Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
90574 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-4 | <p><span><span><span><span><span>AA.DD. (1982) <em>Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 20.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) <em>Vías y poblamiento romano en el área Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, J. (1986) <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 78.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, </span><span>p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) <em>La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. 1</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 654 - 655.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Ha estat objecte d’actuacions d'afeccionats. | <p><span><span><span><span>El jaciment de can Genís es troba</span> <span>entre el turó de Gironella i el coll de Porc, al voltant de la masia de can Genís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament rural iberoromà,</span> <span>emmarcat entre els segles II i I aC, amb estructures d'habitació i sitges, del que es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, l’any 1952, es localitzaven una gran quantitat de fragments de ceràmica en superfície i restes estructurals, corresponents a diverses habitacions, tot i que ja es trobaven en mal estat de conservació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També va donar la notícia que, pels volts de l’any 1930, el Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils, hi havia excavat una sitja amb materials iberoromans</span><span>, dels quals Ribas va poder </span><span>documentar la seva entitat i l'abundància de ceràmica ibèrica i romana (terra sigil·lada, campaniana i comuna).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La localització del jaciment en una zona de muntanya respon al tipus d'hàbitat ibèric, però els materials recuperats infereixen una cronologia tardana, fet que el relacionaria amb el moment previ al fenomen de poblament de la plana litoral, fruit de la romanització intensa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, no va permetre trobar cap fragment de ceràmica i únicament es va localitzar alguna alineació de pedres, que podria correspondre a l’assentament, fet dificulta la seva ubicació precisa.</span></span></span></span></p> | 08153-57 | Can Genís | 41.5428700,2.3580200 | 446454 | 4599223 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg0.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90063 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> | 08153-3 | Sant Bartomeu de Cabanyes | <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 41.5624000,2.3433100 | 445243 | 4601400 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90497 | Al nord-oest d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-46 | Nord-oest d’Òrrius | 41.5596900,2.3483300 | 445660 | 4601096 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90583 | Sobre Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-60 | Nord d'Òrrius | 41.5632900,2.3507800 | 445867 | 4601494 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90061 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | X-XV/ XVIII | <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> | 08153-1 | Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> | 41.5552900,2.3548100 | 446196 | 4600603 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 91|92|93|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90062 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-2 | C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> | 41.5552000,2.3546100 | 446180 | 4600594 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90065 | Can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, amb barri tancat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos consten de planta baixa i una planta pis. La teulada és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada, de disposició regular: a la planta baixa s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres rectangulars; al primer pis, tres balcons; i al pis superior, tres finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos lateral hi ha una galeria porxada de sis arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb pedres cantoneres.</span></span></span></span></p> | 08153-5 | Pg. de les Oliveres, 2-10. | <p><span><span><span><span>L’antic portal adovellat podria ser aprofitat d’una edificació anterior.</span></span></span></span></p> | 41.5562100,2.3535000 | 446088 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90980 | Forns de can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-blanc | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.71.</span></span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de dos forns, parcialment destruïts, de planta rectangular i excavats al sòl natural. Es troben situats a les proximitats de can Blanc, per un caminet que s’enfila en direcció al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Només conserven la part interna i les boques d’enfornar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mesures aproximades del forn més petit (situat sobre el camí) són 2,5 m de llargada, 3 m d’amplada i 3 m d'alçària. Presenta una petita boca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mesures aproximades del forn més gran (situat a la part inferior del camí) són 3 m de llargada, 3,5 m d’amplada i 4 m d'alçària. Presenta dues boques d'entrada simètriques fetes de volta de totxo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'uns forns de calçs o potser un d’ells de terrissa, tot i que només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> | 08153-89 | Can Blanc | <p><span><span><span><span>El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></p> | 41.5447500,2.3591500 | 446550 | 4599431 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90980-89jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90980-89jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
91088 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-2 | XVIII | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i de disposició irregular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-101 | Disseminat Veïnat de la Plaça, 16. | 41.5573000,2.3427300 | 445191 | 4600834 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101pg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90066 | Can Macià o can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-o-can-jordi | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) </span></span></span><em><span>La Gent d'Òrrius a través de la història</span></em><span><span><span><span><span>. Òrrius: l'autor, p.</span></span></span></span></span> 25.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span>Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició irregular, majoritàriament de pedra treballada. El portal és d’arc de mig punt adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos original s’hi annexen d’altres cossos de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08153-6 | C. Aquença, 24. | <p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la casa, de la que es té coneixement, és del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5570600,2.3604200 | 446666 | 4600796 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90819 | Can Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyamata | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.31.</p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal adovellat d’arc de mig punt i dues finestres rectangulars</span> <span>amb llindes rectes. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc d'estil gòtic i relleus escultòrics i, a cada costat, una finestreta, una amb llinda recta i l'altra amb arcs a diferents nivells.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, de pedra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de tres cossos. </span></span></span></p> | 08153-80 | Zona de la Pedrera Blava | <p>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XV.</p> | 41.5681300,2.3548500 | 446210 | 4602029 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90820 | Can Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-triador | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb dovelles, </span><span>una finestra amb llinda recta i una de reduïdes dimensions. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra amb ampit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa ha estat restaurada, però conserva l’estil original.</span></span></span></span></p> | 08153-81 | Veïnat del Prat | 41.5570100,2.3454500 | 445417 | 4600800 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90073 | Ca l'Andreu o l'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-o-lestanc | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148.</p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 31.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Masia formada per diverses edificacions, que formen una planta en “L”, fruit de les diferents fases constructives al llarg del temps. Consta de planta baixa i una planta pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades dels diferents cossos són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, rectangulars, a excepció del cos situat a l’oest, que també presenta obertures d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal, que es troba orientada a migdia, hi ha un rellotge de sol, de factura recent.</span></span></span></span></p> | 08153-12 | Ctra. Argentona, 14. | <p><span><span><span><span>Antigament, a ca l’Andreu es venia sal, tabac i d’altres productes. En destacaven els vins elaborats per Bartomeu Prat, que eren exportats principalment a la regió de Stuttgart (Alemanya). </span></span></span></span></p> | 41.5542000,2.3561600 | 446308 | 4600482 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90079 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-28 | <p><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El carrer Major està format, majoritàriament, per petits edificis de dues plantes, amb les cobertes de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la línia del carrer. Algunes de les cases han estat refetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer desemboquen el conjunt de cases situades a l’entorn de l’església de Sant Andreu, que formen part del veïnat de la Plaça.</span></span></span></span></p> | 08153-18 | C. Major (nucli urbà). | <p>Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble durant les primeres dècades del segle XX.</p> <p>A l'inici del carrer, hi havia l'antiga botiga de queviures de cal Truc, centre neuràlgic i popular del poble.</p> | 41.5557827,2.3546219 | 446181 | 4600658 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90080 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-15 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 245.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La creu de terme es troba al passeig de les Oliveres, a tocar de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una base de forma rectangular, a mode de columna, feta de pedres mínimament desbastades i lligades amb morter.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre la base hi ha col·locada una creu de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-19 | Pg. de les Oliveres, s/n (davant de can Cunill). | <p>Segons Josep Montserrat (vegeu bibliografia), la creu és centenària i no es troba situada en el seu emplaçament original.</p> | 41.5560800,2.3533500 | 446075 | 4600692 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90081 | Forn de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a l'inici del camí del Forn, a tocar del marge i a les proximitats de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular i maons, lligats amb morter de calç, de planta quadrangular. Es troba, en part, excavada en el sòl del pendent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur orientat a l'est presenta una obertura d'accés a la sala de combustió, per on s'introduïa el material que es volia cremar. L’obertura és de volta de canó, de maó.</span></span></span></span></p> | 08153-20 | Can Cunill | <p><span><span><span><span><span><span>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva localització en aquest indret, a tocar del nucli urbà, fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a moltes de les cases del poble.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5557900,2.3530500 | 446050 | 4600660 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90096 | Passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-oliveres | XX | <p><span><span><span><span>Les cases del passeig de les Oliveres corresponen, majoritàriament, a grans torres d'estiueig de </span></span></span></span>principis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span>En destaquen les torres de can Janer i de can Torres i també l’antiga masia de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-27 | Pg. de les Oliveres (nucli urbà) | <p>Algunes de les cases que formen el passeig de les Oliveres es van construir a principis del segle XX, relacionades amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5560500,2.3540700 | 446135 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90101 | Pont de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-0 | XX | <p><span><span><span><span>Pont d'un ull que salva el torrent</span> <span>de Riudameia al seu pas per la ctra. BV-5106. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 4 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït en pedra i maó, amb doble filada de maó als pilars d'entrada, i l'arc de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una protecció feta amb una gran planxa d’acer patinable a uns dels laterals, i una aleta de reforç a una de les boques.</span></span></span></span></p> | 08153-28 | Ctra. BV-5106 | 41.5543500,2.3558500 | 446282 | 4600498 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90105 | Pont de cal Bocu o de can Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bocu-o-de-can-torrelles | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 194.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont de dos ulls que salva el torrent de Céllecs al pas del carrer del Pont. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Construït en pedra i maó, amb filades de maó a plec de llibre a les boques d'entrada i l'arc també de totxo. Presenta una barana compacta de ciment amb una placa on costa: “Pont construït el 1953 cedit per Ramon Torrellas Boba al poble d’Òrrius”.</span></span></span></span></p> | 08153-29 | C. del Pont, s/n. | <p><span><span><span><span>Tal com consta a la placa que hi ha instal·lada a la barana del pont, va ser construït l’any 1953 i cedit al poble d’Òrrius per Ramon Torrellas Boba.</span></span></span></span></p> | 41.5544900,2.3548500 | 446199 | 4600515 | 1953 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90136 | Festa Major d'Estiu de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-sant-abdo-i-sant-senen | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Estiu d’Òrrius es celebra anualment el darrer cap de setmana de juliol, en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén (anomenats popularment Sant Nin i Sant Non).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com balls, sardanes, concerts, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies de la festa en destaca l'ofici religiós en honor als copatrons, amb la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> | 08153-33 | Nucli urbà | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'Ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90141 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-11 | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS: <a href='https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius'>https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius</a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent d’Òrrius es celebra el dia 29 de desembre,</span> <span>al Camí del Pessebre Vivent. Es tracta d’un recorregut que consta de 23 quadres. Es comença a la plaça del Maig, amb l'escena de l'Anunciació de l'Àngel a Maria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals, com l'Anunciació, els pastors, el fuster, el forjador, les rentadores o el naixement.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.500 persones. L'organització va a càrrec dels Amics del Pessebre.</span></span></span></span></p> | 08153-36 | Camí del Pessebre Vivent | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent és la representació escènica del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, aprofitant un entorn rústic i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Catalunya, aquesta tradició es va reprendre l’any 1959</span>, <span>quan es va realitzar el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Òrrius es celebra des de l’any 1999, a excepció d’alguns anys, que per diversos motius no ha estat possible.</span></span></span></span></p> | 41.5557400,2.3531100 | 446055 | 4600654 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg1.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de la Setzena edició del Pessebre Vivent, realitzades per Andreu Sorrosal, extretes del web del PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS (https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius).L’entrada al Pessebre Vivent té un cost de 4€ pels adults, 2€ pels infants fins a 7 anys i gratuït pels menors de 3 anys. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90422 | Plantada del Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1980)</span><span> “Mitologia popular. Les plantes”.</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. 3: Costums i Creences. </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p.1088-1114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES, J. (2011) [1952</span><span>] (ed.) “Maig”. </span><em><span>Costumari Català</span></em><span>, El curs de l’any, vol. III. </span><span>Barcelona: Salvat Editores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVETO, E.; ROCA, M. (2015) <em>Tallar-lo per després plantar-lo: aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): </span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC'><span><span>https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC</span></span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Plantada del Maig es celebra a Òrrius cada segon dissabte de maig. L'organització és completament lliure i popular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjanit, els joves del poble</span> <span>(homes i dones entre 15 i 40 anys) van a buscar un pollancre (“el Poll”), que s’ha localitzat i tallat amb motoserra a la tarda, als boscos de l’entorn de la vila i el carreguen a braços fins a la plaça del Maig. En aquesta plaça hi ha un forat que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa,</span> <span>on insereixen l’arbre i el posen dret (el planten), amb l’ajuda d’escales i cordes.</span> <span>L’arbre es poda i es guarneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabar, es fa un sopar popular i alguns participants agafen tot tipus d’objectes dels patis de les cases del poble i els posen al voltant de l’arbre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge al matí, els veïns han d’anar a recollir a la plaça tot allò que els han agafat durant la nit.</span></span></span></span></p> | 08153-44 | Pl. del Maig, s/n. | <p><span><span><span><span>Es desconeixen els orígens de la plantada del Maig a Òrrius però, segons la tradició oral, s’ha fet sempre i mai s’ha deixat de fer. La plantada del Maig es feia d’amagat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament, era una festa només d’homes. </span></span></span></span></p> | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90712 | Cova del turó Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo | <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-66 | Turó Rodó | <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||
90713 | La Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-les-encantades | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 97.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>SERRAS i COROMINAS, E. (1996) <em>D'Òrrius estant</em>. Argentona: L'Aixernador, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 119-120.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, a la zona de les Encantades al turó Rodó, hi havia una cova artificial que havia estat excavada per extreure ganga de plata. L’entrada estava formada per una galeria que es ramificava en moltes altres, com un laberint. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els que havien entrat no havien pogut arribar mai al seu final i, segons expliquen, se sentien sorolls i remors estranys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels veïns de la zona, entrar a la cova portava malastrugança. </span></span></span></span></p> | 08153-67 | Turó Rodó | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La llegenda de la cova de les Encantades és probable que faci referència a la cova del turó Rodó. | 119|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90973 | Pou de can Moneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-moneret | XIX-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un pou aïllat situat per sobre de can Moneret; es troba a peu de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pou de planta circular, d’1,3 m de diàmetre, que presenta una bona part enrunada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, en sec.</span></span></span></span></p> | 08153-83 | Can Moneret | 41.5543500,2.3476400 | 445598 | 4600504 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90974 | Font de Sant Eloi o de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-eloi-o-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La font de Sant Eloi o de la Pallota es troba al mig del torrent de ca l'Elies, a prop de la confluència amb el torrent de les Palomeres. S’hi accedeix per uns graons que baixen al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era una font mínimament arranjada, amb un broc que sortia directament del rocam de la llera del torrent. Actualment, és una font abandonada i a l’indret on es trobava el broc hi ha una plana sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva el mur de pedra que feia de resclosa.</span></span></span></span></p> | 08153-84 | Torrent de ca l'Elies | 41.5515100,2.3545800 | 446174 | 4600184 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90975 | Font de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-benet | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) Les Fonts d’Òrrius (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): <a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</a></span></span></span></span></p> | XX | És una font seca i completament coberta per la vegetació. | <p><span><span><span><span>La font de Sant Benet es troba a tocar del nucli urbà, en el tram final del torrent de can Blanc, abans de la confluència amb la riera de Riudameia, en un indret abandonat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font mínimament arranjada, amb un broc metàl·lic, pel que rajava aigua cap a un pedrís i era recollida pel torrent. Actualment, és una font seca i completament coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció.</span></span></span></span></p> | 08153-85 | Torrent de can Blanc | <p><span><span><span><span>Antigament, la font de Sant Benet era molt apreciada i visitada pels orriencs, però arran d’unes obres relacionades amb el gran edifici que es troba al seu costat, es van reconduir les seves aigües més amunt de la font, provocant el seu abandó.</span></span></span></span></p> | 41.5531400,2.3562300 | 446313 | 4600364 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90975-85jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90975-85jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90978 | Font del torrent de can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-blanc | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 110.</span></span></span></span></p> | XX | En el moment de la visita a la font, no rajava l'aigua. | <p><span><span><span><span>La font de can Blanc es troba a tocar del torrent homònim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una font mínimament arranjada, que presenta un petit mur de pedra seca, amb una pica de pedra rectangular que recull l’aigua d’escorrentiu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la font hi ha una gran pedra rectangular, a mode de banc.</span></span></span></span></p> | 08153-87 | Can Blanc | <p><span><span><span><span>La font de can Blanc havia estat molt concorreguda pels excursionistes.</span></span></span></span></p> | 41.5457700,2.3618500 | 446776 | 4599542 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90978-87jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90978-87jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
90984 | Molí de vent de can Tarascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-tarasco | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 72.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El molí de can Tarascó es troba a pocs metres al nord-est de la casa, a tocar de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí de vent, antigament utilitzat per a pujar aigua de pou per a l’abastiment de can Tarascó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està format per una habitació de planta quadrada, aproximadament de 2 m per 2 m d’amplada, i una torre adossada de planta rodona. El diàmetre aproximat de la torre és d'1,30 m</span> <span>a la part alta, i d’1m a la part del pou.</span></span></span></span></p> | 08153-93 | Can Tarascó | 41.5514533,2.3421948 | 445141 | 4600185 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
91019 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-1 | <p><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.18-19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures rectangulars, de composició regular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats i pintats de color terrós.</span></span></span></span></p> | 08153-95 | Veïnat de Clarà, 23. | <p><span><span><span><span>El nom de cal Sant deriva del cognom de Ramon Sansalvador, propietari de la finca a principis del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’empresari industrial tèxtil, Antoni Fontdevila i Prat, va comprar-la l’any 1909 i hi va construir l'actual edifici. Aquest empresari va finançar la construcció de l’escola, situada a la plaça de l’església; també va influir en la construcció de la primera línia d’electricitat a Òrrius, l’any 1929.</span></span></span></span></p> | 41.5575000,2.3572800 | 446404 | 4600847 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91019-95jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91019-95jpg0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Precatàleg d’edificis, construccions i terrenys del municipi d’Òrrius a protegir (NNSS 2003) consta amb el nom de can Fontdevila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
91028 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-2 | <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.Mª (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 25 i 97.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són, majoritàriament, rectangulars i de disposició regular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc. Presenta diversos cossos annexos.</span></span></span></span></p> | 08153-98 | Disseminat can Lladó, 1. | 41.5590600,2.3552400 | 446235 | 4601022 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser objecte d'obres d'ampliació i remodelació que li van fer perdre la seva fisonomia original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
91149 | Can Ramos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramos-0 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal es troba orientada al sud-est. Al cantó de migdia presenta un pis més, a mode de torre, amb coberta de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-102 | Camí de Sant Bartomeu, 1. | 41.5571044,2.3523496 | 445993 | 4600806 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
91447 | Mina i aqüeducte de can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-aqueducte-de-can-llado | XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un petit aqüeducte d'arc de mig punt, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de can Lladó. Conduïa l'aigua del rec que sortia d’una mina, situada a poca distància al sud-est de l’aqüeducte, fins al dipòsit d’aigua que abastia la casa, a l’altre costat del torrent. És una construcció allargada i estreta, feta de</span> <span>de paredat comú, amb pedres lligades amb morter de calç i volta de mig punt de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La mina és aïllada semisoterrada, bastida en un dels talussos del terreny, al mig del bosc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, la mina i l’aqüeducte es troben en estat d’abandó.</span></span></span></span></p> | 08153-110 | Can Lladó | 41.5594100,2.3568000 | 446366 | 4601060 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Tasio Llerena. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90123 | Goigs de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08153-32 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5624100,2.3432600 | 445239 | 4601401 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90137 | Goigs de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-abdo-i-sant-senen | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Abdó i Sant Senén es canten durant l'ofici religiós que es celebra el darrer cap de setmana de juliol, durant a Festa Major d'Estiu, en honor als copatrons. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Màrtirs de Déu molt amats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>germans Abdón i Senén:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Setze anys apenes complíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vós Abdón, d'edat major,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i ja del bon Déu l'amor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a lo del món preferíreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com danyoses avorríreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>les més altes dignitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pels quinze anys tot just corria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sant Senén, germà menor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que amb sa tendresa seguia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ja els passos del Redemptor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>O germans de gran valor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>igualment il·luminats!</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A Pèrsia el naixement</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del pares nobles tinguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb grans virtuts confonguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els vicis d’aquella gent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I així fóreu promptament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a cristians acusats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóren en va les fineses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deci, l’emperador;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no fent cas de ses promeses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>responeu amb gran valor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que adoreu el Creador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i no els ídols falsejats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per no sofrir la constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el tirà, i vostres raons,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordena que sens tardança</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sigueu llançats als lleons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les feres amb submissions</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es postren humiliats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Indignat, amb mà atrevida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Valerià el President,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per acabar vostra vida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i finir tant de turment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mana que puntualment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tots dos sigueu degollats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Després del martiri obràreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles els més estranys:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cecs, muts, esguerrats curàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurant-los de molts danys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I després, al cap d’uns anys,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóreu de Déu revelats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres relíquies sagrades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>són del Papa concedides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i dintre urnes transferides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>foren a Arlès portades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Allí queden venerades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent prodigis continuats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els hortolans us venereu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us aclament per Patró;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu mil gràcies esperen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la vostra intercessió</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i reben protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en totes necessitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els d'Orrius i son poblat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us veneren amb amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i esperen plens de fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que els beneïu de bon grat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Guardeu a tot el veïnat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a ses vinyes i sembrats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix de glòria coronats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfeu eternament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08153-34 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5553300,2.3547900 | 446195 | 4600608 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90137-90137-34jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90142 | Aplec de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> | 08153-37 | Ermita de Sant Bartomeu | 41.5624300,2.3432800 | 445241 | 4601403 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90152 | Peixos de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixos-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 234.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Els Peixos de Sant Andreu són unes pastes dolces, fetes de brioix, que tenen forma de peix. Estan relacionades amb Sant Andreu, germà de Sant Pere, patró dels pescadors.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una tradició pastissera molt arrelada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Únicament s’elaboren durant la Festa Major d’Hivern i es venen a la sortida de l’ofici religiós en honor al Sant.</span></span></span></span></p> | 08153-38 | Sant Andreu d'Òrrius | 41.5553800,2.3547100 | 446188 | 4600614 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90152-38jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de l’Ajuntament d’Òrrius (https://www.orrius.cat/). | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90153 | Festa Major d'Hivern de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FESTES.ORG: </span><a href='http://www.festes.org/articles.php?id=401'><span>http://www.festes.org/articles.php?id=401</span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Hivern d’Òrrius es celebra anualment el cap de setmana més proper al 30 de novembre,</span> <span>en honor al seu patró, Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La festa arrenca amb l’ofici solemne a la sala parroquial, on també es dona el premi a l’orrienc de l’any.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen,</span> <span>l'espectacle pirotècnic 'Jo te l'encendré' a la plaça de la Constitució, que culmina amb l'encesa de la lluminària de les Festes de Nadal i l’ofici religiós en honor a Sant Andreu, a la sortida del qual es compren els tradicionals peixos de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> | 08153-39 | Nucli urbà d'Òrrius | 41.5554700,2.3548200 | 446197 | 4600623 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90709 | Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan | <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> | 08153-64 | Òrrius | 41.5555600,2.3547400 | 446191 | 4600633 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90710 | Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> | 08153-65 | Òrrius | 41.5574300,2.3605400 | 446676 | 4600837 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||
90718 | El Pare Esmè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pare-esme | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1950)</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>. <em>Rondallística. Rondalles-Tradicions-Llegendes.</em> </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 876.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, al Montseny hi vivia un gegant anomenat el Pare Esmè. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era tan gran que, en fer les passes, posava un peu a les Agudes, un altre al turó de l’Home i seguia cap al turó Gros de Céllecs, caminant pels diferents cims.</span></span></span></span></p> | 08153-72 | Céllecs | 41.5569200,2.3387700 | 444860 | 4600795 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90719 | La serp gegant de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-gegant-de-cellecs | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 40.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 96.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 116-117.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La serp gegant de Céllecs és una de les llegendes més populars de la contrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, a les muntanyes de Céllecs s’havia vist, en diverses ocasions, una serp gegantina que, segons deien, duia bigoti. En aquella època es va trobar una pell de serp de més de 18 pams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns anys més tard, cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, es va veure una altra serp gegantina de color negre que, segons alguns testimonis, duia cabellera. Es desconeix si era la mateixa serp que la primera. Aquesta serp plantava cara a tothom qui trobava i els impedia el pas.</span></span></span></span></span></p> | 08153-73 | Céllecs | 41.5579700,2.3389400 | 444875 | 4600911 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90748 | Les bruixes d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> | 08153-74 | Òrrius | <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> | 41.5585600,2.3532600 | 446070 | 4600967 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90075 | Can Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes.</span> <span>És d'estil noucentista.</span> <span>La coberta és de teula àrab a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els primer pis presenta un balcó, amb barana de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-14 | Pg. de les Oliveres, 2. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5561500,2.3543900 | 446162 | 4600699 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90076 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-7 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, composta de diverses vessants, amb ampli voladís. És una gran torre d'estiueig d'estil noucentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. En destaca la galeria del primer pis sustentada per dues columnes salomòniques de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-15 | Pg. de les Oliveres, 6. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5562100,2.3541700 | 446144 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
90078 | Can Viladevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladevall | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, format per planta baixa i sotacoberta, amb un petit jardí a la part frontal. És d'estil noucentista i consta de dos habitatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars i disposició regular; les finestres presenten reixes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana principal és simètrica, amb motius decoratius de línies corbes i punts.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-17 | C. Major, 16-18. | 41.5560500,2.3546400 | 446183 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
90064 | Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-4 | Ctra. Argentona, 6. | <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5545400,2.3551600 | 446225 | 4600520 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
90806 | Can Femades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-femades | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL MASFERRER, R. <em>Elements de la casa tradicional</em>. Brau, p. 123.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 24 i 96.</p> <p> </p> | XIV-XVII | <p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra granítica treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb grans dovelles i finestres rectangulars a ambdós costats; a la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc conopial amb motllures esculpides i, a cada costat, finestres amb llinda recta. A tocar de la finestra principal s’intueix un antic rellotge de sol, gairebé desaparegut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior conserva la distribució típica d'aquestes cases; en destaca la llar de foc i fogons arrambats en dues parets.</span></span></span></span></p> | 08153-79 | Veïnat del Prat, 10. | <p><span><span><span><span>El document més antic que fa referència al nom Femades és de l’any 1266, on costa un tal Guillem Femades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’obres de reforma durant el segle XVI; moment de construcció del portal de mig punt amb grans dovelles, sobre el que hi ha una finestra conopial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va pertànyer a la família Femades fins al segle XVII, quan van enllaçar per matrimoni amb els Riudemeia.</span></span></span></span></p> | 41.5537100,2.3523900 | 445993 | 4600430 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 de Xavier Roqué. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
91018 | Ca la Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica | XV-XVIII | <p><span><span><span><span>Masia urbana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada. En destaca el gran portal adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de color groguenc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-94 | C. de l'Església, 1. | 41.5552700,2.3544600 | 446167 | 4600601 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg_0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
91020 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-7 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.29, 49-55.</p> | XV-XVII | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l’oest.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada i de disposició regular. La planta baixa presenta un portal rodó amb dovelles de pedra granítica, amb una finestra a cada costat: la de l'esquerra és petita i la de la dreta és amb llinda recte. Al primer pis s’hi obren tres finestres més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat del portal d'entrada hi ha un banc de pedra i un cavalcador. En un dels angles de la teulada hi ha una garita de vigilància, amb la base emmotllurada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant</span> <span>a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa es troba envoltada per un pati que fa d’era.</span></span></span></span></p> | 08153-96 | Veïnat de Prat, 15. | <p><span><span><span><span>Segons consta a la documentació antiga, l’any 1635 n'era propietari Salvador Prats. </span></span></span></span></p> | 41.5512300,2.3552400 | 446229 | 4600152 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml