Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50180 | Costums desapareguts relacionats amb balls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la preso quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE GITANES. Era la nota popular del carnaval. Primer es feia a la Plaça Gran i, a causa d'un accident, va passar a la sala de La Unió Liberal.</span></span></span></p> | 08096-333 | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-porxada-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 95658 | Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil | <p><span><span><span>L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-12-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96605 | Costums desapareguts relacionats amb herbes i plantes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-herbes-i-plantes | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb herbes, plantes i vegetals. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells. Tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX els vailets, en dies assenyalats, anaven a buscar pinyes i glans al bosc de Sant Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren 'els focs de tardor' (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa dels Sants Metges la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havien preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. </span></span></span></p> | 08096-485 | 41.6081769,2.2871434 | 440602 | 4606520 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96605-font-radium-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96607 | Costums desapareguts diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-diversos | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, de caire divers, avui ja desapareguts. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>EL TOC DE TRES QUARTS DE DUES. A aquesta hora es feia un repic de campanes que era el senyal per reprendre el treball. Marcava costums tradicionals, el començament de la segona part de la jornada, i tots els actes de la tarda es feien des d'aquella hora (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LA DIADA DELS INNOCENTS, que arreu és el 28 de desembre, a Granollers començava el dia 27 i acabava el 28 'a tres quarts de dues'. Ve de quan la Festa Major es feia per Sant Esteve (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>ELS ESQUELLOTS. Un vidu o una vídua s'han casat, 'ha trobat estrop', i es fan esquellots en honor dels nuvis reincidents. Es feia xivarri i es pregonaven els noms i les senyes personals de les 'víctimes' a totes les cantonades mentre es cridava: 'Volem vi, volem vi, aiguardent i marrasquí!' Els esquellots es feien els vespres, i la gresca a vegades durava un sol vespre. Altres vegades s'anava repetint fins que el tribut és feia efectiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLA DELS POBRES. Àpat col·lectiu característic de les Carnestoltes a Granollers (AMADES, 1985, II: 369). Un o dos diumenges abans les autoritats passaven a captar de casa en casa, i el dilluns, de bon matí, es posava la cuina sota les voltes de la Porxada. En un rengle de focs es col·locaven les grosses calderes on es coïa el menjar que a primera hora de la tarda es repartia. Per la Festa Major també era un acte típic un àpat per als pobres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TALLAR ELS NÚVOLS. A finals del s. XIX hi havia un tallador de núvols molt acreditat. Pujava dalt d'un serrat, s'encarava als núvols i gesticulava ràpidament amb dos ganivets, tot recitant conjurs per efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada, i de seguida es desfeia o esvaïa. La pagesia de la rodalia, els dies de mercat, li portava gran abundor de queviures en agraïment perquè li salvava les collites (AMADES, 1985, IV: 671). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SENYALS DE PROTECCIÓ. Molt possiblement relacionada amb el ritus del salpàs, s'ha trobat un element d'interès a la masia de Can Bassa. És l'acostumada creu inscrita dins d'un cèrcol i pintada amb almagra que ha estat descolorida, encara que resta la seva empremta. Aquesta creu era molt habitual en masies, i al seu costat es clavaven a la porta les fulles de palma beneïdes el dia de Pasqua formant també creus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DE LES DUES VERGES. Festa específica de Palou. La gran festa de les dues Verges era els tres dies anteriors a l'Ascensió; se celebraven misses, el dilluns a la capella del Lledó, el dimarts a les Aigües i el dimecres a la parròquia, i els palouencs visitaven cada dia les Verges (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DEL DILLUNS DE PASQUA DE PENTECOSTA. Després de missa la gent de Palou anava en processó a la capella o santuari de la Mare de Déu de Bellulla o de la Perla del Vallès, saludaven havent dinat la Mare de Déu de Montserrat, i de tornada passaven per la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i continuaven cap a Palou, on finien amb el càntic del Regina Coeli a les capelles de les Aigües i del Lledó (BAULIES, 1965). Aquesta era una festa important, desapareguda a principis del XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL FOC DE SANT ESTEVE. A la sortida de l'Ofici solemne dedicat al sant, i acabada la processó al seu honor, l'alcalde encenia un foc i al seu entorn hi era tothom. Es torraven i menjaven castanyes, i la cendra de la foguera no era recollida fins la vigília de la festa de sant Antoni. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LA PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS. Suposava un predomini del paper femení en una festa d'equinocci, una mena de ritu de fecunditat, subratllat en el fet de ser una manifestació ritual netament femenina. El diumenge de Rams sortia una processó organitzada per la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, de la qual només formaven part dones. En tota la processó no hi anava cap home, llevat dels qui portaven els misteris, i ningú no els veia, perquè anaven amagats sota del faldellí de vellut morat, de seda, que penjava dels baiards (AMADES, 1985, II: 712). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL CANT DELS REIS. Anar a 'cantar els reis' era com segueix: es preparava uns dies abans per a fer l'agrupament de la colla de cantaires, que era de vuit o deu vailets d'un mateix veïnat, i la nit de reis, posats amb les millors robes, anaven a la casa del banderer i es guarnien amb uns davantals, unes cuirasses, unes corones reials, tot fet de papers de colors, esmaltats amb estels d'or o d'argent. Els nens, proveïts d'un bastó o d'un tros de canya, i el banderer amb un penó, també fet de papers acolorits, i un altre amb una cistella, es llençaven al carrer a fer els seus càntics a les cases dels amics, coneguts i per suposat, familiars. En ésser davant la casa on havien d'actuar, el cap de colla obria la porta i deia, en veu ben alta: 'Els tres Reis de l'Orient/de Llevant van a Ponent,/vers l'estrella guiadora/del Portal de Betlem!.../ Ballarem o no ballarem?... Blem!, Blem!.../ I, com que la resposta era afirmativa, començaven la cançó, que curiosament era la lletra del Ball del Villano o Vilano, que segurament procedeix de l'antic Ball del Villano, molt popular en terres castellanes, i que deia: 'El villano no té pa - i treballa i treballa, /el villano no té pa - i treballa com un ca; com un ca, com un gos, - com un perro, perro, perro, / com un ca, com un gos, -com un perro rabiós....(segueix). I tot seguit donaven cops de bastó a terra, en un cercle imaginari, i finien amb la nadala del Noi de la Mare. Els donaven la paga i seguien la ruta' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 08096-487 | 41.6081228,2.2871403 | 440602 | 4606513 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-can-bassa-portal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-placa-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 49979 | Can Mirambell / Fàbrica de Telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell-fabrica-de-telers | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha estat molt destrossada. S'han tapiat les estructures interiors que han resultat tallades amb la intervenció d'urbanització, però la resta està en procés de deteriorament avançat. | <p>Conjunt industrial composat actualment per una nau, paral·lela al riu, que ha estat seccionada en una recent actuació urbanística (concretament l'allargament del carrer Ramon Berenguer i la construcció d'una petita àrea d'aparcament a l'aire lliure. L'estructura d'aquesta és d'arc central i dos arcs de suport lateral que fan de suport a les bigues del sostre. Es troben suportats per columnes circulars de ferro colat. Als laterals hi ha nombroses finestres amb coberta d'arc escarser i guardapols. Hi ha altres estructures que es troben englobades dins d'una estructura de pedra a la part que dona a les terrasses del Congost. Aquestes altres estructures estan molt desfigurades per construccions modernes</p> | 08096-205 | 08400-GRANOLLERS | <p>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en que es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna. Noves fàbriques se situen als afores de la vila, com es el cas d'aquesta que ens ocupa, i que es va dedicar a la producció de telers.</p> | 41.6149100,2.2877800 | 440661 | 4607267 | c1860-99 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | No s'ha tingut accés a l'interior de l'edifici. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49935 | Torre de can Casaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-casaca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XIX | Encara conserva força bé el seu estat primitiu, enlairant-se per sobre del bosc de Sant Nicolau essent visible al circular amb cotxe pel Coll de la Manya (ROMERO, 2000).. | <p>A pocs metres de la masia de can Casaca es troba aquesta torre de planta circular, amb tres nivells i uns deu metres d'alçada, construïda amb obra de fàbrica ceràmica. Manquen els forjats i la coberta (CUSPINERA et alií, 2001). Presenta a l'alçada de la primera planta una gran obertura que podia servir d'accés i per observar i transmetre senyals a les altres torres de la seva línia. Presenta dins el seu aparell presència de línies de totxo, així com elements puntuals fets amb aquest material. A la planta baixa també presenta una altra obertura.</p> | 08096-88 | A 0'7 km de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, 08400-GRANOLLERS | <p>A la segona guerra carlina (1846-1849) el general Pavia va ordenar la construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de Barcelona a Manresa i Vic (REGUANT, 1999). Aquesta torre pertanyia a la xarxa de torres del telègraf òptic. A Granollers va tenir el primer precedent al campanar de l'església però en seguida es van adonar de les dificultats de comunicació visual i es va decidir edificar aquesta torre rodona de nova planta, que encara que amb certes dificultats de lectura sembla que es va conèixer amb el nom de 'Torre Sofia'. Els militars van batejar aquesta torre com 'Torre - Estación recibidora de Granollers'. Es conserva, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el plànol original, La seva intervisibilitat amb les torres de Buscarons i de Puiggraciós (a uns 11 km en línia recta) les feia bastions d'intercomunicació (PÉREZ GÓMEZ, 2001). Aquest indret va tenir un paper molt important en el conflicte bèl·lic que representà el 1872 la tercera guerra carlina. A l'octubre d'aquest any, la guarnició de Granollers es va amotinar contra la seva oficialitat durant unes hores, en què la tropa s'apoderà de la vila fins que una columna militar, procedent de Barcelona, emplaçà llurs bateries a Can Casaca, entrà a Granollers i desarmà els amotinats (BAULIES, 1986).</p> | 41.6003700,2.2715800 | 439298 | 4605664 | c. 1849 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-03. Fotografia 1, autor Pere Cornelles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 95541 | Xemeneia de la fàbrica de Licors Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-licors-muntanya | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de licors Muntanyà, avui desapareguda. És l’únic element que se n’ha conservat, com a testimoni del passat industrial. Es troba a l’interior d’un gran bloc d’habitatges, de manera que té una accessibilitat restringida i tan sols és visible des del nordest; concretament, des de la plaça de can Trullàs. La xemeneia, obrada a totxo vist, és de secció quadrada. És coronada amb una doble cornisa de la mateixa forma.</span></span></span></p> | 08096-451 | A l'interior de l'illa dels carrers Annibal, Sant Jaume, Sant Josep i carrer de la Princesa | <p><span><span><span>A Granollers hi havia certa tradició de fassines o fàbriques d’aiguardent. La primera fou establerta l’any 1800 (BAULIES, 1965). L’any 1915 es registren a Granollers 10 establiments dedicats a la producció de licors i aiguardents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers anys del segle XX la fassina Muntanyà va introduir la força motriu del vapor en el procés de destil·lació de licors i aiguardents. Aquesta empresa va aconseguir introduir-se al mercat estatal i fou activa al llarg del segle XX (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de Licors Muntanyà encara es mantenia dempeus els primers anys del segle XXI. Després d’anys d’abandonament, però, entorn de 2019 fou enderrocada i al seu lloc s’hi construí un gran bloc d’habitatges. De l’antiga fàbrica tan sols n’ha quedat la xemeneia, com a testimoni del passat industrial.</span></span></span></p> | 41.6070600,2.2850700 | 440428 | 4606397 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a la fàbrica de licors Muntanyà (que aleshores encara es conservava). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50160 | Pollancre del camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p> | 08096-313 | A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS | <p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p> | 41.5817000,2.2923800 | 441014 | 4603576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2024-03-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 50124 | Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella / Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/est-cami-de-can-grau-a-coll-de-puig-dovella-serra-de-llevant | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | VIIaC-IaC | Jaciment probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp situat a l'est del camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella, al vessant est de la serra que separa Granollers de Valldeoriolf. En un antic conreu de vinya, actualment de blat, s'hi ha trobat de forma molt esporàdica algun fragment de terrissa ibèrica feta a mà i a torn. No hi ha cap altre element que defineixi el jaciment. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-270 | Al sector est del terme municipal. Camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella | 41.5924900,2.2950700 | 441248 | 4604772 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | En l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA 1933) hi ha una fitxa específica denominada 'Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella' que abasta una àrea concreta on l’arqueòleg Jordi Pardo hi va documentar l’any 1979 les troballes descrites.En el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers no s’especifica aquest jaciment. En canvi hi ha una fitxa genèrica denominada Serra de Llevant (fitxa 103) que abasta una àrea força extensa en aquesta zona, de manera que inclou un bon nombre de jaciments, els quals també tenen la seva fitxa individualitzada: cal Jardiner, cal Jardiner II, Carena de cal Jardiner, Forn d'en Colomer, Camí d'En Pep Julià i Bòbila de l'Estrella. A més de les troballes efectuades per Josep Estrada a la zona en les seves prospeccions a la zona entre els anys 1940 i 1950. Estrada les esmenta com a part del conjunt de troballes efectuades a la zona prop de cal Jardiner (VILA, 2001). | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50086 | Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020 ). Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI). Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, p. 85-117.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLA GARCIA, Diego (2017). «<a href='https://arxiumunicipal.granollers.cat/ArxiuDigital/details.vm?o=&w=%22La+infinitat+de+pobles+que+aplega%22&f=&a=354407&a=354427&a=354145&a=354252&a=354545&a=354394&p=0&p=0&p=0&l=10&t=%2Bcreation&g=d&g=00&g=01&g=02&c=1&lang=ca&view=estudis&s=0'>La infinitat de pobles que aplega. Pobles i identitats locals al Vallès d’ahir i d’avui</a>», Ponències: revista del Centre d'Estudis de Granollers, núm. 21, p. 61-87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGUEZ BACHES, Roser (2005) «<a href='https://arxiumunicipal.granollers.cat/ArxiuDigital/details.vm?q=parent:0000354248&e=magazine&t=%2Balpha&lang=ca&view=estudis&s=1'>L'Arxiu Municipal de Granollers,una opció de futur</a>», Lauro: revista del Museu de Granollers. núm. 29, p. 78-82.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet). </span></span></span></p> | X-XXI | <p><span><span><span>Territori agrícola situat al sud de Granollers que, fins l’any 1928, havia estat un municipi independent. Està format per un poblament bàsicament dispers distribuït per una plana conreada, amb més densitat vora de la carretera del Masnou. Al voltant de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas es forma un petit nucli on hi ha la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic). La resta de cases es troben agrupades en una dotzena de barris o petits carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A més, hi ha diverses masies aïllades, situades en aquesta plana al·luvial del Congost o a les petites serres. Entre elles és molt destacable la Torre de les Aigües, una de les masies més antigues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’entorn geogràfic, el territori és limitat pel costat oest pel riu Congost, i a l’est per la Serra de Llevant, mentre que al nord limita amb la trama urbana compacta de Granollers. La plana és travessada per dos grans eixos de comunicació de nord a sud: l’antic Camí ral i la carretera del Masnou. Entorn del Camí Ral s’ha originat una xarxa ortogonal de camins que estructuren el territori. De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de recs, basses i pous, així com un molí de vent complet, algunes barraques, a més de les cases de pagès tradicionals. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia.</span></span></span></p> | 08096-223 | Al sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de Palou és de l’any 924, quan en el cartualari de Sant Cugat del Vallès s’esmenta la donació d’un camp de regadiu “<em>in vallense, termino de palaciolo”. </em>A partir d’aquesta data en aquest cartulari es trobem nombroses referències a Palou, amb el nom més o menys llatinitzat: <em>Palaciolo, Palaol</em> i <em>Paladol</em>. Aquest terme s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, i probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església de Sant Julià , la primera referència és una mica més tard, de l’any 943, i també es troba en el cartulari de Sant Cugat <em>“in terra de domum S. Juliani”</em>, en una donació que es fa al monestir. L’església fou consagrada el 30 de desembre de 1103 per Berenguer, bisbe de Barcelona (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època altmedieval Palou ja comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona a la fi del segle XIV, després d’haver sofert canvis continus. Havia existit un antic castell de Palou, que fou propietat de l’orde dels Templers. En època medieval i moderna Palou es va mantenir com un nucli agrícola format per petits masos i algun molí. Entre els anys 1413 i 1421 la parròquia tenia trenta famílies. La més destacada foren els Junyent, propietaris de la Torre de les Aigües i de l’actual masia del Junyent. Als segles XV i XVI alguns dels seus membres van ocupar càrrecs importants propers a la monarquia i a les institucions de govern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. De la primitiva església romànica no se n’ha conservat res, tot i que segons Antoni Gallardo se’n podrien haver aprofitat part d’alguns murs. L'interior de l’església i la portada foren restaurats a començaments del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament al terme de Palou hi havia hagut una altra església, Santa Maria de Lledó, situada al costat de la masia de can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües. És esmentada l’any 1082 i també al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola. Actualment no en queden restes perquè l’any 1898 foren enderrocades les parets que quedaven, quan l’església ja estava abandonada. Posteriorment, el 1920, les runes de l’església foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta masia de can Bassa. A l’església parroquial de Sant Julià de Palou hi ha una reproducció de la primitiva imatge de la Verge del Lledó, del segle XIII; fins el 1936 s’hi venerava la imatge original (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX al terme de Palou l’agricultura es va ampliar amb el conreu de la patata i la vinya. Aquest darrer es va acabar bruscament amb la plaga de la fil·loxera, entre 1883 i 1893. Des de 1854, amb la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers, s'havia valorat la possibilitat de construir un baixador a Palou per mirar d'atreure estiuejants. A la dècada de 1920 Granollers es planteja moure l'estació de tren del seu lloc original fins al límit entre els dos municipis, de manera que Palou no tindria estació al seu nucli, però sí en un extrem relativament proper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. Les dificultats d’administrar un ajuntament petit com el de Palou, però, van fer-se plantejar la possibilitat d’annexionar-se a un municipi més gran dels circumdants. Així, l’1 de gener de 1928 l’Ajuntament de Palou acordà, amb el consentiment de molts propietaris i personalitats del poble, la fusió amb el municipi de Granollers. Això permetia resoldre qüestions bàsiques de serveis, com el subministrament d’aigua potable, la sanitat o l’enllumenat elèctric. Els habitants de Palou quedaven amb un règim tributari favorable en els arbitris del bestiar i altres qüestions (SOLÀ, 2017). Al mateix temps, Granollers, que tenia una terme molt reduït, podia ampliar lleugerament el seu territori amb una plana agrícola que s’estenia al sud i permetia el creixement de la ciutat cap aquesta banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El terme municipal de Palou tenia una extensió de 9,08 km2 i la seva partió amb Granollers anava pel camí del Migdia, passava pel costat de la masia de les Tres Torres i continuava pel camí de can Muntanyola, travessant el Congost i fins arribar a can Casaca i la zona de la font el Ràdium. Hi havia una fita termenal que ho assenyalava, situada (almenys en els darrers decennis) al camí d’en Pep Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins el 1928 l’ajuntament de Palou no tenia un arxiu adequat, de manera que es desconeix com i on va ser conservada la documentació municipal en cada moment. L'any 2002 la documentació fou localitzada en un magatzem municipal (RODRÍGUEZ, 2005). Un cop tractada i organitzada, es va poder incloure a l’Arxiu Municipal de Granollers. Aquest arxiu conserva documentació des del segle XVII.</span></span></span></p> | 41.5863012,2.2807444 | 440048 | 4604095 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-passeig-doctor-fabregas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-sant-julia-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50186 | Homenatge a la pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-pagesia-0 | <p>.</p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura emplaçada als jardins de Josep Sala, a la plaça de Sant Miquel, obra de l’artista Llucià González. Té per títol “Homenatge a la pagesia”. L’artista ha volgut representar el fruit de la llavor dels promotors de la Fira de l’Ascensió de Granollers, com a homenatge als orígens d’aquesta mostra multisectorial. Es tracta d’una obra que neix de la terra, com la Fira, que té les seves arrels a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta planta creix, es desenvolupa i torna a les seves arrels per acabar florint. Així és com l’autor de l’escultura ha expressat l’evolució de la tradicional Fira de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una escultura feta amb planxes d’acer corten, que adopten formen sinuoses, com nascudes de la terra.</span></span></span></span></p> | 08096-339 | Als Jardins Josep Sala i Perramon, al costat de la plaça de Sant Miquel | <p><span><span><span><span>Aquesta escultura es va fer per encàrrec de la família Ganduxer, per recordar els promotors de la Fira de l’Ascensió. Es va realitzar entre els anys 2001-2003.</span></span></span></span></p> | 41.6005000,2.2860500 | 440504 | 4605668 | 2001-2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Llucià González | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 95228 | Homenatge a Josep Sala i Perramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-josep-sala-i-perramon | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 747-748.</p> | XX | <p><span><span><span>Escultura formada per un petit bust (de Josep Sala i Perramon, mestre de l’Esbart Dansaire de Granollers) que descansa sobre un bloc de formigó en forma de L. Està emplaçada als jardins que porten el mateix nom de l’homenatjat, Josep Sala, i és obra de l’artista Efraïm Rodríguez.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bust és de bronze i mesura 44 x 51 x 30 cm. La mida total, comptant l’estructura de formigó, és de 190 x 220 x 130 cm. Al braç curt de la L hi ha un pilar de formigó que ajuda a sostenir el bust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior esquerra del formigó hi ha una placa de bronze amb la següent inscripció: “Josep Sala i Perramon / 1909-1996 / Gràcies perquè arreu, / les danses de la nostra / terra heu escampat / Esbart Dansaire de Granollers”.</span></span></span></p> | 08096-413 | Als Jardins de Josep Sala, al costat de la plaça de Sant Miquel | <p><span><span><span>Josep Sala i Perramon (1909-1996) fou mestre de l'Esbart Dansaire de Granollers. Va ser fundador i director d’aquest esbart durant més de 50 anys. L’escultura es va realitzar el 1998, dos anys després de la seva mort. Fou encarregada per una comissió formada per l’Esbart Dansaire de Granollers, l’Agrupació Excursionista de Granollers i altres. Es va inaugurar l’any 2001.</span></span></span></p> | 41.6006600,2.2862500 | 440521 | 4605685 | 1998 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Efraïm Rodríguez Cobos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49905 | Casa Pius Anfres Martí / 'La Tela' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pius-anfres-marti-la-tela | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre burgesa d’estil noucentista que, des de 1986, acull el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tracta d’un edifici aïllat que segueix la tipologia de ciutat-jardí. És de planta quadrada i disposa de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta composta a quatre vessants. Per la seva situació privilegiada al barri de Sant Miquel constitueix una important fita visual. Antigament, el vial on està situat era la carretera, principal eix que vertebrava l’eixample granollerí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici és de composició simètrica, amb un cos central que sobresurt lleugerament del pla de façana i que es destaca clarament sobre el pla de coberta en convertir-se en una torre-mirador. És de planta quadrada i té coberta de pavelló a quatre vessants de teula vidriada. Aquest cos central incorpora el portal d'entrada a l'edifici, que així queda molt ben expressat, mentre que a la part superior compta amb finestres geminades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està estructurada amb balcons i finestrals encerclats amb pedra artificial, amb un acabat a l'estuc de calç. Al segon pis les finestres es disposen a partir d'arcuacions rebaixades, i al nivell de les golfes destaquen unes arqueries de punt rodó. En general, però, tant els materials com la seva aplicació revelen un cert to grandiloqüent i artificiós, i sense gaire riquesa ornamental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior el paviment hidràulic, tractat en zones orlades, defineix cada àmbit. Tal vegada els elements més característics, i més ben conservats, són els metalls en general, la qualitat de la fusta i els vidriats a les zones altes de les portes principals (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001). En general, la composició equilibrada i les formes clàssiques fan que l’edifici es pugui enquadrar dins d’un noucentisme primerenc, tot i que alguns detalls ornamentals, com ara la forma sinuosa d’algunes finestres laterals o portes interiors, remetin encara a l’estil modernista. Per això en alguns llocs és qualificat com a modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa està envoltada per un ampli jardí que actualment queda integrat com un espai més del Museu, ja que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la torre La Tela, Pius Anfres, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-58 | Avinguda Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera </span>fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any <span>1986</span> i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el <span>maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, <span>hereva de la fàbrica tèxtil original, </span>es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del <span>grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona </span>el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></p> | 41.6019770,2.2878058 | 440652 | 4605831 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-lat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-maqueta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-jardi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-foto-08096-58-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | J. Batlle i Anfrens (arquitecte) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49948 | Fàbrica Roca Umbert / Fills de F. Torres / Espartaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-roca-umbert-fills-de-f-torres-espartaco | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUNTAL, Josep (1995) Informe sobre l'espai municipal de l'antiga fàbrica Roca-Umbert. Granollers. Museu de Granollers. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Conjunt d’una antiga fàbrica tèxtil que ocupa un solar de dimensions considerables (més de 20.200 m2), actualment dedicada a usos públics. És un dels equipaments de referència de la ciutat. La façana principal dona a l’Avinguda Prat de la Riba, amb un remarcable ritme compositiu, i també té façana al carrer Roger de Flor. Els principals elements d’interès que hi trobem són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1) la tèrmica, que és el conjunt més complert i millor conservat. És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i que arriben fins a 20 m d’alçada. Conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus 'aquatubular'. La sala estava equipada amb economitzador i reescalfador. Des d'aquí se subministrava l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica (HOMS, 1995; MAYNOU, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2) la xemeneia, amb una alçada d'uns 40 m, és un dels elements també més característics de la fàbrica. El seu estat de conservació és força bo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3) la porta de ferro d'entrada: amb dues fulles i, sobretot, la marca de l'empresa en l'alt relleu de la part superior, datades dels anys 1930, donen una personalitat a l'entrada principal al complex fabril per l’Avinguda Prat de la Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4) les diferents naus, de tres tipologies, disposades sempre d'est a oest. Per ordre d'antiguitat i importància destaquen la nau d'assecatge o de les encavallades, la nau de teulada en dents de serr, les naus amb columnes i bigues de ferro en forma de retícula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5) Existeixen també altres elements interessants, com el refrescador on originàriament es recollia el vapor de la turbina AEG i d'altres retorns de tota la xarxa que refrescava per tal de recuperar-lo en forma d'aigua que retornava al dipòsit de la caldera tèrmica. Pel que fa al patrimoni moble, hi trobem peces i documentació de divers tipus (MUNTAL, 1995).</span></span></span></p> | 08096-101 | Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6022000,2.2840100 | 440335 | 4605858 | 1904 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-termica-roca-umbert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49949 | Tèrmica de Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termica-de-roca-umbert | <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Nau que forma part del recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert i que acollia dues grans calderes de vapor que subministraven l’energia (vapor i electricitat) a totes les naus. Es tracta d’un dels elements més característics i més ben conservats del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i uns 20 m d'alçada, el qual conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus aquatubular. Una, de marca Garbe, de 180 m de superfície de calefacció per treballar fins a 15 kg/cm2 i una producció de 5Tm/hora. L'altra és de la marca Babcock&Wilcox, model W.I.F. Té 250 m2 de superfície i donava fins a 32 kg/cm2 i una producció de 10 Tm/hora. Aquesta, al llarg del temps, va treballar amb carbó, amb fuel-oil i, darrerament, amb gas natural, prèvia instal·lació de cremadors que també podien funcionar, en cas de necessitat, amb fuel-oil. Estava equipada amb economitzador i reescalfador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sala també comptava amb un economitzador i un reescalfador, i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia a les naus (vapor i electricitat) (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment. Es tenia en compte la relació preu-poder calorífic, el transport, etc. La part del carbó, amb els forns de combustió, conserva els carrils i les vagonetes, la tragella, etc. L'elèctrica conserva un motor de gas-oil de 100 CV i alternador de 80 Kva, un motor de vapor Spilling a contrapressió, reutilitzat ja que procedia d'un submarí, amb tres pistons de 240 CV cadascun, un alternador de 6000 V i 625 Kva. L'alimentació es feia a 30 kg de pressió, aprofitant la sortida, directament a la xarxa d'instal·lació de vapor a 20, 7 i 2'5 kg respectivament; per tant, s'aprofitava al màxim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dos motors permetien, doncs, produir corrent elèctric, que també podia ser subministrat per la companyia Estabanell i Pahissa, a la qual, en algun moment, també se n'hi va vendre. D'altra banda, també es conserven els dipòsits de preparació de l'aigua abans d'obtenir el vapor. Finalment hi ha una turbina AEG de vapor de 650 Kva., la qual solament funcionava en cas de necessitat, ja que el vapor que es consumia passava directament a la torre de refrigeració i només se'n recuperava un 30 o 40%. </span></span></span></p> | 08096-102 | Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6016100,2.2838000 | 440317 | 4605793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-termica-roca-umbert-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49949-foto-08096-102-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La tèrmica de Roca Umbert forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. La informació bàsica sobre Roca Umbert prové d'un informe de J. Muntal (1995), a partir de les informacions tècniques del Sr. Marcel·lí Camats, aleshores responsable de manteniment del complex i que va donar lloc a l'Inventari del Patrimoni Industrial del Vallès Oriental, que d'acord amb les directrius del mNACTEC i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, van fer els autors del llibre que s'esmenta, editat anys després pel CCVO (Comunicació Museu de Granollers).Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50082 | Monument als soldats d'Àfrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-soldats-dafrica | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers. Informació oral Sr. E. Casals i Margall, febrer 2002.</p> | Es conserva en un estat deplorable en uns magatzems municipals que es troben en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert | <p>Es conserva fragmentat i en un estat deplorable en uns magatzems municipals que es troben en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert. Originàriament es tractava d'un grup escultòric que es desenvolupava en tres alçades sobre pòdium de dos esglaons. El cos de la base, un paral·lepíped de pedra, presentava el text al·lusiu al fet històric que commemorava. A sobre d'aquest, un segon cos, amb baixrrelleus al·legòrics als caiguts, estava flanquejat per dues figures femenines d'estil clàssic, i, finalment, el tercer i últim cos, presentava una niké que semblava plorar la desgràcia dels morts, amb els braços en alt.</p> | 08096-219 | Avinguda Prat de la Riba, 75, 08400-GRANOLLERS | <p>Al programa de festa Major del 1929 es va publicar la maqueta del monument als soldats morts a l'Àfrica (CRUZ, 1993). Aquest monument va ser erigit en commemoració dels soldats que van caure a la guerra d'Àfrica. Es va col·locar originàriament a la plaça de la Corona, i al moment de la seva inauguració diu la veu popular que el bisbe de Barcelona es va negar a beneir-lo, doncs la Victoria alada que es el centre del grup escultòric era una dona nua. Aquest monument va ser inaugurat pel Rei Alfons XIII i les infantes, i es va fer festa grossa a Granollers. Van dinar a la fonda Europa, on van ser servits amb vaixella de Limoges, cobert d'or i copes de cristall de Baccarat, amb l'escut reial gravat. En temps de guerra aquest monument va ser destruït. L'escultura va passar a la casa Molina i quan aquesta es va enderrocar es va portar a la sala Tarafa. En el 1943 es fa un nou disseny de remodelació de la plaça, amb una gran plataforma d'escalinata i una creu gegantina, que es dedica a 'los Caidos por Dios y por España'. Després de la mort de Franco la plaça torna a ser travessada pel carrer, a fi de donar més agilitat als cotxes, més nombrosos cada dia, i la creu queda instal·lada al tros de plaça enfront del quiosc. Uns anys mes tard l'alcalde Ballús la va fer treure, doncs segons ell: 'les creus al cementiri'.</p> | 41.6014400,2.2813600 | 440114 | 4605775 | 1929 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Vicenç Navarro | 103|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50009 | Casa avinguda Prat de la Riba 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-prat-de-la-riba-30 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa representativa dels habitatge unifamiliars d'estil noucentista que es van popularitzar a la dècada de 1920 i 30. És un edifici aïllat, de planta baixa, amb façana plana arrebossada. La principal amb tres eixos de composició i buits verticals, rematats per sengles guardapols corbats en relleu, amb decoració floral als timpans. La coberta és a la catalana. La façana està remarcada per falses pilastres esgrafiades amb decoració vegetal a les cantonades. A la part superior presenta un fris amb respiralls, decorat amb motius florals. Al seu damunt descansa una balustrada amb pilastres que té un frontó central decorat amb una orla i motius vegetals. A la part posterior la casa es complementa amb un jardí.</p> | 08096-137 | Avinguda d'Enric Prat de la Riba, 30 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, adopta un estil noucentista molt propi de la dècada de 1920 i la següent. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la data de construcció és el 1930. </p> <p> </p> <p> </p> | 41.6031600,2.2864100 | 440536 | 4605963 | Possiblement 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-carrer-prat-riba-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-foto-08096-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-foto-08096-137-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-12-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49993 | Avinguda Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Consisteix en el tram de la carretera que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. La Carretera forma l'espinada de la població. Està formada de sud a nord, en el seu tram urbà compacte pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Ha estat la via de relació, progrés i relació i, malgrat els noms que té, es pot ben bé dir que el seu nom propi és aquest: 'la Carretera'. La població es va estendre a un costat i altre d'aquesta artèria vital, de manera que el creixement de Granollers ha seguit el seu traçat. Destaquen els edificis que es relacionen a continuació: 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre),</p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, 08400-GRANOLLERS | <p>El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965).</p> | 41.5996800,2.2869900 | 440581 | 4605576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50061 | Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s.d.) Museu de Granollers. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50079 | Avinguda Francesc Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-ribas | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Servei Municipal de Cultura, Granollers, p. 65-76.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer del sector nord de l'eixample de Granollers que és una de les principals artèries del nucli urbà en sentit transversal i que enllaça amb la carretera de Cardedeu. </p> <p>Al darrer quart del segle XIX aquest sector tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig d'una plana amb hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les cases eren senzilles, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Majoritàriament d'obrers, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenien ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis es van començar a construir les primeres cases de veïns, amb alçades superiors. També s'hi van fer algunes construccions de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries de dimensió mitjana, com la que hi ha al costat del carrer de Tarragona, al costat de la via. </p> <p>Actualment es conserven unes poques cases d'aquestes tipologies tradicionals, mentre que d'altres han estat reformades o substituïdes. En alguns casos, es conserven elements decoratius, en el treball de fusteria, reixeria o amb aplicació d'elements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que destaquen són els següents:</p> <p>Números SENARS: 11, 13 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos).</p> <p>Números PARELLS: 34 (1891), 36-38 (reixes i fusteria de la planta baixa), 40-45 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), fàbrica a la cantonada dins del carrer Tarragona.</p> | 08096-216 | Avinguda de Francesc Ribas | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Ribas Serra fou el promotor de la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', creada el 1913 i que va permetre la construcció del nou hospital de Granollers, emplaçat en aquesta mateixa avinguda, ja als afores de la ciutat. La iniciativa va comptar amb nombroses aportacions voluntàries dels</span></span></span></span><span><span><span><span> ciutadans de Granollers. El nou Hospital es va inaugurar el 1923.</span></span></span></span></p> | 41.6133077,2.2928059 | 441079 | 4607085 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-francesc-ribas-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-cases-francesc-ribas-5-13-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-29 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49921 | Hospital de Granollers / Hospital Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-granollers-hospital-nou | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). L'Hospital de Granollers. Lünwerg Editores, Barcelona. </span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Hospital de Granollers forma un conjunt centrat entorn dels tres pavellons originaris, de la dècada de 1920 i d’estil modernista, que s’ha anat ampliant posteriorment amb altres edificacions, sobretot al costat sudest. Els pavellons històrics són obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau i s’inscriuen en la seva etapa tardo-modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els tres pavellons conformen una planta en forma de U que s’articula al voltant d’un pati central, tancat al nord i obert a migdia. Són el pavelló de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil, i el de Sant Enric, que acollia la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars. Darrera, al costat nord, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933. Estava destinat a malalties infeccioses i no s’inaugurà fins l’any 1957. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés principal, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten considerablement del nivell de la teulada, per sobre del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Els pavellons consten de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants, compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta interessant l’acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració de les façanes combina l’emmarcament a totxo vist en la part superior de les finestres i obertures, amb arcs de diferents formes geomètriques esglaonades, i l’ús de la rajola vidriada de tons verdosos, a joc amb les persianes. Aquests elements d’estètica modernista contrasten sobre uns murs llisos pintats de color crema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jardí hi ha elements ambientals d’interès: pins blancs, una font amb un bust de Francesc Ribas Serra (promotor de la junta per construir el nou hospital) i un altre bust amb una inscripció que diu 'Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas'. El primer és obra de Demià Pradell, el segon de Josep Llitjós, del 1923. A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.</span></span></span></p> | 08096-74 | Avinguda de Francesc Ribas, s/n | <p><span><span><span>El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radioquirúrgic a finals dels anys seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.</span></span></span></p> | 41.6138556,2.2958180 | 441330 | 4607144 | 1919-23 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-conjunt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50094 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixample de Granollers, en la seva part desenvolupada cap el cantó sud del nucli medieval, fent arribar el camí des del Coll de la Manya fins a la Carretera, travessant en diagonal la plana.</p> <p>Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers. Solien ser edificacions entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. En general, les cases d'aquesta època que es conserven presenten una estètica urbana. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, s'hi poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment.</p> <p>Al costats dels edificis d'habitatges també n'apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis d'interès que s'han pogut detectar són els següents: NúmerosSENARS: 13 (neo-àrab), 15, 17, 21, 29 (reformada), 37, 41, 43, 45, 47 (ca la Romana), 49, 69, 73, 75 (abans 81, edifici industrial). Números PARELLS: 6 i 8 (decoració modernista en forma de papallona al frontó), 10, 12, 14 (amb decoració en forma d'urpes i florals), 16, 18, 20, 22, 30. 32, 46 (del 1912), presenta rajoles d'Onda), 70, 72, 76, 78.</p> | 08096-240 | Avinguda de Prat de la Riba | <p>El carrer Prat de la Riba travessava la zona coneguda amb el nom d'Hortes Jussanes, a tocar del mas de les Tres Torres (GARCÍA-PEY, 1990). Fins el 1880 les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà i fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b).</p> | 41.6025700,2.2833400 | 440280 | 4605900 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-92-dues-cases-prat-riba-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|116|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49939 | Cases de l’Avinguda Prat de la Riba 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-prat-de-la-riba-8-14 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | Les reformes han eliminat pràcticament tots els elements d'interès patrimonial | <p><span><span><span>Conjunt de cinc cases de començaments de segle XX que formen una illa de composició força uniforme i homogènia al carrer Prat de la Riba. Fins no fa gaire, dues cases (la número 14 i la número 8) destacaven per conservar una interessant decoració d’influència modernista. Malauradament, amb unes reformes recents molt desafortunades han perdut pràcticament tots aquests elements.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la casa número 14 (en cantonada) conserva molt vagament vestigis d’aquesta decoració modernista. Actualment la façana s’estructura en dos eixos d’obertures. Les quatre obertures (portes i finestres) estan rematades amb un perfil sinuós, que és l’únic rastre que se’n conserva a la façana. Abans de la reforma la casa tenia una balconada correguda de planta sinuosa. El seu interès es trobava en el fet que reproduïa mitjançant materials 'pobres', segurament fets per mestre d'obres o paleta, elements decoratius propis del llenguatge modernista que es troben en edificis destacats de Barcelona, com els motius florals que coronaven i les urpes de la base, així com el treball decoratiu a l'arrebossat de la façana. En les reformes el balcó ha estat eliminat i substituït per dos petits balcons moderns, l’arrebossat modernista i el coronament també s’han eliminat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 8 també ha petit reformes i, en aquest cas, ja no s’hi observa cap rastre de la decoració modernista. Abans de la reforma tenia un frontó en forma de papallona i un arrebossat similar al de la casa número 14. </span></span></span></p> | 08096-92 | Avinguda de Prat de la Riba, 14 | <p><span><span><span>La casa número 14 tenia un esgrafiat a la façana amb les lletres “CM”. La casa número 6 és coneguda per la casa del senyor Carlets (informació oral anònima). La casa número 14 fou reformada al voltant de l’any 2021.</span></span></span></p> | 41.6032900,2.2872600 | 440607 | 4605977 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50008 | Casa avinguda Prat de la Riba 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-prat-de-la-riba-46 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Petita casa unifamiliar d'estil eclèctic, amb predomini d'elements més clàssics, com la decoració que destaca a la part del coronament, i altres que denoten certa influència modernista, com la barana bombada del balcó.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La façana és plana i està estucada amb especejament de carreus. La corona un treballat frontó de perfil corb, esculturat amb un element central de formes vegetals en altreleu i la data esgrafiada de 1912. Als cotats queda limitat per una balustrada de dibuix vegetal amb pilastres rematades amb sengles hídries.</p> <p>La façana està composada segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals. Els de la planta pis emmarcats en el terç superior, a manera de guardapols. Una balconada de barana bombada amb dibuix uneix els buits de la planta pis, que es tanquen mitjançant fusteria de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001). Conserva l'antiga placa de numeració amb el número 62.</p> | 08096-136 | Avinguda de Prat de la Riba, 46 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons indica la inscripció de la façana hauria estat construïda l'any 1912.</p> | 41.6029700,2.2853800 | 440450 | 4605943 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-foto-08096-136-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Data inscrita a la façana: 1912 | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96575 | Plàtans de l’Avinguda de l’Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-lestacio-del-nord | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-324.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt nombrós de plàtans (Platanus X hispanica) que es troben al llarg de l’Avinguda de l’Estació del Nord, alineats al capdamunt del talús que en divideix els dos vials. Estan inclosos al Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), amb el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaquen deu esplèndids exemplars que voregen el talús de l’avinguda, tot formant una alineació típica de molts camins i carreteres antics. Els arbres, separats sis metres l’un de l’altre, han quedat situats just a la part alta d’un talús de fort pendent, resultat de les obres per evitar el pas a nivell del tren. Les capçades són àmplies i arrodonides, sustentades per nombrosos i potents braços que han engruixit i soldat importants ferides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’any 1995 es van deixar de podar anualment, de manera que avui els braços i creus dels arbres s’han consolidat amb unions valentes, capaces de suportar vares de més de deu metres de llargada. L’alçada aproximada dels arbres és d’uns 17 m, i les capçades entre 10 i 12 m. Es tracta del conjunt més sa i estable de plàtans madurs que hi ha a la ciutat (fitxa EBIM-24).</span></span></span></p> | 08096-480 | Avinguda de l'Estació del Nord | <p><span><span><span>Antigament aquesta alineació d’arbres es trobava a peu pla del que havia estat l’antic camí a Lliçà. Era punt de partida i arribada dels carruatges i viatgers acalorats, que prenien o recuperaven forces per seguir fent camí. És un arbrat centenari que fou plantat en l’època en què el plàtan era l’arbre d’ornamentació per excel·lència, com els que trobem a Palou i a les places de la ciutat o a d’altres indrets de la comarca. L’any 1995 aquest espai fou reordenat i la jardineria condicionada de nou per les escoles taller Art-i-ofici i REU.</span></span></span></p> | 41.6121900,2.2777400 | 439822 | 4606971 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-8.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 95290 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-13 | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. p. 785-786.</p> | XX | <p><span><span><span>Creu de la Santa Missió emplaçada en una zona enjardinada vora l’església de la Mare de Déu de Fàtima. Consta d’un pedestal de pedra granítica de forma cúbica que al seu damunt té encastada la creu, de ferro. Al pedestal hi ha dues inscripcions: “Santa Misión. 1941” i “Sit nomen Domini benedictum” (beneït sigui el nom dels Senyor”.</span></span></span></p> | 08096-435 | Avinguda de l'Estació del Nord (vora l'església de la Mare de Déu de Fàtima) | <p><span><span><span><span>Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta obra fou realitzada als tallers de Can Trullàs i situada enfront del que més tard seria l’església de Fàtima, edificada el 1962. La creu es va fer amb motiu de la Santa Missió l’any 1941.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6120000,2.2799500 | 440006 | 4606949 | 1941 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-05-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96864 | Casa de l’Avinguda Estació del Nord 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-estacio-del-nord-2 | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar amb jardí, d’estil modernista, emplaçada al barri de l’Estació del Nord en una zona on trobem també altres habitatges modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació aïllada, que consta de tan sols de planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal té una composició simètrica en base a tres obertures de proporcions verticals, amb tancaments de persiana de llibret. Una imposta de perfil trencat emmarca per la part superior les obertures, contrastant amb un color vermellós respecte a la tonalitat clara del mur arrebossat. El mateix esquema estilístic el trobem a la façana de llevant de la casa, que dóna al carrer de Maria de Palau. Aquí una de les finestres ha estat tapiada. La part més genuïnament modernista es troba en un acroteri de perfil sinuós amb merlets a les cantonades, recolzat en una treballada cornisa de totxo.</span></span></span></p> | 08096-493 | Avinguda de l'Estació del Nord, 2 | <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Molt a prop també hi passaven les carreteres de Caldes i de Barcelona. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) hauria estat construïda l’any 1920, seguint l’estil modernista.</span></span></span></p> | 41.6122700,2.2785400 | 439889 | 4606980 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-c.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | EPA | 2024-04-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 1763 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 49943 | Parc Torras Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-torras-villa | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (2004). <em>El Vallés (</em>26-03-2004)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1996). <em> El 9 Nou</em> (1-07-1996.)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1994). <em>El 9 Nou (</em>28-01-994)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA. Document mecanografiat (Granollers, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Parc que es troba situat en ple centre de la ciutat, d’una extensió considerable i d’un gran interès sobretot per la riquesa i la varietat dels arbres que conté. A més, en el recinte també s’hi troben algunes escultures, com la de la sardana, i un estany. De fet, és el parc central de la ciutat i el més antic. Té una superfície de 21.260 m². La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats. A l’espai de l’entorn s’hi poden trobar una gran quantitat de plantes arbustives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels valors més importants del parc és la gran riquesa en espècies diferents d'arbres. Actualment compta amb 218 arbres de 152 espècies i varietats diferents, els quals constitueixen una gran riquesa botànica que és molt representativa del Vallès. Algun d’aquests arbres és l'únic representant de la seva espècie al Vallès Oriental, i en 35 casos són els únics representats al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la propera revisió del Catàleg <span>dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM) es proposarà la catalogació del parc com a “Conjunt arbrat d’interès municipal” en base a la seva singularitat quant a riquesa botànica i magnitud dels seus arbres. Fa uns anys hi havia set dels arbres estaven catalogats com a Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), però alguns d’ells ja no es conserven.</span></span></span></span></p> | 08096-96 | Avinguda del Parc, s/n | <p><span><span><span>El precedent d'aquest parc cal buscar-lo en la desaparició del parc de l'antiga estació, en terrenys de la companyia del ferrocarril. Els jardins d'aquest parc, que s'obrien al públic l'any 1896 amb una gran esplanada de plàtans, ocupaven l'actual edifici de telèfons i s'estenien fins al carrer Vinyamata, davant el Casino. Després del trasllat de l’estació el 1958 aquest parc va desaparèixer definitivament l’any 1964, quan es va decidir talar tots els arbres. D'aquesta manera, Granollers es va quedar sense un cèntric parc municipal durant deu anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea de fer un nou parc en aquesta zona l’havia proposat el naturalista Antoni Jonch Cuspinera el 1955, però el projecte va quedar aturat durant anys. Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En efecte, el projecte del parc va ser ideat pel l'arquitecte municipal Joan Barangé, però no va prendre forma definitiva fins a la revisió final per part del jardiner Jaume Viure. També hi va tenir un paper destacat, juntament amb l’alcalde, el diputat provincial Francesc Torras i Villà, el qual en fou vicepresident vitalici. El parc municipal es va inaugurar el 1974, i el Consistori decidí donar-li el seu nom. En aquesta època s’hi van col·locar dos monòlits: un amb una inscripció que homenatjava l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l'altre, amb una inscripció sobre la Festa de l'Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 el parc era utilitzat per la Fira anual de l'Ascensió, més tard desplaçada al Parc Firal. Aquest parc central ha estat un dels espais principals en l’organització d’activitats diverses per part d’associacions i estaments públics. Tanmateix, això tenia un impacte negatiu sobre la vegetació, l’arbrat i la compactació del sòl. Per això, amb la posterior incorporació d’altres parcs a Granollers, com el Parc de Ponent o el Parc del Congost, més amplis, algunes de les activitats s’han anat desplaçant cap aquests sectors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb els anys hi ha hagut diversos intents per ampliar el parc que no han arribat a bon port. Al final de la dècada de 1990 es va poder fer una petita ampliació del parc cap a la Rambla Josep Tarradellas. En aquesta ampliació es van afegir uns fossats de ciment per la pràctica del skate, un petit mirador aprofitant el pendent cap al sud i una pèrgola. Cap al 2008 es va poder fer una nova ampliació, fins als 21.260 m², ocupant part de la via pública i redefinint els límits pel sud amb una nova tanca de ferro.</span></span></span></p> | 41.6074900,2.2913200 | 440949 | 4606440 | 1974 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50093 | Can Mònic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monic | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Casal que té el seu origen en una masia del segle XVII, reconstruït totalment l’any 1943 en un estil pairal tradicional i avui convertit en un centre geriàtric. Es tracta d'una construcció aïllada amb teulada a quatre vessants. Està rodejada per un ample pati, delimitat per una tàpia d'obra en la qual hi ha una portalada amb arc rodó i coronament de teuladeta a doble vessant. Entre l'arc i el coronament hi ha una inscripció amb el nom de la masia i els anys de construcció i reconstrucció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té planta baixa i dues plantes pis, a més d'una torre mirador. La façana principal s'estructura en diversos eixos de composició amb buits verticals. La força compositiva està desequilibrada cap el costat esquerra, des del punt de vista de l'espectador, amb la col·locació en aquest angle de la torre mirador i la porta principal d'entrada amb arc dovellat. Les finestres de la porta principal són de llinda plana amb persiana enrotllable. A la segona planta, a més, hi ha una galeria coberta. A la façana de nord, a la torre hi ha amples balcons amb brèndoles de ferro forjat i suports del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant el jardí amb arbres, especialment pins de capçada regular, així com una font-pou amb un plafó de rajoles policromes.</span></span></span></p> | 08096-230 | Avinguda del Primer Marqués de les Franqueses, 148 | <p><span><span><span>Aquest edifici té el seu origen en una antiga masia. Segons informacions de diverses inscripcions que es troben a la mateixa casa, la masia hauria estat construïda l’any 1661 i reconstruïda totalment el 1943. En una de les inscripcions es diu que l’arquitecte de la reconstrucció fou J. García de Alcañiz. Amb aquesta intervenció es recreava una casa pairal tradicional amb certes característiques senyorials. L'any 1993 la casa va ser habilitada i convertida en un centre geriàtric, per la qual cosa es va construir una nova edificació a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la casa sembla provenir del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6220500,2.2933200 | 441129 | 4608055 | 1943 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-pobles-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-escut.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-font.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-11-29 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | J. García de Alcañiz (arquitecte) | A la façana conserva un escut amb la següent inscripció: MDCLXI – CAN MONICH – RECONSTRUIDA MCMXLIII. Arquitecto J. García de Alcañiz. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquesta barriada està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles (BAULIES, 1965). Dins d'aquesta zona urbana en destaquen conjunts arquitectònics i elements d'interès com el conjunt de l'estació del Nord, espais naturals o algunes cases de caire singular (veure fitxes associades). En destaquen així mateix, elements propis del patrimoni natural que es troben disseminats pels carrers, com es el cas del plàtan del carrer de Joan Maragall. Aquest és un dels arbres viaris més típics, molt plantat al llarg de carreteres i passeigs perquè tolera bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. També és cultivat per l'ombra que produeix. Creixen ràpid, tenen fullatge dens i fa molta ombra. Es troba catalogat amb el número 0006 i la seva fitxa catalogràfica és la següent: ESPÈCIE: Platanus hybrida / NOM CATALÀ: Plàtan d'ombra. MIDES (en metres): ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m): Les localitzacions d'edificis antics que s'han trobat en aquest barri i que tenen un cert interès patrimonial són: CARRETERA DE CALDES: 54 (Villa Emilia), 106, 108, 110, 112. / CARRER JOANOT MARTORELL 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84, 86 (edifici industrial) / CARRER DE PAU CARBÓ 39-41 CARRER D'ENRIC GRANADOS: 5, 10 (Can Feus, propietat d'en Geroni Girbau, tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera es veuen les quadres del bestiar) / CARRER D'IGNASI IGLÈSIAS: 16 (nau industrial) / AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana), 4 a 16 són les cases del Medalla, aproximadament del 1925. Algunes estan molt reformades, concretament les 4, 12, 14 i 16). La casa 18 (casa Alta) era d'una beata, Maria de Palau, que va aconseguir que el notari Puntes cedís els terrenys per construir l'església de Fàtima, 20 i 22 (cases de Colomer o de cal Claus)</p> | 08096-202 | Barri de l'Estació del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent. El carrer Joanot Martorell abans es deia la carretera de Ribas (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6121700,2.2771400 | 439772 | 4606970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50081 | Riera Carbonell/Riera de Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-carbonellriera-de-corro | <p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996) 'El valor de la natura. La Norma Granada', Lauro, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | La riera està patint una certa degradació, mentres que el pollancre ha estat mutilat fa pocs anys a fi de permetre el pas de cablejat elèctric (ARRIZABALAGA, 1996). | <p>Encara que parcialment canalitzada, no deixa de tenir interès des d'un punt de vista patrimonial. Baixant de Corró, serveix per delimitar pel nord el terme de Granollers del de Corró des de Can Mònic fins a la Riera (GARCIA-PEY, 1990). Es tracta d'un petit curs d'aigua que desemboca al riu Congost, i que conserva en bona part del seu petit pas pel terme de Granollers, la vegetació pròpia de ribera. De tota aquesta massa arbòria, que es desenvolupa en filera, a un costat i altre de la llera, en destaca un pollancre, de la varietat autòctona, situat a la riba esquerra, dins el terme de Granollers. L'arbre, que s'hi inclina per sobre, presenta el valor afegit de tractar-se d'un exemple de la varietat autòctona de pollancres, ja que aquests han estat generalment substituïts i destruïts sistemàticament del seu hàbitat natural, a la llera de les rieres. És un exemplar de bon tamany que perviu de les vernedes i les pollancredes que resseguien aquesta riera i que encara es poden observar en els termes de les Franqueses i de Samalús (ARRIZABALAGA, 1996).</p> | 08096-218 | Barri del Lledoner, 08400-GRANOLLERS | <p>El projecte de la creació d'un futur parc, permetrà gaudir d'aquest indret, un lloc fresc on cercar refugi a l'estiu, con feien les generacions passades (ARRIZABALAGA, 1996).</p> | 41.6222300,2.2902500 | 440874 | 4608077 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50064 | Escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p>Grup escultòric abstracte, inacabat, que està format per tres plaques allargades de gres sotmès a diferents cotxeres, la qual cosa li dona un cromatisme variat en el que prevaleix el color de l'argila.</p> | 08096-192 | C/ Francesc Ribas, s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985). La força vital d'aquest ceramista va fer que el pintor Oskar Kokoschka l'anomenés Urtöpfer (ceramista primigeni), com si en ell nasqués l'art de la ceràmica. Del seu segon pare, que era gerrer, va aprendre el goig que dóna a les mans el contacte amb els elements primordials d'aigua i terra i la fascinació del tercer, el foc. El seu començament va ser a l'obrador de terrissa d'en Regàs a la carretera de Cardedeu, ran de la via (GARRELL, 1960). Però les mans d'Antoni Cumella no es van limitar a l'artesania, sinó que es van mostrar capaces de volar molt més alt. Va ser alumne de l'arquitecte Jujol, amic i col·laborador de Gaudí. L'any 1936 fa la primera exposició a Barcelona i obté la primera de les seves medalles d'or a la triennal de Milà (les altres dues van ser els anys 1951 i 1957). Després el parèntesi de la guerra i postguerra en la que va trobar moltes dificultats, l'any 1947 exposa a la VII Exposición Nacional de Artes Decorativas. Va rebre el Premi Cuba a la II Bienal Hispanoamericana de Arte, l'any 1954. Amb aquest motiu se li va fer una exposició d'homenatge al Museu de Granollers. Entre els anys 1945 i 1955 va ser professor de ceràmica de l'Escola del Treball de Barcelona. El mateix 1955 fa una exposició al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid i estableix una relació d'amistat amb els filòsofs Aranguren i Zubiri i amb els literats Laín Entralgo i Ridruejo. De tota la vida havia estat amic de Miquel Llor, de Manolo Hugué i de Llorenç Artigas. L'any 1956 fa el primer viatge i diverses exposicions a Alemanya. N'hi farà moltes més a Colònia, Hamburg, Munic, Düsseldorf, etc. L'any 1960 funda l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. El 1964 realitza un mural per al pavelló espanyol a la Fira Mundial de Nova Yotrk. L'any 1973, una exposició seva recorre moltes ciutats franceses, i l'any següent rep el premi de la Crítica d'Art de Barcelona a la millor exposició de l'any. L'any 1980 rep el Premio Nacional de les Artes Plásticas, i amb aquest motiu exposa al Palacio Velázquez de Madrid. El 1982 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la medalla d'or del FAD, i és nomentat fill predilecte de la ciutat de Granollers (a instàncies del govern socialista de la vila). L'any 1984 fa la medalla del Parlament de Catalunya i una escultura per al geriàtric de Granollers que deixa inacabada. Té murals a Barcelona, Bonn, Nova York, Nuremberg, Madrid, Granollers i Sabadell i obres als museus més importants del món i a diverses col·leccions particulars.</p> | 41.6133500,2.2947800 | 441243 | 4607089 | 1984 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50064-foto-08096-192-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Antoni Cumella | Està inacabada. Cal tenir present que l'artista va morir el 1985 i l'obra es de poc abans de la seva mort. | 111 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50066 | Camí Ral / El camí de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-el-cami-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | I-XIX | <p><span><span><span>Camí històric que fou el més important i transitat de Granollers. El Camí Ral, derivat d’una antiga via romana, anava de Barcelona a Vic. Actualment se’n conserva el tram que es troba al sud del nucli urbà, transformat en un camí veïnal que vertebra el territori de Palou. És un camí de carro que té el ferm de terra piconada i en el qual s’hi han instal·lat bandes rugoses per fer alentir la velocitat dels pocs vehicles que hi passen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud el camí entra al terme municipal de Granollers per la zona de Palou, tot seguint l’eix que marquen els rius Besós i Congost. Al seu pas per la vila de Granollers es creuava amb un camí transversal (camí de Caldes, actual carrer de Santa Anna), i aquesta cruïlla va determinar l’emplaçament del nucli originari de Granollers, encerclat dins les muralles. Sortint del portal sud, el carrer Barcelona és el continuador de l’antic Camí Ral; i al nord ho és el carrer del Corró. El Camí Ral continuava per les Franqueses en direcció a Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans de començar el carrer Barcelona el Camí Ral també dóna nom a tot el carrer que de la plaça de Sant Miquel cap a migdia arriba fins el carrer de l'Alguer, el qual més o menys passa per l'antic traçat del camí.</span> D’altra banda, al sector rural que es troba al sud del terme entorn del Camí Ral s’ha creat una xarxa ortogonal de camins que estructuren la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-194 | Camí Ral; Carrer de Barcelona; carrer del Corró | <p><span><span><span>El Camí Ral de Barcelona a Vic es va traçar sobre una anterior via romana. En el nucli urbà el Camí ral transitava pels actuals carrers de Barcelona i del Corró. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època medieval i moderna el Camí ral va constituir la principal via de comunicació de Granollers, ja que era la que s’utilitzava per anar a la Ciutat Comtal. Al llarg dels anys fou transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències. E<span>l 1274 el rei Jaume I havia concedit a Caldes de Montbui que el camí de Vic fos traslladat per aquesta vila i Castellterçol. Davant la protesta dels granollerins, però, el Conqueridor dictava el mateix any una pragmàtica anul·lant aquella concessió per restablir la ruta tradicional a través de l’eix del riu Congost; és a dir, per Granollers, La Garriga i Centelles (BAULIES, 1965). El Camí Ral entrava a Granollers pel portal de Barcelona, on sobretot a partir del segle XVI s’hi va formar un raval, i sortia pel portal de del Corró, on s’hi va desenvolupar un altre raval, una mica més tardà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Camí Ral va ser substituït el 1848 per una carretera moderna, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del Camí ral. La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim. El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> | 41.5888981,2.2825320 | 440200 | 4604382 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-foto-08096-194-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Al seu pas pel nucli urbà fins no fa gaire encara es conservava el tradicional paviment de llambordes, però finalment es va asfaltar. Aquesta intervenció va arribar a amagar alguna obra d'enginyeria civil relacionada amb el camí. Per exemple, un pont de dos ulls de pedra i totxo que es troba prop de les Tres Torres i que es conserva sota l'asfalt (informació de J. Muntal).Al costat del camí hi passa la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la Riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, aquesta mina o rec d’aigua anava a parar a l'antic Camí Ral i al carrer de Corró. Sempre per mina subterrània, penetra a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50056 | Camí de Santa Quitèria/Camí de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-quiteriacami-de-can-grau | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Camí històric que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud. En la zona sud també és conegut com a Camí de can Tià o camí de cal Malo. El camí transcorre per dalt de la serra de Llevant i fa partió amb el terme de la Roca del Vallès. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una bona part del seu recorregut es confon amb el camí de can Grau, en concret des de Puig Ovella fins poc abans del camí del camp de l'Arpa, on es bifurca. A partir d'aquí, continua coneixent-se com a camí de can Grau (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 08096-184 | Camí de Santa Quitèria | 41.5861298,2.2938080 | 441137 | 4604067 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-foto-08096-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest és un antic camí que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50067 | Camí de ca l'Esquella/Camí de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-lesquellacami-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XIX | Necessita manteniment | <p><span><span><span>Camí tradicional que transcorre a llevant de la casa de ca l’Esquella, tot salvant el desnivell que hi ha fins a la riba del riu Congost, avui ocupat per un polígon industrial. Des del polígon, el camí passa per sota la via del tren i enfila cap a l’altiplà, travessant el bosc de ca n’Amat mitjançant un seguit de corbes molt pronunciades. Després enllaça, davant de ca l'Esquella, amb un camí perpendicular que segueix la serra de Ponent. El tram conservat del camí de ca l’Esquella és de tan sols 250 m aproximadament.</span></span></span></p> | 08096-195 | Camí de ca l'Esquella | <p><span><span><span>Aquest camí naixia a la Riera i portava fins a la casa de ca l’Esquella. El tram més a l’est, de l'avinguda de Sant Julià fins el pont de Ca n'Amat, ha estat modificat per a construir-hi una indústria. La part inicial, que sortia de la Riera, ha estat engolida per la zona industrial (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5848622,2.2706447 | 439205 | 4603942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-foto-08096-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96015 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-11 | XIX-XX | Actualment en procés de restauració | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases de pagès adossades que han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, entorn del tombant de segle XX. Es troben emplaçades a peu del camí de can Tià o de cal Malo. L’edificació és de planta rectangular, amb un cobert adossat a l’angle sud, i consta de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al nordoest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures que no tenen la mateixa separació entre elles. Cada eix correspon a una casa adossada originàriament independent, i consta d’un portal d’arc rebaixat i una finestra al seu damunt rematada amb arc escarser. Les obertures són emmarcades amb maó, i els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Recentment s’han col·locat unes barbacanes sobre cadascun dels tres portals. La façana posterior té unes característiques similars, amb diversos eixos d’obertures també emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08096-455 | Camí de cal Rei, s/n. Palou. Sector sudest del terme municipal. Al barri de cal Rei | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba a peu d’un camí que, segons l’arqueòleg Josep Estrada, ja està documentat al segle IX. Era conegut amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata, i comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Per les seves característiques constructives aquestes tres cases adossades es devien bastir a finals del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria haver estat el 1890.</span></span></span></p> | 41.5792100,2.2881600 | 440660 | 4603303 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49925 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, amb una torre i elements decoratius gòtic-renaixentistes. Es troba aïllada en un barri amb cases de pagès disseminades a la zona nord de Palou, just al límit entre un polígon industrial i la zona rural que s’estén cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta del cos residencial principal més diversos coberts al sud. L'edifici principal el formen dos cossos. El més antic és una torre de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres pisos. Probablement està escapçada, i el coronament es resol per una imbricació perimetral corresponent a una probable coberta a quatre vessants, desmuntada i sobrealçada en part. Ara té una coberta a un sol vessant, de teula àrab, amb una creu al seu damunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre cos acaba formant amb la torre una edificació uniforme de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. Aquest, però, és fruit de diferents fases, ja que la part al nordoest ha estat construïda o reformada força recentment. Destaca la façana principal d’aquest conjunt, encarada vers llevant, que presenta elements decoratius força homogenis d’estil gòtic-renaixentista, probablement introduïts al segle XVI. Al centre trobem un portal adovellat, amb una clau central que té un escut amb les barres catalanes i, a sota, una creu inscrita dins d’un cercle dibuixada a sanguina. Al nivell del primer pis hi ha ben alineats tres finestrals amb llinda d’arc conopial i traceries lobulades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la torre es conserva força bé, amb coberta de volta de canó a les diverses plantes. A la resta de la casa es conserva l’antiga distribució d’estances així com diversos i variats elements decoratius i estructurals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la resta d'edificacions auxiliars destaquen el celler, que conserva les botes de fusta amb cèrcols de ferro, el barri i altres edificis destinats a magatzems i estables. També conserva una era de terra piconada. Altres elements d’interès són un motor d'extracció d'aigua del pou, del segle XIX, un afilador de dalles i altres estris de treball agrícola, com una gramadora de cànem. A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó, originària de l’església que en època medieval i moderna hi havia al costat de la masia.</span></span></span></p> | 08096-78 | Camí de can Bassa s/n (Palou) | <p><span><span><span>L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia, la construcció actual podria ser en bona part del segle XVI, caracteritzada pels elements gòtic-renaixentistes. Ja hem dit que el 1733 els propietaris eren els Magarola. Segons García-Pey, el nom de la masia ve de la gran bassa que es bastí a la propietat potser a causa d'una època de forta secada, potser com a element necessari per enriuar el cànem, de cultiu molt habitual en aquesta zona (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta casa de can Bassa. Els propietaris de la casa identifiquen aquesta capella amb vestigis que es trobaven en un porxo, uns 50 metres al sud de la casa. Però això és dubtós</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó. Fa uns anys es va celebrar una diada d’agermanament entre Granollers i Castelló de la Plana, on es venera una altra Mare de Déu del Lledó. En aquest cas es tracta de la patrona de la població, i se li dediquen unes festes molt sonades. Granollers va obsequiar Castelló <span>amb plançons d’aquest arbre de can Bassa, els quals foren plantats a la ciutat valenciana.</span></span></span></span></p> | 41.5913360,2.2807527 | 440054 | 4604655 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-foto-aj-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-inici-s-xx.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001). | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50164 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XIX | Tan sols resten dempeus les parets de la masia. | <p>Antiga masia que estava en ruïnes i, fa uns anys, fou demolida per complet.</p> <p>Masia basilical de planta rectangular allargada amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Li manquen els forjats i tot el seu interior ha caigut, de tal manera que només queden els murs perimetrals. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles de carreus de pedra. Les finestres de la planta baixa tenen llinda d'arc escarser, mentre que les de la primera planta són de llinda plana, amb els brancals de totxo. Al seu interior encara s'observen les restes de menjadores pel bestiar i altres elements estructurals propis de la vida rural.</p> | 08096-317 | Camí de can Català, entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>Les vies que recorren la serra de ponent contenen abundants masies que proporcionen un paisatge característic de zona rural (ROMERO, 2000), com es el cas d'aquesta masia avui enrunada, i de temps abandonada. Sembla que el nom de casa ve del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). Sembla que una dona que venia d'aquesta masia va donar nom a una casa del barri de Sant Josep a Palou, coneguda com ca la Catalana (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5725400,2.2662900 | 438831 | 4602578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96140 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc-1 | XIX-XX | Estat d'abandonament, amb alguns problemes estructurals a la coberta. | <p><span><span><span>Petita casa de pagès a la qual, probablement a mitjans de segle XX, se li van adossar nous cossos residencials en forma de petita mansió enjardinada que recrea l’estereotip de masia tradicional. Actualment es troba dins de la finca de can Many. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga ha conservat força bé les característiques constructives originàries. És formada per un cos de petites dimensions que, a l’est, té adossat un cobert. Consta de planta baixa més un pis. La façana, obrada amb maçoneria i a pedra vista, es distribueix en base a tres eixos d’obertures força regulars, amb un portal d’arc de punt rodó al centre. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A un costat conserva restes d’un rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha adossats els dos cossos moderns (el del centre més alt), els quals són obrats amb totxo. La façana de la cara nord és la que imita l’estil pairal. Consta d’un revestiment de tonalitat clara, amb emmarcaments a les obertures. És una façana molt ampla, amb una composició simètrica que té com a eix un simulacre de portal dovellat.</span></span></span></p> | 08096-457 | Camí de can Many, s/n. Camí de can Guri | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva la casa de pagès podria ser originària del segle XIX o principis del XX. Els dos cossos moderns, al seu torn, semblen obra de mitjans de segle XX. A la dècada de 1970 la casa ja formava part de la gran finca de can Many, de la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. En aquesta època la masia veïna de can Many fou transformada en una luxosa mansió envoltada d’un gran jardí-bosc.</span></span></span></p> | 41.5906100,2.2705900 | 439206 | 4604581 | 08096 | Granollers | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-rellotge.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-02-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50192 | Can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-many | XVI-XX | <p><span><span><span>Gran mansió construïda bàsicament a partir de la dècada de 1970 sobre una antiga masia, de la qual en queden alguns vestigis. En llocs puntuals està decorada amb elements gòtico-renaixentistes de procedències diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt és format per l’antic cos de la masia, de planta rectangular, amb antics coberts i ampliacions a banda i banda, així com també per un pati tancat davanter o barri situat a la zona nord. L’antiga masia ha estat totalment reformada, especialment al costat de ponent, on s’ha sobrealçat amb un cos modern cobert a un sol vessant. La façana principal de l’antiga masia, orientada al nord vers el pati, conserva visible tan sols el que constituïa l’eix central, format per un portal amb una finestra al seu damunt. Actualment el portal és fet amb peces d’estil gòtico-renaixentista, probablement de més d’una procedència, que formen una composició més o menys coherent, amb un basament motllurat i un coronament d’arc rebaixat que inclou un escut i relleus amb figures humanes als capitells laterals. El finestral consta de llinda amb arc conopial i traceries lobulades. A la resta de façanes els murs corresponen ja a la reforma moderna, que segueix un tipus d’arquitectura que es mimetitza amb la d’un casal pairal tradicional, incloent algunes obertures de punt rodó, reixats a les finestres i, fins i tot, algun element puntual d’estil gòtic o neogòtic. La façana posterior (sud) s’estructura en base a quatre eixos d’obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior d’aquest cos residencial es manté la distribució originària en tres naus, de les quals les dues de llevant conserven força íntegrament la tipologia tradicional, incloent una interessant llar de foc. El cobert adossat de llevant també sembla que ha sobreviscut, convenientment reformat, de l’antiga masia. Probablement havien estat quadres i, més antigament, es creu que hi podria haver hagut una capella. A la capçalera té una finestra en forma de creu que podria ser més o menys antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de dependències corresponen ja a les ampliacions que s’hi van fer a partir dels anys setanta, amb diferents volums d’alçades diverses. En aquesta època el casal és va dotar d’un bon nombre de salons i estances d’aspecte luxós. Al nivell soterrani s’hi va habilitar un ampli conjunt de galeries amb les instal·lacions dels serveis. La mansió és envoltada per un gran terreny enjardinat que connecta amb l’anomenat bosc de can Many.</span></span></span></p> | 08096-345 | Camí de can Many, s/n. O Camí de can Guri | <p><span><span><span>En una rajola moderna a la porta d’entrada al barri hi consta la data de 1586. No en coneixem gaires dades, però el cert és que en aquest indret hi havia una masia antiga, de la qual en queden pocs vestigis per les reformes que s’hi van fer al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de la dècada de 1970 la finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. Segons es diu, haurien col·locat el portal i el finestral d’estil gòtico-renaixentista a la façana principal, procedents del casal dels Tagamanent. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. Als soterranis s’hi van habilitar diverses galeries per a les instal·lacions de serveis, construïdes pel mateix personal que havia treballat a les instal·lacions de la fàbrica. Això ha donat peu a una “llegenda urbana” segons la qual existia un túnel que comunicava la casa i la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5936348,2.2716802 | 439300 | 4604915 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-llar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-foto-08096-345-1.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació oral facilitada pels actuals propietaris | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50190 | Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayol-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba prop del nucli de Palou, envoltada per un grup de cases que actualment formen el barri de can Mayol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, ampla i curta, que presenta planta baixa, pis i golfes sota el carener, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana s’estructura en cinc eixos simètrics de composició vertical, amb buits de proporció vertical. L'eix principal presenta un portal adovellat. La resta d'obertures tenen la llinda plana. Hi ha dos balcons amb brèndoles treballades, un a sobre de la porta principal i l'altre a l'extrem dret de l'edifici. Al costat d’un balcó conserva restes d’un rellotge de sol. L’interior adopta una estructura pròpia d’una masia de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del cos principal hi ha diverses dependències annexes. Al davant té una gran era enrajolada junt a diversos plàtans. Fins fa poc tenia una esvelta palmera davant la façana.</span></span></span></p> | 08096-343 | Camí de can Mayol (Palou) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben agrupades més o menys en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol que avui es pot veure sembla obra, majoritàriament, dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1883 es va fer el pou de la sínia de can Mayol, situada darrera la masia. El barri de can Mayol que s’hi ha format ha estat fruit de la subdivisió de la casa pairal. És format per les cases de can Casaca, can Mayol, can Ramon de can Mayol -a la mateixa casa- i ca la Pepa, en una casa del davant (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></span></p> | 41.5852494,2.2803600 | 440015 | 4603979 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-post-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-era-i-casa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-foto-08096-343-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50181 | Brolla de la Vinyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-de-la-vinyeta | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Espai natural caracteritzat pel predomini d'arbusts. Està situada al nord del Bosc de can Pagès. Es tracta d'una zona de gran valor paisatgístic a la que predomina la ginesta i prolifera una gran riquesa d'espècies a l'estrat herbaci.</p> | 08096-334 | Camí de can Nicolau, 08400-GRANOLLERS | <p>A més dels boscos, alguns espais naturals on predominen els arbusts, gaudeixen d'un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquest és un exemple de gran interès dins el conjunt del medi ambient de Granollers, i que paisatgísticament, i al costat de les zones de cultiu, ve caracteritzant els horitzons naturals del terme.</p> | 41.6089700,2.2713900 | 439290 | 4606618 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50156 | Camí de can Tià i camí de cal Malo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo | IX-XX | Precisa manteniment | <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> | 08096-309 | Camí de can Tià i can Malo | <p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5796092,2.2889157 | 440724 | 4603347 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50113 | Camí de l'Escanyat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lescanyat | En alguns trams es troba gairebé perdut, mentre que en altres llocs es conserva perfectament. | <p>Camí que travessa la serra de Ponent en sentit general d'Est a Oest, transitant des de la zona de la llera del riu Congost, prop de la masia de Sant Nicolau, al peudemont de la serra de Ponent, fins a la zona de planes que hi ha dalt la serra, sortint ja del terme municipal de Granollers. A la zona de pujada des del riu descriu algunes corbes i es troba encaixat en el sediment. En les zones que travessa es veuen restes d'antiga activitat vitícola, com piletes per a preparar el caldo bordolés. El paviment és de terra</p> | 08096-259 | Camí de l'Escanyat, 08400-GRANOLLERS | <p>L'existència a Granollers d'un mercat potent des d'època altmedieval ha permès el desenvolupament d'una intensa explotació pagesa, la qual es va veure incrementada, paradoxalment, amb l'augment de la població de la vila, amb la industrialització que es produeix a partir de mitjan segle XIX. Aquesta situació ha fet que existeixen prou elements de cultura agrícola a la ciutat, així com els elements d'enginyeria civil necessaris pera una bona comunicació.</p> | 41.6040200,2.2788100 | 439904 | 4606064 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50203 | Can Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | La recent rehabilitació n'ha alterat substancialment la tipologia constructiva tradicional | <p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès que ha estat substancialment reformada en els anys recents, de manera que n’ha quedat alterada en bona part la tipologia constructiva tradicional. Es troba a tocar del polígon industrial de Coll de Manya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos d'edificació de diferent època. El cos residencial originari és a llevant i, fins els volts de 2012, conservava la tipologia tradicional, amb els murs de maçoneria a pedra vista. Actualment s’han arrebossat i pintat d’un color rosat, i moltes de les obertures han estat modificades. És un cos de planta rectangular, amb dos pisos d’alçada i teulada a dues vessants. Es distribueix en base a tres naus, que es corresponen a tres eixos d’obertures (no del tot simètrics) a la façana principal, encarada vers migdia. El portal, situat al centre, és d’arc de punt rodó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos més modern (de les primeres dècades del segle XX) se li adossa a ponent. El remat superior, d’influència vagament modernista, és amb un frontó esglaonat, d’una banda, i de formes corbes de l’altra. Fins fa poc, estava decorat amb rajoles blanques i blaves a les finestres i vanos.</span></span></span></p> | 08096-356 | Camí de la Serra, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia o casa de pagès podria ser originària del segle XIX o, tal vegada, anterior. A principis del segle XX es va ampliar amb un cos a ponent. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria haver estat el 1910. Fins els volts de l’any 2012 encara es mantenia com una casa de pagès tradicional, tot i estar situada a tocar d’un polígon industrial. Amb posterioritat a aquesta data ha estat objecte d’una reforma substancial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor García-Pey (1990) hi havia una corranda tradicional que al·ludia a aquest mas. Deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran'.</span></span></span></p> | 41.5892500,2.2692100 | 439090 | 4604431 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-02-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50198 | Llegenda de la Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-de-les-aigues | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> | XVIII-XX | Tradició poc coneguda | <p><span><span><span>Una llegenda diu que l’amo del gran casal conegut com la Torre de Palou o Torre de les Aigües es va casar amb una dona d'aigua, amb la condició que no li fos retret el seu origen. Però l’amo de la Torre no va ser capaç de guardar el secret i el va escampar als quatre vents; per això la dona va desaparèixer per sempre més. Això va portar l’home a la desesperació i a la ruïna durant molts anys, fins que el pas del temps va esborrar la malifeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió diu que quan el marit sortia, la dona eixia del pou de la casa i anava a tenir cura de les criatures. Aquesta llegenda sembla que va ser cristianitzada, ja que a la mateixa casa es va instal·lar la capella de la Verge de les Aigües, que fou construïda per acollir la imatge d'una Verge que, segons la tradició, va aparèixer al pou d'aquesta casa (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> | 08096-351 | Camí de la Torre de les Aigües (Palou) | <p><span><span><span>Aquesta és una de les moltes manifestacions locals de la tradició sobre aquests éssers fantàstics coneguts com a dones d’aigua, encantàries o gorges, que són variacions de les fades. La tradició les situa en llocs amb abundància d’aigua, i la llegenda és pràcticament idèntica en molts casos, amb petites variants. En aquest cas està vinculada a la masia coneguda com la Torre de Palou o Torre de les Aigües, que té una capella dedicada a la Verge de les Aigües. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5887200,2.2796000 | 439955 | 4604364 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-capella-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50018 | Conjunt de cinc panteons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cinc-panteons | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de cinc panteons situats al costat esquerra de l'avinguda central que va de Llevant a Ponent dins del Cementiri Municipal, que destaquen per les seves escultures (CUSPINERA et alií, 2001). Les escultures són en ordre des de l'avinguda central: un àngel amb una creu, a la tomba de F. Torras i Bergé, obra de l'escultor Clarasó. La següent tomba té una creu, i és de la família Pibernat. Després ve la tomba de la família Ciuró decorada amb l'escultura d'una dona asseguda, obra de Llimona. La següent tomba es troba coronada per una creu sobre una peanya alta, pertanyent a la família Serrat. La darrera tomba pertany a Joan Torras i Bergé.</p> | 08096-146 | Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>L'actual emplaçament no és l'únic que ha tingut el cementiri. Abans de l'actual, el cementiri estava al final dels Caputxins, a la dreta, al costat de l'antic hospital i asil. Aquest va quedar clos l'any 1894, quan es va construir el nou, al Ramassar. El cementiri era un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al volt i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi era aixecat un obelisc. A l'esquerra del tancat, hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). Abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 hi són portats en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico' (GARRELL, 1960). Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons.. Quan el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878), la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). A la Festa Major de 1890 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri, que es va inaugurar per la Festa Major del 1894 i els nous cotxes del servei funerari, fent-se una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterro al primer veí de la Vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament. Uns actes festius, evidentment, singulars (CRUZ, 1993).</p> | 41.6089500,2.2996600 | 441646 | 4606597 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-foto-08096-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-foto-08096-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-foto-08096-146-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | E. Clarasó; Llimona, | Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-04 | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50085 | Monòlit a les Víctimes del 17 de gener de 1875 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-les-victimes-del-17-de-gener-de-1875 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p>Monòlit situat al final del Cementiri al costat de Ponent de l'Avinguda central. Presenta la següent inscripció a la peanya 'A la memòria de las víctimes del 17 de gener del 1875'. La data és del 17-1-1889. Hi ha una corona martirial de llorer a la peanya i un escut de Granollers.</p> | 08096-222 | Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>La tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veins més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b). El 1872 es va construir una muralla, a Granollers, molt més feble que la medieval, ja que en formaven part les tàpies de les cases i les pròpies edificacions. Hi ha qui afirma que era més un control de mercaderies i persones que no pas un element defensiu (SESÉ, 1987c).</p> | 41.6093500,2.2992800 | 441614 | 4606641 | 1889 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-foto-08096-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-foto-08096-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-foto-08096-222-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | E. Gispert | Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-07 | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50090 | Cementiri Municipal/Cementiri Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipalcementiri-nou | <p>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA (2001). Document mecanografiat Granollers.</p> <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p>Recinte tancat per una tàpia alta, a l'entrada del qual hi ha el pavelló d'entrada, format per dos cossos de planta rectangular, col·locats simètricament, que emmarquen la portalada de ferro colat i forjat, que dona accés a l'espai funerari. Són de planta baixa i coberta de teula plana a dues vessants. Ambdós cossos són de façanes planes estucades, composades simètricament amb un o dos eixos de proporció vertical, emmarcats en el terç superior i protegits amb reixes de ferro forjat. Sobre les llindes d'ambdós cossos hi ha un esgrafiat en el que es pot llegir: 'Cementerio', 'Municipal' (CUSPINERA et alií, 2001). Hi ha diversos panteons amb un cert interès artístic, entre els que destaca un que presenta una estàtua de Llimona. Hi ha, així mateix, un interessant conjunt de xiprers que figuren dins l'inventari d'arbres d'interès local.</p> | 08096-227 | Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>L'actual emplaçament no és l'únic que ha tingut, abans ha estat en altres localitzacions: primer estava davant de l'església parroquial, després aquell que era nou, el de Caputxins, es convertí en vell. Aquest dels caputxins estava al final de l'antic emplaçament del convent d'aquesta congregació religiosa, a la dreta, al costat de l'antic hospital i asil. Aquest va quedar clos l'any 1894, quan es va construir el nou, al Ramassà. El cementiri era un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al voltant i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi era aixecat un obelisc. A l'esquerra del tancat, hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). Abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 hi són portats en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico' (GARRELL, 1960). Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons.. Quan el que el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). A la Festa Major de 1890 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri, que es va inaugurar per la Festa Major del 1894 i els nous cotxes del servei funerari, fent-se una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterro al primer veí de la Vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament. Uns actes festius, evidentment, singulars (CRUZ, 1993).</p> | 41.6092100,2.2995100 | 441633 | 4606626 | 1894 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-foto-08096-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-foto-08096-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-foto-08096-227-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Proposta de protecció del Pavelló d'entrada al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-04, | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50095 | Panteó família Marsà i Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-marsa-i-riera | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p>Panteó al terra, que es troba al costat esquerra de l'entrada al cementiri. Es troba emmarcat per un cancell fet per una cadena de ferro suportada per columnetes del mateix material. Al terra hi ha una gran placa de marbre, que cobreix l'entrada al panteó on hi ha una inscripció que indica 'Restos mortales de la família Marsá y Riera'. Al darrera hi ha una peanya prismàtica coberta de rocalla sobre la que es pot veure una figura orant d'empeus coberta per una túnica que també li tapa el cap.</p> | 08096-241 | Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>L'actual emplaçament no és l'únic que ha tingut, abans ha estat en altres localitzacions. abans de l'actual, el cementiri estava al final dels Caputxins, a la dreta, al costat de l'antic hospital i asil. Aquest va quedar clos l'any 1894, quan es va construir el nou, al Ramassà. El cementiri era un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al volt i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi era aixecat un obelisc. A l'esquerra del tancat, hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 hi són portats en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico' (GARRELL, 1960). Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons... Quan el que el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). A la Festa Major de 1890 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri, que es va inaugurar per la Festa Major del 1894 i els nous cotxes del servei funerari, fent-se una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterro al primer veí de la Vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament. Uns actes festius, evidentment, singulars (CRUZ, 1993).</p> | 41.6088700,2.2999100 | 441666 | 4606588 | 1895 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50095-foto-08096-241-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-06 | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.