Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56824 | Placa commemorativa a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. | 08156-84 | Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). | 41.5887400,2.1761000 | 431329 | 4604444 | 1997 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Núria Soley | És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56814 | Riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sentmenat | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta de la troballa de fragments de sílex en la part alta de la riera de Sentmenat, al seu pas per Palau-solità, alguns dels quals semblen retocats. Aquests tipus de troballes són freqüents en zones de rieres, però és molt difícil determinar l'existència d'un jaciment, i àdhuc la cronologia dels materials, ja que podrien haver estat arrossegats de llocs més alts. Només una intervenció arqueològica a l'indret permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-74 | Terreny erm en la part alta de la riera de Sentmenat | 41.5879100,2.1561300 | 429663 | 4604368 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Troballa fortuïta de la mainada dels voltants. El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56934 | Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita | XV | La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. | 08156-194 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. | 93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56930 | Col·lecció d'elements de l'antiga església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-lantiga-esglesia-de-sant-genis | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | X | La col·lecció d'elements procedents de l'antiga església de Sant Genís es troba a una sala de la planta noble del Castell de Plegamans, a la primera planta. És custodiada per la Fundació Folch i Torres. Es tracta de diversos elements procedents de la primitiva capella, com la pica baptismal, vestigis d'alguns capitells, una placa de marbre procedent del terra de l'església, i la llinda i dovelles d'una finestra. | 08156-190 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 92|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56909 | Gegants de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans | DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita | XX | Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. | 08156-169 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 1998 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56817 | Arxiu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XX | La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. | 08156-77 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56880 | Col·lecció del Museu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XI/XVII-XX | La col·lecció i l'arxiu s'ubiquen a la primera planta del Castell de Plegamans (5 sales de la planta noble; 272 m2; inclou la capella de Sant Genís), que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió. El Museu-Arxiu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. El relat consisteix bàsicament en recordar l'obra literària i artística dels cinc germans Folch i Torres, i especialment la figura d'en Josep Maria, ànima del setmanari infantil En Patufet, autor de les famoses Pàgines Viscudes, de novel·les per a joves tan conegudes com les Aventures d'en Massagran, i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles Els Pastorets. La Fundació també conserva un arxiu documental amb més de 1600 registres, entre els quals hi podem trobar llibres, o parts de llibres, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits, cartes, il·lustracions, tesis o treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. El centre, gestionat directament per la família Folch, està obert al públic els diumenges i festius al matí, tot i que s'accepten visites concertades (guiades) a grups entre setmana. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell, en general. | 08156-140 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació Folch i Torres mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56878 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat | La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. | 08156-138 | Palau-solità i Plegamans | 41.5779500,2.1751100 | 431235 | 4603247 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56919 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya | BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ | XIII-XX | La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). | 08156-179 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. | La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||||
| 56777 | Comanda Templera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanda-templera-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MIRET i SANS, J. (1910) Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona. PIQUER, E. [et. al.] (1991) 'La Comanda de Palau i Santa Magdalena'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 130 i 131. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VILAR i BONET, M. (1962) 'Actividades financieras de la Orden del Temple en la Corona de Aragón'. VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Les diferents façanes estan molt malmeses, algunes han caigut en gran part i presenten esquerdes i despreniment del revestiment. | <p>Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat); només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella, que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII), un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del temple.</p> | 08156-37 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547) s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any 1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El 22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.</p> | 41.5757600,2.1728300 | 431042 | 4603005 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2020-07-01 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.13. Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015): nº 1.02 BCIN i nº 8.03 APA (àrea expectativa arqueològica). Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Cont. Descripció: De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva. - Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici, i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri. També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles XVII-XVIII. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56852 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. | 08156-112 | C. de Sant Oleguer, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (intersecció c. de Montjuïc). | 41.5845300,2.1706000 | 430866 | 4603981 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.11.Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56767 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta. | 08156-27 | Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua. | 41.5904500,2.1851000 | 432081 | 4604627 | 1745 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56766 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat. | 08156-26 | Can Duran | Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana. | 41.5905800,2.1607700 | 430053 | 4604660 | 1830-36 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56763 | Can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís. | 08156-23 | Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'. | 41.5826300,2.1592900 | 429921 | 4603779 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56768 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | L'estructura de la coberta està malmesa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi. | 08156-28 | Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping). | Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella. | 41.5672600,2.1599200 | 429957 | 4602072 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56742 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVIII | Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. | 08156-2 | Barri de Sant Roc | Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. | 41.5969900,2.1686700 | 430718 | 4605366 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56879 | Espai rural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs | CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat | Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. | 08156-139 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5707800,2.1849400 | 432047 | 4602443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||||
| 56775 | Sant Genís de Plegamans, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-vella | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XI/XX | Ja no es conserven pràcticament restes de l'edifici primitiu. | <p>Sant Genís és un petit edifici de factura contemporània construït sobre les restes de l'antiga capella d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, de 8 m per 5 m, amb dues entrades. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. S'observen restes de l'antiga església romànica, entre les que destaca, a l'angle esquerre de la façana principal, una columna amb un capitell que presenta un angelet esculpit amb una inscripció. A la façana lateral hi ha una porta de servei d'entrada en arc de mig punt i, seguint l'eix vertical, un petit campanar d'espadanya de paret, mentre que les dues façanes restants són opaques. L'interior està format per una sola sala on l'altar es situa al fons amb un petit esglaó. Actualment, serveix de magatzem de mobiliari del Centre Educatiu 'Els Castanyers' i està pendent de rehabilitació. Antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats.</p> | 08156-35 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>La primera referència històrica de l'església de Sant Genís és de l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura '...ipso vallo de S. Genesii'. L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. Va arribar fins al segle XX com l'única església que es trobava a les terres de Plegamans. Malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i, finalment, va desaparèixer. El que resta ara és una petita part del que va ser l'església de Sant Genís, els fonaments de la qual estan soterrats. Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.</p> | 41.5854900,2.1839900 | 431983 | 4604077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-11-03 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: http://www.palauplegamans.cat | 98|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56759 | Bosc de can Sors i can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-19 | Bosc de can Duran | 41.5904700,2.1572600 | 429760 | 4604651 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56760 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIV-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès. | 08156-20 | Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. | 41.5890900,2.1815100 | 431780 | 4604478 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56765 | Can Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur. | 08156-25 | C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5756400,2.1783900 | 431506 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56774 | Sant Genís de Plegamans, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-34 | Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 1942-44 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Isidre Puig i Boada, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 56778 | Can Duran, casa modernista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. | 08156-38 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. | 41.5890300,2.1618800 | 430144 | 4604487 | 1909 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 56780 | Ca l'Oromí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. | 08156-40 | C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. | 41.5873200,2.1690700 | 430741 | 4604292 | 1926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc