Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48742 | Llegenda de la sorpresa d'en Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> | 08084-17 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48743 | Història de cases amb nom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> | 08084-18 | <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48744 | Llegenda del mossèn de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> | 08084-19 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48745 | Llegenda de cal Passadret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> | 08084-20 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48746 | Llegenda dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> | 08084-21 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48768 | Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> | 08084-43 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48769 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> | 08084-44 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48770 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> | 08084-45 | Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48774 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> | 08084-49 | Fals, Fonollosa i Camps | <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48777 | Pessebre Vivent de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tots els caps de setmana del cicle nadalenc (des del 22 de desembre i durant un mes) a l'escenari de les Torres de Fals s'organitza el pessebre vivent de Fals, que degut a la seva popularitat s'ha acabat anomenat pessebre vivent del Bages.La preparació comença unes dues setmanes abans del pessebre, quan una comissió encarregada revisa els vestuaris i coordina la preparació. Acostumen a participar-hi unes dues-centes persones, normalment de Fals, malgrat que també hi han algunes procedents de Rajadell. Tots ells són voluntaris. La organització es fa a partir dels diferents quadres que conformen el pessebre. Cada quadre té el seu coordinador, i tots actuen sota la direcció d'un coordinador general i dos coordinadors tècnics. L'escenari és l'entorn de les torres de Fals i l'església de Sant Vicenç. El muntatge s'ha anat tecnificant, aconseguint un espectacle originalment artístic, ple d'il·lusió i sentit religiós. Cada any una personalitat diferent: el president de la Generalitat de Catalunya, l'abat de Montserrat, el bisbe de Vic etc..fan el pròleg del programa. El pessebre s'organitza en funció del quadres diferents que representen les escenes bíbliques del misteri de Nadal: el Profeta, Presentació, Anunciació a la Verge, edicte d'empadronament, els firaires, casa de Joan Baptista, les rentadores, la cova del naixement, anunci dels pastors, la balma del majoral, els rabadans, vivint al ras, pouant l'aigua, la cleda, els Mags d'Orient, orgia d'Herodes, matança dels innocents, fugida a Egipte, la presentació al temple, l'avia i els nens, la fusteria de Natzaret. En acabar hi ha pa torrat amb all-i-oli, espetec de Fals i mistela per a tothom. També es realitza el sorteig d'una panera en combinació amb la loteria del nen (5 de gener). Participen alguns animals, que durant el temps de representació són guardats als baixos de la rectoria de l'església de Sant Vicenç.</p> | 08084-52 | Fals. Torres de Fals | <p>Els orígens del Pessebre Vivent de les Torres de Fals es remunten a l'any 1977, i va ser una iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals. L'any 1992 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la millor iniciativa popular i , l'any 1994, el premi Ateneu.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1977 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48778 | Festa Major de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Aquesta festivitat pot ser considerada com la Festa Major d'Estiu, a diferència de la Festa Major d'hivern on s'honora el patró parroquial de Sant Vicenç. Aquesta festa es du a terme cinc setmanes després de la Pasqüa Granada. El dia principal es fa coiicidir amb el diumenge. Es fa missa solemne, concurs de fotografia (des de 1979), ball al Casal del poble, teatre a càrrec del Grup Artístic deFals, partits de futbol entre solters i casats i entre pobles veïns, concurs de tir al plat, berenar, exhibició d'areomodelisme, concert i ball. Darrerament la cursa d'andròmines desperta gran espectació</p> | 08084-53 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>La celebració d'aquesta festivitat es remunta mitjans dels anys cinquanta. La seva organitza ha recaigut durant els darrers anys en l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48790 | Festa Major de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> | 08084-65 | Fonollosa | <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48791 | Festa de la Santa Creu de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> | 08084-66 | Camps | <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48792 | Festa Major de Canet de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> | 08084-67 | Canet de Fals | <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48793 | Festa de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> | 08084-68 | Fals, Camps, Fonollosa | <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1989 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48812 | Camí de Calaf a Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus | El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. | <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> | 08084-87 | Fals | <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.7738900,1.7554900 | 396568 | 4625420 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48814 | La Vall d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-den-bosc | <p>Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.</p> | 08084-89 | Fals, Fonollosa | <p>El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.</p> | 41.7581400,1.6860900 | 390773 | 4623758 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48826 | Font de Pere Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pere-jutge | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | <p>Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.</p> | 08084-101 | Fonollosa | <p>Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48829 | Fites de terme amb Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-rajadell | XII-XIII | L'estat de conservació de les fites és bo, malgrat que actualment es troben mig tombades, i caldria un redreçament. | <p>Conjunt format per dues fites de terme que marcaven els límits entre el terme de Manresa, pertanyent antiguament al comtat de Manresa, i el de Fals, pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos carreus rectangulars enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Malgrat tot, l'alçada varia ja que un d'ells es troba pràcticament desclavat i tombat a terra. Tots dos compten amb l'escut de de la flor de Card dels Cardona cantó nord, i amb l'escut dels rajos divergents de Rajadell.</p> | 08084-104 | Fals | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del castell de Rajadell.</p> | 41.7425000,1.7609400 | 396970 | 4621929 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48833 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.</p> | 08084-108 | Fonollosa, Camps, Fals | <p>Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48834 | Alzinar del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet. Aquest alzinar és l'espai adjacent a la capella on té lloc l'aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments, i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d'espai a l'interior de la capella es duen a terme a l'alzinar. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut de forma simbòlica al costat de l'església. Actualment també serveix com espai lúdic utilitzat per moltes famílies els dies festius. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals, abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns. Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l'espai dels antics marges de vinya. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, ja que és l'espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l'almorratxa etc..) constituint un important punt en d'imaginari de la població local.</p> | 08084-109 | Fals | 41.7489500,1.7089900 | 392661 | 4622708 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48834-foto-08084-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48839 | Entorn de les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-les-torres-de-fals | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Entorn natural proper al conjunt monumental de les torres de Fals. Es tracta d'un entorn caracterítzat bàsicament per la presència de bosc de pinassa que s'exten als vols dels dos turons on s'ubiquen les torres.</p> | 08084-114 | Fals | 41.7561400,1.7349400 | 394831 | 4623475 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48839-foto-08084-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48844 | Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Turó sobreelvat ubicat en les proximitats del mas la Vall de Fonollosa, el mas Bacardit de les Olles i el mas Cal Miquelet, malgrat que la propietat dels terrenys pertany al Mas La Vall. Es tracta d'un turó densament poblat per bosc de pinassa que sobresurt enmig d'una zona d'explotació agrícola. La zona de ponet d'aquet turó és conegut amb el nom d'Aguilar de la Vall, ja que s'orienta cap al municipi d'Aguilar de Segarra. El seu interés radica en haver-se convertit en una zona de refugi de bosc al cantó nord de la riera de Fonollosa.</p> | 08084-119 | Fonollosa | 41.7622100,1.6488400 | 387683 | 4624257 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48844-foto-08084-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó de migdia del Puig, a tocar de la carretera BV3008, en les proximitats del mas la Vall es troba ubicada la Capella de Santa Justa i Santa Rufina, propietat del mas La Vall. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48849 | Pla de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-fals | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització. | <p>Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.</p> | 08084-124 | Fals | <p>La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.</p> | 41.7466300,1.7234400 | 393859 | 4622433 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48850 | Pla de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Plana agrícola que ocupa el sector N-O del terme de Fonollosa, i pràcticament tota làrea oriental del nucli de Camps. Es tracta d'un espai agrícola destinat al conreu de cereal on es barrejen petits espais coberts per bosc de pinassa. Actualment el tipus de conreu predominant és el cereal, malgrat que en altres moments fou la vinya, i fins el 1956 les oliveres. El tipus d'hàbitat que hi predomina és bàsicament dispers,ocupat per masies d'antics orígens com el Solé i recentment per cases aïllades de construcció més moderna. Com a únic nucli relativament concentrat es troba el veïnat de Camps, que es concentra a l'entorn de la parròquia de Santa Maria de Camps. El seu valor com a espai de natura i paisatgístic és elevat.</p> | 08084-125 | Camps | 41.7727400,1.6902200 | 391141 | 4625373 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48851 | Torrent del Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-putxo | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que discorre en sentit N-S atravessant el nucli de Camps. El naixement d'aquest torrent es produeix a la serra de Castelltallat i discorren en sentit al terme de Fonollosa entrant vora les cases de Japet i Fusé, des d'allà es dirigeix fins a la casa del Cal Rebinxela, on al peu del turó on es troba la mateixa, desgüassa al torrent de Fonollosa. El seu interès natural radica en ser un dels torrents de més aportació inicial al torrent de Fonollosa, i pel fet de crear al seu últim tram un marc natural idoni per l'aparició de vegetació de ribera.</p> | 08084-126 | Camps | <p>El nom de Cal Putxet que rep el torrent deriva del nom d'una casa anomenada de Jaume Putxet a la serra de Castelltallat, prop del seu neixement.</p> | 41.7729400,1.6690300 | 389380 | 4625423 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48853 | Plans de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cal-xamal | <p>Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.</p> | 08084-128 | Fals | <p>L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7566900,1.7032400 | 392196 | 4623575 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 48854 | Plans de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | Aquest espai natural corre un perill imminent de desapareixer degut als plans de la Generalitat de convertir la zona en un Aeroport. | <p>Espai natural ubicat al límit N-E del terme municipal de Fonollosa, dins el nucli de Fals. S'accedeix mitjançant la carretera que des del nucli de Canet de Fals es dirigeix als masos de Montconill i Jaumeandreu. Aquest espai pot ser definit com una gram explanada de conreu pertanyent a les propietats del mas Jaumeandreu. Actualment aquest espai es troba conreuat de vinya en la seva total extensió, resaltant al fons l'edifici constituït pel mas que li dóna nom. Cal afegir que hores d'ara es tracta de l´'unic espai del terme amb conreu i monocultiu de vinya, que pot se definit com a gfran explotació agrícola. Des de l'any 1996 la producció vitivinícola d'aquest pla fou inclosa dins la D.O. Pla de Bages. De forma alternativa, als marges de l'explanada es conserven algunes clapes de bosc de pinassa sense connexió.</p> | 08084-129 | Fals | <p>Els inicis del conreu agrícola als Plans de Jaumeandreu es remunten als inicis del mas Jaumeandreu, antigament anomenat Torrecabrera (ss.XIV-XVI), als quals van lligats, ja que la propietat de dita plana sempre ha anat lligada al mas ubicat en ella. Amb tota probabilitat aquest conreu es remunta a l'Edat Mitjana, (ss.XI-XII). Malgrat tot, cal pensar que almenys fins al segle XVIII, la producció agrícola d'aquesta plana degué ser més diversificada, alternant cereal, olivera i vinya. No fou fins a finals del segle XVIII, i especialment al llarg del segle XIX en que el predomini de la vinya es feu palés sobre la resta de conreus. A finals del segle XIX, l'aparició de la filoxera, indugué novament a la diversificació. La compra de la finca l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., motivà novament el conreu de la vinya, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7712500,1.7496400 | 396077 | 4625134 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell toponímic aquest espai també és conegut com a Pla de la Llauna. A nivell arquitectònic, aquests plans compten amb la presència del mas Jaumeandreu i de la capella de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48740 | Molí de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixeda | <p>DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages. Pàg.291.</p> | XIX | La degradació que presenta l'edifici i les estructures del molí és molt acusada perillant la seva conservació i existència en les properes dècades. | <p>Edifici ubicat al costat de la riera de Fonollosa, que acull les instal·lacions del que va ser el molí propietat del mas Boixeda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, planta -1, i planta -2 amb carcabà. L'edifici es troba construït aprofitant el pendent del terreny a tocar de la riera. Com a edifici és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana on es troba l'entrada a l'edifici. A migdia de l'edifici s'estén un petit cos en perpendicular, la qual cosa fa que l'edifici tingui una planta final en forma de L. El conjunt s'ha aixecat en mur de parament irregular que combina la pedra i el maó. La façana d'accés a l'edifici es troba encarada al nord i s'accedeix mitjançant una porta allindada que permet entrar a la nua principal. Adossada a ponent d'aquesta planta baixa es troba la bassa. Es tracta d'una bassa quadrangular de grans dimensions, construïda en pedra i arrebossada amb ciment pòrtland. A l'interior de la planta baixa es conserven encara els eixos de la politges destinades a la generació de llum elèctrica. A la planta -1 s'ubiquen les estructures destinades a acollir l'estructura del molí pròpiament. Actualment només resta una de les moles de 164 cm de diàmetre x 29 cm de gruix, i una pica circular de 196 cm de diàmetre. Sota aquesta planta es troben les estructures del carcabà.</p> | 08084-15 | Fals. Molí de Boixeda s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del molí de Boixeda es troben associats al veí mas de Boixeda, propietari dels terrenys on s'assenta. L'any 1845 els propietaris del mas van tenir la idea de construir un molí al peu de la riera, a la cruïlla de camins entre l'actual BV3008 que seguia la riera fins a Sant Joan de Vilatorrada, i BV1512 que menava fins a Callús. L'objectiu era ampliar les rendes de la casa. El molí va ser sempre arrendat a masovers, cobrant la casa les rendes estipulades de la producció. En principi es va construir com a molí de grans, però aviat va començar també a funcionar com a serradora, i a principis del segle XX es va convertir en una turbina per generar llum elèctrica. També hi havia hagut una carnisseria i un forn de pa. La casa dels masovers es va convertir en restaurant l'any 1957. Malgrat que la familía propietària es va traslladar a residir a Gaià per motius de casament i va abandonar el mas Boixeda, actualment continuen sent els propietaris</p> | 41.7452000,1.7249200 | 393980 | 4622272 | 1845 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral procedent del Sr. Galobart del Mas Gabriela el molí nomès molia pel bestiar. Al nord de l'edifici del molí es troba l'actual casa coneguda com a molí de Boixeda. Es tractava de l'antiga casa dels masovers que portaven la producció del molí. Actualment es troba convertida en un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 48840 | Barraca de vinya del mas la Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-la-gabriela | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya aixecada al mig d'uns camps actualment dedicats a conreus de cereal. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda utilitzant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Destaca l'exitència d'un petit aler amb el qual es remata exteriorment el sostre de la barraca, que servia per expulsar l'aigua de la pluja, i que aquesta no afectés a les parets de la barraca. L'orientació de la barraca és fa a llevant, cap a on es troba encarada la porta d'accés, que té unes mides de 74 cm d'ample x 68 cm de gruix x 146 cm d'alçada,. Es tracta d'una porta construïda amb una llinda monolítica encaixada de forma plana en la construcció. També destaca l'existència d'un espai quadrangular buit, ubicat sobre la llinda i que roman protegit sota teulada, a modus de fornícula, que potser devia ser utilitzat per deixar algun tipus d'il·luminació. Les mides de la barraca són les següents: 3 metres de diàmetre interior x 180 cm d'alçada. L'interès d'aquesta construcció radica en ser un exemple molt ben conservat d'un prototipus de barraca actulament issolada al mig del camp, de planta circular, amb un espai buit conservat sobre la llinda d'accés a la barraca.</p> | 08084-115 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7467400,1.7519800 | 396232 | 4622410 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48841 | Barraca de vinya del Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sord | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | Caldria una neteja de l'entorn de la barraca, ja que la vegetació i els esbarzers van progessivament cobrint-la i impedint una bona visió de la barraca. | <p>Barraca de vinya de grans proporcions construïda en el pendent d'un marge d'un camp. La técnica de construcció utilitzada és el sistema de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta es fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Aquesta barraca destaca per les seves grans dimensions tenint un diàmetre de 5,40 m i una alçada aproximada de 5 m permetent l'estança d'una persona i un anmal drets. La barraca es troba orientada a llevant i s'obre amb una porta de 165 cm d'alçada x 106 m d'amplada x 70 cm de gruix. La porta es allindada i es cobreix amb una llinda de pedra monolítica que actualment es troba trencada.</p> | 08084-116 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.</p> | 41.7417900,1.7345500 | 394775 | 4621882 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48842 | Barraca de vinya de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-domingo | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada 'caramull' i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.</p> | 08084-117 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7464800,1.7384800 | 395109 | 4622398 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48843 | Barraca de vinya de la font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font-de-les-oliveres | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barrca de vinya ubicada al camp situat just sobre la font de les Oliveres del nucli de Fals. Es tracta d'una barraca aixecada aprofitant el marge d'un camp, de tal manera que la façana principal coincideix amb aquest marge de camps, i l'interior de la barraca s'ha excavat aprofitant un tram del camp superior. Del conjunt de la barraca, només sobresurt a l'exterior el sostre i la teulada encabits al camp superior. La barraca resulta de petites dimensions, i es troba encarada a migidia. S'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica i proporciona una obertura de 150 cm d'alçada x 87 d'amplada x 68 de gruix. L'interior de la barraca malgrat trobar-se excavada dins la terra s'ha revestit en pedra, i destaca com a característica singular l'exitència de dos espais al mur posterior com si es tractés de dos espais destinats a armaris o postades, realitzats amb lloses monolítiques. L'edificiació és realitzada mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua.</p> | 08084-118 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7414700,1.7217100 | 393707 | 4621862 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element singular, també destaca la presència al costat de la barraca d'unes pedres disposades de forma esgraonada i encaixades dins el marge de pedra anomenades 'pujadors' i que tenien la finalitat de permetre baixar i pujar d'un camp a l'altre com si fossin escales. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48847 | Barraca de vinya del Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> | 08084-122 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7720300,1.6966000 | 391670 | 4625286 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48848 | Barraca de vinya de cal Sembleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-sembleia | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular ubicada a l'indret anomenat Pla de Camps, al mig d'un camp de conreu ocupat actualment per cereal, però antigament per la vinya, ja que es troba en una zona amb gran abundància de barraques. La barraca és cnstruïda amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a característica singular cal destacar el gran tamany de la barraca amb unes mides de 3,5 m de llargada x 4,5 m. d'amplada. La barraca es troba encarada a llevant, i s'obre amb una porta de 171 cm d'alçada x 90 cm d'amplada. El gruix de la porta no ha pogut ser calculat, ja que es troba tancada per una planxa metàl·lica que impideix l'accés a la barraca.</p> | 08084-123 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7725700,1.6976600 | 391759 | 4625345 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48845 | Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-diable | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, d'edat Oligocè, que destaca sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals per acció de la dissolució càrstica ( Kameritzes associades amb rasclers), que en algunes ocasions semblen petjades, carotes o peus. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable.</p> | 08084-120 | Camps | <p>Antigament es tractava d'un lloc carent de vegetació que destacaba per sobre de les feixes i camps de conreu, per tant era fàcilment visible i era l'indret on els nens tant de Fonollosa com de Camps acostumaven a visitar i a respectar amb una certa por i misteri. Actualment l'indret es troba cobert de vegetació, en part pins que han anat creixent al abandonar el conreu d'algunes feixes properes, impedint una visió clara del lloc. Malgrat aixó, la tradició del lloc ha estat conservada i l'accés al lloc es troba senyalitzat.</p> | 41.7698400,1.6745100 | 389830 | 4625071 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48737 | Hemidòlmen de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemidolmen-de-sant-andreu | <p>DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XXVa.C. | <p>El jaciment es localitza a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conrreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes. Es tracta d'un conjunt de grans blocs de pedra caiguts i coberts parcialment per la vegetació del terreny, dels quals un es troba col·locat al voltant d'un petit rebaix que presenta el terreny. Les restes formarien part d'un possible hemidolmen o sepulcre, format per una llosa de coberta, i una o més lloses com a suport de la primera o realitzant la funció de fita per senyalitzar el sepulcre. El jaciment l'hem de situar cronologicament entre el neolític final (2500-2000 a.C.) i el calcolític (2200-1800 a.C.).</p> | 08084-12 | Fals | <p>A principis del calcolític, entre el 2000 i el 1700 a.de C. s'erigien varis tipus sepulcrals que, per al seu estudi, han estat denominats científicament com a 'sepulcres de corredor', 'hemidòlmens', 'cistes', 'caixes' etc. Es tracta de construcions en que s'aprofitaven espais naturals afegint-hi lloses que les hi venien a donar un aire més o menys dolmènic. De tot el conjunt els 'hemidòlmens' o 'megàlits de pedra picada' són potser els més enigmàtics. Es tracta d'un conjunt de sepulcres que mostren unes característiques molt particulars, situat en la Catalunya Central, amb probable origen o influències atlàntiques i que mostren una morfologia pròpia. Les cambres deurien estar erigides majoritàriament amb pedra seca o llosetes planes que el pas del temps no ha respectat. El sistema d'obertura dels sepulcres seria sobre un eix que exercia una pedra o llosa vertical siutada en un extrem de la cambra sepulcral, o bé lliscant lateralment sobre de lloses de reforç situades als costats de la cambra. No es pot saber amb certesa si foren reutilitzades. Actualment l'hemidolment es troba destruit.</p> | 41.7797500,1.7126200 | 393014 | 4626123 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment es localitza al costat mateix d'un camí rural, a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes.Les restes de l'hemidolmen de Sant Andreu aparèixen documentades a la Carta Arqueològica del Municipi de Fonollosa, fitxa realitzada per l'arqueòleg Jordi Guàrdia el març de l'any 1999. Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº2 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/