API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96574	Lledoners de la plaça de can Trullàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-placa-de-can-trullas	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. C</em>atàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-22.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Conjunt de dos lledoners (<em>Celtis australis</em>) que es troben a la cèntrica plaça de can Trullàs. Procedeixen del solar veí del davant de la plaça, on hi havia la foneria Trullàs, i foren trasplantats entre 1998 i 1999, durant les obres d’urbanització d’aquest espai. Així, els dos lledoners aporten el punt de solera a aquest nou espai urbà. La col·locació dels arbres es va fer respectant la situació i inclinació que tenien al lloc d’origen. Els dos arbres disposen d’un ampli escocell ben condicionat de 16 m2, en mig del paviment de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos exemplars són ben diferents l’un de l’altre, tot i que ambdós conserven la seva estructura natural, a diferència de la majoria de lledoners urbans, que han estat domesticats per l’home. El del costat del carrer de Sant Josep està format per la unió de cinc rebrots mig soldats arran de terra, en forma de corona, deixant un buit a l’interior. Els cinc braços s’alcen inclinats cap enfora i dibuixen una capçada arrodonida i oberta. En algun d’aquests troncs s’aprecien antics talls importants de ramificacions baixes. D’aquests troncs, n’hi ha un que domina i marca l’eix del creixement. La ramificació més remarcable comença als quatre metres i acaba amb una fina i densa multitud de branques que s’omplen de verd. Aquest exemplar té una alçada aproximada de 12 m i una capçada de 10 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre exemplar té un lateral de la capçada desproveït de branques ran de la manca de llum i espai que va patir. Per contra, l’alçada assolida com a reacció ha estat superior. Parteix d’un sol tronc, que es bifurca en tres forquilles, una a 1,6 m i les altres dues a 3,2 m. D’aquestes branques en destaca una de molt potent que domina la vertical de l’arbre i de guia, li fa estar ben proveïda de nombroses branques molt ramificades plenes de fullam. Aquest exemplar té una alçada aproximada de 16 m i una capçada d’11 m (fitxa EBIM-22).</span></span></span></p>	08096-479	Plaça de can Trullàs, s/n.	<p><span><span><span>Els dos lledoners procedeixen del solar veí on hi havia la foneria de can Trullàs. Foren trasplantats a la plaça entre 1998 i 1999, durant les obres d’urbanització d’aquest espai. Els dos arbres van néixer i créixer lliurament en aquest solar, i tan sols el més alt va haver d’adaptar-se a la proximitat de la paret de l’edifici veí. El solar adossat a la tàpia del pati de l’antiga escola de la parròquia era visitat esporàdicament pels vailets que saltaven el mur i hi anaven en cerca d’aventures. En el procés de trasplantament s’observà que els arbres portaven barrejat en els pans de terra restes de ferro procedents de la foneria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere en aquest indret començava una zona industrial que quedava apartada del nucli urbà.</span></span></span></p>	41.6076200,2.2853700	440454	4606459		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Simbòlic	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96575	Plàtans de l’avinguda de l’Estació del Nord	https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-lestacio-del-nord	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. </em>Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-324.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Conjunt nombrós de plàtans (<em>Platanus X hispanica</em>) que es troben al llarg de l’Avinguda de l’Estació del Nord, alineats al capdamunt del talús que en divideix els dos vials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaquen deu esplèndids exemplars que voregen el talús de l’avinguda, tot formant una alineació típica de molts camins i carreteres antics. Els arbres, separats sis metres l’un de l’altre, han quedat situats a la part superior d’un talús amb un fort pendent, resultat de les obres per evitar el pas a nivell del tren. Les capçades són àmplies i arrodonides, sustentades per nombrosos i potents braços que han engruixit i soldat importants ferides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’any 1995 es van deixar de podar anualment, de manera que avui els braços i creus dels arbres s’han consolidat amb unions valentes, capaces de suportar vares de més de deu metres de llargada. L’alçada aproximada dels arbres és d’uns 17 m, i les capçades entre 10 i 12 m. Es tracta del conjunt més sa i estable de plàtans madurs que hi ha a la ciutat (fitxa EBIM-24).</span></span></span></p>	08096-480	Avinguda de l'Estació del Nord, s/n.	<p><span><span><span>Antigament aquesta alineació d’arbres es trobava a peu pla del que havia estat l’antic camí a Lliçà. Era punt de partida i arribada dels carruatges i viatgers acalorats, que prenien o recuperaven forces per seguir fent camí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbrat centenari que fou plantat en l’època en què el plàtan era l’arbre d’ornamentació per excel·lència, com els que trobem a Palou i a les places de la ciutat o a d’altres indrets de la comarca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1995 aquest espai fou reordenat i la jardineria condicionada de nou per les escoles taller Art-i-ofici i REU.</span></span></span></p>	41.6121900,2.2777400	439822	4606971		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-8.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96578	Surera del carrer Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-carrer-girona	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-30.</span></span></span></p>		L'exemplar té certes dificultats d'adaptació al medi urbà.	<p><span><span><span>Surera (<em>Quercus suber</em>) que es troba emplaçada a la zona verda del barri de Joan Prim Centre, entre la cruïlla dels carrers Girona i de Francesc Ribas. Forma part d’una zona verda dividida en dos, a banda i banda del carrer de Girona, entre una diversitat d’arbres que es troben força atapeïts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un tronc sinuós que conserva en bon estat tota l’escorça, característica de l’espècie. Es bifurca a uns tres metres del terra, on hi ha les tres primeres branques, no gaire gruixudes, que han perdut la dominància a favor d’un eix central més potent. Aquest va deixant al seu darrera un seguit de braços ben orientats que donen cos a l’arbre, fins esdevenir brancades més fines a l’extrem superior de la capçada. La copa, no gaire densa, i el port desmaiat de la branca fina donen a l’arbre un aspecte de decaïment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part alta de la capçada hi ha un buit de branques que indica una manca de vigor i força en l’exemplar. De les branques baixes en destaquen algunes cicatrius de poda importants, fetes per evitar interferències amb vianants i vehicles. Possiblement la manca d’espai i les dificultats d’adaptació a la contaminació urbana no han permès a aquest arbre desenvolupar una capçada harmònica del tot. Cal dir que les sureres són arbres de difícil adaptació (EBIM-30).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una alçada aproximada de 12 m, una capçada d’11 m i un volt de canó de 1,41 m.</span></span></span></p>	08096-481	Carrer Girona, cruïlla amb carrer de Francesc Ribas,	<p><span><span><span>En aquest punt hi havia la caseta del guardabarreres del pas a nivell. Quan a la dècada de 1960 va desaparèixer la via del ferrocarril i s’urbanitzà el carrer de Girona van enjardinar-se aquests espais a cada costat del carrer.</span></span></span></p>	41.6135956,2.2916894	440986	4607118		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96581	Alzina de la Tela	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tela	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. </em>Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-35.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Exemplar d’alzina (<em>Quercus ilex)</em> que es troba emplaçada al barri de Sant Miquel, al carrer de Bartolomé Esteban Murillo, fent xamfrà amb el carrer de Palaudàries, en un petit espai urbanitzat al centre del qual l’arbre té tot el protagonisme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un esplèndid exemplar de capçada simètrica i de port arrodonit i estès. Té un tronc que s’alça lleugerament inclinat i es divideix, a 1,8 m del terra, en cinc potents braços que recuperen la verticalitat i conformen l’estructura primària. A partir d’aquí es ramifica notablement. Un braç de l’arbre s’ha diferenciat com a guia central i eix de creixement, mentre que la resta s’obren i s’estenen horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar presenta a prop del terra en el tronc una lesió a l’escorça bastant important, tot i que ben cicatritzada. Destaquen en les branques principals els monyons d’algunes esporgues més severes. En general, l’arbre conserva gairebé intacta la seva estructura natural i ha gaudit d’un bon desenvolupament. L’exemplar té una alçada aproximada de 15 m, una capçada de 14 m i un volt de canó de 1,87 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta alzina ha viscut molts anys isolada i sense competència d’altres arbres. Actualment es troba dins d’un gran escocell de 3,9 m de diàmetre. Al seu entorn s’hi ha creat un espai de repòs i resguard.</span></span></span></p>	08096-482	Carrer de Bartolomé Esteben Murillo, cruïlla amb el carrer de Palaudàries.	<p><span><span><span>Aquest exemplar, sorprenentment respectat enmig d’una plaça asfaltada, estava antigament dins el solar de la finca de La Tela (actual Museu de Ciències Naturals). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possiblement ja es trobava aquí abans de la construcció de la casa Pius Anfres i de les naus industrials de l’empresa Sampere, de paracaigudes, i altres empreses posteriors. La situació propera al carrer el va salvar quan es va urbanitzar aquest sector, però arran de les obres l’exemplar va quedar molt malmès. Afortunadament, les accions de recuperació que s’han emprès amb posterioritat l’han fet reviscolar.</span></span></span></p>	41.6022378,2.2887424	440730	4605859		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96603	Surera del Geriàtric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-geriatric	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-51</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Exemplar de surera (<em>Quercus suber</em>) que es troba emplaçada al jardí que hi ha entre el Geriàtric i l’antic edifici de l’Hospital General de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta dos troncs potents, drets i simètrics, que originen un arbre de volum i forma gairebé perfectes. La capçada, molt ben estructurada, parteix d’unes branques primàries importants que es van afinant a mesura que creixen en alçada i amplada. No té cap ferida d’esporga; tan sols algun petit secall propi del creixement. L’exemplar té una alçada aproximada de 12 m i una capçada de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta surera forma part dels jardins del geriàtric i s’hi devia plantar quan es va construir l’equipament. Sembla com si hagués nascut aquí, sense haver estat trasplantat, una mostra evident dels anys que hi ha passat i del bon tracte rebut (fitxa EBIM-51). </span></span></span></p>	08096-483	Centre Geriàtric i Hospital de Granollers. Carrer de Manuel Cornella, carrer Francesc Ribas.		41.6146300,2.2965700	441393	4607229		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96603-surera-geriatric-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96603-surera-geriatric-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96604	Xiprers del Cementiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-3	<p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura'. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-25.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Conjunt força nombrós de xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) que es troben a la part antiga del cementiri municipal, flanquejant les escales de l’accés principal al cor i plaça central, i envoltant també la zona més noble i enjardinada dels panteons. En general, el conjunt és força imponent gràcies a l’envergadura i maduresa assolida amb els més de cent anys de vida dels exemplars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les capçades són molt diverses: algunes força irregulars, obertes i poc denses, altres més allistades. Tot plegat és fruït de la diversitat genètica que presenta el xiprer produït de llavor. En els jardins de la part nova podem trobar varietats empeltades que els fan més estilitzats. No obstant això, amb l’edat i per alteracions d’agents externs el port dels arbres pot anar perdent esveltesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Plantats en escocells i junt a elements constructius, les arrels s’obren pas i s’estenen per qualsevol lloc en busca de terra de suport i aigua. Els troncs han estat netejats de branques fins uns dos metres del terra per evitar parets i obstacles. Avui aquesta part del tronc mostra l’escorça vella i fisurada, normalment amagada sota l’espessa vegetació. Algun exemplar és ple de fruit, en senyal de maduresa. Majoritàriament els arbres tenen una sola guia, tot i que veiem algun individu força ramificat. També hi ha algun exemplar amb la capçada mutilada a causa dels temporals i de la descàrrega d’algun llamp. Les alçades dels xiprers oscil·len entre 20 i 25 m, i les capçades entre 3 i 5 m (fitxa EBIM-25).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part ampliada del cementiri (sud) hi ha xiprers més joves, perfectament alineats.</span></span></span></span></p>	08096-484	Cementiri Municipal, camí del cementiri, s/n.	<p><span><span><span>Els exemplars que poblen aquesta zona foren plantats cap a l’any 1894, quan es va inaugurar el nou cementiri. Arbre fúnebre per excel·lència, els xiprers foren molt utilitzats amb escreix en aquesta part enjardinada. L’estudiada distribució dels exemplars amb el temps ha donat el resultat esperat en el projecte, ja que dona èmfasi a diversos accessos i carrers tot creant espais i visuals espectaculars (EBIM-25). </span></span></span></p>	41.6090400,2.2999000	441666	4606607	1894	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96604-cementiri-xiprers-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96604-cementiri-xiprers-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96604-cementiri-xiprers-12.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96605	Costums desapareguts relacionats amb herbes i plantes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-herbes-i-plantes	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986). <em>Guia dels arbres de Granollers</em>, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001). <em>Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn</em>, manuscrit. Granollers.</span></span></span></p>	XIX-XX	Tradicions i costums en desús.	<p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb herbes, plantes i vegetals. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells. Tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX els vailets, en dies assenyalats, anaven a buscar pinyes i glans al bosc de Sant Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren 'els focs de tardor' (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa dels Sants Metges la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havien preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. </span></span></span></p>	08096-485	Granollers		41.6081769,2.2871434	440602	4606520		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96605-font-radium-2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		119	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96606	Costums desapareguts relacionats amb el mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-el-mercat	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p>	XIX-XX	Tradicions en desús.	<p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb el típic mercat de la ciutat:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Fira de les Noies se celebrava per l'Ascensió. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia a la fira i es passejava ostensiblement pels carrers, elles amb la intenció de fer-se veure i ells amb desig de trobar-ne alguna que els agradés. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCAT DE LES CASTANYES. Per tot el Vallès, on no es cullen castanyes, era costum que el dijous abans de Tots Sants les mestresses anessin a mercat a Granollers i hi compressin una bona quantitat d'aqueix fruit; tant se n'hi venia, que el mercat d'aquell dia era conegut pel mercat de les castanyes. Eren torrades a la llar i, quan eren prou cuites, petaven i botien del foc amb gran estrèpit; la mainada les recollia amb joia i deia l'oració (dels goigs de les ànimes) tot recollint-les (AMADES, 1985, V: 634). </span></span></span></p>	08096-486	Plaça de la Porxada.		41.6079504,2.2876868	440647	4606494		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96606-porxada-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96606-mercat-dijous-11.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		119\|98	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96607	Costums desapareguts diversos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-diversos	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català.</em> El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Tradicions en desús.	<p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, de caire divers, avui ja desapareguts. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>EL TOC DE TRES QUARTS DE DUES. A aquesta hora es feia un repic de campanes que era el senyal per reprendre el treball. Marcava costums tradicionals, el començament de la segona part de la jornada, i tots els actes de la tarda es feien des d'aquella hora (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LA DIADA DELS INNOCENTS, que arreu és el 28 de desembre, a Granollers començava el dia 27 i acabava el 28 'a tres quarts de dues'. Ve de quan la Festa Major es feia per Sant Esteve (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>ELS ESQUELLOTS. Un vidu o una vídua s'han casat, 'ha trobat estrop', i es fan esquellots en honor dels nuvis reincidents. Es feia xivarri i es pregonaven els noms i les senyes personals de les 'víctimes' a totes les cantonades mentre es cridava: 'Volem vi, volem vi, aiguardent i marrasquí!' Els esquellots es feien els vespres, i la gresca a vegades durava un sol vespre. Altres vegades s'anava repetint fins que el tribut és feia efectiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLA DELS POBRES. Àpat col·lectiu característic de les Carnestoltes a Granollers (AMADES, 1985, II: 369). Un o dos diumenges abans les autoritats passaven a captar de casa en casa, i el dilluns, de bon matí, es posava la cuina sota les voltes de la Porxada. En un rengle de focs es col·locaven les grosses calderes on es coïa el menjar que a primera hora de la tarda es repartia. Per la Festa Major també era un acte típic un àpat per als pobres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TALLAR ELS NÚVOLS. A finals del s. XIX hi havia un tallador de núvols molt acreditat. Pujava dalt d'un serrat, s'encarava als núvols i gesticulava ràpidament amb dos ganivets, tot recitant conjurs per efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada, i de seguida es desfeia o esvaïa. La pagesia de la rodalia, els dies de mercat, li portava gran abundor de queviures en agraïment perquè li salvava les collites (AMADES, 1985, IV: 671). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SENYALS DE PROTECCIÓ. Molt possiblement relacionada amb el ritus del salpàs, s'ha trobat un element d'interès a la masia de Can Bassa. És l'acostumada creu inscrita dins d'un cèrcol i pintada amb almagra que ha estat descolorida, encara que resta la seva empremta. Aquesta creu era molt habitual en masies, i al seu costat es clavaven a la porta les fulles de palma beneïdes el dia de Pasqua formant també creus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DE LES DUES VERGES. Festa específica de Palou. La gran festa de les dues Verges era els tres dies anteriors a l'Ascensió; se celebraven misses, el dilluns a la capella del Lledó, el dimarts a les Aigües i el dimecres a la parròquia, i els palouencs visitaven cada dia les Verges (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DEL DILLUNS DE PASQUA DE PENTECOSTA. Després de missa la gent de Palou anava en processó a la capella o santuari de la Mare de Déu de Bellulla o de la Perla del Vallès, saludaven havent dinat la Mare de Déu de Montserrat, i de tornada passaven per la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i continuaven cap a Palou, on finien amb el càntic del Regina Coeli a les capelles de les Aigües i del Lledó (BAULIES, 1965). Aquesta era una festa important, desapareguda a principis del XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL FOC DE SANT ESTEVE. A la sortida de l'Ofici solemne dedicat al sant, i acabada la processó al seu honor, l'alcalde encenia un foc i al seu entorn hi era tothom. Es torraven i menjaven castanyes, i la cendra de la foguera no era recollida fins la vigília de la festa de sant Antoni. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LA PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS. Suposava un predomini del paper femení en una festa d'equinocci, una mena de ritu de fecunditat, subratllat en el fet de ser una manifestació ritual netament femenina. El diumenge de Rams sortia una processó organitzada per la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, de la qual només formaven part dones. En tota la processó no hi anava cap home, llevat dels qui portaven els misteris, i ningú no els veia, perquè anaven amagats sota del faldellí de vellut morat, de seda, que penjava dels baiards (AMADES, 1985, II: 712). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL CANT DELS REIS. Anar a 'cantar els reis' era com segueix: es preparava uns dies abans per a fer l'agrupament de la colla de cantaires, que era de vuit o deu vailets d'un mateix veïnat, i la nit de reis, posats amb les millors robes, anaven a la casa del banderer i es guarnien amb uns davantals, unes cuirasses, unes corones reials, tot fet de papers de colors, esmaltats amb estels d'or o d'argent. Els nens, proveïts d'un bastó o d'un tros de canya, i el banderer amb un penó, també fet de papers acolorits, i un altre amb una cistella, es llençaven al carrer a fer els seus càntics a les cases dels amics, coneguts i per suposat, familiars. En ésser davant la casa on havien d'actuar, el cap de colla obria la porta i deia, en veu ben alta: 'Els tres Reis de l'Orient/de Llevant van a Ponent,/vers l'estrella guiadora/del Portal de Betlem!.../ Ballarem o no ballarem?... Blem!, Blem!.../ I, com que la resposta era afirmativa, començaven la cançó, que curiosament era la lletra del Ball del Villano o Vilano, que segurament procedeix de l'antic Ball del Villano, molt popular en terres castellanes, i que deia: 'El villano no té pa - i treballa i treballa, /el villano no té pa - i treballa com un ca; com un ca, com un gos, - com un perro, perro, perro, / com un ca, com un gos, -com un perro rabiós....(segueix). I tot seguit donaven cops de bastó a terra, en un cercle imaginari, i finien amb la nadala del Noi de la Mare. Els donaven la paga i seguien la ruta' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p>	08096-487	Granollers		41.6081228,2.2871403	440602	4606513		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-can-bassa-portal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-placa-esglesia-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		98\|119\|94	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96641	La Costa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-4	<p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Conjunt de diversos boscos que es localitzen a la Serra de Ponent, a l’oest del municipi, resseguint la línia de la via fèrria de Barcelona a Puigcerdà pel costat oest. Concretament, són quatre boscos que formen part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04). De nord a sud, són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Many: una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Feliuà: bosc mixt d’alzines i roure martinenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Riera: bosc mixt de pi blanc i alzina, amb abundant presència de caducifòlies com el roure martinenc i el lledoner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Ca n’Amat: bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc i zones de pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. Aquesta característica pot ser observada en el camí de l’Esquella, que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat connectant la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial Congost. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p>	08096-488	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent.	<p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.5891600,2.2715800	439287	4604419		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-can-feliua2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-can-riera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-ca-namat-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96642	Bosc de can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-riera	<p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la masia de can Riera. Concretament, a l’est d’aquesta masia, de manera que pel nord enllaça amb el bosc de can Feliuà i, pel sud, amb el bosc de ca n’Amat. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que la Costa sigui un excel·lent connector dels espais naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Riera en particular, es tracta d’un bosc mixt de pi blanc i alzina, amb abundant presència de caducifòlies com el roure martinenc i el lledoner.</span></span></span></p>	08096-489	Sector oest del terme municipal. Vora la masia de can Riera i el polígon industrial Sant Julià. Serra de Ponent.	<p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva conservació sigui el resultat de fets com la poca accessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, fet que ha provocat que el seu sòl no sigui rendible; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.5879300,2.2712500	439259	4604283		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96642-bosc-can-riera-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96672	L'Arbeca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbeca		XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès o petita masia que es troba al barri meridional de l’Arbeca, envoltada de centres comercials, actualment transformada en restaurant. Exteriorment l’edifici ha conservat íntegrament la tipologia constructiva originària. Consta del cos residencial principal (de planta rectangular, amb planta baixa més un pis), té un petit cos adossat a ponent i dos cossos adossats a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers migdia, sembla fruit de la unificació de diversos cossos: un de central i dos de laterals, cadascun amb el seu portal rematat amb arc escarser. El cos central es caracteritza per una obertura al primer pis amb arc de punt rodó. En canvi, el cos de la dreta a la primera planta té un petit balcó. Els murs són de maçoneria, totalment arrebossats i pintats de blanc. La resta de façanes pràcticament no presenta obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part adossada a llevant té un cos que sobresurt cap a migdia, tot donant al conjunt una planta en forma de L. A la part central desenvolupa un pati descobert amb una interessant galeria a primera planta formada per arcs escarsers i columnes de secció circular. Al davant conserva un pou, situat en el que devia ser l’era de la casa.</span></span></span></p>	08096-490	Carrer Arbeca, 3.	<p><span><span><span>La casa es troba al pas de l’antic camí Ral, que venia de Barcelona. Probablement va sorgir com un petit raval pagès als afores de Granollers, tot i que dins l’antic terme municipal de Palou. Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d’una casa de pagès originària del segle XIX, o tal vegada una mica anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, l’any de construcció seria el 1890. Des de fa uns anys aquesta casa de pagès o petita masia ha estat adaptada com a restaurant.</span></span></span></p>	41.5962600,2.2853200	440439	4605198		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96673	Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers	<p><span><span><span>ASENSIO, Paco. <em>Els Gegants Perduts</em>. Granollers, Editorial Alpina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAGLERA, Ascensi (1998). <em>Gegants del Vallès Oriental</em>. Castellar del Vallès, Castellgraf, S.L., p. 90.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Conjunt de gegants, gegantons i altra imatgeria de la ciutat que està exposada en un local dins el recinte de la fàbrica Roca Umbert; concretament en el bar, de manera que alguns dels elements són visibles des de l’exterior, a través d'una vidriera, i d’altres des de l’interior del local. Com a parelles principals de gegants hi ha els anomenats Gegants Grossos i els Gegants Vells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegants Grossos tenen per noms Esteve i Plàcida. Foren creats l’any 1968 pel constructor Josep M. Diamant. Mesuren 4,20 m i pesen 60 kg. Representen una parella de reis de la reconquesta catalana, i porten els noms del patró i copatró de la ciutat: Sant Esteve i Sant Plàcid. Les seves indumentàries són les característiques d’uns reis de transició entre l’edat mitjana i el renaixement. Els materials originaris eren cartró pedra i l’estructura de ferro, però en la reconstrucció que se’n va fer es van canviar per la fibra de vidre i la fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegants Vells tenen per noms Cosme i Damiana, noms que fan referència als anomenats Sants Metges (Cosme i Damià), que tenen una capella al carrer del Corró. Foren comprats per l’Ajuntament l’any 1963. El constructor fou Lambert Escaler. El material és cartró pedra. Representen una parella catalana benestant de finals del segle XIX; ell amb barret de copa i jaqueta fosca, ella amb un vestit i barret vermell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests gegants s’exposen en una vitrina a l’entrada principal del local, on també hi podem veure els anomenats Gegants Rajolers. Tenen per noms Biscarri i Galí, i foren construïts el 1989 i 1990 respectivament per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. Representen dos rajolers que l’any 1897 van fer una juguesca que es va convertir en el tema central de la renovada Festa Major de Granollers, que es basa en la rivalitat de dues colles enfrontades: els Blaus i els Blancs. El gegant Biscarri fou construït a imatge i semblança de Joan Josep Biscarri, primer rajoler de la colla dels Blaus. El gegant Galí s’inspira en Amador Galí, el primer rajoler de la colla dels Blancs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del local es conserven els gegantons de la colla dels Blaus, que són tres i tenen per noms Mar, Ramonet i Trapella. Van ser construïts el 1995 amb l’objectiu de fer participar la canalla de la colla dels Blaus en la Festa Major. Posteriorment han disposat d’una colla que participa en sortides i trobades amb altres gegants. Representen un nen de la colla (Ramonet), que també es diu Blauet, una bastonera dels Blaus (la Mar), i un dels Diables de Granollers (Trapella).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem els gegantons de la colla dels Blancs. Van ser construïts el 1993 al taller Sarandaca, i tenen per noms Tirant, Paula i Rita. Van vestits amb camises blanques, que els identifiquen com a pertanyents a la colla. Són portats per nens de 7 a 13 anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més dels gegants, en el local es conserva un bon nombre d’imatgeria diversa: capgrossos, una mostra molt àmplia de bestiari que inclou toros, vaques, àligues, dracs i fins i tot algun tòtem.</span></span></span></p>	08096-491	Avinguda Prat de la Riba, 75.	<p><span><span><span>Durant molts anys la Festa Major de Granollers gaudí de tot un seguit d’elements de cultura popular que venien llogats per participar a les cercaviles que es celebraven durant la festivitat. Un d’aquests elements era una parella de gegants que l’Ajuntament llogava cada any a la Casa Closa de Sabadell, juntament amb sis capgrossos. L’any 1963 aquesta casa va fer fallida i oferí els gegants al consistori, que n’acceptà la compra. Per tant, podem dir que els primers gegants propis de la ciutat van arribar el 1963. La data de la compra fou el 14 de març. Però ja l’any següent de la seva compra aquests gegants es van perdre o foren oblidats en algun magatzem municipal. Anys més tard, el 1981, amb l’inici de les festes majors democràtiques es recuperà l’antiga parella de gegants, i des d’aleshores són coneguts com els Gegants Vells (web Món geganter de Catalunya).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la pèrdua dels primers gegants, l’Ajuntament en va encarregar una nova parella a l’escultor de Mataró Josep M. Diamant i Montañés. Foren construïts el 1968 i estrenats aquest mateix any, el diumenge anterior de la Fira de l’Ascensió. Es van batejar amb els noms d’Esteve i Plàcida, fent referència als patrons de la ciutat. Com els Gegants Vells, aquests també estigueren inactius durant bastants anys, degut al seu pes elevat. Arribaren a pesar 110kg. L’any 1987 l’escultor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca els restaurà i els va fer més lleugers, donant-los la imatge que tenen ara (web Món Geganter de Catalunya).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La curiosa desaparició i reaparició dels gegants (recuperats el 1981) va donar peu a què en aquesta edició es celebrés una festa amb el lema “Gegants Perduts”. Durant aquesta celebració i un cop restaurats, els anomenats Gegants Vells es van batejar amb els noms de Cosme i Damiana (Cosme i Damià són els Sants Metges, que tenen una capella al carrer Corró). La història dels gegants perduts i trobats la va recollir en forma de conte l’autor Paco Asensio, amb il·lustracions d’Anna Obon (Laglera, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, l’any 1981, amb la recuperació dels Gegants Vells, va quedar formada la comparsa institucional dels gegants de la ciutat de Granollers. Hi havia dues parelles de gegants principals, i els de 1968 van passar a ser coneguts com els Gegants Grossos (web Gegant.cat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després, el 1983, la Festa Major de Granollers es va renovar completament i se li va donar un nou impuls. Es crearen les colles dels Blaus i dels Blancs, dues colles rivals sobre les quals, des d’aleshores, pivota una festa major singular i tematitzada sobre un episodi històric anecdòtic de la ciutat, relacionat amb una juguesca que van fes dos metres rajolers. A partir d’aquí, es van crear els dos Gegants Rajolers (1989 i 1990), i cadascuna de les dues colles va crear també els seus propis gegantons: els dels Blancs (1993) i els dels Blaus (1995). Aquests nous gegants pertanyen a les dues colles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a Granollers hi ha la colla gegantera de la Ciutat, les Colles dels Blaus i dels Blancs i la Colla del Taller Sarandaca.</span></span></span></p>	41.6024300,2.2836800	440308	4605884		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-whatsapp-image-2024-05-10-at-182314.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-whatsapp-image-2024-05-16-at-135801-3.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic	Inexistent	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96844	Pavelló Municipal d’Esports	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports-0	<p><span><span><span>BARANGUÉ TUSQUETS, Joan (2010). “Pavelló Municipal d’Esports”. Fitxa de l<em>’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble</em>. Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Pavelló poliesportiu, inaugurat l’any 1960, que fou una instal·lació pionera en la seva època. Destacava per la seva arquitectura moderna, i fou el tercer pavelló d’esports en tot l'estat que va tenir una coberta, després dels de Barcelona i Alacant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es caracteritza per una coberta arrodonida suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l’exterior per ambdós costats, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. Als laterals té uns grans finestrals de vidre armat que proporcionen llum interior i separen l’obra vista de les parets i el sostre. L’entrada queda ressaltada per un frontó que sobresurt, recobert de ceràmica vitrificada o gresite. El pavelló comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la pista era inicialment de dues capes de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, fou recoberta amb parquet, cosa que li va donar el nom popular amb què se'l coneix actualment: 'el parquet'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'actualitat funciona com un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol i altres esports. També ha acollit competicions d’altres esports i un bon nombre de concerts i actes socials (fitxa IPA).</span></span></span></p>	08096-492	Carrer de Lluís Companys, 2.	<p><span><span><span>El pavelló es va inaugurar el dia 23 de maig de 1960, durant les fires i festes de l'Ascensió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangué Tusquets, i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost. Inicialment havia de comptar amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme. Els terrenys foren una donació feta l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert, i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres van iniciar-se el febrer de 1959, a càrrec de l'empresa dels senyors Massana i Folch, Materiales y Obras, SA. L'aparellador fou Jaime Agustí Martí. El projecte inicial preveia també un gimnàs, per al qual es comptava amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, el projecte es va ampliar fent l’edificació una mica més llarga, amb una arcada més. La galeria es preveia que tingués una cabuda per a unes 2.000 persones (800 assegudes i 1.200 dempeus). Això va ser possible també per la intervenció de Joan Antoni Samaranch, que presidia la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. La construcció va durar poc més d'un any, i el condicionament dels jardins al voltant d'uns tres mesos. Des del 2002 el jardí porta el nom de Lluís Companys, i compta amb un bust dedicat a qui fou president de la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la memòria dels granollerins 'el parquet' (com es coneix popularment el pavelló) s’associa a la trajectòria del Club Balonmano Granollers, que durant la dècada de 1960 va consolidar-se com a club de referència en la història d'aquest esport. També va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l'any 2000 s’hi van fer treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua, i posteriorment es va impermeabilitzar la coberta (fitxa IPA).</span></span></span></p>	41.6018500,2.2821500	440180	4605820	1959-1060	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Altres	BCIL	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Joan Barangué Tusquets (arquitecte)		98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96864	Casa de l’avinguda de l'Estació del Nord, 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-lestacio-del-nord-2		XX		<p><span><span><span>Casa unifamiliar amb jardí, d’estil modernista, emplaçada al barri de l’Estació del Nord en una zona on trobem també altres habitatges modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació aïllada, que consta de tan sols de planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal té una composició simètrica en base a tres obertures de proporcions verticals, amb tancaments de persiana de llibret. Una imposta de perfil trencat emmarca per la part superior les obertures, contrastant amb un color vermellós respecte a la tonalitat clara del mur arrebossat. El mateix esquema estilístic el trobem a la façana de llevant de la casa, que dóna al carrer de Maria de Palau. Aquí una de les finestres ha estat tapiada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més genuïnament modernista es troba en un acroteri de perfil sinuós amb merlets a les cantonades, recolzat en una treballada cornisa de totxo.</span></span></span></p>	08096-493	Avinguda de l'Estació del Nord, 2	<p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Molt a prop també hi passaven les carreteres de Caldes i de Barcelona. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, hauria estat construïda l’any 1920, seguint l’estil modernista.</span></span></span></p>	41.6122700,2.2785400	439889	4606980	Ca. 1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-c.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	EPA	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		105\|98	45	1.1	1763	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96899	Teatre Auditori de Granollers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-de-granollers		XXI		<p><span><span><span>Edifici d’estètica contemporània, de grans dimensions, destinat a teatre i auditori municipal de Granollers, obra de l’arquitecte Josep Maria Botey. Des de la seva creació, l’any 2002, ha esdevingut un dels equipaments escènics i musicals de referència a nivell local i nacional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici, que ocupa un ampli espai de mitja illa, és de planta més o menys quadrada, trencada als dos angles davanters de la façana principal. Destaca per un disseny que combina l’ús del formigó, el morter, la pedra, el vidre, el coure i el ferro. En la façana principal es configuren dos grans llenços laterals de formigó, de traçat sinuós i sostinguts sobre columnes, que amaguen les vidrieres on hi ha els accessos a l’interior. L’entrada està pensada com a continuació del carrer, com si fos una part més de la ciutat, i això explica el tipus de paviment del hall, amb pissarra de la Xina. Al seu torn, les dues façanes laterals es resolen mitjançant grans llenços inclinats de coure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament compta amb dues sales: la sala Gran amb capacitat per a 728 espectadors, i la sala Petita per a 225. Disposa també d’una sala polivalent (la Sala Oberta), el vestíbul i, a la part de dalt, les oficines i l’espai per a reunions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici inclou una intervenció pictòrica de Josep Uclés als vidres de la façana. L’arquitecte Josep M. Botey l’ha definit com “un gran mirall trencat i pintat amb sentiments contradictoris, màscares i canvis de personalitat...” Així mateix, a les dues baranes de les escales per accedir al primer pis s’hi pot veure una escultura de ferro de Josep Plandiura que representa una serp. </span></span></span></p>	08096-494	Carrer de Josep Torras i Bages, 50	<p><span><span><span>En aquest indret hi havia l’escorxador municipal, que va deixar de funcionar l’any 1987. L’Ajuntament va aprofitar aquesta circumstància per crear un nou i ambiciós equipament que permetés incrementar les programacions d’arts escèniques de qualitat que ja es feien a Granollers. El projecte es va encarregar a l’arquitecte granollerí Josep Maria Botey. L’equip d’arquitectes Bosch-Botey-Cuspinera ja havia fet diverses intervencions destacades a la ciutat, com el nou edifici del Museu de Granollers (1976) o la reforma del Museu de Ciències Naturals - La Tela (1986). El nou Teatre Auditori fou inaugurat el 15 de febrer de 2002. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament és gestionat per Granollers Escena SL, una empresa pública de l’Ajuntament. Al Teatre Auditori hi té la seva seu l’Orquestra de Cambra de Granollers, que promou una intensa activitat musical.<span> U</span>na part de l’edifici acull també l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera des de l’any 2005, centre municipal de formació musical i conservatori de grau mitjà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ciutat disposa d’altres equipaments on també es programa teatre: Llevant Teatre, Casa de Cultura Sant Francesc, Cinema Edison i Sala de concerts Nau B1- Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Per això l’any 2013 va néixer Escena grAn, un ens que coordina en una única cartellera les programacions del Teatre Auditori de Granollers i aquests altres espais escènics i d’espectacles.</span></span></span></p>	41.6109400,2.2867800	440574	4606826	2002	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-vitralls-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-interior-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-escala-oest-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep M. Botey (arquitecte)		98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96960	Casa del Carrer Barcelona, 24	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-24	<p><span><span><span><span>CUSPINERA, Lluís; OLIVERAS, Vicenç; VALLS, Joan; VILA; Lluís ( 2003). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers.</em> Ajuntament de Granollers. Fitxa R.014.</span></span></span></span></p>	XIX	Façana lleument degradada, amb brutícia i pintades	<p><span><span><span>Casa d’habitatges entre mitgeres d’un estil popular/eclèctic propi de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, coronada per una cornisa i barana. L’element que caracteritza la façana són les franges horitzontals d’esgrafiats. Consta d’un sol eix d’obertures, amb buits de proporcions verticals tancats amb persiana de llibret mòbil i balcó amb barana de ferro de barrots i dibuixos.</span></span></span></p>	08096-495	Carrer de Barcelona, 24.	<p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquest edifici s’hauria construït el 1869.</span></span></span></p>	41.6072099,2.2869160	440582	4606412	Ca. 1869	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96960-casa-carrer-barcelona-24-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96960-casa-carrer-barcelona-24-c.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-06-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96961	Dues cases aparellades al passeig de la Muntanya, 26-28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-al-passeig-de-la-muntanya-26-28		XX		<p><span><span><span>Conjunt de dues cases aparellades, emplaçades al passeig de la Muntanya, que es poden considerar representatives d’un tipus de modernisme popular, de característiques molt senzilles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada casa consta tan sols de planta baixa. Les dues façanes, idèntiques, estan formades per una finestra i una porta d’entrada, emmarcades amb motllures d’influència modernista. Les reixes són amb cintes cargolades. A la part superior les dues cases queden unides per un capcer travessat per dos estrets frisos de ceràmica. En aquest espai s’hi incorporen també les obertures de ventilació.</span></span></span></p>	08096-496	Passeig de la Muntanya, 26-28.	<p><span><span><span>Antigament la zona on ara hi ha el passeig de la Muntanya era un gran terreny propietat de Mariano Fortuny. L'any 1894 començà la seva urbanització, segons consta en l'arxiu de l'Ajuntament de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, la casa número 26 hauria estat construïda l’any 1925.</span></span></span></p>	41.6049000,2.2931400	441099	4606151	Ca.1925	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-b.jpg	Inexistent	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		105\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96963	Església de Nostra Senyora de Fàtima	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-nostra-senyora-de-fatima		XX		<p><span><span><span>Església parroquial, construïda a la dècada de 1960 i d’estètica contemporània, que dona servei als barris de la zona nord de Granollers i dels entorns del riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És formada per un cos truncat de planta el·líptica o parabòlica, més un tercer cos situat al sud-oest en el qual s’hi aixeca un alt i esvelt campanar. La façana principal, que dona a un espai enjardinat, es caracteritza per una gran vidriera distribuïda en set franges verticals. S’hi representa la l’aparició de la Verge de Fàtima sobre una alzina. La resta de façanes són llises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És remarcable el campanar, obra de Vicenç Oliveras de l'any 1983. Consta d’una estructura metàl·lica de forma poligonal que sobresurt d’un cos semicircular més ample i que conté al seu interior una escala de cargol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la façana de la vidriera és del mateix color del ciment, mentre que el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro. Les vidrieres són obra de la 'Unión de artistas vidrieros', d’Irún. Són els mateixos que van intervenir a la capella del Santíssim de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers.</span></span></span></p>	08096-497	Carretera de Caldes, 1	<p><span><span><span>La construcció d’aquesta nova església fou impulsada per un grup de feligresos liderats per Maria Palau i Pros, que té un bust dedicat davant de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1961 es beneí la primera pedra de l’obra, duta expressament del Santuari de Fàtima de Portugal. És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l'altar central. El 15 d'agost del 1963 l'arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement aquest nou temple parroquial, obra de Josep M. Palau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 es construí el campanar, obra de Vicenç Oliveras, que fou reformat el 2014.</span></span></span></p>	41.6122500,2.2795900	439976	4606977	1961-1963	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96963-esglesia-fatima-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96963-esglesia-fatima-7.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2024-06-28 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep M. Palau	El campanar té quatre campanes. S’anomenen Andrea (fonedor Guixà, any 1984), Josefa (fonedor Guixà, any 1985), Joaquima i Maria (fonedor Guixà, any 1985), Maria del Roser i Fàtima (fonedor Guixà, any 1984).	98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96987	Pintura mural Educar en la memòria, educar per la pau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-educar-en-la-memoria-educar-per-la-pau		XXI		<p><span><span><span>Mural grafit emplaçat en una façana del jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la Pau) dedicat a la memòria dels bombardeigs durant la Guerra Civil de 1936, tant el de Gernika com els que va patir Granollers en aquesta mateixa contesa. És obra de l’artista Roc BlackBlock i s’inspira en una foto icònica del bombardeig de Bilbao de Robert Capa, així com en altres imatges de l’època, com una escola de la República o un cartell de l’Ajuntament de Granollers per alertar la població. El mural adopta uns tons sèpia que recorden les fotografies originals, amb la representació principal d’una dona i una nena que fugen del perill (recreació de la foto de Capa). En un dels extrems es poden llegir algunes frases o paraules: “Granollers, vila oberta a la pau”, “Pau, diàleg, educació”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural es troba al costat d’un roure que és descendent de l’arbre de Gernika, el qual hi va ser plantat el 2008, el mateix any que es va inaugurar aquest centre dedicat a fomentar la cultura de la pau.</span></span></span></p>	08096-498	Carrer del Rec, 19	<p><span><span><span>El Centre de Cultura per la Pau can Jonch es va inaugurar el 24 de maig de 2008. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika. De l’arbre de Gernika se’n van obtenir diversos plançons que es van distribuir en indrets significatius. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural es va realitzar l’any 2018, coincidint amb els 10 anys de l’obertura del centre de can Jonch. És obra de l’artista Roc Blackblock, i s’inscriu dins del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional (Web Ajuntament de Granollers). Aquest mural, titulat “Educar en la memòria, educar per la Pau” es va inaugurar el 24 de novembre de 2018, el mateix dia que el mural “Refugi”, de Cinta Vidal, que s’inspira en els refugis antiaeris i que està situat a la cruïlla entre els carrers Muralla i Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc Blackblock ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art Serra i Abella, a l'Hospitalet de Llobregat. Es defineix com a il·lustrador 'tot terreny': murs, pell, paper, llenç, formats digitals... És en l'art urbà on ha concentrat i consolidat el seu bagatge per les diferents disciplines gràfiques. El seu treball està estretament lligat als moviments socials i a noves formes d'entendre la ciutat i l'espai públic. Algunes de les seves intervencions més destacades són les façanes de la Biblioteca Mercè Rodoreda, d'Horta Guinardó; del Casal de Joves de Roquetes; del Centre Social Can Vies o del Casal de Joves de Ripollet.</span></span></span></p>	41.6094400,2.2847700	440405	4606661	2018	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96987-casa-adela-mural-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96987-casa-adela-mural-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Roc BlackBlock	Art urbà	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96988	Roure de can Jonch descendent de Gernika	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-jonch-descendent-de-gernika				<p><span><span><span>Exemplar de roure pènol (<em>Quercus robur</em>) que està plantat al jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la pau) i que és descendent de l’arbre de Gernika. Hi va ser plantat l’any 2008, el mateix any que es va inaugurar aquest centre dedicat a fomentar la cultura de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’arbre de Gernika se’n van obtenir diversos plançons que es van distribuir en indrets significatius. Aquest exemplar es troba a la part posterior del jardí, junt a un mural realitzat per l’artista Roc Blackblock que commemora els bombardejos de la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p>	08096-499	Carrer del Rec, 19	<p><span><span><span>El Centre de Cultura per la Pau can Jonch es va inaugurar el 24 de maig de 2008. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 31 de maig de 1938, en plena Guerra Civil, Granollers va patir un bombardeig devastador perpetrat per avions italians sota les ordres de l’exèrcit franquista. Tot i que els objectius havien de ser estratègics a la pràctica les bombes i la metralla van afectar un gran nombre d’edificis del centre de la ciutat, sobretot a la plaça Porxada, on en aquell moment una munió de gent feia cua per abastir-se al mercat. El balanç fou de centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen van ser almenys 226) i uns 165 ferits greus. Un segon bombardeig va tenir lloc al gener de l’any següent, amb desenes de morts. L’episodi va causar un fort impacte a la ciutat i ha estat ben present en la memòria popular dels granollerins.</span></span></span></p>	41.6093600,2.2846700	440397	4606652		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96988-casa-adela-arbre-guernika-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
96989	Ginkgo de can Jonch descendent d’Hiroshima	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginkgo-de-can-jonch-descendent-dhiroshima				<p><span><span><span>Exemplar d’arbre de ginkgo (<em>Ginkgo biloba</em>) que es troba plantat al jardí de Can Jonch (seu del Centre de Cultura per la Pau) i que és descendent de l’arbre d’aquesta mateixa espècie que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima (Japó). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser plantat l’any 2010 i encara és un exemplar jove, que es troba emplaçat en un parterre a la part davantera del jardí.</span></span></span></p>	08096-500	Carrer del Rec, 19	<p><span><span><span>El ginkgo del qual prové aquest exemplar fou dels pocs que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima l’any 1945. Cal destacar que el Ginkgo és una espècie d’arbre arcaica i molt resilent. Considerat un “fòssil vivent” <span><span><span><span><span>d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 l’alcalde d’Hiroshima Takeshi Araki va impulsar la creació del programa Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau), una Organització no Governamental de caràcter consultiu associada al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. En l’actualitat la conformen més 8.000 ciutats de 165 països diferents. En l’àmbit català l’any 2014 es va crear la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. L’aleshores alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va liderar aquesta iniciativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gingko de can Jonch es va plantar l’any 2010. En aquest moment es van fer contactes amb Hiroshima i es van obtenir llavors que foren plantades al viver de Bell-lloc. Els arbres resultants foren replantats en diferents poblacions de Catalunya.</span></span></span></p>	41.6094300,2.2850800	440431	4606660		08096	Granollers	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Simbòlic		2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97011	Refugi antiaeri de l’Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-lajuntament	<p><span><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008). <em>Refugi de Refugis</em>. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010). <em>Granollers, vila oberta a la pau</em>. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), Barcelona, 14 febrer 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, pp. 273-311.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa). 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', a <em>Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa'</em>, Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986). 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1</em>, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 77-82.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la plaça Porxada, vora l’Ajuntament. Igual que la majoria dels que hi ha a Granollers, es tracta d’un refugi del tipus anomenat de mina-galeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per diverses galeries subterrànies, revestides amb totxo, estretes i cobertes amb volta. S’hi accedeix des de l’interior de l’edifici de l’Ajuntament per unes escales que arrenquen de darrera la gran escalinata. La galeria descendeix en forma de ziga-zaga en direcció a la Pedra de l’Encant, al costat de la Porxada. Tenia una altra entrada al costat de la Porxada per facilitar l’accés des del mercat municipal. No es va poder acabar i només la meitat del túnel està revestit.</span></span></span></p>	08096-501	Plaça de la Porxada, s/n.	<p><span><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarentena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></span></p>	41.6081400,2.2874200	440625	4606515	1938-1939	08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97011-refugi-ajuntament-2-segon-tramperecor.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest refugi és visitable, però només s’obre un cop a l’any. Autor de les fotografies: Pere ComellasUn itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis: Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774).	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97019	Torre rodona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rodona	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p>	XIV-XVI		<p><span><span><span>Vestigis d’una torre circular que estava situada a l’angle nord-est del recinte murallat medieval. Originàriament en aquest indret hi havia una de les torres quadrades de la muralla del segle XIV. Aquesta torre va ser refeta en algun moment entre el final del segle XIV i primer terç del XVI, i aleshores es transformà en rodona. Es desconeix el motiu d’aquesta reforma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre que avui es pot veure té una base atalussada. Al seu interior hi ha part del mur nord de l’anterior torre quadrada. Els altres dos murs es conserven en part. Mentre que el de l’est estava al nivell de les primeres files de fonamentació, el sud estava parcialment enderrocat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de torre rodona té paral·lelismes a Sant Celoni i a Hostalric. </span></span></span></p>	08096-502	Plaça de Maluquer i Salvador, s/n	<p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i de Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el camí Ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer de Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta torre rodona, va estar dempeus fins a mitjan segle XIX, ja que el 1859 se n’esmenta l’enderroc per tal d’ampliar la que aleshores s’anomenava plaça del Bestiar, que s’havia reduït, a partir de 1851, pel pas de la carretera. Aquesta torre consta en diversos plànols de mitjans del segle XIX, i també en un dibuix d’aquesta època.</span></span></span></p>	41.6087300,2.2888400	440744	4606580		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Cultural	BPU	2024-06-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Aquesta torre fou descoberta l’octubre de 2009 durant les obres de remodelació de la plaça de Maluquer i Salvador. Aleshores els fonaments de la torre conservats es van deixar al descobert, enmig de la nova pavimentació de la plaça, envoltats per una tanca i bancs, i amb la cobertura d’una plataforma circular. El traçat de la muralla a la plaça és indicat al paviment.Consta de dos plafons informatius.	94\|85	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97021	Adoberia de can Ginebreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/adoberia-de-can-ginebreda		I-XVIII		<p><span><span><span>Ruïnes arqueològiques d’una antiga adoberia situades en ple centre de Granollers, actualment museïtzades i visitables. El jaciment inclou, a més de l’adoberia, vestigis de la muralla i restes de dues torres. Tot plegat forma part del Centre d’interpretació històrica del Granollers medieval, un espai que permet conèixer la transformació de Granollers, des de l’origen romà i medieval fins a l’edat moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia, que és l’única que s’ha conservat de la mitja dotzena que es té constància que existien a la ciutat, n’ha quedat visible la part baixa del complex, coneguda com la ribera. És on tenia lloc la part del procés relacionat amb l’aigua. L’edifici de l’adoberia el formen dos cossos: un de principal, format per una sala amb un pilar central, i un altre d’adossat, més petit, on es situen les basses. Entre les restes s’hi pot veure un pou, un fogó (que servia per esclafar aigua i accelerar així el procés d’adobatge) i els característics clots i basses que servien per als treballs de remull, blanqueig i assaonat de la pell. L’excavació també va permetre documentar el sistema d’evacuació d’aigües residuals mitjançant una claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un dels pocs exemples d’arqueologia industrial excavat a Granollers i una de les adoberies més ben conservades de Catalunya.</span></span></span></p>	08096-503	Plaça de l'Església, 7	<p><span><span><span>Les excavacions han permès documentar en aquest indret restes anteriors a l’adoberia, d’època romana i també alt medieval. S’hi van trobar restes d’enterraments (segles IX-XI) que estarien relacionats amb l’església, situada a pocs metres), els quals al segle XIV es van veure afectats per la construcció de la muralla. De la muralla se’n conserva un tram important en aquest sector. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia de can Ginebreda se’n coneixen referències documentals ja de l’any 1583. Les restes conservades, però, corresponen a finals del segle XVIII i XIX, coincidint amb la darrera etapa d’ús d’aquest complex. És un moment en què comença la centralització de les produccions adoberes en zones com Vic o Igualada. Can Ginebreda és un exemple de petita adoberia de tradició medieval dedicada a la producció i el comerç local, com era el cas de moltes d’altres existents a ciutats medievals com Granollers. Un cop l’adoberia s’abandonà definitivament l’edifici de can Ginebreda va tenir diferents usos. Es va compartimentar i durant molts anys va acollir habitatges, magatzems i establiments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu moment l’adoberia devia formar part d’un edifici de dues plantes, un fet habitual en aquest tipus d’indústria. A la planta baixa s’hi emplaçava la part de ribera, on es portaven a terme tots els processos de neteja, descarnat i adobatge, que tenien l’aigua com a element principal. Aquesta zona solia ser fosca, càlida i humida, amb clots plens d’aigua, calç o excrements d’animals. L’ambient era força incòmode i perillós per treballar-hi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació arqueològica de l’Adoberia de Can Ginebreda va començar a finals de gener de 2005 en el transcurs de les obres de construcció de l’equipament juvenil del Gra, però la importància de les restes documentades va motivar que es canviés el projecte per poder acollir el centre d’interpretació i fer el jaciment visitable. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Adoberia és un espai museogràfic vinculat al Museu de Granollers, obert a finals de l’any 2009 i que va merèixer el Premi Especial Bonaplata de Patrimoni l’any 2010. Avui forma part de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya (informació extreta de la Web del Museu de Granollers).</span></span></span></p>	41.6074600,2.2864800	440546	4606440		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-5.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Modern\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En aquest jaciment s’hi han realitzats diverses campanyes d’excavació arqueològica els anys 2005, 2006, 2007 i 2011.El 2006 es van dur a terme tasques de rebaix del sector intervingut el 2005.El 2006 es va realitzar el desmuntatge d'algunes estructures del jaciment per tal de situar els pilars de fonamentació de micro-pilotatge del nou edifici que s’hi construïa. S’hi van localitzar nivells datats del segle IV-V dC. Es va poder datar el moment de construcció del forn al segle XV. També va aparèixer material d’època romana de finals del I a II dC. El 2007 es van excavar sectors pendents, on es van identificar fases des d’època romana fins a l’actualitat. Concretament, 14 fases, incloent-hi una necròpolis dels segles IX-XI i restes de la muralla del segle XIV.	83\|85\|94\|80	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97121	Carrer Travesseres, 34 / Carrer Muralla, 5 (Necròpolis Nord)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-travesseres-34-carrer-muralla-5-necropolis-nord		ÌII dC. - V dC.	Jaciment destruït.	<p><span><span><span><span>Conjunt de 13 sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Josep Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de construcció d'un edifici plurifamiliar situat entre mitgeres al carrer Travesseres 34 i el carrer Muralla 5, l’any 2005 es va dur a terme una intervenció de control arqueològic que va permetre documentar diverses tombes tard-romanes, així com restes d'època moderna i contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un total de 13 inhumacions. De quatre només se’n va poder documentar la fossa, ja que quedaven ubicades sota d’edificis adjacents. L'orientació de les tombes era oest-est, i en tots els casos el cos estava disposat en decúbit supí, amb els braços a banda i banda del cos. Totes les inhumacions eren d’individus adults, excepte una que podria correspondre a un jove o infant. Dues tombes estaven buides. Tan sols una va presentar aixovar funerari, consistent en una sivella de bronze datada del segle VI dC. Aquesta tomba, una mica més elaborada, consistia en una cista de pedres de mida mitjana i algunes <em>tegulae</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes d'època moderna són una possible estructura de combustió semicircular, una claveguera, quatre pous, cisternes o dipòsits.</span></span></span></p>	08096-504	Carrer Travesseres, 34; carrer Muralla, 5	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores hi havia diverses àrees d’enterraments. A redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la denominada necròpolis nord; entorn del convent de les Josefines hi havia la necròpolis oest. També hi havia una necròpolis sud-oest i sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Així mateix, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p>	41.6093000,2.2865800	440556	4606644		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97121-504-travesseres-34.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	La intervenció arqueològica es va dur a terme el 2005, dirigida per Míriam Esqué, de l’empresa Àtics.	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97128	Carrer Santa Esperança, 16 / Corredor Santa Esperança i Corredor Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-esperanca-16-corredor-santa-esperanca-i-corredor-sant-cristofol		II aC. - V dC.; XIX	Jaciment destruït.	<p><span><span><span>Restes d’un petit forn romà, juntament amb altes que pertanyen ja al segle XIX, que van aparèixer durant una excavació arqueològica preventiva l’any 2007 en un solar al carrer de Santa Esperança, número 16. Posteriorment foren eliminades i soterrades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la intervenció es va fer tres sondejos. En la rasa 1 s’hi va localitzar un petit un petit forn amb part de la graella, la cambra de foc i el <em>praefurnuim</em>. Era de petites dimensions i per això se suposa que era d’ús domèstic. Ja pertanyents al segle XIX van aparèixer una claveguera (tallada per un dipòsit) i un mur. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la rasa 2 s’hi van localitzar tres murs, part d'una claveguera i un dipòsit de l'antiga casa del segle XIX. I a la rasa 3, també dos murs del segle XIX.</span></span></span></p>	08096-505	Carrer de Santa Esperança, 16		41.6075000,2.2884100	440707	4606443		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97128-505-sta-esperanca-16-a.jpg	Inexistent	Romà\|Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Intervencions arqueològiques preventives els anys 2007 i 2008 sota la direcció d’Albert Velasco.	83\|98	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97259	Solar de Càritas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-de-caritas	<p><span><span><span>Amb motiu de la segona fase de re-urbanització del sector de la plaça de l’Església, l’any 2002, es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez. </span></span></span></p>	I dC. - XX	Jaciment ja destruït.	<p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic que inclou restes de diferents èpoques. La més antiga és romana i correspon a edificacions de la vil·la romana de Granollers, concretament de la <em>pars rustica</em> d’aquesta vil·la, que es trobava precisament en aquest indret, al sud de la rectoria. Les dependències de la <em>pars rustica</em> s’estenien entorn d’un pati porticat, del qual se n’han trobat evidències en aquest jaciment i també al de la plaça de l’Església. En aquest indret s’hi documenten també enterraments alt medievals i restes constructives de la vila medieval (incloent-li la muralla) i posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Prèviament en aquest indret hi havia l’edifici de Càritas, a un costat de la plaça de l’Església. L’excavació arqueològica que s’hi va fer l’any 2002, i que es va acabar estenent a tot el solar, va posar al descobert diferents estructures. Les més antigues són d'època romana alt-imperial (s. II dC), i corresponen a murs, sistemes de clavegueram i dipòsits hidràulics que possiblement formaven part d’un mateix edifici de dimensions força grans. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal ressaltar que a l’extrem nord van aparèixer un seguit de basaments quadrangulars, tots construïts amb <em>opus</em> <em>caementicium</em>, lligat amb morter de calç de color rosat. Aquesta estructura formaria part de l’anomenat pati porticat sud. Per tant, en època alt imperial en aquest sector hi havia les dependències rústiques de la vil·la. D’època baix imperial van aparèixer uns pocs murs. D’època romana són també un bon nombre de sitges que van sorgir (més de 40). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l'alta edat mitjana (segles IX-XII) es van documentar un seguit d’enterraments de tres models: tombes amb encaix i fosa d'enterrament, tomba amb encaix i fosa (reaprofitada com a murs i clavegueres) i tomba sense encaix, amb fosa simple i cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corresponent a la baixa edat mitjana es va documentar part de l'entramat urbanístic dels segles XIV-XV, edificat o modificat a partir de l'emmurallament de la ciutat. Es va posar al descobert la muralla, conservada parcialment als límits sud i oest del solar, tot tocant amb els jaciment del CAP i dels Lledoners.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'època moderna es van documentar dos forns construïts amb totxos. D'èpoques posteriors es van localitzar dos edificis. Un datat entre els segles XVIII i mitjans segle XIX. Posteriorment s’hi van construir les Escoles Cristianes (segona meitat del segle XIX), que foren enderrocades durant la Guerra Civil, a causa del bombardeig de 1938. A la dècada de 1950 es va construir l’edifici de Càritas. Una part del solar fou utilitzada com a jardí, i a la resta s’aprofitaren murs anteriors existents.</span></span></span></span></p>	08096-506	Plaça de l'Església, 4	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p>	41.6075800,2.2860000	440506	4606454		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97259-solar-caritas-bracalet-mdg-12893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97259-placa-esglesia-1.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-01-09 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Amb motiu de la segona fase de re-urbanització del sector de la Plaça de l’Església, l’any 2002, es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez.	83\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97271	Solar del CAP	https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-del-cap	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nàrtex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p>	I-XX		<p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. La muralla es troba a l’extrem est de l’edifici, i és accessible des del carrer Ricomà. S’hi pot veure un llenç d’uns 9 m de llarg amb tres espitlleres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000 es van realitzar dos sondejos perpendiculars al traçat de la muralla amb l’objectiu de definir les característiques del fossat. Les estructures documentades a l’excavació van ser les següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una bestorre de la muralla, que es va localitzar al primer sondeig, sota els nivells d’enderroc de l’antiga escola. Només es va posar al descobert el mur occidental que tenia una alçada màxima d’1,10 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fossat de la muralla, que es va trobar al segon sondeig. Devia tenir uns 8 m d’amplada i estava reblert amb materials datats a partir de la segona meitat del segle XVII. L’excavació no va arribar al fons del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una claveguera, situada a uns 8 m de la muralla i en paral·lel, posterior al rebliment del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una sitja just al límit sud del fossat que estava reomplerta amb material romà (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></span></p>	08096-507	Carrer Museu, 16-18 (cantonada amb el carrer Ricomà).		41.6073500,2.2861300	440517	4606428		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-solar-cap-b.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Modern\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. L’any 2000, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta amb aparcament subterrani, s’hi va portar a terme una excavació, sota la direcció de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat al nord amb el del Solar de Càritas, i al nord-oest de l’illa de cases amb el del solar dels Lledoners.	83\|85\|94\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97273	Solar dels Lledoners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-dels-lledoners	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nàrtex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. S’hi pot veure un llenç d’uns 15 m de llarg per 1,2 m de gruix, amb dues espitlleres. Així mateix, a la planta soterrània de la cafeteria adjacent s’hi pot veure el fonament de la muralla per la seva part externa. En aquest punt el terreny feia un desnivell important, de manera que el mur ateny una alçada considerable. La muralla travessava l’actual plaça de l’Església i se’n pot veure la continuació a l’interior de la rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000, en el moment que s’havia de construir el nou edifici, s’hi van realitzar tres sondejos. Els resultats van ser els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la muralla medieval, es va poder comprovar la seva fonamentació, que tenia una potència de 2 m. La muralla s’assentava sobre les argiles naturals, fins arribar al turturà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fossat va ser documentat, però de forma parcial, a causa dels problemes de seguretat que comportava una excavació a tanta profunditat. Es va comprovar que la vall estava excavada al terreny geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer sondeig es va descobrir l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil que travessava la muralla fins arribar al solar veí.</span></span></span></p>	08096-508	Carrer de Sant Jaume, 5		41.6075600,2.2858500	440494	4606452		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-f.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-28 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. Durant la Guerra Civil s’hi va construir un refugi antiaeri a l’extrem nord, sota el marxapeu d’unes escales. Era del tipus galeria i comunicava amb el carrer Barcelona. L’any 2000, prèviament a la construcció d’un nou edifici amb garatge subterrani, s’hi va portar a terme una intervenció arqueològica que va consistir en la realització de tres sondejos a la zona que abans corresponia al pati de les Escoles Cristianes (solar dels Lledoners). La direcció va anar a càrrec de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat a l’est amb el del Solar de Càritas, i al sud-est de l’illa de cases amb el del solar del CAP.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97276	Pati de la rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-rectoria	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p>	I-XX		<p><span><span><span>Jaciment emplaçat a l’actual rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve que abasta restes de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana, concretament a la zona del peristil. Les segones corresponen bàsicament a la muralla del segle XIV. Actualment les restes al subsòl són visibles en una sala de la rectoria, protegides sota una superfície de vidre, i un bon tram de muralla queda al descobert en una paret del vestíbul de l’edifici. Cal ressaltar que són les restes arqueològiques més ben conservades i adequades de Granollers, a par de les que es troben a l’adoberia de can Ginebreda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme els anys 2000 i 2001 l’àrea va ser dividida en dos sectors, separats per la presència de la muralla: el sector 1 (o zona intramurs) i el sector 2 (o zona extra murs). Al sector intramurs la seqüència estratigràfica era d’una potència de dos metres fins al sòl geològic. S’hi van documentar diferents estructures i àmbits d’habitació que corresponen a diferents cronologies, des d’època romana fins a la contemporània, les qual es troben entrellaçades amb una certa complexitat. Son les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una galeria subterrània d’època contemporània que estava relacionada amb l’última ocupació de la caserna militar de Sant Carles. Aquesta caserna se situava dins l’espai que actualment ocupa el mercat de Sant Carles. Fou construïda a mitjan segle XIX i utilitzada fins a l’any 1968.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques a partir de les quals es va poder establir l’hipotètic traçat d’una via medieval. Les canalitzacions documentades pertanyen a diversos moments cronològics, des d’època romana fins a la contemporània. Presenten una complicada interpretació a causa dels successius reaprofitaments de la xarxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una bestorre d’època baix medieval situada a l’extrem nord-oest del sector. A diferència d’altres bestorres localitzades a Granollers, aquesta no era quadrada sinó que presentava el mur de tancament nord amb una longitud major, ja que la muralla en aquest sector es desviava en direcció nord-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enterraments d’inhumació corresponents a l’època tard antiga o a l’alt medieval. Són inhumacions en fossa simple. L’absència d’aixovar impedeix una adscripció cronològica més acurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Diverses estructures murals, instal·lacions hidràuliques i d’emmagatzematge d’època romana. Dins les estructures construïdes destaca l’existència d’uns basaments de planta quadrangular identificats amb una estructura porticada. Formarien part de l’anomenat pòrtic nord, que correspon al peristil de la vil·la romana. Pel que fa a la zona d’emmagatzematge, cal destacar que algunes de les sitges estaven farcides per materials d’època alt imperial, per això es van situar, preliminarment, dins d’aquest període. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sector 2 (extramurs) l’objectiu era documentar l’existència del fossat o vall de la muralla baix medieval. La intervenció es va plantejar a partir de cinc sondeigs, que van donar com a resultat preliminar l’existència d’una llarga i complicada estratigrafia que incloïa els següents elements:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructures pertanyents a l’antiga caserna militar de Sant Carles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un estrat d’anivellació datable entorn del segle XVIII i que presentava nombroses intrusions contemporànies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fossat de la muralla baix medieval, localitzada al sondeig núm. 5. Estava reblert per un estrat format entorn del segle XVII, moment, doncs, en què el fossat es va amortitzar. El fossat estava excavat al terreny natural i presentava unes dimensions d’uns 7 m d’amplada per 2,50-3 m de fondària. El seu traçat és força paral·lel al de la muralla. La seva tipologia correspon a un fossat amb secció en forma de U, amb un vessant més elevat que correspon al costat més pròxim a la muralla (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p>	08096-509	Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església.	<p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La <em>pars urbana</em> tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></p>	41.6080600,2.2858700	440496	4606507		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-muralla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-muralla-1.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	Les troballes de la Rectoria es van començar a documentar l'any 1959, durant l'edificació de l'actual rectoria. Llavors ja es van documentar diversos murs i paviments romans, així com una base de columna feta amb gres.Amb motiu de la construcció d’un nou edifici parroquial, es va fer un seguiment de les obres al solar. L’aparició de nombroses estructures arquitectòniques va obligar a fer una excavació en extensió, que es va portar a terme en diverses fases, entre els anys 2000 i 2001. La direcció de les excavacions va anar a càrrec de J. A. Cantos (primera fase) i Albert Martín (segona a setena fase). L’any 2003 se’n va fer la consolidació.	83\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97304	Carrer de Barcelona, solar B1 i B2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-solar-b1-i-b2		I-XX	Jaciment destruït en edificar-se els edificis actuals.	<p><span><span><span>Jaciment emplaçat en una illa de cases de recent construcció a l’inici del carrer de Barcelona on s’hi va fer una excavació que va permetre documentar en el solar diferents fases d’ocupació, des d’època romana fins a l’actualitat. Són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase romana: d’aquesta època no s’han trobat estructures però sí uns grans retalls del subsòl que evidencien un nivell d'ocupació. El primer rebaix es va localitzar en l'extrem oest del solar i contenia una gran quantitat de ceràmica romana, des de restes de sigil·lada sud-gàl·lica fins a produccions africanes de diversos tipus. Van aportar una cronologia que va des de finals del segle II a la primera meitat del segle III dC. Un altre retall ocupava la meitat est de l'extrem nord, prop de l'antic carrer del doctor Guillamet, i el tercer retall, de menors dimensions, era emplaçat en l'extrem sud-est del solar. Aquests elements pertanyen a la vil·la romana de Granollers. Possiblement a la <em>pars rustica</em> d’aquesta vil·la, que és la que es troba a la zona sud de la plaça de l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cementiri alt medieval: Es concentra a l'extrem est del solar. Les troballes consten de set inhumacions amb esquelet en posició decúbit supí, les cames i els braços estirats i el cap orientat a l'oest. Cap d'elles tenia aixovar funerari i només en una s'ha pogut identificar la forma antropomorfa de la fossa. La seva cronologia no ha quedat precisada, però per comparació tipològica amb les tombes properes de Granollers més ben conegudes (el solar de Càrites i la plaça de l'església) es podrien atribuir als segles IX - XI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase baix medieval: L’espai és utilitzat com a lloc d'emmagatzematge de gra. Així ho evidencien set sitges. Les més modernes s'amortitzen a finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, però d'altres presenten únicament ceràmiques en verd i manganès, que indiquen una datació del segle XIII-XIV. Aquesta fase s'ha de relacionar amb altres sitges que s'han localitzat a l'entorn de l'església de Sant Esteve.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase d'urbanització: A finals de segle XIII i principis del XIV s'inicia la urbanització de la zona, com a raval al carrer Barcelona i constituint-se el carrer Guillamet. La casa més antiga s'ubicà a l'extrem oest i un fragment de mur constata una de posterior al sector nord-est coneguda com la casa del vi pel fet d’haver acollit una taberna. La segona gran fase constructiva es desenvolupa al voltant del segle XVII. Diverses estructures, murs, paviments, dipòsits, canalitzacions i pous així ho testifiquen. Aquestes cases es mantenen en peu fins a principis del segle XXI, quan es van enderrocar per construir-hi nous edificis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fàbrica de gel dels anys 1940 (solar B2): en l’excavació qualificada com a solar B2 es va documentar aquesta fàbrica de gel, construïda durant els anys 1940 i enderrocada el 1991.<br /> El febrer de 2006 es va dur a terme la intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge d'aquestes estructures i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.</span></span></span></p>	08096-510	Carrer Barcelona, 10 (illa de cases entre el corredor de Sant Cristòfol i l'antiga plaça del doctor Guillamet).		41.6075000,2.2868400	440576	4606444		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97304-placa-guillamet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97304-placa-guillamet-2.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 2005, amb motiu de la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques preventives i finalment l’eliminació de les restes d'època romana, baix medieval, moderna i contemporània. L’any 2006 es va dur a terme una altra intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge de la fàbrica de gel i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.En aquesta fitxa hem ajuntat els dos jaciments, que consten per separat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA 14286 i CCAA 14905), ja que es tracta del mateix solar i els resultats són pràcticament idèntics.	83\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97339	Carrer de Santa Elisabet, números 3-5 i 7-9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-elisabet-numeros-3-5-i-7-9		I dC. - XX	Restes arqueològiques destruïdes després de les obres.	<p><span><span><span>Jaciment que es coneix fruit de les excavacions realitzades els anys 1999 i 2003, motivades per obres en les respectives cases, que són adjacents, les qual van permetre documentar restes escadusseres d’època romana, estructures diverses d’època medieval i cases d’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació realitzada l’any 1999 a la casa número 7-9 partia de la identificació de diverses sitges que havien quedat visibles al solar. Tres es trobaren gairebé buides, amb un rebliment modern a la base, i les altres tres estaven plenes de runa moderna. Totes presentaven les mateixes característiques tipològiques: excavades al sòl natural d'argiles, amb una boca d'uns 40 cm d'ampla i uns 40 cm de coll. Algunes de les sitges estaven comunicades entre si. La responsable de l’excavació les atribueix a l’època romana. Es tractaria d’una zona d’emmagatzematge que formaria part de la vil·la romana de Granollers; concretament de la <em>pars fructuaria</em> de la vil·la, igual com d’altres zones amb sitges que s’han trobat entorn del nucli central de la vil·la, que es troba a la zona de l’església parroquial. Cal recordar que en època romana per aquesta zona hi passava una via romana que anava cap a Vic. És el posterior camí Ral, el qual originàriament sembla que discorria més aviat pel carrer Catalunya; és a dir, una mica més a l’oest que l’eix format pels carrers de Santa Elisabet i de Corró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 es va realitzar una excavació a la casa veïna, número 3-5 (llibreria la Gralla) que s’acabà estenent a tot el solar. S’hi van documentar les següents fases:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana: no se’n van trobar restes estructurals, però sí algun fragment de ceràmica (africana de cuina i àmfores indeterminades) que es trobava com a element residual a l’interior de sitges alt medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Època alt medieval (segles IX - XI): Es van localitzar un seguit de forats de pal coberts per una capa rubefactada i sitges d'emmagatzematge, associades a fragments ceràmics grollers amb total absència de ceràmica vidrada i, tal com hem dit, amb algun fragment esporàdic i molt rodat de ceràmica romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època medieval i indeterminada (aproximadament entre els segles IX-XVII): Estructures de fonamentació difícils de definir, disperses i sense contacte entre si. Associats a aquestes estructures de fonamentació s’hi van localitzar un seguit de forats de pal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època baix medieval (segles XIV - XV): Van aparèixer un seguit d'estructures situades a la banda est del solar; un dels murs (la façana nord-est al carrer Santa Elisabet) de pedres i morter de calç, va estar en funcionament fins al moment de l'enderroc previ a la intervenció arqueològica. Continua en ús uns metres més al nord, com a façana de l'immoble número 7 del carrer de Santa Elisabet. L'època baix medieval és un moment d'intensa activitat constructiva i es va caracteritzar per una ràpida amortització d'estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època moderna: Conjunt d’estructures del segle XVII que presenten un bon estat de conservació. Corresponen a un espai domèstic, amb les seves diferents funcions: zona d'evacuació amb latrines i fossa sèptica, zona d'accés al pis superior, passadís que connecta la cuina amb el porxo, etc. Cal destacar que el sistema de clavegueram s'organitza entorn de fosses sèptiques i pous morts interiors, ja que no existia un sistema públic d’evacuació d’aigües.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època contemporània: Es reutilitzen i s’adeqüen les construccions anteriors.</span></span></span></p>	08096-511	Carrer de Santa Elisabet, 3-5 i 7-9		41.6087622,2.2877336	440651	4606584		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97339-511-sta-elisabet-3-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97339-511-santa-elisabet.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L'any 1999 es va realitzar una intervenció preventiva a la finca del carrer Santa Elisabet, números 7-9, a causa de les obres d'enderrocament dels edificis situats en aquest solar on, després de l’enderrocament, s’hi veien unes sitges. La intervenció va anar a càrrec de membres del Museu de Granollers, sota la direcció de Carme Subiranas.L‘any 2003, amb motiu de les obres d'ampliació de la llibreria La Gralla (números 3-5 del carrer) es va fer una intervenció arqueològica preventiva, ja que les obres comportaven rebaixos de terres. Es va fer en dues fases, i la direcció va anar a càrrec de Daniel Giner.	83\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97343	Carrer de les Travesseres, 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres-32		VI-VIII	Les restes es trobaven en un estat regular, i foren destruïdes en la construcció de l'edifici.	<p><span><span><span>Part d’una necròpolis d’època visigoda (entre els segles VI i VIII) que es va documentar en una excavació feta l’any 2008 al solar de la casa número 32 del carrer de les Travesseres. Es troba en un entorn on ja hi ha documentats un bon nombre d’enterraments que tenen una cronologia imprecisa, tal vegada d’època tard-romana o visigoda. És l’anomenada Necròpolis Nord, situada entorn de la via romana que anava cap a Ausa (Vic) i que transcorria per l’actual carrer de Catalunya. Les sepultures excavades en aquest jaciment són de fosa simple o en cista. Es creu que es tractaria d’una àrea d’enterrament d’una població rural i poc cristianitzada, que encara mantindria rituals pagans. La pobresa dels aixovars trobats i l'absència de materials ceràmics fan pensar que es tractaria d'una població de majoria indígena hispanoromana barrejada amb elements de població visigoda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació va consistir en la realització de diversos sondejos. En el sondeig número 4 es van evidenciar dues tombes afectades per construccions posteriors. No es van excavar, però es tractava de dues fosses simples. També es va documentar una possible sitja amb material ceràmic dels segles I-III dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sondeig número 8 es van trobar tres estructures funeràries. La unitat funerària número 3 constava d'una caixa del tipus cista elaborada a base de pedres i fragments de maons i teules. La fossa era de planta rectangular. Contenia les restes en mal estat d’un infant (10-12 anys) i s’hi va trobar una sivella de cinturó de bronze. L'enterrament número 4 era una fossa simple de planta ovalada, parets rectes i fons còncau. Hi havia enterrat un infant entre 6 i 8 anys. La Unitat funerària 5 estava formada per una fossa de planta rectangular, secció cúbica i fons pla sobre la qual es construí una caixa amb material constructiu. Hi havia les restes d'un infant d'entre 5 i 6 anys.</span></span></span></p>	08096-512	Carrer de les Travesseres, 32		41.6092184,2.2866312	440560	4606636		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97343-512-travesseres-32-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97343-512-travesseres-32-b.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 2008 es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva sota la direcció d’Esther Medina Guerrero, de l’empresa Àtics. Va ser motivada per unes obres de reforma de la finca que ocupa el número 32 del carrer de les Travesseres. Al costat de la finca hi ha els límits de la vil·la romana de Granollers. Així mateix, el jaciment es troba en una àrea d’enterraments que s’ha qualificat com a Necròpolis Nord.	87\|85	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97348	Carrer de Barcelona, 3-5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-3-5	<p><span><span><span>VILARDELL, Adriana; SALVADÓ, Iván (2009<em>). Intervenció arqueològica i estudi arqueoconstructiu al carrer de Barcelona, nº 3 i 5</em>. Estrats (treball inèdit).</span></span></span></p>	I dC. - XX	Restes arqueològiques tapades o destruïdes	<p><span><span><span><span>Jaciment conegut per una intervenció arqueològica realitzada els anys 2007-2008 amb motiu d’unes obres als edificis número 3-5 del carrer de Barcelona. Va posar de manifest diverses sitges d’època romana i va permetre documentar les construccions d’època medieval i moderna que van precedir les cases actuals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van realitzar un total de 26 sondejos, repartits en les dues finques. L’evolució del conjunt es va determinar en les següents fases:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase romana-medieval (segles I-XII): En ambdues finques es localitzen restes de sitges. Es van documentar fragments de ceràmica comuna oxidada i reduïda, així com uns pocs fragments de t<em>erra sigil·lada</em> africana A i àmfora bètica. Les sitges formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament d’un dels sectors de la <em>pars fructuaria</em> o d’emmagatzematge, en aquest cas situada al sud del nucli residencial principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase medieval (segles XIII-XV): Es detecten les primeres construccions (part del casal de Vilatorta) amb planta baixa i dos pisos. D'aquesta etapa es localitzen restes de sitges de planta circular i secció globular, forats de pal i encaixos amb materials del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase moderna (segles XV - XVII): Es detecten restes de la xarxa de clavegueram, murs, nivells d'ús i paviments de morter de calç, de rajoles en forma de mosaic i una fresquera (amortitzada entre els segles XVII-XVIII). En aquest moment els grans casals s'havien compartimentat en diversos habitatges. Aquesta dinàmica va canviar durant el segle XVII, quan totes les petites propietats van tornar a quedar sota un mateix propietari que va unificar les construccions. Entre </span>1592 i 1595) s’anul·la un carreró que amb anterioritat comunicava la plaça del doctor Guillamet amb el carrer Portalet. Es tractaria d’un carrer que podria tenir els baixos de les cases porticats, tal com suggereix l’arc que es conserva a la part posterior. Aquests porxos es trobaven també en diverses places de Granollers que tenen relació amb el mercat. En aquest moment es construeix l’actual casa número 5, de dues plantes, que ocupa l’espai de l’antic carreró. Tal com indica la inscripció, és la casa de Francesc Mas. La parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase contemporània (segles XIX - XX): Diversos paviments de rajola, així com l'estrat d'amortització que anivellaria l'espai per poder construir nivells de circulació. També restes d'una claveguera.</span></span></span></span></p>	08096-513	Carrer de Barcelona, 3-5.	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La <em>pars urbana</em> tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval les cases del carrer de Barcelona número 3-5 quedaven a l’interior del recinte murallat, al límit sud, d’on sortia el camí Ral que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona). Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.</span></span></span></p>	41.6076862,2.2871073	440599	4606465		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97348-514-barcelona-5.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 2007 i 2008, amb motiu d’unes obres als edificis número 3 i 5 del carrer, es va realitzar una intervenció preventiva en dues fases, sota la direcció d’Adriana Vilardell, de l’empresa Estrats. En la primera fase es va realitzar un estudi arqueo-constructiu dels edificis per tal d'identificar i documentar tots aquells elements rellevants. La segona fase va consistir una excavació arqueològica del subsòl.	83\|85\|94\|98	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97381	Estructures del Carrer Museu i Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-carrer-museu-i-barcelona	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p>	I dC. - XIV	Restes cobertes i probablement destruïdes	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic que ha proporcionat restes de diferents èpoques: uns forns d’època romana i un possible pont associat a la muralla medieval. <span>Pel que fa als forns, formarien part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la<em> pars fructuaria</em> de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En efecte, en aquesta zona ja es tenia notícia de l’existència de diferents forns romans. Durant l’excavació del 2009 a la cruïlla entre els carrers Museu i Barcelona, i al carrer Museu, a l'alçada del número 5, s’hi va documentar restes de terra rubefacta en dos punts. Possiblement es tractaria de dos forns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, en el tram entre carrer Museu i Sant Cristòfol s’hi van documentar tres forns excavats directament en el sòl geològic, amb les parets rubefactades, que en la majoria de casos es van conservar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que en cap dels casos no es va trobar material que aportés una cronologia, existeixen notícies de Josep Estrada (1955) que parla de forns d'època romana en aquesta zona. Tal com hem dit, entre els carrers de Barcelona i de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'altra banda, a la zona també es va localitzar un mur amb dues arcades, fets amb carreus de granit, i dues pilastres adossades. Els responsables de l’excavació consideren que es podria tractar d’un dels ponts per creuar el fossat de la muralla i poder accedir a l’interior del recinte per un dels portals en època medieval. El lloc es troba molt proper al portal de Sant Cristòfol, del qual sortia el camí Ral que es dirigia cap a Barcelona.</span></span></span></p>	08096-514	Carrer del Museu cruïlla amb carrer de Barcelona; carrer de Barcelona, 5; tram carrer del Museu i carrer de Sant Cristòfol.	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents <em>(pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La <em>pars urbana</em> tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època medieval l’actual carrer del Museu i carrer Nou quedaven just fora del recinte murallat. El portal de Sant Cristòfol es trobava uns metres al nord, a la cruïlla entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Barcelona. D’aquí en sortia el camí Ral que anava cap a Barcelona. Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.</span></span></span></span></p>	41.6071200,2.2869900	440588	4606402		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97381-514-barcelona-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97381-514-cruilla-barcelona-museu-3.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 2009, quan es va convertir aquesta zona de vianants s’hi van fer obres per instal·lar-hi nous serveis i re-pavimentar els carrers. Aleshores es van realitzar dues intervencions arqueològiques preventives, dirigides per Sabina Ballbé i Pau Calvet respectivament.	83\|85\|80	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97384	Muralla carlina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-carlina	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 7, pp. 129-133.</span></span></span></span></p>	XIX	Restes ja destruïdes.	<p><span><span><span>Petit tram de l’anomenada muralla carlina, construïda amb motiu de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que es va poder documentar durant unes obres en un tram del carrer Muralla. És una de les poques restes documentades d’aquesta muralla, però actualment ja no es conserva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, en el seguiment que es va fer en aquest sector l’any 1982 es va poder documentar per sota del paviment de l’edifici existent fins aquell moment un tram de la muralla carlina, d’uns 50 cm d’alçada. El parament era fet de còdols, amb presència de material constructiu, lligat amb morter de calç i sorra. Segons es va poder observar, la muralla ja havia estat seccionada feia molts anys.</span></span></span></p>	08096-515	Carrer Muralla, 1-17	<p><span><span><span>Al segle XIX la muralla medieval de Granollers va ser reforçada i ampliada amb motiu de les Guerres Carlines i, paradoxalment, també enderrocada en els períodes sense conflicte bèl·lic per facilitar el creixement urbanístic de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte, el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p>	41.6096500,2.2864700	440547	4606683		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97384-515-muralla-carlina-b.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 1982 l’arqueòleg Jordi Pardo, amb altres membres de l’Àrea d’Arqueologia del Museu de Granollers, va efectuar un seguiment de les obres que es van portar a terme al carrer de la Muralla, entre els números 1 i 17.	98	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97385	Carrer del Portalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portalet-0		XIV	Restes probablement força arrasades.	<p><span><span><span>Jaciment fruit de diverses intervencions de seguiment i control arqueològic que han permès documentar restes molt escadusseres de la muralla medieval de Granollers (segle XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En unes obres realitzades el 1975 al carrer del Portalet, concretament entre els corredor de Sant Cristòfol i el carrer Nou, l’estudiós Eustaqui Casals hi va identificar unes parets. Segons Casals, en destacava un mur molt ample que anava en direcció est-oest fins a introduir-se per sota de l’edifici existent. Aquest mur podria correspondre a la muralla medieval. A l’extrem sud del sector hi va aparèixer un altre mur que també anava en direcció est-oest i que presentava continuïtat amb la casa de can Ripoll. En aquest tram hi va recollir algun fragment de teula romana (<em>tegulae</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra intervenció arqueològica a la zona realitzada l’any 2008 va permetre documentar en diversos sondejos d’aquest sector la fonamentació de la muralla del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I encara, en una intervenció realitzada el 2013 es va documentar tan sols un fonament petit de la muralla del segle XIV. Es creu que en aquesta plaça hi havia situada una torre quadrada de la muralla, però en aquesta intervenció no es va poder localitzar.</span></span></span></p>	08096-516	Carrer del Portalet (cruïlla amb el corredor de Sant Cristòfol).		41.6073600,2.2874900	440630	4606428		08096	Granollers	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres		2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 1975, amb motiu d’unes obres per a la instal·lació d’un cable elèctric, Eustaqui Casals va documentar restes molt malmeses de la muralla.L’any 2008 s’hi va portar a terme una intervenció preventiva: carrer del Portalet 13-15, cantonada corredor de Sant Cristòfol (CCAA 20780).L’any 2013, amb motiu d’unes obres per al soterrament de la línia elèctrica, es va realitzar una petita intervenció arqueològica preventiva, sota la direcció de Damià Griñó: carrer del Portalet (CCAA 21199).		1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97386	Carrer Santa Anna, 23	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-anna-23		I - V dC.	Jaciment destruït.	<p><span><span><span>Segons informació proporcionada per l’arqueòleg Jordi Pardo, l’any 2000 fou enderrocada la casa existent al carrer de Santa Anna, 23, per construir-hi un nou edifici. Entre les terres que les màquines extragueren s’hi van observar restes de paviment d’<em>opus signinum</em>, fragments de marbre de Carrara, ceràmica comuna romana, sigil·lada sud-gàl·lica, fragments de teula, de pissarra negra, ossos, pedra marès i fragments d’àmfora de la tarraconense.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment estaria relacionat amb les restes que es van documentar a partir de l’any 1947 i que, en conjunt, s’han denominat antiga presó. Es tracta de la <em>pars urbana</em> de la vil·la romana de Granollers (fitxa PEPPA d’arqueologia núm. 47).</span></span></span></p>	08096-517	Carrer de Santa Anna, 23		41.6086600,2.2862500	440528	4606574		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97386-517-santa-anna-23-jaciment-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97388	Serra de Llevant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-llevant		XXV aC. -V dC.	Diversos jaciments en un estat de conservació desigual, en general força arrasats.	<p><span><span><span><span>La Serra de Llevant és una àrea d’expectativa arqueològica d’alt interès per la quantitat de notícies existents i per les característiques dels materials documentats. Si bé ja han estat descrits en les respectives fitxes tot seguit n’oferim un resum:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons J. Estrada (1993:75) prop de la casa del cal Jardiner, concretament “als terrenys del forn, s’hi recull ceràmica republicana romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d’àmfora, fragments de terrissa de tres capes –de cuita ibèrica, vores de gerra, etc.”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner I: l’excavació efectuada el 1993 va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s’hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner II: amb motiu de les obres de construcció de la carretera B-40 va efectuar-se diverses excavacions que van permetre documentar una fossa excavada que es pot situar al període del neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Carena de cal Jardiner. A la prospecció efectuada el 15 de maig de 1947 Estrada especifica que va recollir ceràmica grollers pre-ibèrica i escòries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forn d’en Colomer: Segons Estrada, aquest forn era prop de la casa de cal Jardiner. A la zona hi va recollir ceràmica romana d’època republicana, amb fragments de ceràmica campaniana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En altres prospeccions efectuades per Estrada a la zona va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d’època romana republicana. L’any 1961 Vicenç Garriga va lliurar-li fragments de vasos de ceràmica ibèrica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Camí d’en Pep Julià: al llarg d’aquest camí Estrada va poder veure restes ceràmiques de diverses cronologies, com ara comuna oxidada romana, sigil·lada africana i ceràmica vidriada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les similituds de materials arqueològics i a la seva proximitat, és possibles que els jaciments anomenats Bòbila l’Estrella, Forn d’en Colomer, d’en Ribes o de cal Jardiner corresponguin a un mateix jaciment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, Josep Estrada també esmenta diverses troballes més o menys en aquesta zona: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>15 de maig de 1947: esmenta la troballa de dues monedes, ceràmica campaniana, comuna ibèrica, vores de gerra, etc. Concretament, les monedes es van trobar al </span><span><span><span><span><span>costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Són una moneda ibèrica d’Iltirkesken (Lleida) i l'altra d'Eusti (Caldes de Montbui).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 20 de febrer de 1948 esmenta la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica pintada i comuna de cuina.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 21 de gener de 1951: esmenta la troballa d'un forn de perfil acampanat i d'uns 3 m de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s'esmenta l'aparició de parets, teules i alguns fragments de terrissa. En destaca ceràmica pintada ibèrica. </span></span></span></span></p>	08096-518	Sector est del terme municipal. Entorn de la casa de Jardiner.		41.5942600,2.2936900	441135	4604970		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-serra-llevant-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-97-cal-jardiner-ii-a.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2024-06-28 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		78\|79\|80\|81\|83\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97422	Carrer de Sant Jaume, 15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-15	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers, p. 9.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SALVADÓ JAMBRINA, Iván (2003). <em>Intervenció arqueològica al carrer [Sant Jaume], 15</em>. Estrat (treball inèdit).</span></span></span></p>	II aC. - XV	Jaciment destruït amb la construcció del nou edifici.	<p><span><span><span>Jaciment situat al carrer de Sant Jaume que va permetre documentar restes escadusseres d’època antiga i posteriors, però que és important perquè és el testimoni més clar fins el moment d’un assentament ibèric anterior a l’establiment de la vil·la romana de Granollers. Això posa de manifest que aquesta gran vil·la, fundada al segle I dC, es va emplaçar en un indret on ja hi havia un assentament anterior. El solar número 15 es troba en ple centre de la ciutat, just on s’emplaçava la pars urbana de la vil·la romana, i cal recordar que en altres jaciments al centre de la ciutat s’han trobat materials fins i tot prehistòrics, de manera molt puntual i testimonial, però suficient per indicar un origen força antic del nucli de Granollers. Els resultats de l’excavació que es va realitzar en aquest solar l’any 2003 van determinar les següents fases d’ocupació:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (ibèrica): Documentada tan sols a través de retalls i estructures negatives, però amb material ceràmic que es situa a la primera meitat del segle II aC; és a dir, en la fase final de la cultura ibèrica, ja en època republicana. Els fragments més característics són ceràmica Campaniana A i àmfora itàlica. El responsable de l’excavació considera que es tractaria d’un petit assentament ibèric de caràcter rural a la plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (romana o alt medieval): Es va documentar una inhumació que podria estar relacionada amb la necròpolis veïna de can Trullàs (d’època romana) o bé amb la sagrera de l’església (alt medieval).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (època moderna): Es documenten restes escadusseres d’algunes estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (segle XIX): A finals del segle XIX o començaments del XX la l’activitat constructiva va acabar de degradar les restes arqueològiques.</span></span></span></p>	08096-519	Carrer Sant Jaume, 15	<p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli. Les restes trobades al carrer de Sant Jaume 15 posen de manifest els antecedents ibèrics d’aquest assentament. Al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></p>	41.6068900,2.2858300	440491	4606377		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97422-519-sant-jaume-15.jpg	Inexistent	Ibèric\|Romà\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda	L’any 2003, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta al solar 15 del carrer de Sant Jaume, es va realitzar una intervenció arqueològica, dirigida per Iván Salvadó.	81\|83\|85	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97550	El regal i la força de l’equip	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-regal-i-la-forca-de-lequip		XXI		<p><span><span><span>Escultura urbana emplaçada a la rotonda del passeig del Besòs amb la carretera de Caldes, obra de l’artista Llucià González.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dues grans planxes d’acer corten de forma rectangular i corbades. Al davant, vist de la part de ponent, hi ha una placa d’acer corten amb una creu, les quatre barres i, per davant seu, una placa de granit de la qual surt una pilota de futbol de ferro i, a sota, la dedicatòria amb l’escut municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument es va fer l’any 2003, en commemoració de la XVII trobada mundial de penyes barcelonistes.</span></span></span></p>	08096-520	Rotonda del passeig de la Conca del Besòs amb la carretera de Caldes.		41.6114200,2.2819000	440168	4606883	2003	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97550-regal-i-la-forca-de-lequip-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97550-regal-i-la-forca-de-lequip-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Llucià González		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97633	Panteó de Joan Torras i Bergé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-torras-i-berge		XX		<p><span><span><span>Tomba o panteó de Frederic Torras i Bergé, emplaçada al cementiri municipal de Granollers, concretament a un costat de la rotonda central de la part antiga, formant part d’un grup de cinc panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. Els elements formals i compositius d’aquest conjunt s’emmarquen dins del llenguatge modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó consta d’una superfície plana rectangular on hi ha la làpida de la tomba (amb la inscripció: “Familia de Juan Torras Bergé”), i, al fons, l’escultura d’un àngel sobre un pedestal circular on consta la firma d’E. Clarasó. L’escultura representa un àngel alat, amb cos femení, que té la mà dreta alçada tot assenyalant el Cel. El pedestal és guarnit amb flors sepulcrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’altre extrem d’aquest conjunt de tombes hi trobem la que correspon al germà de Joan, Frederic Torras i Bergé, amb una configuració molt semblant i establint un diàleg amb la primera. Els dos sepulcres estan presidits per sengles escultures d’Enric Clarasó. Un dels àngels aixeca una creu cap al Cel amb la mà esquerra, i l’altre assenyala el Cel amb la dreta. </span></span></span></p>	08096-521	Cementiri municipal de Granollers.	<p><span><span><span>L’autor de l’escultura és Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 – Barcelona, 1941). Fou un escultor modernista i pròxim també al simbolisme, amb un estil que s’ha relacionat amb el de Josep Llimona. Precisament, Llimona és l’autor de l’escultura que es troba a la tomba central d’aquest conjunt del cementiri de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Torras està vinculada a la indústria tèxtil de Granollers des de mitjan segle XIX. L'any 1842 hi ha documentat un teixidor de cotó de nom Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras que té una fàbrica amb 17 telers. Entre 1891 i 1900 l'empresa, que havia assolit una notable dimensió, va adquirir la denominació social Frederic i Joan Torras i, des de 1901, només Frederic Torras Bergé. La fàbrica va continuar amb els seus descendents fins que va tancar, l'any 1963.</span></span></span></p>	41.6089126,2.2996290	441643	4606592		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97633-cementiri-tomba-joan-torras-berge-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97633-cementiri-tomba-joan-torras-berge-1.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Enric Clarasó i Daudí (escultor)		105\|98	47	1.3	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97636	Panteó de la família Ciuró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-ciuro		XIX		<p><span><span><span>Tomba o panteó de la família Ciuró amb escultura de Josep Llimona. Està emplaçada al cementiri municipal de Granollers, concretament a la rotonda central de la part antiga, formant part d’un grup de cinc panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. Els elements formals i compositius d’aquest conjunt s’emmarquen dins del llenguatge modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó consta d’una superfície plana rectangular, on hi ha la làpida de la tomba (amb la inscripció: “Familia Ciuró. RIP” i una creu patent), i, al fons, un conjunt escultòric amb una figura femenina amb actitud abaltida que seu damunt d’un sarcòfag de formes suaus i arrodonides. No té referències religioses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El títol de l’obra, de l’any 1899, és Resignació.</span></span></span></p>	08096-522	Cementiri municipal de Granollers.	<p><span><span><span><span>Josep Llimona (1864-1934) va ser un dels escultors més rellevants del modernisme. Va rebre una clara influència de Rodin, però un dels trets més personals i representatius de la seva obra és, sens dubte, el delicat i sinuós tractament de la figura femenina. En el camp de l’escultura funerària va realitzar nombrosos panteons arreu de Catalunya, en molts dels quals hi és present la figura de la dona. A nivell formal, destaca per la seva finor, dolçor, elegància, delicadesa, fragilitat i sobrietat. També per una actitud de resignació cristiana i esperança que rebutja qualsevol expressió exagerada de dolor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Ciuró eren els propietaris de la fàbrica tèxtil Font, emplaçada al carrer de Ramon Llull (entre el carrer de Corró i el carrer de la Font de l'Escot). La fàbrica de la Font era de les més importants de Granollers. Es distingia per l’elaboració de teixits de novetats. Al mateix temps, era un termòmetre social de la ciutat, ja que molts aspectes polítics, socials, reivindicacions, vagues, etc., solien iniciar-se a la Font. </span></span></span></p>	41.6089276,2.2997015	441649	4606594	1899	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97636-cementiri-tomba-ciuro-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97636-cementiri-tomba-ciuro-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97636-cementiri-tomba-ciuro-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97636-cementiri-tomba-ciuro-2.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Llimona (escultor)		105\|98	47	1.3	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97664	Panteó de la família Serrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-serrat		XX		<p><span><span><span>Tomba o panteó de la família Serrat, emplaçada al cementiri municipal de Granollers, concretament a la rotonda central de la part antiga, formant part d’un grup de cinc panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. Els elements formals i compositius d’aquest conjunt en general s’emmarquen dins del llenguatge modernista, tot i que en aquest panteó l’expressió és més aviat clàssica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó consta d’una superfície plana rectangular, on hi ha la làpida de la tomba amb una gran creu i, al fons, s’aixeca un pedestal acabat de forma piramidal, amb quatre columnes a les cantonades i una creu que presideix el conjunt. A la part superior té un fris a quatre cares amb les següents inscripcions: “FAMILIAE SERRAT”, “MORTUORUM”, “ESPECTAMUS”, “RESURRECTIONEM”. A la cara davantera té el relleu d’un crismó.</span></span></span></p>	08096-523	Cementiri municipal de Granollers.		41.6089206,2.2996626	441646	4606593		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97664-cementiri-tomba-serrat-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BPU	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Desconeguda		98	47	1.3	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97665	Panteó de Joan Parera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-parera	<p><span><span><span>CASALS, Núria (2024). “Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, Granollers, núm. 28.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Panteó de Joan Parera Casanovas emplaçat al cementiri municipal de Granollers, concretament a la rotonda central de la part antiga, on es troben diverses sepultures de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ocupa un ampli espai semicircular a l’oest de la rotonda, amb una escalinata frontal que dona accés a una tarima on trobem ajaguda una figura femenina, de marbre, amb actitud de desconsol. L’escultura de la noia, de línia clàssica i dins dels postulats noucentistes, es recolza sobre un sepulcre rectangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al fons, en un parapet, hi ha la següent inscripció: “SEPULTURA DE JOAN PARERA CASANOVAS I ELS SEUS“, amb dues creus laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultura és de l’any 1932, de Frederic Marés.</span></span></span></p>	08096-524	Cementiri municipal de Granollers.	<p><span><span><span>Frederic Marés i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) fou escultor i col·leccionista. Entre d’altres disciplines, va conrear també l’escultura religiosa i l’art funerari. En aquest últim cas acostumava a treballar en col·laboració amb constructors. Els d’aquest panteó els constructors foren Torra i Passani, mentre que l’arquitecte fou Joan Padrós Fornaguera (1901-1966). El panteó fou construït l’any 1932 i restaurat el 1998.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Parera Casanovas (1884-1939) fou un destacat empresari granollerí. Va fundar una empresa de perfumeria i fou el creador de la coneguda marca de colònies Varon Dandy. També fou un important mecenes de la ciutat.</span></span></span></p>	41.6090100,2.2994200	441626	4606604	1932	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97665-cementiri-panteo-joan-parera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97665-cementiri-panteo-joan-parera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97665-cementiri-panteo-joan-parera-1.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Frederic Marés i Deulovol (escultor); Joan Padrós Fornaguera (arquitecte); Torra i Passani (constructors)		106\|98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97667	Sepultura d’Antoni Cumella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-dantoni-cumella		XX		<p><span><span><span>Sepultura del ceramista granollerí Antoni Cumella Serret, emplaçada al cementiri municipal de Granollers; concretament, a la rotonda central de la part antiga (costat est), on hi trobem també altres panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una petita escultura metàl·lica de formes abstractes, obra del mateix Antoni Cumella, que reposa sobre un pedestal de pedra cilíndric que imita una mola de molí. El conjunt no té cap inscripció.</span></span></span></p>	08096-525	Cementiri municipal de Granollers.	<p><span><span><span>Antoni Cumella Serret (Granollers, 1913-1985) fou un ceramista de fama mundial, pare del també ceramista Toni Cumella. L'any 1960 fundà l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, en la seva primera edició, i el 1982 va rebre la medalla d'or del FAD Foment de les Arts i el Disseny. El 1982 fou nomenat fill predilecte de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1984 realitzà la Medalla del Parlament de Catalunya. Ceràmica Cumella continua en actiu, amb seu al carrer de Girona 87, de Granollers.</span></span></span></p>	41.6091400,2.2997800	441656	4606618		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97667-cementiri-tomba-cumella-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Antoni Cumella Serret		98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97669	Monument a les víctimes dels bombardejos de Granollers (2000)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-dels-bombardejos-de-granollers-2000		XXI		<p><span><span><span>Monument en memòria dels bombardeigs sobre Granollers durant la Guerra Civil, emplaçat en el lloc del cementiri on van ser enterrades moltes de les víctimes. El muntatge artístic és obra d’Albert Malavia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un element de pedra natural que té un vidre rectangular sobrealçat, amb la inscripció següent: 'Als morts en els bombardejos del 31 de maig de 1938 i 24, 25 i 26 de gener de 1939. A totes les víctimes innocents de les guerres. Mai més !!'. “Granollers, 31 de maig de 2000”. Aquesta inscripció es reflecteix sobre la llosa de pedra. El muntatge inclou un peveter metàl·lic que està col·locat en diagonal a un costat. Tot el conjunt es troba en un parterre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada any, coincidint amb l'aniversari del bombardeig, s'encén el peveter per recordar les víctimes.</span></span></span></p>	08096-526	Cementiri Municipal.	<p><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les víctimes van ser arrenglerades en el cementiri, a prop d’aquest indret, per ser reconegudes. Però no es pot verificar el nombre aproximat que hi van ser finalment sepultades. Devien ser un gran nombre, i només unes poques es van identificar amb creus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. Aleshores es va inaugurar el primer monument al cementiri en record de les víctimes. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre aquestes iniciatives, el 31 de maig de l’any 2000 es va inaugurar aquest segon monument en memòria del bombardeig, emplaçat a l’indret del cementiri on moltes de les víctimes van ser enterrades. Cada any, coincidint amb l'aniversari del bombardeig, s'encén el peveter del monument en record seu.</span></span></span></p>	41.6086600,2.2997900	441656	4606564	2000	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97669-cementiri-monument-mai-mes-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-02-11 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Albert Malavia	Consta d’un plafó informatiu dels Espais de Memòria (Memorial democràtic).	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97670	Monument a les víctimes de la Guerra Civil (1988)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-1988		XX		<p><span><span><span>Monument en memòria de les víctimes dels bombardeigs sobre Granollers durant la Guerra Civil, inaugurat el 1988, quan se’n complia el cinquantè aniversari, i emplaçat a l’extrem sud del Cementiri Municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un gran bloc de formigó que es troba partit per la meitat i unit per una ànima d’acer corten. En la part superior aquesta ànima queda visible en forma de quadrat, amb la inscripció: “31 V 1938”. A la part davantera del bloc, entre les dues meitats, hi ha aquesta altra inscripció: “1938 En memòria de les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil en el 50è aniversari. 1938 – Dimarts 31 de maig – 1988. 1988”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El monòlit fou dissenyat per Salvador Matas, mentre que els arquitectes Ramon Torra i Jordi Colom van fer el disseny de la urbanització. Les mides són 120 x 190 x 80 cm.</span></span></span></p>	08096-527	Cementiri Municipal de Granollers.	<p>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població.</p> <p>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</p> <p>Les víctimes van ser arrenglerades en el cementiri, a prop d’aquest indret, per ser reconegudes. Però no es pot verificar el nombre aproximat que hi van ser finalment sepultades. Devien ser un gran nombre, i només unes poques es van identificar amb creus.</p> <p>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</p> <p>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. Aleshores es va inaugurar el primer monument al cementiri en record de les víctimes. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</p> <p>Entre aquestes iniciatives, el 31 de maig de l’any 2000 es va inaugurar aquest segon monument en memòria del bombardeig, emplaçat a l’indret del cementiri on moltes de les víctimes van ser enterrades. Cada any, coincidint amb l'aniversari del bombardeig, s'encén el peveter del monument en record seu.</p>	41.6077900,2.2991100	441599	4606468	1988	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97670-cementiri-monument-victimes-1988-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97670-cementiri-monument-victimes-1988-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97670-cementiri-monument-victemes-1988-7.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-06-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Salvador Matas (obra artística); Ramon Torra i Jordi Colom (arquitectura)		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22
97672	Ball de gitanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-22	<p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pp. 268-269.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Ricart (2021). <em>Recull històric del Ball de Gitanes de Lliçà de Vall. Anys 1887 – 2021</em>. Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPONS LABRÓS, Francisco (1887). <em>Miscelànea Folklórica. Ball de Gitanes en lo Vallés</em>, Llibreria de Álvar Verdaguer, Barcelona.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>El ball de gitanes és una dansa tradicional molt arrelada al Vallès. A Granollers aquest ball es va recuperar l’any 2008, quan es va tornar a ballar a la plaça de la Porxada. És el ball típic de carnestoltes, i a Granollers és un dels primers actes d’aquesta festa popular, amb un nombre de balladors que cada any va en augment, incloent-hi grups de nens i nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball de gitanes a Granollers es balla en parelles col·locades en fila, amb castanyoles a les mans i picarols als peus que salten i ballen al ritme de la música interpretada per una cobla. La colla del Ball de Gitanes entra a la plaça amb el galop d’entrada. La ballada s’inicia amb el Ball d'Homenatge, seguit de l'entrada a plaça de les parelles de balladors al ritme del Galop de Granollers, i el carnavalesc Ball de Brutes, per culminar amb les típiques corrandes, jotes i xotis del ball de gitanes. </span></span></span></p>	08096-528	Plaça de la Porxada, s/n	<p><span><span><span>El Ball de gitanes és un dels més antics del país. Es remunta al segle XVII i, al Vallès, està documentat ja l’any 1767 a Sant Celoni. Tot i que entre els estudiosos no hi ha unanimitat al respecte, sembla que al Vallès en el seu origen tenia relació amb les festes del Carnestoltes, potser inicialment com a paròdia de les cerimònies serioses. Altres estudis assenyalen que eren balls emmarcats en rituals agraris o fins i tot balls que varen introduir els nòmades zíngars quan es van establir al Montseny. Segons Joan Amades, era un dels balls típics del Carnestoltes i es caracteritzava per una mena de punteig que s’anomenava l’espolsada i que es compta entre els més antics que es coneixen a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta d’un ball que es regeixi per uns cànons fixos, sinó que té com a objectiu l’espectacle i el lluïment, cosa que ha propiciat que s’hi anessin incorporant variacions tant en la música com en la dansa o en la indumentària. A partir de 1850 s’hi van introduir modalitats com la contradansa, la jota, el vals o la catxutxa. La rivalitat entre colles de diferents poblacions que solien ballar conjuntament estimulava que els mestres de ball inventessin nous passos que sorprenguessin al públic i a les colles forasteres. Això explica que sigui un ball força diferent d’un poble a l’altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En sintonia amb l’esperit del Carnaval, antigament en els balls de gitanes hi havia uns personatges que integraven la comparsa i, malgrat que no ballessin, eren tan importants com els balladors. És un element que entronca amb la comèdia romana i els misteris medievals. En el context del Carnaval aquest personatges simbolitzaven aspectes com l’hivern, el naixement de la nova estació o altres personatges de vegades irreverents o estrafolaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En principi era un ball de parelles que evolucionava trenant i destrenant unes cintes aguantades amb una mà, totes subjectes a un pla central entre el cercle de balladors. Actualment, a la Vall de Tenes es fan figures prescindint de les cintes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers el Ball de Gitanes es feia tradicionalment a la plaça de la Porxada, per Carnaval. A causa d'un accident va passar a fer-se a la sala de La Unió Liberal. Durant uns anys la tradició es va perdre i va deixar de ballar-se, fins que l’any 2008 es va recuperar. La tasca de recuperació la va dur a terme l’Esbart Dansaire de Granollers. Avui el nombre de balladors va en augment. L’any 2024 es va estrenar una nova colla infantil, amb gairebé una trentena de nens i nenes que ballen aquesta dansa tradicional. </span></span></span></p> <p> </p>	41.6079600,2.2877900	440656	4606495		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97672-carnaval-2023-9.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97672-carnaval-2023-8.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97672-carnaval-2023-10.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97672-carnaval-2023-1.jpeg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-06-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Marcel Oliveres i Aina Relats (Àrea d’Acció Cultural, Ajuntament de Granollers).	119\|98	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-07 09:22

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús