Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56788 | Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-solita | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). RENOM,V. Diari d'excavació. Vol III. (exemplar mecanografiat). Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p.154-156. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | Probablement destruït. | Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat cronològicament en el Ferro-Ibèric, del que es té constància per la excavació d'una sitja que va fer V. Renom, l'any 1947, en aquest indret. Segons la descripció que fa V. Renom en el seu diari d'excavació, la sitja, que devia ser escapçada en fer el camí, presentava diferents nivells de reompliment. Entre el material extret hi havia ceràmica campaniana B, ceràmica comuna ibèrica, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i un fragment d'esquist. També restes de fauna. Tot i que podria tractar-se d'una sitja isolada, actualment destruïda, és desconeix la tipologia del jaciment i si es conserven més estructures o materials associats al mateix. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions. | 08156-48 | Carretera de Sentmenat | 41.5871700,2.1599900 | 429984 | 4604283 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material arqueològic procedent d'aquest jaciment es troba al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2057).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56869 | Barri de can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-falguera | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de troballes de materials arqueològics a l'entorn de can Falguera. Segons Joaquim Marsal i Soler, pel volts de la dècada dels anys 60 del segle XX, en començar a edificar-se els terrenys ubicats en la part posterior de la masia (en l'actualitat barri de can Falguera), es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica pintada. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, sembla lògic que en l'actualitat es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. Per altra banda, el propi edifici de la masia de can Falguera, situat enmig de les parcel·les edificades de la barriada de can Falguera i envoltat d'espai verd, constitueix per sí mateix un espai d'expectativa arqueològica pel fet de tractar-se d'un antic mas ja existent en època medieval i que pot oferir restes arqueològiques en el seu subsòl i en el seu entorn immediat. | 08156-129 | Can Falguera | 41.5958900,2.1902600 | 432516 | 4605227 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56815 | Can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XXII-XIXaC | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de la troballa fortuïta de materials arqueològics del període calcolític campaniforme, realitzada per Ll. Ventura en fer els fonaments d'una casa de la seva propietat, en el camí de can Clapés. Les restes recollides són les següents: ceràmica a mà informe llisa i decorada amb incisions, una mà de molí, un braçal d'arquer, un botó amb doble perforació en V i granes d'enfilall. Tot i que aquest material fa pensar en un jaciment rellevant, l'indret no ha estat objecte de cap tipus d'excavació amb metodologia arqueològica, que permeti l'obtenció de dades precises. Les característiques dels materials recollits podrien correspondre a les restes d'un aixovar funerari, que hipotèticament podrien indicar l'existència d'alguna sepultura. | 08156-75 | Camí de Can Clapés, lletra B, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5863200,2.1583200 | 429844 | 4604190 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56805 | Paratge de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-lalzina-de-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | Es tracta d'un paratge urbà on hi havia una gran alzina que, durant molts anys, va ser l'emblema del municipi. L'any 2005 es va plantar un altre exemplar al mateix lloc on hi havia l'antic, procedent dels Pirineus i d'uns 80 anys d'edat, amb l'objectiu de donar continuïtat a un dels símbols del municipi. Actualment tot el seu entorn immediat forma una gran rotonda. | 08156-65 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56821 | Rèplica de la locomotora 'la Palau' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/replica-de-la-locomotora-la-palau | XXI | La rèplica de la locomotora 'la Palau' es troba a la rotonda situada a l'extrem nord de l'avinguda Catalunya, on conflueix aquesta via amb la carretera C-59, a prop del límit amb el terme municipal de Caldes de Montbui. Va ser construïda l'any 2002 per membres de l'Associació Pessebrista de Palau-solità, amb l'ajut de Lluís Rosell en les feines de soldadura. La locomotora té pràcticament les mateixes mides que la màquina real, que es troba en una via morta a Astúries, i està feta de manera que s'hi pot encabir un tractor petit per fer-la moure. La màquina original, anomenada la Palau, feia moure els vagons de la línia de ferrocarril que unia Mollet del Vallès, Palau-solità i Caldes de Montbui. Aquesta rèplica recorda els temps en què el municipi comptava amb una connexió ferroviària. Va ser una donació de l'Associació Pessebrista a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, l'any 2013, emmarcada en la celebració del 30è aniversari de les exposicions de pessebres de l'entitat. | 08156-81 | Intersecció Av. Catalunya i Ctra. C-59. | 41.5987500,2.1806300 | 431717 | 4605552 | 2002 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56825 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova-0 | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | El monument commemoratiu a Rafael de Casanova es troba a la plaça de l'Onze de Setembre, davant de l'ajuntament. És obra de Noemí Ramos Galacho, inaugurat l'any 2002. Es tracta d'un bust de bronze de Rafael Casanova, despullat, que sosté amb la mà dreta una espasa, situat sobre un basament prismàtic de formigó. Les seves dimensions són: 1,9 m per 0,8 m per 0,5 m. | 08156-85 | Plaça de l'Onze de Setembre, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Rafael de Casanova (Moià, Barcelona, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743): Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el doctorat, i va exercir la seva professió en aquesta ciutat. L'any 1706 va ser escollit conseller tercer de Barcelona, en un moment en què Catalunya s'havia revoltat contra la nova dinastia borbònica, en el marc de la guerra de Successió espanyola (1702-1714). Al novembre de 1713, Casanova va ser elegit conseller en cap de la ciutat. L'11 de setembre de 1714, quan es va produir l'assalt final de les tropes borbòniques al comandament del duc de Berwick, Casanova, amb la bandera de Santa Eulàlia, que segons la tradició només era desplegada en el cas que Barcelona corregués un gran perill, es va dirigir a la muralla de la ciutat per aixecar l'ànim dels defensors, i allà va caure ferit de gravetat. Amb el ressorgiment del nacionalisme català, la figura de Casanova es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats del Principat, que havien estat abolides pel Decret de Nova Planta. | 41.5877800,2.1781900 | 431502 | 4604336 | 2002 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56825-foto-08156-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56883 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-1 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat FESTA CATALUNYA: https://www.festacatalunya.cat | XXI | Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, visites guiades al Castell de Plegamans entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig, en cap de setmana. És una de les festes populars més consolidades de la comarca. | 08156-143 | Castell de Plegamans | El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones. La primera edició va tenir lloc l'any 2002. | 41.5835100,2.1826700 | 431871 | 4603858 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56916 | Monument a les víctimes del terrorisme: L'aire de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-del-terrorisme-laire-de-la-llibertat | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XXI | El monument a les víctimes del terrorisme 'L'aire de la llibertat' es troba a la plaça d'Ernest Lluch, al mig del llac, al Parc de l'Hostal del Fum. És obra de Jesús Fructuoso Gómez, inaugurat l'any 2009. Es tracta d'una escultura de bronze, que té una forma abstracta vertical amb corbes sinuoses, situada sobre un basament de pedres. Fa uns 4,5 m d'alçada. | 08156-176 | Plaça d'Ernest Lluch (Parc de l'Hostal del Fum) | 41.5617200,2.1742400 | 431145 | 4601446 | 2009 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56916-foto-08156-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jesús Fructuoso Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56918 | Secció d'una branca de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-duna-branca-de-lalzina-de-can-padro | XXI | Es tracta de la secció transversal d'una de les grans branques de la desapareguda alzina de can Padró. Es troba exposada en una vitrina i acompanyada de fotografies antigues i textos explicatius sobre la històrica alzina. | 08156-178 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56918-foto-08156-178-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserven uns troncs de l'alzina de can Padró a can Boada, en mal estat. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56924 | Escultura de la plaça de la Petanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-la-petanca | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | L'Escultura de la plaça de la petanca és obra de Santiago Erraiz, soci de la Fundació Club Petanca Palau, i inaugurada l'any 2001. Es tracta d'una estructura de ferro que simbolitza un jugador de petanca fent el llançament de la bola, instal·lada sobre una gran pedra. | 08156-184 | Plaça de la Petanca, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'escultura es va inaugurar el dia 1 de setembre de l'any 2001, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació Club Petanca Palau. | 41.5898900,2.1796200 | 431623 | 4604569 | 2001 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Santiago Erranz | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56929 | Monument a Florenci Nualart i Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-florenci-nualart-i-permanyer | XXI | El monument a Florenci Nualart i Permanyer, darrer batlle republicà de Palau-solità i Plegamans, es troba als Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer, a tocar del Centre Cívic. És obra de Miquel Truyols i Rocabruna, artista local, inaugurat l'any 2014. Es tracta d'un relleu en bronze amb la imatge i el nom del batlle, en una placa inclinada que descansa sobre un peu també metàl·lic. El conjunt té forma de faristol. | 08156-189 | Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5834000,2.1779500 | 431477 | 4603850 | 2014 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56929-foto-08156-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miquel Truyols i Rocabruna | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56826 | Goigs de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-palau-solita | XX-XXI | Ja no es canten. | Els Goigs de Santa Maria, patrona de la parròquia de Palau-solità, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 8 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Sou estel que ens fa guia en el blau d'un cel clar: Santa Verge Maria de Palau Solitar, Nostre poble en sa història hi té escrit vostre Nom com un títol de glòria per mostrar-lo a tothom De l'amor que hi floria oh, quin bell fruiterar: Santa Verge... D'aquells temps llegendaris gran record ha quedat el fortí dels templaris quasi tot enrunat. Mes la fe que el hastia fa de base a l'altar: Santa Verge... Recordant a la plana que el temps passa lleuger ens ho diu la campana des del cim del cloquer. Matí, vespre i migdia ens convida a pregar: Santa Verge... Nostres llors, com ovelles escampades pel prat han volgut al mig d'elles vostre temple sagrat perquè cada prop de Vós vol estar: Santa Verge... Vostre braç ens empara si ens assetgen perills Quants records dolça Mare, tenim tots vostres fills! Sent consol i alegria pel qui us sap invocar: Santa Verge... Quan la fe està apagada en un món corromput fou d'aquesta contrada bastió de virtut. si ens manqués energia allargueu-nos la mà: Santa Verge... Derrameu a mans plenes vostres dons i favors i deslligueu de cadenes als pobrets pecadors. Sens la vostre valia nostre esforç fóra en va: Santa Verge... Allunyeu la tempesta que ve amb pedres i llamps; el verí de la pesta i les plagues dels camps d'eixa gran rodalia que en Vós té el benestar: Santa Verge... En la nostra agonia no ens vindreu a vetllar? Santa Verge Maria de Palau Solitar. | 08156-86 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56826-foto-08156-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: GOIG DE ROMÀNIC: http://goigderomanic.blogspot.com | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56881 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-0 | VIU LA FESTA: http://www.viulafesta.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre es celebra el diumenge més proper a la festivitat del Sant. És organitzada pel Patronat de Sant Isidre i l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans. L'acte central consisteix en una desfilada de carrosses decorades amb motius típics del món de la pagesia, amb miniatures de les masies i dels monuments del poble, entre d'altres atractius. També es fa el concurs de tractors i carrosses, botifarrada popular, sardanes i ball de gitanes, teatre, i missa en honor al Patró a l'església de Sant Genís. Cada any, una casa de pagès del poble presideix la celebració, i en cada festivitat es lliura la bandera a la casa que presidirà la següent edició. Està molt arrelada al municipi per la seva història estretament lligada a la pagesia. Hi participen diverses entitats culturals del municipi. | 08156-141 | Palau-solità i Plegamans | 41.5879900,2.1794600 | 431608 | 4604358 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56911 | Festa del Segar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | XX-XXI | La Festa del Segar es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny. És organitzada per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el Patronat de Sant Isidre. Abans de les 9 h, un grup graller anuncia l'inici de la festa, amb una cercavila que surt de la plaça de la Vila fins al Camp de can Saragossa, entre el camí de can Pavana i el passeig de la Carrerada. Al camp, una vintena de segadors fan la sega tradicional amb volant. Un cop finalitzada la sega s'ofereix un esmorzar amb botifarres al públic assistent a l'exhibició. | 08156-171 | Camp de can Saragossa | 41.5867100,2.1737300 | 431129 | 4604220 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56912 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08156-172 | Palau-solità i Plegamans | 41.5874700,2.1783000 | 431511 | 4604301 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56928 | Festa Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. | 08156-188 | Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5853600,2.1750400 | 431237 | 4604069 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56747 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | L'estructura original de la casa està desfigurada. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. | 08156-7 | C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5861100,2.1809400 | 431729 | 4604148 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56774 | Sant Genís de Plegamans, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-34 | Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 1942-44 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Isidre Puig i Boada, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56778 | Can Duran, casa modernista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. | 08156-38 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. | 41.5890300,2.1618800 | 430144 | 4604487 | 1909 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56779 | Casa Manén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manen | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis, amb una torre adossada de tres plantes. La coberta de l'edifici principal és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants; la de la torre és també a quatre vessants, de teula àrab, en forma piramidal. Les teulades ténen un ràfec molt elaborat. La façana principal presenta una porta i vàries finestres rectangulars. A cada costat de la torre hi ha un conjunt de tres finestres en forma d'arc rodó. | 08156-39 | C. del Castell, 93, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons cadastre, la casa es va construir l'any 1932; i així ho corroboren els plànols originals del projecte i la petició de llicència d'obres, que es troben a l'arxiu municipal. | 41.5884400,2.1802000 | 431670 | 4604407 | 1932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56780 | Ca l'Oromí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. | 08156-40 | C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. | 41.5873200,2.1690700 | 430741 | 4604292 | 1926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56781 | Casa Folch i Torres i jardins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-i-jardins | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRAVIÑALS i ARUMÍ, J. Mª (2000) La casa Folch. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Fundació Folch i Torres. Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, format per un cos principal que consta de subterrani, planta baixa i pis, i per una torre adossada de tres plantes. Està situat en un solar de pendent pronunciat i té accés per dos carrers (c. Castell i av. Catalunya). L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal. La façana principal de la casa destaca el seu ordre compositiu, al centre de la qual s'hi ubica la porta d'accés i a cada banda dues finestres, la de I'esquerra una mica més petita que la finestra de la dreta. A la planta pis, hi ha tres obertures rectangulars que coincideixen verticalment amb les obertures de la planta baixa. Totes tres són de la mateixa forma i mida que la finestra de la planta baixa. El disseny de les finestres mostra un tractament de la llinda amb unes reminiscències de l'estil gòtic, que les fa destacar del fons blanc de les parets. La resta de façanes, tant de la casa com de la torre, es caracteritzen per tenir un clar ordre compositiu i en alguns casos un eix de simetria. Cal donar especial importància al seu jardí que va ser concebut a l'any 1923, com un jardí mediterrani d'influència italiana, segons els canons noucentistes del moment. Encara s'hi conserven elements originals com la porta d'entrada al recinte, la glorieta, les baranes, el pou, els bancs decorats amb motius ceràmics, etc. Cal destacar també la utilització de la ceràmica com a element decoratiu en tot el jardí. | 08156-41 | Av. de Catalunya, 200, c. del Castell, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa va ser la residència d'estiueig de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l'inici de la seva construcció va estar sempre molt atent a tots els detalls, fins i tot, va ser ell mateix qui va donar les primeres idees de com seria la casa. La utilitzaven als estius i segons recorden els seus familiars, gran part de la seva obra literària va ser escrita aquí. Josep Maria Folch i Torres es va fer construir, al jardí, un escenari i una platea, i obsequiava les seves amistats amb alguna de les seves obres de teatre. La torre annexa (que actualment pertany a l'Ajuntament), es va construir entre 1924 i 1925. La casa va esdevenir la residència principal de la família en les èpoques més dures de la Guerra Civil i dels bombardejos de Barcelona. | 41.5851500,2.1807700 | 431714 | 4604042 | 1922 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Maria Duran i Girbau, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56782 | Casa Luján | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lujan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La casa Luján és exemple de l'arquitectura catalana d'avantguarda de mitjans del segle XX. És una petita casa de vacances, feta amb maó vist i formigó. Està adaptada al desnivell del terreny, amb jardí posterior i garatge al nivell inferior. A l'entrada hi ha una rampa d'accés, la porta de la qual es troba a la dreta. D'aquesta rampa surten dos petits trams d'escala: el de l'esquerra dona a un caminet que connecta amb el jardí posterior; el de la dreta es perllonga en un passadís que, seguint el perímetre de la casa, dóna al garatge. L'estructura es correspon a les divisions de les dues zones funcionals de la casa. Aquesta es materialitza amb dos rectangles, coberts cadascun per una volta de canó a la catalana de formigó en massa, suportada per murs de totxo. La coberta és plana amb acabat d'enrajolat ceràmic. Hi ha petites cobertes inclinades a una sola vessant i amb teula àrab a sobre del rebedor. La façana presenta acabats de murs de totxo i formigó vist, amb un cert control de les obertures, tant en forma com en mida i número. La tosquedat dels murs de totxo és només aparent, donat que un cop acabats es va procedir a un lleuger rascat per tal de produir aquesta impressió. En canvi, l'acabat de la junta presenta força cura. També es fa ús de la rajola de València bicolor blanca i verda, a l'entrada de la casa i a la barbacoa. El disseny del jardí intenta no modificar l'orografia original. La planta es compon de zona de dia i zona de nit, separades amb un rebedor rectangular com a nexe d'unió. El sostre d'aquesta peça vola cap a fora, i amb el darrera de la llar de foc, forma un petit cancell que emmarca l'entrada. Paral·lela al rebedor-distribuïdor, hi havia una petita terrassa amb accés des de la cuina. La zona de nit és a un nivell lleugerament més baix que la de dia, i consta de tres habitacions i un petit bany, units per un distribuïdor que ve del rebedor a través d'uns graons. La zona de dia conté la cuina i l'estar-menjador. El control de la llum solar es fa mitjançant les tradicionals persianes de llibret, entre les quals destaca la de l'estar-menjador, de grans dimensions i que es desplaça paral·lelament a la façana per mitjà de guies metàl·liques. | 08156-42 | Av. Catalunya, 71, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La dècada dels anys 30 del segle passat es caracteritzaren, a Catalunya, per un encoratjador desenvolupament del moviment modern en la seva expressió racionalista, del qual són protagonistes els membres del GATCPAC. La guerra civil va suposar un estroncament d'aquesta contribució catalana a l'avantguarda europea. Caldrà esperar a la dècada dels anys 50 per a que l'arquitectura catalana inici la seva recuperació. Es proposava recuperar el moviment modern i posar al dia l'arquitectura catalana, i alhora que intentaven incorporar la nova tecnologia, també buscaven promoure la capacitat artesanal del país. També el moviment modern va evolucionar a Europa i a Catalunya, és aquí on apareix el Realisme que es caracteritzava per una comprensió de les necessitats dels habitants de les edificacions, per una sinceritat constructiva i per un respecte al procés constructiu. Es valoraven el murs com elements estructurals i els materials tradicionals, en detriment dels acabats i els maquillatges dels elements constructius i portants. Era una època en que convenia adaptar-se а la realitat econòmica, tècnica i social del país. En aquest context, l'any 1959, l'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) va rebre l'encàrrec d'una casa a Palau de Plegamans per part de les germanes Fernández. Aquesta casa presenta una planta que sintetitza la de les cases mínimes del GATCPAC (la preponderància de la llar de foc exempta, un marcat caràcter interior de l'espai de la planta, la utilització de rajola policromada, la volta catalana sustentada per murs gruixuts de totxo,...), i es fa referència clara a la utilització dels elements tradicionals del país. Posteriorment, als anys 70, la casa va patir alguna transformació deguda a les necessitats de la propietat (eliminació de la terrassa de la cuina, ús del soterrani, fusteria). | 41.5755800,2.1824000 | 431840 | 4602978 | 1961-62 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56784 | Sindicat o Cooperativa Argrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-cooperativa-argraria | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta d'una sola planta d'alçada reguladora força important, degut al seu ús originari. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portants amb encavallades de fusta. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. Les dues façanes s'ordenen mitjançant uns eixos verticals, que determinen la posició de les obertures. La façana principal es composa simètrica respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, rematada per un coronament a mode de barana o ampit, que amaga la coberta amb ornamentacions modernistes. Les façanes presenten unes formes ondulants, amb obertures d'estil modernista-noucentista; encara que, en conjunt, l'edifici es considera d'estil noucentista. L'entrada principal, orientada a l'est, és un arc de mig punt i, a banda, es situen dues obertures, una d'elles cega, amb forma trilobulada. Aquesta seqüència d'obertures, dues trifoliades i una central d'arc de mig punt, es repeteix en la façana nord. En aquesta banda, s'obren en un nivell superior, tres petites obertures (òculs) amb forma de creu, l'eix vertical de les quals es troba arrodonit. Aquestes divisions modulars del mur lateral s'accentuen per pilars adossats. L'acabat de la façana és arrebossat i pintat. | 08156-44 | C. Anselm Clavé, 17, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'any 1916 es va fundar el Sindicat Agrícola amb l'objectiu de facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic, el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una 'Caja Rural'. Ara és la botiga de la Cooperativa (ús comercial). | 41.5874000,2.1793200 | 431596 | 4604293 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56785 | Bòbila de Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La fàbrica es troba abandonada. | Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. | 08156-45 | Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. | La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. | 41.5864700,2.1631600 | 430248 | 4604202 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56800 | Font de Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cerda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Entorn i font completament enverdissats. | La font de can Cerdà es troba a l'esquerra del camí de can Cerdà, un cop passat el pont elevat de la variant, a una zona arbrada entre els camps de conreu de les masies de ca n'Arimon i can Cerdà. L'estructura fa la funció de petit aqüeducte, que transportava aigua salvant els desnivells del terreny. L'inici d'aquesta construcció és el punt de sortida a l'exterior del curs d'aigua subterrani. Està format per un caneló rectilini, fet de maçoneria de pedra tallada, que es sustenta sobre un seguit d'arcs de maó a plec de llibre, que queden semi enterrats en alguns punts del recorregut en els que el nivell del sòl és més alt. En altres punts, com en el moment que travessa un petit rierol, és on es pot apreciar millor la forma d'aquests arcs. També cal destacar que en aquest punt, el canaló acull un petit desguàs per evacuar l'aigua directament al petit rierol. Aquest canaló es pot utilitzar tant com a sèquia per a la irrigació dels camps, com per abeurador del bestiar. | 08156-60 | Camí de Can Cerdà | 41.5772700,2.1888600 | 432380 | 4603160 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56801 | Font de Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Entorn ple de brossa i poc cuidat. | La font de can Pujol es troba al bell mig del Bosc de can Pujol, a l'esquerra de la riera de Caldes, al límit amb el terme municipal de Caldes de Montbui. El raig d'aigua canalitzat, que emergeix d'una pedra en una zona més elevada del terreny, es recull en una bassa contigua, de forma rectangular, que aprofita la forma i disposició més planera del terreny inferior, que es delimita amb un petit muret de maçoneria. | 08156-61 | Camí de Can Pujol | 41.6004600,2.1709400 | 430911 | 4605749 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56801-foto-08156-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56801-foto-08156-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56801-foto-08156-61-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56802 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-1 | XX | L'indret on es troba la font està envoltat de brutícia. | La font del Rector es troba al costat de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per les escales que porten a la bassa, situada a un dels laterals. Es tracta d'una mina que condueix l'aigua a través d'un caneló, i surt a l'exterior per un broc; l'aigua cau a una pica rectangular de pedra, i omple la bassa situada al costat. | 08156-62 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5841100,2.1694100 | 430766 | 4603935 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56803 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Entorn brut i abandonat. | La font de Sant Roc es situa a les afores de la població, a l'oest de la riera de Caldes, a les proximitats del camí de can Tarragona. Es troba envoltada de camps de conreu, a prop del bosc de can Pujol. La font de Sant Roc és una antiga bassa feta de maçoneria de pedra de forma rectangular, que queda dividida per un petit muret en dos parts, formant dues basses continues i relacionades. La font es recolza, en una de les seves cares, amb el marge natural del terreny, deixant tan sols tres dels seus costals accessibles. EI brollador es situa en un dels vèrtex, tocant al marge i sembla que ha estat reconstruït posteriorment. La conducció d'aigua presenta dues funcions: com a rajolí per a beure i com a alimentació de les basses d'ús agrícola. | 08156-63 | Camí de can Tarragona (Urbanització Sant Roc) | 41.5951600,2.1710800 | 430917 | 4605161 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56803-foto-08156-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56803-foto-08156-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56803-foto-08156-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56810 | Escoles de la Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-la-carrerada | BOHIGAS, O. (1970) Polèmica arquitectura catalana. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MIRALLES F. (1983) 'L'època de les avantguardes, 1917-1970'. Història de l'Art Català. Barcelona: Edicions 62. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona. | XX | Edifici d'escoles, de planta baixa i composició modular de superfícies planes, amb grans finestrals que serveixen per organitzar els espais sempre a partir de la seva funcionalitat. En el seu inici estava format per quatre aules per a quaranta alumnes, amb els serveis corresponents. Cada classe comunica amb una terrassa descoberta, i el corredor és el vestíbul i guarda-roba. L'escola es comunica amb l'exterior a través d'un porxo, mitjançant una rampa d'accés. Els serveis i els urinaris tenen ventilació transversal. A l'exterior, els murs plans i arrebossats responen al mateix interès funcional propi de l'estil racionalista de l'edifici. La seva estructura funcional feia les aules còmodes, lluminoses i ben ventilades. Possiblement l'estructura és de murs portants amb forjats de formigó i bigues de ferro. EI cossos de les edificacions tenen la coberta molt poc inclinada, d'una sola vessant. La façana es caracteritza per la seqüència de grans finestrals, separats per murs a manera de contraforts. Predomina l'horitzontalitat. Cada mòdul té com a accés una rampa. Hi ha continuïtat amb l'exterior gràcies a la transparència dels espais dividits per grans finestrals. Contrasten els espai enguixats i pintats, amb els espais on es deixa veure el material de construcció, el formigó. | 08156-70 | CEIP Josep M. Folch i Torres. Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'edifici va ser projectat pels arquitectes Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López (GATCPAC), és d'estil racionalista i va ser construït l'any 1934. Des de principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, a Catalunya i a la resta d'Europa es va anar desenvolupant un moviment atent a les demandes socials, facilitat per la proclamació de la II República. Aquest moviment proposava unes condicions de vida molt més favorables, i això afectava al disseny dels espais públics i privats i dels diferents edificis. El GATPAC (Grup d'Arquitectes Catalans per al Progrés de la Cultura Contemporània) va ser fundat per Josep Lluís Sert al novembre de l'any 1930. Aquest moviment promovia una sèrie d'idees a tenir en compte al construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es va construir l'escola. Aquestes escoles foren ideades com a 'escola tipus', com a model a seguir en posteriors grups escolars. Tant els materials com els obrers del ram van ser de Palau i rodalies, utilitzant tècniques de construcció habituals de l'època, però afegint-hi bigues de ferro per aconseguir finestrals més amplis. Si bé les classes van començar l'any escolar 1934-1935, la inauguració oficial de l'escola va ser el 5 d'abril de 1936. A la dècada dels anys cinquanta del segle passat,es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de cossos autònoms. Durant tots aquests anys, fins al dia d'avui, les Escoles Velles han vist passar per les seves aules una bona part dels nens i nenes de Palau. | 41.5860400,2.1768900 | 431392 | 4604143 | 1934 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López, arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56817 | Arxiu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XX | La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. | 08156-77 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56823 | Monument a Josep Maria Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-maria-folch-i-torres | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | El monument commemoratiu a Josep Maria Folch i Torres es troba a la intersecció del carrer Folch i Torres, el carrer Sant Miquel i l'avinguda Diagonal. És obra d'Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol, inaugurat l'any 1988. Es tracta d'un monòlit prismàtic de formigó, que presenta a la part inferior un cub també de formigó, amb un medalló de bronze amb el rostre de perfil de Josep Maria Folch i Torres. A un dels costat hi ha escrit amb lletres de bronze: 'CATALUNYA / A / JOSEP Mª / FOLCH / I / TORRES'. El monument també presenta diversos relleus de bronze relacionats amb Folch i Torres. Les seves dimensions són: 7 m per 1,5 m per 1,5 m. | 08156-83 | Intersecció C. Folch i Torres, C. Sant Miquel i Av. Diagonal | Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950): És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes'. Va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran', i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5878500,2.1754200 | 431271 | 4604346 | 1988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56823-foto-08156-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56824 | Placa commemorativa a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. | 08156-84 | Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). | 41.5887400,2.1761000 | 431329 | 4604444 | 1997 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Núria Soley | És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56827 | Monument a Sant Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-oleguer | XX | El monument commemoratiu a Sant Oleguer es troba a tocar del campanar de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És obra de l'artista local Manel Zorrilla Giné. Es tracta d'un bloc rectangular i vertical de pedra desbastada que, a la part frontal, presenta una imatge esculpida de Sant Oleguer, imitant l'estil romànic. Es troba sobre una base de pedres lligades amb morter, a mode de columna, que té una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANT OLEGUER / BISBE DE BARCELONA / CONSAGRA EL TEMPLE / DE SANTA MARIA / DE PALAU-SOLITAR / EL 14 NOV. 1122'. | 08156-87 | Santa Maria de Palau-solità | Segons l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la ceremònia la va oficiar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el 14 de novembre de 1122. | 41.5839200,2.1692100 | 430749 | 4603914 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56828 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-2 | XX | La creu de la Santa Missió es troba al davant de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Està formada per una base graonada de pedres treballades que sustenta una columna quadrangular, també de pedra treballada, que acaba en un capitell triangular de pedretes i ciment. Sobre el capitell hi ha col·locada una petita creu de forja. La columna presenta una placa de marbre, amb la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ / 9 FEBRER 1947'. | 08156-88 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5839800,2.1694500 | 430769 | 4603921 | 1947 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56831 | Cementiri de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-palau-solita | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | El cementiri de Palau-solità, construït a principis del segle XX, és d'estil eclèctic. En estaquen fonamentalment dos elements: el tancament del recinte format per la porta d'entrada i el mur, i el panteó de la família Duran. L'entrada consta d'un portal d'arc de mig punt de maó, en un mur construït amb pedra, ornamentat amb arcuacions cegues de maó seguint l'estil romànic llombard. L'arc es subjecta sobre dues petites columnes de pedra; de fust llis, capitell ornamentat amb fulles d'acant i calaveres, i base d'estil corinti, sobre un basament de maó. Just en la clau de l'arc de la porta d'entrada hi ha una pedra trapezoïdal amb una inscripció gravada. Finalment, un doble ràfec completa la ornamentació d'un coronament a dues aigües amb ceràmica en trencadís vidriat. Aquest ràfec està coronat, en el centre, per una creu de pedra. La porta d'entrada queda tancada per una reixa de ferro forjat, amb un disseny senzill de formes ondulants, que finalitza en la part superior amb l'alternança de ramificacions i espirals. Com a frontissa es disposa d'una barra de ferro forjat recargolat, que finalitza en la part inferior amb caps de dracs. En la porta d'entrada, prèviament a l'interior del recinte del cementiri, hi ha un espai cobert (porxo), amb una teulada a dues aigües, realitzada amb maó cuit i subjectat amb bigues de fusta amb impostes de pedra. Aquest cos segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols. La tanca/mur rep el mateix tractament que la porta, amb basament de maó i parament de pedra sense escairar. A la part superior es disposa d'un trencadís ceràmic, i a sota una sanefa decorativa de petits arquets. La tanca o mur de tancament del recinte presenta una sèrie de pilastres, amb coronaments ornamentals, que van repetint-se regularment. En l'interior del cementiri destaca el panteó de la família Duran, que s'ubica just a l'entrada del recinte, en línia recta amb la porta d'accés, presidint amb una gran creu que s'alça des del terra, el recinte d'entrada al cementiri. En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d'un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyalant el cel amb la mà dreta i a l'esquerra duu l'Evangeli. Sobre la figura, uns núvols emeten rajos cap a l'arcàngel. Corona l'obelisc una creu grega en el centre de la qual, i encerclat, es troba gravat el crismó. | 08156-91 | Ctra. de Sentmenat, 75, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La porta d'accés i la tanca del cementiri van ser projectades per Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte destacat de principis del segle XX. Aquest arquitecte, que també va realitzar els cementiris de Sentmenat i Castellar del Vallès, utilitzava fonamentalment en la seva arquitectura diferents elements ornamentals amb acabats de trencadís. Aquest cementiri es troba a les afores de la població, ja que el cementiri existent en aquella època es va quedar petit. Antigament els cementiris estaven al recer de l'església; no obstant, en créixer la parròquia s'havia de pensar a fer-ne un de més gran. En la visita pastoral del 2 de novembre de 1866, el bisbe manà 'que no es facin nínxols tocant la paret de l'església', i es de suposar que això comportà la realització d'aquest nou cementiri. La donació del terreny de l'actual cementiri la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l'acceptà el Rvd. Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S'inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904. El cementiri passà a ser municipal l'any 1932 (per una llei del 30 de gener) , fins que el 15 d'abril de 1939, el municipi el retornà a la parròquia. | 41.5876000,2.1597500 | 429965 | 4604330 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 102|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56837 | Can Puigoriol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol-nou | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de tipologia catalana, de planta rectangular. EI conjunt està formal per una edificació principal, que correspon a la casa i edificacions auxiliars. L'edifici principal es composa de planta baixa, planta pis i golfes, mentre que les edificacions auxiliars són de planta baixa i planta pis. L'estructura original és de murs portants de maçonaria (pedra) i forjats unidireccionals. La teulada de l'edificació principal és de dues vessants, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. Les edificacions auxiliars, que presenten un joc volumètric de diferents alçades, majoritàriament tenen la coberta de dues vessants i de teula àrab. La façana de l'edifici principal és completament simètrica. En la part central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis, un finestral amb un balcó de ferro forjat, i amb una petita obertura a les golfes, amb un arc rodó i un treball d'ornamentació al voltant. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres rectangulars idèntiques, protegides per unes reixes, seguint el mateix estil que el balcó de la planta pis. Seguint l'eix vertical en el segon pis, també hi ha dues finestres rectangulars més petites que les de la planta baixa. La façana principal de l'edifici té actualment un acabat arrebossat i pintat de color cremós bastant precari, que ha caigut en algunes parts, degut a la falta de manteniment. Les façanes de les edificacions auxiliars presenten un acabat de maçonaria de pedra de riu, amb elements estructurals vistos fets de maó, on destaquen les finestres i finestrals amb arc de maó pla. | 08156-97 | C. del Sol, 23, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada c. de Pau Casals). | 41.5956300,2.1767200 | 431388 | 4605208 | 1942 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56837-foto-08156-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56837-foto-08156-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56837-foto-08156-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56838 | Ca l'Esquilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquilet | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una petita casa rural de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. Es conserva l'estructura original de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és a una vessant, realitzada amb teules àrabs fent pendent cap a la façana principal. La façana conserva l'acabat de maçoneria de pedra de riu; sembla que s'hagi arrebossat posteriorment, però que a causa del mal estat de conservació hagi anat caient. La façana principal presenta dos eixos de composició a partir dels quals s'ordena la façana i es distribueixen les obertures. A l'esquerra, en planta baixa, es situa la porta d'accés rectangular i a la dreta, una petita finestra també rectangular amb reixa. A la planta primera s'ubiquen dues finestres amb arc de maó pla, que es reprodueix simètricament a dreta i esquerra. | 08156-98 | C. de Sant Oleguer, s/n (cantonada c. de Montjuic), 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5850100,2.1707300 | 430877 | 4604034 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56838-foto-08156-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56838-foto-08156-98-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56839 | Ca n'Estudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestudis | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista, que presenta modificacions estructurals realitzades en les darreres dècades. És de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis superior i terra,t a l'avinguda de Catalunya; i planta baixa i dos pisos al carrer de la Riereta, degut a la diferencia de desnivell entre aquests dos carrers. L'estructura és de murs portants ceràmics (maó) i forjats unidireccionals. La coberta original era inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. Actualment és un terrat de coberta plana. La façana destacava originàriament per la seva simetria, però actualment una de les obertures de la planta baixa presenta una ampliació. En planta baixa hi han dues obertures, la del local comercial i la porta d'accés a la casa. En planta primera, es situen ordenadament segons els dos eixos de composició de la façana, dos balcons amb barana de ferro forjat. Les tres obertures originals presenten la mateixa forma de llinda (orgànica lobulada) i el mateix element ceràmic decoratiu a mode de mosaic. Destaca el remat de la façana, amb formes orgàniques que servien per ocultar la coberta original. A la façana lateral, en planta baixa, hi ha diverses obertures quadrades i rectangulars de diferents mides, resultat deles diferents intervencions que s'han anal realitzant. A la planta primera es repeteixen les obertures de la façana principal, en forma i mida, però sense balcó; dues tapaiades posteriorment. En el cos que correspon a la caixa d'escala, hi han quatre obertures més estretes en forma d'arc rampant. A sobre d'aquestes, s'observa una inscripció amb la data 1906. En destaca el coronament de la façana que fa d'ampit de la coberta plana transitable, amb formes orgàniques. Actualment les façanes estan arrebossades i pintades de dos colors. | 08156-99 | Av. Catalunya, 203, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada c. Riereta). | A finals del segle XIX, l'afluència de barcelonins als balnearis de Caldes va fer millorar els transports. Entre els anys 1849 i el 1851, es va construir la carretera nova (actual Av. Catalunya), i més tard, el tren de Caldes travessava el municipi. La carretera i el tren van crear un nou nucli de població, les Cases Noves, on es troba actualment ca n'Estudis. | 41.5857600,2.1800900 | 431658 | 4604110 | 1906 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56840 | Casa Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa es distribueix en una planta rectangular amb una petita porxada a la part dreta. La part superior destaca per un cos principal de dues plantes d'alçada (planta primera i planta segona) amb una porxada d'arc de mig punt a la dreta, coincidint amb la porxada de la planta baixa, i amb una porxada de dos arcs d'amplada a l'esquerra, rematada per una terrassa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La façana destaca pel seu gust compositiu i endreçat, i pel treball dels esgrafiats. Es pot dividir en tres parts: una part central que correspon al cos de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals. El cos central destaca per la seva simetria. Hi ha dues obertures a cada planta situades exactament una a sobre de l'altre. En planta primera, els finestrals tenen un balcó de ferro treballat, mentre que les obertures de la planta segona són finestres rectangulars. Aquest cos central està presidit en el seu eix de simetria per uns esgrafiats i un rellotge de sol. El cos de la dreta està format per dues porxades, tant en planta baixa com en planta primera; i el de l'esquerra, composat per l'edificació tancada en planta baixa i porxada i terrassa en planta primera. Els esgrafiats de la façana es divideixen en varies parts. La planta baixa està decorada amb motius romboïdals, mentre que l'esgrafiat de les plantes superiors està més treballat, emmarcant les obertures i les arcades. El rellotge de sol que presideix el centre simètric de la façana es situa a sobre d'una representació de l'arcàngel Miquel, amb una inscripció en llatí explicativa de l'escena. La casa es troba a un extrem de la parcel·la presidint el jardí, on hi ha una bassa, piscina i terres de cultiu. | 08156-100 | Ptge. Oliana, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans (accés pel c. Sant Oleguer). | 41.5859000,2.1706600 | 430872 | 4604133 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56841 | Casa Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casanovas | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular,que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La casa es troba en el punt de més alçada topogràfica de la parcel·la on s'ubica. A causa del desnivell del terreny, s'accedeix a l'habitatge a través d'unes escales. L'estructura és de murs portants de maó, amb entrebigat unidireccional de fusta i voltes a la catalana ceràmiques. La coberta és inclinada, de teula àrab a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. La façana destaca per la seva composició i austeritat. Té un acabat arrebossat i pintat de color clar. Cal remarcar la presència d'un clar eix de simetria. En planta baixa destaca la presència d'una porxada composta per set arcades d'arc rodó. A l'arcada central, coincidint amb l'eix de simetria, hi ha les escales d'accés a l'habitatge. En planta primera hi ha tres finestres. Al centre i remarcant l'eix de simetria, s'hi ubica un finestral amb balcó de ferro treballat. Les altres dues finestres rectangulars tenen un ampit decorat amb peces ceràmiques blaves, que fan de jardineres. La planta de les golfes queda endarrerida respecte la línia de façana, creant en coberta una terrassa solàrium que té un element de protecció i a l'hora ornamental, que potencia i evidencia l'eix de simetria de la façana. | 08156-101 | C. de Sant Lluís, 11, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa d'estil noucentista va ser dissenyada per l'arquitecte Josep Renom i Costa. | 41.5860500,2.1810900 | 431742 | 4604141 | 1910 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Renom i Costa, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56842 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista que presenta ampliacions i reformes posteriors que desvirtuen el seu caràcter original. La casa originàriament era de planta quadrada, composta de planta baixa, planta primera, i una segona planta o sota coberta, amb una petita torre central que sobresurt de la coberta. Amb el pas del temps s'ha anat reformant i ampliant, afegint cossos sense gaire criteri compositiu ni normalista. Actualment, és un restaurant i la façana principal ha quedat malmesa a causa d'una darrera ampliació, d'estil precari, que tapa tota la planta baixa, desvalorant la imatge de conjunt. L'estructura és de murs portants amb forjat unidireccional. De la coberta inclinada a quatre vessants, destaca la teula ceràmica vidriada de dos colors (ceràmica i verd), i una petita torre central de planta quadrada coronant el volum amb coberta a quatre aigües. La façana principal original ha quedat tapada a causa de la darrera ampliació. Les façanes originals destaquen pel seu gust compositiu i formalista i per la idea global de conjunt de l'edifici. A la planta primera les finestres són rectangulars i allargades, emmarcades per unes peces ceràmiques ornamentals. En una de les façanes laterals, aquestes finestres esdevenen finestrals que s'obren a un gran balcó amb balustrada d'obra. En el segon pis, les obertures són més petites i estan centrades respecte a les obertures de la planta inferior. Aquestes també es troben emmarcades amb les mateixes peces ceràmiques ornamentals. La torre té una obertura rectangular, en sentit vertical, a cada una de les seves quatre façanes. | 08156-102 | C. Montjuïc, 44, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5881100,2.1691700 | 430750 | 4604379 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56843 | Casa Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-navarro | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. És una petita casa d'estil modernista tardà, possiblement destinada com a casa de vacances. Es troba alineada al carrer pel qual s'hi accedeix. Té un jardí al darrera i al seu costat dret, presidit per una porxada-corredor, situada en planta pis en la part del darrera de la casa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La façana principal destaca per tenir un eix de simetria molt marcat. Al centre es situa la porta d'accés a la casa, a sobre de la qual hi ha a la coberta una llucana, amb dues finestres d'arc de mig punt centrades a l'eix de simetria, que emfatitzen molt més aquesta composició. A cada banda de la porta d'accés, hi ha dues finestres d'arc rebaixat protegides per unes baranes, de característiques similars a les situades en les finestres de la llucana. La façana té un acabat d'arrebossat pintat de blanc. Aquest arrebossat és més bast a la part inferior de la façana, marcant unes formes orgàniques, així com al voltant de la porta i finestres laterals. Aquest arrebossat bast està pintat de blau i és l'únic element decoratiu de la façana. | 08156-103 | C. del Sol, 5, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5938100,2.1770100 | 431410 | 4605006 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml