Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56223 Sagrada família https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia XIX-XX Cada vegada hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Olost hi ha quatre capelles de la Sagrada Família que passen en quatre rutes diferents al nucli urbà. Una d'aquestes capelletes passa també, en la seva ruta, per la casa rectoral. Hi havia hagut una altra capella de la Sagrada Família que voltava per algunes de les cases de pagès habitades de la parròquia de Santa Maria d'Olost, quedant-se un parell o tres de dies a cada masia. 08149-155 A diverses cases del nucli urbà d'Olost 41.9858000,2.0962200 425134 4648595 08149 Olost Obert Regular Física Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 63 4.5 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56224 Arqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta <p>Fitxa d'inventari d'arqueta. Olost. Museu Episcopal de Vic.</p> XVIII <p>L'arqueta, procedent d'Olost, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'una arqueta de fusta i pell amb tècnica de clavetejat de 15 x 25,5 x 18,5 centímetres, realitzada a Espanya durant segle XVIII.</p> 08149-156 Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic <p>L'arqueta va ingressar al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1918 i 1919.</p> 41.9859600,2.0955800 425081 4648613 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5847. La imatge, cedida pel Museu Episcopal de Vic, s'ha extret de la fitxa tècnica de la peça. 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56225 Campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-0 <p>VILARÓ, Eva (1998). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1146.</p> XX <p>Es tracta d'una campana situada al campanar de l'església de Santa Creu de Jutglar. Mesura 72 centímetres d'alçada i 72 centímetres de gruix. És una campana de bronze amb jou de fusta, contrapès de pedra, tirants de ferro i sostinguda al jou per una corona de sis nanses. Actualment es toca mitjançant un martell de ferro que s'acciona elèctricament. La part superior conté un seguit de garlandes sense inscripció. En el mig peu hi trobem una faixa d'inscripcions: 'ALABADA SIA SANTA CREU' ' ME FEREN EN LO ANY 1906 DON ALFONSO CLAPERA PRESBITERO ' La part mitja és ocupada per diversos relleus: una creu, un sagrat cor de Jesús i un Sant Josep. Hi ha encara un altre relleu que no s'identifica (VILARÓ:1998).</p> 08149-157 Església de Santa Creu de Jutglar. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost 42.0051700,2.0597300 422135 4650778 1906 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Altres 2020-01-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge s'ha extret de la fitxa tècnica de la campana de l'Inventari de béns artístics del bisbat de Vic. 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56226 Custòdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia <p>FONT, Dani (1997). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 109.</p> XVIII Un dels raigs de l'ostensori és trencat i es guarda lligat amb un fil. Manca tota la pedreria original i els buits dels caboixons són pintats de colors verd i vermell; tot i així queda alguna resta de pedra. <p>Es tracta d'una custòdia barroca del segle XVIII construïda amb argent, vidre, pedreria, ferro i fusta i amb les tècniques del repussat, cisellat, emmotllat i fosa. Presenta una alçada de 76 centímetres, una amplada de 34 centímetres, un gruix de 23 centímetres i un pes de 3,52 quilos. La base de planta oval, s'inicia amb una peanya discreta i llisa i segueix amb un cos reductor lleugerament convex, decorat amb fulles repussades. Una línia d'incisions separa aquest cos del tor, que és bombat i profundament repussat; el decoren quatre querubins en alt relleu, entre fulles i flors. La sobrebase s'inicia amb fins dibuixos puntejats en roleus, i es desenvolupa en escòcia, decorada amb acanaladures convexes en gota. Una rodella convexa decorada amb fulles cisellades tanca la base. El peu s'inicia amb un gros nus en gerra, decorat amb repussat de fulles, en la part inferior, i d'acanaladures, en la part superior. Un bocell de llorer entre profundes escòcies donen pas a un cos bulbat seguit d'un parell de rodelles. Un gros querubí de fosa, entre roleus calats, tapa l'enllaç entre el peu i l'ostensori. Envolta el vericle un primer cercle de pedreria, del que en surten curts raigs ondulats i rectilinis; un segon cercle de pedreria, que els envolta dóna pas a una faixa de raigs i estrelles, laminats i emmotllats (FONT: 1997).</p> 08149-158 Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost 41.9861300,2.0963300 425144 4648631 08149 Olost Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56226-foto-08149-158-1.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segurament aquesta custòdia fou produïda a Barcelona ja que es troba el punxó de Barcelona en la peanya '+BA'. La imatge s'ha extret de la fitxa tècnica de la custòdia de l'Inventari de béns artístics del bisbat de Vic. 96 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56227 Medalla de pitral https://patrimonicultural.diba.cat/element/medalla-de-pitral Fitxa d'inventari de medalla pitral. Santa Creu de Jutglar (Olost). Museu Episcopal de Vic. XIII La medalla de pitral, procedent de Santa Creu de Jutglar, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un medalla de coure amb estilitzacions vegetals realitzada a Catalunya durant segle XIII. 08149-159 Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic 41.9859600,2.0955800 425081 4648613 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 3361.La imatge, cedida pel Museu Episcopal de Vic, s'ha extret de la fitxa tècnica de la peça. 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56228 Les dues torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dues-torres XIX-XX La llegenda de les dues torres explica quin fou el llegendari motiu de la construcció de dos campanars idèntics a l'església de Santa Maria d'Olost. S'explica que una rica família d'Olost que feia anys que no podia tenir descendència va implorar a la mare de Déu Assumpta amb la promesa que, si aconseguia tenir fills, faria construir un campanar a l'església parroquial. El fet va ser que la família va tenir bessons. 08149-160 Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost 41.9861200,2.0962100 425134 4648630 08149 Olost Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56229 Gegants d'Olost https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dolost PLANS, Rafael (2003). Olost. Història i històries. Ajuntament d'Olost. REIXACH, Roser (1988). 'En Perot i la Mercè són els dos gegants genuïns del Lluçanès' dins el 9 Nou, 12 d'agost de 1988. www.olost.cat XX Els gegants d'Olost van ser construïts i dissenyats per l'escultora d'Olost Dolors Coromines i Blanch juntament amb la participació dels veïns i artesans del poble. La parella de gegants, construïts amb poliuretà, fusta i ferro, són el Perot Rocaguinarda, bandoler d'Oristà (personatge històric) i Mercè de Pecanins, un personatge fictici que hauria estat l'amant del bandoler. El gegant Perot té una alçada de 4'20 metres i un pes de 76,50 quilos, porta barba i va vestit amb barret d'ala amb una ploma, capa, camisa, armilla i porta una petita bossa pels diners i un trabuc. La Mercè, de 3'80 metres d'alçada i 62 quilos, representa una noia del Lluçanès de principis del segle XVII, porta el cabell recollit, arracades, un penjoll i va vestida amb camisa, cosset i vestit florejat. A la mà esquerra porta un cistell amb flors. 08149-161 c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost Els gegants van ser construïts l'any 1986 a l'antiga fàbrica de la Vila, actualment desapareguda, gràcies a l'empenta d'un grup de persones animats a preparar una cercavila per la festa Major. Els gegants van ser dissenyats per la Dolors Coromines i va participar molta gent en la seva creació; les dones del poble els van fer els vestits; Rober Uribe (de Vic) els va pintar; el trabuc i l'ornamentació els va fer l'artesà olostenc Josep Buxó; els objectes de pell els va fer Joan Sala, d'Olost, i les joies la Merche i el Jose de Sobremunt. Per tal de costejar la creació dels gegants, que van costar 1.053.744 pessetes, es va demanar finançament a diverses caixes i entitats bancàries així com a les diverses administracions públiques (Diputació i Generalitat de Catalunya). També es va organitzar una recol·lecta econòmica pel poble on hi van participar la major part dels veïns. Acompanyant els gegants es va organitzar un grup de grallers, inicialment amb l'adquisició de 9 gralles. La inauguració dels gegants es va fer el dia 19 d'abril de l'any 1987, dia de Pasqua, en el marc d'una gran celebració per presentar els gegants, on van actuar els castellers de Terrassa i convidaren diversos gegants de pobles i ciutats properes (Tona, Sallent, Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Centelles, Manresa, Vic, Sant Vicenç de Torelló, Sant Bartomeu del Grau i Aiguafreda). A partir d'aquell moment els gegants d'Olost van recórrer gran part de Catalunya i Andorra i se'ls van afegir com acompanyament 4 nans que representaven els dos bàndols enfrontats durant el segle XVII, els nyerros i els cadells. Cada any, el dia de Pasqua, celebraven una trobada de gegants al poble d'Olost. Aquesta trobada gaudia d'una gran participació de públic que arribà a congregar els anys 90 fins a 3000 persones. Actualment els gegants i els nans, acompanyats amb els grallers d'Olost, només surten el dia de la festa Major en sortir de missa ja que falta un colla gegantera que els faci sortir durant la resta de l'any. 41.9852700,2.0975700 425245 4648535 1986 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'ajuntament d'Olost es conserva un ampli reportatge fotogràfic i documental, format per 6 àlbums fotogràfics, on hi ha tot el procés de construcció dels gegants, el finançament per la construcció, la recapta econòmica dels veïns, la inauguració, sortides, les trobades i festes on participaven els gegants així com un recull de notícies i articles referents als gegants d'Olost des de la seva creació.La imatge s'ha extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56230 Nans d'Olost https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-dolost PLANS, Rafael (2003). Olost. Història i històries. Ajuntament d'Olost. XX Els nans d'Olost són quatre i representen els dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del s XVI i al començament del XVII: els nyerros i els cadells. Dos dels nans representen dos dels majors representants de cada fracció a la comarca d'Osona. Per la banda dels nyerros (dels quals Perot Rocaguinarda en fou cap de quadrilla) hi ha el nan que representa Carles de Vilademany, senyor de la baronia de Vilademany, capitost dels nyerros de Vic. Aquest nan porta com a arma un pedrenyal. També del bàndol dels nyerros hi ha el nan que representa un pagès. La pagesia era d'on es nodria el bàndol nyerro i on el bandoler hi trobava protecció i acolliment. El nan pagès porta una falç, com a precedent de la Guerra dels Segadors. De la banda dels cadells hi ha el nan que representa al bisbe Francesc Robuster, cap dels cadells vigatans fou un home violent i impetuós. Per qüestions jurisdiccionals encengué de nou el foc somort de les bandositats. Aquest nan va armat amb una alabarda. També forma part del grup de cadells el nan que representa un menestral; home d'ofici, agremiat i membre de la Santa Germendat (cos creat per a perseguir bandolers). Com a cadell defensava els drets de la ciutat, representa a un boter i porta una massa. 08149-162 Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost Els nans acompanyaven els gegants i sortien per la festa Major d'Olost així com en les festes properes i les trobades de gegants d'altres pobles. Actualment els gegants i els nans, acompanyats amb els grallers d'Olost, només surten el dia de la festa Major en sortir de missa ja que falta un colla gegantera que els faci sortir durant la resta de l'any. 41.9860100,2.0956000 425083 4648618 08149 Olost Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56230-foto-08149-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56230-foto-08149-162-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56231 Ball dels Aranyons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-aranyons XIX-XX Actualment ja no es balla. El ball dels Aranyons es ballava el dia de la tornaboda, dia després de la festa Major, en una de les fonts on s'havien organitzat les tradicionals fontades. La gent anava en una de les fonts del municipi (font Puda, font del Llop, font de la Casanova, etc.), es portava el menjar i dinaven a la font. Després es ballava el ball dels aranyons, fent una rotllana, mentre es cantava la següent cançó: 'Els aranyons si n'eren bons a les tres de la matinada / els aranyons si n'eren bons a l'alçada del carrer'. 08149-163 A diverses fonts del municipi El grup de joves actius d'Olost anomenats els Cavallers Caminants que entre els anys 60 i 80 del segle XX es van dedicar a organitzar activitats culturals al poble com la festa Major, concerts, excursions, recuperar tradicions, editar revistes, etc. també van recuperar la tradició de ballar el ball dels aranyons. En aquesta època feien una rotllana i una persona es posava al centre, es cantava la cançó dels aranyons i la persona del centre dirigia uns moviments que els que formaven la rotllana havien de repetir. 41.9910000,2.0887800 424524 4649179 08149 Olost Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'Arxiu Vilarmau, dins la carpeta general del Lluçanès de música instrumental, es troba una cançó anomenada els aranyons amb partitura i la següent lletra:'Els aranyons si n'eren bons a les tres l'enfiloseta a la ventana a la ventana del carrer'.Tot i així no es pot confirmar que aquesta versió es recollís a Olost.La imatge s'ha extret de l'Arxiu Vilarmau. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56232 Pintura mural de Santa Creu de Jutglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-creu-de-jutglar www.enciclopèdia.cat XX La pintura mural, formada amb pigments emulsionats, es troba situada al presbiteri de l'església parroquial de Santa Creu de Jutglar; té una alçada de 850 centímetres i una amplada de 640 centímetres. La part central hi ha una representació del calvari amb una creu amb pal de fusta que conté la inscripció d'un fragment del prefaci de la creu: ' A vós que heu posat (...) per Crist Senyor nostre '. El braç transversal de la creu és de ferro. Als dos costats de la Creu hi ha les figures de la Verge i Sant Joan. Al voltant de la part central, seguint la forma arquejada del mur hi ha diversos plafons on hi trobem representats: a la part superior, les dotze llengües de foc de la pentecosta. Al lateral esquerre: la lluna i el sol i a sota, el ciri pasqual amb les lletres 'Llum del Crist'. Al lateral dret: els motius eucarístics dels pans i els peixos. En el lateral inferior esquerre de la part central hi apareix la firma de l'autor i la data d'execució: Joan Rifà, 1967. 08149-164 Església de Santa Creu de Jutglar. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost Joan Rifà i Benet és pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974. Aquestes són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Ha conreat també el gravat. És membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París. 42.0052300,2.0596400 422128 4650785 1967 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Joan Rifà 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56235 Font del Malany https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-malany Cartell informatiu de la font del Malany. GREO, Ajuntament d'Olost. 2003. XIX-XX Tot i que la font s'havia arranjat recentment, el brollador es troba inutilitzat. La font del Malany està situada prop del torrent de Sant Genís, a mig camí entre el nucli urbà d'Olost i el conjunt arquitectònic de la Riera. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà d'Olost amb la masia de la Riera. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada rocosa, just abans de la qual hi ha un trencant a mà dreta. Agafant aquest trencant es baixa fins a una esplanada amb pollancres per on transcorre el torrent de Sant Genís. Des d'aquest punt es segueix a pues uns metres fins trobar una palanca de fusta que permet creuar el torrent. Uns metres sobre la palanca hi ha la font. La font està formada per un petit mur d'obra molt malmès del que en sobresortia l'aixeta o el brollador, actualment cobert de terra. Just sobre el mur hi ha un tub plàstic que sobresurt de la terra. Al voltant de la font s'hi troben forces elements relacionats: dos bancs de fusta, dos monòlits treballats, en un dels quals hi ha la inscripció 'FONT DEL MALANY', i dos cartells, un a tocar del torrent i l'altre al costat de la font, on s'explica la història de la font. La font queda envoltada per un bosc de pins força fresc i ombrívol, ja que es troba orientat al nord. 08149-167 Sector sud-est del terme municipal La font del Malany es diu així perquè l'avi de cal Malany hi tenia un hort i menava els camps que hi havia al voltant. Ara aquests camps ja no hi són i en el seu lloc hi ha un bosc de pins. Un dia, l'avi Malany (a qui anomenaven així perquè sempre que anava a fer excursions amb la gent del poble deia 'Quin mal any que tindrem'!) va veure que d'aquest lloc en sortia aigua i hi va ficar una canya per poder omplir el càntir. Sempre que hi anava i la canya no hi era, feia servir una fulla grossa i llarga una mica doblegada. Fa més de setanta anys que la font existeix. Temps enrere, els pagesos que tenien terres a prop de la font hi anaven a buscar l'aigua per regar els conreus. Algunes persones del poble han anat arreglant la font durant tots aquests anys. 41.9807500,2.1067900 426004 4648025 08149 Olost Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56235-foto-08149-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56235-foto-08149-167-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56236 Gorg de la Donzella https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-donzella S'observen deixalles en diversos trams de la riera al voltant del gorg. El gorg de la Donzella està situat en un punt força engorjat de la riera d'Olost al sud del nucli urbà d'Olost i a pocs metres de la depuradora del poble. Es tracta d'un gorg de mitjanes dimensions i forma ovalada, quedant tancat en tres quatres parts del volt per un cingle rocós que assoleix alçades d'uns 4 metres. L'aigua arriba al gorg fent un petit salt d'un metre per arribar a una petita plataforma rocosa, a on rep les aigües tractades per la depuradora, just abans de saltar els quatre metres del cingle rocós. Just sota el salt d'aigua, la roca forma una petita balma plena de vegetació. A l'interior del gorg hi ha grans blocs de pedra despresos, alguns dels quals, de colors negrosos, es troba just sota el saltant d'aigua. Just sobre el gorg, en un punt on la riera és estreta i passa entre roques, hi ha dos blocs rectangulars de pedra treballats que formaven unes passeres que permetien creuar la riera a peu. 08149-168 Sector sud del terme municipal 41.9803400,2.0972300 425211 4647988 08149 Olost Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56236-foto-08149-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56236-foto-08149-168-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56237 Balma de la Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-casanova La balma de la Casanova es troba situada a tocar del rec de la Torre, a mig camí entre les masies de la Casanova de Pelaroger i Sallent, al marge d'una plantació de pollancres. Es tracta d'una balma força allargada, ocupant pràcticament uns 50 metres de punta a punta. No és especialment profunda, arribant únicament als 4 metres de profunditat en alguns punts, i té una alçada que arriba pràcticament als cinc metres, deixant un àrea coberta força gran tot i que estreta. Segueix la direcció del rec, és a dir de nord a sud, i per tant queda orientada a l'est, fet que li proporciona poca humitat i insolació directe al matí. 08149-169 Sector est del terme municipal 42.0036200,2.1197100 427100 4650553 08149 Olost Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56237-foto-08149-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56237-foto-08149-169-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56238 Balma dels Gitanos https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos La balma dels gitanos està situada al límit d'un pla elevat on es troben les restes del mas Albadà, prop del torrent de Coll de Ram, que prové de la Casanova del Coll del Ram, situada a l'est de la balma. Es tracta d'una balma de petites dimensions orientada al sud, per tant asolellada i seca. Fa aproximadament 15 metres de banda a banda, amb una alçada mitjana d'uns 2 metres assolint pràcticament els 3 metres en el punt més alt. Té una profunditat d'uns 3 metres en la major part de la balma, arribant als 5 metres en el punt més profund. El sostre es troba en gran part fumat. Al costat de la balma hi ha diversos trams de murs de pedra seca, que indicarien l'aprofitament de la zona per al conreu o el bestiar. 08149-170 Sector oest del terme municipal Segons fonts orals aquesta balma era habitada habitualment per pobres, rodamóns, passavolants, etc. Com a testimoni de l'aprofitament de balma com a habitatge en queden les parets enegrides pel foc que s'hi havia fet. 41.9939500,2.0838000 424115 4649510 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56238-foto-08149-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56238-foto-08149-170-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Actualment hi ha un remolc a l'interior de la balma. 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56239 Correfoc https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-0 XX El correfoc dels Cremats d'Olost es celebra de manera fixa i any rere any l'últim dia de la festa Major d'Olost i durant la festa Major de Santa Creu de Jutglar. Al poble d'Olost el recorregut del correfoc de la festa Major s'inicia al carrer del Vent, des d'on passa cap a la plaça Major, el carrer Berga fins al carrer Nou, a on es fa una parada i es fa el recorregut a l'inversa per acabar a la plaça Major amb un petit castell de focs artificials. Aquest recorregut compta amb diversos punts de parada on els diables realitzen figures, que són la plaça Major, el carrer Nou i el creuament dels carrers Berga i Gelada, davant cal Codinac. En el cas de Santa Creu de Jutglar el recorregut consisteix únicament en el carrer Vell, des de l'església parroquial fins a l'extrem superior del carrer, conegut pels veïns com el cap del carrer. La colla dels Cremats d'Olost està formada per un cap de diables, el Llumafoll (un personatge creat per la mateixa colla), el senglar conegut com 'la fera', els diables, els grallers i la percussió, sumant un total aproximat de 70 persones. Per a realitzar les figures la colla compta amb tres ceptrots i amb la fera i en els seus correfocs es pot degustar una beguda anomenada 'caliu' que és una barreja que inclou, a més d'altres begudes, moscatell i grosella. La colla de diables també ha participat en correfocs fora del seu terme municipal, com a Sant Bartomeu del Grau, la Torre d'Oristà o Lluçà, a més d'acudir a trobades de bestiari. 08149-171 Nucli urbà d'Olost i nucli urbà de Santa Creu de Jutglar La colla de diables dels Cremats d'Olost va néixer a cavall entre els anys 80 i 90 i va funcionar uns anys fins 1994. L'any 2004 una grup de jovent del poble va recuperar la colla donant-li un nou impuls. Actualment la colla està formada per unes 70 persones i forma part de la Federació de Diables i de la Federació de Bestiari. 41.9859700,2.0959000 425108 4648614 08149 Olost Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56239-foto-08149-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56239-foto-08149-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides pel grup Cremats d'Olost. 98 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56240 La Fera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fera-0 XXI <p>La colla de diables dels Cremats d'Olost compta amb un senglar, al que anomenen 'la fera'. Es tracta d'un senglar fet amb una estructura d'alumini sobre el que hi ha una capa de cartró-pedra. Les seves mides són 270 centímetres de llargada per 150 d'amplada i 190 d'alçada, i té un pes aproximat de 60 quilograms. Està pintat de color negre i vermell, té els ulls metàl·lics brillants i els ullals i la cua fets amb banyes de cabra. El senglar és portat per dos diables i acompanyat exteriorment per 4 diables més que ajuden a dirigir-lo. Compta amb 8 punts de foc, repartits entre boca, cresta i cua. Quan surt pel correfoc va davant de tota la colla, marcant el límit de foc per davant, i compta amb un ball propi que realitza a la plaça Major.</p> 08149-172 c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost <p>La fera de la colla de diables dels Cremats d'Olost es va fer entre juny i agost de 2006. Els primers esbossos i maquetes van ser obra de Toni Batllori, que va ser un dels principals artífexs del projecte. El següent pas va ser la construcció de l'estructura d'alumini, obra de Jaume Serrat. Un cop s'havia fet l'estructura, el grup format per Toni Batllori i la colla de diables es van encarregar de la resta del procés, primer posant una malla metàl·lica sobre la que s'hi van anar afegint les capes de cartró i cartró-pedra. El procés va acabar just abans de l'estrena de la fera en un correfoc, a la festa Major d'Olost, l'agost de 2006. La colla de diables amb el senglar han participat en trobades de bestiari i en la 1era Trobada de Senglars de Catalunya. A Olost van organitzare i celebrar, els dies 5 i 6 de juliol de 2008, la 2ona Trobada de Senglars de Catalunya.</p> 41.9852700,2.0975700 425245 4648535 2006 08149 Olost Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-01-10 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides pel grup Cremats d'Olost. 98 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56241 Fòssils i Minerals https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-i-minerals La col·lecció de fòssils i minerals es troba ubicada a l'entrada de biblioteca pública d'Olost (al CEIP Terra Nostra), dins una vitrina amb portes de vidre dividida amb diferents prestatgeries estretes. La col·lecció està formada per uns 173 fòssils i uns 20 tipus de minerals diferents. Entre els fòssils hi ha eriçons de mar, cargols, bivalves, crancs nedadors, estrelles de mar, petxines, escopinyes (Cidaroida, Phimosoma, Conulus, Micraster, Nàtica, Panopea, Spondylus, etc.) i entre els minerals hi ha cristalls de quars, calcopirita, aragonita, pirita, calcita cristal·litzada, malaquita, mica, tremolita, arsenita, cristalls de roca amb guix, talc, plom siderita, aminat, etc. La seva procedència és diversa: Arbúcies, el Montseny, Queralbs, Setcases, Camprodon, Santa Cecília de Voltregà, Campdevànol, Mines de caselles (Barcelona), Osor, etc. 08149-173 c. Escoles, 4. Nucli urbà d'Olost. Olost La col·lecció de fòssils va ser cedida per mossèn Mauri a l'escola municipal d'Olost CEIP Terra Nostra. 41.9852300,2.0971400 425210 4648531 08149 Olost Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-3.jpg Física Cenozoic|Paleògen|Mesozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Caldria retolar els diferents tipus de minerals i fòssils amb el nom comú, el nom científic, l'època i la procedència. Actualment hi ha uns petits cartells en paper fets pels alumnes de l'escola. 123|124|122 53 2.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56242 El peó del coll de l'Arç https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peo-del-coll-de-larc TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. XX Alguns veïns propers a la zona de Valldou encara expliquen aquesta rondalla. 'Quan van fer la carretera d'Olost a Prats, a l'altura del coll de l'Arç hi van fer una caseta, la 'casilla' en l'indret de Valldou, on vivia el peó que tenia cura de la carretera. Deien que el peó del coll de l'Arç era una persona una mica estranya i molt solitària, però al mateix temps molt exigent. Un dia el peó va demanar, més aviat exigir, que el propietari de la finca li donés un tros de terreny per fer un hort on poder plantar vianda. L'amo de Valldou no li va fer cas, van passar uns dies i de nou ho va tornar a demanar. Els dies passaven i l'amo de Valldou no es preocupaven de l'hort del peó. Després d'esperar uns quants dies més i no obtenir resposta, el peó va anar a la casa de Valldou i va dir a la mestressa: - No em voleu deixar un tros de terreny per fer un hort, però us asseguro que us en recordareu. Van passar uns quants dies, no gaires, quan la dona de Valldou anava a buscar aigua a la font, del municipi d'Olost, i va tenir una gran sorpresa. Es va trobar un grup de noies, totes nues, que ballaven una dansa just davant mateix de la font. La mestressa, un xic espantada, es va girar per tornar cap a casa i, sorpresa, les balladores ja havien desaparegut. Si tornava a la font, quan era a prop tornaven a aparèixer les noies, totes elles ben nues ballant una dansa. Així van passar uns quants dies, cada vegada que algú de Valldou anava a la font apareixien les noies ballant. La mestressa va comentar-li al seu home: - Recorda't que el peó ens va amenaçar, això igual és obra d'aquell animalot. L'amo de Valldou va anar a veure el peó i li va preguntar què passava que fes por a la seva família. El peó li va dir: - Mentre jo no tingui un hort per plantar vianda, la meva distracció serà la de fer sortir noies ballant a la font de Valldou. L'amo de la finca li va dir: - Fes el tros de rompuda que vulguis, així et distrauràs plantant vianda i deixaràs la gent tranquil·la. Totes les persones que de prop o de lluny tenien alguna relació amb aquest home, deien que era una mala persona. Si algú no feia el que ell volia, li feia sortir por. Durant el temps que aquest home va viure a la 'casilla' del coll de l'Arç cap del veïns de la zona no estaven tranquil, ja que era un buscaraons i sempre amenaçava dient que els faria por. 08149-174 Sector oest del terme municipal 41.9895100,2.0593300 422083 4649039 08149 Olost Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56243 Préssecs i orgies per la nit de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/pressecs-i-orgies-per-la-nit-de-sant-joan TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. XIX-XX Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. Segons s'explica en forma de llegenda, en el temps comprès entre Pasqua de Resurrecció i la Mare de Déu d'Agost se celebraven unes quantes disbauxes i saraus al Lluçanès. Hi havia el costum d'encendre uns grans focs per demanar la protecció divina i allunyar els dimonis i bruixes. Durant aquestes celebracions, a l'entorn del foc, es feien grans festes on es bevia en desmesura. El jovent d'Olost, a conseqüència del beuratge que prenia, organitzava unes grans orgies, tant a l'entorn de la foguera com en les entrades de les cases. La gent d'Olost, com tots els pobles del Lluçanès, feia el foc de Sant Isidre, el de Sant Joan, el de Sant Pere i el de Sant Jaume; tots eren molt celebrats, però el més rellevant era el de Sant Joan, la nit màgica per excel·lència, quan les bruixes feien de les seves. Segons el ritual, l'encesa de focs era convenient que es fes ben entrada la nit, perquè deien que ajudava a allunyar els mals averanys. Era creença que, per major protecció, el punt el punt culminant de la festa havia de coincidir en el moment just de la mitjanit, quan les bruixes desplegaven totes les seva força i provocaven grans disbauxes entre la gent que hi havia al voltant de les fogueres. Segons conta la llegenda, les bruixes es valien de beuratges i fruites embruixades per fer pecar els joves del poble durant la nit de Sant Joan i altres festes que es celebraven. A la nit de Sant Joan es donava la coincidència que cada any, el dia del foc, just al punt de les dotze, apareixien unes noies molt simpàtiques i eixerides que sempre portaven uns cistells de préssecs de Sant Joan molt bons que, segons s'explica, els collien a l'hort de casa seva. També portaven una mistela de collita pròpia que la barrejaven amb el vi que la gent tenia preparat per beure. Quan feia poc que les noies es trobaven entre la gent del lloc la cosa començava a esvalotar-se, sobretot entre els joves d'Olost, que en prenien amb gran fogositat i iniciaven tot un seguit de jocs amorosos amb les noies. Això any rere any. Però entre la fadrinalla hi havia un jove molt ben plantat que mai participava de la disbauxa i tampoc bevia ni menjava. Només observava les noies i si alguna li feia goig mirava de fer la seva. Mai ni en cap cas participava de la gresca. Un any, entre les noies que només apareixien a la nit de Sant Joan, n'hi havia una de molt més maca i elegant que les altres, d'aquelles que es feien mirar. Aquell jove, en veure una noia tan bonica s'hi va atansar i aquesta el va convidar a beure. El noi li va comentar que no bevia. La noia rossa li digué: - Mira, he portat aquests préssecs de Sant Joan de l'hort de casa meva, segur que mai n'has menjat de tan bons. Veritablement eren d'aquells que feien goig de veure, dels que s'empassen xuclant. La rossa donzella va escollir el més bonic dels préssecs que duia a la cistella tot dient-li: - Menja'l i després ja em diràs el que t'ha semblat la meva fruita, i potser obtindràs el que estàs desitjant en aquest moment. Seguidament la noia va continuar repartint fruita entre la fadrinalla. La veritat és que el jove va quedar com encantat contemplant tanta bellesa. El noi no desitjava altra cosa que estar prop de la noia. Així, agafà el préssec i pensà: - Per una noia com aquesta es pot clavar una queixalada a qualsevol cosa. Per què no a un préssec? Quan es disposava a clavar queixalada al préssec li va venir a la memòria el que la seva mare sempre li deia quan era petit: 'Quan algun desconegut et doni alguna cosa per menjar o beure, mai la mengi ni la beguis; la portes a casa i després ja veurem que passa'. El noi, que era un desconfiat de mena, va recordar una altra de les coses que sovint deien els més grans: 'Si una fruita o qualsevol estri embruixat el tires al foc, les cremades que rebi aquest objecte les patirà igual qui l'ha embruixat'. 08149-175 Nucli urbà d'Olost. Olost 41.9867300,2.0951300 425045 4648699 08149 Olost Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció)Al recordar això, agafà el préssec i el tirà dintre del foc. Renoi de Déu! Aquell foc va començar a fer uns grans espetecs i espargiments per tot arreu, però totes les guspires que sortien del foc queien damunt de les noies que portaven els cistells de fruita i la mistela. A qui més li va tocar el rebre va ser la més bonica de totes, la que havia donat el préssec al jove. Les noies dels cistells dels cistells de préssecs van quedar amb tot el cos ple de nafres i cremades.Aquest fet va ser el que va descobrir que aquelles noies tan formoses eren bruixes malvades que el dia de Sant Joan es disfressaven de boniques donzelles, les quals, amb la seva radiant joventut i bellesa, feien que els nois beguessin del beuratge que elles preparaven per tal de fer pecar a tothom qui bevia o menjava fruita que elles repartien, ja que contenia encanteris.La disbauxa i escàndol que organitzava el jovent del poble d'Olost durant les celebracions dels focs va arribar a tal extrem que, segons conta la llegenda, les autoritats es van veure obligades a prohibir la celebració.La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Bruixes a la Catalunya interior'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56244 L'hoste de la casa Gran de Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhoste-de-la-casa-gran-de-santa-creu TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. XIX-XX Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. En un temps no gaire llunyà la casa Gran de Santa Creu, a Olost, era un lloc de parada de pastors transhumants i traginers, lloc on es creuaven les vies de comunicació més importants del Lluçanès, com els camins que anaven a Puigcerdà a Barcelona, conegut popularment com el camí de França. El camí ramader més important de la comarca era el que anava de Poblet a la muntanya del Carlit, passant pel bell mig del Lluçanès. En aquest punt també hi confluïa el camí que anava des de les valls del Cadí al Montseny i el camí de Berga a Vic. Vet aquí que un dia va passar una persona que tenia un comportament tot estrany, però com que els hostalers estaven acostumats a veure tota mena de gent, no en van fer massa cas. Portava un equipatge un xic diferent del que normalment portaven els marxants que passaven a vendre. Va arribar a la casa Gran al migdia, quan ja tenien el dinar a taula. Havent dinat va demanar si tenien lloc per passar la nit, ja que estava molt cansat i no li quedaven forces per poder continuar sense descansar un xic. Com que no tenia massa pressa i tampoc ningú l'esperava, faria nit i continuaria el camí l'endemà. Al vespre, després de sopar, hi havia el costum de fer una mica de tertúlia entre tots els estadants. Aquest home va dir que ell era venedor de llibres i que amb aquests era possible fer moure coses i objectes sense ni tan sols tocar-los. Un dels hostes va dir que per creure-ho havia de veure-ho. La gran sorpresa fou que quan anava a posar el cul a la cadira aquesta fa fugir un parell de pams enrera. El xicot es va enfadar una mica amb el company que tenia al costat i li va dir que no li fes més bromes per prendre-hi mal. Just en el moment que anava a tornar a seure la cadira tornà a recular un tros més; anà per agafar-la i quan ja quasi la tocava amb la mà, fugia. Era impossible agafar aquella cadira per seure-hi perquè caminava sola. Tot d'una el personatge va deixar de llegir i la cadira va quedar quieta. El venedor de llibres, sense ni tan sols mirar els seus sorpresos companys d'hostal, va dir als hostalers que li diguessin el que devia, que els pagaria els serveis el mateix vespre, que a seva intenció era sortir molt d'hora al matí. Va pagar, va donar la bona nit a tothom i va anar a dormir. L'endemà ningú no sabia a quina hora havia sortit el venedor de llibres. L'hostaler no el va sentir a marxar, però el més estrany era que totes les portes eren tancades. La porta principal era tancada amb clau i forrellat, a més de la barra travessera i les finestres amb la barra lleva, per tant era impossible que ningú hi hagués pogut passar. Tothom deia: 'Com dimonis podia haver sortit aquell home de l'hostal?' Ho van haver de deixar córrer ja que no hi havia manera d'entendre com se les podia haver empescat per sortir. Quan la mestressa de l'hostal va anar a endreçar les habitacions i fer els llits perquè si venien nous hostes tot estigués en ordre, es va trobar que el misteriós venedor de llibres se n'havia descuidat un damunt dels llençols. Va continuar fent la feina i quan la casa va estar enllestida li va dir al marit: - Mira el que s'ha deixat el misteriós personatge - tot ensenyant-li el llibre. El marit li va dir: - Deixa'l per aquí damunt que ja el miraré quan tinguem la feina llesta. L'hostalera no sabia llegir. Quan van tenir la feina llesta, l'home va agafar el llibre i el va fullejar una mica i es va posar a llegir. Just quan portava llegides unes dues pàgines la màquina de ventar que tenia al cobert va començar a ventar tota sola, sense que ningú la toqués, i va deixar de ventar en el moment en què l'hostaler va deixar de llegir. Va llegir una estona més i les campanes es van posar a tocar. Va provar de llegir un altre apartat del llibre, llavors es van posar a cantar les gallines. Segons la part del llibre que llegia, ventava la màquina, tocaven les campanes o cantaven les gallines. Aquest llibre no va agradar gens als hostalers de la casa Gran. 08149-176 La casa Gran. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost 42.0049100,2.0600200 422159 4650749 08149 Olost Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) L'hostaler va dir:- El millor que podem fer, abans que no ens porti algun disgust és tirar-lo al foc.El van tirar al foc i novament varen tenir sorpresa, ja que el llibre no es va encendre tot ell, sinó que es va anar cremant full a full, fins que el full no era cendra no es cremava el que seguia. Es van anar cremant els fulls per ordre correlatiu, va començar per la primera pàgina i va acabar per l'última.La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56245 El rector d'Olost https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-dolost AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. XIX-XX Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. De tothom són sabudes les grans virtuts que té el so de les campanes per esvair els temporals quan amenacen pedregades. A gairebé tots els pobles del Lluçanès tenien en el seu campanar alguna campana que gaudia d'aquestes propietats. A Alpens, la Mariassa; a Prats, la Vicenta, i a Olost, la Maria, una campana molt gran que gaudia de l'estima de tota la gent del poble. Un dia del mes de juliol, el cel estava revoltat de tenebroses bromes i el temperi d'una tronada esgarrifosa corprenia la gent d'Olost, que, bo i tancada en les seves cases, resava compungida el rosari vora la capelleta de la sala. A l'església, els del cal Jamba - que tenien des de feia molts anys el privilegi de tocar a bon temps quan hi havia perill de tempesta - feien batallar amb grans tràfecs la Maria. No obstant això, el so de les campanes es diluïa entre la borinor de la tempesta i, al cap de poc, uns immensos grans de pedra començaven a repicar sobre les teulades, fent preveure la pèrdua imminent de la collita, que aquell any, esplendorosament granada, esperava a poc dies vista l'arribada dels segadors. Quan tot semblava perdut, mossèn Corones acompanyat de l'escolà sortia de l'església abillat amb el roquet i l'estola, portant a les mans la Veracreu i el llibre de ritual, i dirigint-se a tot córrer cap al comunidor, començà sense més preàmbuls a recitar un seguit d'absoltes, exorcismes i benediccions. El senyor rector era un home expert a comunir tempestes i fer fora les bruixes, cosa per la qual no tots els capellans valien. Aquesta vegada les seves qualitats també prevalgueren, ja que, quan el bruixot que a cavall de les bromes manava el temporal amb malèfiques intencions s'acostà a les envistes del senyor rector, aquest amb un cop de salpasser l'envià d'una revolada a les muntanyes de Montserrat. Al cap d'una estona el temporal s'esvaïa, i el mal que havia fet no fou prou perquè la bona gent d'Olost perdessin l'anyada. Una vegada més el senyor rector havia demostrat la seva valentia pel que fa a combatre les bruixes i els bruixots. 08149-177 Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost 41.9861000,2.0960900 425124 4648628 08149 Olost Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La llegenda ha estat recollida del llibre: 'El Lluçanès màgic'; i va ser contada per Rafael Plans i Dachs, d'Olost, el dia 12 de març de 1998. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56246 Pallissa de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-cases XVII-XVIII La pallissa de les Cases està situada pocs metres al sud-est de la masia que li dóna nom, dins el recinte tancat de la masia, delimitat a est, sud i oest per murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal de la pallissa es troba orientada al sud i queda dominada per una imponent obertura d'arc de mig punt que s'estén de banda a banda. Aquesta gran arcada està emmarcada amb carreus treballats i té la data de 1748 inscrita a la clau. La resta d'obertures es troben concentrades al sector nord de la pallissa. S'hi observa a l'extrem nord-oest una obertura de grans dimensions emmarcada amb brancals de pedra treballada; al nord hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, que en la part interior té gravada la data de 1641, i una obertura al nivell superior, també amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Interiorment, la pallissa conté únicament dos robustos pilars de pedra treballada, un dels quals es troba situat just al centre de la pallissa. Es conserva també l'embigat original, amb bigues de notables dimensions. Just davant la pallissa hi havia l'antiga era de la masia, coberta en part amb grans lloses i a la resta amb cairons ceràmics. 08149-178 Nucli urbà d'Olost. Olost La pallissa de les Cases va patir un incendi a finals del segle XX en què es va cremar la meitat nord d'aquesta, quedant la meitat sud (la que es conserva actualment) relativament intacte. 41.9841500,2.0966900 425171 4648411 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 96|94 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56247 Resclosa del molí del Coll del Ram https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-coll-del-ram XVIII-XIX Es conserva el mur de la resclosa, tot i que molt erosionat. La resclosa del molí del Coll del Ram està situada al nord del molí que li dóna nom, uns 200 metres seguint la riera amunt, prop del pas que condueix a la barraca d'en Sala. Es tracta d'una resclosa de reduïdes dimensions, formada per un mur de maçoneria de pedra d'uns 10 metres de llarg, amb una alçada de poc més d'1 metre i una amplada que supera els 60 centímetres. El mur de la resclosa conté blocs treballats que la coronen, tot i que queden coberts per la vegetació, i es conserva, molt malmès, algun dels posts de fusta que s'adossaven a la resclosa. Aquesta petita resclosa, situada sota un gran roure i bastida sobre una plataforma rocosa, queda coberta per la vegetació als extrems de manera que només es veu la part central. Uns 50 metres al sud, seguint la riera, es troba una segona resclosa de diferent tipologia. En aquest cas està formada per murs de maçoneria de pedra que limiten la riera a est i oest i una acumulació de terra i vegetació d'uns 2 metres d'alçada que formava originalment el mur de la resclosa. A l'est d'aquesta acumulació de terra que encara avui reté l'aigua, hi ha l'inici d'un canal, format per dos murs de maçoneria de pedra paral·lels que delimiten un pas de l'aigua, que originalment era cobert per grans lloses monolítiques tot i que només se'n conserva una. Al costat d'aquest pas encara es conserven algunes de les peces de ferro que formaven la comporta. Al costat oest de la riera es troba, en el mur que limita per aquesta part, una obertura rectangular que dóna pas a un conducte subterrani que travessa el camp que hi ha sobre la resclosa. Aquest conducte està bastit amb grans blocs de pedra i coronat amb lloses, i queda totalment cobert per un camp i una pista forestal que hi passen per sobre. 08149-179 Sector sud del terme municipal 41.9930300,2.1007200 425515 4649393 08149 Olost Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56248 Rellotge de campanar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar Fitxa d'inventari del rellotge de campanar de Santa Maria d'Olost. Núm. 5226. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. XIX L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Olost es troba ubicat al magatzem del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; té un pes de 1500 kg. i unes dimensions de 170 x 190 x 80 centímetres. Els materials del que està format són ferro, fusta, corda i pedra. El rellotge es troba instal·lat damunt una bancada rectangular de fusta. Damunt d'aquesta hi ha una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i engranatges dels mecanismes, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- o la manovella per a donar corda al rellotge (operació que havia de realitzar-se cada 8 dies). Conserva també els pesos i cordatges del mateix. 08149-180 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Rambla d'Egara, 270.Terrassa L'església parroquial de Santa Maria d'Olost està documentada des del segle X però va ser renovada totalment al segle XVIII. L'acció sobre el campanar que va començar l'any 1790, però no s'acabaria de pintar dins el 1860. Això permet deduir que el rellotge devia instal·lar-se a principis del segle XIX. El construí un forjador de la família Ferrer. El mecanisme del rellotge va estar funcionant fins l'any 1976 en que es va substituir per un d'electrònic. Ja fora de servei, el rellotge es va cedir al metge Antoni Puigvert que el va instal·lar al castell de la seva propietat (castell d'Olost). Els nous propietaris del castell van cedir-lo de nou a l'Ajuntament, el qual va dipositar-lo al mNACTEC. La data d'ingrés al museu va ser el dia 3 de juny de l'any 1993. 41.9859600,2.0955800 425081 4648613 08149 Olost Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El número de registre del rellotge al mNACTEC és el següent: 5226.La imatge s'ha extret de la fitxa d'inventari del rellotge de campanar de Santa Maria d'Olost. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. 52 2.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56249 Bassa de Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-santa-creu TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. La bassa de Santa Creu està situada al nord de la casa Gran i a l'est de l'església de Santa Creu de Jutglar, davant de les antigues escoles de Santa Creu, actual seu del Consorci del Lluçanès. La bassa situada en un extrem d'una explanada rocosa era un punt important d'abeuratge dels ramats transhumants que transcorrien pels dos camins ramaders que conflueixen en aquest lloc i del bestiar de peu rodó dels traginers. A l'extrem sud de la bassa hi ha alguns pollancres, un dels quals força vell; prop seu hi ha la casa Gran, que havia estat una casa de parada de pastors i ramats. 08149-181 Sector nord-oest del terme municipal 42.0052500,2.0602200 422176 4650786 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56249-foto-08149-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56249-foto-08149-181-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta zona de Santa Creu de Jutglar és un punt important dins l'àmbit de la transhumància ja que en ell hi conflueixen dos dels principals camins ramaders que creuen el Lluçanès. 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56250 Quadres de pintura ràpida https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-pintura-rapida XX-XXI Es tracta d'una col·lecció d'una vintena de quadres de pintura procedents dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza durant la fira d'Olost, el primer diumenge de novembre de cada any. Els quadres s'ubiquen en diferents espais municipals com l'ajuntament, el casal d'avis, el CAP, etc. El tema dels quadres és 'Olost i rodalies' tal com estableixen les bases del concurs i el procediment és lliure. Les mides de les obres tenen un mínim de 12P (paisatge) o equivalent i la tela amb el fons a un sol color. Majoritàriament els quadres són olis i aquarel·les on hi ha representats alguns edificis emblemàtics del poble com el cafè Sport, quadres del nucli urbà, de la fira d'Olost, la plaça Major, etc. 08149-182 Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost Durant els anys 80 del segle XX (1982-1987), el concurs de pintura ràpida es celebrava els dies de la festa Major. Després d'uns anys de no fer-se el concurs es va recuperar l'any 2004 organitzant-lo per la fira d'Olost. 41.9860100,2.0956000 425083 4648618 08149 Olost Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-3.jpg Física Realisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 103|98 53 2.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56251 Escut de la Noguera 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-noguera-1 XVI-XVII Tant les figures esculturades com l'escut presenten problemes d'erosió. L'estat general de la masia (perill d'esfondrament de la teulada) fa perillar la seva conservació. <p>L'escut de la Noguera es troba ubicat a la llinda del balcó esquerra del primer pis de la masia de la Noguera. Es tracta d'un escut esculpit en baix relleu que forma part de la decoració escultòrica de la llinda. Aquest conjunt està format per dues figures que sostenen un escut molt erosionat, i un guardapols motllurat amb dues figures esculturades als seus extrems; a causa de l'erosió a l'escut no s'hi observa cap símbol heràldic tot i que és de suposar que era un escut de llinatge familiar.</p> 08149-183 La Noguera. Sector central del terme municipal 42.0007200,2.1000900 425472 4650248 08149 Olost Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-20 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56252 Escut de la Noguera 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-noguera-2 XVI-XVII Una esquerda vertical al mur parteix també la llinda i part de l'escut. L'estat general de la masia (perill d'esfondrament de la teulada) fa perillar la seva conservació. <p>L'escut de la Noguera es troba ubicat a la llinda del balcó central del primer pis de la masia de la Noguera. Es tracta d'un escut esculpit en baix relleu que forma part de la decoració escultòrica de la llinda. Aquest conjunt està format per dues figures que sostenen un escut, i un guardapols motllurat amb dos rostres esculturats (un de femení i un de masculí) als seus extrems; dins l'escut hi ha representat un ocell que possiblement formi part de l'heràldica del llinatge familiar.</p> 08149-184 La Noguera. Sector central del terme municipal 42.0007200,2.1000900 425472 4650248 08149 Olost Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-20 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 47 1.3 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56253 Sardana 'El poble d'Olost' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-poble-dolost XX El poble d'Olost és el títol que du una sardana dedicada a Olost. És una composició amb música d'Àngel Noguera i Alegre i lletra de mossèn Ramon Vidal Peix, feta sota l'impuls d'un habitant del poble, en Laureà Font i Serra amb la col·laboració de l'ajuntament d'Olost. La lletra de la sardana és: 'Olost, poble - alegria el dels dos campanars que en gest ric d'esperança al cel alces les mans..., el de la Mare Verge que al cel varen pujar àngels de vesta blanca i veu de dia clar..., amb notes de sardana et vinc a saludar i dir-te que t'estimo perquè ets la meva llar. Olost poble - alegria, El dels dos campanars! Amb la noia que estimo em plau de caminar fins a Sant Adjutori quan la tarda se'n va! Tornem amb passa lenta, ai goig de festejar! Sardanes a la plaça..., jovent a puntejar! Quan canta la tenora el cel sembla més blau i fins casals i cases volen sardanejar! Olost, poble - alegria!, Del Lluçanès mirall! canta, dansa, punteja que això et farà més gran! Treballa amb honradesa perquè et sigui bo el pa! Que els teus fills tots s'estimin i, com sardana gran, en el goig i en les penes sempre es donin les mans.' 08149-185 Pels volts de l'any 1944-45 es va crear la primera sardana d'Olost, per part del músic olostenc Isidre Arxé i Salvans. Aquesta sardana, anomenada Primaveral, va ser estrenada per la cobla principal del Bages en un aplec organitzat al mas Sanatori. Malauradament es va perdre la partitura i aquest fet, dècades després, motivà la creació d'una nova sardana dedicada al poble d'Olost. 41.9859600,2.0955800 425081 4648613 1997 08149 Olost Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56253-foto-08149-185-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Àngel Noguera Alegre i Ramon Vidal Peix La sardana només ha estat tocada en públic en dues ocasions, en motiu de la seva estrena durant la festa major de 1997 per part de la Cobla Rosaleda de Sallent, i en la festa major de 1998, quan els cantaires locals van estrenar la versió coral de la sardana. 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56255 Pantà de la Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-gavarresa MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès. Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès. 2005 (inèdit). XX Degut al poc cabal de la riera Gavarresa en algunes èpoques de l'any, el pantà es buida amb relativa facilitat. El pantà de la Gavarresa, també anomenat pantà d'Olost o de Rexach, està situat al nord-oest del nucli urbà d'Olost i al sud-est del nucli de Santa Creu de Jutglar, en el curs de la riera Gavarresa. Es tracta del pantà més gran de la regió del Lluçanès tot i les seves modestes dimensions. S'estén al llarg d'un tram de la riera Gavarresa d'uns 1000 metres i ocupa, aproximadament, una superfície total d'unes 5 hectàrees, des de la resclosa on assoleix amplades màximes que superen els 50 metres fins a l'extrem superior, on el pantà és més estret i no supera els 20 metres d'amplada. Per la seva condició de zona humida compta amb un grau elevat de biodiversitat. El pantà acull en les seves aigües i en els canyissars que s'hi desenvolupen (Phragmition), gran varietat de fauna especialment d'aus, com podrien ser el poc comú picot garcer, el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Entre aquestes aus destaca el balquer (Acrocephalus arundinaceus), una espècie poc comuna al nord-est de Catalunya que viu lligada al canyís. Els peixos que es troben en el pantà són, majoritàriament, espècies introduïdes. 08149-187 Sector oest del terme municipal Construït l'any 1945, el pantà es va crear per a produir electricitat aprofitant el salt de 10 o 12 metres que forma la resclosa. Gestionat per la companyia 'Hidráulica de la Gavarresa, S. A. ', va arribar a donar electricitat a Olost, la Torre d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sant Bartomeu del Grau, Santa Creu de Jutglar, Perafita, Sant Martí de Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. En augmentar el consum, pels volts dels anys 70, la potència generada va resultar insuficient i es va recórrer a F.E.C.S.A.. 41.9966100,2.0717400 423119 4649817 08149 Olost Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56255-foto-08149-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56255-foto-08149-187-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El pantà és conegut també amb els noms de pantà d'Olost, pantà de Santa Creu i pantà de Rexach. 98 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56256 Cafè Sport https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-sport XX El cafè Sport està ubicat a la plaça Major d'Olost, just al davant de la seu de l'ajuntament d'Olost, en la part on la plaça comença a estrènyer per donar pas al carrer Berga. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, adossat a l'oest d'un l'habitatge amb el que comparteix una única teulada amb caps de bigues de fusta decorats per l'artista local Josep Buixó. Consta únicament de planta baixa i golfes, ja que el nivell que agafa el cafè és de sostre molt alt i correspon amb els nivells de planta baixa i primer pis dels edificis que l'envolten. La façana té una estructura simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, a la clau del qual hi ha una inicial gravada sobre un carreu quadrat. A cada banda del portal hi ha un finestral d'arc rebaixat, emmarcats també amb pedra treballada. Sobre aquestes obertures, en un nivell superior però encara dins l'espai de planta baixa, hi ha tres obertures circulars. A nivell de golfes hi ha tres finestres. L'interior del cafè és un espai ampli amb el sostre alt. Al fons hi ha un altell de fusta que forma dos nivells amb obertures decorades amb vitralls moderns, a l'esquerra hi ha la barra de bar, i a la dreta una llarga vitrina on hi ha els trofeus de l'equip de futbol local, el F.C. Olost, l'escut del qual apareix per la part exterior porta principal del cafè. 08149-188 Plaça Major, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost El cafè Sport ha servit al llarg del segle XX com a lloc de trobada per als olostencs i seu per a diverses associacions del poble d'Olost, com el club de futbol. 41.9858500,2.0956700 425089 4648601 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56256-foto-08149-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56256-foto-08149-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56257 Fàbrica del molí Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli-nou CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. XIX-XX La fàbrica del molí Nou està annexada al molí Nou a tocar de la riera Lluçanès, a l'oest del nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'un conjunt format per una xemeneia d'obra i un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant, construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La fàbrica està formada per un nivell de soterrani, planta baixa i un pis, i consta de grans finestrals que s'obren longitudinalment a les façanes est i oest, tots ells emmarcats amb brancals i coronament de maó. A la façana sud, arrebossada, hi ha una porta i dos finestrals a nivell de planta baixa i dues finestres i una porta a la que s'accedeix a partir d'una escala, al primer pis. Corona la façana un petit campanar d'espadanya construït amb maó d'un sol ull. La fàbrica també compta amb un sector on hi havia hagut una part dedicada a l'habitatge dels encarregats. La xemeneia es troba emplaçada al costat de l'actual carretera BP-4653, en un nivell superior a l'oest de la fàbrica. Està construïda d'obra i està formada per un cos inferior de forma rectangular i un cos superior de forma cilíndrica. 08149-189 Sector nord-oest del terme municipal A Santa Creu de Jutglar, als volts de 1860-70, fou fundada la primera indústria tèxtil localitzada al terme d'Olost pel banquer de Vic, Sr. Tries i amb la direcció del Sr. J. Ballús i Caselles; en ella hi havia una roda hidràulica, a tocar la riera Lluçanès, que li proporcionava força motriu. Més tard s'hi instal·là la primera màquina de vapor aplicada a la indústria del Lluçanès, que tingué una vida efímera ja que entre el 1915 i 1920 s'hi féu arribar la força elèctrica des de Prats. Fou als volts dels anys 1926-1936 quan va tenir el seu màxim esplendor amb un conjunt de 55 treballadors. 42.0068500,2.0540100 421663 4650970 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56257-foto-08149-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56257-foto-08149-189-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 46 1.2 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
56258 Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu XX <p>La creu està situada a l'extrem sud del pla de davant de l'església de Sant Adjutori. Està formada per una base quadrada de formigó de 75 x 75 centímetres sobre la qual s'alça la creu de 240 centímetres d'altura i 185 centímetres d'amplada. Els extrems de la creu estan decorades amb unes formes que recorden la flor de lis. Els cantells de la peu de la creu estan reforçats amb una estructura de ferro. Tota la creu està pintada de color gris clar. Originalment hi havia una placa en honor a les víctimes del bàndol franquista de la Guerra Civil.</p> 08149-190 Sector sud del terme municipal <p>Segons les informacions que recull el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic (2024), l'any 2005 la creu es va arrencar en un acte de vandalisme i, al cap d'unes setmanes, es va tornar a erigir sense la inscripció que mencionava els caiguts del bàndol franquista. </p> 41.9818300,2.0904400 424651 4648159 08149 Olost Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56258-foto-08149-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56258-foto-08149-190-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic Inexistent 2025-04-09 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 2484 43 Patrimoni cultural 2025-12-06 10:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5