Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53338 | Camí empedrat de puig Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puig-martorell | Únicament es conserva un petit tram de camí molt erosionat. | <p>El camí empedrat de puig Martorell es troba situat al sud-est del puig Martorell i pocs metres a l'est de la pista forestal que comunica les masies del Castell i el Collet d'en Roca. Es tracta d'un tram de camí que salva un fort desnivell, en el que apareix una formació rocosa, a través d'un revolt pronunciat de gairebé 180 graus. El tram, d'uns 20 metres de llargada, té un pendent pronunciat i forma tres parts diferenciades. A la part inferior es conserva únicament un petit mur de contenció exterior bastit amb grans blocs de pedra tot i que pràcticament es troba enrunat. La part central, que correspon al revolt, conserva el mur exterior de contenció, de forma arrodonida i bastida amb pedres de grans dimensions. El paviment del camí en aquesta part es troba format per nombrosos blocs de diverses dimensions col·locats al terra formant un enllosat irregular. La part superior del camí conserva un petit mur de contenció a la part exterior i té el paviment picat a la roca.</p> | 08109-151 | Sector oest del terme municipal | 42.0682300,2.0352700 | 420188 | 4657802 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 53339 | Sender de Gran Recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1-0 | <p>http://www.feec.org</p> | XX | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres. L'etapa del GR-1 que transcorre pel municipi de Lluçà correspon a les etapes 10 i 11: la primera s'inicia a Alpens i acaba a Lluçà i la segona s'inicia a Lluçà i s'acaba a Sant Andreu de Sagàs. L'etapa 10 té una durada aproximada de 3:40 hores i un recorregut de 13'800 quilòmetres i l'etapa 11, una durada aproximada de 4 hores i un recorregut de 17'200 quilòmetres. Entra al terme municipal de Lluçà al sector nord, a tocar de les masies de Perotet i les Collades. Des d'aquest punt segueix per una carena en direcció sud, coincidint amb l'antic camí ramader i en alguns trams amb el pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. En aquesta part el camí transcorre prop de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers i de la Coma de Borrassers fins arribar a Santa Eulàlia de Puig-oriol. A partir d'aquest nucli el camí gira a l'oest, en direcció a l'església de Santa Maria de Lluçà, creuant la riera Lluçanès i passant per prop de les masies de les Darreries i Curtius fins arribar a l'església vorejant pel nord el turó on s'assenta el castell de Lluçà. A partir d'aquesta zona i fins abandonar el terme municipal, el camí segueix en direcció oest, passant pel Vilaró i per prop de la balma dels Bous fins pujar a la carena de Codoleres, després de la qual s'inicia una baixada que passant per Caselles i cal Tomàs, arriba a la riera de Merlès a l'est de Montclús. En aquest punt i en creuar la riera de Merlès, el sender abandona el terme municipal.</p> | 08109-152 | Sectors nord, central i oest del terme municipal | <p>L'any 1978 es va homologar el sender.</p> | 42.0671100,2.0626000 | 422448 | 4657652 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53339-foto-08109-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53339-foto-08109-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53340 | Sender de petit recorregut. PR C-44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-44 | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El sender de petit recorregut PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. La part del sender que transcorre en terme municipal de Lluçà, sempre pel sector sud-oest del terme, comunica la zona que envolta la font Guillera (prop del terme municipal de Prats de Lluçanès) amb la cadira d'en Galceran (al límit amb el terme municipal de Santa Maria de Merlès). En aquest tram el sender passa per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau.</p> | 08109-153 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0196100,2.0217100 | 419005 | 4652416 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53341 | Resclosa del molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX | Una part del mur que delimita l'inici del canal es troba enrunada. | <p>La resclosa i canal del molí de la Casanova de la Vall es troben situats a la riera Gavarresa, al sud-est de la Vila d'Alpens i al nord de Canelles. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa i formada per un llarg mur de maçoneria de pedra que sobrepassa els 20 metres de llargada. La part central del mur, per on salta la riera, es troba completament coberta de molsa i vegetació i a l'extrem est, on el mur és més baix a causa del desnivell del terreny, s'observa un tram format amb filades regulars de carreus treballats de grans dimensions. A l'extrem esquerre del mur de la resclosa hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment que marca l'inici del canal. Una part del mur es troba enrunada. A partir d'aquest punt encara es pot intuir el recorregut de l'antic canal que arriba fins la bassa del molí, que encara es conserva, tot i que coberta de vegetació.</p> | 08109-154 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0939200,2.0982300 | 425427 | 4660598 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53342 | Resclosa del molí de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-coma | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa i un mur lateral. | <p>La resclosa del molí de la Coma es troba situada a la riera Gavarresa, uns metres al nord del molí de la Coma i al sud-oest de Cal Bassó. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. La filada nord està formada per 7 forats que tenen una mida aproximada de 40 per 40 centímetres i la filada sud, per 8 forats d'aproximadament 25 per 30 centímetres. La majoria de forats d'ambdues filades encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Per la part exterior de la filada nord hi ha una regata picada a la roca. La resclosa quedava tancada també per el mur que delimita la bassa del molí pel nord. Es tracta d'un mur de maçoneria de pedra gran amplada, perpendicular a la resclosa i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. A la part est del mur hi ha una obertura emmarcada amb grans blocs de pedra treballada que forma un pas dins el mur, l'inici del canal. Al costat d'aquesta obertura i pel costat nord hi ha una marca lineal al mur que indica on s'adossava la resclosa. Aquesta marca arriba a gran alçada, de manera que la resclosa formava un embassament de mides considerables.</p> | 08109-155 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0747600,2.0853200 | 424337 | 4658482 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53342-foto-08109-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53342-foto-08109-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53343 | Resclosa del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-canelles | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa. | <p>La resclosa del molí de Canelles es troba situada a la riera Gavarresa, pocs metres al sud del pont de Canelles per on passa la carretera BV-4341. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. Els forats tenen una mida aproximada de 30 per 30 centímetres quedant separats per uns 80 centímetres, i la majoria encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Les dues filades, de 12 forats cada una, queden separades per un espai d'uns 65 centímetres en el qual hi ha una regata picada a la roca. Un metre al sud hi ha una tercera filada de forats que podria correspondre a una resclosa anterior. En aquesta filada el nombre de forats és superior i la mida d'aquests inferior, sense que s'hi hagi conservat cap part de la fusta que hi anava clavada. Uns metres al sud-oest de la resclosa encara s'observa en alguns trams parts del canal, tot i que completament erosionats.</p> | 08109-156 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0859000,2.0918600 | 424891 | 4659713 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-09-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 53344 | Passeres del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-canelles | XIX-XX | Les passeres del molí de Canelles estan situades sobre una esplanada rocosa per on passa la riera Gavarresa, uns metres al nord del molí de Canelles. Es tracta d'unes passeres formades per quatre blocs de pedra treballada situats just per sobre del pas de la riera Gavarresa. Tres dels quatre blocs tenen una forma regular, amb una alçada que varia entre 50 i 60 centímetres i una amplada i llargada que supera lleugerament els 40 centímetres. El quart bloc és de menors dimensions. A l'est de les passeres hi ha una esplanada rocosa orientada a l'oest i just al sud d'aquesta esplanada, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota. | 08109-157 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0839100,2.0908900 | 424808 | 4659493 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53344-foto-08109-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53344-foto-08109-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53345 | Candeler d'altar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-daltar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental del candeler. MEV. 611. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII-XIII | <p>El candeler d'altar és provinent de l'església de Santa Maria de Lluçà. És fet amb ferro forjat, estirat i reblat i té unes mesures de 24,97 x 12,7 centímetres. Està compost per tres cames corbes amb genolleres ben marcades i rematades per tres peus de forma romboïdal que reposen plans. Les cames sostenen una gruixuda canya amb dos nòduls bulbiformes la qual, a partir del segon nus, s'afua per tal de poder tenir inserit el ciri. Tècnicament el candeler ha estat resolt amb la fabricació per separat de les dues parts principals de la peça: els peus per una banda i l'eix que sosté el ciri per l'altra. L'acoblament d'ambdues peces es realitza mitjançant la inserció de la canya per un orifici previst al punt d'unió de les tres cames i reblada a la base de manera que forma la cabota com la d'un clau. Sembla ser que aquest candeler no és complert ja que hi manca al conjunt un petit plat que recollia la cera perduda durant la cremació del ciri, tot evitant que es taquessin les tovalles. Aquest tipus de candelers ocupaven el seu lloc sobre l'altar tal vegada a banda i banda de la creu. Els candelers realitzats amb ferro són la versió pobra d'altres de més rics generalment d'argent, cosa que es dedueix dels documents conservats. En origen devia presentar un revestiment daurat o policromat. Es tracta d'una rèplica humil dels exemplars esmaltats i dels models més sumptuosos elaborats en metalls preciosos, amb els quals presenta una gran semblança formal.</p> | 08109-158 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El candeler de ferro forjat consta ingressat al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898. És un candeler de tradició grecoromana que es manté vigent durant tot el període altmedieval, tal i com testimoni a la plàstica romànica catalana, i perviu fins als primers segles del gòtic, puix que es pot contemplar encara en diverses escenes del psaltiri anglocatalà, pintat per Ferrer Bassa entre els anys 1340 i 1348. El candeler d'altar va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a 29/11/1999.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 611. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53346 | Lipsanoteca de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pere-del-grau | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental de Lipsanoteca de Sant Pere del Grau. MEV. 3964. Museu Episcopal de Vic.</p> | XI | <p>La lipsanoteca (o caixeta de relíquies) és provinent de l'església de Sant Pere del Grau. És feta d'alabastre i té unes mesures de 10 x 11,3 x 8,8 centímetres. Presenta una estructura de sarcòfag o arqueta sostinguda per quatre peus esculpits en la mateixa peça; les dues cares principals, inclinades, s'uneixen formant un sostre d'aresta i originen uns testers laterals en forma d'arc apuntat; a la cara frontal hi ha un dipòsit tapat per una làpida encaixada, també d'alabastre, dins el qual hi havia dipositades les relíquies. A la part davantera hi ha diverses inscripcions fetes amb punxó, força desgastades, una de les quals 'Ansulfus me comparavit' indicaria qui va sufragar les despeses de l'objecte (i de les relíquies), mentre que les altres signatures correspondrien a actors i testimonis de l'acte de consagració: Guitardus, Wilielmus, Galin, Atto, Arnalus, Durandus, Bonofilio, Oliba, Isarn, Ermemir, Gitardus i Adam, noms clàssics de finals del segle X i bona part del segle XI. Això i l'estil de la peça fan suposar que es devia fer i consagrar l'església de Sant Pere del Grau vers mitjan segle XI.</p> | 08109-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La lipsanoteca d'alabastre, una de les poques existents a Catalunya, prové de la capella de Sant Pere del Grau, molt restaurada, sense actes de consagració conegudes. Segurament passà èpoques de ruïna, atès que els desgasts en les inscripcions de l'objecte poden ser deguts a l'extrema solubilitat de l'alabastre amb l'aigua; segurament l'edifici va deixar filtrar aigües pluvials durant molt de temps. Va ingressar al Museu de Vic el 1906, dipositada per Joaquim de Bertran.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53346-foto-08109-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 3964. Les imatges s'han extret de la Catalunya Romànica. | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53347 | Frontal i laterals d'altar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-i-laterals-daltar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental de Altar de Santa Maria de Lluçà. MEV. 4, MEV 10 i MEV 11. Museu Episcopal de Vic.</p> | XIII | <p>El frontal i laterals d'altar són provinents de l'església de Santa Maria de Lluçà. Estan fets de pintura al tremp sobre fusta d'àlber i les dimensions són les següents: frontal 104, 5 x 178,5 x 6 centímetres; lateral 102 x 107,5 x 6,5 centímetres; lateral 101,5 x 107 x 6,5 centímetres. Segueix el corrent italobizantí i és datat del segon quart del segle XIII. El frontal està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l'infant, d'acord amb l'advocació de l'antic monestir marià de Santa Maria de Lluçà, situada dins d'una mandorla quadrilobulada amb fons blau i estrellat. Maria, asseguda en un banc en forma escalonada, porta túnica i un mantell; porta a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís, símbol de Maria com a nova Eva, la qual amb el seu fill va redimir la humanitat del pecat original. Quatre àngels amb els noms dels evangelistes - Mateu, Joan, Marc i Lluc- sostenen la representació estelada del firmament amb el sol i la lluna, símbol de l'eternitat. Als quatre compartiments del frontal hi ha les escenes següents: l'Anunciació formada per dos personatges: l'arcàngel com a missatger que porta a la seva mà esquerra la vara i Maria que aguanta un fus de filar; la Visitació recull el moment de l'abraçada entre les dues dones Maria i Elisabet. Una inscripció avui il·legible figurava al fons de l'escena: SALUTACIONE ELISABET; l'Adoració dels mags, amb els tres reis que porten una túnica i una capa curta; i la Fugida a Egipte: Maria damunt d'una somera porta el Fill en braços i Sant Josep apareix com a guia. Els fons sobre el qual destaquen les imatges estava recobert d'una fulla de plata, però la seva oxidació ha enfosquit el color que contrasta amb la viva tonalitat de l'esmalt que domina en les anteriors representacions. La seva impressió de riquesa devia ésser acrescuda sobretot per l'estuc que imitava pedres precioses en els requadres de separació i en els temes ornamentals de l'enquadernament. En un dels laterals de l'altar hi la l'escena de Jesús coronant la Mare de Déu amb la inscripció 'Regina Celorum'. Maria i Jesús apareixen asseguts en dos bancs. Maria amb les mans juntes s'inclina vers Jesús, el qual li posa una corona. Al costat de Jesús hi ha la inscripció IHS XPS DNS NOR (Jesús Christus Dominus Noster); a l'altre lateral l'escena de la Verge envoltada dels set dons de l'Esperit Sant acompanyada de l'apòstol Joan. Maria porta una túnica blava i un mantell vermell que tapa també el seu cap. Joan també porta túnica i mantell i mostra els peus descalços.</p> | 08109-160 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El corrent italobizantí arribat a Catalunya als voltants de l'any 1200 es va desenvolupar al nostre país fins a mitjan segle XIII, i té en l'altar de Lluçà l'exemple més significatiu del període final d'aquest estil. A diferència de les obres conservades del primer període, a l'altar de Lluçà hi apareix una escena iconogràfica nova. Es tracta de la coronació de la Mare de Déu, molt utilitzada en aquests mateixos anys pel nou art gòtic francès. La gran qualitat d'aquesta obra ha permès individualitzar la figura d'un mestre anònim amb una personalitat definida amb el qual s'ha relacionat el frontal de Santa Magdalena de Solanllong (Ripollès), i dintre del seu cercle les magnífiques pintures murals de l'església de Sant Pau de Casseres, conservades al Museu Diocesà de Solsona. L'altar va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de 1893.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El frontal d'altar presenta signes d'una partició vertical ja que la taula havia estat serrada per la meitat i feta servir com a porta d'una cort de porcs. Una còpia del frontal i laterals d'altar s'exposa dins l'església de Santa Maria de Lluçà. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4, MEV 10 i MEV 11. Les imatges s'han extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92|85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53348 | Mare de Déu de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. Fitxa documental de Marededéu de Santa Maria de Lluçà. MEV. 1958. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII | <p>La Mare de Déu prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una talla de fusta d'àlber amb restes de policromia que té les dimensions següents: 96 x 35 x 35 centímetres. Iconogràficament segueix el model bizantí conegut com a Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae (Tron de la Sabiduria). Segons aquest model iconogràfic la figura de la Verge fa bàsicament de tron de l'infant Jesús, avui perdut, el qual originàriament estava situat al bell mig de la falda de la Mare. Les grans dimensions d'aquesta talla responen al fet de provenir d'un monestir marià, en el qual vers l'any 1160 es va constituir una canònica agustiniana, data que podria coincidir amb el moment de la realització d'aquesta escultura.</p> | 08109-161 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La Mare de Déu de Santa Maria de Lluçà va ingressar al Museu de Vic abans de l'any 1893.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53348-foto-08109-161-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 1958. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53349 | Crist Majestat de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-majestat-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. Fitxa documental de Majestat de Santa Maria de Lluçà. MEV. 83. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII | <p>El Crist Majestat prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una creu i una talla de fusta d'àlber policromada que tenen les mesures següents: Creu, 149 x 109,5 x 2,8 centímetres; Crist, 86 x 83,5 x 17 centímetres. La figura de Crist apareix vestida amb la túnica de color blau, i amb els ulls oberts amb una actitud serena sense sofriment, pròpia de la iconografia del Crist en Majestat desenvolupada a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XII. Aquesta iconografia representa el símbol de Jesucrist triomfant sobre la mort. La creu, conservada fragmentàriament, porta la inscripció llatina 'Jesús Natzarè rei dels Jueus' a la part frontal, i al revers s'hi representa la figura de l'anyell de Déu i el símbol apocalíptic del bou de Sant Lluc.</p> | 08109-162 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Crist Majestat de Santa Maria de Lluçà va ser una de les primeres obres d'art que va entrar a formar part del fons del Museu Episcopal i es va mostrar al costat dels frontals romànics provinents del Bisbat de Vic a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53349-foto-08109-162-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 83. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53350 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-3 | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. BASTARDES, Albert (1983). Les creus al vent. Editorial Millà.</p> | XV-XVI | <p>La creu de terme prové del municipi de Santa Maria de Lluçà. Està feta de ferro forjat, torçat, repussat, cisellat i retallat, amb elements de fosa, i presenta unes mesures de 34 x 23,5 centímetres. Es tracta d'una creu de terme amb la representació del Calvari acompanyat dels atributs de la Passió. La composició és delimitada per una figura romboïdal feta de barnilla torçada, decorada amb petits florons de pètals ondulats als quatre vèrtexs, i creus sobre trípode al centre de cada tram. Conté la figura de Crist clavat a la creu, flanquejat a la part inferior per dos florons, les tenalles i el martell. Les figures, de factura popular, es resolen a partir de recursos simples i esquemàtics que confereixen a l'obra, no obstant això, un expressionisme dramàtic prou important.</p> | 08109-163 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53350-foto-08109-163-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 511. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53351 | Creu pintada del mestre de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-pintada-del-mestre-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIII | Una de les cares de la creu es conserva en mal estat. | <p>La creu d'altar prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una creu d'altar pintada amb la imatge del Crucificat directament dibuixada damunt la fusta de suport. Normalment aquestes creus anaven col·locades al centre i darrera els altars. La creu està formada per l'enganxament de tres peces de fusta les quals formen un cercle al seu punt d'intersecció i conserva els seu anvers i el seu revers. Les seves mides són: 88 x 65 centímetres. La fusta ha estat decorada en vermell i estretes cintes de color groc i tant la cara com el dors presenten una mateixa imatge: el Crucificat, representat amb barba i una llarga cabellera; no porta corona i va vestit amb un 'perizonium' de color blau, decorat amb un puntejat fi vermell i blanc. El 'perizonium' tapa els genolls del Crist i s'obre pel seu costat dret, deixant mig descoberta la cama dreta. L'aurèola, de color groc, ha estat contornejada amb una línia negra decorada amb punts blancs. A la part superior de la taula vertical, damunt del cap nimbat de Crist hi ha escrita la llegenda IHS. El Crist és representat amb els ulls oberts, les cames creuades i els braços lleugerament arquejats. La creu conserva una de les seves cares en molt mal estat: la imatge del Crucificat només deixa veure una part del seu cap nimbat i els braços, els quals lleugerament arquejats, igual com en l'altra cara de la mateixa fusta, conflueixen en les mans, amb els palmells estesos. Hom pot observar una diferència entre les mans d'una cara i altra de la creu: les mans de la cara més ben conservada tiren amunt; a la cara més deteriorada les mans convergeixen avall. La mateixa inscripció que hi ha en el suposat revers de la creu fou representada també en l'anvers. De la inscripció IHS només es conserva la primera lletra inicial i una part de la segona. Iconogràficament aquest exemplar correspon al tipus siríac: el Crist porta barba, té uns cabells llargs i va nimbat. Manté els ulls oberts i l'absència de dolor a la cara evoca la representació d'un Crist triomfant, en una clara influència bizantina, molt arrelada en tota la imatgeria romànica catalana, reflectida, sobretot, en les anomenades 'majestats' catalanes. Estilísticament la creu de Lluçà participa a la vegada del corrent bizantí en desaparició i del gòtic que apareix a Lluçà. Tant el color com el traç lineal tenen una gran finesa. El gest, tranquil i quiet, però gens estàtic i la línia i el color es suavitzen i es combinen nítidament.</p> | 08109-164 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La creu d'altar va ingressar al Museu Episcopal abans de l'any 1898.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53351-foto-08109-164-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una còpia de la creu d'altar s'exposa dins l'església de Santa Maria de Lluçà. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 1610. La imatge s'ha extret de la postal: la creu pintada del mestre de Lluçà. | 93 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 53352 | Pintures murals de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-maria-de-lluca | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XIV | Les pintures murals es troben situades a dues sales annexes al claustre de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'un dels millors conjunts de pintura catalana que marquen l'època de transició de la pintura romànica al fresc a la pintura gòtica sobre taula. Es varen executar durant el segle XIV i originalment es situaven a la part inferior de la volta del cor de l'església. Les pintures es componen de set fragments murals de volum molt desigual. El seu autor - anònim- les va concebre com una gran composició única, amb un gran Crist o Pantocràtor al centre de la volta i dos retaules o conjunts a cada banda, depenent l'un de l'altre. La composició central del Pantocràtor presenta, dins un oval una mica deformat, la persona de Crist assegut amb una mà sobre una gran bola del món i beneint amb la dreta. Les seves parts central i inferior, dissortadament mutilada presenta una evident deformació. L'acompanyen als seus angles, els quatre evangelistes, representats pels seus símbols, dels quals només es conserven l'àguila de Sant Joan i l'àngel de Sant Lluc. A la dreta del Pantocràtor hi ha les pintures que representen la vida de Jesucrist, en dos registres: en el superior comença amb la Visitació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, molt mutilada, i una altra escena també molt mutilada de difícil identificació; en el registre inferior s'inicia amb la traïció de Judes, la Flagel·lació, el Davallament de la Creu, la Resurrecció, l'Ascensió al cel i comença l'escena de la Vinguda de l'Esperit Sant i Pentecostès. Les pintures de l'esquerra del Pantocràtor també es divideix en dos registres i representen la vida de Sant Agustí, el fundador dels canonges regulars, amb la particularitat de dues escenes de la Passió; s'inicia amb una representació de l'arbre del Paradís i d'un baptisme fet per un bisbe; segueix una escena central amb Sant Agustí, com a doctor i fundador, assegut a la càtedra i repartint la seva regla, i acaba amb la constitució d'un monestir en la qual són representats, en una sola composició, uns canonges escoltant el Sant, la vestició d'un novici i un picapedrer i uns mestres d'obres edificant una església. En el registre inferior hi ha una escena, de la qual sols es veu un petit fragment, de la Passió, la Crucifixió amb la Verge, Sant Joan i les santes dones al peu de la creu. Aquesta escena una mica enlairada trenca l'orla que parteix els dos registres, i sota d'ella, apareix l'aurèola, els ulls i el front coronat d'una mitra, el bàcul i els pinacles d'una cadira d'un gran Sant Agustí, del qual no ha pervingut cap més fragment. Acaba el registre inferior amb una altra escena en la qual es veu el Sant sota un dosser i tres bisbes reunits, com en concili, escoltant-lo. Apareixen com transfigurades, les persones de Crist i la Verge o bé una al·legoria de l'església. A continuació, l'escena de la resurrecció d'un mort, que cal relacionar amb algun dels fets de la vida del Sant. Els altres quatre fragments són més petits. Els dos primers ornaven la part anterior del semicercle del cor, i per tant, tenen la seva forma. Dissortadament també són mutilats. Un d'ells representa Sant Jordi, però no es pot reproduir del tot ja que falta la testa del Sant; és una de les més antigues representacions del nostre cavalleresc patró. L'altre fragment mostra un personatge quasi nu, ajupit, aguantant un gros garrot. Les últimes pintures estaven ubicades a les parts laterals de sota el cor. La primera mostra un bonic àngel amb tres lliris que devia formar part d'una representació perduda de l'Anunciació, que devia ser el tema central d'aquesta banda. La última pintura representa un jove dret en posició de pregària o meravella, darrere d'una dama amb les mans juntes. Tots dos són a les portes d'un temple, on es veu un altar amb un calze i un angelet volant sota les voltes. | 08109-165 | Monestir de Lluçà. Lluçà | La descoberta de les pintures murals gòtiques de Santa Maria de Lluçà va tenir lloc l'any 1954. Aleshores hi hagué un primer reconeixement i intent de trasllat; quatre anys més tard eren de nou estudiades i valorades, per a ésser definitivament arrencades i fixades l'any 1961, gràcies al Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Foren fixades sobre uns requadres de tela i exposades a Madrid i Barcelona. A finals de 1963, el Servei de Conservació de Monuments, sota la direcció de Camil Pallàs, va adaptar acuradament dues sales que es van obrir al públic uns mesos després. Fou completada l'obra amb una adient il·luminació. Les aproximacions de la datació de les pintures prové dels escuts representats al llarg del fragments murals. Els escuts estan compostos per una serra de mà sobre un fons vermell, cosa que ha fet suposar que es tractava de la família dita Serra. Antigament hi havia una família de cavallers cognominats Serra, que tenien el seu mas i casal a la parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La documentació precisa que foren aquests Serra els antics benefactors del monestir de Lluçà. Les primeres donacions importants de béns i de persones que els Serra feren a Lluçà daten dels anys 1168, 1231 i 1238. En aquesta darrera data, Guillem de Serra, cavaller de la parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, féu el testament en el qual disposava que l'enterressin al monestir de Lluçà, al qual deixava importants béns, terres i molins. Es creu que devien pertànyer a aquesta família els priors Serra documentats al monestir. La recopilació del llistat de priors de Lluçà ha demostrat que foren dos els priors de la família Serra durant el segle XIV. Bernat de Serra, canonge, notari i sagristà del monestir de Lluçà des de l'any 1299 i prior entre els anys 1312 i 1323, i Ponç sa Serra, notari del priorat des del 1342 i prior entre els anys 1349 i 1370. En un document de l'any 1317, el prior Bernat de Serra reconeixent ser molt ric fa deixes d'un mas i terres a la sagristia del monestir, hi funda misses i aniversaris per als seus i parla de la fundació d'un ciri que va fer el donant de Lluçà, Arnau de Serra, ja difunt, perquè cremés davant l'altar de Santa Maria. Pel caràcter de les pintures i per la riquesa personal del prior Bernat de Serra, s'ha inclinat a atribuir al seu temps les famoses pintures lluçaneses, tot i que no es pot afirmar. | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53352-foto-08109-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53352-foto-08109-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53352-foto-08109-165-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix, el color i la distribució de totes les escenes mostren una mà hàbil i una bona tècnica. Per manca d'un estudi crític no es coneix cap altra pintura de l'època que permeti establir relació d'escoles o filiació del seu artista. Tampoc és ben precisa l'època d'execució, encara que l'escut que es repeteix deu vegades en les orles o frisos que separen els registres dels dos retaules, i en un dels fragments, permet bones aproximacions. | 93|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53354 | Sarcòfag de Ramon Casovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-ramon-casovers | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIV | <p>Els sarcòfag es troba situat a la paret de llevant del claustre del monestir de Lluçà, sostingut per dues mènsules de pedra. Es tracta d'un sarcòfag de pedra d'uns 90 centímetres de llargada, amb una tapa també de pedra de doble vessant. En la seva cara davantera presenta una inscripció: HIC:IACET:R.: CASOVERII CANONIQUS:ET CAPELLANUS: M.:III .. . Sota la inscripció hi ha tres cèrcols lobulats: en el cèrcol central hi ha una creu grega o de braços iguals i, en els laterals, una torre o castell acabada amb tres alts merlets, amb una finestra partida per una columna i un portal rodó. Ambdues torres tenen marcat un parament de grans pedres. Devia ésser l'escut que emparava el canonge Casovers.</p> | 08109-167 | Monestir de Lluçà. Lluçà | <p>Ramon Casovers consta com a canonge i capellà de Lluçà en múltiples documents des de l'any 1329 fins a l'any 1394. Al principi només es diu capellà, però des de 1354 es signa canonge. Devia morir vers l'any 1395. La seva sepultura té només iniciada la data de la seva mort. Sembla evident que fou ell mateix qui es feu fer el sepulcre, encara en vida, i que un cop mort, ningú tingué cura de completar-ne la data. Durant molts anys el canonge Casovers fou el principal personatge del monestir. Desplegà una forta activitat religiosa i administrativa i se'l trobà actuant en tots els afers importants del monestir entre els anys 1350 i 1394. El seu nom de capellà no vol dir que fos un simple sacerdot, sinó que indica que regentava la capellania del monestir, és a dir, que tenia cura de les ànimes i, per tant, venia a ésser el rector de la parròquia de Lluçà. Se sap per les seves visites pastorals que ell era el que havia de fer celebrar missa periòdicament a les quatre sufragànies de Lluçà. També tenia el càrrec de beneficiat de la capella de Sant Vicenç del castell que, ben aviat, segurament per obra seva, es va fondre amb el benefici de Santa Magdalena. Disposava de molts béns: a més de l'esmentada dotació del benefici, o en relació amb ella, se sap que l'any 1381 va deixar 5.000 sous en forma de censals al bisbe de Vic, Garcia Fernàndez d'Herèdia, i al seu vicari general, Dídac d'Herèdia, per ajudar-los a pagar l'import de 60.000 sous barcelonesos que li costava el castell i terme de Voltregà que el bisbe va comprar al noble Bernardí de Cabrera. El mateix any 1381 el canonge Ramon de Casovers va donar al monestir de Lluçà els seus masos Pallarès, Castell, Rocabifa, Bellsolà, la masoveria del Pujol de Riudepinya, dos masos dits Serrarols i el mas de Salavert, tots de la parròquia de Santa Maria de Merlès. A més va crear una almoina general el dia de Divendres Sant, va fer disposar que s'havien de comprar a perpetuïtat dos ciris que havien de cremar davant la Verge de Lluçà durant el cant de matines i missa major de totes les festes anyals, entre altres.</p> | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53354-foto-08109-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53354-foto-08109-167-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53355 | Sarcòfag dels senyors de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-senyors-de-merles | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIII | Presenta la pedra erosionada amb la decoració i inscripció força desgastats. | <p>Els sarcòfag es troba situat a la paret de llevant del claustre del monestir de Lluçà, sostingut per dues mènsules de pedra. Es tracta d'un sarcòfag de pedra d'uns 90 centímetres de llargada, amb una tapa també de pedra de doble vessant. En la seva cara davantera té una llegenda a la part superior amb una inscripció en dues línies amb lletra gòtica, que diu així: HOC EST:SEPULCRUM:BI:DE MERLES:CANONICI:ET:SACRISTE DE LUSSANO; a sota de la inscripció hi ha esculpits tres cèrcols lobulats: el de la dreta té el Crismon o anagrama de Crist amb lletres gregues, el del mig és un escut i el de l'esquerra és l'anagrama de Crist amb lletres llatines. L'escut que també es troba reproduït sota les dues mènsules de pedra que sostenen el sarcòfag està format per una franja horitzontal amb petits rombes o losanges dins d'ella. Es creu probable que sigui l'escut dels cavallers del cognom Merlès, castlans o guardians del castell de Merlès i súbdits dels senyors de Lluçà.</p> | 08109-168 | Església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Lluçà | <p>La inscripció borrosa i de difícil lectura havia fet suposar a diversos autors que es tractava d'una tomba d'un senyor de Lluçà. Tot i així no es coneix cap notícia d'aquest Bernat de Merlès, canonge i sagristà, encara que podria ser un Bernat que era canonge al 1242, i per tant, devia morir a la segona meitat del segle XIII.</p> | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53355-foto-08109-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53355-foto-08109-168-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53358 | Pedró de la Mare de Déu de Lourdes de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-de-lourdes-de-la-coma | XX | El pedró de la Mare de Déu de Lourdes es troba situat a l'extrem nord de l'anomenat serrat de Lurda, uns metres a l'oest de la carretera BV-4341 i al sud de la Coma de Borrassers. Es tracta d'una pedró d'uns tres metres d'alçada, format amb grans carreus de pedra treballada, amb cantonades delimitades amb carreus treballats que sobresurten lleugerament i coronat amb teulada piramidal amb una cornisa doble. La base del pedró és lleugerament més ample, d'uns 110 centímetres per costat i la part central és d'uns 100 centímetres per costat. Només conté obertures a la façana sud, on hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada exteriorment amb un guardapols. L'obertura queda tancada per una reixa metàl·lica amb la inscripció 'Ave Maria' i a l'interior hi ha una imatge de la Verge Maria. Sota l'obertura hi ha un carreu amb una inscripció amb relleu on es llegeix 'MATER PURISSIMA / ORA PRO NOBIS / C. COMA / ANY 1932'. L'accés al pedró es fa a través d'un tram de camí condicionat amb escales de fusta i baranes de corda amb pilars de fusta. Just davant del pedró hi ha un banc. | 08109-171 | Sector nord del terme municipal | 42.0793700,2.0763300 | 423599 | 4659001 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53358-foto-08109-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53358-foto-08109-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53359 | Màquina de batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-batre-0 | XX | A causa del desús, algunes de les peces que formen la màquina s'han deteriorat. | <p>La màquina de batre de Lluçà es troba davant l'escola CEIP Gafarró. Es tracta d'una antiga màquina de batre que s'utilitzava per separar el gra de la palla abans de l'arribada de les actuals segadores. És una màquina de grans dimensions, uns 7 metres de llarg per uns 2 d'ample, de la marca Batlle. Està formada per un sistema d'engranatges, corretges i filtres que permetia abocar per l'extrem superior les garbes de blat i extreure'n per la part inferior el gra d'una banda i el boll (la pellofa del gra) per l'altra, i la palla sortia per l'extrem superior, a través d'un tub metàl·lic articulat que s'utilitzava per a fer el paller. El material amb què està feta la màquina és ferro, fusta i planxa metàl·lica i per a fer-la funcionar es necessitava la força d'un tractor.</p> | 08109-172 | Santa Eulàlia de Puig-oriol | <p>La màquina de batre era propietat de la masia de cal Salles, on es va fer servir fins a la segona meitat del segle XX, quan la major part del blat ja era recollit amb les noves segadores. A finals del segle XX, l'ajuntament de Lluçà i la comissió de festes de Lluçà van comprar-la i es va utilitzar en diverses edicions de la festa del batre, en la qual, utilitzant aquesta màquina, es batia el blat i es formava un paller davant la Casanova de Lluçà. La màquina, de la marca Batlle, és datada als voltants de l'any 1940.</p> | 42.0680800,2.0740300 | 423395 | 4657750 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53359-foto-08109-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53359-foto-08109-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 53360 | Gegants de Lluçà i Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-lluca-i-santa-eulalia | XX | Els gegants de Lluçà i Santa Eulàlia estan ubicats al Local Social, al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els gegants, Guisla i Udalard, representen a dos membres de la família que senyorejava el castell de Lluçà; Guisla de Lluçà va ser comtessa de Barcelona al casar-se amb el comte Berenguer Ramon I, i Udalard III, vescomte de Barcelona fou el segon marit de Guisla de Lluçà. Els gegants van ser dissenyats per Ramon Minoves i participaren en la seva construcció Joan Boixadé (va fer l'estructura de fusta), Encarnita Granados (va fer els vestits) així com diversos veïns del poble. En un primer moment es va construir la geganta, Guisla, l'any 1990; té una alçada al voltant dels tres metres i mig, un pes aproximat de 45/50 quilograms i està construïda amb estructura de fusta tota sencera, paper-cartró i roba. Va vestida amb un vestit blau fosc cenyit amb un cinturó en el qual hi ha brodat l'escut de Lluçà, i un vel al cap subjectat amb un barret cònic. Porta un collaret de perles, arracades i un anell a la mà esquerra, subjectant un ram de flors blanques. Posteriorment es va construir el gegant, l'any 2000, Udalard; té una alçada al voltant dels tres metres i mig un pes aproximat de 60/65 quilograms . Està construït, amb estructura de fusta, desmuntable per facilitar el transport, paper cartró i roba . Va vestit amb una camisa blanca cenyida amb un cinturó i unes faldilles vermelles. Porta un collaret daurat i una arracada a l'orella esquerra. | 08109-173 | Local Social. C. Rourets s/n. Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà. | L'any 1990 es van inaugurar la geganta Guisla de Lluçà i el 8 de juliol del 2000, en el marc de la festa Major d'estiu, es va inaugurar el gegant Udalard; en el seu bateig hi participaren els gegants d'Olost Perot Rocaguinarda i Mercè de Pecanins. Els gegants sortien per la festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol i també participaven en algunes trobades geganteres com la que es celebrava a Olost. Actualment els gegants no surten periòdicament i només esporàdicament participen en alguns actes del poble. | 42.0680500,2.0736300 | 423362 | 4657747 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53360-foto-08109-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 53361 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La balma dels Bous està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del Vilaró i al nord-est del petit nucli de Lluçà. Es tracta d'una balma de grans dimensions que conté una petita font al seu extrem sud. S'accedeix a la balma a través d'un petit corriol que s'inicia al costat de l'alzina de la balma dels Bous i descendint entre boixos, arriba al cap de pocs metres a la balma pel seu extrem sud. La balma es troba orientada a l'oest i destaca per la seva gran profunditat, que assoleix en alguns punts els 13 metres i és propera als 10 metres en gran part de la balma. La llargada de la balma es troba al voltant de 40 metres i l'alçada mitjana és d'uns dos metres, essent l'alçada màxima d'uns tres metres. La major part de la balma té com a paviment la mateixa roca, sense vegetació a la major part. En alguns punts de la balma hi ha restes d'un antic tancat per a guardar bestiar. A l'extrem sud de la balma hi ha una font que consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents: el principal a l'esquerra dirigit amb teules, el central format per una regata picada a la roca per on regalima l'aigua i el de la dreta, on l'aigua cau sobre una petita pica circular completament coberta de molsa. En el nivell superior de la balma hi ha una segona balma, de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i en el nivell inferior, una tercera balma, de menor llargada i poca profunditat. En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior. | 08109-174 | Sector central del terme municipal | 42.0535400,2.0314800 | 419856 | 4656174 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es considera la balma i el pla rocós que hi ha a sobre com un punt de reunió de bruixes. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006, la font de la balma dels Bous presentava un índex de nitrats de 108'30 i 166'60 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 53362 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-16 | Guia informativa de l'arxiu municipal de Lluçà. | XIX-XX | L'arxiu municipal de Lluçà aplega, conserva i difon els fons documentals generats per la mateixa Administració municipal des de mitjan segle XIX (1842) fins a l'actualitat, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. L'arxiu municipal, al mateix temps, ofereix als ciutadans, als estudiosos i al públic en general un servei cultural per a la recerca i la difusió històriques, i esdevé una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. L'arxiu municipal de Lluçà ocupa 275 unitats documentals i la documentació s'organitza seguint el quadre de classificació de Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que s'estructura a partir de les següents seccions (i a partir de les quals es van generant les subseccions necessàries): 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL 1852 - 2008 02 HISENDA 1842 - 2008 03 PROVEÏMENTS 1893 - 2007 04 SERVEIS SOCIALS 1909 - 2008 05 SANITAT 1893 - 2004 06 OBRES I URBANISME 1925 - 2004 07 SEGURETAT PÚBLICA 1889 - 1989 08 SERVEIS MILITARS 1876 - 2000 09 POBLACIÓ 1876 - 2003 10 ELECCIONS 1872 - 2008 11 ENSENYAMENT 1876 - 2004 12 CULTURA 1927 - 2008 13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 1879 - 2007 | 08109-175 | C. Rourets s/n. Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1997. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 53363 | Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-borrassers | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 2 unitats documentals classificades: 1701-1900. (2UD) s. XVIII-XIX</p> | 08109-176 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>D'aquest fons es va destriar la documentació pertanyent al fons patrimonial del mas Coma de Borrassers, al destriar-lo la classificació del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig ha quedat absoleta i resta pendent de classificació ja que s'ha detectat que es recullen alguns baptismes i defuncions del 1773, llibretes de compliment pasqual que es complementa perfectament amb les del fons parroquial de Lluçà (Sant Cristòfol de Borrassers n'és sufragània, al igual que Santa Eulàlia de Puig-oriol de la que també queda recollit el compliment pasqual). També hi ha control de la celebració de misses i altres celebracions, comptes i alguns documents del rector Jaume Coma.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53363-foto-08109-176-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53364 | Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 9 sèries amb 25 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI-XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.104.56. Aniversaris i celebracions. (1 UD). 1738-1808 2.104.61. Comptes i factures. (7 UD). 1661-1900 2.104.64. Correspondència (1 UD). 1556-1856 2.104.67. Vària d'administració (4 UD). 1601-1900 2.104.68. Manuals notarials (1 UD). 1513-1600 2.104.69. Capítols matrimonials (3 UD). 1581-1891 2.104.70. Testaments. (2 UD). 1581-1891 2.104.71. Actes notarials (3 UD). 1501-1900 2.104.75. Vària notarial (3 UD). 1501-1900</p> | 08109-177 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53364-foto-08109-177-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53365 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Maria de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 19 sèries amb 33 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia que va del segle XVI-XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.68.53. Matrimonis (1 UD). 1812-1843 2.68.54. Defuncions (1 UD). 1861-1936 2.68.55. Vària sacramental. (2 UD). 1771-1911 2.68.56. Aniversaris i celebracions. (1 UD). 1728-1925 2.68.57. Administració de l'Obra. (2UD). 1702-1853 2.68.58. Visites pastorals i documents episcopals (2 UD). 1617-1829 2.68.59. Consueta. (1 UD). 1650. Datació aproximada 2.68.61. Comptes. (1 UD). 1622-1861 2.68.62. Llevadors de renda. (2 UD). 1701-1900 2.68.63. Causes Pies. (4 UD). 1708-1862 2.68.64. Correspondència. (1 UD). 1654-1897 2.68.66. Confraries. Confraria del Roser (2 UD). 1621-1897 2.68.68. Manuals notarials. (3 UD). 1620-1667 2.68.69. Capítols matrimonials. (1 UD). 1653-1674 2.68.70. Testaments. (2 UD). 1614-1846 2.68.71. Actes notarials. (1 UD). 1652-1836 2.68.73. Processos. (2 UD). 1801-1900 2.68.75. Vària notarial. (3 UD). 1550-1900 2.68.76. Pergamins. (1 UD). 1592</p> | 08109-178 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>La parròquia té com a sufragànies Santa Eulàlia de Puig-oriol (fins el 1855), Sant Pere del Grau o de Torroella, Sant Climent de la Riba i Sant Cristòfol de Borrassers. Una altra capella del terme és la de Sant Quirze de Tordelespar.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53365-foto-08109-178-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53366 | Arxiu Administració del terme civil de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administracio-del-terme-civil-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu de l'administració del terme civil de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu conté la documentació generada pel funcionament propi del comú de Lluçà i consta de 3 sèries amb 8 unitats documentals, en suport paper, lligall, foli, quart i octau, i fulls solts, amb una cronologia que va del segle XVII-XX. Les sèries documentals de l'arxiu són les següents: 2.68.01.01. Administració general del terme. (2 UD). 1718-1912: 2.68.01.01.04. Correspondència (1 UD). 1718-1912 2.68.01.01.05. Nomenaments de batlles, regidors i altres. (1 UD). 1806 2.68.01.02. Finances i patrimoni. (5 UD). 1675-1915: 2.68.01.02.01. Talles. (1 UD). 1710-1807 2.68.01.02.02. Censals. (1 UD). 1738-1797 2.68.01.02.03. Fiscalitat. (1 UD). 1718-1912 2.68.01.02.04. Comptabilitat. (1 UD). 1746-1873 2.68.01.02.06. Arrendaments. (1 UD). 1675-1915 2.68.01.08. Instrucció pública. (1 UD). 1800</p> | 08109-179 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53366-foto-08109-179-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53367 | Arxiu Monestir de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-monestir-de-santa-maria-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XV-XIX | <p>Una part de l'arxiu del monestir de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu únicament recull capbrevacions fetes per la Capellania de Santa Margarida i pel monestir de Lluçà. Consta de 2 unitats documentals en paper, volum i foli, amb una cronologia que va del segle XV al XIX. Les sèries documentals són: 3.5.72. Capbreus. (2 UD). 1401-1827: - Fragment del capbreu de la capellania de Santa Margarida. 1401-1500 - Capbrevació de Llussà del any 1827. 1827</p> | 08109-180 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53367-foto-08109-180-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 53369 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Arxiu Vilarmau. Centre de Documentació del CPCPTC. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Lluçà, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: Cançons cavalleresques i llegendàries: - El testament d'Amelia [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El comte l'Arnau. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - La porqueirola. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El comte l'Arnau. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama captiva. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [La vida de les galeres..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El testament d'Amelia [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama enterrada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama robada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - La presó de Lleida. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - El grumet valent. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Sant Jaume de Galícia. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La presó de Lleida. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons amoroses: - El frare blanc. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - [L'Angeleta]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El caçador i la pastoreta. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - [Nines que aneu a l'aiga, viva l'amor..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Matinet m'en llevo yo [sic]..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La carta. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Les noies de Cerdanya fan de bon festeiar [sic]..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Un dia estant yo [sic] al joc de pilota..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [La dama de Lió]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Me han dicho que te casabas. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: - Lo señor gato [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Els tres segadors. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Lo bon Joan. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Casada amb un vell. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - A la costa de Ceret.. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: - Els traginers. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - L'hostal de la Peira. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El serraller. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El fals homei. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Carlinada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. | 08109-182 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Cançons populars. Cants religiosos: Nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses:- Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goigaires de Santa Eulàlia de Puigoriol [sic]). Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Goigs del gloriós martir [sic] Sant Cristofol [sic], que es venera en una ermita aprop [sic] de Santa Eulàlia de Puigoriol [sic]. Notació musical i text.- A la sala de Betlem; nadala. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- La gala de Queralt. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Sant Isidro Llaurador (cançó de porta). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Anunciata (?). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Cercant posada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Jesús es [sic] nat per tot el món. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Coblas en Belén. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- La non, non de Betlem. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- El dimoni escuat. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Sant Josep i la cigala. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Tinc un violí. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [Pastorets de la muntanya...]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [Mortals alerta..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Naixement de Jesús. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Ja es [sic]nat (mnemotècnica). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [De Jesús la primera agonia..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Text.Caramelles: corrandes i goigs:- Caramelles; caramelles i goigs. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; conclusió. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Caramelles; corrandes. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; corrandes. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; goigs. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Caramelles. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Corrandes (caramelles). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Text.Música instrumental:- Gentil Roseta. Ballet. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Rotllets. Santa Eulàlia de Puig-oriol.Creences populars:- Secret per curar els panellons. Santa Eulàlia de Puig-oriol. 1928.- Contra el mal de pit. Santa Eulàlia de Puig-oriol. 1928.Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 53370 | Goigs de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | XX | Força gent sap i canta els goigs. | Es tracta dels Goigs en honor a Santa Eulàlia, verge i màrtir, patrona de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Santa Eulàlia, flanquejada per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha diverses oracions i l'estrofa amb la lletra i música de mossèn Lluís Alemany, que no consta en la versió més antiga. Puix al cel sou poderosa amb la palma tromfal: Santa Eulàlia gloriosa preserveu-nos de tot mal. Vós vinguéreu a la vida amb perfums de santedat i és a Mèrida escollida on la flor s'hi ha esbadellat; ella es té per gloriosa posseint un tresor tal. La llar vostra és de noblesa, vostres pares cristians, més la llista ja està encesa decretada pels romans i l'imperi ja es disposa perseguir a Déu eternal. Vostres pares temerosos del perill del món pagà us vigilen amorosos i la fe us volen guardar. Conserveu fresca i formosa la innocència baptismal. Va creixent més cada dia l'amor vostre per Jesús, i avorriu tota follia, tot l'engany del món il·lús. Júlia amiga poderosa serà amb vós fins al final. Júlia i vós amb fortalesa al pretor us presenteu i ell us diu amb gran fermesa: 'Renegueu del vostre Déu'. Us promet, molt abundosa, la riquesa terrenal. No feu cas de les promeses ni temeu cruels turments que Calfurnià amb fineses us promet en tots moments. Ho sofriu molt valerosa com un do celestial. Ell veient vostra fermesa us condemna a sofrir assots, cau la carn tota malmesa amb els arpis i els unglots i sofriu molt coratjosa com el més preuat regal. Dels turments canteu victòria i us condemnen a presó vostres llagues llum de glòria, que dissipen la foscor. De la vida dolorosa pujareu fins al cimal. A Jesús feu homenatge , morireu com ell en creu, sereu d'Ell la viva imatge, vostra vida hi donareu. La creu santa i gloriosa serà tàlem nupcial. En la dura creu clavada el cos vostre despullat és vestit amb la nevada que del cel ha devallat. Vésta pura i lluminosa pel cos vostre virginal. En la creu, llit d'agonia, dolçament us adormiu el cel canta d'alegria l'Espòs Jesús us diu: 'Vine amb mi, ma bella esposa, a la joia perennal' Santa Eulàlia venerada, vetlleu per Puigoriol, concediu-li fe arrelada, als seus mals doneu consol i una anyada copiosa, pau i be a cada casal. TORNADA Puix al cel sou poderosa amb la palma triomfal: Santa Eulàlia gloriosa, preserveu-nos de tot mal. | 08109-183 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs és una versió actualitzada d'una de més antiga publicada l'any 1911. Es va imprimir l'any 1998 a Gràfiques Lluçanès amb la melodia que va compondre mossèn Lluís Alemany. | 42.0690400,2.0717100 | 423204 | 4657859 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53370-foto-08109-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (música) | Els goigs es canten a la missa del dia de la patrona, Santa Eulàlia, que es celebra el 10 de desembre. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 53371 | Goigs de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-lluca | XX | Força gent sap i canta els goigs. | Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de Lluçà, patrona de l'església de Santa Maria de Lluçà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge la Verge, flanquejada per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha diverses oracions, la partitura amb la música. Puix per Mare us ha triada Déu mateix que us va crear, Sigueu la nostra advocada Verge Santa de Lluçà Feu-me pur el cor i el llavi per lloar-vos dignament deixeu, Verge, que us alabi tot cantant devotament. Vostres glòries, Mare amada, escolteu des de l'altar. Al sentir l'Ave Maria de l'arcàngel enviat Déu us omple d'alegria per la vostra humilitat. Sou l'Aurora ja esperada d'aquell Sol que no es pondrà. De Jessè vara escollida heu florit allà a Betlem; entre càntics treu florida el Messies que esperem. Vós resteu immaculada, sou la llum que ens guiarà. Un estel com una flama guia els Reis per son camí; el gentil també proclama que el Fill vostre és Rei, diví. De gran goig us ha emplenada l'Orient que us visità. Alegreu-vos, Verge pia, Jesús ha ressuscitat; aquell dol que us consumia llum pasqual l'ha dissipat. Pasqua eterna i desitjada Jesucrist ens portarà. Cap al cel Jesús s'eleva amb gran goig per vostre cor; obre el cel per als fills d'Eva nostre Rei llibertador. Feu que amb Vós tinguem estada prop del vostre Sobirà. A prop seu us vol l'Altíssim oh, Maria, pur estel, i us envia un son dolcíssim que es desvetlla dalt del cel. Des del tron on sou pujada, allargueu-nos vostra mà. Com a Reina emperadora Déu corona el vostre front, cel i terra us diu Senyora, heu portat el goig al món. Oh, gran Reina coronada, feu-me vostre cortesà. A un captiu que a Vós pregava li trencàreu els grillons i aquí al temple els presentava fent-vos gràcies i oracions. Trenqueu, Mare, la lligada del pecat que esclaus ens fa. Concediu-nos, oh, Princesa, la llum santa de la fe, manteniu-la sempre encesa fins que ens manqui el nostre alè. Vostre Fill, llum increada, el camí ens aclarirà. La parròquia que us venera rep el doll vostres mercès; sou la font que ens refrigera quan és sec el Lluçanès. Esteneu vostra mirada sobre els camps que ens donen pa. Hem cantat els goigs, Maria, amb la música dels cors; feu que al cel amb Vós un dia en cantem d'altres millors. Serà cèlica tonada que mai més no finirà. Quan per última vegada nostre cor bategarà, Sigueu la nostra Advocada Verge Santa de Lluçà. | 08109-184 | Església parroquial de Lluçà. Lluçà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els Goigs de Santa Maria de Lluçà van ser aprovats pel bisbe de Vic el dia 15 de novembre de 1949 i editats aquell mateix any. Posteriorment, se'n feren diverses reedicions amb algunes lleugeres variacions en cadascuna d'elles (orla, color, dibuix, impremta, etc.). Aquests últims Goigs han estat editats per la parròquia de Santa Maria de Lluçà i impresos a Gràfiques Lluçanès, a finals de juny de 2002. Abans d'editar-se els presents Goigs, es feia ús d'uns 'Goigs de Nostra Senyora de Llussà' redactats en català antic i impresos a Barcelona (sense data) per 'Joseph Altes, Estamper, y Libreter, al carrer de la Llibreria'. En ambdues versions, la invocació ha estat sempre la mateixa: 'Sigueu la nostra advocada, Verge santa de Lluçà'. | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53371-foto-08109-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) i Rafael Subirachs (música) | Els goigs es canten a la missa del dia de la patrona que es celebra el dia 21 de novembre. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 53372 | Goigs de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-del-grau | XX | No es conserven gaires exemplars dels goigs. | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere Apòstol, patró de la capella de Sant Pere del Grau. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Pere. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; i a la part inferior hi ha diverses oracions, la partitura amb la música. Puix que al Grau i rodalia sempre fóreu venerat: del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat. A Bestsaida costanera la primera llum veieu, i entre flaire marinera la infantesa coroneu; cap al mar amb valentia heu la vida orientat. Del fidel ... Gran misteri dibuixava, oh Simó fill de Jonàs: altre nom el Crist us dava amb sentit ben eficaç; com de pedra, així us vodria fonament ben reforçat. Del fidel ... La barqueta s'inclinava mentre Vós l'art aixequeu, quan el Mestre que esguardava poderosa alça la veu. Per seguir-lo amb bonhomia ara tot ho heu deixat. Del fidel ... Bell encert us apuntàreu car del Cel la llum teniu, quan al Mestre confessàreu: 'Sou el Crist fill de Déu viu' Ara és ell qui us responia proclamant-vos benaurat. Del fidel ... Ferm coratge posseíreu a l'hort de Getsemaní, quan espasa en mà, colpíreu i un servent vàreu ferir. Mes Jesús, mentre el guaria, altra via us ha mostrat. Del fidel ... Per humana lleugeresa de Caifàs al pati entreu, i atordit per l'escomesa a Jesús ben prest negueu. Perquè el Mestre us assistia penedit haveu plorat. Del fidel ... La gran nova transformava, el diumenge venturós, i el delit se us emportava al sepulcre gloriós, amb pletòrica alegria per Jesús ressuscitat. Del fidel ... D'amor triple testimoni feu que el Mestre us conferís, gran poder sobre el dimoni i les claus del Paradís; la més alta Jerarquia, el suprem Pontificat. Del fidel ... En el jorn de Pentecosta, sermoneu Vós el primer, gran gentada se us acosta de Judea i l'estranger; vostra parla com seria, que tres mil n'heu batejat. Del fidel ... Quan el pobre coix veiéreu, no teníeu or ni argent; més, en nom de Crist, el féreu caminar lleugerament. Fins amb l'ombra que us seguia els malalts haveu curat Del fidel ... Mentre Herodes calculava entregar-vos al turment, la llum cèlica calava la presó, tot d'un moment; era l'àngel que venia a donar-vos llibertat. Del fidel ... És el centre de l'imperi, és la Roma de Neró, on mostreu el gran misteri de la vida del Senyor; abans a l'Antioquia el terrer deixeu sembrat. Del fidel ... A la fosca Mamertina tan heroicament sofriu, que la gràcia s'endevina i els dos guàrdies convertiu. La cadena que us cenyia tot el món ha venerat. Del fidel ... Disposat al sacrifici que el bon Déu us deparà, resignat, sense desfici, us deixeu en creu clavar. Com el Mestre així finia, tan de prop l'heu imitat. Del fidel ... Albirant nostra capella, de Lluçà Vós avanceu fins al Grau de Torruella; ja mai més ens deixareu. Protector el Cel us envia, així sempre uns heu guardat. Del fidel ... Pintoresc se us atansava el xamós poble de Prats i a corrua us enviava els devots adelerats; als pradencs i pagesia bondadós heu escoltat. Del fidel ... Beneïu nostres anyades, ablandiu nostre conreu; que rendeixin les sembrades, per millor servir a Déu. El flagell de malaltia mitigueu amb pietat. Del fidel ... Cap al Cel mostreu la via als del Grau i al veïnat. Del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat.</p> | 08109-185 | Església de Sant Pere del Grau. Lluçà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La primera edició d'aquests goigs es va fer l'any 1963 a Torrell de Reus, edit., Barcelona.</p> | 42.0184100,2.0241600 | 419206 | 4652281 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Noguera (lletra i música) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53373 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-0 | XX | Força gent sap i canta els goigs. | Es tracta dels Goigs en honor al gloriós màrtir Sant Cristòfol, patró de la capella de Borrassers, parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Sant Cristòfol, flanquejada per dos dibuixos de rams de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha diverses oracions i al darrere hi ha l'estrofa dedicada a sant Cristòfol amb la partitura, una melodia de mossèn Lluís Alemany, que no consten en la versió més antiga. Fidel soldat del Senyor, de llorer sou coronat: Cristòfol, màrtir sagrat, deu-nos ajuda i favor. Entre la gentilitat lliri entre espines nasquéreu; a Lícia prest veiéreu la llum de la caritat. Un destí superior us estava reservat. El vostre nom prodigiós meravelles pronostica i el cel així ho testifica en vostre bastó formós que s'adorna de verdor i de bellesa esmaltat. Fóreu en fe un Abraham, Isaac en submissió, un Moisés en oració, en zel, un segon Joan; l'incendi del diví amor us tingué sempre abrasat. La persecució cruel que sofrí la religió mogué el vostre noble cor i us féu atleta fidel per defensar amb valor la llei del Crucificat. Elevat zel vos tinguéreu per la causa del Senyor, predicant amb gran fervor molts infidels convertíreu i de tan encès amor mai no us veiéreu cansat. Essent Deci emperador va fer-vos empresonar i fortament assotar per satisfer el seu furor, mes la dreta del Senyor us ha sempre acompanyat. Dones impures vingueren a la presó per temptar-vos; són tan lluny d'arrossegar-vos, que us troben llur vencedor, i renten amb gran dolor la taca del seu pecat. Tot un dia sens parar cruels fletxes us tiraren; entre tantes no arribaren mai al vostre cos tocar i demostra així el Senyor com el vostre amor li és grat. Amb encesa caritat l'ull d'un infidel curàreu, i el seu cor il·luminàreu amb llum de la veritat, i així pagueu amb amor les injúries del malvat. De poder miraculós l'omnipotent us vestí quan del foc il·lès sortí més formós el vostre cos; del suplici i del dolor la virtut ha triomfat. Veient que vostra fermesa doblegar pretén en va, el tirà mateix manà que el vostre cap fos tallat; donant la vida amb valor gaudiu el bé desitjat. Vostra excelsa santedat tot el món ha celebrat per haver en vós trobat la major benignitat; qui confia en vostre amor mai no es veu desconsolat. De contagis preserveu i de lladres defenseu, atribolat conforteu i de tot mal deslliureu; vós sou el consolador que la parròquia ha trobat. De tempesta i pedregada deslliureu sempre el sembrat, socorreu la sequedat amb la pluja desitjada, feu que vingui amb abundor de bona anyada l'esclat. Allunyeu tots els assots de fam i de pestilència; vetlleu amb vostra clemència els qui són vostres devots, si amb humil i devot cor vostre auxili han invocat. Humil i devot us honra el poble de Santa Eulàlia i amb ardorosa pregària auxili en tot us demana; sigueu el pecat protector i doneu-li santedat. Puix que davant del Senyor us tenim per advocat: Cristòfol, màrtir sagrat, deu-nos ajuda i favor. | 08109-186 | Església de Sant Cristòfol de Borrassers. Lluçà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La present edició dels Goigs de Sant Cristòfol és deutora de les dues que l'han precedit i que són el seu punt de referència. De la més antiga, hi ha la següent indicació: 'Imp. De la Llibreria Religiosa, Aviñó, 20 - Barcelona'. No hi consta la data de l'autor. De la segona edició se sap que fou impresa a Gràfiques Lluçanès, l'any 1998. Es va utilitzar el text primitiu anomenant-lo 'lletra popular' i es van introduir diverses correccions, tan gramaticals com de contingut. També es van suprimir quatre estrofes i se n'hi afegí una de nova destinada a invocar el sant patró dels conductors. Finalment, es va complementar amb una melodia pròpia de la qual és autor mossèn Lluís Alemany. En la present edició, imprès a Gràfiques Diac de Vic l'any 2003, s'ha atorgat la preferència al text de la primera edició, mantenint la seva peculiar forma d'expressar-se i amb el mínim indispensable de correccions. S'ha conservat l'estrofa afegida i la melodia que s'ha fet esment. | 42.0867500,2.0800400 | 423914 | 4659817 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53373-foto-08109-186-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a la missa del dia del patró, Sant Cristòfol, que es celebra el dia 10 de juliol. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53374 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-1 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a l'ajuntament de Lluçà. Es tracta de 13 arxivadors amb fotocòpies i ampliacions de fotografies en blanc i negre, i color, recollides en diversos anys. Quatre d'aquests arxivadors contenen 433 fotocòpies i ampliacions de fotografies antigues recollides dels veïns del municipi així com de la Unió Excursionista de Catalunya. Les imatges, la majoria d'elles en blanc i negre, pertanyen a diferents dècades del segle XX, des de 1916-18 fins als anys 70, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Lluçà i del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Alguns d'aquests temes són: matança del porc, batre, caçadors, caramelles, l'escola, l'equip de futbol, el castell de Lluçà, el carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol, festes i celebracions (processó de Corpus i festa Major), sala de ball, fontades, primeres comunions, cases del poble, famílies, esglésies del municipi (Sant Vicenç, Santa Maria de Lluçà, Santa Eulàlia de Puig-oriol, etc.), el claustre del monestir de Lluçà, molins, fonts, gran quantitat de masies i llocs interessants com les rentadores (a la riera Lluçanès) on les bugaderes anaven a rentar la roba, la teuleria del Vilaró en ple funcionament, la construcció del pont de la riera Lluçanès o l'antic retaule de Santa Maria de Lluçà. Aquests quatre arxivadors van acompanyats de dos arxivadors més on hi ha les fitxes de cadascuna de les imatges anteriors amb les dades, omplertes parcialment, següents: núm. de registre, data de registre, autor, any, lloc, població, propietari de la foto, propietari del clixé així com una petita descripció. En alguns casos també hi ha la identificació de les persones que apareixen a les fotografies. Els altres arxivadors contenen imatges en blanc i negre, i color i presenten la temàtica següent: 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de la festa dels ex-veïns. 1987-96. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de cases de pagès. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de paisatges i meteorologia. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1995 amb el tema: l'escola. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1997 amb el tema: casaments. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1998 amb el tema: quan érem petits. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 2000 amb el tema: racons del món. | 08109-187 | Arxiu municipal de Lluçà. C. Rourets s/n. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | La iniciativa de recollir les fotografies velles i fer-ne fotocòpies així com recopilar la informació de les fotografies va ser obra d'alguns veïns del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà. La mostra de les còpies fotogràfiques es va fer en una exposició per la festa Major i posteriorment es cediren a l'ajuntament. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 53375 | Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | MAS, Antoni (1995). 'Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notes sobre la festa Major'. El Temperi, núm.1. Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà, desembre de 1995. | XIX-XX | La festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol es celebra el dia 10 de desembre, dia de la patrona, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa solemne, així com el cap de setmana proper on hi ha un seguit d'activitats que varien cada any en funció de la seva programació: pregó de la festa Major, concerts, ball de festa Major, bingo, espectacles i jocs infantils, representacions teatrals, etc. Una de les propostes que es porta a terme des de fa uns anys és la 'Llegenda de Miralles', una representació teatral de la llegenda que va a càrrec de MIIRALLESgrup, un grup format per jovent del poble de Santa Eulàlia. | 08109-188 | Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | La festa Major a Santa Eulàlia de Puig-oriol abans de la Guerra Civil espanyola començava amb la constitució d'una Societat. Els membres d'aquesta Societat feien aportacions econòmiques per contribuir a les despeses de la festa. Dels membres de la Societat escollien la Comissió de la Festa, anomenada també Junta o Mesa, que s'encarregaven de la contractació de músics i dels altres preparatius. L'Ajuntament aportava una petita part de les despeses generals de la festa però, de fet, la responsabilitat de l'organització i èxit de la festa quedava en mans de la gent del poble. El dia de la festa Major el principal assumpta era anar a buscar l'orquestra a un punt ben comunicat amb la resta del món. Fins l'any 1929, que es va construir la carretera de la Costa dels Gats, arribar al poble era una aventura. Els músics s'anaven a buscar amb un carro a Can Jaques, a Santa Creu o Perafita. Abans de fer-se la carretera els músics arribaven carregats amb els instruments a lloms d'una mula pel camí de Bols. En arribar els músics, moltes vegades es feia un primer 'passant' pel poble anunciant que ja havien arribat al poble. Algunes orquestres foren: la Catalònia de Granollers, Els Fonts de Manlleu, Els Angelats de Sant Hipòlit i la Nova Ripollesa de Ripoll. Els membres de la Junta s'encarregaven de comprar la toia, els rams pel ball de rams i algun puro per rifar. La principal font d'ingressos eren les entrades dels balls i les vendes de números de rifes que es feien allí. El dia de la patrona començava la festa Major. S'iniciava amb l'orquestra seguida de la gent del poble que anava a buscar el Consistori que esperava davant de l'ajuntament. L'alcalde presidia amb la vara donant solemnitat als actes d'aquella diada. Després tota la comitiva seguia l'orquestra fins arribar a l'església on es celebrava l'Ofici de la festa Major. Després de la missa tornaven, amb l'orquestra i tot el seguici, cap a l'ajuntament i tot seguit es dirigien a la petita plaça de cal Penyora, que igual que tot el poble es trobava engalanat, per ballar-hi sardanes. Més tard, cap a les cinc de la tarda, la gent s'anava reunint a cal Fuster per al ball de la tarda. Un local atapeït i ple de fum on l'orquestra tocava set peces que les parelles seguien massivament. Després de sopar es feia el tradicional concert a cal rector, al voltant del rector, on tocaven unes quantes peces en honor seu; el mossèn, en agraïment, repartia galetes i vi bo. A mitjanit començava el ball de nit de la festa Major. Tenia molta anomenada i venia molta gent de pobles del voltant. Es feien rifes i subhastes de la toia, el puro, rams de flors, etc. L'endemà del dia de la Patrona, s'anomenava la Tornaboda. Aquest dia també es feien algunes activitats festives però eren més de caire familiar. Si aquell any hi havia prous recursos es tornaven a celebrar els balls de matí (sardanes) i ball de tarda. El ball de nit s'anomenava Ball de Casats i tenia un caràcter diferent. Hi assistia principalment gent gran. El tercer dia de la festa Major hi havia el costum d'anar a la font. Se solia anar a la font de l'Estrada, que era una de les més boniques dels voltants. Estava molt ben cuidada i s'hi baixava una pianola per fer-hi una mica de ball. D'aquesta manera s'acomiadava la festa Major. La comissió es reunia per avaluar com havien anat els actes, es repartien els diners o en posaven s'hi n'havien faltat. | 42.0683300,2.0724700 | 423266 | 4657779 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53375-foto-08109-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la missa de la festa Major es canten els goigs de Santa Eulàlia.Les imatges hen estat cedides per Imma Boixadé Calm | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53376 | Festa Major de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lluca | XIX-XX | La festa Major de Lluçà es celebra el dia 21 de novembre, dia de la presentació de la verge Maria al temple, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa solemne, així com el cap de setmana proper on hi ha un seguit d'activitats que varien cada any en funció de la seva programació: actes culturals, sopar popular, bingo, espectacles infantils, concerts, etc.. | 08109-189 | Nucli de Lluçà. Lluçà | 42.0470700,2.0340900 | 420064 | 4655454 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53376-foto-08109-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la missa de la festa Major es canten els goigs de la Verge de Lluçà.La segona imatge ha estat cedida per Imma Boixadé Calm | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 53377 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-11 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | XIX-XX | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua (resurrecció de Jesucrist a nivell cristià i primavera a nivell laic). Actualment a Lluçà les caramelles es canten Diumenge de Pasqua pels carrers i a l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, i el Dilluns de Pasqua per algunes cases de pagès del municipi: Rocadenbosch, la Garona, Curtius, el Molí de Puig-oriol i a davant la casa del Panadero a la urbanització Llocsà. Fa uns deu o dotze anys s'anava a algunes cases més. Les cantades van a càrrec dels nens i nenes del poble, petits i més grans i la vestimenta que porten és la següent: els nens porten vestit de vellut negre (armilla i pantaló al turmell), mitjons gruixuts blancs i espardenyes de vetes, també faixa i barretina i un llacet al coll de la camisa blanca. Les nenes porten una faldilla, totes igual, que és del fons de vestuari de la colla, igual que el gipó negre. Van amb camisa blanca, mitges blanques i espardenyes de vetes. Totes porten un mocador vermell del fons de vestuari comunitari. Si convé pel ball que puguin fer també es posen caputxa, que també és del fons comunitari. Al cap hi porten la ret i als braços també. Durant la cantada es recullen diversos donatius: diners, llaminadures, galetes i algun glop de vi com al Molí de Puig-oriol. Els diners que actualment es recullen són cap uns 400-500 euros cada any. Es recullen en una cistella molt peculiar amb forma de barretina gegant i la porten els nens. Si es vol es pot penjar d'un pal exprés per fer-la arribar als balcons i finestres. Amb els diners que es recullen els nens i nenes juntament amb els pares, després d'una reunió, decideixen on es pot anar d'excursió. Els caramellaires ho tenen tot pagat i l'excursió és oberta a tothom. També amb el que es recull es va fent reposició de materials i roba per als caramellaires. Actualment la directora i la persona que dinamitza des de ja fa una vintena d'anys la colla caramellaire de Lluçà i Santa. Eulàlia és l'Eva Boixadé. | 08109-190 | Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | La festa de les caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. A Lluçà les caramelles i els cants es preparen uns dos mesos abans de Pasqua en el Local Social del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Fa uns sis anys s'anava a assajar al Centre cultural Jan dels Pins, a la capella fonda de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquí és on la colla hi té el local i totes les seves indumentàries: esclops, vestuari divers, bastons de ball, picarols, standard, cistell, pal de ball de cintes,.. Tot heretat d'una antiga mestra, la Montserrat Farrés, mestra del poble, que durant bastants anys va dinamitzar la colla abans que l'Eva Boixadé. Durant la història de la colla s'ha anat unes tres vegades a concurs de caramelles: dos a Sant Julià de Vilatorta i un a Casserres. Antigament cantaven caramelles els homes adults i passaven per les cases amb eugues i música d'acordió diatònic. Els deien els gojaires. | 42.0683400,2.0724200 | 423262 | 4657780 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53377-foto-08109-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges hen estat cedides per Imma Boixadé Calm | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53378 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-0 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. Agenda de les tradicions catalanes, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | XVII-XX | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament, cada masia encenia la seva foguera; d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. Actualment a Lluçà es manté la tradició i s'encén una única foguera en una esplanada propera a l'oest del castell de Lluçà. Quan es pon el sol s'encén una gran foguera i els veïns organitzen un berenar -sopar amb pa torrat, coca, xocolata, llonganissa i beure. Els més petits amenitzen la festa amb alguns petards. | 08109-191 | Sector central del terme municipal | Història Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0542100,2.0390100 | 420480 | 4656242 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53378-foto-08109-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53378-foto-08109-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53378-foto-08109-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal de convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 53379 | Ball de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cinquagesma | <p>REIXACH, Roser (2006). Ball de Cinquagesma. Fulletó editat per Dansa i tradició, i Solc, música i tradició al Lluçanès.</p> | XIX-XX | Des de l'any 1995, en què l'aplec va ser recuperat definitivament, aquest està inclòs dins del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, i compta amb una bona participació any rera any. | <p>L'aplec de Cinquagesma es celebra cada dilluns de la segona Pasqua a la Pedra Dreta, un monòlit situat al camí ramader de ponent, al costat de la carretera que condueix a Lluçà. Actualment, en aquest aplec es balla un ball rodó fent dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors. Es volta en diferents sentits i en alguns moments s'entrellacen els braços de tots els participants fent una única rotllana, sempre seguint la tonada de la cançó 'El bon caçador', que és cantada per una part dels assistents, i acompanyada per músics, que varien any rere any. A més del ball, es fa un berenar per a tots els assistents i la festa sol acabar amb una sessió improvisada de cantadors i músics dels voltants i de totes les edats.</p> | 08109-192 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Pasqua Granada, coneguda també com a segona Pasqua, és una diada festiva a molts indrets de Catalunya. S'escau cinquanta dies després de Pasqua, i per aquest motiu es coneix com Quinquagèsima, Cinquagèsima, Cinquagesma o Cincogesma. Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep Maria Vilarmau, de Santa Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s'havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada de la cançó' El bon caçador'. El ball es feia al voltant de la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XIX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d'aquest ball rodó. La festa es va recuperar l'any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l'assessorament de l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d'abril dins les jornades culturals d'aquest centre d'ensenyament i va anar a càrrec d'un grup d'alumnes de primària. Aquell mateix any, l'Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní prop d'aquest lloc i el col·locava al terra al voltant de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L'any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant l'església parroquial al migdia. Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1995, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou i incloure-la dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Des d'aleshores, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s'ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.</p> | 42.0255400,2.0223200 | 419063 | 4653074 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53379-foto-08109-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53379-foto-08109-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 53380 | Menjada d'all i oli tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjada-dall-i-oli-tradicional | XIX-XX | És un costum que segueix força veïns del municipi, entre 40 i 50 persones, joves i grans. | El dia 24 de desembre de cada any, després de la missa del Gall, hi ha el costum de celebrar una menjada d'all i oli en sortir de l'església. Aquest costum s'alterna un any al nucli de Lluçà, sortint de l'església de Santa Maria i un any al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, també davant de l'església, on es prepara una foguera, es torra pa i s'unta amb un all i oli especial, fet amb una recepta tradicional a base de patates, pomes, alls, rovells d'ou i oli, la qual li dóna una textura i consistència semblant a una crema. | 08109-193 | Sector central del terme municipal | El costum de la menjada d'all i oli tradicional de forma col·lectiva al sortir de la missa del Gall el va recuperar Mn. Àngel durant les dècades dels anys 80 i 90 del segle XX. Tot i així a nivell particular, a les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol, era tradicional menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. | 42.0505100,2.0350100 | 420145 | 4655835 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 53381 | Recepta d'all i oli tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-dall-i-oli-tradicional | XIX-XX | Es tracta d'una recepta d'all i oli tradicional que es va servir per untar el pa torrat en la menjada d'all i oli que es celebra el dia 24 de desembre en sortir de la missa del Gall, al municipi de Lluçà. Es necessiten els següents ingredients: Ingredients: 4 patates 4 pomes 10 o 12 grans d'all pa vinagre 6 rovells d'ou 1 litre d'oli Preparació: Primer de tot es pelen i es tallen les patates i les pomes, i a continuació es bullen. Un cop bullides s'escorren i es deixen refredar. S'afegeixen a les patates i a les pomes 10 o 12 grans d'all, una llesca de pa moll en vinagre i sis rovells d'ou i es barreja tot en un morter. A continuació s'hi va tirant l'oli i es va lligant fins que la consistència arriba a la textura semblant a una crema. | 08109-194 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment a les cases particulars de Santa Eulàlia de Puig-oriol hi ha hagut el costum de menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. Aquest costum es va fer col·lectiu en època de Mn. Àngel a la dècada dels anys 80 i 90 del segle XX i es celebra alternativament entre el nucli de Lluçà i el nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, cada 24 de desembre en sortir de la missa del Gall. Els encarregats de preparar l'all i oli a Santa Eulàlia de Puig-oriol és la família de cal Penyora. A Lluçà els encarregats són els veïns de cal Fuster i la Casanova de Lluçà. | 42.0505100,2.0350100 | 420145 | 4655835 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També existeix una variant de la recepta que en comptes d'utilitzar pomes utilitza codony. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 53382 | Llegenda del pla de la Mala Junta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-mala-junta | <p>AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | <p>'Ja fa molt temps d'això. L'avi em digué que al seu pare ja li ho havien contat de ben menut. Diu que abans, per allí dalt, vora Manyaques, hi havia una bona pagesia, que jo no sé pas com hi deien i que no era pas gaire lluny del pla de la Mala Junta. El tens present? Donques es veu que el dia de Santa Àgata, que abans era festa molt principal i assenyalada per natros els pagesos, el d'aquella caseta junyia el parell de bon matí i se n'anava cap a fer la junta. Pel camí va trobar em sembla que l'avi em deia un pobre captaire que li va voler fer memòria d'aquella seva distracció o mala voluntat. - Ep! Que Déu vos guard de prendre mal! - li va dir el passavolant. - Que Ell vos ajudi. - Guaiteu, vós, l'home. A bon segur que avui vos heu llevat per la mala espona o bé no heu mirat el calendari gens ni mica. - I què voleu dir amb això? - li fa el pagès aguantant els bous que al seu darrera bavejaven bo i remugant. - O, res. Res, res. Que avui, si no vos en recordeu, em penso que és Santa Àgata, no vos he pas de dir com és d'assenyalada la festa. - Mireu, vós, el caminant. La gata que em penso que voleu dir més que segur que s'està en algun racó de la casa, perquè la mixa és molt ratadora. He, he, he! - i reia d'una manera que fins feia esgarrifances. - No m'heu pas entès, vegeu, o bé jo em penso que ho heu fet prou i bé de sobres. Jo no us he parlat de gats, i encara menys de gates. - I donques. - Jo el que vos dic és que avui és Santa Àgata, i Déu faci no vos en recordeu ja massa amb retard. - Guaiteu! La gata sabeu? Aneu a casa que la dona ja vos la ensenyarà. - Amb Déu siau, que quan el ruc no té set , sí, ja pots anar xiulant que..., tururut. I amb la mà feia un gest estrany. - Ja veureu. Un hom fa el que li sembla i endemés, sabeu?, el que no es cogui per a vós deixeu-ho cremar, que no vós farà mal profit. I encara botzinant va baixar a la trossada per començar la junta. El vianant es perdia mentrestant dins l'obaga. El pagès enganxava els bous a l'arreu i començava el primer solc. N'havia fet tres i bé quatre, quan va trobar que el goret se li enfondia i els bous i ell s'ensorraven. Amb un renec cargolat volgué provar de sortir d'allà dintre, mes ja era tard. Déu Nostre Senyor el castigava pel mancament i la burla. Tot d'un plegat, la terra va acabar d'obrir-se, i arreu, bous i llaurador varen caure a l'infern per sempre més. - I a darrera de la porta hi ha un fus, acabat, amén Jesús - deia la muller del que això em contava, bo i arrupida arran del foc. Sí, vés-te-les a creure, aquestes falòrnies, que tothom sempre ha dit que era veritat, o, si no, no tingues por. Doncs per què del camp on va passar això, que avui és un escampall de rocs, en diuen el Pla de Mala Junta? Endemés, per tot el dia de Santa Àgata hi jau la boira. Ja es poden bellugar, a l'estiu no els faltarà una bona pedregada. Per això molts pobles en el dia de la santa toquen força les campanes, perquè ella estigui ben contenta i els deslliuri d'aquella malvestat.'</p> | 08109-195 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0734800,2.0317000 | 419900 | 4658388 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53383 | Els set amos condemnats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-set-amos-condemnats | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Diuen que ja fa molts i molts anys que va passar. Cal Rocadenbosch, a Lluçà, tenia una habitació on cada dia a posta de sol s'hi sentia por, un soroll de fresa en un racó. Just quan el sol s'acabava de pondre començava un soroll com si hom purgués blat amb un purgador. Al mateix moment prop de la porta principal de la casa apareixien set gats negres, que anaven donant voltes a l'entorn de la paret de la masia mentre durava el soroll de l'habitació. Quan el soroll parava els gats desapareixien. La gent de la casa tenia molt de temor d'entrar-hi, fins al punt que van tapiar la porta amb una paret de maons i així va passar molts anys. Tot això succeí fins el dia que una persona de la casa va dir: - Hem de saber que carai és aquest soroll que se sent dintre de la habitació -. Tipa de sentir el soroll, va agafar una eina i va enderrocar la paret. Un cop a dintre de l'habitació va esperar que el soroll comencés, va escoltar-lo fins que va parar. Tota l'estona es va sentir al mateix lloc, darrera una gran llosa que hi havia en un racó. Quan va parar, va agafar un pic i, tot seguit, va arrencar la llosa, darrera de la qual hi va trobar moltes monedes d'or. Els diners pertanyien a set amos que els guardaven en aquella habitació perquè el dia que es morissin els seus descendents els fessin dir misses. Es veu que hi va haver un amo que va guardar uns diners, i va dir al seu hereu: - Mira, aquí en aquesta habitació hi tinc uns diners guardats que estan destinats a dir misses el dia que jo em mori. Te'n deixo encarregat a tu perquè em facis die misses per la meva ànima-. Quan el propietari va morir, el seu fill va pensar: 'Doncs mira aquest ja és al clot i no tornarà pas, el millor que puc fer és afegir uns quants diners més i així quan jo em mori, com que hi haurà més diners, em podran dir més misses i em serà més fàcil d'anar al cel'. Doncs sí, dit i fet, va afegir unes quantes monedes d'or darrera la llosa de l'habitació. L'hereu no va complir les últimes voluntats del seu pare. Al cap d'uns tres mesos de l'enterrament del pare, cada dia cap al tard va començar a aparèixer un gat negre i donava unes quantes voltes a l'entorn de la casa. Els primers dies se'ls va fer una mica estrany de veure un gat foraster rondant, però allò que solien dir a pagès: 'Deu ser el gat d'algun veí' i no li varen donar més importància. Quan aquest hereu, que no va complir l'encàrrec del seu pare, ja era molt gran i va veure que li quedava poc temps de vida, va dir al seu fill:-Mira, darrera aquesta llosa hi ha uns diners, després que jo hagi mort em faràs dir misses per la meva ànima-. Aquest tampoc va fer dir misses. Igual que el seu pare es va reservar els diners per a la seva ànima. Tot això va passar fins a set generacions, que afegien cadascuna unes quantes monedes d'or, ja que estaven segurs que, encara que tinguessin molts pecats, si la quantitat de monedes era molt important el capellà podria dir moltes misses i la seva ànima no es condemnaria. El cas és que cada vegada que l'amo de Rocadenbosch moria al cap de tres mesos apareixia un nou gat negre donant tombs a l'entorn de la casa, fins a set gats, un per cada difunt. Del que feia vuit, mai s'ha sabut el que va passar. El cas és que la seva mort va ser un xic misteriosa, ja que el varen trobar mort a fora el bosc. Va deixar com a hereva una pubilla i com a tal no tenia obligació de complir amb el ritual de les misses, ja que anava d'hereu a hereu, per tant el malefici que pesava sobre la família per incompliment de les últimes voluntats dels set amos anteriors quedava trencat. Per això des del mateix dia que va morir l'últim amo mascle va començar a sentir-se la por a l'habitació on hi havia els diners amagats. Assenyalava que darrera aquella llosa hi havia uns diners amagats i calia rescatar-los. Un cop rescatats els diners, els set amos varen restar condemnats per la seva avarícia, van anar a parar al fons de l'infern per sempre més. | 08109-196 | Sector central del terme municipal | 42.0738400,2.0404000 | 420620 | 4658420 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Des d'aquell dia es va deixar de sentir por en aquella habitació. S'explica que el pubill de Rocadenbosch, després d'arrancar la llosa, va anar molt ple de diners per sempre més.'Aquesta llegenda, de títol complet 'Els set amos condemnats i el tresor de cal Rocadenbosch', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Por, màgica i tresors a la Catalunya Interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53384 | Gorg de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-heures | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Vet ací que una vegada - i no va pas de rondalla - diuen que per Merlès amunt, per aquells contorns de les Heures de la Quart, arran mateix de la riera, en un espadat que feia feresa, tenia la seva cova una bruixa que vivia entre mussols, gripaus, serps i busaroques. La seva feina era reunir tots els follets dels contorns i fer-los ballar durant les nits de lluna vella. Per tot estar, ella filava llana, i el seu fus mai estava quiet entre els seus dits. Balla que balla i fila que fila. Quan havia acabat la provisió que soia tenir de llana, diu que pujava a cavall d'una escombra i, a entrada de llustre, trico-trico, se n'anava cap enlaire a buscar-ne més, juntament amb una companya seva que vivia en una balma dels voltants de la vila de Prats de Lluçanès, i quan havia fet provisió, se'n tornava. Era també per aquells paratges extraviats que hi vivia un pagès no gaire ric, però que es donava bona vida. Tenia una ramada d'ovelles, la cosa més grassa i ben plantada d'aquest món. Moltes vegades era ell mateix que les menava a pasturar, i sempre trobava bons herbassegars. Tot li anava a boca què vols cor que desitges. Cada any, era ell que portava els millors xais a vendre a les fires d'Alpens, Berga o Prats de Lluçanès. Però, com que diuen que la fortuna és boja i sempre balla, i ja feia temps que li feia l'aleta, vingué un dia que els xais i les ovelles grasses i tendres se li aflaquiren, tocades d'alguna malura dolenta, i se li tornaren eixorques. Ve-li aquí que tots els guanys arraconats anaren sortint de la fosca caixa de la cambra. I passat un temps, al pagès que us dic ja no li anaven les coses com ell volia, que Nostre Senyor ja sap per què les fa. Vingué un dia que, avorrit i jugant-se el tot pel tot, va anar a trobar la bruixa de les Heures de la Quart, perquè li donés un remei i li digués el que calia fer. Seguint els consells de la bruixa, se'n va anar a veure un pagès veí, perquè li deixés el seu marrà, ja que els seus no valien res i se li havien mort. El bon home li deixà el més fornit de la seva ramada. L'animal però, era d'una llana més negra que una nit sense estels. - Eh, doncs, quin marrà més bonic. - A fe d'ell que sí. - Pla que no en trobaries cap més a deu hores al volt. - Ja tens raó, ja. Si les meves foscudes ovelles no es curen ara, com hi ha daixonses, que no ho entenc pas. El va lligar per les banyes amb una soga, i avall s'ha dit. - Apa, adéu-siau, i d'aquí a uns quants dies ja us el tornaré. - Oh, això rai. No ve pas d'aquí. D'ençà d'aquest dia, la fortuna del bon pagès tornà a refer-se pel que toca a les ovelles. Una xaiada com cap any bellugava pels prats on pasturava la ramada. Tots els xais nascuts foren d'una llana més negra que una gola de llop; però, com que n'hi havia molts, el seu amo i pastor ni menys que en això pensava. Ja feia un temps que tenia el marrà i encara romancejava per tornar-lo, però vingué un dia que l'animal li fou reclamat. En comtes de tornar-lo i estar agraït, no volgué entendre a cap tracte, i se'l quedà per a ell, per més que fos acusat de lladre i de mal home. Un vespre, complint el manament de la bruixa, el menà al peu de la riera i, després de degollar-lo, el tirà bo i mort dintre de les Goles de les Heures. No li devia quedar la consciència gaire en repòs, ja que des de llavors ençà mai més estigué gens ni mica content. Un dia que pasturava el ramat en una prada de vora la riera, quan menys s'ho pensava, el cel va començar a ennuvolar-se, i ell, tenint por de la mullena, ja arreplegava les ovelles. Vet aquí que de dintre del Gorg de les Heures surt el marrà negre, amb unes banyes de foc, i comença a córrer pel prat com un boig. Tota la ramada s'esverà i es posà a botre al seu darrera, i, en un dir Jesús, es tornà a tirar a l'aigua, seguit del ramat i del seu pastor. Mai més se n'ha sabut res. | 08109-197 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0743700,2.0086300 | 417992 | 4658509 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Temps després, un vianant volgué saber la fondària del Gorg i, agafant un cordill molt llarg lligat en una pedra, el deixà caure dintre les aigües. Feia estona que descabdellava quan va sentir una veu fosca que, sortint de dintre el Gorg, li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que al fons del Gorg de les Heures mai arribaràs'.I des de llavors ençà, ningú més no ha volgut saber res dels gorgs d'aquell racó de món.'Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53385 | La Burnaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burnaca | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'A Lluçà hi ha una masia que en diuen cal Burnac. A la pobra velleta que hi vivia ja fa molts anys li deien la Burnaca i deien que era bruixa. Ja feia molts anys que pel poble corria aquesta brama. Es diu que es va descobrir que era bruixa quan s'estava a la Vall de les Botes, masia situada vora l'antiga riera d'Adest, avui riera de Merlès. El fet es descobrí tal com us explicaré. Era un dia d'estiu. L'era de la Vall de les Botes era plena de garbes i els homes feien la batuda. Alguns s'adonaren que un gos negre i pleut, lleig com un gos d'atura, corria pels voltants de l'era. Ningú sabia d'on havia sortit aquella bèstia. Alguns començaren a tirar-li pedres mig per broma mig seriosament per obligar l'animal a fugir, però l'animal no fugia de cap manera. A l'últim tots els batedors, agafant pedres, el van empaitar de debò, el van apedregar i el van tocar amb les pedres unes quantes vegades. Per això a l'animal no li va quedar altre remei que fugir i amagar-se dintre unes bardisses. L'endemà una dona del veïnat va anar a la Vall per retornar a la bruixa una lloca que li havia deixat i la nouvinguda la va trobar allitada, plena de xacres i ferides estranyes. La Burnaca, per amagar la seva trifulga a la forastera, li va dir: - Guaita, guaita la jove que em va fer ahir tot pastant! Guaita quins morats! Aquella dona de la lloca va esbrinar després que a casa de la bruixa el dia abans la jove no havia pastat com ella deia. I li donava la culpa dels morats: senyal que hi havia gat amagat. Per aquí es va començar. La fama que el poble posa a una persona és una bola de neu que rodola per una muntanya. D'aquí se'n van treure altres conclusions, certes o falses, i el bateig de la Burnaca ja era fet, qui sap si a base d'una petita coincidència: la Burnaca era bruixa. En escriure aquestes ratlles aprenc que fa pocs dies la Burnaca va morir a l'edat de vuitanta anys.' | 08109-198 | Sector sud del terme municipal | 42.0561800,2.0126800 | 418304 | 4656485 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau l'any 1929 i conservada al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dins el volum X, carpeta 12, pistologia. Extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53386 | La màquina de batre moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-maquina-de-batre-moneda | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Es conta que fa molts anys, era temps de crisi econòmica i de falta de diners i que els amos d'unes masies situades al terme de Lluçà - Puig-oriol, l'Estrada i la Font - un dia es van reunir per parlar de solucionar el problema. Aleshores, després de parlar molt, van decidir que la millor manera de solucionar-lo seria fabricant ells mateixos el que els mancava, que evidentment eren diners. Així ho van acordar i promptament es van posar d'acord que s'havia de fabricar una màquina de batre moneda. Aleshores van buscar el metall adequat per fer l'aliatge necessari per construir aquesta màquina. Un cop construïda la màquina, van nomenar encarregat de la producció de moneda el mosso de Puig-oriol. Una vegada en què van tenir una quantitat considerable de moneda fabricada, van decidir enviar el mateix mosso que l'havia fabricat a comprar mules a la fira de Granollers. Aquest mosso va començar a comprar totes les mules que se li posaven al davant, sense regatejar ni una mica i sense mirar gaire si eren bones o no ho eren. Aquesta poca gràcia que va tenir a l'hora de fer tractes aviat va fer aixecar sospites entre els mercaders. Però ell ja tenia un important ramat de mules i va començar el camí cap al Lluçanès. Quan es van adonar els mercaders que les monedes amb què havien cobrat eren falses, van perseguir el mosso de Puig-oriol. El van atrapar pels volts de Moià. Aleshores, en saber-ho els amos de Puig-oriol, l'Estrada i la Font van colgar la màquina de fabricar moneda en algun lloc amagat prop d'alguna d'aquestes masies.' | 08109-199 | Sector central del terme municipal | 42.0676800,2.0659900 | 422729 | 4657713 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda narrada per Josep M. Puigoriol de la casa Vilacanina de Salselles, i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53387 | La verge de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-verge-de-lluca | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Estant pres un jove de Lluçà pels moros, li deien que renegués a l'estil del seu país, i ell, com que no en sabia, de renecs, cridava: -Nap torrat! Xurbía beneita! Mare de Déu de Lluçà, veniu-me a buscar! Els moros, pensant que deia grans disbarats, reien. A la nit, ben engrillonat, el feien dormir en una espècie de caixa amb un sentinella al costat. Com que era devot de Maria Santíssima, hi acostumava anar a rebre els sants sagraments en les seves festivitats. El dia 14 d'agost li va venir a la memòria el costum i, abans d'adormir-se, va pensar: - Ai, si poguessis ser demà a Lluçà, que és la festa principal. Com aniries a confessar i combregar! I la son el sorprengué amb aquell desig. Al toc de l'avemaria digué el guàrdia al jove: - Cristianillo, ¿hay campanillas en tu pueblo? - Sí - va respondre. - Pues yo soy el cautivo y tu estás en libertad. Oh, prodigi! L'endemà es trobava al pedró de Lluçà al toc de l'avemaria. A la parroquial de Lluçà, antic priorat, encara es conserva el grilló del captiu, i sol veure's penjar arran mateix de la porta de la sagristia.' | 08109-200 | Sector central del terme municipal | 42.0503200,2.0353600 | 420173 | 4655813 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau de l'arxiu de la parròquia de Lluçà, i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53388 | L'assassinat i la por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lassassinat-i-la-por | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Es conta que en aquesta casa vivia ja fa molts anys un matrimoni que tenia dues filles encara molt jovencelles. Però, segons comentava el veïnat, la parella no vivia gaire bé, deien que l'amo de la masia feia mal passar a la seva esposa, i els mals tractes que rebia es devien a què el marit havia avorrit la seva esposa, ja que tenia una amistançada. Així anaven passant els dies, fins que va córrer la veu que la mestressa de la casa era morta i la seva mort havia estat en circumstàncies un xic estranyes. A partir de l'endemà mateix de la mort de la mare, en aquella casa varen començar a passar tota una colla de coses força misterioses. Cada dia al matí la mare apareixia a sota de la volta del femer, on es reunia amb les seves filles, les quals endreçava, empolainava i pentinava amb unes trenes tan polides com mai les havien portat. Cada dia al matí les dues nenes apareixien netes, endreçades i pentinades. Això va durar molt de temps. El pare no entenia com carai se les empescaven les dues noies per anar tan polides. Quan el seu pare o una altra persona els preguntava com era que portaven aquelles trenes tan maques les dues germanes mai no contestaven. Qui les endreçava els va prohibir revelar el secret. El dia que algú el sabés deixaria de pentinar-les i endreçar-les. Però el pare era molt malcarat i al cap d'un temps va obligar les filles a revelar el secret. - Cada dia al matí i a sota de la volta del femer la mare ens pentina i endreça. Al dia següent la mare va aparèixer com cada dia i va dir a les seves filles: - No heu complert el que jo us vaig demanar. Com que heu revelat el secret al vostre pare ja no em veureu mai més. I des d'aquell dia les dues germanes es van haver de pentinar i endreçar elles mateixes, ja que la mare no la van tornar a veure mai més. Des d'aquell dia es va començar a sentir por en una habitació de la casa, l'habitació misteriosa. A les acaballes del segle XIX un pagès que vivia en una masoveria del terme de Sagàs va anar a arrendar aquesta masoveria del municipi de Lluçà. En aquella època quan un masover canviava de masoveria l'hivern abans anava a preparar els guarets, fangar i fer algun tros de rompuda. Això era un costum dels pagesos per tenir la terra ben preparada i, al mateix temps, donar una bona impressió a l'amo, perquè acceptés el nou masover de més bon grat. El Josep, que era l'hereu de la família arrendadora, va anar amb el seu germà Ton per comprovar si calia fer rompuda i sequeres o si només fangant la terra ja n'hi hauria prou. Els dos germans dormiren a la casa dels amos els dies que els va caldre estar a la finca preparant les terres i els va tocar dormir a l'habitació destinada als mossos. El mosso que hi havia va dir als dos germans: - A l'habitació on us fan dormir, jo no hi vull dormir mai. 'Racorcina', quina por que s'hi sent! A les dotze de la nit et desperta una por que et deixa glaçat. Ja us espavilareu, no hi vull pas saber res. El Josep i el seu germà Ton eren uns nois que no feien massa cas d'aquestes coses i si es trobaven amb algun entrebanc se'n sabien sortir força bé, estaven curats d'espants. Al vespre, després de sopar, van anar a dormir, no van veure res que els fes sospitar que en aquella habitació hi pogués passar res estrany. Quan eren ja dintre el llit un dels germans va dir: - Saps que et dic, potser que no dormim massa fort, sent la primera nit. Serà millor que estiguem una mica a l'aguait del que pugui passar, amb aquestes coses mai no se sap. Els germans estaven un xic cansats, ja que havien passat tot el dia fent rompuda. Varen deixar-se anar damunt del llit i santament van agafar el son. Quan faltava poc per les dotze de la nit el Pep es va despertar i va veure que el seu germà tampoc dormia i van comentar: - Ja falta poc per les dotze. Ara només cal esperar per comprovar si és veritat el que ens ha dit el mosso. | 08109-201 | Terme de Lluçà. Lluçà | (Continuació descripció) - Doncs mira, jo no sé si són gotes de sang o què és, però sí que just en el punt on cau el raig de llum hi ha tres taques fosques damunt mateix de la rajola - digué el Pep. - Però que carai té a veure una cosa amb l'altra? - va continuar el Pep. - Mireu, aquest fenomen és una manifestació de la difunta per castigar el qui la va matar. Les tres taques de sang són el record permanent del crim comès i les aparicions són un recordatori diari que fa la difunta a qui la va matar. Aquest fenomen va començar a aparèixer quan la dona va deixar d'aparèixer sota de la volta del femer. - Però el qui la va matar no dorm a l'habitació on passa això, llavors com pot saber què passa? - digué el Pep. - El qui la va matar, cada dia que algú en parla, ell ho sent. A això li dóna molt malestar. - Però si és que algú sap qui és l'assassí, per què no el detenen? - Sembla que qui va matar la mestressa podria ser una familiar molt proper. Les males llengües diuen que va ser el seu home i que per això li fa un recordatori cada nit. Dit això, el misteriós personatge va continuar el seu camí.' Aquesta llegenda, de títol complet 'L'assassinat i la por en una habitació misteriosa d'una masia del terme de Lluçà', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Por, màgica i tresors a la Catalunya Interior'. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al punt de les dotze varen sentir tres cops molt forts a dalt al sostre, seguidament un soroll com si ragés un raig d'aigua i, a continuació, va sortir del sostre un raig de llum que, tot rebotant damunt d'una rajola, es va dirigir cap a la finestra, desapareixent en la foscor de la nit. Això durava com uns dos minuts, des que se sentien els cops fins que la llum sortia per la finestra. Els dos germans van comentar:- Si això és el que passa ja podem dormir tranquils.L'endemà a primera hora del matí el mosso ja els esperava. Després de donar el bon dia els preguntà com havien passat la nit.- Nosaltres molt bé, i tu?- No heu sentit por?- Alguna cosa sí, però hem dormit tota la nit com un soc i no ha passat res, ja ho veus, estem bé.Al dia següent el fenomen es va repetir, i així cada nit, però als quatre o cinc dies ja ni tan sols sentien el que passava. Un dels dos germans es despertava, i comprovava que els tres cops, el soroll de l'aigua i el raig de llum es repetien igual cada nit. Al matí, després de donar-se el bon dia, el primer que es preguntaven era:- Has sentit res tu?Si era el cas que un dels dos estava despert en el moment de produir-se la por, llavors deia que havia estat com sempre, ja no feien cap més comentari. Tot i així, tenien curiositat per saber què passava en aquella habitació i un dia van preguntar a l'amo si ho sabia. L'amo va respondre:- Això és cosa del mosso i no cal que li feu massa cas, està carregat de romanços.L'hivern anava passant i els nois anaven preparant la terra per poder plantar a la primavera. Un dia, mentre els dos germans fangaven un camp prop del camí ral que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens, que era molt transitat, un dels transeünts es va aturar a fer la xerrada. Els va preguntar:- Fa molts dies que treballeu en aquesta casa?- Tot just fa tres setmanes - van respondre els germans.- Heu vist o sentit alguna cosa que us faci pensar que en aquesta casa passa alguna cosa un xic estranya?-Sí que hi ha una cosa que ens té un xic intrigats - va contestar el Pep -. Cada nit al punt de les dotze a l'habitació on dormim se sent un soroll que no és gens normal. També apareix un raig de llum que baixa del sostre i rebotant damunt d'una rajola surt per la finestra. Però com que és una cosa inofensiva dormim tranquil·lament i llestos.- Cap persona no us ha dit res del que va passar en aquesta casa?- Doncs no, vaja, el mosso ens va dir que en aquella habitació s'hi sentia por, però mai ningú no ens n'ha dit res més. Un dia ho vam preguntar a l'amo i la resposta va ser que eren coses del mosso.- Mireu, en aquella habitació hi va haver un assassinat. Una dona va morir escanyada. Quan va caure morta al terra, va treure tres gotes de sang que van tacar una rajola. El qui la va escanyar, després de cometre l'assassinat, va posar la morta damunt del llit simulant una mort natural i va ben fregar les taques de sang de la rajola en un intent d'esborrar el rastre de la malifeta. Quan va tornar a entrar es va trobar novament amb les tres taques, les va rentar moltes vegades, i en veure que no marxaven, va fer canviar la rajola, però de nou les taques apareixien. Es veu que varen canviar la rajola tacada de sang fins a tres vegades. Al final, van tancar l'habitació amb pany i forrellat. Al cap d'un temps van tornar-la a obrir, però les taques continuaven damunt de la rajola, no tan vermelles com abans, però es veien. L'habitació va ser destinada als mossos o jornalers que treballaven a la casa.- Trobo que és una història molt interessant, però no entenc què tenen a veure les taques de sang amb el fenomen del raig d'aigua, el soroll i la llum - digué el Pep.- Heu mirat si a la rajola on cau el raig de llum s'hi coneixen encara les tres gotes de sang? - preguntà el vianant. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 53389 | L'àvia del pla de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-pla-de-la-serra | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'La gent de les cases de pagès que hi havia prop de la zona compresa entre Puig Martorell, Cabres Mortes i fins a la Tor estava molt preocupada, ja que de tant en quant hom trobava en aquesta carena algun cap de bestiar mort al mig del bosc. Aquests animals apareixien amb el cap destrossat, igual com si una bèstia amb unes potents ungles els buidés els ulls i arrenqués la carn del cap. Això passava puntualment el diumenge, precisament quan la gent del veïnat era a missa major. Aquest fet tenia la gen molt amoïnada. Es varen posar a l'aguait i no aconseguien veure res d'anormal que els fes suposar d'on podia venir aquesta malvestat amb el bestiar. Un dia, un bover qua guardava el bestiar en aquell cap de carena va comentar amb l'hereu del Pla de la Serra: - Mira, fa uns quants dies que vora migdia vaig veure una dona gran que entrava dintre el bosc prop del serrat de Puig Martorell i pujava fins al cim. Allà es va quedar fosa, és a dir, la vaig perdre de vista. Jo seguia mirant cap a dalt del cim del serrat i, tot d'un plegat, va eixir per damunt del serrat un ocellot molt gros, talment semblava una àliga. Va marxar volant pel cim de la carena cap al cantó de la Tor de l'Espà. Aquell mateix diumenge, al captard, uns pagesos van trobar una cabra morta poc més amunt del mas Vilartimó i, com sempre, amb el cap destrossat. L'hereu del Pla de la Serra era un noi molt arriscat i no tenia por de res. Així que el bover va acabar d'explicar-li el que havia vist va dir: - Molt bé xicot! Serà qüestió d'estar molt atents i veuràs com caçarem aquest animalot. Això només pot ser cosa d'alguna bruixa. Caldrà anar amb molt de compte, però tard o d'hora caçarem la mala bestiola. A cal Perot, tots els anys, el dia de la festa major, al migdia, mentre eren a missa se'ls moria un cap de bestiar i també el trobaven amb el cap destrossat. Això els tenia molt preocupats. L'hereu de cal Perot, després de parlar amb el del Pla de la Serra va preparar una estratègia per a la persona que feia les malifetes. Com era costum, el dia abans de la festa major mataven els caps d'aviram, els plomaven i cuinaven, deixaven la feina enllestida i així, cap al tard, quan arribaven els convidats, podien fer els compliments acostumats en aquests casos, ja que tenien la feina enllestida i la manduca a punt per al dia següent. El dia de la festa, al matí, després d'apriar el bestiar, els homes s'endiumenjaven i les dones, quan havien atipat l'aviram sobrer de la matança del dia abans, també s'abillaven amb les millors gales. Abans d'anar cap a missa deixaven la taula parada i tot a punt per quan tornessin de missa; ho deixaven tot enllestit i la gent de la casa, junt amb els convidats, emprenien el camí i cap a missa falta gent. A la casa hi quedava un sola persona per tal de quan fos l'hora, posés la cassola al fogó a fer la xup-xup, i així quan els que havien anat a missa arribaven hi trobaven el rostit just al punt. Només calia asseure's a taula i dinar. A les cases de pagès hi havia el costum de no deixar mai la casa sola, car hi havia la creença que si tothom marxava i tancaven la porta els mals esperits entraven portant la desventura i malastruc a la família. Per això, sempre deixaven una persona vigilant la casa. En el cas que cap persona de la família s'hi pogués quedar, llavors l'encarregat de vigilar solia ser una persona de la casa veïna. El més important en aquests casos era el de no tancar la porta. Si la porta restava oberta no hi havia temor que bruixes ni dimonis fessin cap malvestat. Però a cal Perot, al dia de la festa major, a vigilar la casa sempre es quedava l'àvia. L'hereu, que ja feia temps que estava pensant com podria atrapar l'animalot que cada any en aquest dia els malmetia un cap de bestiar, se'n va pensar una. Quan tota la família i convidats eren fora de l'envista de la casa, l'hereu els va dir: - Continueu, que jo me'n torno cap a casa a veure si aconsegueixo atrapar-lo. | 08109-202 | Sector central del terme municipal | 42.0667600,2.0334000 | 420032 | 4657641 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Just a vora de la casa hi havia una garriguera on havia amagat l'escopeta un xic abans de marxar. De retorn, quan va ser prop de la mata va agafar l'arma i es va posar en un lloc on pogués veure si alguns fera estranya molestava el bestiar.Al punt de les dotze va veure com un ocellot semblant a una àliga entrava a la cort de la mula. El noi, prest, s'encaminà cap al lloc on va veure que entrava. En el moment que va arribar al portal de la cort l'ocellot ja esgarrapava el cap de la mula. Sense pensar-s'ho va engegar un tret a l'àliga. En el mateix instant de rebre el tret l'ocellot va desaparèixer, és a dir, es va fondre damunt mateix del cap de la mula, al mateix temps que l'àvia es va posar a fer uns crits molt esgarrifosos. El noi va pujar l'escala a quatre de fondo i es va trobar l'àvia tota ella ensangonada. Tenia tot el cos ben esgardissat. Era el resultat de la perdigonada que havia rebut l'àliga.- Què has fet ximplet? Per poc em mates! - va exclamar ella en veure el seu nét.- Això és el que hauria de fer, mala bruixa! Ja em pensava que eres tu la que feia totes aquelles malifetes amb el bestiar.Des d'aquell dia mai més van trobar cap bèstia morta amb el cap destrossat. Cal dir que el tret que va rebre la bruixa era carregat amb sal beneïda el dia del salpàs. Es conta que, com que la sal era beneïda, l'àvia va quedar deslliurada dels poders demoníacs dels quals estava posseïda.'Aquesta llegenda, de títol complet 'L'àvia de cal Perot o del Pla de la Serra matava el bestiar per la festa major', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Bruixes a la Catalunya Interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53390 | Llegenda de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-miralles | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | La llegenda ha estat representada durant alguns anys per la festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol | 'Diuen que, fa molt temps, a la cristianíssima baronia de Lluçà van arribar els almoràvits. Era gent estranya i infidel que es va apoderar del castell, i el molt noble baró de Lluçà va haver de fugir cap a les muntanyes de la Quar. Els almoràvits es passejaven pels voltants dels castell, baixaven a la riera i volien fer-se amos de tot. Per això la pobra gent d'aquells verals estava espaordida. Una nit sense lluna, el masover de Miralles (conegut com el Miraies) va sentir el trot d'un cavall que venia del llunyadar i va dir a la seva dona que entrés a casa i passés la barra, que allò podia ser un mal averany. - Obriu, en nom del baró! - va dir el jove cavaller, que muntava un cavall negre com la nit. El cavaller els va anunciar amb veu de tro i sense baixar del cavall que el baró prometia donar tot el bé de Déu que es veia des del cim del castell a qui fos capaç de fer fugir els invasors. El Miraies va tenir una idea. Va posar esquelles, esquellics, borrombes i picarols al coll de les seves ovelles i teies enceses a les banyes de les cabres i les va enviar rostos amunt, cap al castell, una nit negra sense lluna ni estels. Els almoràvits, creient que era tot un exèrcit cristià el que pujava, van fugir esperitats, i mai més se'n va saber res. Després va tornar el baró amb tot el seu seguici i va arribar el dia assenyalat per pagar el Miraies pel gran bé que havia fet a la baronia. L'home tremolava d'emoció quan el molt noble baró el va fer pujar dalt d'un cadafal allà al cim del castell i la va dir: - Miraies, tot el que vegis haies! En aquell mateix moment, d'un cop de sabre va treure els ulls al masover de Miralles i els va donar als gossos. Després tots els veïns de la cristianíssima baronia de Lluçà i dels seus verals se'n reien, el cridaven i l'escarnien: - Miraies, tot el que vegis haies.' | 08109-203 | Sector sud del terme municipal | 42.0545700,2.0402200 | 420581 | 4656281 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda escrita per Ramon Erra Macià i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 53391 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-0 | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'El pont romànic que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, diu que el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. Quant portava l'última pedra ja era quasi a trenc d'alba, i quan travessava el pla de la Casanova del Grau, va cantar un gall i, com era preceptiu, quan el gall cantava al diable li calia tornar a l'infern encara que no hagués acabat la feina. Tots els preufets del dimoni eren d'una sola nit, i si durant aquest temps no podia acabar la feina, l'obra romania inacabada per sempre més. Amb l'espant que va rebre el dimoni en sentir cantar el gall, va deixar caure la pedra i aquesta va quedar clavada a terra, i des d'aquell dia sempre més n'han dit la Pedra Dreta.' | 08109-204 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0255900,2.0225100 | 419079 | 4653080 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.