Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57091 | Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Degut a diverses reierades i a la manca de manteniment l'estructura es trona molt deteriorada. Les baranes han desaparegut. | El Pont de Ferro és de traçat recte i consta de dos pilars de planta arrodonida sobre els quals descansa l'estructura de ferro. Els pilars són de factura de carreus irregulars amb l'extrem revestit amb formigó imitant un carreuat de pedra. L'acabat del tauler és una calçada de terra que quedava originalment encaixada entre dues filades de pedres de forma irregular que feien d'ampit o tallapor. Actualment només es conserva un tram construït amb pedra i la resta apareix reconstruït amb encadellat arrebossat. Les bigues de ferro i l'estructura estan unides amb reblons, sense soldadures. El Pont de Ferro s'aixeca sobre la Riera d'Òdena, al camí que creua la riera i s'enfila cap els Forns de Guix d'Òdena. Aquest camí, actualment convertit en un sender, correspon a l'antic Camí de l'Espelt que circulava d'est a oest i comunicava el veïnat de l'Espelt amb el nucli d'Òdena. | 08143-18 | Riera d'Òdena | El 6 d'agost de 1916 quan era alcalde d'Òdena Pere Seuba Estrada, es va aprovar la construcció d'un pont o passarel·la sobre la riera d'Òdena degut a que 'la riera separa la mitad del término municipal, quedando discriminados a uno y otro lado de la riera diversos nucleos de población entre ellos el pueblo del Espelt a un lado y el de Odena a otro...' i que '...ha costado la vida de algunos individuos que sumergidos en el agua y arrastrados por la corriente han perecido ahogados...'. La passarel·la es va construir al lloc conegut com 'els Horts' i el pressupost fou de 5.382,73 ptes, segons el projecte de l'arquitecte Sr. Pausas. Es va demanar una subvenció de la meitat de l'obra a la Diputació Provincial i la resta va ser assumida pels veïns a partir d'una subscripció pública. | 41.6074600,1.6376100 | 386478 | 4607091 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 57093 | Pont de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-roca | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont de can Roca és de traçat recte i consta de dos pilars rectangulars amb una arcada central que recolza sobre un tram de mur adossat als pilars. Els paraments exteriors i els pilars són de factura de carreus bastant regulars. Els pilars es perfilen amb un encadenat de maó ceràmic i l'arcada amb un revestiment de formigó que simula un adovellat. Els murs d'acompanyament són de paredat irregular. La barana és de formigó armat amb ampit massís i passamà amb aresta morta. L'acabat del tauler és una calçada pavimentada amb vorera lateral de formigó estampat que simula un enrajolat de punta. | 08143-20 | Carretera vella d'Igualada a Òdena | Aquest pont fou construït a l'entorn de la dècada dels anys 20 del segle XX, quan es va asfaltar l'antic camí de Manresa a Igualada. El primitiu camí creuava la riera d'Òdena més cap a nord per un pont avui desaparegut del qual encara se'n conserven alguns testimonis a una banda de riera. Avui el pont ha quedat en desús degut a la variant de la carretera efectuada en construir l'autovia Lleida-Barcelona. | 41.5984500,1.6357200 | 386305 | 4606093 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57105 | Casilla del 'Peón Caminero' a Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-peon-caminero-a-odena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) 'Modelos de casillas de peones camineros'. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre. | XX | Edifici de dues plantes, amb dues vivendes per dues famílies. A la primera planta hi ha els espais que podem denominar d'ús comú i de magatzem i a la part superior les habitacions destinades a les famílies del 'peón caminero'. | 08143-32 | C-37z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El 'peón caminero' era l'encarregat del manteniment d'un tram de la carretera de terra. Generalment era un tram de 6 Km. Netejava les 'cunetes', tapava forats i clots... El 'peón camineroa d'aquesta 'casilla' s'encarregava del manteniment de la carretera des d'Igualada fins a cal Valls i des d'aquí fins a Maians. Aquesta feina es va continuar fins i tot després d'asfaltar les carreteres. Aleshores ja no vivien a les 'casilles' sinó que anaven amb una colla. A Òdena el darrer que recordem era el Tonet (Antonio Figueres)'. | 41.6117300,1.6462600 | 387206 | 4607553 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57134 | Fàbrica de guix del Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-casanovas | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Encara està en plena activitat transformadora del guix. | Fàbrica de guix dels germans Casanovas. El recinte ubica tot el procés industrial de transformació de la pedra de guix, en guix en pols i escaiola, des de la cuita fins l'envasat en sacs de paper , avui substituït pel transport a granel. L'empresa avui és 'Escayolas Casanovas CB'. Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil i els seus forns, inicialment alimentats per llenya, van explotar gran part de la tossa del castell d'Òdena. | 08143-61 | Turó del castell d'Òdena | Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil, a la dècada dels ansy quaranta, quan el turó del castell fou explotat en gran part per obtenir el guix. El 8 de juliol de 1942, es va materialitzar la venda de la finca de la Tossa del turó de la qual n'era propietari el bisbat de Vic, a favor de Ramon Casanovas Piqué. El setembre de 1943 va començar l'explotació de la guixera del turó d'Òdena. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. | 41.6046300,1.6376600 | 386477 | 4606776 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57141 | Carrer de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-guixera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | El traçat del carrer de La Guixera correspon a un tram de l'antic camí carreter que circulava de Manresa a Igualada i es dirigia cap el castell d'Òdena. Les edificacions del carrer són de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als primers assentaments construïts a peu del castell però durant aquestes últimes dècades han estat molt transformades. Tots els edificis estan aixecats directament damunt la roca viva del guix i els seus celers i estables han estat retallats directament de la roca mare. L'explotació important del guix en un període que podríem considerar pre-industrial, cal centrar-lo a Òdena cap a inicis del segle XIX. Des d'aleshores van sorgint arreu del terme diverses pedrere; una de les més antigues és la de la 'Productora', situada a la banda de ponent d'aquest carrer. | 08143-68 | Carrer de la Guixera | Josep Serra propietari del mas i habitant al castell fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796 del duc de Cardona la llicència per construir edificacions en la partida anomenada la Guixera, situada sota el mateix castell, on hi ha actualment els carrers de la Guixera i del Roser. Els nous habitants hauran de pagar al duc un cens també de 6 diners anuals, pel permís concedit. La urbanització correspondrà a un model de creixement horitzontal amb cases unifamiliars. Els pactes que signaran propietari i compradors, respecte a la urbanització, seran en termes generals els següents: - Pagar un cens anual. - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. El veí haurà de pagar la meitat del cost de la seva construcció. - No poder obrir finestres ni forats a la paret de solixent. - El comprador haurà de pagar anualment el cens de sis diners al duc de Cardona, i qualsevol altra imposició. Els establiments del carrer de La Guixera i del carrer del Rosari es van iniciar a finals del segle XVIII (1798), però no va ser fins finals del segle XIX que es completà la seva urbanització (1882). | 41.6066700,1.6401300 | 386687 | 4607000 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57152 | Cups i celler de can Gumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-i-celler-de-can-guma | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Separat del volum principal i bastit a la banda de llevant de l'era, hi ha el cup i celler de Cal Gumà. Aquesta instal·lació ha funcionat sempre independent dels cups i celler de can Marquès, també coneguda com la Casa Gran. L'edifici està composat per dos cossos a diferent nivell. En un nivell superior hi ha l'espai que conté l'antiga premsa i els cups, i en un nivell més baix es troba el celler, on es conserven les bótes i un conjunt d'antigues portadores. | 08143-79 | Cases de can Marquès | 41.5908500,1.6663900 | 388848 | 4605209 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57255 | Morera de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Manca de manteniment i d'esporgada. | Morera, Morus alba.Té tres branques principals que se separen a 4,5 m de terra i una quarta branca secundària molt ramificada. Dues de les besses arriben als 9,5 m; de capçada espessa i arrodonida. La forma corbada del tronc li dona un aire singular. | 08143-182 | Camí Can Macià a Ca n'Aguilera de la Costa | Arbre fa pocs anys constituït per dues besses que es bifurcaven a uns 40 cm de terra; es va tallar una de les besses perquè feia nosa en pasar pels camins, cosa que li dona aspecte d'arbre desequilibrat. | 41.5962700,1.6617300 | 388469 | 4605817 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57255-foto-08143-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57255-foto-08143-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 57256 | Pi de cal Pessetero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-pessetero | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis,de 6,5m d'alçada i un diàmetre de capçada de 17 m. Té tres branques principals que bifurquen a 4,5 m d'alçada. | 08143-183 | Camí de cal Pessetero | D'una edat superior als cent anys, el pi de Can Mestre Vila (i no can Mestre Vila Vell com alguns autors l'identifiquen) donava ombra a l'era i a la pallissa de la casa que posteriorment es va començar a denominar Cal Pessetero. Amb el moviment migratori dels anys seixanta el pi es va començar a conèixer com 'el Pino Gordo'. Se sap que com a mínim ha estat víctima de dos llamps, un d'ells hi ha deixat una gran cicatriu que arriba fins a terra. En el decurs de l'any 2013 degut a la proximitat amb la línia elèctrica es van esporgar unes branques de forma indiscriminada. | 41.6070700,1.6437000 | 386985 | 4607039 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57256-foto-08143-183-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.També conegut com el 'Pino Gordo' o el pi de can Mestre Vila. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57257 | Alzina de can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sabater | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Desaparegut entre març i abril de 2014. | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 7,5 m d'alçada i diàmetre de capçada de 15 m. El tronc és molt gruixut, amb una base ampla que denota les arrels de creixement lateral; a 2 m es bifurca en 3 besses | 08143-184 | Cruïlla del camí de les Maioles i camí de can Sabater | Per la seva proximitat a la desapareguda era de can Sabater, formava part de la zona d'ombra que envoltava la citada era. D'altres alzines veïnes van ser eliminades en desaparèixer l'activitat a l'entorn de l'era de batre. Aquest exemplar es va salvar en estar una mica desplaçar a peu del camí. | 41.6328300,1.6230600 | 385311 | 4609927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57257-foto-08143-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57257-foto-08143-184-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova. / María del Agua Cortés Elía, Diputació de Barcelona | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.Malauradament un cop acabat aquest inventari, l'alzina va caure per acció del vent i va estar tallada pel risc que suposava, per tant, es tracta d'un elemenmt que ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 57258 | Pi blanc de can Grimau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-grimau | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis, de 15 m d'alçada i 16 m de diàmetre de capçada. Té dues branques principals que es bifurquen a uns 8 metres d'alçada. L'arbre ha perdut als darrers anys bona part de la capçada a causa de les podes i de les branques trencades per la neu. | 08143-185 | Can Grimau | L'arbre es va plantar al voltant de l'any 1925. Les nevades de 1984, de 2001 i la de 2006 varen trencar diverses branques i van obligar a fer-hi feines de poda. | 41.6024800,1.6068400 | 383905 | 4606579 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57258-foto-08143-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57258-foto-08143-185-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57259 | Pi blanc de can Teixidor o ca n'Hostaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-teixidor-o-ca-nhostaler | <p>Pi blanc, Pinus halepensis. És un exemplar d'entre 80 i 100 anys tal i com ho contaten diverses imatges fotogràfiques. Es troba en bones condicions.</p> | 08143-186 | Can Teixidor | 41.6025400,1.6358100 | 386319 | 4606547 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57259-foto-08143-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57260 | Pi blanc de can Marius o can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-marius-o-can-ramon | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis, de 16,5 m d'alçada i 17,5 m de capçada. Té quatre branques principals una d'elles es bifurca a 3 m de terra i les següents entre els 3 i 4 m. Arbre de capçada densa i arrodonida. | 08143-187 | Can Marius, al carrer Tres Casetes, 1, de l'Espelt | 41.6001700,1.5922700 | 382687 | 4606342 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57260-foto-08143-187-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57261 | Alzina de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torrents | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp ilex, de 10,5 m d'alçada i 17,5 m de capçada. El tronc principal es divideix en tres branques a l'alçada de 2,3 m, dues d'aquestes es tornen a bifurcar a 3 m de terra. | 08143-188 | Can Torrents a l'Espelt | 41.6006800,1.5872600 | 382270 | 4606405 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57261-foto-08143-188-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57262 | Alzina de can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-palomas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 14 m d'alçada i 19,5 de diàmetre de capçada. El tronc principal molt ample, 3,10 m, que es bifurca a 1,7 m, després dues altres branques es tornen a bifurcar. | 08143-189 | Can Palomas, al cami de l'Espelt a cal Barrap | 41.6006600,1.5959000 | 382990 | 4606392 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57262-foto-08143-189-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57263 | Alzina de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-roig | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 12,5 m d'alçada i 19 m de diàmetre de capçada. El tronc molt ample, de 3,25 m, es ramifica entre 1 i 1,5 metres en quatre branques principals. La nevada de 1984 la va afectar molt, es varen trencar moltes branques i encara avui es noten els espais buits a la capçada. A l'entorn de la csa també es constaten altres exemplars d'alzines molt significatives. | 08143-190 | Can Roig | 41.6283300,1.6372100 | 386481 | 4609408 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57263-foto-08143-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57263-foto-08143-190-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57264 | Lledonar de can Magí de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledonar-de-can-magi-de-vilades | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Lledoner, Celtis australis, de 6,5 m d'alçada i 10 m de diàmetre de capçada. El tronc de 3,4 m de diàmetre, es ramifica a 1,4 m de terra en tres branques. | 08143-191 | Can Magí de Viladés | L'edat aproximada és d'entre cent cinquanta i dos-cents cinquanta anys, segons els veïns de Can Magí de Viladés. L'arbre va sobreviure al gran incendi que va cremar gran part del municipi l'estiu de 1986, i gràcies a la cura dels propietaris, les nevades més fortes dels darrers anys no li han provocat gaires danys. També s'ocupen d'una poda sistemàtica i molt ben realitzada. Antigament les branques s'utilitzaven per fer forques i altres eines del camp. | 41.6411800,1.6614300 | 388521 | 4610803 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57264-foto-08143-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57264-foto-08143-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57265 | Roure de can Ventallols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-ventallols | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Roure valencià, Quercus faginea, d'uns 10 metres d'alçada, capçada d'uns 9 m de diàmetre,força irregular. Dues besses que es ramifiquen a uns 2 m d'alçada. | 08143-192 | Can Ventallols | 41.6163100,1.6689700 | 389106 | 4608033 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57265-foto-08143-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57266 | Alzina de les dos branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-dos-branques | Alzina, Quercus ilex, de mida notable que destaca per les dues branques principals que surten gairebé arran de terra. | 08143-193 | Camí de l'Espelt a can Déu i l'Ajut | 41.6074100,1.5844000 | 382044 | 4607157 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57266-foto-08143-193-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57267 | Alzina de l'antiga presa romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lantiga-presa-romana | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Alzina, Quercus ilex, de mida excepcional a la qual acompanyen altres exemplars notables. El tronc principal es ramifica a uns dos metres d'alçada formant una capçada una mica irregular. | 08143-194 | Torrent de can Magí de les Alzines | 41.6010300,1.6013000 | 383441 | 4606425 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57267-foto-08143-194-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57268 | Alzina dels Cups de l'Enrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-cups-de-lenrich | Alzina, Quercus ilex, de mida excepcional, d'uns 12 m d'alçada. Calçada densa | 08143-195 | Cups de l'Enrich | 41.6331400,1.6368900 | 386463 | 4609943 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57268-foto-08143-195-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57269 | Alzina de can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pons | Alzina, Quercus ilex. Arbre que destaca d'un grup al costat del cami d'entrada a Can Pons | 08143-196 | Camí de can Pons | 41.5996800,1.6054200 | 383782 | 4606270 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57269-foto-08143-196-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57270 | Roure de can Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-vicenc | Roure valencià, Quercus faginea. | 08143-197 | Carrer de la Guixera, 45 | Arbre que proporcionava ombra a l'era de can Vicenç, a l'estiu quan es portaven a terme els treballs de batre els cereals. | 41.6081200,1.6414200 | 386797 | 4607159 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57270-foto-08143-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57270-foto-08143-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57271 | Teix de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Teix, Taxus baccata, de gran port , ultrapassa l'alçada de la Capella de la Mercè, edifici adjacent. Te un perímetre de tronc d'uns 2 m a una alçada de 1,50 m, que es ramifica profusament. | 08143-198 | Can Macià | 41.5979400,1.6565900 | 388043 | 4606009 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57271-foto-08143-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57271-foto-08143-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57273 | Moreres del carrer Rosari o carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moreres-del-carrer-rosari-o-carrer-nou | Malgrat estar molt ben cuidades, el pas del temps és el seu principal problemàtica. | Morera, Morus alba. Situades a redós de la barana que separa el carrer Nou o Rosari del carrer de Sota els Balsos, | 08143-200 | Carrer Rosari | Es van plantar aquestes moreres a inicis del segle XX, algunes de les quals s'han anat substituint per moreres més joves. Va ser un període en el qual es va fomentar una activitat complementària a l'agricultura: la sericicultura o cria de cucs de seda per a l'elaboració del preuat fil de seda. Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les senyores de l'època. Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les senyores de l'època'. | 41.6061100,1.6409600 | 386755 | 4606936 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57273-foto-08143-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57273-foto-08143-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57274 | Morera del castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-del-castell-dodena | Morera, Morus alba. És un exemplar aïllat del mateix moment i utilitat que les moreres plantada al Carrer Nou. | 08143-201 | Camí d'accés al castell d'Òdena | Forma part del conjunt de moreres que es van plantar per a la producció de cucs de seda, al mateix moment que es van plantar al carrer Rosari o carrer Nou. | 41.6058700,1.6389500 | 386587 | 4606912 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57274-foto-08143-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57274-foto-08143-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57275 | Oliveres del Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-vicens | L'olivera. Olea europaea. Feixes d'oliveres a la zona de llevant del turó on es conserven les restes del castell d'Òdena. | 08143-202 | Turó del castell d'Òdena | 41.6054700,1.6396700 | 386646 | 4606867 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57275-foto-08143-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57275-foto-08143-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57276 | Ametllers de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-can-macia | L'ametller. Prunus dulcis o Amygdalus communis. A ambdues bandes de la recta final del camí d'accés a can Macià hi ha una plantació d'ametllers que a més del seu ús productiu permetia donar solemnitat a l'entrada a la finca. | 08143-203 | Can Macià | Els trobem com a arbes adults i antics ja a les fotografies d'inicis del segle XX. | 41.5979100,1.6533500 | 387773 | 4606010 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57277 | Pins blancs de la font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-blancs-de-la-font-de-can-macia | Pi blanc, Pinus halepensis. Diversos exemplars es localitzen a l'entron de la font de can Macià. | 08143-204 | Font de can Macià | La font de can Macià va ser canalitzada i reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. Aquests pins blancs corresponen a aquest període. | 41.5968400,1.6587300 | 388220 | 4605884 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57277-foto-08143-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57277-foto-08143-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57278 | Plàtans de la font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-can-macia | El plàtan. Platanus x hispanica, també referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia. Aquests arbres s'aixequen a l'entorn de la font de Can Macià, font d'aigua canalitzada que va ser reformada l'any 1909 i devien ser plantats en fer les obres en aquesta data. La vegetació natural está constituida per roures, Quercus pubescens, i Alzines, Quercus ilex, grans. En direcció al Pantà es constitueix una petita omeda amb una vintena de oms, Ulmus minor. | 08143-205 | Font de can Macià | La font de can Macià va ser canalitzada i reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. Aquests plàtans corresponen a aquest període. | 41.5968400,1.6587300 | 388220 | 4605884 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57278-foto-08143-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57278-foto-08143-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57287 | Mirador de la conca d'Òdena des de Puig d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-de-puig-daguilera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2011). 'Òdena i el Puig Aguilera. Itinerari per la Conca', Per la comarca de l'Anoia, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p.101-108 MACIÀ, Daniel (1995); 'Ocells del Puig Aguilera', Miscellanea Aqualatensia, vol.VII, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.149-177 | La vegetació circumdant està constituïda per una frondosa pineda mediterrània de pi blanc amb un estrat arbustiu format per matollars heliòfils de brolles de romaní. La vista panoràmica de tota la conca d'Òdena és excepcional i única. | 08143-214 | Cami al Puig d'Aguilera, entre el PK 73 i 74 de la C-37z | 41.6049000,1.6707200 | 389233 | 4606763 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57287-foto-08143-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57287-foto-08143-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57288 | Mirador de la conca d'Òdena des de la serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-de-la-serra-de-rubio | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Vegetació arbustiva constituida per matollars baixos(50-80 cm) i clars, en els que domina el romaní i altres plantes de fulla estreta. Vista panoràmica de tot el sud de la conca d'Òdena, amb la zona de les Malloles en primer terme. | 08143-215 | Camí de Castellfollit del Boix | 41.6583500,1.6143900 | 384634 | 4612772 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57288-foto-08143-215-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57289 | Mirador de la conca d'Òdena des del Pla del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-del-pla-del-pou | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | La vegetació circumdant està constituïda per una pineda mediterrània de pi blanc amb un estrat arbustiu format per matollars heliòfils de brolles de romaní. Visió panoràmica de la conca d'Òdena, amb Jorba i l'Espelt en primer terme. | 08143-216 | Pla del Pou, des del camí dels Frares | 41.6148600,1.5789300 | 381602 | 4607991 | 08143 | Òdena | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57290 | Plàtans de l'antiga Nacional II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lantiga-nacional-ii | Plàtans, Platanus hybrida, testimonis dels arbres viaris de les vores de carretera. | 08143-217 | N-Iiz | 41.5844200,1.6695400 | 389099 | 4604491 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57290-foto-08143-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57290-foto-08143-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57291 | Mirador de la conca d'Òdena des dels Queixals de can Mercader i la costa de can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-dels-queixals-de-can-mercader-i-la-costa-de-can-vives | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Cinglera amb vista panoràmica sobre la conca d'Òdena, amb can Lluc, can Bonjoch, Can Senador i Can Santomiu en primer terme. | 08143-218 | Queixals de can Mercader | 41.6207300,1.5976100 | 383169 | 4608617 | 08143 | Òdena | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57304 | Rellotge de l'església de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lesglesia-de-sant-pere-apostol | XX | Rellotge elaborat pe Manufacturas Blasco de Roquetes a Tarragona. | 08143-231 | Plaça Major, 1 | Després de la inauguració de l'església actual de Sant Pere Apòstol, que va tenir lloc l'any l'any 1955, es va instal·lar aquest rellotge. La categoria d'aquesta empresa es constata en diverses instal·lacions de rellotges públics efectuades a la mateixa època per exemple a les Dehesas de Guadix, a la Santa y Apostólica Catedral de Santa Maria de Calahorra i la Santa Iglesia Catedral Basílica de Santa Maria la Mayor de Sigüenza. | 41.6065700,1.6424900 | 386883 | 4606986 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57309 | Fons d'imatges de l'Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal-0 | XIX-XXI | L'arxiu fotogràfic municipal recull imatges de: -Actes culturals, festius , esportius, diferents esdeveniments. -Vistes generals del poble. -Edificis públics i privats , masies. -Personatges. -Reportatges sobre diferents aspectes del poble. -Arxiu de la Memòria Oral: Es va entrevistar a 15 testimonis, de 65 a 91 anys, que viuen al municipi: Teresa Casals, Josep Domènech, Joan Ribera, Jaume Cañellas, Marina Torrents, Cinto Cuadras, Antoni Planell, Elena Segura, Josep Tardà, Àngela Servitge, Pedro Santano, Sotero Clavero, Pascual Corella, Dominga Albi i en Ramon Vila. Els 15 protagonistes (nascuts a Òdena o fora del municipi i fins i tot de fora de Catalunya però residents a Òdena) van mostrar de primera mà com es vivia a Òdena en el segle XX, van descriure fets de la vida quotidiana, vivències de la guerra civil, records de la infància i joventut dels anys 30 i 40, el temps d'esbarjo, les feines, el festeig... Aquesta proposta de recuperació de la memòria oral, aquest recull efectuat en vídeo DVD i transcrit que es va presentar a la ciutadania l'abril de 2010, en forma d'opuscle i gravacions, es troba a l'arxiu municipal d'Òdena classificat com arxiu de la memòria oral d'Òdena. Es pot consultar: http://odena.cat/articles-mostra-4217-cat-arxiu_de_memoria_oral_dodena.htm Les fonts d'aquest material han estat : -Fotògrafs contractats per l'ajuntament per cobrir diferents actes. -Fotos realitzades per personal municipal. -Donacions de particulars. Els formats del material: -Fotografia sobre fitxa de cartró amb una breu descripció. 2.784 fitxes -En paper sense fitxa. Pendent d'arxiu. -Contactes. -Negatius -Digital. No comptabilitzat. -Vídeo (WHS, pendent d'arxiu o DVD, pendent d'arxiu. | 08143-236 | Ajuntament d'Òdena | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57310 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-15 | 'Per dar-vos les bones festes, molt de pressa havem vingut, el dia de Camilleres, com sol ser costum'. Amb aquesta corranda, els odenencs feien entrada a les cases el Diumenge de Pasqua, tot cantant les Caramelles, una festa que malgrat ser una antiga tradició a Òdena ha patit diversos períodes de plena activitat i de llargues dècades d'interrupcions. Les caramelles és una tradició vinculada a la Pasqua Florida, concretament al Diumenge de Pasqua. A Òdena al voltant d'un centenar de caramellaires interpreten unes cançons i balls populars que tradicionalment eren de temàtica religiosa, recordant la resurrecció de Crist, però darrerament incorporen cançons tradicionals dels Països Catalans. Els caramellaires vesteixen amb camisa blanca, pantaló negre, faixa vermella i barretina, els homes i, faldilla de flors, brusa blanca i cinturó vermell, les dones. | 08143-237 | Plaça Major, 2 | En el decurs del segle XX es van veure aturades des de l'any 1937 degut a la guerra civil. Com a curiositat, en un llibre de comptes del Centre Fraternal i Instructiu es conserva detallat un llistat de 69 homes que participaren en les Caramelles d'aquell any i que van pagar 5 ptes. pel mocador, la faixa i la barretina, que per cert eren de lloguer; aquell any es van fer unes entrades de 1.842,75 ptes i es van gastar 1.985 ptes. No fou fins l'any 1957 quan es va recuperar sota la direcció del mestre Joan Montaner. El jovent d'aleshores va tornar a omplir els carrers i places d'Òdena; com a detall curiós es recolliren 3.715,15 ptes, quatre conills, dos colomins i varies dotzenes d'ous. Ja se sap, Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada o Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons. D'aquella diada va sorgir l'Esbart Dansaire d'Òdena que actuà el Diumenge de Pasqua de l'any següent, 1958. Poc després la tradició es va aturar de nou. Fou l'any 1977 que un grup de jovent odenenc va recopilar dels avis d'aleshores, antigues cançons que van cantar i recitar oralment; fins i tot el mestre Josep Mª Oriol va composar-ne algunes per la nova etapa de les Caramelles d'Òdena. Uns anys acompanyats d'unes simples guitarres, d'altres amb els músics d'una cobla en directe, uns anys amb carro, d'altres amb cotxes i gairebé sempre a peu, les Caramelles van retornar a recórrer els carrers de les masies i dels diversos nuclis del municipi. Simultàniament es tornaren a ballar l'Hereu Riera, el ball de Sant Ferriol, el ball de cintes, la Tirotitaina i el ball de bastons. Aquest període va finalitzar l'any 1985. El darrer període, que encara es manté plenament actiu, es va iniciar l'any 1996. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57311 | Concurs de colles sardanistes d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-colles-sardanistes-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1987): 'Òdena, l'única vila sardanista de la comarca', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal, 10. Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.8. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988): 'Les colles sardanistes d'Òdena campiones de la primera fase prèvia del campionat de Catalunya en categories Infantil i juvenil', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal, 13. Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.7. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996) La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996) La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit] | Concurs de colles sardanistes en el qual participen colles d'arreu de Catalunya que s'enfronten en una competició de dansa. Es ballen dues sardanes obligades, una de revessa i finalment una de germanor. | 08143-238 | Plaça Major, 2 | L'1 de maig de 1972 es va celebrar per primera vegada a la Plaça Major, el Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, puntuable per a l'11è Campionat de la Catalunya Central. Uns anys després, l'any 1984 en el decurs del tretzè concurs es van presentar dues colles sardanistes locals, Joves i Petits Odenencs. L'any següent una tercera, Esclat Odenenc. Aquest mateix any 1985 l'escenari del concurs va ser per primera vegada el pati del CEIP Castell d'Òdena. El 1988 una nova colla local, Llavor Odenenca. En l'actualitat el concurs es celebra al Parc de la Font. Aquell primer del concurs de l'any 1972 es va comptar amb la presència de la cobla 'La Principal del Bages' i van participar únicament 9 colles. S'ha celebrat de forma ininterrompuda des d'aleshores, sempre coincidint amb la Festa Major d'Òdena, i a les 12 del migdia de l'1 de maig. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57312 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis | La Cavalcada dels Reis d'Òdena està protagonitzada per l'entrada dels Tres Reis de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, ambientats segons mana la tradició festiva i lúdica a la península. Com a exemple cal fer menció que el rei Baltasar es representa per un savi de color negre, representació que no fou utilitzada per la iconografia fins després del segle XIV. Els acompanyen un seguici d'un centenar de patges (homes i dones) també representant personatges de color negre, súbdits del rei Baltasar; el vestuari consisteix en indumentàries de colors vistosos i lluents, turbants amb plomes de colors, armilles i bruses acolorides i sabates fosques. Un dels trets singulars i destacats de la Cavalcada de Reis d'Òdena és que després de la cercavila pels principals carrers, la rebuda de les autoritats i l'adoració del Nen a l'església parroquial, els patges fan repartiment de les joguines i obsequis personalitzats a les cases de tots els infants del municipi; els patges van a casa dels més menuts i la seva visita es celebra amb una trobada familiar a l'entorn d'una taula que ja és un fet habitual i tradicional. | 08143-239 | Plaça Major, 2 | L'1 de gener de 1956, al denominat 'Centro Local', a la tarda, el Patge Faruk d'Igualada va visitar per primera vegada Òdena per tal de recollir les cartes dels infants odenencs. Els primers anys es continuà realitzant la recollida per la tarda, un cop es sortia de rosari. Anys després l'acte s'organitza al migdia, tradicional horari que es manté avui en dia. La nit del 5 de gener de 1957 va sortir per primera vegada la Cavalcada a Òdena i organitzada des d'Òdena; el tres Reis portaven vestits llogats. La Cavalcada dels Reis de l'Orient a Òdena es celebra de forma ininterrompuda des d'aquell any. Aquella nit del 5 de gener, per primera vegada els tres reis Mags de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar a Òdena, concretament en avió al aeròdrom. Acompanyats del patge reial, aleshores el patge Faruk i d'una petita comitiva de patges ajudants van fer l'entrada al poble per la carretera de can Macià. També des de la dècada dels setanta al Barri Sant Pere i al Pla de la Masia es porta a terme la tradicional recollida de cartes i la Cavalcada de Reis. Els Reis de l'Orient al llarg d'aquests anys han arribat a dalt de cavalls, amb cotxe (amb Citroën 2 cavalls descapotables o amb els coneguts Dyane 6), amb carrosses tirades per tractors, amb carruatges de cavalls, amb remolcs de motos, amb carrosses i fins i tot algun any a peu perquè nevava. Des de l'any 1999 l'emissari reial el 'Patge Faruk' ha estat substituït pels patges Jafsim (que vol dir guix) i Fahem (que vol dir carbó i que es l'encarregat de portar el llibre blanc i el llibre negre, on apareixen relacionats els infants amb totes les seves actuacions de l'any, que faran que rebin més o menys obsequis). | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57313 | Fira de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-sebastia | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Sant Sebastià, festivitat del copatró i de la Fira d'Òdena', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 33, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | Fira temàtica i tradicional en la qual hi ha diversos actes i programació d'activitats, en ocasions de temàtica cultural. | 08143-240 | Plaça Major, 2 | La devoció per Sant Sebastià a Òdena va fer aixecar a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, un altar sota la seva advocació, destruït el 1936. També coneixem a partir de les respostes efectuades per Antoni Enrich i Joan Rial al qüestionari de Francisco de Zamora, de l'existència ja al segle XVIII, a la mateixa parroquial i avui també desaparegudes, d'unes relíquies del sant conservades juntament amb d'altres de 'San Julián, San Dámaso, San Cosme, San Damián, San Antonio Abad, Santa Mónica, Santa Polonia, San Juan, San Estevan, San Marzelo, San Dionizio, San Jorge, San Bartholomé, Santo Thomás y otros, como igualmente un Lignum Crucis de bastante tamaño'. Els lligams que el lloc i la capella de Sant Sebastià d'Òdena tenia amb els habitants de l'entorn va provocar que sorgís al seu redós la Fira d'Òdena, celebrada el dia de la seva festivitat, el 20 de gener. Segons Josep-Vicenç Mestre 'Fins a final del segle XIX la Fira d'Òdena es va continuar celebrant a l'entorn de la capella homònima, fins que el 21 de desembre de 1879, l'Ajuntament d'Òdena, presidit per l'alcalde, Mariano Carner, propietari de can Mercader de Brines, aprovà el canvi de situació. El 29 del mateix mes la reconeguda impremta Abadal va editar un pòster, del qual encara es conserva algun exemplar, que va anunciar públicament aquest acord municipal. Així, a partir del gener de 1880 la Fira es va celebrar al poble, a la Plaça de la Constitució, plaça situada dins del recinte del castell d'Òdena, davant mateix de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Apòstol. Uns anys després es va traslladar, a l'igual que la població, a la zona més planera, al carrer Nou i a l'era de cal Cargol. Encara es jugava a bitlles, a tirar la barra, a naips, a tirar el dard, al trinquet, tot barrejat amb el garbuix de les parades de dolços i de torrons que donaven a la fira un aspecte força particular. Recordem per exemple com la Fira d'Òdena de 1931 fou certament especial. Els dos centres existents aleshores competien en programació i l'audiència d'odenencs d'ideologies oposades, les dretes i les esquerres, es concentraven a les respectives seus. La premsa n'és un testimoni imparcial: 'La fira del veí poble d'Òdena celebradora el dia 20 del present, sembla que serà enguany molt lluïda. La Societat 'Unió Agrícola' té contractada l'orquestra 'Art Català', i el 'Centre Federal' -es refereix al Centro Fraternal Instructivo-, una de les millors orquestrines de la ciutat comtal -concretament fou la cobla orquestra 'La Principal de Granollers'-. Després d'uns anys de decadència, en els quals únicament es celebrava l'ofici religiós i el tradicional ball, l'any 1984, sota la iniciativa d'una jove comissió de festes, la Fira d'Òdena va passar a denominar-se Fira dels Torrons, recordant com antigament els firaires aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat de Nadal. Actualment i des de 1996, la fira porta de nou el nom exclusivament de Fira de Sant Sebastià'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57314 | Gran Premi Ciclista d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-premi-ciclista-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991) Des de 1950 Gran Premi Ciclista d'Òdena. Etapes, classificacions, anècdotes. Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena | Cursa ciclista amb molta tradició i molt arrelada al programari festiu de la localitat. És un dels signes d'identitat d'Òdena. | 08143-241 | Plaça Major, 2 | La primera cursa ciclista que tenim constància a Òdena no es disputà fins el 24 d'agost de 1921, la Copa Emili Lloret, amb dues voltes al circuit Òdena-Igualada. Les següents activitats competitives no tenen lloc fins l'1 de gener de 1925 amb una cursa Igualada-Òdena-Igualada ( 3 voltes -33 Km- ). El 23 d'abril de 1933 es celebra la Volta a Carme i a Òdena. Un cop finalitzada la guerra civil, l'activitat i afició al ciclisme augmenta considerablement. El 25 d'octubre de 1942, es va celebrar la cursa local i comarcal al circuït Igualada-Òdena-Igualada (5 voltes -55 Km- . El juliol de 1945 es va córrer de nou una carrera al circuit Igualada-Òdena, resultant guanyador amb una mitjana de 37,730 Km/h, Miquel Poblet, el que seria gran corredor i figura internacional. En aquesta dècada dels quaranta es va popularitzar un curiós enfrontament: una competició entre un atleta i un ciclista al circuit Òdena-Igualada. Aquesta modalitat es va dur a terme 1'1 d'octubre de 1943, l'octubre de 1946 i el novembre de 1946. L'any 1948 es van incrementar les competicions ciclistes a la localitat. El 22 d'agost es va celebrar la Carrera Provincial amb un recorregut de 4 voltes a Òdena (44 Km) i el 26 de desembre la 'Carrera del Pavo', amb equips formats per dos corredors. L'any 1950 es creava a la localitat la Penya Ciclista Ntra. Senyora del Carme. El 20 de gener organitzaren la I Cursa Fira d'Òdena. Dinou corredors van cobrir tres voltes (33 Km) al circuït Òdena-Igualada-Òdena. Finalment el 30 d'abril de 1950 organitzaren el I Gran Premi Ciclista d'Òdena, amb un pressupost de 400 pta. Foren 7 voltes al circuit Òdena-Igualada-Òdena, amb un total de 77 km. En el decurs de les diverses edicions la prova ha estat generalment d'una única etapa, tot i que l'any 1960 es van disputar 2 etapes, el 1961 van ser 3, el 1962 van ser 4, el 1963 van ser 6, el 1964 van ser 8, el 1965 van ser 9, el 1966 van ser 6, el 1967 van ser 5, el 1968 van ser 6, el 1969 van ser 4, el 1971 van ser 4, el 1972 van ser 3, el 1973 van ser 3, el 1974 van ser 5, el 1975 van ser 2, el 1976 van ser 3 i el 1977 van ser 3; entre totes les etapes han destacat contra rellotge individuals i per equips com les grans clàssiques ciclistes. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57315 | Pessebre Vivent d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Per a aquest Nadal, VIIIè. Pessebre Vivent d'Òdena!', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 25, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.21-22. | El pessebre vivent és una activitat festiva molt arrelada a la població i amb una alta participació i que es desenvolupa a l'entorn de les dates nadalenques, a l'inici de l'hivern. Apareixen personatges de tradició bíblica amb d'altres que formen part del costumari popular català. Intervenen a l'entorn d'un centenar d'actors que adapten el seu vestuari a l'epoca del Naixement de Crist. Segons les edicions ha estat des d'una representació teatral, amb so i llum, en la qual els diversos personatges interpreten una escenificació bíblica, fins a quadres costumistes i etnogràfics en viu i en directe, sense cap tipus de representació. | 08143-242 | Plaça Major, 2 | El Pessebre Vivent d'Òdena es va iniciar el Nadal de 1977, organitzat inicialment per un grup de joves d'Òdena, que després es convertí en el grup cultural Aldena. El primer Pessebre Vivent que es realitzà, despertà un interès i un èxit suficient per crear una base satisfactòria per l'aparició de successives edicions. El ressò del primer Pessebre Vivent d'Òdena ho reflexa aviat la premsa comarcal. Per a la realització d'aquest primer pessebre es feren grups d'organització, disseny i construcció d'escenaris, coordinadora d'espais escènics, disseny i elaboració de vestuari, adequació d'escenaris naturals, publicitat. El Pessebre aparegué en un total de cinc escenes: el naixement de Jesús, l'anunciació als pastors, mercat a Betlem, pou de les samaritanes i casa de pagès. La totalitat dels actors fou de 45 persones, veïns del poble d'Òdena. En la seva segona edició, les instal·lacions es van ampliar notablement amb un total de vuit escenes, igualment, també augmentà fins a un nombre de 75 persones com a actors. L'èxit aconseguit es veié igualment reflexat als diaris i a les televisions comarcals. Es va portar a terme en el marc de la Plaça Major en el decurs de les quatre primeres edicions. Després d'un any de replantejament fou traslladat al recinte del castell d'Òdena, que prèviament s'havia habilitat per aquesta activitat. El Pessebre va contar amb una representació durant tot el circuit, mercès al fil director constituït pel guió musical i el text que en perfecte harmonia conduïa al públic al llarg de la representació. En la 5a edició que es promogué a dalt al castell l'organització veié abordades les seves previsions. El poble vell va acollir el segon període organitzatiu fins la setena edició, any que degut a una forta nevada i posteriors actes vandàlics, l'organització va decidir aturar l'activitat. L'equip organitzador inicial havia assolit el seu màxim objectiu que era, per una banda, iniciar amb el voluntariat la neteja i primera fase de rehabilitació del poble vell, a dalt del castell d'Òdena, i obrir-lo de nou al poble, i per l'altra, despertar la consciència de les autoritats per recuperar aquest patrimoni cultural que es va concretar en la reforma i restauració de la torre de defensa del castell. Posteriorment, una nova entitat, l'Associació Cultural Pessebre Vivent d'Òdena va prendre el relleu i el Nadal de 1991 es va portar a terme la vuitena edició; en aquest segon període es va organitzar el pessebre vivent de forma ininterrompuda fins el Nadal de 1996. Després del parèntesi d'un any, el Nadal de 1998, el pessebre va es va presentar a partir d'un nou concepte escenogràfic, sota el nom del pessebre del foc. Després d'una altra aturada puntual es torna a organitzar de nou des del Nadal del 2007 a l'ombra perenne de la torre del castell d'Òdena. Generació rere generació es torna a donar vida a una de les activitats més aglutinadores de la societat odenenca i que més renom ha donat a la població. Els qui eren infants pastorets avui són Sant Josep o Maria, els qui eren nens del mercat són soldats romans o terrissaires, qui fou la Mare de Déu pot ser avui una iaia filadora... I així amb una voluntat ferrenya, de nou la cistellera, la filadora, la cocció del pa, el terrissaire, l'adober de la pell, el paller, l'extracció del guix, la fusteria, la taverna, el ferrer, el boter, la presó i el mercat es barregen amb les escenes de tradició bíblica com el Palau d'Herodes, l'Anunciació, l'Empadronament, l'Adoració del Reis o el Naixement. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57316 | Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pubillatge | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena | Actualment el pubillatge, segons el defineix Ariadna Ventura, ' vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles o candidats a hereus han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el do de paraula.' Al llarg d'un any ostenten la representació del jovent odenenc en actes oficials, esdeveniments festius i en d'altres proclamacions d'arreu de Catalunya i Andorra. S'identifiquen amb un vestuari propi de la tradició catalana. La pubilla empra elements genèrics i comuns adaptats a cada cas particular, com el vellut negre, faldilla ampla i amb vol, enagos, davantal, mitges, sabates de taló, mantellina de punta, gandalla i mitenes. L'hereu es vesteix amb pantaló de mitja cama de vellut, camisa blanca, armilla, faixa vermella, barretina vermella i espardenyes. La representativitat d'Òdena els permet també la possibilitat de representar sectors de Catalunya, en el cas d'Òdena, de la Catalunya Central i de Catalunya en general, optant als càrrecs de Pubilla i Hereu de Catalunya o de les Comarques Barcelonines. | 08143-243 | Plaça Major, 2 | L'elecció de la pubilla d'Òdena es remunta al període de la Segona República i es va aturar amb la guerra civil espanyola. A la Fira de setembre d'Igualada des de l'any 1955 han estat presents els hereuets i pubilletes infantils tot representant a Òdena i a l'Espelt. De tota manera, la festa del pubillatge, en aquest cas del joves, es va reiniciar a Òdena uns anys després, concretament l'any 1977, quan es va procedir a l'elecció per votació popular de la pubilla d'Òdena 1977-1978 en una festa popular organitzada pel CE Òdena al Centre Unió Agrícola, aleshores denominat Centre Local. Després les proclamacions de pubilles i dames s'efectuaren per designació directa de les entitats i de l'Ajuntament, fins que en les darreres dècades es porten a terme diverses proves de cultura general, de la història de Catalunya, del coneixement del terme i història d'Òdena, a més de les corresponents entrevistes personals a càrrec de representants de les associacions d'Òdena. No fou fins el període 2005-2006 quan per primera vegada Òdena va tenir representació masculina, amb la figura de l'hereu, figura que ha estat acompanyada en alguna edició per la del fadrí. A més de la representativitat local, les pubilles i hereus Òdena dels darrers anys han participat en l'elecció de l'hereu i la pubilla de Catalunya. Destaquen a nivell de representació supracomarcal, el haver assolit la representació comarcal i fins i tot els màxims títols de pubilles i hereus de la Catalunya Central. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57317 | Festa Major d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | Malgrat el patró d'Òdena és Sant Pere Apòstol, des d'antic la festa major es celebra a l'entorn de la festivitat d'un dels co-patrons, Sant Pere Màrtir. Possiblement el fet de celebrar la Festa Major a l'abril, en compte de fer-ho al juny, té una explicació simplement econòmica i d'ajust del calendari de treball del camp. Hem de pensar que al juny comença una de les feines més grosses per als pagesos: el segar. A finals de mes l'activitat era frenètica i els pagesos tenien unes setmanes de molt treball que començaven amb la sega i acabaven al juliol amb el batre a les eres. És lògic pensar que no estaven per massa festa. Així Sant Pere Màrtir ha mantingut el protagonisme de ser el titular de la Festa Major; i disposa d'una programació ja tradicional i arrelada al calendari festiu que es basa en diversos actes omnipresents: concurs de colles sardanistes, gran premi ciclista, la porronada, la proclamació del pubillatge i el ball de crespelles i els partits de futbol. | 08143-244 | Plaça Major, 2 | Sant Pere Màrtir. Com a tall d'exemple, al segle XVIII, quan es van inaugurar les obres de construcció d'un nou temple parroquial a dalt el castell d'Òdena, que substituïa un d'anterior amb basament romànics, es van programar un conjunt d'actes festius i litúrgics centrats en les festivitats dels copatrons, Sant Sebastià al gener i Sant Pere Màrtir a l'abril, en el decurs de la festa major, que ja aleshores es celebrava en aquesta data. El 23 de gener de 1736 es va dir la primera missa a la nova parroquial i el 29 d'abril, durant la Festa Major, es va beneir la totalitat del temple. Es van fer tres dies de festa, amb música d'orgue i solemnes sermons. 'Tots tres dias hi hagué foch, çó és Carretillas, Rodas Cuets Voladors, Trons y tot en abundancia ab molts ciris a l'altar'. Tot i que l'any 1996 es va incorporar una programació d'actes festius a l'entorn del 29 de juny, Sant Pere Apòstol, en honor del patró de la localitat, s'han mantingut les festes dels co-patrons Sant Sebastià i Sant Pere Màrtir. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Porronada es va crear el 1990 com a substitut del castell de focs que tancava la Festa Major, , ja que la nul·la afluència de públic d'aquell any a l'acte va fer decidir a la regidoria de festes que calia cercar quelcom més atractiu, més econòmic i que al mateix temps servís per a fer el tancament de la festa. Es va pensar que havia de ser un acte gastronòmic, molt popular, que impliqués directament la gent en aportar-hi quelcom. Així, es va convidar als diferents vinaters del poble que duguessin una garrafa de vi o mistela d'elaboració pròpia. Aquests vins i misteles es van servir amb porrons amb el nom de la casa que els havia elaborat. També es va fer una crida a través de les entitats perquè animessin al públic en general a cuinar plats i postres que es disposarien en taules per ser tastats per tothom. La mateixa crida també es va adreçar als bars i restaurants. Així s'ha mantingut aquest acte fins ara uns anys amb més o menys participació que els altres, però en general ha obtingut una bona acollida. Després, alguns anys s'ha complementat altre cop el tancament de la festa amb castell de focs o amb una tirada de trons. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57318 | Festes del Roser de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-roser-de-lespelt | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'Festa del Roser de l'Espelt', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 45, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | Les Festes del Roser de l'Espelt, són la festa grossa i més important d'aquest poble. La programació abasta des de la tradicional Missa fins actes festiu si lúdics en general, a l'entorn generalment del Centre de l'Espelt. | 08143-245 | Plaça Major, 2 | La devoció a Catalunya per la Mare de Déu del Roser es centra fonamentalment al mes de maig, tot i que litúrgicament també la trobem a l'octubre. Aquest festa no té res a veure amb la Festa del Rosari de l'Aurora, tradició també celebrada al mes de maig on els fidels canten el Sant Rosari de bon matí en processó. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57319 | Explotació de les pedreres i cuita del guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/explotacio-de-les-pedreres-i-cuita-del-guix | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena. | La tècnica artesanal ja ha desaparegut | Un cop arrencada la pedra de la guixera, cada explotació disposava d'un o diversos forns de coure. Segons Josep-Vicenç Mestre 'generalment oberts en un pendent del terreny per facilitar l'excavació d'una gran cavitat circular, recoberta de paret de totxo, semblant a un pou, i que feia uns quatre metres d'alçada; la boca superior coincidia amb un replà natural del terreny. A la part baixa del forn, s'hi deixava una boca, un portal, per poder carregar i descarregar la pedra i alimentar el foc de la cocció. Dins de cada forn inicialment es construïa una volta feta amb pedra de guix plana, similar a les barraques de vinya rodones. Posteriorment, un cop situada la clau de la volta s'abocaven els 'bolos' -pedra de guix grossa i irregular-, que es cobrien amb una capa de llenya estellada. El següents nivells es cobrien amb capes de pedra més petita, 'matxaca' i llenya estellada fins arribar al nivell superior del forn, culminat amb capes de 'ripio' i grava de guix. A cada fornada, amb un foc seguit durant 11 o 12 hores, es feien servir de 110 a 120 fogots de llenya de pi, que s'introduïen per la boca del forn fent-los cremar uniformement. La utilització dels fogots (feixos fets amb la brancada dels pins) permetia mantenir els boscos de la zona absolutament nets i els pins sempre ben esporgats, reduint notablement el risc d'incendi. Quan cremava la segona estellada es deixava d'introduir fogots. Els obrers de les guixeres eren experts per determinar, únicament pel soroll del foc a l'interior del forn, i el color del fum, quan la pedra de guix ja estava totalment cuita'. | 08143-246 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 57320 | Camins oberts per l'amor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-oberts-per-lamor | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena | 'Des de temps immemorials, des de l'aparició de la vida damunt la Terra, conten que l'home habità un gran turó de guix que s'aixecava com un gran Hèrcules, al bell mig d'una fèrtil i bonica fondalada. Segles després es construí, a la part més alta del turó una inexpugnable fortalesa, un recinte emmurallat, per a defensa contra els atacs del moro. El governava el senyor d'Òdena, senyor feudal que rebia el nom d'aquest castell. Era un baró conegut arreu de tota Catalunya per les seves malifetes i guerrer sanguinari de la zona. Desitjava desposar-se amb una donzella, filla del veí senyor de Jorba i molt admirada per la seva extraordinària bellesa. Sol·licità la ma de la somniada donzella amb l'aportació d'un significatiu i abundós dot però veié rebutjada la seva ofrena pel noble senyor de Jorba, que qualificà a qui voli ésser el seu gendre d'home poc senyoriu i de bàrbars costums. L'enamorat, amb el cor trencat i per donar fer de la gran riquesa que posseïa una de les branques més sòlides de la Catalunya feudal, ordenà als seus vassalls que construïssin, amb rajoles d'or massís, el camí que enllaçava ambdós castells. Un cop finalitzada la sumptuosa obra d'enginyeria, que era digna d'admiració, el senyor d'Òdena, emprengué camí de nou al veí castell de Jorba per a reiterar les bones intencions d'amor etern a la seva estimada i d'amistat envers el seu futur sogre, ja ofertes temps abans. El pare de la donzella, el senyor de Jorba, alliçonat per l'actitud del pretendent que havia posat fins i tot or, al trajecte que la seva filla recorreria fins al veí castell d'Òdena, no deixant que el seus delicats peus trepitgessin ni tan sols la pols origen del mateix home, concedí la mà de la noia al senyor d'Òdena, unint els dos respectius senyorius que il·luminaren el cor de Catalunya durant molts segles després'. | 08143-247 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57321 | El senyor d'Òdena en mans del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-dodena-en-mans-del-diable | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena | Una llegenda conta que el senyor d'Òdena, reflex de la maldat personificada, autor d'incomptables destrosses al clero, infractor de nombrosos acords amb la reialesa i atemptador a la vida dels seus propis vassalls, jugà una vegada més amb foc: 'L'agent del mal, el Diable, coneixent la flaca de l'avarícia que el poderós senyor posseïa, se li oferí com un mosso, ja entrat en anys, disposat a fer tota la feina que li encarregués. A canvi, sol·licità del noble senyor, la seva ànima, tal i com ho féu Faust a Mefistòfil. El senyor d'Òdena, veient al vell xaruc, xacrós i feble, volgué treure profit de la situació i creient la partida guanyada, encarregà a l'ancià els treballs més durs que no haurien pogut fer ni els feinaters més formidables de tot el senyoriu de la Conca d'Òdena. El Diable, amb llestesa, anava complint totes i cadascuna de les feines que li encarregava el cada vegada més amoïnat senyor d'Òdena, que ja treia foc pels queixals, veient la seva ànima definitivament en mans de l'home que ell cregué beneit i decrèpit temps abans. Cansat de l'astúcia del Diable, el senyor, volgué desfer-se d'aquest malèfic poder i decidit a trencar el pacte, li manà un treball que judicà impossible: l'assecament del llac d'Aigualada (Aqua lata). El Diable, reaccionà i volgué també donar l'últim cop de gràcia: furiosament, a cops de magall, tirà a terra en poca estona una de les muntanyes que formaven l'embassament; l'aigua s'escorregué ràpida, deixant una gran conca que fou habitada més tard, pels veïns d'Òdena. I encara avui, en dies de molt vent, alguns avis diuen que se sent gemegar, entre les ruïnes del castell, l'ànima vagant del desventurat senyor d'Òdena'. | 08143-248 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57322 | Poema Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Biobibliografia del Dr. Josep Romeu i Figueras', Anuari Igualadí 1987, Gràfiques Anoia, SL, Igualada, pp. 321-346. ROMEU i FIGUERAS, Josep (1993) Tots els poemes. Columna, Barcelon | Òdena Només, prop dels murs, l'atzavara, i vinyes en l'aspre coster. O bé terra grisa que empara aigua fonda, i boscos també. al cim, l'alta torre domina secrets d'una estesa ruïna. Lleus pluges subtils han solcat amb dits antics pedres sagrades, i un vent insistent i obstinat cisella les velles arcades. Oculta en el temps que consum, ai, l'Ombra que sotja en la llum! L'autor és l'escriptor i erudit odenenc, Josep Romeu i Figueras. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. | 08143-249 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 57323 | Poema Òdena terra de guix i ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena-terra-de-guix-i-ciment | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Breu homenatge a un home, un gran artista del nostre segle, que va treballar i estimar al nostre poble: Ferdinandus Serra i Sala', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 15, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.9. | Òdena, terra de guix i ciment esvoranc de les pedreres a la vora del torrent Canyes de cançons lleugeres que s'encomanen al vent i fimbregen juganeres (*) la seva verdor lluent sota les clarors primeres El temple dalt un pujol alça la testa tot sol com un guaita que vigila A la nit abasta estels i somnia dolls d'anhels mentre veu créixer la vila. (*) cimbregen joganeres a l'original | 08143-250 | Plaça Major, 2 | L'autor és el poeta, Salvador Perarnau, que va escriure aquest poema el març 1936. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. En una entrevista personal efectuada per Josep-Vicenç Mestre i Casanova a Ferdinandus Serra i Sala a casa seva a Barcelona, l'artista esgrafiador va recitar aquest poema tot recordant la guerra civil a Òdena i el treball de restauració que estava efectuant a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena que malauradament no va veure la llum perquè l'edifici i tot el patrimoni que hi havia a l'interior fou cremat per un grup d'incontrolats l'agost de 1936; la restauració estava a punt de finalitzar i estava previst ser inaugurada l'abril de 1937. Publicat per primera vegada al llibre 'Història del Castell d'Òdena' de Josep-Vicenç Mestre i Casanova, l'any 1988. Antoni Amargós i Altisent va localitzar en una carpeta vella a redós d'un contenidor del mercat de Santa Caterina de Barcelona, una aquarel·la amb el sonet escrit a ma pel propi autor. Possiblement el dibuix és del propi Ferdinandus Serra. Aquest poema s'ha musicat l'estiu de 2013 per Ramon Casanova Miranda. La peça ha estat interpretada per primera vegada pel Grup de Taverna d'Òdena, a l'Espelt el 13 de juliol de 2013. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/