Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48763 | Mas la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Actualment es troba arrebossat en alguns trams, especialment en la zona de la façana principal. Malgrat tot, les parts més antigues conservades de la casa -segles XV-XVI- mantenen una disposició a base de carreus rectangulars disposats en fileres més ben ordenades. La casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i s'accedeix mitjançant un portal obert amb una llinda monolítica amb ondulacions. De l'observació arquitectònica de la casa es dedueix una primera fase constructiva, datable segurament entorn al segles XV-XVI, que devia constituïr una primera casa de planta rectangular, les restes de la qual encara poden apreciar-se a la façana nord de la casa-la més antiga-. Sota la teulada actual, s'observen restes de la línia de la primera teulada del primer edifici. A més cal cometar el fet de què és precissament en aquesta zona on es conserven les fileres de carreus més ben disposats. A la façana principal de la casa encara es conserva una llinda en una fnestra del primer pis amb la data del 1591, segurament d'aquesta primera fase constructiva. Aquesta primera casa original es devia ampliar entorn al segle XVIII, període del qual es conseven algunes llindes a la casa. Aquesta reforma devia suposar una ampliació de la casa original, sobreaixecant la teulada i convertint les golfes en segon pis, i construïnt unes noves golfes a sobre. També es devia remodelar la façana principal, afegint algunes finestres amb empits típics del segle XVIII. L'ampliació també es dugué a terme en direcció a ponent, afegint un altre cos rectangular a la casa i conventint la panta en quadrangular. Aquest cos, si bé al cantó nord seguia la línia de la façana original, que s'escau sobre la cinglera, al cantó nord, s'ampliava un tram fent un escaire en forma de L, i sobresortint un tram de la línia original. Amb tota seguratat al llarg del segle XIX i principis del segle XX, la casa tornà a patí algunes reformes, especialment a la façana posterior deponent, obrint alguns finestrals i balcons, i afegint una escala que permetia un accés directe al primer pis. La casa compta amb un conjunt de coberts i edificis ubicats a l'entorn destinats a l'explotació agropecuària. Alguns d'aquests edificis podrien datar-se entorn al segle XIX i XX. Malgrat que l'interior de la casa no s'ha pogut itervenir, es coneix l'existència de tres grans tines actualment reconvertides a cisternes. Interiorment la casa ha sofert reformes importants durant les últimes dècades del segle XX.</p> | 08084-38 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La Vall consta com una de les cases més antigues i econòmicament importants del nucli de Fonollosa. Els seus origens es remunten segurament a l'Edat Mitjana, sent propietària de les terres ubicades a la zona coneguda com La Vall, que va seguint la riera del mateix nom. Actualment es troba en masn de la família Vall, que es reconeixen com a propietaris almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7578600,1.6495000 | 387731 | 4623774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserven dues imatges de Santa Justa i Santa Rufina procedents de la propera capella vinculada al Mas. Segons informació oral, pel costat de la casa hi passava antigament el camí procedent d'Aguilar de Segarra a Fonollosa. El mas comptava amb una teuleria o forn de teules propi, ubicat al costat de la riera de Fonollosa. Actualment es troba enrunat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48764 | Mas Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coma | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>El Mas Coma és un dels masos que juntament amb el mas Sampere i l'església parroquia de Santa Maria de Camps, conformen la base del que fou el veïnat de Camps. Actualment es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener prarl·lel a la façana. S'ha construït en mur de mamposteria irregular amb les canontades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'edifici es troba orientat a migidia, a tocar just al darrera de l'església i la rectoria de Santa Maria de Camps, malgrat que posteriorment, la casa fou reformada i l'orientació principal es feu a llevant, obrint una porta auxiliar a la planta baixa de la façana de llevant. Aquest gir d'orientació de la casa fa que el carener resulti perpendicular, i la casa sigui precedida per un espai ajardinat i un cos que reprodueix el que devia ser una antiga pallisa. Si mantenim l'antiga orientació original, la façana principal seria la de migdia, i seria oberta per una gran portal adovellat, aixecat a base de dovelles de gran tamany, ubicat al cantó de llevant d'aquesta façana, i que du la data de 1784. Al primer pis s'obre dues finestres balconeres i dues finestres quafrangulars amb ampits a banda i banda. Al segon pis, que originalment devien ser les golfes s'obre un petit finestró. La façana de llevant resulta avui dia la façana principal, i la més complexa a nivell d'obertures. Destaca una porta llindada que actualment és la que s'utilitza per tenir accés a l'interior de la casa. Un seguit de quantre balcons al primer pis, i tres finestres i una finestra balconera al segon pis. L'estudi del parament permet avançar l'existència d'una línia de trencament que gira lleugerament l'orentació de la façana de migidia vers al nord, la qual cosa indica que la part de ponent de la casa resulta d'una ampliació que feu girar lleugerament l'orientació de la planta de la casa. La façana de ponent seria doncs producte d'aquesta ampliació. Destaca la presència d'una gran cisterna d'aigua quadrangular que s'adossa a la casa fins a l'alçada del primer pis, i un seguit de finestres amb empits al primer pis, i finestrons al segon pis. Com a complement destaca l'existència d'un seguit de coberts a llevant de la casa, en un espai actualment ajardinat, i que malgrat la seva moderna factura, un d'ells sembla una antiga pallisa molt reformada, de la qual només s'ha intentat conservar la forma.</p> | 08084-39 | Camps. Veïnat de Camps. Mas Coma s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Coma és sens dubte un dels masos més antics i econòmicament més importants del nucli de Camps. L'estructura de l'actual edifici així ho revela. Els seus or´giens es remunten amb facilitat als segles XIV-XV, a l'ombra de la protecció que devia oferir la parròquia de Santa Maria. Malgrat aixó, segurament l'edifici actual és una construcció del segle XVII-XVIII. Així ho inidica la data de la dovella de la porta, que conserva els trets més antics de la casa -1785-. De la dècada del 1850 tenim dades procedents de la Comptaduria d'hipoteques de l'Arxiu de Manresa, a través de la qual es coneix que el mas Coma posseïa la Solana de la vall del Pui i la obaga de Sant Esteve fins al cau de la Guineu. Dins aquests límita hi havia terra erma, sona de bosc i 16 quarteres que foren destinades a la plantació de vinya. El que si es coneix certerament és que la ubicació de la casa al costat de la parròquia de Santa Maria de Camps, convertí la casa en l'autèntic centre de la vida social i lúdica del nucli de Camps. Així fou com al llarg del segle XVIII i XIX es converteix en l'hostal del terme i centre de parada de viatgers, i en l'escenari de la majoria de les festes de la comunitat. La prosperitat econòmica esdevinguda del conreu de la vinya i de l'hostal convertiren al mas en una de les cases més importants de Camps i indgueren a realitzar ampliacions. De principis del segle XIX deu ser l'ampliació ques es produeix de la casa vers ponent, i el sobreaixecament de l'edifici, convertint el pis de les golfes en segon pis, i possiblement girant la casa vers llevant. Actualment els seus propietaris la tenen en venda.</p> | 41.7775200,1.6843500 | 390661 | 4625911 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma.. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48766 | Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XX | Actualment l'església es troba totalment envoltada de vegetació i esberzers impedint una visió correcta de la capella. Caldria una neteja de l'entorn. | <p>Capella rural ubicada a tocar de la carretera BV3008, al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas La Vall. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba amb la façana principal encarada a S-O, malgrat que l'accés es realitza mitjançant una petita porta oberta al mig de la façana S. L'edifici es troba construit amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'aparell és en motls trams inapreciable ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment portland. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració pictòrica o arquitectònica, a exepció un petit campanar d'espadanya, que presideix la façana principal al S-O. Manca també d'obertures o finestres que permetin la il·luminació interior natural. La porta d'accés -a la façana S- és feta amb una senzilla llinda monolítica i dos brancals també monolítics que destaque per sobre de l'arrebossat de la paret. El fet d'estat construïda en un talús creat arran de la construcció de la carretera, va obligar a aixecar un petit mur de contenció de terres que en forma de L que baixa fins a la carretera i que protegeix el cantó S-E de l'església, crean un petit pati interior. L'accés a l'interior no ha estat facilitat pels propietaris del mas La Vall, però s'ha pogut esbrinar que es troba enguixat.</p> | 08084-41 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>Segons informació oral facilitada pel propietari del Mas La Vall, aquesta capella va ser reconstruïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, ja que aquesta es trobava en molt mal estat, i es va optar per enderrocar-la aixecant el nou edifici que actualment apreciem. Aquesta notícia no s'ha pogut verificar, ja que no s'han pogut localitzar les restes de l'antiga capella. L'advocació a Santa Justa i Santa Rufina va ser mantinguda. La capella -tant la originària com l'actual- sempre han estat lligades al culte privat dels propietaris del Mas La Vall. Tradicionalment es feien dues misses a l'any.</p> | 41.7586900,1.6511200 | 387867 | 4623864 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al mas La Vall es conserven dues figures de Santa Justa i Santa Rufina procedents de l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48779 | Mas Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sampere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | Actualment la casa està sent objecte de reformes internes. | <p>Edifici format per la suma de diversos cossos que han acabat conformant una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es troba aixecat en mur de mamposteria ordenat en fileres força regulars i ordenades amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Queden restes d'arrebossat a lla part inferior de la façana posterior nord. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida d'un espai tancat amb vegetació a modus de jardí. Com s'ha assenyalat anteriorment l'edifici resulta de la suma de diversos cossos que s'han anat adossat, partint d'un més antic ubicat a llevant, la resta de cossos i ampliacions s'han anat succeïnt en direcció a ponent. Aquesta suma es detecta especialment a la façana posterior nord, que no resulta completament recta, sinó que a partir del primer cos, es disposa fent una corba. L'angle de separació entre aquestes dues fases és força evident. Aquest primer cos original -possiblement dels segles XIV-XV- es de planta quadrangular, i cal pensar que es conserva com a original la part posterior de la façana nord, on s'aprecia una petita finestra apuntada, amb l'arcada superior degradada. A la resta de la façana nord només destaquen tres finestres a l'alçada del primer pis. Aquesta fase d'ampliació es deu correspondre segurament al segle XVI. La façana principal de migdia sembla la part més moderna i es correspon segurament a una reforma del segle XVIII. S'ha mantingut però l'arcada de la porta principal amb un arc de mig punt format per grans dovelles. Aquesta arcada queda actualment camuflada sota un porxo sobre el qual recau part del primer pis d'aquesta banda de la casa. Al primer pis destaca l'existència de diverses obertures més modernes, segurament del segle XIX</p> | 08084-54 | Camps. Veïnat de Camps s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat no tenir constància documental dels orígens del mas Sampere, arquitectònicament ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli de Camps. Amb tota seguretat els seus orígens cal trobar-los als segles XIV-XV, aprofitant la seva construcció en la seguretat que oferia la sagrera de la parròquia de Santa Maria de Camps. Es tracta doncs d'una de les masies que conformen el veïnat de Camps. La casa degué patir alguna ampliació entorn al segle XVI, i reformes estructurals que afectaren al primer pis de la façana principal cap al segle XIX. Actualment la propietat pertany a la família Centelles que la ocupà fins a la dècada del 1940. Aquesta família emigrà a Manresa en aquest període iniciant un negoci de venda de gel. Desprès d'algunes dècades d'abandonament , avui dia es troba en procés de reforma.</p> | 41.7782900,1.6833600 | 390580 | 4625998 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'aprecien diversos elements propis de les tasques agrícoles com és el cas d'una pedra circular amb les acanaladures superiors que es podia correspondre a algun tipus de molí. D'altra banda la família propietària, malgrat negar l'accés, va indicar l'existència de tines i restes d'una premsa dins la casa que van ser destruïdes recentment arran de les obres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48780 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XVIII | <p>Vivenda i coberts propers que conformen el conjunt anomenat Mas Morera, aixecat sobre un petit turó, davant del nucli de Fonollosa, a l'altra banda de la riera. El mas pròpiament dit és formar per un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb le carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular, malgrat que no es descarta que pugui conservar trams de filades de carreus més regulars a la part inferior de la casa. Actualment el mur no és fàcilment visible ja que durant la última intervenció que es dugué a terme es procedí a l'arrebossat de bona part de les façanes. A nivell d'alçada compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'accedeix mitjançant un portal de mig punt format per grans dovelles. Tot sembla indicat que el mas original podria haver estat de planta quadrangular, la qual cosa faria que el portal principal d'accés quedés centrat en la façana principal. En un moment posterior -segurament al segle XVIII- s'hauria afegit un cos annexa ponent que hauria convertit la planta en rectangular, i s'hauria integrat a la casa en un tot com una ampliació. Aquest cos podria haver estat dedicat a la planta baixa a animals o carruatges, i el primer pis haver disposat d'una galeria oberta amb dues arcades contínues. A la planta baixa d'aquest cos s'obre un portal cobert amb una llinda, que dona accés a un espai destinat a garatx independent de la casa. Aquesta ampliació va deixar desplaçat el portal al cantó de llevant de la façana principal. Al primer pis s'obren tres finestres balconeres i una finestra quadrangular, que duen llindes amb dates de 1761-1797 i 1779, destacant especialment un gran finestral format per dues grans arcades de mig punt que podien haver format part d'una galeria i posteriorment -segle XX- van ser tancades creant finestres modernes. Al pis de les golfes s'obren dos petits finestrals. La façana posterior mostra restes d'aquesta segura ampliació del mas en una data posterior, doncs s'aprecien perfectament dos cossos, un dels quals-el de ponent-, sobresurt lleugerament uns metres de l'altre, creant una façana amb un graó al mig fent a escaire. Aquesta façana s'obre amb quatre finestres quadrangulars al primer pis i quatre finestrons a les golfes La façana de llevant manca d'obertures a excepció d'un parell de finestrons al primer pis, i compta amb un cos de planta baixa destinat a animals adossat a la façana.</p> | 08084-55 | Fonollosa. Mas Morera s/n (08259 Fonollosa) | <p>Són poques les referències documentals que es tenen del mas Morera, però és ben sabut que es tracta d'un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, possiblement aixecat al segle XVI, al qual es van practicar ampliacions al segle XVIII. La família actual foren masovers fins la dècada del 1970, quan vàren adquirir la propietat.</p> | 41.7596800,1.6664200 | 389140 | 4623954 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48781 | Mas Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-junyent | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Junyent i les dependències annexes que han estat adossades a l'edifici central de la casa. Actualment el mas Junyent resulta un conjunt d'enormes proporcions que destaca en el pendent del terreny en el qual s'ubica. El nucli del mas, pròpiament dit, es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És construït en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. La construcció es va realitzar aprofitant una terrassa artificial que trenca el baixant de la muntanya. Aquesta construcció primigènia, possiblement del segle XVI, es troba totalment envoltada de coberts i dependències annexes, la majoria de planta baixa, sobresortint al centre de l'alçada general. D'altra banda, aquest conjunt d'annexes, impedeixen una visió neta de la casa i de les seves façanes, especialment de la principal, que es troba precedida d'un mur que la tenca, creant un pati interior. Aquest mur s'obre a migdia amb un gran portal adovellat possiblement del segle XVIII. El nucli central del mas també ha sofert modificacions, podent-se detectar perfectament almenys dos ampliacions de la casa en direcció a ponent, que van determinar la planta de tipus rectangular. La façana principal de la casa s'obre amb un gran portal adovellat. Al primer pis s'obren quatre balcons, i a les golfes destaca l'existència d'una galeria oberta amb dues grans arcades. La façana principal de migdia es tanca amb un mur que crea un pati interior. Adossat a l'interior del mur destaca la construcció d'un cobert de planta baixa i primer pis, que aprofita com a façana posterior aquest mur de tancament del pati, realitzant-se l'entrada des de l'interior del pati. A tocar d'aquest cos, però a l'exterior del mur destaca l'existència d'un altre cobert de planta baixa, destinat segurament a eines. A l'exterior del mas, però adossat també a aquest mur de tancament , destaca l'existència d'una pallissa de grans proporcions que presideix el que devia ser l'era de la casa, i que actualment queda com a espai verd ubicat a l'entrada de la casa. Es tracta d'una pallissa aixecada en pedra, construïda amb una gran arcada de mig punt a la seva façana de migdia de cara a l'era, i coberta amb dues aigües. La façana de llevant de la casa es troba parcialment atapeïda, recoberta de coberts adossats fins a l'alçada de les golfes. Com a obertures només s'aprecien dues petites finestres a l'alçada de les golfes. La principal, ocupa l'espai central de la façana, just a sota del carener, i destaca el seu empit de pedra. La façana de ponent destaca per l'existència de les restes d'una teulada que sobresurt del mur de la paret a l'alçada del primer pis, la qual cosa indica que es tractava primerament d'un cos adossat a ponent de la casa, que posteriorment fou incorporat a la vivenda i s'unificaren les teulades. A aquesta façana només s'obren tres finestres a l'alçada del primer pis Destaca també l'existència d'un altre portal adovellat a l'alçada del mur de tancament que arrenca d'aquesta façana i gira en direcció a migdia. Aquest portal sembla de moderna factura. La façana nord es troba totalment ocupada per construccions adossades. És el cas d'una gran cisterna d'aigua construïda ocupant el cantó de ponent de la façana nord, i de tres grans tines que s'adossen a continuació. Es tracta de tines totalment recobertes exteriorment amb pedra, que comparteixen la mateixa teulada inclinada i que presenten una gran uniformitat, semblant una sola construcció adossada al mur de la casa. Completen el conjunt alguns coberts aixecats propers a la casa.</p> | 08084-56 | Camps. Mas Junyent s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament es tracta d'un mas aixecat amb tota probabilitat a l'entorn del selge XVI, que anà sofrint modificacions i ampliacions al llarg dels segles XVII i XVIII. La gran ampliació de la casa, amb la construcció de coberts, pallissa i tines es deu segurament al segle XIX. El mas Junyent era una de les propietats més importants del terme de Camps, comptant amb gran quantitat d'hectàries destinades a la producció vitícola. Bona part de les cases ubicades al voltant com és el cas de 'Cal Jepet del Junyent', van néixer com a cases de parcers aixecades en propietats del mas Junyent, i conreaven terra propietat del Mas. La propietat de la casa va pertanyer a la família Junyent. L'any 1884, la pubilla de la casa: la Paula Junyent, es va casar amb l'hereu del Mas Bastardas de Fals, en Josep Bastardas. Com que el mas Junyent era econòmicament més ric que el Bastardas, la parella va passar a residir al mas Junyent. En Josep Bastardas es va convertir en un dels terratinents de Camps, sent alcalde entre els anys 1894 i 1897, i cap del sometent de Camps. Malgrat la riquesa de la casa, l'endeutament del mas va ser cada vegada més accelerat, de tal manera que el 1908, les propietats del Junyent i Bastardes van ser venudes als germans Miquel i Josep Ferrer Trulls, de Claret dels Cavallers. La finca tenia aleshores unes 29 hectàrees. Va heretar la seva propietat en Josep Ferrer, que la va cedir a la seva germana Dolors Ferrer Torras, que va morir l'any 1949 sense testament. El jutge va dictaminar que la propietat passés a la seva mare Maria Torras, resident a Barcelona. Des d'aleshores el mas és propietat dels descendents d'aquesta família.</p> | 41.7884900,1.6912700 | 391255 | 4627121 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48782 | Cal Sastre Coix/Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-coixcal-roca | XV | <p>Edifici format per un seguit de dues cases, (Cal Sastre Coix i Cal Roca) que al seu dia van ser una sola. Es tracta d'un edifici aixecat directament sobre la roca que sobresurt a l'extrem d'aquesta partida de la població de Fonollosa, que conforma el Raval de Sant Jordi. Es tracta d'una de les cases més antigues del nucli de Fonollosa. Originalment devia tractar-se d'una casa de planta rectangular, de planta baixa, primer pis i golfes, però posteriorment s'anà aprofitant la zona ubicada sota la roca com a magatzems i zona de traball, construint un parell de pisos més, i construint cossos annexos a llevant. Actualment doncs, la casa compta amb quatre pisos i golfes, que s'estenen al llarg d'un pendent, integrant la roca original dins la seva estructura. L'accés original a la casa es realitzava des de la façana nord, on s'observa un gran portal adovellat amb la data de 1690 i una finestra amb empit al primer pis amb la data de 1726. Aquest portal ha estat parcialment tallat al seu cantó esquerre, quan es va aixecar una altra construcció més moderna, que s'adossa a aquesta façana en perpendicular, creant una L. Es tracta de la casa anomenada de Cal Doctoret, que ressalta del conjunt per trobar-se arrebossada i pintada. Actualment aquesta porta adovellada dóna accés a la casa de Cal Roca. A l'interior de la casa, a la planta baixa, un cop superat el portal adovellat, s'aprecia una gran arcada apuntada. La façana de ponent, fa una forma corba, adaptant-se a la topografia de la roca, i va haver de ser reforssada al seu dia, construint un talús inclinat, que ajudés a aguantar un tram de paret. Al centre d'aquest mur s'obre una porta allindada que dona accés a l'actual casa de Cal Sastre Coix, i que segurament fou obert quan es va procedir a la divisió de les cases. Al primer pis d'aquesta façana s'obren un seguit de dues espitlleres a la planta baixa i quatre petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de migdia s'observa la casa amb tota la seva verticalitat, amb el mur que recolzat a la roca tenca la bauma que forma aquesta, i la part construïda sobre la roca, on destaca l'existència d'una galeria formada per tres grans arcades, que al seu dia foren tapades amb vidre, convertint la sala en una tribuna interior. La façana de llevant resulta la més complicada, doncs resulta un seguit de cossos annexes que conformen un seguit de diferents volums. S'aprecia al fons la façana original de la casa primitiva, on s'obre una finestra a l'alçada del primer pis. S'adossa al cantó N-E de la façana un cos quadrangular de que s'exten al llarg de tota la façana, i que conforma el nucli de la casa de Cal Roca. Al cantó S-E d'aquesta façana i per sota de la roca, s'ubiquen un seguit de coberts que conformen els dos pisos soterrats de la casa. L'interior d'aquests dos pisos sota la roca era destinat a magatzems i zona de treball, conservant-se encara restes d'un molí d'oli i d'una gran tina. A l'interior de la zona destinada a vivenda destaca la presència de finestres amb festejadors. Com a element destacable de la casa cal esmentar l'aparell molt treballat que configura el nucli original. Es tracta d'un parament efectuat a base de carreus quadrangulars i rectangulars, units amb morter, disposats en fileres molt ordenades. Aquest aparell rebel·la l'antiguitat de la casa, aixecada originalment entorn als segles XIV-XV.</p> | 08084-57 | Fonollosa. Raval de Sant Jordi. c/Sant Jordi, 22 (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament, a partir de l'estudi de l'aparell constructiu, ens trobem davant d'un edifici aixecat entorn als segles XIV-XV, afirnmant doncs, que es tracta d'un dels edificis més antics del terme de Fonollosa que han arribat fins als nostres dies. A nivell de fonts escrites i orals ben poc s'ha pogut esbrinar sobre la seva històrica, per la qual cosa es dedueix que la casa devia anomenar-se popularment al seu dia Cal Roca, per la seva ubicació -construïda sobre una roca. Molt possiblement la casa devia patir reformes estructurals, que es van anar marcant mitjançant dates a les llindes, com per exemple la del 1690 del portal d'accés o la d'algunes finesres al segle XVIII. Durant el segle XVIII o XIX, la propietat de la casa es va dividir, passant a convertir-se en dos cases, una que va mantenir el nom de Cal Roca, i l'altra que va passar a adquirir el nom de Cal Sastre coix, i que descriuria segurament l'ofici i la característica física del seu propietari. Actualment ambdues famílies són propietàries de les seves respectives cases almensy des de finals del segle XIX.</p> | 41.7611900,1.6674200 | 389226 | 4624120 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb fotografies ni documentació pròpia. Cal Sastre Coix compta amb les restes d'un molí d'oli, parcialment conservat. També compta amb una tina de grans proporcions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48786 | Cal Cases de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | Actualment es troba en procés de restauració, conservant els elements originals de la casa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. LA construcció es feta amb parament de pedra disposada en fileres rectangulars força ben ordenades, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, malgrat que actualment el conjunt de la façana queda visualment afectat per la construcció d'un altre edifici just a tocar de la paret, deixant entremig només un petit carreró de pas. La façana principal s'obre amb un gran portal adovellat al mig de la planta baixa que du la data del 1653. Al cantó esquerra de la planta baixa s'aprecia un petit finestró reforçat amb grans carreus quadrangulars als laterals i apuntat a la part superior, segurament reaprofitats d'una primera fase constructiva. Al primer pis s'obren dues finestres amb ampits del segle XVII-XVIII. A la façana de llevant destaca l'existència d'una eixida a l'alçada del primer pis, actualment tapiada amb ciment. La façana nord, és segurament la part més antiga i original de la casa, on destaca l'existència d'un talús que reforça la planta baixa i on s'obre una petita porta auxiliar que permet l'accés directe a la casa. Al primer pis com a element arquitectònic destaca l'existència d'una finestra geminada amb arcades rematades amb un arc de mig punt, que recau en una columneta circular al mig. Al costat es troba una finestra balconera d'obertura molt més moderna. Al pis de les golfes destaca l'existència d'un petit finestró reforçat amb carreus de gran tamany, i rematat amb un arc de mig punt a la part superior. A ponent de la casa s'adossen altres construccions també de període antic, que vistes des del cantó de llevant formen una corba que es tenca en rodó. L'interior de la casa acusa l'abandonament de les últimes dècades, però actualment es troba en estat de recuperació. Destaca la conservació de l'embigat original i la conservació de la rajola cuita del primer pis també original. També destaca al primer pis l'existència d'una sala principal on s'emmarca la finestra geminada, i a la qual s'obren portes d'accés a habitacions que compten amb llindes monolítiques de pedra, i brancals també de pedra monolítica. Una de les llindes du la data de 1658. A la planta baixa destaca la presència d'una gran arcada de mig punt entre la zona d'accés a les escales i al celler, i el vestíbul de l'entrada. Com a comentari general cal destacar que la casa es troba directament assentada sobre la roca, trobant-se el celler, excavat directament sota la roca i el terra original.</p> | 08084-61 | Fonollosa. Cal Cases s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les construccions més antigues del nucli de Fonollosa. Els orígens de la casa es remunten amb tota probabilitat al segle XV, i això ho delata el tipus de parament i construcció, juntament amb els elements arquitectònics amb els que compta la casa. La presència d'algunes cases que s'adossen a ponent d'aquesta formant una línia corba i la proximitat a l'església parroquial de la Santa Creu, ens fa plantejar la hipòtesi d'una possible sagrera original en els orígens urbanístics del nucli de Fonollosa. En tot cas, aquesta seria una de les cases amb més tradició i solera arquitectònica del nucli. Arquitectònicament ens trobaríem davant d'un edifici aixecat entorn al segle XV que es conservaria de manera més o menys íntegra. L'existència d'un portal d'entrada que avui dia queda amagat dintre dels baixos de la casa, entre el portal d'accés actual i l'escala, fa plantejar la possibilitat de que aquest portal fos l'original d'accés a la casa, i la façana es trobés uns metres més endarrere de l'actual. Cal pensar que aquest portal és adovellat de mig punt, però molt més antics dels construïts a les façanes en època moderna. LA casa hauria patit una ampliació important al segle XVII, que va afegir un nou tram de la casa en direcció a migdia, deixant la façana original amagada dins la casa, i construint una nova façana uns metres més enfora. Aquesta façana seria dotada amb un portal adovellat propi del segle XVII, que amés du la data de 1653. La llinda del primer pis de la casa -1658- indicaria que les reformes també foren interiors, producte de les quals serien les portes de la sala principal del primer pis. Una mostra de que es tractava d'una de les cases més fortes del nucli de Fonollosa ens ho mostra el fet de que la casa era propietària de bona part de les terres del voltant, incloses aquelles en les actualment es troba edificada l'escola i el pavelló esportiu de Fonollosa. La família del senyor Clarena la va adquirir a la dècada del 1920, conservant-la fins avui dia.</p> | 41.7635200,1.6691300 | 389372 | 4624377 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la zona destinada a treballs agrícoles es va localitzar una pica d'oli rectangular tallada a la roca on s'assenta directament la casa. La importància de l'edifici radica en que es tracta amb seguretat d'una de les cases arquitectònicament originals del nucli que caldria fer un esforç per conservar, ja que actualment el nucli urbanístic ha estat força castigat durant les darreres dècades per construccions de nova planta i factura, destruïnt l'arquitectura original. Aquest és un dels pocs exemples que resten. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48787 | Casa de la Vall de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vall-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | Caldria una restauració i adecentament de l'edifici, ja que l'aspecte actual és d'abandonament. | <p>Edifici ubicat a la plaça de Fonollosa, que destaca a nivell urbanístic com a construcció antiga enmig de vivendes reformades i de nova planta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb carreus de pedra irregulars de grans dimensions, amb les cantonades reforçades amb carreus també de grans dimensions, però ben escairats. Malgrat tot, l'aparell de l'edifici nomès s'aprecia a la part baixa de la casa, ja que l'edifici es troba arrebossat. Aquest arrebossat ha caigut a algunes zones de la planta baixa, deixant a la vista l'aparell original. Destaca també l'existència de llindes monolítiques que reforcen les obertures -portes i finestres- especialment a la planta baixa. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que per l'alçada de les finestres del segon pis, que cauen molt directament sota la teulada, cal pensar que originalment l'edifici devia tenir primer pis i golfes i desprès es reconvertir en un segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb dues portes allindades, i dues finestres rectangulars. Al primer pis s'obren dos balcons, un dels quals té ubicat a sobre de la llinda superior, una altra llinda amb un escut. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres que recauen directament sota la teulada. A la façana sud s'obre una porta a la planta baixa i dos balcosn, un al primer pis i un altre al segon pis. A la façana nord, s'obre una porta de recent factura, i dues finestres per pis.</p> | 08084-62 | Fonollosa. Pl Major s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa de la Vall cal situar-los segurament al llarg del segle XVIII, lligats segurament amb algun membre de la família Vall del mas La Vall de Fonollosa, d'on va pendre el nom. Malgrat que la casa ha romàs dins el mateix àmbit familiar, no sempre ha estat ocupada per membres d'aquesta família, gaudint de diverses ocupacions i úsos. Durant un temps, a principis del segle XX, va ser coneguda també com 'Cal Pastor', ja que just al costat hi havia viscut un pastor, que havia ocupat algunes dependències de la casa. Durant aquest període també hi havia viscut el metge de la població. També es coneix que a la planta baixa hi havia hagut una botiga, que era regentada per un oncle de l'actual senyor Vall. Els anys precedents a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) havia sigut la vivenda d'un grup de monges dedicades a l'ensenyament (la qual cosa fa pensar que potser havia acollit també l'escola). Les dècades posteriors a la guerra, havia acollit l'Ajuntament del municipi.</p> | 41.7633500,1.6684900 | 389319 | 4624358 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48796 | Mas Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caselles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casellas, i un conjunt de dues tines ubicata llevant de la casa. El mas Casellas es correspon amb un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular on es barreja pedra i alguns fragments de maó, amb les obertures reforçades per fileres de maó. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant. L'accés a l'edifici es realitza a través d'una porta oberta al centre de la façana realitzada amb una arcada molt rebaixada feta a base de fileres de maons. Al primer pis s'obren dues fienstres i una finestra balconera, realitzada amb el mateix sistema d'obertures fetes amb filades de maons. Al nord de l'edifici s'adossa en perpendicular un cos rectangular cobert també a dues aigües destinat a magatzems i zona de treball. Complerta el conjunt un grup de dos tines de grans proporcions, aixecades dins a llevant del mas, protegides per un edifici a modus de cobert. S'accedeix a ambdues tines mitjançant uns graons d'escala. A llevant d'aquest cobert s'adosa un altre destinat a animals.</p> | 08084-71 | Camps. Mas Caselles s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament el mas Caselles és un conjunt del segle XIX, sense gaire interés arquitectònic. Malgrat tot, es tracta d'un mas aixecat sobre les runes d'un altra casa més antiga, ubicada al nord de l'actual sobre la cinglera. Actualment només resten les runes de dita edificació.</p> | 41.7673500,1.6809700 | 390363 | 4624787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca de tot el conjunt una llinda reaprofitada ubicada sobre la porta d'accés a una de les tines on es destaquen grabades una creu al centre, un símbol hexagonal a l'esquerra, i un sím bol vegetal a la dreta. Molt possiblement es tracti d'un carreu aprofitat com a llinda provinent de la veïna església i casa de la Pabordia. A l'interior de la casa es conserva en molt bon estat un forn de pa, i una premsa de vi, així com elements propi del treball al camp. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48800 | Molineret Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molineret-vell | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria una restauració i adecentament de la casa | <p>Originalment la casa coneguda com el Molineret vell devia tractar-se d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat s'anaren afegint coberts i cossos a llevant i ponent de l'edifici fins a donar-l ila configuració actual. La casa es troba aixecada aprofitant un petit desnivell del terreny, la qual cosa va que la façana posterior tingui l'entrada a l'alçada de les golfes. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular a base de carreus de gran tamany aixecats amb la tècnica de la pedra seca; és a dir, units a base de cairons petits i sense morter. L'edifici es troba sense arrebossar, i destaquen les cantonades reforçades per carreus de tamany més gran i més ben escairats. La façana principal s'orienta a migidia. El portal principal d'accés és construït amb una llinda monolítica. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baica s'obre el portal d'accés. Al primer pis un balcó i una porta de factura més moderna que dóna accés a un terrat adossat. Al segón pis un porta actulament tancada amb fustes. A llevant de l'edifici s'aprecia el mur sense obertures a excepció d'una finestra al primer pis, i un cobert fet posteriorment amb maons que finalitza al primer pis amb una terrassa. A la façana de ponent s'adossa un cos adaptat com a vivenda, aixecat amb la mateixa tècnica constructiva que la resta de la casa, on la planta baixa s'ha aprofitat com a magatzem, i al primer pis destaca una obertura a modus de gran finestral fet amb un arc de diafragma fet a base de maons. Segurament devia fer les funcions de galeria oberta. Aquesta obertura va ser posteriorment tapada, arrebassant l'interior en blanc, i obrint una finestra rectangular. Al nord de l'edifici s'adossen dues grans tines de pedra, encarada l'una amb la porta a llevant i l'altra a ponent. La porta d'accés a la casa per la façana nord s'obre a l'alçada de les golfes, la qual cosa fa pensar que aquesta part de la casa era destinada a magatzem de gra.</p> | 08084-75 | Fonollosa. Casa El Molineret Vell s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa del Molineret Vell segurament es remunten al segle XVIII. Sobre el balcó del primer pis de la façana principal destaca una llinda on es marquen les dates de: - 1768-1857-. La qual cosa dóna a entendre que deu tractar-se de la data fundacional i de la data de alguna reforma practicada, segurament la de l'annexió del cos del cantó de ponent. El nom de Molineret vell, indica potser l'existència d'algun mecanisme de molí, lligat amb la presència d'un petit rierol proper a la casa, actualment sec. En tot cas no devia tractar-se d'un molí de grans dimensions, ni pel nom en diminutiu: 'Molineret', ni per l'abundància d'aigua del rierol.</p> | 41.7659200,1.6545100 | 388161 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48801 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és construït amb mur de mamposteri irregular i es troba parcialment arrebossat amb una capa de ciment molt prima que permet la visió de l'aparell constructiu. Les cantonades s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. El conjunt del mas es troba aixecat sobre un petit turó al peu del puig de la Vall, directament sobre la roca, la qual s'aprecia a bona part del fonament del mas. Compta amb planta biaxa i primer pis. La façana principal es troba orientad a llevant i s'obre amb un portal format per dovelles de gran tamany ubicat al cantó nord de la façana. Al costat d'aquest portal s'obre un altre fet amb dues fileres de maons que dona accés a la part de magatzems de la casa. Al primer pis s'obre tres finestres ubicades ben bé arran sota teulada. A les façanes nord i de ponent només s'obre una petita finestra a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt del mas un seguit de coberts ubicats a llevant i a migdia del mas. En un dels coberts destaca la presència d'un fogariu de pedra monolític, utilitzat per preparar el menjar dels animals.</p> | 08084-76 | Fonollosa. Casa Cal Miquelet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Miquelet és sens dubte una masoveria important del mas La Vall. Segurament els orígens de la casa cal buscar-los al segle XVIII. En origen devia tractar-se d'una casa de menor tamany, segurament de planta quadrangular, al qual s'accedia a través del portal adovellat. Amb posterioritat, tot sembla indicar que es va afegir un altre cos a la casa i que es va annexar al nord de la casa. Es tractava d'una zona destinada a treballs agrícoles. Segurament en aquest moment també es reforçaren les finestres del primer pis. Totes les obertures d'aquest moment foren reforçades amb maó. Al igual que als seus orígens la casa continua sent una masoveria del mas La Vall, que conreua les propietats d'aquest mas en aquesta zona del terme.</p> | 41.7684600,1.6531800 | 388055 | 4624946 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48802 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-7 | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria un esforç important per la recuperació del conjunt de tines, únic al nucli de Camps | <p>Conjunt arquitectònic format per les dependències del mas anomenat La caseta, i un conjunt important de tines pertanyents al mas que es dreça a migdia de la casa. La casa pròpiament dita és una construcció segurament de finals del segle XVIII i s'aixeca al nord dels anomenats Plans de Camps. Es tracta d'un edifici que originalment fou de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XIX- es van produir dos ampliacions successives amb dos cossos quadrangulars més que s'anaren adossant a llevant, i que convertiren la casa en un edifici de planta rectangular. La teulada resulta unificada pels tres cossos, la qual cosa indica que amb la última ampliació es produí una reorganització general d'aquesta amb el sobreaixecament de l'edifici i la conversió de les golfes en un segon pis. L'edifici s'ha construït en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany, i es troba parcialment arrebossada en alguna de les seves façanes. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un porta d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena de decoració ni data referencial. Actualment aquest portal resulta desplaçat de l'eix central de la façana degut a les diferents ampliacions de la casa en direcció a llevant. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó i diferents finestres quadrangulars amb ampits, i al segon pis l'esquema es repeteix amb una finestra balconera i successives finestres. La façana nord manca pràcticament d'obertures a excepció d'una finestra quadrangular a l'alçada del primer pis. Aquest esquema es repeteix a les façanes de llevant i ponent. El conjunt es completa amb l'existència d'un bloc de tines aïllades aixecades al S-O de la casa. Es tracta d'un conjunt de quatre grans tines i una altra aïllada però a tocar de les altres. En tots els casos es tracta de tines sobreaixecades sobresortint del terreny natural, que es drecen protegides a la part superior per una construcció a modus de caseta, que les cobreix amb una teulada i un sostre interior embigat. Actualment aquest conjunt es troba en molt mal estat de conservació havent caigut part de la construcció de protecció de les tines, i trobant-se pràcticament engolides per esbarzers i vegetació arbustiva, la qual cosa ha impedit prendre les mesures correctes. L'interior de les tines es conserva íntegrament, sent tines circulars de grans dimensions revestides per cairons de ceràmica vidriada. L'obertura de l'accés a les tines es fa a ponent, mitjançant portes obertes a la part superior de la construcció fetes amb arcades de mig punt a partir de petites dovelles. En el cas de la tina aïllada l'obertura es recolza sobre una llinda de fusta. A la part posterior de les tines -cantó de llevant- en dues de les construccions s'obren petits finestrons quadrangulars. En tots els casos es tracta d'una construcció efectuada mitjançant la tècnica de la pedra seca, que consisteix en l'aixecament d'estructures a base de carreus de tamany regular units mitjançant la utilització de petites falques de pedra introduïdes a pressió.</p> | 08084-77 | Camps. Mas La Caseta s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La caseta és sens dubte una construcció nascuda al segle XVIII, i tal i com el seu nom indica es devia tractar als seus dies d'una masoveria nascuda per l'excinsió de terres d'laguns mas proper més gran. Devia tractar-se d'un contracte d'aparceria que permetia als arrendadors construir una petita casa a les terres que conreuaven. Devia tractar-se d'una casa de eptites proporcions tal i com el seu nom indica, i les terres devien estar destinades segurament al conreu de la vinya. És possible que aquest fet es dugué a terme a finals del selge XVIII. Amb el temps les possibilitats econòmiques de la casa degueren anar creixent i al llarg del segle XIX es produïren noves ampliacions de la casa que li donaren el seu aspecte habitual. La base de l'economia es devia basar en el conreu de la vinya, i mostra d'aixó és la magnitud de les tines aixecades a tocar de la casa. A mitjans de la dècada del 1960 la casa quedà deshabitada, sent avui dia una casa arrendada a nous llogaters. Amb la desaparició de la vinya les tines quedaren abandonades, trobant-se actualment en accelerat estat de degradació.</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Sens dubte l'interès arquitectònic del conjunt es concentra el en conjunt de tines aillat, aixecat uns metres al S-O de la casa, ja que es tracta de lúnic conjunt de tines d'aquestes característiques existent al nucli de Camps. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48804 | Cal Paisà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paisa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | La casa es troba en un estat actual d'abandonament en espera de poder ser restaurada. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'aixeca vora l'esboranc del sortint de la roca que conforma el raval del Paisà, prop del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici aixecat a base de carreus, molt ben ordenats en algunes de les seves façanes, mitjançant la tècnica de la pedra seca. Compta amb planta baixa, primer pis i un segon pis, procedent segurament de la reconversió de les golfes. De l'observació detallada de l'edifici es dedueix que ha estat aixecat almenys en tres fases constructives. Una primera més antiga que es correspon amb el cantó nord de la casa. Es detecta en aquest tram d'edifici la presència de carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany molt ben disposats units amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany. S'obren a la façana nord dues finestres de petit tamany reforçades amb una llinda monolítica de pedra. Al cantó de llevant d'aquest tram inicial de casa s'obre una porta feta amb una senzilla llinda de fusta. Li segueix un altre tram de casa que s'adossa en direcció a migdia i que conforma el nucli central de la casa. Aquest tram es troba aixecat amb parament molt més irregular, trobant alguns trams arrebossats amb ciment. A aquests dos trams es suma un tercer tram d'iguals dimensions també en direcció a migdia, que conforma la façana principal de la casa, aixecat també amb un parament de gran pedres, però disposades irregularment. La façana principal de migdia, s'obre amb un portal arquitrabat al centre de la façana, format per una gran llinda de pedra monolítica. Els brancals es troben fets a base de carreus de diferents mides disposats de forma ordenada, que ressalten del conjunt del parament. Al primer pis, just sobre el portal, s'ha obert un balcó encastat dins una arcada de mig punt, i una finestra amb ampit. Al segon pis s'obre una senzilla finestra suportada sobre una llinda de fusta, i dos petits finestrons. La façana de llevant resulta de la unió de les tres fases constructives abans esmentades, que es detecten perfectament en l'observació del mur. Aquest cantó de façana s'obre amb tres petites finestres a l'alçada del primer pis, que semblen haver estat fetes totes en el mateix moment. Una d'elles du la data de 1756.</p> | 08084-79 | Fonollosa. Raval del Paisà. Cal Paisà s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Paisà és sens dubte el nom de la casa que dóna nom al raval. Aquest supòsit juntament amb les deduccions extretes de la observació arquitectònica, donen a entendre que aquesta fou la primera casa que s'assentà sobre aquest promontori ubicat sobre la riera de Fonollosa. Tot fa pensar que inicialment aquesta casa es degué construir als voltants del segle XV, sofrint ampliacions segurament al segle XVII i posteriorment al segle XVIII. Com a dates indicatòries comptem amb l'existència d'una llinda a la finestra que du la data de 1756, i una llinda interior amb la data del 1720. No s'ha pogut esbrinar l'origen del nom 'Paisà' que identifica la casa i el barri, però tot fa pensar que es tracti d'un 'alias' aplicat a algun personatge que hi va residir. La casa va estar habitada fins a la dècada del 1930, a partir de la qual va restar abandonada, i niciant un procés de degradació força accelerat. Els propietaris actuals la van adquirir fa uns vint anys.</p> | 41.7622200,1.6762000 | 389958 | 4624223 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó S-E de la casa, ben bé a l'esboranc del barranc hi ha aixecat un petit cobert, que pel tipus de construcció i proximitat a la casa, sembla pertanyer a la casa de Cal Paisà. Al costat de la casa, van ser localitzats alguns elements que ben bé poden associar-se a ella, i que es trobaven en estat d'abandonament. Es tracta de les següents peces: 1.- Una roda de molí de pedra de 85 cm de diàmetre x 29 cm de gruix. 2.- Una roda de molí de pedra de 59 cm de diàmetre x 36 cm de gruix 3.- Una pica rodona de pedra de 75 cm de diàmetre x 40 cm d'alçada 4.- Una pica rectangular de pedra de 104 cm de llarg x 71 cm d'ample x 77 cm d'alçada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48805 | Mas el Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-sole | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Actualment la casa es troba en procés de restauració | <p>Conjunt arquitectònic format per les edificacions que conformen la masia del Solé de Camps. La masia es formada per una casa que s'aixeca sobre un petit promontori que dona accés als plans de Camps. Es tracta d'una casa de planta trapezoïdal coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb les fileres de carreus bastant ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus de pedra rectangular i quadrangular de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, quedant elevada arran del petit turó sobre el qual s'aixeca la casa. La façana principal s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de: 'Pere Soldevila, any 1916'. L'acompanyen dos finestrons per banda quadrangulars reforçats amb pedres de més gran tamany. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, i al pis de les golfes destaca l'existència d'una eixida oberta amb una triple arcada. A la façana de llevant es on es conserven les restes del nucli original de la casa, que en principi, ocupa la banda nord de la casa. Al mig d'aquesta façana es detecta perfectament la línia de fins on arribava el nucli primitiu de la casa, amb les restes de la cantonada reforçada amb carreus rectangulars i quadrangulars. També s'aprecien les restes d'una antiga porta al nivell de la planta baixa fetes amb petites dovelles creant un arc de mig punt, que posteriorment fou tapiada, i a d'interior de la qual s'obrí una petita porta auxiliar allindada. Aquesta façana Est, s'obre amb un seguit de petites finestres quadrangulars al primer pis i golfes, que duen ampits més moderns. A la façana de ponent destaca l'existència d'una gran eixida a l'alçada del primer pis. La façana nord de la casa conserva trets del que degué ser la casa original amb fileres de carreus rectangulars ben disposats. Allà es detecten perfectament les línies successives del que foren les ampliacions de la casa vers ponent, i que divideixen aquesta façana en tres trams. Actualment s'obren dues portes auxiliars a la planta baixa, un seguit de finestres quadrangulars al primer pis, i dos petits finestrons al pis de les golfes. Al cantó nord s'atén una superfície protegida per un mur de pedra que crea un espai a modus de pati interior, i que al seu dia fou ocupat per instal·lacions destinades a treballs agrícoles, com foren corts per animals i tines. Actualment aquest espai es ocupat per una piscina central, conservant-se nomès els conjunts de tines arran del mur de llevant i del mur de ponent. El conjunt de tines de llevant s'engloba en una única construcció ovalada que conté dues grans tines protegides amb cairons interiors. El conjunt arran del mur de ponent és format per un seguit de tres tines individuals adossades. Tots dos grans conjunts han estat recentment restaurats, recuperant els sostres embigats i part del parament protector exterior. Completa l'edifici l'existència d'una gran pallissa a llevant de la casa, separada uns metres de la façana i precedida per un espai enrajolat que corresponia a l'era. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües i obert amb una gran arcada de mig punt que s'orienta a migdia. Com a element destacable cal mencionar també l'existència d'una gran cisterna circular d'aigua que s'adossa a la cantonada N-E de la casa i que s'alça fins a tocar el terra del pis de les golfes. A l'interior de la casa destaca la presència de volta catalana cobrint la planta baixa. També destaca la presència d'un celler de gran magnitut que conserva encara quatre grans botes de roure i quatre bocois. També es conserven tres grans piques d'oli circulars de diferents mides.</p> | 08084-80 | Camps. Mas el Solé s/n (08259 Fonollosa) | <p>El Solé és sens dubte una de les masies més antigues del nucli de Camps, propietària de bona part de l'extensió agrícola del Plans de Camps. Els seus orígens històrics es remunten amb seguretat als selges XIV-XV, període del qual es possible que conservi encara algunes rengleres a la façana nord. Malgrat tot, arquitectònicament ens trobem davant d'una masia aixecada al segle XVIII, moment en el qual degué patir una transformació de gran magnitud. A la façana de llevant es detecta perfectament com aquesta masia del segle XVIII degué ser de planta rectangular i devia arribar fins a a la meitat de l'actual edifici, deixant un espai entre la façana principal i la cinglera del turó sobre el qual s'aixeca. Testimonis d'aquest moment són les llindes de les dues finestres d'aquest tram de casa que duen les dates de 1732 i 178¿?. La prosperitat de la casa degué fer que a principis del segle XX es plantejés una nova ampliació de la casa en direcció a migidia, sobreaixecant la teulada i afegint un nou tram ocultant l'antiga façana principal i fent la nova arran de la cinglera. LA casa ha estat propietat de la família Soldevila que s'ha trasmés per herència fins a l'actual propietària.</p> | 41.7684100,1.6896800 | 391089 | 4624893 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'han anant disposant recentment alguns dels elements de pedra localitzats a la casa i que al seu dia foren destinats a feines agricoles com és el cas de 3 corrons de batre, 2 rodes de molí, i 1 corró de molí d'oli. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà, la casa comptava amb un important molí d'oli, testimoni del qual, sòn actualment les restes del corró i les piques d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48806 | Mas Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clarena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Clarena i un conjunt de dependències annexes destinades a explotacions agropecuàries. El conjunt es troba aixecat a l'extrem d'un promontori que finalitza en una pendent que dona accés al torrent de la Vall del Puig i tota la seva fondalada. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Actualment el carener de la casa es troba desplaçat a ponent, ja que l'any1901 es fa afegir un cos a llevant de la casa, prolongant l'aler de llevant per cobrir-lo, quedant per tant el carener descompensat. L'edifici és aixecat amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'edifici es troba arrebossat amb una capa molt prima de pòrtland que impedeix una visió definida de la base del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i es troba parcialment tapada per la presència d'un cos quadrangular de planta baixa i primer pis que sobresurt del conjunt de la casa i s'ha adossat a la part de d'aquesta façana. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal fet amb un arc molt rebaixat a amb petites dovelles quadrangulars que sobresurten del fons arrebossat. A tocar d'aquesta porta, sobresurt en angle recte la façana del cos annexat a la façana principal, l'accés al qual es realitza mitjançant una porta de similars característiques. Al primer pis de la façana principal destaca la presència de dos grans finestrals rematats amb un arc de mig punt fets amb maó. De forma simètrica aquests dos finestrals es repeteixen al segon pis. Aquests finestrals resulten de tapar antigues eixides obertes. La façana de llevant és el resultat de dos cossos adossats en línia recta, realitzats amb un parament ben diferent. Destaca la presència d'un seguit de petites portes obertes amb arc de mig punt a la part posterior, i d'una galeria també oberta amb arcs de mig punt al segon pis. Aquests dos cossos formen una gran crugia que s'adossa a llevant del cos original de la casa, sobresortint un tram a la façana principal. Fou aixecat l'any 1901 com una ampliació de la casa. La façana posterior de la casa -façana nord- resulta difícilment apreciable, ja que bona part del cantó de llevant es troba tancada per la presència d'un mur que crea un pati interior, i la resta presenta una abundant vegetació. Destaca la presència d'una gran cisterna quadrangular adossada a nivell de planta baixa i primer pis. La façana de ponent és el resultat de l'ultima reforma efectuada a la casa, la qual cosa l'ha dotat d'una gran terrassa que s'estén a l'alçada de primer pis al llarg de tot el tram de paret. Aquesta terrassa i el cobert de sota són el resultat de convertir uns coberts per animals en garatx i terrat. Per poder accedir directament des de la casa al terrat es va obrir una porta al mig de la façana, a l'alçada del primer pis. Al segon pis destaquen dues finestres rectangulars. Acompanyen a la casa un seguit de coberts construïts en línia ubicats uns metres a migdia de la casa. Es tracta d'uns coberts de planta baixa aixecats l'any 1946 i 1951 construïts en pedra amb un parament irregular però força ordenat, als qual s'accedeix mitjançant petites portes obertes amb un arc de mig punt. A ponent de la casa, a uns quants metres de distància destaca la presència d'un cos de planta rectangular construït també amb parament de pedra en aquest cas molt ordenat, aixecat l'any 1973. Aquest edifici es troba orientat a llevant i s'accedeix també mitjançant una porta oberta amb un arc de mig punt. Compta amb un primer pis que s'obre a la façana principal amb un seguit d'arcades contínues de mig punt.</p> | 08084-81 | Camps. Mas Clarena, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Clarena es remunten amb seguretat als segle XV i XVI, malgrat que arquitectònicament el mas hagi sofert nombroses reformes que hagin adulterat el seu aspecte.Com a nucli original de la casa resta la part de ponent i s'aprecien encara trams de mur al cantó nord d'aquest període. A l'interior es conserva una llinda amb la data del 1763, que indica que la casa fou pràcticament reconstruïda al voltant d'aquestes dates. L'any 1901 es va afegir tot un cos a llevant de la casa que va suposar una ampliació considerable. El mas ha estat propietat de la família Arderiu almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7745900,1.7043900 | 392322 | 4625561 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'interior del mas conserva el seu aspecte i aire original amb una col·lecció de mobiliari propi d'un mas vora el segle XIX, malgrat algunes reformes de consolidació que s'han efectuat les últimes dècades. És el cas de l'adaptació del segon pis com a modern pis pels masovers. Destaca la presència d'un petit celler i espai destinat a la conservació d'estris agrícoles. Com a element singular destaca la presència d'una cisterna quadrangular ubicada al mig de la casa que arriba a l'alçada del primer pis. La part superior de la cisterna es troba decorada com si es tractés d'un pou ornamental. També destaca la presència de festejadors a l'interior de les finestres del primer pis. Cal destacar que la casa havia tingut un important molí d'oli, actualment desaparegut. Com a element residual d'aquest molí es conserva actualment dins la casa una pica semicircular de grans proporcions amb la seva boixa a la part baixa que era destinada a emmagatzemar l'oli de la casa. També destaca la presència d'un petit oratori dedicat a Sant Antoni ubicat al peu del camí actual, a uns 500 m. abans d'arribar a la casa. Es tracta d'una estructura en forma de capelleta, realitzada amb maons, que es recolza sobre un pilar de formigó. El seu valor artístic i arquitectònic és escàs. Dintre acull la imatge de Sant Antoni. Segons informació oral procedent de l'actual propietari, aquest oratori fou aixecat per la seva àvia l'any 1963 per celebrar l'arribada del llum elèctric. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48807 | Mas el Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-casalot | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | L'estat de conservació és bo, a més amés actualment s'estan efectuant obres d'arranjament de la façana de ponent. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casalot i un seguit de dependències auxiliars properes a la casa. El mas es troba iaxecat sobre un promontori aïllat que domina els Plans de Camps, tenint per darrera la Serra de Castelltallat. Arquitectònicament el mas es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixcat en parament de pedra, formant un mur de mamposteria irregular a part del davant de la casa i la façana principal, i un mur format per carreus rectangulars disposats en fileres molt ordenades a la part posterior. Les cantonades s'han reforçat en alguns punts , especialment a la part superior amb carreus de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La casa es troba orientada a migdia i s'accedeix mitjançant un portal adovellat del qual nomès s'aprecia de forma sencera la part superior. Al primer pis, destaca l'existència d'un balcó, i d'un afegit fet modernament -segle XX-amb maó i que sobresurt en forma de tribuna. Al segon pis destaquen dues finestres quadrangulars. Arquitectònicament destaca de forma excepcional el mur posteriror nord, per la seva solidesa i uniformitat, així com la manca d'obertures La façana de ponent es troba actualment en procés de restauració, i a l'igual que la de llevant compta amb alguns coberts adossats a la planta baixa. L'interior de la casa manté la seva estructura i mobiliari original no havent-se practicat reformes durant les darreres dècades. Desta l'existència d'un celler amb un conjunt de dues grans botes de roure.</p> | 08084-82 | Camps. Mas El Casalot s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament la casa anomenda Mas Casalot deu remuntar els seus inicis als segles XV-XVI, i segons informació oral facilitada pels seus propietaris es troba conectada a la història del Mas Vilalta de Castelltallat. A partir d'un arbre genealògic elaborat per la casa Vilalta, els propietaris actuals serien descenents d'aquella masia. . Arquitectònciament cal pensar en una part posterior que es conserva des de la època, i una part davantera -façana principal- que ha estat remodelada posteriorment -segurament al segle XVIII. Al segle XX han estat afegits alguns elements com la tribuna del primer pis i els coberts de davant de la casa. La casa pertany a la família Vilalta almenys des del segle XIX. La casa actualment es troba deshabitada, malgrat que la família propietària en té cura.</p> | 41.7864600,1.6762200 | 390001 | 4626914 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro, s/n | Malgrat que manquin elements per determinar-ho, l'estructura arquitectònica molt massissa de la part del darrera de la casa, així com la manca d'obertures, i la ubicació del mas, en un promontori privilegiat, fa pensar en la possibilitat d'una construcció antiga en aquest indret. Potser algun tipus de guàrdia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48808 | Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII | <p>Edifici religiós consagrat com a parròquia del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular. Els darrers anys l'església ha estat restaurada, arranjant i ordenant el parament exterior que actualment té un aspecte molt ordenat. Durant aquesta última restauració va ser incorporat al parament alguns elements extrets de l'església però descontextualitzats, com és el cas d'una llinda monolítica que du la data de 1603 i que ha estat encastada al mig del mur de migdia. L'orientació de l'església es fa amb la capçalera a llevant i la porta principal d'accés a ponent. A llevant l'església es remata amb una capçalera quadrangular a l'exterior, que tan sols es destaca del conjunt de l'edifici per tenir una alçada inferior a la de la nau central. Interiorment es tradueix en un absis semiesfèric. Exteriorment també cal destacar l'existència d'un cos rectangular adossat al llarg del mur de migdia amb una alçada inferior i coberta inclinada, que fa les funcions de sagristia. Exteriorment la façana principal - encarada a ponent- s'obre amb una porta allindada de moderna factura i mancada totalment de decoració. Sobre aquesta porta d'accés s'obre un finestral rectangular també de moderna factura que es remata amb un arcada de mig punt a la part superior. Sobre la teulada, a la cantonada N-O de l'edifici recau un campanar quadrangular dividit exteriorment en tres pisos, un primer que s'adequa a la composició de la teulada, un segon que acull la campana de l'església, i un tercer que s'omple amb la presència d'un rellotge també de moderna factura. La coberta del campanar és a quatre aigües sobre les quals es col·loca una creu de ferro. Com a obertures, el segon i el tercer pis del campanar s'obren a les quatre cares amb arcades-una per cara-, lleugerament apuntades al segon pis i de mig punt al segon pis. Les del segon pis es troben actualment tapiades. A la façana nord, tant a l'espai de la nau central com de l'absis s'obre dos finestrals rectangulars sota teulada que permeten la il·luminació interior. Part d'aquesta façana es troba emmascarada per la presència d'edificis adossats al mur. A l'interior, arquitectònicament, l'església pot ser considerada de planta basilical amb una sola nau amb capelles laterals -quatre per banda- dedicades a diferents advocacions. Es tracta de capelles de planta quadrangular , amb coberta semiesfèrica, i separades per pilars quadrangulars. Al fons es destaca l'absis cobert amb volta semiesfèrica, lleugerament elevat del nivell de l'església i al qual s'accedeix mitjançant uns graons. Visualment l'absis es troba emmarcat per dues columnes adossades al mur sobre les quals recau un capitell amb decoració floral. Sobre aquest capitell recau una motllura que a modus de fris recorre tot l'absis oferint una perspectiva d'horitzontalitat a aquest espai. Presideix l'absis la figura de Santa Elena, ubica al cantó nord de l'absis. El fons d'aquest manca de decoració pictòrica o arquitectòncia -retaule-, oferint com a decoració unes simples motllures pintades a la part superior. Tot l'interior del temple es troba enguixat i pintat en colors clars -marrons clars, beiges, blau cel etc- oferint un aspecte harmoniós, aproximant-se a una ambientació d'estil neoclàssica.</p> | 08084-83 | Fonollosa. C/ Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament els orígens de l'església de la Santa Creu de Fonollosa es troben lligats als principis de la parròquia del nucli. La primera menció que tenim del nucli de Fonollosa apareix l'any 1029, quan el vescomte de Cardona fa donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres al terme del castell de Montedon, situades al llocs de Camps i Fonollosa. Cal pensar que aquestes terres foren repoblades durant els segles IX-X, sota la protecció dels castells de Castelltallat i Cardona. Paral·lelament a la repobació es dugué a terme la reorganització eclesiàstica de la zona creant les parròquies històriques que encara sobrevieuen. A nivell arquitectònic cal pensar que l'església de la santa creu fou un edifici que anà sofrint modificacions al llarg del temps. Cal pensar en orígen en un edifici d'estil romànic que s'ana modificant. Malgart tot, ben segur que vora el segle XVII, aquest edifici fou considerat vell, optant pel seu enderrocament i l'aixecamnet d'un nou edifici en un estil proper al 'neoclàssic' que és el que apreciem actualment.</p> | 41.7632700,1.6691300 | 389372 | 4624349 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Paral·lelament a la restauració del temple es va procedir a l'ordenació urbanística dels entorns, deslliurant l'edifici dins del possible dels cossos i altres edificis annexats al llarg del temps, i creant una petita plaça que el precedeix i l'envolta. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48846 | Can Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al peu del camí que des de Fonollosa menava a Camps, és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció efectuada en mur de mamposteria irregular amb les filades de carreus de la façana nord i de llevant disposades d'una manera bastant regular. L'edifici es troba encarat amb la façana principal orientada a migidia, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes reconvertides a segon pis. La façana principal es s'obre amb una porta de petites dimensions efectuada amb una llinda monolítica, al costat de la qual es troba una arcada de mig punt efectuada amb petites dovelles, i que donava accés a un espai destinat a magatzem i coberts. Al primer pis s'obre amb dos balcons i una finestra. Al segon pis s'obre diverses finestres de moderna factura. A la façana principal s'aprecien restes de l'estructura de l'antiga casa, veinet-se perfectament les restes de l'antiga teulada a l'alçada del primer pis, i restes d'una finestra reforçada amb llindes monolítiques de pedra, i que fou posteriorment tapiada. A les façanes de llevant i nord, s'obren diferentes finestres de petit tamany a l'alçada del primer pis. Interiorment la casa conserva l'estrcutura original, havent fent reformes només al pis de les golfes, que fou sobreaixecat al refer la teulada, convertint-lo en segon pis.</p> | 08084-121 | Camps. Can Pere, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Can Pere és segurament un mas que té els seus orígens a finals del segle XVIII, com una masoveria molt humil relacionada amb Cal Pelfort, casa de la qual segurament depenia. Arquitectònicament fou als seus orígens una casa de planta baixa i primer pis, de reduïdes dimensions, que devia comptar amb una porta central, que és l'actual, i una finestra al primer pis. Amb el temps segurament s'afegí un cobert amb funcions de femer a llevant de la casa, englobant-lo tot sota la mateixa teulada. Aquesta priemra fase arquitectònica encara pot apreciar-se a la façana principal actual de la casa, on queda perfectament marcada la línia i els límits d'aquesta primera casa. L'any 1938, tal i com s'indica a la llinda de la porta, el propietari Ramon Pelfort amplià la casa en direcció a ponent, aixecant un segon pis, i donant-li la seva estructura actual. Els propietaris de la casa foren la família Pelfort, un fill dels quals, fou un dels implicats als assassinats de Cal Xamal. A mitjans de la dècada del 1980 la casa restà abandonada. L'any 2002 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> | 41.7744500,1.6657600 | 389111 | 4625594 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48738 | Les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-fals | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XI-XIV | Caldria una consolidació de la base de la primera torre, ja que corre perill d'esllevissament | <p>Les torres de Fals suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial. El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa encara l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i carejats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pre-diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.</p> | 08084-13 | Fals. Torres de Fals | <p>Els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps. El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de 'Falcos', 'Falchs' i 'Falcs'. En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l'interès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, però la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals. L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments. Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol 'Sensterra'; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el 'castrum de Falchs' ( de la 'vicarie Bagiarum'), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648] Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.</p> | 41.7567000,1.7351700 | 394851 | 4623536 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre rebel·laria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en que es vestia la propera torre de Coaner. En època moderna (s.XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trencajunt. El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet de que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre sí, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48751 | Mas Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massana | XV-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les dues cases adossades que conformen el Mas Massana, i un seguit de coberts i edificis annexos que formen l'explotació agropecuària. En origen el mas Massana devia tractar-se d'una construcció aixecada entorn als segles XV-XVI, la qual encara es conserva formant part del conjunt de la casa. Aquest mas és una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mides més grans. Compta amb planta baixa, primer pis golfes. La façana principal devia estar encarada a migdia, no podent apreciar-se res actualment, ja que hi trobem l'altra casa adossada. De la resta de façanes s'aprecien actualment la de ponent, oberta amb un balcó i una finestra al primer pis i dos finestrons petits a les golfes. Aquestes finestres duen ampits típics del segle XVIII, producte segurament d'alguna reforma posterior. La façana nord, també apreciable, es troba en part magada per l'afegit de tines, coberts, i una torre adossada, podent apreciar només una de les finestres del primer pis, i una de les golfes. Desconeixem si en el mateix moment de construcció del mas primigeni, o en un moment posterior, es va afegir a la casa una torre de planta quadrangular coberta a dues aigües, de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, que sobresurt un tram per sobre de l'alçada de la teulada de la casa originària. El parament de la torre és molt similar al del mas originari, amb les cantonades també reforçades amb carreus rectangulars més ben disposats. La similitud del parament fa dubtar sobre el moment de construcció de la torre, que no devia variar massa del de construcció del mas. Segurament devia fer-se a finals del segle XVI. Aquesta torre és de característiques molt similars a la torre del Mas Jaumeandreu, que també és del segle XVI. Aquesta torre s'adossa a la façana nord de la casa, pel seu cantó de ponent, seguint la línia de la façana de ponent. Les obertures es troben totes concentrades a la façana oest, destaca l'existència d'un balcó al primer pis, una finestra al segon pis, i un finestró al pis de les golfes. A mitjans del segle XIX (1870), els propietaris de la casa, en una època de bonança econòmica decidiren fer una ampliació del mas, però ho feren contemplant la construcció d'una casa de característiques arquitectòniques radicalment diferents al mas originari de pedra. Malgrat tot, aquesta nova casa, l'adossaren a la façana de migidia del mas antic com una continuació. Aquesta nova casa es tracta d'una construcció de planta també quadrangular coberta a dues aigües de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Malgrat que el parament original no s'aprecia per l'arrebossat, cal suposar que és feta en parament de pedra irregular, encara que pugui incloure alguns trams en maó. La façana principal d'aquesta casa s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres crugies, de les qual la central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i és formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de semiromb. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que deuen conformar a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una magolla sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó rematat a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres balconeres al primer i segon pis.</p> | 08084-26 | Fals. Mas Massana s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas Massana es remunten amb tota seguretat a l'Edat Mitjana, convertint-se aviat en un dels massos amb més potencial econòmic del nucli de Fals. Aviat van passar a dependre del mas algunes altres massoveries com és el cas del Mas Perera, el Mas Collet i el Pla de la Vila. També comptava amb altres recursos com és el cas de la propietat del Molí de Fals, i un pou de Galç vora la riera de Fonollosa. La propietat del mas s'ha mantingut dins la família Massana fins l'actualitat. La riquesa del mas Massana era de tal importància, que ja al segle XIX tota la finca era conreuada per massovers, passant els propietaris a dur una vida de senyors més relaxada. En aquest context es situa la figura de Salvador Massana, que durant la segona metiat del segle XIX, va viatjar i residir freqüentment a Barcelona, on admirava les noves tendències arquitectòniques urbanes. Aquesta afició li va portar a projectar l'any 1870 una ampliació considerable del mas familiar, però no dins les formes tradicionals de l'arquitectura rural, sinó copiant el model del que seria una casa senyorial pròpia del segle XIX, traduïnt-se en la casa actual.</p> | 41.7544000,1.7335700 | 394714 | 4623283 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Tot el conjunt es tanca amb un mur perimetral que deixa al descobert només la façana nord. Aquest mur s'hauría aixecat juntament amb la última etapa constructiva del 1870. La seva existència permet la creació d'un pati intern, que es reomple al cantó de llevant amb un seguit de coberts que pràcticament s'adossen a la façana de llevant del mas original. En aquet mur, a la zona de migdia, s'obre una portalada d'accés al conjunt. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, rematat per un coronament ondulat amb remats laterals i superiors en forma d'esfera. Una llegenda al mig recorda el nom del personatge que va fer la casa: Salvador Massana amb la data de 1870. Com a complement del conjunt, cal destacar la presència d'uns coberts ubicats al S-O de la casa que acullen un molí d'oli, en molt bon estat de conservació i un conjunt de tines. A més de la presència d'un molí d'oli d'important capacitat, la casa comptava amb una teuleria propera d'ús particular, les restes de la qual no han estat localitzades. La casa no compta amb documentació ni col·leccions fotogràfiques pròpies. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48794 | Veïnat de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | X-XX | <p>Conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Santa Maria de Camps, i que conformen l'actual nucli de Camps. Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l'indret conegut com els Plans de Camps, i és format per l'edifici de l'església parroquial, la rectoria que s'adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. Aquest últim fou alhora un antic hostal. Entre aquests dos masos i l'església foren aixecades en èpca més recent algunes cases que conformen un incidi d'un carrer, entre les quals es localitza una coneguda antigament com el 'Café de Camps', ja que acollida dit establiment. Prop d'aquest nucli, malgrat que una mica més allunyat en direcció nord, s'ubiquen els masos Teixidó i Freixa, que malgrat el seu aspecte modern també foren antigues cases de Camps. A llevant del nucli va ser aixecat fa pocs anys un edifici modern que correspon al modern Pabelló Poliesportiu. Si bé Camps es tracta d'un nucli disseminat format per masies aïllades o agrupades en nombre de dos o tres cases properes, la relació de l'habitat és bàsicament dispers, sent aquest petit nucli la única referència de nucli concentrat i agrupat que trobar-se en tot el territori. Al estar format per una església parroquial i un seguit de cases i masos que han conservat el seu aspecte original, fa que aquest petit nucli conservi una certa armonia arquitectònica i un aire rural al mig del Pla de Camps.</p> | 08084-69 | Camps. Veïnat de Camps | <p>Els orígens del nucli de Camps es troben estretament lligats a l'existència de la parròquia de de Santa Maria de Camps, aixecada a l'antic lloc conegut com 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia.[AA.DD. 1984:242] L'any 1138 l'església adquirí la categoria de parròquia que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). L'existència d'aquesta parròquia i la seguretat que devia proporcionar la seva sagrera degué motivar que molts porpietaris de terrenys s'animéssin a construïr la seva casa prop de l'església. Amb tota seguretat aquest és l'origen del veïnat de Camps. Malgrat tot, el seu creixement ha estat sempre moderat ja que Camps s'ha mantingut sempre com un territori dispers dedicat a l'agricultura. Les cases aixecades més modernaments tenen el seu orígen al segle XIX i XX, i devien respondre a parcers dels masos propers de Sampere i Coma.</p> | 41.7775800,1.6840800 | 390639 | 4625918 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48795 | Mas Bacardit de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bacardit-de-les-olles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | L'estat de conservació de la casa és bo, malgrat que es troba en estat d'abandonament, i caldria un arranjament sobretot de l'entorn. | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis construïts en diferents moments que conformen el Mas Bacardit de les Olles. Inicialment el mas Bacardit fou una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa va ser construïda a tocar del pendent d'un turó, a les costes del cantó nord del torrent de la Vall. El fet d'estar construïda sobre un turó fa que s'aprofiti el desnivell, i compti amb un soterrani que queda a peu pla al cantó nord de la casa, i amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza per la façana principal que es troba encarada a migdia, a tocar de la cinglera del pendent, al nivell de la planta baixa. Aquesta planta baixa, es converteix a la façana nord en un primer pis. Per salvar el desnivell de la façana de migdia i facilitar l'accés, es va construir un gran terrat amb una barana, omplint l'espai inferior del terrat de coberts i magatzems. L'existencia d'aquest terrat amb barana, crea un pati interior, al qual s'accedeix per una porta a llevant del tancat del terrat. La porta principal d'accés a casa es troba a la façana de migdia, i es tracta d'un gran portal adovellat situat al centre. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó situat al centre sobre el portal, i dues finestres -una a cada banda- . Al segon pis l'esquema es repeteix amb l'existència d'un balcó encastat en una arcada de mig punt i una finestra a cada cantó. Sembla ser que aquest balcó del segon pis seria posterior, producte del tancament de l'arcada de mig punt, que devia donar accés a una galeria o paller. La façana de ponent de la casa s'ha conservat sense modificacions, amb un seguit d'una finestra oberta per pis, i diversos coberts adossats a migdia, que fan continuar la línia de la façana de ponent en direcció a migdia. La façana nord també s'ha conservat íntegrament, destacant l'existència d'una finestra de reduïdes dimensions a cada pis, a excepció de la planta baixa, que aquí es converteix en un primer pis i que s'obre amb una porta. Aquesta porta dóna a entendre que hi devia haver unes escales, potser de fusta, annexades a la façana. Destaca de forma excepcional, la presència d'una gran arcada de mig punt a nivell del que seria el soterrani, que aquí resta a peu pla, i que dóna accés a un espai cobert de volta de mig punt que penetra uns metres dins l'edifici, i que no sembla tenir un ús evident. És possible que s'utilitzés per guardar el carruatge i els animals. A la façana de llevant destaca l'existència d'una gran cisterna d'aigua adossada al mur, a la banda nord, que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Aquesta casa primigènia es troba aixecada en parament de pedra disposat de forma irregular, a excepció de la façana nord i oest, a les quals, fins a l'alçada del primer pis, es conserva el parament original de la casa, fet a base de carreus rectangulars disposats en rengleres ben ordenades, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Malgrat els orígens de la construcció es puguin datar entorn al segle XV. La casa degué patir reformes posteriors, com devia ser segurament l'aixecament del segon pis, i la reforma de la façana de migdia. Una llinda en una de les finestres del primer pis dóna la data del 1789, la qual cosa indica que segurament degué patir una important reforma estructural al segle XVIII. És possible que la gran terrassa de la façana de migdia i molts dels coberts també siguin d'aquest període.</p> | 08084-70 | Fonollosa. Mas Bacardit de les Olles s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Bacardit és sens dubte un dels masos més importants del nucli de Fonollosa, remetent els seus orígens als segle XIV-XV. La construcció del mas es remunta segurament al segle XV, vista les característiques constructives d'alguns trams de la seva façana que encara es conserven. Amb tota seguretat el mas sofrí una reforma d'important conseqüències a principis del segle XVIII, ampliant-se i sobreelevant-se. El conjunt actual però, no restà complert fins al 1942 quan es procedí a l'aixecament de la casa de llevant i la capella.</p> | 41.7657600,1.6404600 | 386993 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) D'altra banda, al segle XX, concretament l'any 1942, es procedí a l'engrandiment de la casa, adossant al cantó de llevant un cos rectangular, en paral·lel a la cisterna d'aigua, que s'eleva fins a l'alçada del primer pis de la casa, i es cobreix amb taulada inclinada. A continuació es va adossat un edifici consistent bàsicament en una altra casa de planta rectangular coberta a dues aigües. Aquesta nova construcció s'adossa a llevant, deixant a la planta baixa un espai corredor, sota una arcada de mig punt. Destaca l'existència d'una torre semicircular que s'adossa a la façana principal de migdia. Completa el conjunt arquitectònic la presència d'una capella adossada en paral·lel al mur que finalitza el terrat principal de la casa, quedant doncs a un nivell inferior a la resta de la casa. Es tracta d'una capella de planta rectangular coberta a dues aigües , coronada per un petit campanar fet amb un senzill arc de mig punt rematat amb una creu. La façana principal s'orienta a llevant, obrint-se amb una portal rematat amb un arc molt rebaixat fet amb ciment, sobre el qual hi ha col·locat un petit rosetó. La capella és dedicada a Sant Magí, sent d'ús particular. A l'interior es conserva un petit altaret amb la figura de Sant Magí, i sense cap objecte litúrgic de rellevància. Aquesta capella és una construcció de la dècada del 1940, possiblement paral·lela a la construcció de la casa adossada a llevant del mas. Prop de la casa del Bacardit de les Olles es troba ubicada una creu de ferro encastada sobre un monolit ciruclar de pedra de 70 cm d'alçada. Es tracta d'una creu treballada als extrems dels seu braç horitzontal, però que no presenta cap element destacable. Es tractava d'una creu ubicada a modus d'oratori sobre un petit promontori per on passava l'antic camí que menava a Fonollosa. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà de Cal Pelfort, aquesta casa comptava amb un important molí d'oli. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48797 | La Pabordia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pabordia | <p>NOGUERA VALENTÍ prev (1911) 'Fonollosa, Camps i Manresa', pags.22-24 LARI JOAN. La pabordia de Santa Maria de Caselles. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIII-XX | L'edifici és ben conservat, tot i que caldria adecentar l'interior de l'església, utilizada actualment com a magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format pel Mas anomenat la Pabordia i l'antiga església de Santa Maria de Caselles, actualment sense culte. El Mas pròpiament dit es tracta d'una construcció formada per la casa anomenada de la Pabordia i alguns coberts propers ubicats a llevant i al nord del Conjunt. La casa pròpiament dita es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular sense arrebossar, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La casa té la façana principal orientada a llevant. L'accés es realitza mitjançant un gran portal adovellat ubicat a l'extrem nord de la façana que compta amb la data de 1644, marcada a la dovella superior. Al primer pis s'obre dues finestres quadrangulars de petites dimensions, i al segon pis tres finestres també quadrangulars de petites dimensions. La façana de posterior de ponent ha estat recentment remodelada, acondicionant un accés mitjançant escales. A l'extrem N-E del conjunt s'aixequen uns moderns coberts que duen la data de 1915. Aquests coberts foren aixecats a sobre de l'antic cementiri de l'església de la Pabordia. Adossada al nord de la casa en sentit perpendicular s'aixeca l'antiga església de Santa Maria de Caselles. L'edifici és una construcció romànica obrada al segle XIII, que a pesar d'haver estat sobrealçada, manté la seva estructura primitiva, corresponent a una església d'una nau rectangular, rematada vers llevant amb un absis semicircular, al centre del qual s'obre una finestra d'un sol escaix. Tot el conjunt de l'església fou sobreaixecat amb la superposició d'un cos d'edifici que situà la capella a la mateixa alçada del mas. El motiu d'aquest aixecament devia ser el d'evitar les humitats de la volta, i es devia fer entorn al segle XVIII. Aquest sobreaixecament pot apreciar-se a partir d'una cornisa exterior que recorre tota l'església. El parament inferior a la cornisa és fet amb carreus quandrangulars i rectangulars ben escairats, col·locats de forma ordenada a trencajunt. El parament superior a la cornisa és fet amb mur de mamposteria irregular, malgrat que els carreus mantenen una ordenació molt aconseguida. L'orientació de la capella és fa amb l'absis a llevant, restant la porta d'accés a la capella a la façana de llevant. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena d'ornamentació, ni dates, construït segurament quan es produí el sobreaixecament de l'edifici, en substitució d'un possible portal romànic anterior. A la façana nord de la capella, s'obrí l'any 1931 una petita porta allindada que permetia l'accés a l'interior de l'església, aleshores convertida en escola pública. Destaca també l'existència d'un campanar d'espadanya, construït segurament quan es produí la reforma exterior que sobreaixecà l'església i el portal d'accés. Exteriorment l'edifici no mostra cap mena d'ornamentació, tret de la cornisa que separa i delimita l'obra romànica de la moderna. Els paraments interiors han estat arrebossats, tret que això no priva de veure'n l'estrcutra resolta amb una volta força apuntada, que com el quart de volta que cobreix l'absis, arrenca d'una cornisa, que a manera de motllura, recorre el perímetre interior del temple. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació i dóna pas a l'obertura de l'absis, resolta amb un arc de mig punt.</p> | 08084-72 | Camps. Mas La Pabordia s/n (08259 Fonollosa) | <p>La construcció de l'església de Santa Maria de Caselles es dugué a terme vers l'any 1220 pels senyors feudataris del castell de Fals, Elisenda de Fals, i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta església fou consagrada en principi a Santa Maria, i cedida al monestir de l'Estany el 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de terres i 15 masos situats a les parròquies de Santa Maria de Camps, Sant Vicenç de Fals, Sant Andreu de Comallonga, Sant Pere Vilalta i de Santa Maria de Segur. Li fou donada amb la condició de que el prior de l'Estany, Ramon de Gurb, i els seus canonges, establissin en aquesta parròquia dos canonges regulars, que haurien de viure constantment. Aquests, havien de celebrar el culte diví, i pregar per les ànimes dels fundadors, que volien ser enterrats en aquesta església. [AA.DD.1984: 249] El 19 de març de 1235 el bisbe de Vic Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i els priors del monestir de l'Estany, consagraren l'església convertida ja en una pabordia. En aquesta ocasió els seus fundadors els delmes i bens que li havien lliurat el 1221, i un cens annual de 60 sous i 8 quarteres de blat. El bisbe li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada que consagrava la vida monàstica dels canonges que hi vivien. [AA.DD.1984: 249]. Així restava consagrat aquest petit monestir amb un paborde i dos canonges, amo de tota una sèrie de béns que formaven la Quadra de la Pabordia. A presència de pabordes és contínua fins el 1770, i eren anomenats per a aquest càrrec canonges seculars de l'Estany, o bé simples sacerdots o rectors del veïnat. L'any 1170 la pabordia i els seus béns foren donats com a dotació del Seminari de Vic, fundat feia pocs anys. Des d'aleshores foren pabordes de Caselles els rectors del seminari fins que l'any 1885, tots els béns foren venuts a un particular de Manresa. [AA.DD.1984: 250] A través de les visites pastorals es coneix que fins després de mitjans del segle XIV vivien allà tres canonges i algun servent. El segle XV, nomès es fa esment un paborde, que sovint ni tan sols residia. En lloc seu hi havia normalment un sacerdot o dos que tenien l'obligació d'assistir 50 misses l'any per raó dels rèdits de la pabordia. A partir de l'any 1931 l'església va ser convertida en l'escola pública de Camps, i després de l'any 1939 en magatzem i graner de la casa. El mas va ser construït de forma adossada a la capella segurament a partir del segle XVII-XVIII, com a residència de la família que guardava els béns de la pabordia, i segurament devia ser construïda a sobre d'alguna construcció més antiga que devia servir com a residència dels pabordes i canonges.L'any 1930 va ser adquirida en propietat pels masovers que llavors hi vivien -la família Bonvehí-. Amb anterioritat a aquesta data l'església encara continuava en funcionament, restant el segon pis com a residència dels canonges, quan passaven alguna nit a la Pabordia. A partir del 1931, quan l'església va ser convertida en escola, passà a ser la residència del mestre.</p> | 41.7683800,1.6802000 | 390301 | 4624902 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Objectes vinculats a la capella: -Existia un antic altar que es trobava vinculat a l'eslgéisa, i formava part d'un curiós retaule de terracuita, fet l'any 1541 pel terrisser de Barcelona Francesc Mates. Valentí Noguera va escriure al respecte l'any 1911: 'Així com el major obrat de terrissa és dedicat a La Mare de Déu dels Àngels, estant agenollat a sos peus una figura en relleu que recorda a Sant Bernat Calbói, bisbe de Vic, qui consagrà la capella ' [NOGUERA, 1911: 22-24]. En aquest retaule s'hi llegia la següent llegenda: 'L'any 1541 fonc fet lo present retaule per lo reverent Garau Negrel, paborde de dit monestir per mans de Francesc Mates, terrer de Barcelona' [NOGUERA, 1911:22-24]. Aquest altar fou venut pel propietari del mas poc abans del 1936. L'església apareix fotografiada a l'inventari d'esglésies de J.Gavin. [GAVIN J, 1979: 79] | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48803 | Molí del Mestre Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mestre-valenti | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. Fulls de divulgació de la històrica de Fals. Nº12. pàg.103-104</p> | XVI-XX | L'edifici ha caigut en un estat molt avançat de degradació. | <p>Segons informació oral procedent del propietari actual del molí, en realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins, aixecats al peu de la riera de Fonollosa, a uns 300 m de distància l'un de l'altre, que agafen l'aigua de la mateixa resclosa, ubicada al fons del sector del Raval del Paisà, a tocar de la riera. El primer molí que apareix, conegut pròpiament amb el nom del Mestre Valentí, compta amb un espai de grans dimenssions que era distinat a bassa, i de la qual només es conserven algunes rengleres de carreus, ja que fou eliminada per l'actual propietari. Al cantó N-E de la bassa es trobava el cup, que encara es conserva. A Llevant del cup s'ubica l'edifici que acollia les instal·lacions del molí. Aquest és un edifici de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües. Es tracta d'un edifici fet en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany a la planta baixa i tovot i pedra al primer pis. El molí s'ubica a la planta baixa, que actualment queda semi-soterrada, ja que s'anat cobrint amb terra, pedres i vegetació procedent de la part superior. L'estança es divideix en dos espais, coberts per dues voltes semiesfèriques de pedra, a l'ubicada al cantó de la dreta és conserven les intsal·lacions del molí i les restes d'una mola de 123 cm de diàmetre. El pis superior era utilitzat com a vivenda dels propietaris del molí. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar l'existència d'una finestra ubicada a la façana principal -que era orientada a llevant- en la qual destaca un ampit característic del segle XVIII. Davan de la porta del molí, a terra, tapats per unes futes es conserven dues antigues moles del molí.El segon molí, ubicat uns 400 m. a llevant, seguint el curs de la riera es troba avui dia impracticable, ja que bona part del camí s'ha perdut i les seves estructures es troben en ruïnes i cobertes de vegetació. D'aquest antic molí segons informació del propietari es conserven les moles.</p> | 08084-78 | Fonollosa. Casa del Mestre Valentí s/n (08259 Fonollosa) | <p>Molt possiblement aquest molí sigui d'origen medieval, malgrat que arquitectònicament les retes visulas que es conserven siguin del segle XVII-XVIII. La documentació històrica a treavés d'un capbreu del 1792 notifica l'existència d'un antic molí al segle XVIII, propietat del mas Querol, la qual cosa feia que la riera de Fonollosa fos anomenada riera del molí del Querol. [AA.DD;2004-2005: nº12:103-104). No sabem si la referència d'aquest molí és correspon a la de l'ubicat a 400 m del descrit anteriorment o al que avuí considerem del Mestre Valentí, tot i que cal pensar que es tracta del primer que podria ser més antic. L'actual molí del mestre Valentí tot i la seva antiguitat és un edifici del segle XVIII amb afegits del segle XIX. Molt possiblement durant aquest moment (s.XVIII-XIX) l'antic molí fou venut pels propietaris del mas Querol, adquirint-lo un personatge conegut com a Mestre Valentí, que explotaria el primer i més antic i aixecaria el segon molí. Aquesta molins van moldre fins després de la Guerra Civil (1936-1939). En aquells moments els propietaris ja vivien en l'actual casa anomenada del mestre Valentí, mentres que el pis superior del molí era ocupat per uns masovers.</p> | 41.7606800,1.6792300 | 390207 | 4624048 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48736 | Làpides sepulcrals de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-de-santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIII | Caldria preservar aquestes làpides del agents atmosfèrics, i dotar-les d'algun tipus de protecció contra l'erosió del relleu. | <p>Conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII, i de les quals set se'ns presenten amb un seguit de formes escultòriques de gran interès. Es troben localitzades davant el soler del portal de l'església. La primera làpida que trobem a l'esquerra del portal, es troba ornamentada amb una petita creu i una torrella separades pel mig per una banda que no arriba a tallar del tot la llosa. Els braços de la creu són desiguals i més amples als seus extrems, i presenta un tascó a la seva base com el de les creus processionals ( al cantó oposat del portal). La torrella, de forma rectangular i amb tres merlets asimètrics, presenta igual orientació que la creu. La decoració que mostra la següent làpida és molt més simple, una única ratlla molt prima que s'allarga a partir del vèrtex d'un triangle isòsceles. A la mateixa llosa, i en un dels seus extrems, s'intueix un segon triangle, però l'erosió fa que no es vegi amb claretat. A continuació trobem dues làpides més, de les quals, la contigua al portal torna a mostrar una línia allargassada al centre, que aquest cop divideix en dues parts la llosa. A la primera part tenim una creu molt semblant a la de la primera làpida, i a l'altra part sorgeix la figura esquematitzada d'un personatge amb els braços enlairats en senyal d'oració. Aquest sembla que duu una túnica com la dels preveres. L'altra làpida, de forma allargassada, té esculpida una creu de braços desiguals, i amb un peu semicircular per base. Tot seguit hi ha una llosa llisa, sense decoració, i a continuació n'hi ha una altra que conté un petit triangle isòsceles, el vèrtex del qual comença en una barra molt curta. Lateralment a aquesta en tenim dues més que no presenten cap motiu decoratiu, tot i que a sobre d'elles, però ja a certa distància i en sentit oposat al portal, n'apareix una decorada amb una banda que, a la part superior, es bifurca en dos brancals. La darrera làpida que presenta decoració, repeteix la figura que prega amb els braços alçats i una creu més simple que les altres, ambdós separats alhora per una franja que recorre tot el llarg de la pedra. [AA.DD;1984: 239-255]</p> | 08084-11 | Camps. Veïnat de Camps. Església parroquial de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48737 | Hemidòlmen de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemidolmen-de-sant-andreu | <p>DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XXVa.C. | <p>El jaciment es localitza a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conrreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes. Es tracta d'un conjunt de grans blocs de pedra caiguts i coberts parcialment per la vegetació del terreny, dels quals un es troba col·locat al voltant d'un petit rebaix que presenta el terreny. Les restes formarien part d'un possible hemidolmen o sepulcre, format per una llosa de coberta, i una o més lloses com a suport de la primera o realitzant la funció de fita per senyalitzar el sepulcre. El jaciment l'hem de situar cronologicament entre el neolític final (2500-2000 a.C.) i el calcolític (2200-1800 a.C.).</p> | 08084-12 | Fals | <p>A principis del calcolític, entre el 2000 i el 1700 a.de C. s'erigien varis tipus sepulcrals que, per al seu estudi, han estat denominats científicament com a 'sepulcres de corredor', 'hemidòlmens', 'cistes', 'caixes' etc. Es tracta de construcions en que s'aprofitaven espais naturals afegint-hi lloses que les hi venien a donar un aire més o menys dolmènic. De tot el conjunt els 'hemidòlmens' o 'megàlits de pedra picada' són potser els més enigmàtics. Es tracta d'un conjunt de sepulcres que mostren unes característiques molt particulars, situat en la Catalunya Central, amb probable origen o influències atlàntiques i que mostren una morfologia pròpia. Les cambres deurien estar erigides majoritàriament amb pedra seca o llosetes planes que el pas del temps no ha respectat. El sistema d'obertura dels sepulcres seria sobre un eix que exercia una pedra o llosa vertical siutada en un extrem de la cambra sepulcral, o bé lliscant lateralment sobre de lloses de reforç situades als costats de la cambra. No es pot saber amb certesa si foren reutilitzades. Actualment l'hemidolment es troba destruit.</p> | 41.7797500,1.7126200 | 393014 | 4626123 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment es localitza al costat mateix d'un camí rural, a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes.Les restes de l'hemidolmen de Sant Andreu aparèixen documentades a la Carta Arqueològica del Municipi de Fonollosa, fitxa realitzada per l'arqueòleg Jordi Guàrdia el març de l'any 1999. Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº2 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48741 | Fites de terme amb Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-16 | Mas Montconill, s/n. Fals. (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7662200,1.7743700 | 398125 | 4624546 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48741-foto-08084-16-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48760 | Oratori del mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XIX-XX | Actualment aquest oratori ha quedat oblidat i mig tapat per la vegetació, corrent el perill de desaparèixer engolit pels esbarzers si no es cuida. | <p>Element arquitectònic consistent en un petit oratori ubicat arran del camí, i que actualment es troba pràcticament tapat per la vegetació i els esbarzers. Es tracta d'una senzilla construcció elaborada en maons rectangulars de 15 x 30 cm que conforma una estructura rectangular que s'aixeca dreta sobre el terreny amb una de les cares oberta - cara de llevant-, permetent la visió de l'interior. L'estructura resta coberta per un teuladet triangular que el cobreix a dues aigües creant un frontó triangular a la cara de llevant, sobre la cara oberta de l'oratori. Les mides generals de l'estructura són 82 cm d'ample x 210 cm d'alçada x 90 cm de fons. Manca de qualsevol tipus de decoració interna i externa, així com de qualsevol element que reveli l'existència de restes d'algun altaret interior.</p> | 08084-35 | Fals | <p>La tradició oral recull la història d'un dels propietaris del Mas La Gabriela, un tal Pere Sagristà, va ser cap d'una facció carlina l'any 1837, durant un dels conflictes coneguts com Guerres Carlines. L'any 1847, al perdre la guerra, va haver de fugir de casa i exiliar-se, passant anys a fora de Fals. Aquesta tradició explica que una nit va haver de sortir de casa corrents sense poder agafar res, ja que venen a buscar-lo a casa per matar-lo. El perseguiren durant uns kilòmetres, fins que s'escapà, durant la fugida, va caure per la costa on es troba ubicat l'oratori, i es va prometre durant la fugida que si se'n sortia fundaria un oratori per donar les gràcies. Anys més tard quan va poder tornar a Fals va complir la seva promesa.</p> | 41.7520400,1.7355300 | 394873 | 4623019 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48760-foto-08084-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element arquitectònic manca totalment d'interès constructiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48783 | Barraca de vinya de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-bisbe | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de grans proporcions construïda arran d'un marge de vinya, aprofitant el desnivell, prop de la casa anomenada Can Freixa de Camps, malgrat torbar-se en propietat de la casa de Cal Bisbe. Es tracta d'una barraca de planta ovalada construïda seguint la tècnica constructiva de la 'pedra seca'. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. A diferència de la resta de barraques del terme, aquesta destaca per les seves grans dimensions (6,50 m. d'amplada x 2,60 m d'alçada fins la teulada x 2,50 m. de fondària ), i per trobar-se interiorment compartimentada en tres espais, un central i dos laterals. L'orientació de la barraca es realitza a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una porta central allindada que presenta unes dimensions de 167 cm d'alçada x 99 cm d'amplada i 62 cm de gruix. Aquesta porta dóna accés a un espai central delimitat per dos murs, un a ponent i un altre a llevant, que s'obren amb dues portes més petites i donen accés a sengles espais més petits laterals. Les portes interiors també són allindades i les seves mides són les següents. La porta d'accés a l'espai de llevant és de 90 cm d'amplada x 134 cm d'alçada x 45 cm. de gruix, i la porta d'accés a l'espai de ponent és de 77 cm d'amplada x 130 cm d'alçada x 45 cm de gruix. El mur nord de la barraca, aprofita el marge de pedra que divideix dos camps de conreu, sobresortint únicament la teulada per sobre del nivell de terra.</p> | 08084-58 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7762600,1.6782400 | 390151 | 4625779 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48784 | Barraca de vinya de cal Jepet del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-jepet-del-junyent | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya construïda aprofitant el marge d'un camp existent a escassa distància al nord del nucli de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada segons la tècnica constructiva de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a carácterística singular d'aquesta barraca destaca el fet d'haber-se construït semi-enterrada a la seva cara nord, ja que aprofita el desnivell d'un marge entre dos camps. A banda i banda de la barraca doncs, continua el marge de pedra de separació de les dues feixes. La barraca es troba encarada a migidia amb la porta d'accés oberta amb una llinda monolítica ben prima. A la coberta sobresurt l'aler que protegeix la barraca de la pluja i com a característica singular destaca el coronament de la barraca per una petita xemeneia feta amb tres lloses de pedra, dues encarades verticalment i una horitzonal a sobre. L'existència d'aquesta xemeneia va obligar a reforçar la part superior de la teulada amb una sobreafegit de lloses de pedra que crea un petit monticle sobre la teulada.</p> | 08084-59 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7852100,1.6774800 | 390103 | 4626774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48789 | Fites de terme amb Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-callus | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-64 | Mas Jaumeandre s/n. Fals (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7773000,1.7700800 | 397786 | 4625782 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48789-foto-08084-64-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48798 | Font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-oliveres | XIX-XX | <p>Font pública i espai de lleure adequat a tocar del Raval de les Oliveres, en les proximitats del Torrent del Grau. La Font s'ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent. Com a font compta amb un petit brollador que sorgeix de la roca,enmarcat en una petita bassa de formigó que recull l'aigua de la Font. S'accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l'entorn.</p> | 08084-73 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.</p> | 41.7416200,1.7235600 | 393861 | 4621876 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48798-foto-08084-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48799 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins | XIX-XX | <p>Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, ennimg d'un bosc de pins. Com a element edificat es tracta d'un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigo que recull d'aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.</p> | 08084-74 | Fals | 41.7525400,1.7336900 | 394721 | 4623076 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48799-foto-08084-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48809 | Creu de terme de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XX | <p>Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d'ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L'altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa (fitxa nº 100). Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior. Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d'alçada, sobre el qual recau un capitell d'estil gòtic de 44 cm d'alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d'alçada, rematada amb ondulacions. Sobre aquesta creu es moldeja la figura d'un Sant Crist de petites dimensions.</p> | 08084-84 | Fals | <p>Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d'una creu gòtica - segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La demolició va anar a càrrec d'un escamot d'homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos. Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l'any 1942. Del conjunt original només s'ha conservat la base feta de graons de pedra.</p> | 41.7506300,1.7231700 | 393843 | 4622877 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48829 | Fites de terme amb Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-rajadell | XII-XIII | L'estat de conservació de les fites és bo, malgrat que actualment es troben mig tombades, i caldria un redreçament. | <p>Conjunt format per dues fites de terme que marcaven els límits entre el terme de Manresa, pertanyent antiguament al comtat de Manresa, i el de Fals, pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos carreus rectangulars enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Malgrat tot, l'alçada varia ja que un d'ells es troba pràcticament desclavat i tombat a terra. Tots dos compten amb l'escut de de la flor de Card dels Cardona cantó nord, i amb l'escut dels rajos divergents de Rajadell.</p> | 08084-104 | Fals | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del castell de Rajadell.</p> | 41.7425000,1.7609400 | 396970 | 4621929 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48838 | Creu de terme de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-camps | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada en les proximitats de l'església parroquia de Santa Maria de Camps, a tocar de camí que du al mas Clarena. Es tracta d'una creu assentada sobre una basament quadrangular de formigó, sobre el qual es recolza un graó que fa les funcions de peu de creu també quadrangular de 41 cm d'alçada. Sobre aquest peu recau directament el fust, també de formigó d'una alçada de 125 cm. Sobre aquest fust es recolza un capitell rectangular de 31 cm sobre el qual es disposa una creu de 55 cm d'alçada x 55 cm d'amplada. Tot el conjunt es realitzat en formigó, mantenint com a únic element ornamental un seguit de petits recargolaments amb els quals es rematen els tres braços sobresortints de la creu.</p> | 08084-113 | Camps | <p>Malgrat la manca de referents documentals sobre la seva existència no es dubta de l'antiguitat de l'existència d'una creu en aquest indret tant proper a la parròquia de Santa Maria de Camps. Un estudi detallat del material amb el qual es troba aixecada revela que possiblement es tracti d'una creu refeta en formigó durant la dècada del 1940, ubica a l'indret on antigament es trobaria una molt més antiga. Tradicionalment a aquesta creu s'arribaba en processó el dia de Corpus per fer una ofrena floral i religiosa.</p> | 41.7764500,1.6876500 | 390934 | 4625788 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48838-foto-08084-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48840 | Barraca de vinya del mas la Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-la-gabriela | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya aixecada al mig d'uns camps actualment dedicats a conreus de cereal. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda utilitzant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Destaca l'exitència d'un petit aler amb el qual es remata exteriorment el sostre de la barraca, que servia per expulsar l'aigua de la pluja, i que aquesta no afectés a les parets de la barraca. L'orientació de la barraca és fa a llevant, cap a on es troba encarada la porta d'accés, que té unes mides de 74 cm d'ample x 68 cm de gruix x 146 cm d'alçada,. Es tracta d'una porta construïda amb una llinda monolítica encaixada de forma plana en la construcció. També destaca l'existència d'un espai quadrangular buit, ubicat sobre la llinda i que roman protegit sota teulada, a modus de fornícula, que potser devia ser utilitzat per deixar algun tipus d'il·luminació. Les mides de la barraca són les següents: 3 metres de diàmetre interior x 180 cm d'alçada. L'interès d'aquesta construcció radica en ser un exemple molt ben conservat d'un prototipus de barraca actulament issolada al mig del camp, de planta circular, amb un espai buit conservat sobre la llinda d'accés a la barraca.</p> | 08084-115 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7467400,1.7519800 | 396232 | 4622410 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48841 | Barraca de vinya del Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sord | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | Caldria una neteja de l'entorn de la barraca, ja que la vegetació i els esbarzers van progessivament cobrint-la i impedint una bona visió de la barraca. | <p>Barraca de vinya de grans proporcions construïda en el pendent d'un marge d'un camp. La técnica de construcció utilitzada és el sistema de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta es fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Aquesta barraca destaca per les seves grans dimensions tenint un diàmetre de 5,40 m i una alçada aproximada de 5 m permetent l'estança d'una persona i un anmal drets. La barraca es troba orientada a llevant i s'obre amb una porta de 165 cm d'alçada x 106 m d'amplada x 70 cm de gruix. La porta es allindada i es cobreix amb una llinda de pedra monolítica que actualment es troba trencada.</p> | 08084-116 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.</p> | 41.7417900,1.7345500 | 394775 | 4621882 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48842 | Barraca de vinya de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-domingo | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada 'caramull' i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.</p> | 08084-117 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7464800,1.7384800 | 395109 | 4622398 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48843 | Barraca de vinya de la font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font-de-les-oliveres | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barrca de vinya ubicada al camp situat just sobre la font de les Oliveres del nucli de Fals. Es tracta d'una barraca aixecada aprofitant el marge d'un camp, de tal manera que la façana principal coincideix amb aquest marge de camps, i l'interior de la barraca s'ha excavat aprofitant un tram del camp superior. Del conjunt de la barraca, només sobresurt a l'exterior el sostre i la teulada encabits al camp superior. La barraca resulta de petites dimensions, i es troba encarada a migidia. S'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica i proporciona una obertura de 150 cm d'alçada x 87 d'amplada x 68 de gruix. L'interior de la barraca malgrat trobar-se excavada dins la terra s'ha revestit en pedra, i destaca com a característica singular l'exitència de dos espais al mur posterior com si es tractés de dos espais destinats a armaris o postades, realitzats amb lloses monolítiques. L'edificiació és realitzada mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua.</p> | 08084-118 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7414700,1.7217100 | 393707 | 4621862 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element singular, també destaca la presència al costat de la barraca d'unes pedres disposades de forma esgraonada i encaixades dins el marge de pedra anomenades 'pujadors' i que tenien la finalitat de permetre baixar i pujar d'un camp a l'altre com si fossin escales. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.