Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48742 | Llegenda de la sorpresa d'en Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> | 08084-17 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48743 | Història de cases amb nom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> | 08084-18 | <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 48744 | Llegenda del mossèn de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> | 08084-19 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 48745 | Llegenda de cal Passadret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> | 08084-20 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 48746 | Llegenda dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> | 08084-21 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48768 | Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> | 08084-43 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48769 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> | 08084-44 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48770 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> | 08084-45 | Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48774 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> | 08084-49 | Fals, Fonollosa i Camps | <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48775 | Aplec del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-grau | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XV-XX | <p>L'aplec del Grau és sens dubte la festa més característica i identificativa del terme de Fals. Tradicionalment es realitzava el dia de Pasqua, però al coincidir aquest dia amb la Festa major de Fals, a mitjans dels anys vuitanta es traspassar al diumenge desprès. Els actes a realitzar es basen en una missa que s'acostuma a realitzar a l'alzinar ubicat a migdia de la capella de la Mare de Déu del Grau. Al final de la missa es distribuiexen els panets beneïts, i a continuació s'acostuma a fer el ball de l'almorratxa, i després s'afegeixen altres balls més en honor dels nuvis, normalment ball de cascavells i sardanes. Els darrers anys s'acostumen a acompanyar aquests actes amb exposicions d'oficis. Finalment, tots els participants en l'aplec participen d'un dinar sota les alzines.</p> | 08084-50 | Fals. Alzinar del Grau | <p>A l'igual que altres aplecs que es realitzen a diversos indrets de Catalunya, els orígens d'aquest tipus de festivitat cal buscar-los cap al segle XV, juntament amb l'aparició la majoria de llegendes de les Mares de Déu Trobades. Aquestes jornades acostumaven a barrejar els aspectes lúdics i religiosos i al llarg dels segles acostumaven a ser ocasions úniques en les quals s'aprofitava per intesificar el contacte entre els veïns d'un terme o de diferents termes de la contrada. Els actes realitzats han variat poc al llarg del temps. La consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu explica com per la festa de la Pentecosta, es deia al Frau una missa major cantada i els beneïen els panets segons el ritual. [AA.DD;2004-2005 nº9:71) Malgrat tot, segons informació oral facilitada per algunes persones grans del terme, antigament l'aplec acostumava a durar tot el dia, fent al matí la missa, i desprès del dinar, a la tarda es feia el rosari i a última hora el ball de l'almorratxa.Segons informació oral oferida per la Sra. Clara Grau antigament acostumava a haver-hi també penitents que anaven a l'aplec descalços. A més a més s'acostumaven a fer exvots per part dels assistents. Actualment els actes resten concentrats al matí, dedicant la tarda a activitats de lleure. Actualment l'aplec del Grau és una de les festes més sentides i amb més vigor del terme de Fals. El ball de l'almorratxa va ser recuperat l'any 1975, i posteriorment es van afegir altres balls com el de cascavells i sardanes. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48776 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> | 08084-51 | Fals. Església de la Mare de Déu del Grau | <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48777 | Pessebre Vivent de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tots els caps de setmana del cicle nadalenc (des del 22 de desembre i durant un mes) a l'escenari de les Torres de Fals s'organitza el pessebre vivent de Fals, que degut a la seva popularitat s'ha acabat anomenat pessebre vivent del Bages.La preparació comença unes dues setmanes abans del pessebre, quan una comissió encarregada revisa els vestuaris i coordina la preparació. Acostumen a participar-hi unes dues-centes persones, normalment de Fals, malgrat que també hi han algunes procedents de Rajadell. Tots ells són voluntaris. La organització es fa a partir dels diferents quadres que conformen el pessebre. Cada quadre té el seu coordinador, i tots actuen sota la direcció d'un coordinador general i dos coordinadors tècnics. L'escenari és l'entorn de les torres de Fals i l'església de Sant Vicenç. El muntatge s'ha anat tecnificant, aconseguint un espectacle originalment artístic, ple d'il·lusió i sentit religiós. Cada any una personalitat diferent: el president de la Generalitat de Catalunya, l'abat de Montserrat, el bisbe de Vic etc..fan el pròleg del programa. El pessebre s'organitza en funció del quadres diferents que representen les escenes bíbliques del misteri de Nadal: el Profeta, Presentació, Anunciació a la Verge, edicte d'empadronament, els firaires, casa de Joan Baptista, les rentadores, la cova del naixement, anunci dels pastors, la balma del majoral, els rabadans, vivint al ras, pouant l'aigua, la cleda, els Mags d'Orient, orgia d'Herodes, matança dels innocents, fugida a Egipte, la presentació al temple, l'avia i els nens, la fusteria de Natzaret. En acabar hi ha pa torrat amb all-i-oli, espetec de Fals i mistela per a tothom. També es realitza el sorteig d'una panera en combinació amb la loteria del nen (5 de gener). Participen alguns animals, que durant el temps de representació són guardats als baixos de la rectoria de l'església de Sant Vicenç.</p> | 08084-52 | Fals. Torres de Fals | <p>Els orígens del Pessebre Vivent de les Torres de Fals es remunten a l'any 1977, i va ser una iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals. L'any 1992 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la millor iniciativa popular i , l'any 1994, el premi Ateneu.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1977 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48778 | Festa Major de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Aquesta festivitat pot ser considerada com la Festa Major d'Estiu, a diferència de la Festa Major d'hivern on s'honora el patró parroquial de Sant Vicenç. Aquesta festa es du a terme cinc setmanes després de la Pasqüa Granada. El dia principal es fa coiicidir amb el diumenge. Es fa missa solemne, concurs de fotografia (des de 1979), ball al Casal del poble, teatre a càrrec del Grup Artístic deFals, partits de futbol entre solters i casats i entre pobles veïns, concurs de tir al plat, berenar, exhibició d'areomodelisme, concert i ball. Darrerament la cursa d'andròmines desperta gran espectació</p> | 08084-53 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>La celebració d'aquesta festivitat es remunta mitjans dels anys cinquanta. La seva organitza ha recaigut durant els darrers anys en l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48790 | Festa Major de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> | 08084-65 | Fonollosa | <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48791 | Festa de la Santa Creu de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> | 08084-66 | Camps | <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48792 | Festa Major de Canet de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> | 08084-67 | Canet de Fals | <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48793 | Festa de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> | 08084-68 | Fals, Camps, Fonollosa | <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1989 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48812 | Camí de Calaf a Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus | El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. | <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> | 08084-87 | Fals | <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.7738900,1.7554900 | 396568 | 4625420 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48728 | Antiga església de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XVII | <p>Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera. L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.</p> | 08084-3 | Fonollosa. Mas Bacardit del Llumàs s/n (08259 Fonollosa) | <p>La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat 'Cans', junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres. Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte. El segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.</p> | 41.7864000,1.6694600 | 389439 | 4626916 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48728-foto-08084-3-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment existeix una nova capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Fonollosa. Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat. | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48729 | Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XIII | <p>De l'església romànica de Sant Esteve, no en queda cap altra cosa que uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb poru feines assoleixen un metre d'alçada, i consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis. Segons sembla, anys enrera, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis. [AA.DD.1984: 254]</p> | 08084-4 | Camps | <p>Les restes de l'església de Sant Esteve de Camps es troben assentades en un margenal que delimita uns camps pròxims al mas de Caseta. El temple però, presenta en l'actualitat un estat de ruïna total, cosa que en dificulta la comprensió de la seva estructura. Situada dins la propietat de l'antic castell de Castelltallat, al lloc conegut com a 'Cans', l'església no degué passar mai de capella rural, element que vindria a ser confirmat per la seva inexistent menció en la documentació més antiga. Així doncs, ens trobem que la primera menció que se'n fa en la documentació escrita, i que tot i així serà de forma indirecte, data del 1242, quan Elisendis de Sant Esteve donà a Santa Maria de Montserrat el mas Sant Esteve, situat a la vila de 'Cans' i que segons sembla podria deure el seu nom a la capella.[AA.DD;1984:255]</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48729-foto-08084-4-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48730 | Sant Andreu de Comallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-comallonga | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XIV | Amb el pas del temps, la nau ha quedat desprovista del revestiment de guix que recobria el seu interior, tot i així el seu estat de conservació és bo. | <p>L'església de Sant Andreu de Comallonga que conservem actualment, és el resultat d'un seguit de reformes i modificacions que s'han anat realitzant a la seva estructura al llarg dels segles, i que li donen un conglomerat d'estils diferents, entre els quals sobresurt l'obra gòtica. El temple està format per només una única nau, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica. D'aquesta es poden observar també alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda. Actualment l'església que es conserva manté la nua única, i la coberta amb una volta llegurament apuntada. A l'interior de l'església es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul·lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l'esglesia es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.</p> | 08084-5 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Petita capella situada al costat del mas Sant Andreu, i que tot i formar part de la parròquia de Sant Mateu de Bages, pertany al municipi de Fonollosa. Antigament es trobava situada dins els termes del castell de Sant Mateu de Bages, apareixent als primers documents on és citada amb el nom de Sant Andreu de Sant Mateu, així succeeix encara el 1292. El primer document on és citada però, és encara una mica més antic, data de l'any 1221, quan es donaren uns béns al monestir de Santa Maria de l'Estany situats a Sant Andreu de Comallonga. Només un segle després ja ens apareix amb el nom tradicional de Sant Andreu de Comallonga. Segurament no passà mai de realitzar les funcions de capella rural. [AA.DD. 1987:280] El temple que podem observar actualment és el resultat del gran nombre de modificacions que s'hi ha anat realitzant al llarg dels segles sobre una antiga base romànica primerenca. No obstant això l'estil predominant és el gòtic, que s'aprecia sobretot a la volta interior apuntada. En aquests moments l'accés es feia mitjançant un portal adovellat obert a migidia. Al segle XVIII es va procedir a ampliar la capella, allargant-la un tram en direcció a ponent, i canviant l'accés per aquesta banda, obrint un portal allindat que du la data de 1729. La capella sempre ha estat lligada a la història del mas Sant Andreu, al qual dóna el nom. Una d'aquestes successives reformes s'hauria produït l'any 1729, tal i com indica la data esculpida a la llinda del portal.</p> | 41.7856100,1.7097700 | 392787 | 4626778 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu fotogràfic de l'Àrea de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona compta amb dues fotografies de l'església de Sant Andreu de Comallonga datades el 1968. Es tracta de dues vistes generals, una des del SO i l'altra des del cantó SE. Des del 1996, esl veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella el dia 17 de juliol per la festivitat de Sant Aleix. El motiu de la implantació d'aquesta celebració va ser la obertura del camí asfaltat que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV3008. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48731 | Sant Joan de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-jaumeandreu | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77.</p> | XVI | L'esgléisa va ser restaurada l'any 1996, procedint al repicat interior de les parets, l'arrejuntat del parament exterior i la cosolidació del porxo. | <p>Edifici de planta rectangular construït com a capella particular del Mas Jaumenadreu. Es tracta d'una construcció aixecada al segle XVI propera a la casa pairal de Jaumeandre. Construïda en mur de mamposteria irregular però amb les línies de carreus ben ordenades i disposades. Les cantonades es troben reforçades amb carreus rectangulars més ben escairats. L'edifici és cobert a dues aigües i compta amb un petit cos adossat a llevant, a tocar de l'absis, que devia exercir les funcions de sacristia. La capella es troba orientada amb la façana principal d'accés a migdia, comptant amb un petit porxo que precedeix l'entrada. Es tracta d'un porxo de característiques molt sencilles, format per una teulada de fusta a dues aigües que sobresurt a nivell inferior al de la teulada de l'edifici. Aquesta teulada es recolza sobre dos pilars que recauen sobre un petit mur rectqangular. Com a element sobresortint, compta amb l'existència d'un campanar d'espadanya sobre la façana principal. El portal d'accés és presidit per una llinda rectangular sense cap data indicativa. Interiorment la capella ha estat repicada, eliminant el guix que la cobria. Destaca l'existència d'una volta llegurement apuntada que cobreix la capella. Com a decoració interior només compta amb la presència d'una imatge de Sant Joan Baptista efectuada a base de rajoles emmarcades a la zona de l'altar.</p> | 08084-6 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la capella de Sant Joan Baptista de Jaumeandreu es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu. La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plaç de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge. Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituts del mas. A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir-hi missa en casta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració. Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.</p> | 41.7718500,1.7541100 | 396450 | 4625196 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48732 | Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVIII | <p>Malgrat que fou inicialment un edifici medieval, de l'antiga església romànica tan sols se'n conserva part de l'absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, que alhora reposen ja directament sobre el terreny geològic format per rocam. La socolada està formada per una sola filada, d'aproximàdament 270 cm de recorregut, realitzada amb blocs de pedra de mitjà i gran tamany, ben carejats i polits. Cronològicament estem davant una obra del romànic força avançat, probablement a cavall entre els segles XII i XIII. L'edifici però fou enderrocat al segle XVIII quan s'inicià la construcció d'un temple de majors dimensions, obres que s'inicien l'any 1760, finalizant-se l'any 1762 com ho indica la data que es troba gravada a les dovelles del portal d'accés. Actualment es trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rossetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. Destaca l'existència d'un campanar quadrangular a la zona S-E de l'edifici, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó N on es situa l'absis. Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. L'interior de l'església es troba totalment reformat, convinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada. reforçada per arcs torals que subdivideixen l'esapi en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. Sobre el cantó de migidia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. A llevant de l'església es troba adossada la rectoria. Es tracta d'un edifici quadrangular, de planta baixa i dos pisos, orientat també a migdia. Fou construït amb parament irregular, amb les cantonades reforçades i arrebossat exteriorment. Aquest edifici fou aixecat segurament al llarg del segle XVIII.</p> | 08084-7 | Camps. Veïnat de Camps .Església parroquia de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de l'església de Santa Maria de Camps es remunten a un temple del període romànic localitzat a la zona del veïnat de Camps, al costat nord-occidental del terme. Aquest es trobava dins el terme del castell de Castelltallat, a d'indret anomenat de 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia. Gràcies a la documentació del monestir, coneixem moltes de les donacions que els habitants de la població feren a l'església, com ara l'altar dedicat a Sant Joan el 1038, i el de Sant Lambert el 1093; així com també una important donació feta l'any 1081 per les obres que s'estaven realitzant a l'església.[AA.DD. 1984:242] Actualment posseeix la categoria de parròquia, condició amb la que es feu aviat (al 1138 ja apareix documentada com a tal) i que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). Posteriorment, l'any 1760, s'enderrocà la pràctica totalitat del temple romànic, conservant només part de l'absis, i s'alçà una nova església, la qual no tardà a recuperar la vella categoria de parròquia. Possiblement al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu interior es conserven les restes-les mans- una antiga imatge del Sant Crist de Camps, obra del gòtic primitiu, que fou localitzada a la capella de Sant Esteve de Camps el 3 de febrer de 1585. Aquest Sant Crist fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma. Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII. Al seu interiror, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'orginal Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48733 | Mare de Déu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIV | <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> | 08084-8 | Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48734 | Sepultures de Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-sant-esteve-de-camps | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Conjunt formar per tres tombes excavades a la roca natural. La primera tomba presenta una forma ovoïdal (tipus C), si bé presenta una petita corbatura a forma de possible espatlla. Té una llargada d'1,81 m i unes amplades de 0,30 m, 0,40 m i 0,20 m al cap, cos i peus respectivament. La profunditat de la tomba es manté constant, presentant una potència de 0,25 m, i l'orientació segueix l'eix nord-oest-sud-est. Al seu costat hi trobem un petit forat de forma circular, utilitzats molt sovint per realitzar-hi libacions. La segona sepultura pertany a la tipologia anomenada pisciforme (tipus D). La seva orientació és d'est a oest, fa 1,81 m de llargada i 0,25 m, 0,40 m i 0,22 m d'amplada de cap, cos i peus respectivament. Presenta com en el cas anterior, una profunditat constant de 0,25 m. S'observa com les seves mesures presenten una gran coincidència amb les de la primera sepultura. La darrera tomba presenta una forma més o menys trapezoïdal (forma B), doncs les seves mides són: 1,90 m de llarg i 0,40 m, 0,37 m i 0,25 m de cap, cos i peus, amb una profunditat de 0,26 m i amb la mateixa orientació que tenia la primera sepultura.</p> | 08084-9 | Camps | <p>Conjunt de tres tombes excavades a la roca que foren estudiades per Antoni Daura i Joan Galobart l'any 1982. Les sepultures es localitzen a pocs metres de les runes de la petita esglesiola de Sant Esteve de Camps, al costat d'una barraca de pedra seca. La proximitat amb les restes de la capella ens fa pensar en una més que probable relació de les restes.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7826900,1.6902900 | 391164 | 4626478 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt sepulcral no apareix recollit a la Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48735 | Tomba del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-grau-de-fals | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.</p> | 08084-10 | Fals | <p>La tomba del Grau de fals es troba esculpida sobre una gran roca esberlada i desplaçada situada al mig d'uns camps on es conrea vinya, a només 150 m de l'església pre-romànica de la Mare de Déu del Grau de Fals. Fou estudiada l'any 1982 per Antoni Daura i Joan Galobart.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7494200,1.7073900 | 392529 | 4622763 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48736 | Làpides sepulcrals de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-de-santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIII | Caldria preservar aquestes làpides del agents atmosfèrics, i dotar-les d'algun tipus de protecció contra l'erosió del relleu. | <p>Conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII, i de les quals set se'ns presenten amb un seguit de formes escultòriques de gran interès. Es troben localitzades davant el soler del portal de l'església. La primera làpida que trobem a l'esquerra del portal, es troba ornamentada amb una petita creu i una torrella separades pel mig per una banda que no arriba a tallar del tot la llosa. Els braços de la creu són desiguals i més amples als seus extrems, i presenta un tascó a la seva base com el de les creus processionals ( al cantó oposat del portal). La torrella, de forma rectangular i amb tres merlets asimètrics, presenta igual orientació que la creu. La decoració que mostra la següent làpida és molt més simple, una única ratlla molt prima que s'allarga a partir del vèrtex d'un triangle isòsceles. A la mateixa llosa, i en un dels seus extrems, s'intueix un segon triangle, però l'erosió fa que no es vegi amb claretat. A continuació trobem dues làpides més, de les quals, la contigua al portal torna a mostrar una línia allargassada al centre, que aquest cop divideix en dues parts la llosa. A la primera part tenim una creu molt semblant a la de la primera làpida, i a l'altra part sorgeix la figura esquematitzada d'un personatge amb els braços enlairats en senyal d'oració. Aquest sembla que duu una túnica com la dels preveres. L'altra làpida, de forma allargassada, té esculpida una creu de braços desiguals, i amb un peu semicircular per base. Tot seguit hi ha una llosa llisa, sense decoració, i a continuació n'hi ha una altra que conté un petit triangle isòsceles, el vèrtex del qual comença en una barra molt curta. Lateralment a aquesta en tenim dues més que no presenten cap motiu decoratiu, tot i que a sobre d'elles, però ja a certa distància i en sentit oposat al portal, n'apareix una decorada amb una banda que, a la part superior, es bifurca en dos brancals. La darrera làpida que presenta decoració, repeteix la figura que prega amb els braços alçats i una creu més simple que les altres, ambdós separats alhora per una franja que recorre tot el llarg de la pedra. [AA.DD;1984: 239-255]</p> | 08084-11 | Camps. Veïnat de Camps. Església parroquial de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48737 | Hemidòlmen de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemidolmen-de-sant-andreu | <p>DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XXVa.C. | <p>El jaciment es localitza a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conrreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes. Es tracta d'un conjunt de grans blocs de pedra caiguts i coberts parcialment per la vegetació del terreny, dels quals un es troba col·locat al voltant d'un petit rebaix que presenta el terreny. Les restes formarien part d'un possible hemidolmen o sepulcre, format per una llosa de coberta, i una o més lloses com a suport de la primera o realitzant la funció de fita per senyalitzar el sepulcre. El jaciment l'hem de situar cronologicament entre el neolític final (2500-2000 a.C.) i el calcolític (2200-1800 a.C.).</p> | 08084-12 | Fals | <p>A principis del calcolític, entre el 2000 i el 1700 a.de C. s'erigien varis tipus sepulcrals que, per al seu estudi, han estat denominats científicament com a 'sepulcres de corredor', 'hemidòlmens', 'cistes', 'caixes' etc. Es tracta de construcions en que s'aprofitaven espais naturals afegint-hi lloses que les hi venien a donar un aire més o menys dolmènic. De tot el conjunt els 'hemidòlmens' o 'megàlits de pedra picada' són potser els més enigmàtics. Es tracta d'un conjunt de sepulcres que mostren unes característiques molt particulars, situat en la Catalunya Central, amb probable origen o influències atlàntiques i que mostren una morfologia pròpia. Les cambres deurien estar erigides majoritàriament amb pedra seca o llosetes planes que el pas del temps no ha respectat. El sistema d'obertura dels sepulcres seria sobre un eix que exercia una pedra o llosa vertical siutada en un extrem de la cambra sepulcral, o bé lliscant lateralment sobre de lloses de reforç situades als costats de la cambra. No es pot saber amb certesa si foren reutilitzades. Actualment l'hemidolment es troba destruit.</p> | 41.7797500,1.7126200 | 393014 | 4626123 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment es localitza al costat mateix d'un camí rural, a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes.Les restes de l'hemidolmen de Sant Andreu aparèixen documentades a la Carta Arqueològica del Municipi de Fonollosa, fitxa realitzada per l'arqueòleg Jordi Guàrdia el març de l'any 1999. Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº2 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48738 | Les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-fals | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XI-XIV | Caldria una consolidació de la base de la primera torre, ja que corre perill d'esllevissament | <p>Les torres de Fals suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial. El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa encara l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i carejats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pre-diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.</p> | 08084-13 | Fals. Torres de Fals | <p>Els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps. El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de 'Falcos', 'Falchs' i 'Falcs'. En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l'interès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, però la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals. L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments. Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol 'Sensterra'; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el 'castrum de Falchs' ( de la 'vicarie Bagiarum'), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648] Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.</p> | 41.7567000,1.7351700 | 394851 | 4623536 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre rebel·laria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en que es vestia la propera torre de Coaner. En època moderna (s.XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trencajunt. El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet de que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre sí, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48740 | Molí de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixeda | <p>DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages. Pàg.291.</p> | XIX | La degradació que presenta l'edifici i les estructures del molí és molt acusada perillant la seva conservació i existència en les properes dècades. | <p>Edifici ubicat al costat de la riera de Fonollosa, que acull les instal·lacions del que va ser el molí propietat del mas Boixeda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, planta -1, i planta -2 amb carcabà. L'edifici es troba construït aprofitant el pendent del terreny a tocar de la riera. Com a edifici és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana on es troba l'entrada a l'edifici. A migdia de l'edifici s'estén un petit cos en perpendicular, la qual cosa fa que l'edifici tingui una planta final en forma de L. El conjunt s'ha aixecat en mur de parament irregular que combina la pedra i el maó. La façana d'accés a l'edifici es troba encarada al nord i s'accedeix mitjançant una porta allindada que permet entrar a la nua principal. Adossada a ponent d'aquesta planta baixa es troba la bassa. Es tracta d'una bassa quadrangular de grans dimensions, construïda en pedra i arrebossada amb ciment pòrtland. A l'interior de la planta baixa es conserven encara els eixos de la politges destinades a la generació de llum elèctrica. A la planta -1 s'ubiquen les estructures destinades a acollir l'estructura del molí pròpiament. Actualment només resta una de les moles de 164 cm de diàmetre x 29 cm de gruix, i una pica circular de 196 cm de diàmetre. Sota aquesta planta es troben les estructures del carcabà.</p> | 08084-15 | Fals. Molí de Boixeda s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del molí de Boixeda es troben associats al veí mas de Boixeda, propietari dels terrenys on s'assenta. L'any 1845 els propietaris del mas van tenir la idea de construir un molí al peu de la riera, a la cruïlla de camins entre l'actual BV3008 que seguia la riera fins a Sant Joan de Vilatorrada, i BV1512 que menava fins a Callús. L'objectiu era ampliar les rendes de la casa. El molí va ser sempre arrendat a masovers, cobrant la casa les rendes estipulades de la producció. En principi es va construir com a molí de grans, però aviat va començar també a funcionar com a serradora, i a principis del segle XX es va convertir en una turbina per generar llum elèctrica. També hi havia hagut una carnisseria i un forn de pa. La casa dels masovers es va convertir en restaurant l'any 1957. Malgrat que la familía propietària es va traslladar a residir a Gaià per motius de casament i va abandonar el mas Boixeda, actualment continuen sent els propietaris</p> | 41.7452000,1.7249200 | 393980 | 4622272 | 1845 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral procedent del Sr. Galobart del Mas Gabriela el molí nomès molia pel bestiar. Al nord de l'edifici del molí es troba l'actual casa coneguda com a molí de Boixeda. Es tractava de l'antiga casa dels masovers que portaven la producció del molí. Actualment es troba convertida en un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48741 | Fites de terme amb Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-16 | Mas Montconill, s/n. Fals. (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7662200,1.7743700 | 398125 | 4624546 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48741-foto-08084-16-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48747 | Mas del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-grauet | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 6 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.41-43</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de dependències que conformen la casa del Grauet o Grau del Pubill. Aquest conjunt és format per la casa principal habilitada com a vivenda, un cos annex al nord en perpendicular a la façana principal, i un seguit de coberts situats davant de la casa. La casa principal resulta un edifici de planta rectangular de planta baixa primer i segon pis, amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba construïda en parament irregular però molt ben arranjat i ordenat, sense cap mena d'arrebossat. La façana principal es troba orientada a llevant i compta amb dos portals d'accés, sent el situat al cantó nord el més antic i original de la casa. Es tracta d'un portal adovellat que conforma un arc de mig punt, i que dóna accés a una zona destinada fins fa unes dècades a quadres, a magatzem d'estris i on es pot trobar el forn de pa de la casa. Aquest espai es cobert amb volta catalana que reposa sobre uns pilars quadrats de pedra i carreus reaprofitats, i que conformen la zona més antiga i primigènia de la casa. Al cantó de migdia de la façana principal s'obre un altre portal que actualment dóna accés a tota la casa. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc rebaixat, reforçat per una llinda monolítica i carreus de diferents mides als brancals. Aquest nou portal va ser obert l'any 1910. Entre ambdós portals entre els anys 1881 i 1888 es va adossar com un cos independent la cisterna de la casa.. La casa actual compta amb dos obertures en forma de finestres a la planta baixa, dos balcons i dues finestres al primer pis, i dues finestres balconeres i dues quadrangulars al segon pis. Tot el conjunt d'obertures de la façana guarden una gran semblança estilística, estant reforçades amb maons i empits de formigó al seu conjunt, la qual cosa sembla indicar que foren totes reformades i fetes de nou l'any 1962, quan es va produir la reforma general de la casa. A migdia de la casa destaca l'existència d'un altre cos d'un pis d'alçada que resta rematat amb una barana i un terrat. La façana posterior de la casa orientada a ponent va ser totalment reformada a mitjans de la dècada dels anys seixanta, sent totalment nova i reformada. L'interior de la casa també ha estat lleugerament reformat. Es conserva a la planta baixa de la casa un espai destinat a celler, on destaca l'existència d'un petit cau excavat al terra destinat a amagar aliments i que era tapat amb taulons de fusta i cobert amb terra, passant totalment inadvertit. Al primer pis , la casa conserva part de l'original estructura, on destaca especialment l'existència d'un gran menjador que ocupa l'espai principal del primer pis. El segon pis, ha estat recentment habilitat com a pisos i apartaments independents que ocupen els familiars de la casa. A nivell constructiu s'aprecien diverses fases i reformes efectuades al conjunt de l'actual casa. Així es té constància de com l'any 1879 va ser construït el cos annex al nord en perpendicular a la casa original. Aquest cos era destinat a corts d'animals i a femer a la planta baixa i a galeria al primer pis. Les arcades -actualment tancades- que formaven la galeria del primer pis duen la data del 1879. Entre els anys 1881 i 1888, tal i com resta inscrit a les dovelles que la conformen, va ser adossada la cisterna que actualment ocupa part de la façana principal de la casa. La família propietària conserva una fotografia de la casa de l'any 1907, on s'aprecia perfectament aquesta ampliació a migdia del nucli original de la casa. Aquesta ampliació era un altre cos quadrangular de planta baixa, primer i golfes, amb la qual cosa hi havia dues teulades a dos nivells diferents d'alçada. A migdia del cos annex hi havia també adossada la Masia del Grau.</p> | 08084-22 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas del Grauet es troben estratament lligats a la desapareguda Masia del Grau. Aquesta masia es trobava ubicada a migdia de l'actual casa del Grauet, entre aquesta casa i l'actual església del Grau. Aquesta casa tenia uns origens històrics que es remuntamen al selges XIII-XIV, i era propietària de les terres dels voltants. A mitjans del segle XX la casa del Grau restà abandonada i en estat ruïnós, per tant els actuals propietaris de la casa del Grauet va optar per enderrocar-la. La desaparició de la casa pairal, va fer que l'actual casa anomenada fins llavors el Grauet o el Grau del Pubill, fos coneguda també com el Grau. La casa del Grauet o del Grau del Pubill és doncs una excisió de la casa pairal del Grau. Segons informació oral procedent de la família que ara hi resideix, va ser Sebastià Grau, un fill segon de la casa del Grau, qui al segle XVIII, fa fundar una masoveria al costat de la casa pairal. Poc a poc les dues famílies es van anar escindint i separant la seva trajectòria, fins que arribats al segle XX, ja no hi tenien res a veure.</p> | 41.7503900,1.7089600 | 392661 | 4622868 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'any 1910 va ser obert un altre portal - l'ubicat al cantó de migdia de la façana principal- que permetia l'accés a la casa. L'obertura d'aquest portal deixava inutilitzat el portal adovellat original, que quedava emmarcat entre la cisterna i el cos annex de galeria. A l'interior de la casa, a l'entrada del rebedor, un petit arc adovellat que dóna accés a les escales té gravada la inscripció 'Jaume Grau 1910'. Aquesta nova entrada a la casa, deixava els baixos als quals s'accedia des de l'altre portal destinats als animals, a forn i a tines. L'any 1962 la casa es trobava exteriorment enguixada i va ser repicada deixant la pedra vista. Segurament fou en aquest moment quan foren reformades les finestres i balcons de la façana, donant-les uniformitat. A mitjans dels anys setanta, els propietaris de la casa van optar per enderrocar la masia del Grau situada al costat. Aquest enderroc va suposar el reforçament del cantó de migdia de la casa, unificant la teulada, construint el terrat de migdia, i afegint un cos al darrera -a ponent- més modern. El celler de la casa ha estat recenment restaurat i adequat. A l'interior es conserva una petita col·lecció d'estris agrícoles relacionats amb el treball de la vinya i la producció de vi. Entre d'altres la casa compta amb: 2 botes grosses de roure 1 boicoi petit 1 màquina de bombar most 8 portadores 4 tines Als baixos de la casa també es compta amb un espai actualment buit, i abans destinat a activitats diverses al qual es conserva un forn de pa, una tina de grans dimensions, i una pica d'oli de pedra. Lligats a la casa es troben un seguit d'elements arquitectònics destinats a feines auxiliars de la casa com és el cas d'una teuleria -actualment enrunada-, i d'un pou d'aigua. Aquest últim es tracta d'una construcció feta en pedra seca, en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/