquells moments la casa comptaba amb un molí d'oli propi i un celler d'enormes dimensions. La casa s'ha mantingut dins l'ambit familiar fins l'actualitat. [AA.DD;2004-2005,nº11:92-93]</p> | 41.7506000,1.7620500 | 397076 | 4622827 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a escassos metres de la façana nord hi havia hagut fins fa uns cinc anys un grup de tines amb barraques, així com una premsa. L'estat de conservació d'aquest conjunt era molt dolent i es va optar per acabar d'enderrocar el conjunt. Com ha curiositat, cal destacar que s'ha conservat la porta original de fusta que protegia el portal adovellat primitiu d'accés, sobre la qual es troba clavada una pota de gallina almenys des del segle XIX, i que els actuals propietaris s'han negat ha treure. La casa comptaba amb un molí d'oli que va estar en actiu fins el 1984, i actulament ha desaparegut. També comptaba amb un forn d'obra que servia per coure rajoles i teules per la casa | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48756 | Mas Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oms | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | El mas ha estat objecte d'una restauració molt intensa durant els últims anys, conservant però la seva fisonomia original. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa es troba aixecada en mur de paredat irregular, que ha estat restaurat i rejuntat recentment durant les últimes obres de restauració de la casa. Compta amb planta baixa, primer pis, i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal de mig punt, format per grans dovelles, i una finestra al cantó de llevant de la façana. Al primer pis s'obren tres finestrals rectangulars. Bona part de la façana principal de migdia -tot el cantó esquerra de ponent- es troba ocupat per un altre cos que sobresurt en perpendicular de la façana formant una L. Es tracta d'un cos quadrangular cobert a dues aigües que s'alça fins al primer pis de la casa, i segurament era dedicat a cort d'animals. Actualment es ressol amb una galeria formada per arcs de mig punt a l'alçada del primer pis. La façana de llevant i la de ponent s'obren amb dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior encarada al nord ha estat objecte d'intenses modificacions. Segurament devia comptar originalment amb un espai destinat a cisterna adossat a la casa, que s'ha resolt després de la restauració ubicant un porxo a l'alçada del primer pis, i adossant unes escales que permeten un accés directe a la porxada. El conjunt es completa amb una tina de grans dimensions ubicada uns metres a migdia de la casa, que compta amb una barraca dossada que protegeix la boixa. Aquesta tina també està sent objecte de restauració</p> | 08084-31 | Fals. Mas Oms s/n (08259 Fonollosa) | <p>No es tenen gaires notícies documentals sobre el mas Oms, malgrat que es tracti d'un dels masos medievals del nucli de Fals. Segurament els seus origen es deuen remuntar al segle XV-XVI, malgrat que arquitectònicament sofrí reformes al segle XVIII, que s'aprecien sobretot a les finestres del primer pis amb ampits característics d'aquest període.</p> | 41.7481700,1.7697400 | 397711 | 4622548 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa havia comptat amb una capella dedicada a Sant Pere. Era una antiga capella de planta rectangular coberta a dues aigües que va ser enderrocada quan els actuals propietaris van iniciar la restauració de la casa. El seu estat de conservació era molt dolent, trobant-se pràcticament enderrocada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48757 | Mas Campserver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-campserver | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular, que juntament amb un seguit de tines ubicades al nord de la casa, alguns coberts i una paisa, conformen el conjunt del Mas Campserver. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici que fou originalment de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici original comptava amb planta baixa, primer pis i golfes. L'aparell de la construcció és fet amb mur de paredat irregular, que actualment es troba arrebossat en alguns trams. La orientació de l'edifici es feia de cara a ponent. Amb posterioritat, segurament al segle XVIII, la casa patí algunes ampliacions, i s'afegí un cos rectangular adossat a la façana principal, que sobresortia un tram pel cantó nord, creant un angle recte. Segurament aquesta ampliació obligà a reforçar aquesta mateixa façana, construint dos petits talussos que s'adossen a la façana nord. És precisament la façana nord quina ha conservat el seu aspecte original, apreciant-se una porta a la planta baixa, i dues petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de llevant s'aprecien petits finestrons a l'alçada del primer pis, destacant per sobre de tot, la presència una terrassa que recau a l'alçada del primer pis, recolzant-se sobre dos pilars moderns. La façana principal encarada a ponent és producte de la reforma efectuada a la casa segurament al segle XVIII. Actualment és poc visible, ja que la presència d'un mur de tancament a aquest cantó de la casa crea un espai a modus de pati interior, impedint la seva visió. Destaca l'existència d'una gran finestral a l'alçada del primer pis. La façana es troba arrebossada. La façana de migdia també resta envolta per aquest mur de tancament, podent apreciar-se l'existència de tres balcons a l'alçada del primer pis. Aquesta façana es troba actualment arrebossada. Com a complement del mas destaca l'existència a escassos metres al nord de la casa de dues grans tines adossades, que semblen haver estat restaurades recentment. Es tracta de dues tines amb coberta inclinada i recobertes interiorment de cairons de ceràmica. També destaca l'existència d'un edifici de paisa ubicat a la cantonada S-O de la casa, davant d'un espai destinat a era que ha conservat les rajoles de ceràmica. Es tracta d'un edifici aixecat amb pedra i maó, amb coberta a dues aigües reforçada per un pilar que recau al centre.</p> | 08084-32 | Fals. Mas Campserver s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els origens del mas Campserver es remunten amb tota seguretat al segle XV-XVI. La construcció que actualment s'aprecia respon arquitectònicament a aquest segles, conservant-se alguns trams de mur-especialment a la façana nord- d'aquest període. El mas sofrí una ampliació important al segle XVIII, afegint un cos rectangular a la façana de ponent. Memòria d'aquesta ampliació resta a la llinda de la finestra (1728).</p> | 41.7517100,1.7802400 | 398590 | 4622928 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La grafia d'aquest mas és variada. Malgrat que el seu nom tradicional és 'Campserver', actualment apareix com a 'Can Server'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48758 | Mas Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | XV-XIX | Des de l'any 1996 la casa està sent objecte d'una acurada restauració, que conserva els elements més carácterístics de la seva arquitectura. | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt d'edificacions que conformen el Mas Jaumeandreu. El nucli original de la casa degué aixecar-se entorn als segle XV-XVI. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal era orientada a migdia, tenint com a obertura principal d'accés a la casa un portal adovellat que s'escau ben bé al centre de la façana. Aquesta façana primigènia de la casa, és actualment inapreciable, ja que ha estat tapada pel conjunt de la resta d'edificis i cossos annexes que s'han anat afegint al llarg dels segles. Tan sols pot apreciar-se el portal principal d'accés, actualment arrebossat i pintat, una finestra balconera al primer pis que s'escau justament a sobre del portal, i una finestra rematada amb arc de mig punt al pis de les golfes i que segurament ha estat refeta. Com a original s'aprecia tan sols la part superior de la façana nord, ja que la planta baixa i el primer pis, ha estat parcialment anul·lades, al construir un seguit de 3 grans tines i una cisterna-posteriorment reconvertida a tina-, que oculten la construcció. De la façana de ponent -també original, destaca un seguit d'obertures fetes a base de petits finestrons quadrangulars, sobresortint la presència d'una finestra balconera a l'alçada del primer pis. Com a element constructiu destacable, cal mencionar l'existència d'una barbacana que remata la part superior de la cantonada N-E de la casa, ubicada ben bé sota teulada. Es tracta d'una peça semicònica invertida, que es va degradant a la seva part inferior, i que recrea un baluart. L'aparell constructiu d'aquest nucli original del mas és fet amb mur de paredat irregular amb carreus petits i molt ben disposats. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XVI- la riquesa produïda pel mas va permetre una ampliació constructiva de la casa, aixecant una torre quadrangular que s'adosava a la façana de migdia de la casa, al cantó de ponent, tapant parcialment la façana principal. Es tracta d'una torre de planta baixa, primer pis, segon pis, i tercer pis, coberta a quatre aigües. L'alçada del primer pis de la torre, és equivalent a la del primer pis i golfes de la casa, sobresortint per sobre de la teulada de la casa el segon i el tercer pis. Sobre la teulada destaca la presència d'un petit campanar d'espadanya, que revela l'existència d'un antic oratori a la planta baixa de la torre. Les obertures de la torre, s'inicien a l'alçada del primer pis al cantó de ponent amb una finestra balconera, i a l'alçada del segon i tercer pis amb finestres rectangulars als cantons de ponent i migdia. La presència d'aquesta torre, amb la seva manca d'obertures a la planta baixa i primer pis, contribueix a oferir un aspecte de fortalesa al mas. Com a elements destacats, cal remarcar la presència d'un petit portal de mig punt a la façana de llevant de la torre, a la planta baixa, que donava accés directe a l'oratori des de l'exterior. També destaca la presència d'un element semicircular exteriorment adossat entre la torre i la façana principal de la casa, i que resultar ser la protecció exterior d'una escala de cargol que permet l'accés als pisos de la torre.</p> | 08084-33 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Les primeres notícies històriques relacionades amb el mas Jaumeandreu apareixen a mitjans del segle XVI, concretament l'any 1543, quan Joan Andreu i el seu fill Jaume Andreu, pagesos procedents del mas Tuill de Monistrol de Rajadell tenen accés al mas llavors anomenat Torrecabrera i Puig Oliver. Com es pot apreciar en aquests moments el mas era anomenat Torrecabrera, en part segurament per la presència de la torre, que arquitectònicament devia presidir ja el conjunt arquitectònic del mas. L'any 1546 es té constància de l'existència de Jaume Andreu, alias Torre, hereu del mas Torrecabrera i del mas Puigoliver. És sens dubte a partir d'aquest personatge que el mas canvia de nom i resta lligat a la família que a partir d'aquests moments durà el cognom de Jaumeandreu. El seu testament és del 1599, i en ell es pot apreciar com el mas ha passat a convertir-se en un mas econòmicament important i consolidat. També és en el transcurs d'aquests anys quan es construeix la capella de Sant Joan Baptista, ja que al testament es fa una deixa per la capella i s'ordena procedir a pintar-la i decorar-la. A partir d'aquests moments la història del mas resta lligada a la evolució de la família propietària. A la mort de l´últim dels seus descendents, la finca fou adquirida l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., que procedí a la restauració de la casa i la capella, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7738800,1.7554900 | 396568 | 4625419 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) A principis del segle XIX, la riquesa produïda pel conreu de la vinya, i la necessitat d'espais per emmagatzemar i treballar el vi, devien impulsar una tercera fase constructiva, que es va traduir en l'aixecament de diferents cossos que es van adossar a llevant de la casa, i al cantó de llevant de la façana principal, eliminant definitivament la visió de la façana primigènia de la casa. Bàsicament es tracta d'un cos de planta quadrangular amb la coberta inclinada, que s'adosa a la façana principal, al seu cantó de llevant, de planta baixa, primer pis i golfes. Aquest cos es troba aixecat sobre un seguit d'arcades de diafragma que es distribueixen al llarg de la façana de migdia i llevant d'aquest cos, i que fan que bona part de l'espai de la planta baixa es converteixi en un corredor en forma de porxo. L'accés al cos es realitza mitjançant una escala adossada a ponent i que situa la porta principal allindada a l'alçada del primer pis. Aquest portal es devia convertir en la porta principal d'accés al mas, deixant la planta baixa del mas destinada a magatzems i espais de feina, als qual s'accedia a través de l'antic portal adovellat del mas primigeni. Aquesta construcció degué deixar l'espai destinat a vivenda a l'alçada del primer pis. A les finestres del primer pis destaquen dues llindes datades del 1815 i 1844. Com a construccions d'aquest període cal destacar també l'existència d'un cos de planta quadrangular cobert a dues aigües, ubicat a la cantonada N-E del mas, de planta baixa, primer i segon pis. Per les seves característiques similars a una vivenda, cal pensar que devia exercir les funcions de vivenda de masovers o de personal depenent de la casa. A és a més resta fora del mur que tanca el conjunt central del mas. La porta d'accés es troba ubicada a la façana de llevant, mantenint una entrada totalment independent del mas. Tot el conjunt del mas es troba envoltat per un mur que tanca perimetralment el conjunt d'edificacions a la banda de llevant, migdia i de ponent, deixant uns metres de marge a modus de pati intern de la casa. Aquest mur continua a la banda nord, aprofitant la paret exterior de les tines. El mas Jaumeandreu, comptava amb la propietat de dos masos més ubicats al nord de la finca. Es tracta del mas Puigoliver i del Mas Magí del Balç. Actualment ambdues cases es troben en ruïnes. El mas Puigoliver pertanyia a la casa almenys des del segle XV, i devien ser ocupats i les seves terres conreuades per masovers depenents del mas Jaumeandreu. La finca tambvé compta amb un seguit de barraques de vinya, aixecades al llarg del segle XIX, escampades per les seves propietats. Entre elles, destaca una, la qual ha estat recentment restaurada. La casa no compta amb documentació ni fotografies pròpies. Com a tines auxiliars la casa comptava un conjunt de 4 tines adossades construïdes a llevant de la casa, aprofitant un pendent del terreny. Actualment es troben cobertes per la vegetació. A l'interior de la casa es conserven 4 tines de grans proporcions amb l'eixida a l'exterior de la casa, i una cisterna que fou reconvertida com a tina. A l'interior de la casa es conserva una premsa de vi recentment recuperada. A l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva una sepultura de la família Jaumeandre datada l'any 1651, i amb el nom de Jaume Jaumenadreu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48759 | Mas Montcunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montcunill | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVI-XX | La casa es troba en bon estat de conservació, però les reformes dutes a terme durant les últimes dècades donden la impresió d'haver-se quedat a mitjes, donant un aspecte desordenat al conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Monconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa. En primer lloc es pot constatar l'existència d'un cos principal i originari de la casa, aixecat possiblement al segle XVI, al qual es van produir ja algunes modificacions al segle XVII i XVIII. Una de les llindes de la casa ubicada en un dels balcons de la façana principal du la data de 1632, i a l'interior de la casa es troba una altra llinda amb la data de 1640. En un altre dels balcons de la façana principal s'observa un llinda amb la data del 1783. Aquest nucli primigeni és un cos de planta quadrangular amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular. L'orientació de la casa es fa a migdia, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal adovellat que dona accés al que eren els baixos amb quadres i cellers. L'espai immediat a l'entrada de la casa conserva part del terra empedrat amb petits còdols. Destaca l'existència d'un seguit de 2 arcs apuntats que al llarg de tota la zona destinada a cellers. L'accés a aquest nucli original de la casa es precedit per un pati tancat amb un mur de pedra de recent construcció, que du la data de 1990, i que es correspon a l'últim moment de reforma interna de la casa. També va ser en aquest moment quan es va refer la teulada de la casa aixecant uns centímetres la teulada, podent apreciar-se aquest aixecament de la teulada en el parament exterior de la façana. La façana posterior de la casa-nord- conserva el seu aspecte original antic. A aquest cantó de la casa es va afegir-segurament al segle XVII-un altre cos rectangular i una cisterna de grans dimensions. També cal destacar l'existència d'un espai destinat a magatzem i carruatges, adossat a llevant del nucli de la casa. Aquest cos segueix la línia de la façana nord de la casa, on es detecta una arcada actualment tapiada. A llevant d'aquest cobert, i també per la banda nord la línia de mur continua amb la presència d'una capella de planta rectangular i un tram més de mur. Aquesta continuïtat del mur en la banda nord, dóna aspecte de fortificació a la casa, sent segurament la part menys transformada del conjunt. A ponent d'aquest nucli original del mas, s'adossa un altre cos aixecat segurament a finals del segle XVIII. Aquest cos sobresurt uns metres de la línia de la façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, malgrat que ha estat objecte de nombroses restauracions durant la dècada de 1990, canviant considerablement el seu aspecte exterior. El conjunt compta amb un tercer cos adossat a ponent del anterior de factura més moderna, sent aixecat segurament a mitjans del segle XIX, doncs la porta d'accés a migdia du la llinda de 1850. Aquest cos era destinat a casa dels pastors del mas. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i dos pisos, que ha estat també molt modificat per adaptar-ho com a vivenda. El conjunt es complerta amb l'existència d'una capella de planta rectangular i coberta a dues aigües i rematada amb un petit campanar d'espadanya. La capella és dedicada actualment a Sant Antoni Abat, malgrat que anteriorment o fou a Sant Pere [GAVIN, 1979: 77] . Aquesta capella fou aixecada amb tota probabilitat durant el segle XIX, ja que a la llinda d'entrada hi trobem la data de 1816, i es troba alineada a la banda nord amb el mur de la casa i el cobert. A migdia la capella es presenta exempta, ja que entre la casa i l'església resta un espai ocupat per un cobert que només ocupa uns metres de façana. Un petit pas aixecat a nivell del primer pis comunica directament la casa amb d'interior de la capella. Aquest pas sembla ser construït recentment.</p> | 08084-34 | Fals. Mas Montconill s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Monconill és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Al capbreu de Fals de l'any 1791, apareixen aglebats al mas Monconill els masos de Trulls, Narbonés, Franqués i Torraguitsana [AA.DD, 2004-2005, nº 2: 14] La família Monconill consten com a propietaris del mas almenys fins a mitjans del segle XX. Entre ells destaca la figura de Lluís Monconill i Perellada, fill petit de Cristòfol Monconill, autor de nombrosos edificis de caire modernista a la ciutat de Terrassa, com la Masia Freixa o la teulada del Vapor Aymerich. La base de l'economia familiar va ser el cultiu de la vinya, de gran importància durant els segles XVIII i XIX. Malgrat tot la casa no compta amb un celler important ni amb tines de gran categoria, ja que es va optar per arrendar la terra als pagesos dels voltants, especialment del terme de Sant Joan de Vilatorrada, que produïen el vi a casa aseva i es limitaven a pagar les rendes al mas Monconill. La producció de la casa era doncs mínima. L'últim membre de la família Monconill conegut va ser Joan Monconill, que a la dècada del 1960 va vendre la casa a la família del metge Trullàs de Manresa. El senyor Trullàs va ser l'autor de les últimes restauracions dutes a terme a la dècada del 1990. Actualment la casa pertany als seus nebots, i és guardada per un vigilant que ocupa l'edifici de ponent destinat antigament a casa de pastors.</p> | 41.7628700,1.7672200 | 397525 | 4624183 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Es sumen al conjunt arquitectònic algunes construccions més modernes, com és el cas d'una línia d'arcades apuntades que s'estenen de forma perpendicular al mur de llevant de la capella, es suposa que amb la intenció de configurar un petit espai ajardinat.Aquesta línia d'arcades finalitza en un cobert de planta rectangular també construït durant la dècada del 1990 quan es van fer les últimes reformes de la casa. Destaca l'existència d'un grup de piques i rodes de molí, que foren recollides aquests darrers anys pel masover de la casa per les contrades veïnes, i que suposadament pertanyen a la casa de Monconill. Es tracta de: 1 corró de 90 cm de llarg x 93 cm d'amplada. 1 pica rectangular de pedra de 110 cm x 80 cm x 69 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 151 cm x 78 cm x 93 cm d'alçada 1 pica circular de pedra de 116 cm de diàmetre per 87 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 95 cm x 60 cm x 50 cm d'alçada 2 rodes de molí de 100 cm de diàmetre x 25 cm d'alçada 1 roda de molí de 118 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada 1 capitell amb l'escut dels moncunill de 25 cm x 25 cm amb fust de columna de 30 cm de llarg. Sembla ser que es trobava dins la capella del mas i és del segle XIX. 1 pica de pedra circular de 110 diàmetre x 38 cm d'alçada El masover de la casa explica que tot sembla indicar que dins el mas havia hagut fins a mitjans del segle XX una molí d'oli al qual pertanyerien dites piques. Sembla ser que la casa no compta amb documentació ni fotografies antigues. L'escut dels Monconill, format per la silueta d'una montanya siutada sobre la figura d'un conill encerclats en un escut, és present per tota la casa. Destaca també l'existència d'una llinda de propietat que devia marcar els límits de la finca que du dit escut, i que actualment ha estat recollida pel vigilant de la casa i col·locada en les immediacions del mas. La capella fou inclosa dins l'inventari d'esglésies de Catalunya efectuada per J. Gavin. La fotografia pertany a l'any 1979, i no s'aprecien canvis en la seva fisonomia. [GAVIN, 1979:77] | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48760 | Oratori del mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XIX-XX | Actualment aquest oratori ha quedat oblidat i mig tapat per la vegetació, corrent el perill de desaparèixer engolit pels esbarzers si no es cuida. | <p>Element arquitectònic consistent en un petit oratori ubicat arran del camí, i que actualment es troba pràcticament tapat per la vegetació i els esbarzers. Es tracta d'una senzilla construcció elaborada en maons rectangulars de 15 x 30 cm que conforma una estructura rectangular que s'aixeca dreta sobre el terreny amb una de les cares oberta - cara de llevant-, permetent la visió de l'interior. L'estructura resta coberta per un teuladet triangular que el cobreix a dues aigües creant un frontó triangular a la cara de llevant, sobre la cara oberta de l'oratori. Les mides generals de l'estructura són 82 cm d'ample x 210 cm d'alçada x 90 cm de fons. Manca de qualsevol tipus de decoració interna i externa, així com de qualsevol element que reveli l'existència de restes d'algun altaret interior.</p> | 08084-35 | Fals | <p>La tradició oral recull la història d'un dels propietaris del Mas La Gabriela, un tal Pere Sagristà, va ser cap d'una facció carlina l'any 1837, durant un dels conflictes coneguts com Guerres Carlines. L'any 1847, al perdre la guerra, va haver de fugir de casa i exiliar-se, passant anys a fora de Fals. Aquesta tradició explica que una nit va haver de sortir de casa corrents sense poder agafar res, ja que venen a buscar-lo a casa per matar-lo. El perseguiren durant uns kilòmetres, fins que s'escapà, durant la fugida, va caure per la costa on es troba ubicat l'oratori, i es va prometre durant la fugida que si se'n sortia fundaria un oratori per donar les gràcies. Anys més tard quan va poder tornar a Fals va complir la seva promesa.</p> | 41.7520400,1.7355300 | 394873 | 4623019 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48760-foto-08084-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element arquitectònic manca totalment d'interès constructiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48761 | Molí de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XII-XIII | Caldria un esforç per restaurar les estructures del molí i netejar l'interior del primer pis. | <p>Edifici ubicat entre un marge situat prop de la carretera BV3008 i la riera de Fonollosa, al peu de les torres de Fals. Es tracta d'una antiga construcció que acollia un molí de probable origen medieval, que ha estat els darrers anys adaptat com a vivenda, aixecant un segon pis sobre l'estructura de l'antic moli. Algunes de les estructures antigues han estat adaptades a la moderna vivenda, i d'altres es conserven en estat d'abandonament. El molí es troba aixecat aprofitant el pendent d'un marge. El casal del molí és de planta quadrangular i mostra un aparell molt homogeni a base de carreus quadrangulars i rectangulars molt ben disposats en fileres ordenades. És de planta baixa i primer pis, sobre el qual s'ha aixecat modernament un segon pis rematat amb merlets al qual s'accedeix a peu pla des de l'espai que ocupava l'antiga bassa, i que acull part de l'estructura del que era el cup del molí per on baixava l'aigua. L'antiga bassa que emmagatzemava l'aigua procedent de la resclosa de la riera es troba a la part superior. La resclossa es connectava abm la bassa mitjançant un aqüeducte del qual encara s'aprecien algunes arcades. Es tractava d'una gran bassa rectangular d'uns 5 m d'amplada, de la qual es conserven encara algunes restes molt minses. Aquest espai actualment és utilitzat com a pati. A tocar de la bassa es troba l'edifici del molí, i com ja s'ha explicat anteriorment el segon pis sobreposat acull l'estructura del cup. El primer pis acull un espai cobert interiorment a base de tres grans arcades de mig punt que a modus d'arcs torals reforçaven l'antiga teulada. Es tracta d'un espai amb gruixos murs de pedra, segurament utilitzant originalment com a vivenda, i al qual poden apreciar-se un seguit d'espitlleres a modus de finestres. Com a finestra principal destaca un gran finestral gòtic obert al mur del llevant, sobre el portal d'accés a la sala de les moles. L'accés a aquest primer pis es realitza mitjançant una porta oberta a la façana de migdia, a la qual s'accedeix mitjançant una rampa que d'ascens. Actualment l'interior d'aquest pis es troba totalment fumat, víctima d'algun incendi que hagi patit aquest pis. A la planta baixa es localitza la sala de les moles. L'accés es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de llevant. La sala és coberta per una gran volta de canó. A l'interior destaca l'espai destinat a les moles que resta arran de la paret on es localitzen dues gran arcades cegues de mig punt, al mig de les quals es situava l'eix de les moles. Al mur nord de la paret s'aprecien dos grans forat destinats a encaixos de la maquinària del molí. Actualment les moles es troben trencades, però el seu diàmetre era de 140 cm. Al peu de les moles es troba una pica rectangular de pedra on es pot apreciar la data de 1728 i una referència al cognom Massana. Per sota d'aquesta sala de les moles, es conserva pràcticament intacte un espai trapezoïdal anomenat carcabà, que era on anava a parar directament l'aigua que baixava pel cup i movia la maquinària del molí.</p> | 08084-36 | Fals. Molí de Fals s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat que manquin estudis documentals sobre els orígens i evolució del molí de Fals, cal pensar que l'existència d'aquest molí es remunta a l'Edat Mitjana (segles XII-XIII) i es troba estretament lligada a l'existència del Castell de Fals. Cal pensar que la propietat del molí devia pertanyer als senyors de Fals residents al castell, i el molí era concebut com una regalia que proporcionava ingressos al senyor. Aquest fet implicaria que els habitats i pagesos dels entorns es veiéssin obligats a moldre el blat en dit molí i pagar un impost al senyor de Fals. És molt possible que finalment aquest dret sobre el molí acabés passant a la parròquia de Sant Vicenç. Cal pensar que vora el segle XV-XVI aquest tipus d'antics drets senyorials es van eliminant i procedeix a la concessió a mans privades. Es té coneixement de que el molí va passar vora el segle XVI a mans del mas Massana, testimoni del qual resta una pica que du la data del 1728 amb el nom de Massana. La propietat del molí es mantigué en mans d'aquest mas fins a principis del segle XX en que fou venut. Des d'aquests moments anà passat per diferents mans fins que l'any 1992 fou adquirit pels actuals propietaris -Sra. Leonor Díaz-, que adequaren un segon pis com a vivienda i part de l'entor com un centre d'acolliment equí.</p> | 41.7582700,1.7344300 | 394792 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48762 | Mas Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-querol | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282. AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana conegut com a mas Querol. L'edifici es troba construït amb trams fets amb carreus rectangulars disposats en fileres ben ordenades, especialment a la façana nord, i amb mur de mamposteria irregular a la resta de façanes. La façana principal es troba orientada a migdia, i actualment es troba arrebossada. A nivell d'alcats, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Él mas Querol és sens dubte un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, i conserva part de la construcció originària datable al segle XV. Cal pensar que en origen es devia tractar d'un mas de planta quadrangular. A la façana nord, a l'alçada de la planta baixa, s'observen fileres de carreus rectangulars molt ben disposats, que podrien pertanyer a aquesta primera fase constructiva. El portal principal d'accés es troba a la façana de migidia. Es tracta d'un portal de mig punt, realitzat amb dovelles de gran tamany que actualment recau al mig de la façana principal, però que al seu devia devia estar ubicat a l'extrem de ponent de la façana.. Actualment aquest portal es troba parcialment amagat per la construcció d'una terrassa a l'alçada del primer pis, que recau directament sobre les dovelles superiors del portal. A la façana principal de migdia, s'obren a l'alçada del primer pis un gran finestral de factura moderna, així com una porta que dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'obre un petit finestró, i una galeria també de recent factura. Tot sembla indicar que la costrucció original fou sobreaixecada en un moment posterior, al mateix temps que s'afegí un cos annex a ponent, que es va integrar al conjunt de la casa i que va significar un engrandiment de la mateixa. Aquest cos s'obre simplement amb un petit finestró a l'alçada del primer pis. Molt possiblement aquest engrandiment de la casa és dugué a terme durant el segle XVIII, ja que la llinda de la finestra marca la data del 1771. La façana de ponent manca absolutament d'obertures, tenint uns coberts de planta baixa destinats antigament als animals. La façana nord manté l'estructura original de la casa, part de la qual podria haver estat aixecada al segle XV. Tan sols s'obre petits finestrons quadrangulars a l'alçada del primer pis i golfes. La façana de llevant manca d'obertures, i té uns coberts de planta rectangular i planta baixa annexes. A nivell constructiu l'únic element que s'ha afegit en els darrers vuitanta anys ha estat el balcó de la façana principal. Interiorment no s'han efectuat reformes almenys des de principis del segle XX. Cal destacar la presència d'un celler, excavat al subsol i dividit per túnels, que conserva part del parament originari de la casa.</p> | 08084-37 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Querol és sens dubte un dels més importants i antics del nucli de Fonollosa, propietari de bona part de la costa ubicada a mgidia de la casa. De l'any 1792 és un capbreu que detalla els límits i les propietats de la finca. La partició començava en el Pi Gros, prop del cingle que marca la frontera amb Rajadell, talla el Pla de Querol pel mig, seguimt la direcció aproximada de sud a nord, i acaba baixant a la riera, a l'alçada del Raval de Pere Jutge. La descripció dels termes fa així: 'fins arribar al marge del prop de la vinya, y después dret al Roure Gros, anant al indret del Molí més amunt; y a tremuntana, ab terras del mas Casellas de Camps, seguint la riera del Molí de Querol, fins a una Plana, que hi ha part demunt un Pou de Gals, trencant ubaga amunt fins una singlera, y tornar a trobar las terras del dit mas Grau'. [AA.DD. 2005, nº 12:103]. Com es dedueix de l'estudi del Capbreu, el mas no nomès era important sinó que comptaba amb un molí i un pou de glaç propis. La família Colomer, és propietària del mas almenys des del segle XIX.</p> | 41.7600700,1.6745500 | 389817 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A escassos metres a migdia de la casa es troba l'alzina del Querol, classificada com a arbre monumental (fitxa nº 85) A l'interior de la casa es conserva una bota de roure de 20 litres de càrrega. La casa no conserva ni fotografies ni documentació pròpia. S'ha optat per agafar la grafia antiga del mas Querol , malgrat que actualment també se'l pot veure escrit com 'Carol'. Segons conversa mantinguda amb els propietaris les dues versions són correctes. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48763 | Mas la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Actualment es troba arrebossat en alguns trams, especialment en la zona de la façana principal. Malgrat tot, les parts més antigues conservades de la casa -segles XV-XVI- mantenen una disposició a base de carreus rectangulars disposats en fileres més ben ordenades. La casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i s'accedeix mitjançant un portal obert amb una llinda monolítica amb ondulacions. De l'observació arquitectònica de la casa es dedueix una primera fase constructiva, datable segurament entorn al segles XV-XVI, que devia constituïr una primera casa de planta rectangular, les restes de la qual encara poden apreciar-se a la façana nord de la casa-la més antiga-. Sota la teulada actual, s'observen restes de la línia de la primera teulada del primer edifici. A més cal cometar el fet de què és precissament en aquesta zona on es conserven les fileres de carreus més ben disposats. A la façana principal de la casa encara es conserva una llinda en una fnestra del primer pis amb la data del 1591, segurament d'aquesta primera fase constructiva. Aquesta primera casa original es devia ampliar entorn al segle XVIII, període del qual es conseven algunes llindes a la casa. Aquesta reforma devia suposar una ampliació de la casa original, sobreaixecant la teulada i convertint les golfes en segon pis, i construïnt unes noves golfes a sobre. També es devia remodelar la façana principal, afegint algunes finestres amb empits típics del segle XVIII. L'ampliació també es dugué a terme en direcció a ponent, afegint un altre cos rectangular a la casa i conventint la panta en quadrangular. Aquest cos, si bé al cantó nord seguia la línia de la façana original, que s'escau sobre la cinglera, al cantó nord, s'ampliava un tram fent un escaire en forma de L, i sobresortint un tram de la línia original. Amb tota seguratat al llarg del segle XIX i principis del segle XX, la casa tornà a patí algunes reformes, especialment a la façana posterior deponent, obrint alguns finestrals i balcons, i afegint una escala que permetia un accés directe al primer pis. La casa compta amb un conjunt de coberts i edificis ubicats a l'entorn destinats a l'explotació agropecuària. Alguns d'aquests edificis podrien datar-se entorn al segle XIX i XX. Malgrat que l'interior de la casa no s'ha pogut itervenir, es coneix l'existència de tres grans tines actualment reconvertides a cisternes. Interiorment la casa ha sofert reformes importants durant les últimes dècades del segle XX.</p> | 08084-38 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La Vall consta com una de les cases més antigues i econòmicament importants del nucli de Fonollosa. Els seus origens es remunten segurament a l'Edat Mitjana, sent propietària de les terres ubicades a la zona coneguda com La Vall, que va seguint la riera del mateix nom. Actualment es troba en masn de la família Vall, que es reconeixen com a propietaris almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7578600,1.6495000 | 387731 | 4623774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserven dues imatges de Santa Justa i Santa Rufina procedents de la propera capella vinculada al Mas. Segons informació oral, pel costat de la casa hi passava antigament el camí procedent d'Aguilar de Segarra a Fonollosa. El mas comptava amb una teuleria o forn de teules propi, ubicat al costat de la riera de Fonollosa. Actualment es troba enrunat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48764 | Mas Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coma | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>El Mas Coma és un dels masos que juntament amb el mas Sampere i l'església parroquia de Santa Maria de Camps, conformen la base del que fou el veïnat de Camps. Actualment es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener prarl·lel a la façana. S'ha construït en mur de mamposteria irregular amb les canontades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'edifici es troba orientat a migidia, a tocar just al darrera de l'església i la rectoria de Santa Maria de Camps, malgrat que posteriorment, la casa fou reformada i l'orientació principal es feu a llevant, obrint una porta auxiliar a la planta baixa de la façana de llevant. Aquest gir d'orientació de la casa fa que el carener resulti perpendicular, i la casa sigui precedida per un espai ajardinat i un cos que reprodueix el que devia ser una antiga pallisa. Si mantenim l'antiga orientació original, la façana principal seria la de migdia, i seria oberta per una gran portal adovellat, aixecat a base de dovelles de gran tamany, ubicat al cantó de llevant d'aquesta façana, i que du la data de 1784. Al primer pis s'obre dues finestres balconeres i dues finestres quafrangulars amb ampits a banda i banda. Al segon pis, que originalment devien ser les golfes s'obre un petit finestró. La façana de llevant resulta avui dia la façana principal, i la més complexa a nivell d'obertures. Destaca una porta llindada que actualment és la que s'utilitza per tenir accés a l'interior de la casa. Un seguit de quantre balcons al primer pis, i tres finestres i una finestra balconera al segon pis. L'estudi del parament permet avançar l'existència d'una línia de trencament que gira lleugerament l'orentació de la façana de migidia vers al nord, la qual cosa indica que la part de ponent de la casa resulta d'una ampliació que feu girar lleugerament l'orientació de la planta de la casa. La façana de ponent seria doncs producte d'aquesta ampliació. Destaca la presència d'una gran cisterna d'aigua quadrangular que s'adossa a la casa fins a l'alçada del primer pis, i un seguit de finestres amb empits al primer pis, i finestrons al segon pis. Com a complement destaca l'existència d'un seguit de coberts a llevant de la casa, en un espai actualment ajardinat, i que malgrat la seva moderna factura, un d'ells sembla una antiga pallisa molt reformada, de la qual només s'ha intentat conservar la forma.</p> | 08084-39 | Camps. Veïnat de Camps. Mas Coma s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Coma és sens dubte un dels masos més antics i econòmicament més importants del nucli de Camps. L'estructura de l'actual edifici així ho revela. Els seus or´giens es remunten amb facilitat als segles XIV-XV, a l'ombra de la protecció que devia oferir la parròquia de Santa Maria. Malgrat aixó, segurament l'edifici actual és una construcció del segle XVII-XVIII. Així ho inidica la data de la dovella de la porta, que conserva els trets més antics de la casa -1785-. De la dècada del 1850 tenim dades procedents de la Comptaduria d'hipoteques de l'Arxiu de Manresa, a través de la qual es coneix que el mas Coma posseïa la Solana de la vall del Pui i la obaga de Sant Esteve fins al cau de la Guineu. Dins aquests límita hi havia terra erma, sona de bosc i 16 quarteres que foren destinades a la plantació de vinya. El que si es coneix certerament és que la ubicació de la casa al costat de la parròquia de Santa Maria de Camps, convertí la casa en l'autèntic centre de la vida social i lúdica del nucli de Camps. Així fou com al llarg del segle XVIII i XIX es converteix en l'hostal del terme i centre de parada de viatgers, i en l'escenari de la majoria de les festes de la comunitat. La prosperitat econòmica esdevinguda del conreu de la vinya i de l'hostal convertiren al mas en una de les cases més importants de Camps i indgueren a realitzar ampliacions. De principis del segle XIX deu ser l'ampliació ques es produeix de la casa vers ponent, i el sobreaixecament de l'edifici, convertint el pis de les golfes en segon pis, i possiblement girant la casa vers llevant. Actualment els seus propietaris la tenen en venda.</p> | 41.7775200,1.6843500 | 390661 | 4625911 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma.. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48766 | Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XX | Actualment l'església es troba totalment envoltada de vegetació i esberzers impedint una visió correcta de la capella. Caldria una neteja de l'entorn. | <p>Capella rural ubicada a tocar de la carretera BV3008, al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas La Vall. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba amb la façana principal encarada a S-O, malgrat que l'accés es realitza mitjançant una petita porta oberta al mig de la façana S. L'edifici es troba construit amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'aparell és en motls trams inapreciable ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment portland. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració pictòrica o arquitectònica, a exepció un petit campanar d'espadanya, que presideix la façana principal al S-O. Manca també d'obertures o finestres que permetin la il·luminació interior natural. La porta d'accés -a la façana S- és feta amb una senzilla llinda monolítica i dos brancals també monolítics que destaque per sobre de l'arrebossat de la paret. El fet d'estat construïda en un talús creat arran de la construcció de la carretera, va obligar a aixecar un petit mur de contenció de terres que en forma de L que baixa fins a la carretera i que protegeix el cantó S-E de l'església, crean un petit pati interior. L'accés a l'interior no ha estat facilitat pels propietaris del mas La Vall, però s'ha pogut esbrinar que es troba enguixat.</p> | 08084-41 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>Segons informació oral facilitada pel propietari del Mas La Vall, aquesta capella va ser reconstruïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, ja que aquesta es trobava en molt mal estat, i es va optar per enderrocar-la aixecant el nou edifici que actualment apreciem. Aquesta notícia no s'ha pogut verificar, ja que no s'han pogut localitzar les restes de l'antiga capella. L'advocació a Santa Justa i Santa Rufina va ser mantinguda. La capella -tant la originària com l'actual- sempre han estat lligades al culte privat dels propietaris del Mas La Vall. Tradicionalment es feien dues misses a l'any.</p> | 41.7586900,1.6511200 | 387867 | 4623864 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al mas La Vall es conserven dues figures de Santa Justa i Santa Rufina procedents de l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||||
| 48768 | Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> | 08084-43 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48769 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> | 08084-44 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48770 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> | 08084-45 | Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||
| 48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48773 | Ball de L'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>El ball de l'almorratxa es ballat a la sortida de la missa celebrada el dia de l'aplec de la Mare de Déu del Grau de Fals. A l'alzinar del costat acostumen a ballar la parella que del terme de Fals tingui més propera la seva data de casament. La música acostuma a anar a càrrec d'una cobla sardanística. Els vestits acostumen a ser els de caramelles. El ball té com a mitjà un porró de vidre amb cintes de colors anuades. Cada cinta correspon a una parella que ha ballat dit ball. A continuació acostumen a ballar-se balls de cascavells propis de caramelles i sardanes.</p> | 08084-48 | Fals. Alzinar del Grau | <p>El ball de l'almorratxa es celebra durant l'aplec de la Mare de Déu del Grau i té els seus orígens segurament el el segle XVI-XVII. Segons informació oral procedent de la Sra. Clara Grau de la casa del Grauet, antigament -dècada del 1920- aquest ball el ballava un propietari amb una masovera. Normalment eren adminsitradors de la confraria del Roser. Desprès ballaven un pas doble -una parella sola- que també eren adminsitradors de la onfraria del Roser. A partir de la dècada del 1930 el costum va canviar, i el ball el van passar a ballar la parella que estava més a prop de casar-se . Malgrat tot, aquest tipus de ball va despareixer durant algunes dècades -1950-1960- sent recuperat l'any 1975. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48773-foto-08084-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 48774 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> | 08084-49 | Fals, Fonollosa i Camps | <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||||
| 48775 | Aplec del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-grau | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XV-XX | <p>L'aplec del Grau és sens dubte la festa més característica i identificativa del terme de Fals. Tradicionalment es realitzava el dia de Pasqua, però al coincidir aquest dia amb la Festa major de Fals, a mitjans dels anys vuitanta es traspassar al diumenge desprès. Els actes a realitzar es basen en una missa que s'acostuma a realitzar a l'alzinar ubicat a migdia de la capella de la Mare de Déu del Grau. Al final de la missa es distribuiexen els panets beneïts, i a continuació s'acostuma a fer el ball de l'almorratxa, i després s'afegeixen altres balls més en honor dels nuvis, normalment ball de cascavells i sardanes. Els darrers anys s'acostumen a acompanyar aquests actes amb exposicions d'oficis. Finalment, tots els participants en l'aplec participen d'un dinar sota les alzines.</p> | 08084-50 | Fals. Alzinar del Grau | <p>A l'igual que altres aplecs que es realitzen a diversos indrets de Catalunya, els orígens d'aquest tipus de festivitat cal buscar-los cap al segle XV, juntament amb l'aparició la majoria de llegendes de les Mares de Déu Trobades. Aquestes jornades acostumaven a barrejar els aspectes lúdics i religiosos i al llarg dels segles acostumaven a ser ocasions úniques en les quals s'aprofitava per intesificar el contacte entre els veïns d'un terme o de diferents termes de la contrada. Els actes realitzats han variat poc al llarg del temps. La consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu explica com per la festa de la Pentecosta, es deia al Frau una missa major cantada i els beneïen els panets segons el ritual. [AA.DD;2004-2005 nº9:71) Malgrat tot, segons informació oral facilitada per algunes persones grans del terme, antigament l'aplec acostumava a durar tot el dia, fent al matí la missa, i desprès del dinar, a la tarda es feia el rosari i a última hora el ball de l'almorratxa.Segons informació oral oferida per la Sra. Clara Grau antigament acostumava a haver-hi també penitents que anaven a l'aplec descalços. A més a més s'acostumaven a fer exvots per part dels assistents. Actualment els actes resten concentrats al matí, dedicant la tarda a activitats de lleure. Actualment l'aplec del Grau és una de les festes més sentides i amb més vigor del terme de Fals. El ball de l'almorratxa va ser recuperat l'any 1975, i posteriorment es van afegir altres balls com el de cascavells i sardanes. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc