Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93460 | Castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palleja | <p><em>- Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme </em>(1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 299. </p> <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 19-44.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat durant la segona meitat de la dècada de 1990. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a quatre aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, a migdia, es troba organitzada en quadra eixos d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal, acabat amb un arc adovellat de mig punt amb dovelles de pedra blanca, i coronat per l'escut dels Torrelles. Per sobre, a l'altura de la planta noble, hi ha un rellotge de sol i, per sobre (segon pis), s'observa un matacà.</span></span></span></p> <p>A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen l'actual vestíbul, a banda i banda del qual es troben sengles portals amb arcs conopials. A l'esquerra, s'accedia a la cuina, articulada en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.</p> <p>Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'espai que hauria estat el celler, articulat per tres arcades apuntades o ogivals, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Al pis semisoterrat encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S'accedeix a la planta noble per una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Al capdamunt del primer tram, a mà dreta, s'hauria accedit a l'estudi mentre que al capdamunt del segon tram s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior. D'aquesta capella encara se'n conserven restes de la decoració mural, de finals del segle XVII, que foren netejades, conservades i protegides amb un vidre en el decurs dels treballs de rehabilitació del castell, l'any 2002.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides els anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 08157-1 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser bastit, al segle XVI, sobre el castell medieval del qual només se'n conserva part de la base dels seus murs. Documentat des de l'any 1179, Ramon Martí de Torrelles i Fiveller de Palau, senyor de Pallejà, hi va edificar el castell, l'any 1590. Després va passar al marquesat dels Sentmenat. Cap a la segona meitat del segle XVIII l'edifici va ser convertit en hostal i, al segle següent, durant la Guerra del Francès, del 1809 al 1814, va fer les funcions de caserna militar. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la segona meitat del segle XX els propietaris van cedir-ne una part per a activitats culturals. A partir dels anys setanta es va començar a reivindicar l’ús del castell per al poble i, el mes de novembre de 1983, va ser objecte d’obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1992, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.</span></span></span></p> | 41.4217482,1.9967307 | 416163 | 4586063 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell15.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 95 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93467 | Ca n'Albareda de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda-de-la-placa | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 45-52.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | Va ser objecte de rehabilitació com a seu del Museu de Pallejà, inaugurat l'any 2008. | <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici és de planta rectangular, de tres cossos o crugies, amb planta baixa, noble i golfes i teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta, presenta tres eixos d’obertures, de les quals, però, les de l’eix de ponent s’han vist alterades. Com a conseqüencia de l’afegitó, al segle XVIII, d’un cos allargassat perpendicular a la façana pel costat de ponent, les obertures d’aquesta crugia van quedar parcialment a l’interior d’aquell edifici. Actualment destaca el portal acabat amb un arc de mig punt adovellat, de pedra rogenca, a banda i banda del qual s’obren dues finestres en planta baixa. Per sobre del portal es troba la finestra principal de la planta noble, també de pedra rogenca amb motllures simples als brancals ampit lleugerament sortit i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1615 a l’interior d’un cercle amb dues xifres a banda i banda del que seia un àlber, el motiu representatiu de la família Albareda. A cada costat d’aquesta finestra hi hauria hagut dues finestres balconeres, de les quals només n’és visible la de llevant. Presenta també llinda monolítica i brancals motllurats.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre, hi ha una renglera de cinc finestrons acabats amb arc de mig punt a manera de galeria. D’acord amb la simetria que haurien seguit les obertures de la façana, probablement hi hauria hagut dos finestrons, avui amagats pel cos afegit en el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El cos afegit perpendicularment a la façana principal, que avui acull el Centre d’Atenció primària “Ca n’Albareda”, va ser afegit concretament l’any 1774, segons el què es pot llegit entre els dos arcs rebaixats de la façana de llevant. L’hauria fet construir Vicenç Albareda, d’acord amb la mateixa inscripció, per tal de dotar la casa de cellers i cups.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La construcció d'un altre cos a la part posterior ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la l'entrada, recolzant en la façana, es troba una llosa trencada en dos que prové de l'antic cementiri de Pallejà, que es trobava, fins a finals del segle XIX, al voltant de la primitiva església, a la plaça Verdaguer prop del castell. S'hi llegeix: </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>'...AS DE IVAN ALBAREDA</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PAJES D S EVLARIA DE</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PALLEIA I DELS SEVS ANT...</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>1651'</span></span></span></p> | 08157-2 | Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser construït durant els primers anys del segle XVII substituint-ne un d’anterior, que hauria estat una de les cases més antigues de Pallejà. Se sap que el 1600 pertanyia a Anton Albareda, aleshores batlle del poble. L’any 1686 era a mans de Pere Albareda de Dalt i, el 1716, era propietat de Josep Albareda, però hi habitava un masover, de nom Vicenç Piquer. De fet, hi van viure masovers fins a la dècada de 1970.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons cadastre de l’any 1716 la casa tenia sis estances a la planta baixa, cinc estances a la planta noble i disposava de golfes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser reformada en ple segle XVIII, quan s’hi van afegir els cups i el celler amb data de 1774, quan, probablement, s’hi construiria un cou cos d’escala. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1888, Joaquim Albareda va convertir aquest espai en un nou habitatge de caràcter senyorial.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l’any 2008 és la seu del Museu de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218602,1.9959009 | 416094 | 4586076 | 1615 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda06_0.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93468 | La Torroja o Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torroja-o-torre-roja | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp.135-153.</span></span></span></p> | XV-XVII | En bon estat, habitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, aquestes darreres ubicades al cos central, més elevat. Conserva elements medievals a l'interior, entre els quals un arc ogival. Els porxos laterals són un afegit posterior La façana, orientada al sud-est presenta cinc eixos d’obertures, tres de corresponents a la façana de l’edifici original i un més per banda, corresponents als cossos amb galeria afegits posteriorment a banda i banda. A ponent encara s’observa una darrer afegitó en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tota la finca, que es troba al capdamunt d’un turó, es troba protegida per un mur de contenció amb contraforts i tanques opaques. La casa s’ubica al vessant de migdia del turó mentre que a tramuntana disposa encara d’una gran extensió de terres.</span></span></span></p> | 08157-3 | Camí de les Pedreres, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà. La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”, que apareix ja documentat al segle XIV. La casa apareix després documentada a mans dels Junyent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, dins l'apartat de col·leccions, es conserven 90 escriptures originals i còpies datades entre 1377 i 1772 sobre la compra o heretat dita la Torre Roja. <em>(Referència: AHCT, Col·leccions, 14-8-1, 'Actes de Joseph March Ibern de la compra de la quadra o heretat dita la Torre Roja' - Informació subministrada per Josep Lluís Llorca-).</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es coneix que l’any 1716 la casa era a a mans d’Antònia de Pallarès i era la segona més gran del poble, amb sis estances i corral a la planta baixa, set estances al primer pis i golfes i ja havia vist reduïda l’extensió de la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La propietat va seguir canviant de mans: Josep Ros, Josep March, Jaume Andarió i Joan Volart.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest darrer, l’any 1832 facilitaria els terrenys per construir el temple parroquial de Santa Eulàlia i, més endavant, la rectoria. L’any 1864 la compraven el matrimoni format per Frederic de Gispert i Maria Assumpció Gibert. En morir aquesta darrera l’any 1883 ja vídua, la finca, que encara tenia unes 38 hectàrees, va passar en usdefruit a les nebodes d’un primer marit, Francesca i Josepa Roldán i, més tard als Villavecchia – Ricart, que la van posseir fins l’any 1980.</span></span></span></p> | 41.4193607,1.9955042 | 416057 | 4585799 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93469 | Ca l'Esquerrà o mas Gem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p> | XIX | Rehabilitada fa pocs anys. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p> | 08157-4 | Camí de les Masies | <p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p> | 41.4203724,1.9936637 | 415905 | 4585912 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93470 | Can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 111-118.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><em>- Pal·laliana</em>, Butlletí del Museu de Pallejà (1994), núm. 4, 2a època. Pallejà.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em><span lang='CA'><span><span>Butlletí del Museu de Pallejà</span></span></span> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | Ha caigut la teulada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de dimensions reduïdes i planta rectangular, de tres cossos o crugies amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al sud-oest i altres dependències a migdia que resten tancades per un mur baix amb accés des de ponent. Té un cos afegit pel costat de ponent i, a la part posterior, es troba també afegit un cos que correspon a un cup de vi. Està feta amb pedra rogenca, que s’observa en gairebé totes les obertures. A les façanes principal i posterior encara es conserva, tot i que en molt mal estat, les restes dels esgrafiats que simulen un carreuat, visible en les cantonades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana presenta tres eixos d’obertures, tot i que alterats per les obres efectuades en els dos darrers segles. Presenta portal adovellat i, per sobre, finestra amb ampit lleugerament sortit, motllures simples als brancals i llinda monolítica amb la data de 1678 gravada a l’interior d’una cartel·la sota l’anagrama de IHS. A la façana posterior, la finestra central de la planta noble també és decorada amb un arquet conopial. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es troba en estat completament ruïnós i li ha caigut la teulada, que encara hi era a les darreres fotos que s’observen a la xarxa, de l’any 2009.</span></span></span></p> | 08157-5 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que el 1600 pertanyia a Antic Coll, pagès que també es troba entre els caps de casa de l’any 1595. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb anterioritat se l’havia coneguda com a Mas Crespí. Posteriorment, va passar a mans de la família Monner i després als Salabert (el 1731 era propietat de Joan Salabert i Monner). L’any 1913, els hereus van vendre totes les propietats al senyor Isidre Tarruella i Monner i, l’any 1942 va ser comprada per la família Riera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>(Massegur, 2003)</span></span></span></p> | 41.4241918,1.9885442 | 415482 | 4586342 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-018726101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93491 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-9 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 107-110.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVII | Rehabilitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia dalt d’un turó amb terres de conreu al voltant. És de planta rectangular amb tres cossos o crugies, façana a migdia i coberta de teula àrab a un sol vessant. S’observen diversos afegitons a la façana de ponent així com també disposa, al costat de llevant, d’un altre cos separat de la casa principal.</span></span></span></p> | 08157-6 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>La nissaga dels Sala està documentada a Pallejà des de finals del segle XVII (<em>Miachaeli Sala</em>). El 1692 la va obtenir Miquel Sala per l’establiment que li va fer Pere Albareda, per la qual pagava de cens 3 lliures. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'aquell segle deu ser la construcció original de la masia, tot i que ha patit nombroses modificacions durant els segles següents i també en època contemporània. Des d’aleshores i al llarg del temps, trobem documentació sobre censos, compres de terres, una concessió del marquès de Sentmenat d’obtenció d’aigua del rec del molí per regar, contribucions i padrons d’habitants... en tots ells la propietat és a mans dels Sala. Avui encara hi resideixen i conreen les terres del voltant.</span></span></span></p> | 41.4246525,1.9918715 | 415761 | 4586389 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala02.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93492 | Can Seix (abans can Coll) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix-abans-can-coll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p> </p> | XVII, XX | Deteriorada. S'estan perdent algun dels elements que la defineixen com a casa d'interès notable. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.</span></span></span></p> | 08157-7 | Camí de la font de les Rovires. | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.</span></span></span></p> | 41.4261477,1.9894634 | 415561 | 4586558 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix06.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Modest Feu Estrada (reforma) | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93497 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | Rehabilitada l'any 1988. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p> | 08157-11 | Carrer de Lluís Vives, 2 | <p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4216315,1.9934988 | 415893 | 4586052 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93520 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici. | <p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p> | 08157-13 | Disseminats ca n'Amigonet | <p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p> | 41.4304604,1.9937294 | 415924 | 4587033 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93521 | Ca la Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llucia-0 | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un edifici que es troba a la cantonada entre la plaça Major i el carrer de Torres i Bages, amb tres façanes, de les quals la lateral de llevant i la posterior han estat molt modificades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes i actualment la coberta és resolta amb terrat. A la façana principal, que dóna a la plaça Major, es troba un portal acabat amb llinda monolítica i brancals de pedra rogenca. En la llinda es pot llegir la data de 1749 gravada a l’interior d’una cartel·la ovalada amb bordó on també es llegeix el nom de Salvadó Vinyals. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre del portal hi ha una finestra de tipologia contemporània i, a l’alçada de les golfes, una galeria de tres arcs de punt rodó fets amb rajol.</span></span></span></p> | 08157-14 | Plaça Major, 13 | <p><span lang='CA'><span><span>Molt a prop del castell hi ha la plaça Major, on hi havia hagut la taverna del poble. Una de les primeres cases construïdes, juntament amb les de Manuel i Josep Monner i Francesc Bosch, de les quals no ens en resta cap vestigi, va ser Ca la Llúcia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>També se la va conèixer amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. L'edifici actual, molt modificat, va ser fet construir per Salvador Vinyals l'any 1749. El nom del propietari i la data es poden veure gravades a la llinda de la porta, que és la part més antiga que es conserva. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 1974 és la seu de l’Associació dels Amics dels Ocells.</span></span></span></p> | 41.4215752,1.9965084 | 416144 | 4586044 | 1749 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia02_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia03_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia04_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93522 | Cal Tendre o Mas Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tendre-o-mas-piquer | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.</span></span></span></p> <p>- <em>Revista Pal·laliana</em> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | Rehabilitada recentment. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.</span></span></span></p> | 08157-15 | Passatge de Sant Martí, 3. | <p><span lang='CA'><span><span>L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4220800,1.9959352 | 416097 | 4586100 | 1779 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre03b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre08.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93546 | Casa Tarruella o cal Pablo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarruella-o-cal-pablo | XIX | Rehabilitada l'any 2004. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran casal de tipus eclèctic, amb entrada principal pel costat de ponent, donant a l’avinguda de Prat de la Riba, amb sengles columnes estriades, extretes del repertori clàssic, amb capitells de volutes imitant l’estil jònic i relleus abarrocats. Per sobre d’aquesta porta s’observa una tribuna, també amb un fris decorat, coronat per un terrat amb baraba de forja. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés. En els dos costats -septentrional i meridional- s’observen sengles terrasses amb balustrada. La de ponent es troba sobre un cos adossat a la torratxa que presideix el conjunt, i la de tramuntana sobre dos pilars. Les baranes que coronen el cos central són florejades en ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'edifici, amb planta baixa i pis, consta de diversos cossos, d'entre els quals destaca la torratxa amb coberta troncocònica, feta d'escates de pissarra. Està envoltat per un gran jardí, modernament convertit en parc públic, on encara subsisteixen alguns dels arbres originals.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a l'interior, tot i que es troba rehabilitada i ha perdut gran part dels detalls originals, conserva, en una de les sales que dona a llevant, el paviment hidràulic, un arrimador i la llar de foc d'origen.</p> | 08157-17 | Avinguda Prat de la Riba, 27 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser feta construir pel doctor Josep Tarruella Monner a finals del segle XIX. S’atribueix al mateix arquitecte que va fer l’edifici de l’actual ajuntament de Pallejà. Al costat de la casa, al sector ara ocupat pel parc, hi havia els <em>Horts de Baix</em>, que es regaven amb l'aigua procedent d'un molí, documentat des del segle XVI, situat a la part alta del poble. Aquest sistema de rec es coneixia com <em>la Molinada, </em>nom que ara rep el parc que envolta l'edifici.</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>Actualment la casa i el parc són de titularitat municipal. El parc es va inaugurar l'any 1998 i la remodelació de la casa es va fer l'any 2004 per a allotjar-hi dependències municipals.</span></span></span></p> | 41.4217703,1.9975631 | 416232 | 4586064 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11_1.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93547 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-15 | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1993), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1993.</span></span></span></p> | XIX | Objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici amb façana a tramuntana, flanquejada per dues torres amb coronament tronco piramidal amb teulada ceràmica de franges blanques i verdes. Per sota, s’observa en totes dues torres, un fris de pedra amb garlandes en relleu. Presenta un cos avançat amb terrassa sobre planta baixa, envoltat amb balustrada. L’ornamentació de la façana és amb elements de tipus clàssic: frontons, columnes amb capitells, garlandes, palmetes, baranes de balustres, etc. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha estat ampliat per la part de migdia. En postals antigues s’observa com darrera d’una de les torres hi havia un molí de vent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior, encara destaquen les baranes i làmpades de ferro forjat, però les darreres rehabilitacions efectuades per tal de donar-li l’ús actual en van desfigurar l’estil original, tret de les golfes, una vidriera i un finestral de la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els seus antics jardins han estat convertits en parc públic.</span></span></span></p> | 08157-18 | Carrer del Sol, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Casa d’estiueig feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. Després va ser propietat de la família Solanes i, des dels inicis dels anys setanta és la seu de l'Ajuntament. </span></span></span></p> | 41.4226092,1.9967936 | 416169 | 4586158 | 1890 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila05.jpg | Física | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93549 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-4 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003).<em> El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 63-66.</span></span></span></p> | XVI | Deixalles en l'entorn immediat | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta gairebé quadrada, de dos cossos, amb planta baixa, primer pis i golfes, façana principal a migdia i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment, presenta un cos adossat a llevant amb una sola planta i dos més a ponent. </span></span></span>Tant les golfes com el cossos laterals semblen ser fruit d'ampliacions posteriors. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Té una bassa, coberts, un pou i un gran hort. Sobre la teulada del cos perpendicular al camí d'accés s'han colocat dos dipòsits que no s'integren en la volumetria del conjunt. <span lang='CA'><span><span>Està envoltat per terres de conreu.</span></span></span></p> | 08157-20 | Camí de les Canteres | <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que aquest mas ja és esmentat d’ençà de l’any 1590, quan Anton Duran va adquirir la peça de la Font, que es trobava al sector on ara hi ha el Noviciat i on hi havia una casa. Si més no, fins l’any 1921, era a mans dels Duran, concretament aquell any d’Antón Duran i Galés.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Fins a principis del segle XXI ha mantingut la seva activitat agrícola.</span></span></span></p> | 41.4200387,1.9924487 | 415803 | 4585877 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93549-20canduran01.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93550 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella-0 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, p. 84.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XIX | La façana que s'observa des del carrer ofereix diversos escrostonats. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran edifici de planta rectangular, amb dues façanes i tres plantes amb grans arcades a tall de galeria en les dues superiors i coberta a doble vessant. Accés porxat en un cos afegit. Orientada a migdia, disposa d’un gran jardí per aquest mateix costat i també pel costat de ponent tancant amb reixa que fa xamfrà entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda de Prat de la Riba. La superfície de la parcel·la depassa el 4.600 m2.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una estança hi ha una interessant decoració ceràmica d'estil modernista. Segons es diu, s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A l’interior hi ha elements decoratius d'interès.</span></span></span></p> | 08157-21 | Carrer de Joan Maragall, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1889, sembla que sobre una masia anterior que havia estat a mans de la família Mitjans. L’any 1894 els germans Olivella, que tenien una botiga d’art i antiguitats al carrer Ferran de Barcelona, hi van fer reformes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1928 Josep Olivella Montaner hi va afegir el pis superior, amb decoració modernista i, l’any següent, en urbanitzar-se l’entorn, es va elevar la paret del pati i s’hi va posar una reixa que, poc després es va treure. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019. Avui és tancat.</span></span></span></p> | 41.4194412,1.9987456 | 416329 | 4585804 | 1889 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella04ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-canolivellainvarquit.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93553 | Carrer Miquel Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-miquel-ricart | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>El Carrer Ricart és un dels carrers més antics del municipi de Pallejà </span></span></span><span lang='CA'><span><span>(Baix Llobregat).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Discorre entre la mateixa façana nord del castell fins a enllaçar amb el carrer de Martí Julià. Encara conserva algunes cases d’interès, com ara cal Llopart i, fins l’any 1987, can Sona Vell.</span></span></span></p> | 08157-24 | Carrer Ricart | <p><span lang='CA'><span><span>El nom ve de la família Ricart, que va ser propietària d’una de les cases que hi havia, can Sona Vell. Apareix documentat per primer en el cadastre de l’any 1821.</span></span></span></p> | 41.4221484,1.9964425 | 416139 | 4586107 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93556 | Noviciat de les germanes Caputxines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines | XX | En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació. | <p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p> | 08157-27 | Camí del Noviciat | <p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p> | 41.4207828,1.9916696 | 415739 | 4585960 | 1964 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ramon Bayó i Samsó | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93557 | Can Bort o Villa Mary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort-o-villa-mary | XX | En procés de degradació. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de concepció original per les nombroses terrasses que s’observen en façana, així com la seva decoració amb rajola combinant els blancs, blaus i grocs. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Concebut amb planta en U amb la façana a llevant, donant a can Frare. Els extrems de la U el conformen dos tribunes construïdes a banda i banda, sobresortint de la façana, que es troba més enretirada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre aquests dos cossos, de dos pisos coronats per terrassa cadascun, es troba l’entrada principal, amb una entrada tancada amb reixa i tres bancs enrajolats amb plafons ceràmics, a manera de rebedor en terrassa o pati. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici disposa de planta baixa i dos pisos, amb una terrassa correguda en façana principal a l’altura del primer pis, que agafa l’espai existent entre els dos cossos avançats. És coronat per un terrat amb el nom de la casa, Villa Mary, escrit en rajoles blaves i blanques a la part central.</span></span></span></p> | 08157-28 | Carrer de Lluís Vives, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Bastida als anys 20 o 30 del segle passat on hi havia hagut la masia de can Bort, la qual havia estat de la família Figueras.</span></span></span></p> | 41.4215062,1.9933792 | 415883 | 4586039 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||||
| 93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93591 | Cases d'estiueig del carrer Joan Tarruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-del-carrer-joan-tarruella | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de sis cases exemptes de mides similars situades al costat de ponent del carrer de Joan Tarruella. Totes construïdes en parcel·les rectangulars, amb la façana donant al carrer i un jardí a la part posterior. Totes disposen també d’una entrada amb tanca i reixa i disposen de planta baixa i pis, amb teulada a tres vessants. En tres d’elles es pot llegir també la data de construcció, entre 1927 i 1930 i en el cas del número 51 es pot llegir en una rajola el nom de la casa, “Villa Rosa”.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’única que es desmarca en mides i simetria és la del número 49, construïda en una parcel·la més gran. La casa és més ampla, disposa de golfes i la teulada és a dues aigües, per la qual cosa, a diferència de la resta, no presenta voladís camp caps de biga en façana. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’altra banda, la casa del núm. 53 ha estat la més modificada en el decurs de la centúria.</span></span></span></p> | 08157-31 | Carrer de Joan Tarruella, 49-59 | <p><span lang='CA'><span><span>La dècada de 1920-30 va ser abundant en projectes i construccions. A Pallejà es van començar a construir nombroses cases d’estiueig, sobretot a la zona compresa entre el Passeig de J.M. de Segarra i la Riera Boter, al nord de la vila. És el cas d’algunes de les cases del carrer de Joan Tarruella, concretament els números 49-57.</span></span></span></p> | 41.4247429,1.9952077 | 416040 | 4586396 | 1927-1930 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93592 | Villa La Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-la-cubana | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta rectangular de prop de 150 m2 orientat de nord-oest a sud-est amb la façana a tramuntana amb una entrada amb tanca. Disposa de planta baixa i una teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l’arrencada de la teulada és coronada per una balustrada presidida per una garlanda a la part central a l’interior de la qual es llegeix el nom de la casa. Disposa d’un pati posterior.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es caracteritza per la combinació dels colors rogenc, al mur de la façana principal, i blanc als marcs de les obertures, coronament de la balustrada i façana lateral.</span></span></span></p> | 08157-32 | Carrer del Riu, 16 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda per José Bosch –se’n desconeix l’arquitecte- i, tot just acabada, l’any 1927, la va comprar Juan Baizán Reyes. Originari de Chiclana, havia prosperat a Cuba i allà s’havia casat i tingut fills. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Va ser ell qui va rebatejar la casa amb el nom de “Villa la Cubana”, ja que originàriament al coronament de la façana s’hi havien inscrit les lletres J.B. (José Bosch). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Inicialment la casa es trobava voltada de terres en una extensió d’uns 600 m2 fins que Juan Baizán les va dividir entre els fills i aquests hi van anar construint. D’altra banda, en obrir-se el carrer Loreto, se’n va expropiar una altra part. De Juan Baizán, la casa va passar a Esteban Baizan, l’any 1960.</span></span></span></p> | 41.4223726,1.9980241 | 416272 | 4586130 | 1927 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93597 | Cases Molins de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> | 08157-35 | Plaça de Parera i Figueras | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> | 41.4266315,1.9936617 | 415913 | 4586607 | 1969 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93623 | Molí de can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> | XVI | L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites | <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> | 08157-37 | Camí dels Masets | <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> | 41.4227150,1.9913843 | 415717 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93624 | Sala Pal·làdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> | 08157-38 | Nostra Senyora de Loreto, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> | 41.4232224,1.9981323 | 416282 | 4586225 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Carlos Llinàs Carmona | A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||
| 93625 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-10 | <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Valls, pp. 24-25.</p> | XV | Només en resta la part d'un pilar, esquerdat i malmès per estructures posteriors. | <p><span lang='CA'><span><span>Restes de l’arrencada d’un pont a la llera del costat de Pallejà, feta amb carreus de pedra rogenca lligats amb abundant morter de calç. Molt malmès per la vegetació, presenta una esquerda considerable.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-39 | A la llera del riu Llobregat, a l'altura de l'escola la Garalda i el Molí de l'Argemí. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1461, el senyor del Papiol, Joan Galceran, deixa constància de la idea d’”<em>instal·lar una barca de passatge, afermar una palanca o construir un pont”, </em>obra per la qual pagaria cada any <em>“un morabatí bo alfonsí</em>” al senyor de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que finalment el pont s’acabaria construint passada la guerra civil, l’any 1484 (Massegur, 2007: 24-25).</span></span></span></p> | 41.4288063,1.9999593 | 416442 | 4586843 | 1484 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell042015rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell052015rurals.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||
| 93626 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 | <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Estratigrafia molt alterada. | <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> | 08157-40 | A la zona dels Ermotets. | <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> | 41.4252119,1.9861935 | 415287 | 4586457 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93638 | Cova de can Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Geològicament inestable. | <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> | 08157-41 | Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. | <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> | 41.4278862,1.9790196 | 414691 | 4586762 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93639 | Jaciment romà de ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-ca-lespluga | <p><span lang='CA'><span><span>- CODEX (2003). <em>Informe de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Ca l'Espluga</em>, Arxiu Servei d'Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- PEREIRA, Isabel. <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva en les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Pallejà (Baix Llobregat)</em>. nº reg. 9630 (2 vols.).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- REVILLA, Víctor (2015). <em>Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales.</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- SOLÍAS I ARÍS, Josep; MENÉNDEZ I PABLO, Xavier (1986). “La vil·la romana de ca l’Espluga (Pallejà). Observacions sobre l’estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana”.<em> Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, pp. 330-341.</span></span></span></p> | Una part va ser eliminada l'any 2006 amb motiu de la construcció de la línia de FCG i l'altra es desconeix en gran part. | <p><span lang='CA'><span><span>Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació <em>d'opus signinum. </em>Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb <em>opus signinum</em> i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'<em>opus signigum</em>, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d<em>'opus signinum</em>, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un <em>post quem</em> dels segles IV.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.</span></span></span></p> | 08157-42 | Carrer d'Àngel Guimerà amb carretera de la Magina. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat l’any 1976 per membres del Grup de Recerca de Pallejà. </span></span></span>S'hi han dut a terme les següents intervencions arqueològiques:</p> <p>- Desembre de 2003, sota la direcció de Josefa Huertas (Codex), amb motiu de les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils Catalans.</p> <p><span lang='CA'><span><span>- Agost i setembre de 2006, sota la direcció d'Isabel Pereira (Codex), amb motiu del seguiment de les obres dels FCG.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es va realitzar una intervenció a l'indret, ja que el jaciment quedava afectat pel soterrament de les vies del FGC. Es va realitzar un seguiment arqueològic de l'obertura de les rases, i una excavació en extensió del sector on van aparèixer restes.</span></span></span></p> | 41.4154967,1.9974732 | 416217 | 4585368 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga06.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93640 | Camp d'urnes de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-durnes-de-la-bobila-roca | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). <em>Materials del camp d'urnes de la Bòbila Roca de Pallejà. </em>Molins de Rei: Museu Municipal de Molins de Rei. (Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei; 2).</p> <p>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1951). 'Un nuevo campo de urnas en Catalunya: la necrópolis de la Bóbila Roca de Pallejà (Barcelona)'. A: <em>Archivo Español de Arqueologia. </em>1951. XXV. pp. 204-207. fig. 16-18.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Majoritàriament destruït. | <p>Les característiques generals d'aquesta necròpolis permeten parlar-ne com d'un <em>urnenfelder </em>o camp d'urnes, que apareixen, excavades en les argiles quaternàries i sense cap mena de protecció, d'una manera semblant a la típica necròpolis de Can Missert, de Terrassa. Es van trobar a una fondària de prop de 150 cm, cobertes amb llosetes de pedra i amb cendres i ossos cremats a l'interior. A més de quatre urnes senceres recollides, sembla, a partir dels fragments recuperats, que hi hauria pogut haver 12 o 14 urnes més.</p> <p>Les característiques del terreny feien suposar que la necròpolis s'hauria estès a l'altre costat de la carretera, però, per diverses raons, no es va poder excavar. Pell que fa a les urnes, són bicòniques, una llisa i les altres decorades amb acanalats a la primera meitat del vas. Es van adscriure al Bronze Final II.</p> <p>Els perfils de les urnes presenten estretes analogies amb aquesta necròpolis i amb les de la cova del Janet, de Tivissa. Es tracta d'un tipus molt antic, propi del Hallstatt A, en el centre d'Europa, i que aquí hi apareix molt evolucionat i degenerat. Per les dades adduïdes es pot situar aquest camp d'urnes com a pertanyent al grup més antic de Catalunya.</p> | 08157-43 | Carrer de Joan Torroella, entre Pau Claris i el passeig de J.M. Segarra, a llevant. | <p>La necròpolis va ser descoberta l’any 1947 per A. Panyella, llavors director del Museu Etnològic de Barcelona. El propi Panyella va extraure la primera urna, alertat pels propietaris de l'explotació. </p> <p>Posteriorment, Serra Ràfols va recuperar tres urnes més, que van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.</p> <p>Malgrat la importància del jaciment no s’hi va fer mai cap excavació arqueològica i el material trobats, fruit de les extraccions de terres, s’han dispersat i perdut. Algunes gerres han estat dipositades al Museu Municipal de Molins de Rei.</p> | 41.4100333,2.0015730 | 416552 | 4584757 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca03.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tres urnes es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona i la quarta al Museu Municipal de Molins de Rei (vegeu fotografia annexa). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93642 | Sepulcres de fossa de Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcres-de-fossa-de-quatre-camins | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). 'Un nou jaciment neolític a Catalunya. Quatre Camins de Sant Vicenç dels Horts - Pallejà (Barcelona)'. <em>Butlletí del Museu de Molins de Rei</em>, núm. 2.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Destruït. | <p>Conjunt de sis sepultures, distribuïts de forma irregular, amb restes humanes i aixovars. Es van trobar a una profunditat d'entre 40 i 50 cm per sota del nivell dels terrenys de cultiu i van ser destruïdes per les màquines en efectuar els rebaixos de terres per a l'ampliació de la indústria Ciments Molins. Mesuraven aproximadament 140 cm de fondària i sembla ser que el fons era de forma esfèrica. També es va poder constatar que, a cada fossa, hi havia una llosa de pissarra tombada que possiblement, en origen, hauria tapat la fossa.</p> <p>El material recuperat consisteix en ceràmiques llises i brunyides, formes carenades i hemisfèriques amb nanses de cinta i de mugró perforades, ganivets de sílex, 8 denes de cal·laïta de forma de barrilet i una pedra d'esmolar. Van ser adscrits al Neolític Mig, Cultura dels sepulcres de fossa.</p> | 08157-44 | Fàbrica de Ciments Molins. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1962, quan s’estaven realitzant les obres d’explanació i de construcció de la línia 3 de producció de ciment pòrtland el Sr Santacana de Molins de Rei, va informar que en l’àrea s'havien descobert, almenys en dos punts, un nombre indeterminat de sepulcres amb restes humanes i materials ceràmics i lítics. Va dipositar, a més, en el museu alguns materials recollits. El senyor Candela de Pallejà va recuperar també d’altres peces de l’indret i les va dipositar, l’any 1977, a l’Ajuntament de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4071365,2.0000912 | 416425 | 4584437 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44quatrecamins.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44qautrecamins01.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els materials recuperats es troben al Museu de Molins de Rei i al Museu Municipal de Pallejà. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||
| 93644 | Jaciment arqueològic de la Torroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja | Possiblement destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-45 | Camí de les Canteres, 20 | 41.4197530,1.9951961 | 416033 | 4585842 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||||
| 93645 | Jaciment del turó del Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-bolit | Jaciment no excavat, conegut per fonts orals. | <p>Al capdamunt del turó, en un bosc de pins, durant la segona meitat del segle passat es van recollir materials de cronologia ibèrica i romana, segons les fonts orals. Per aquest motiu l'indret va ser inclòs en la carta arqueològica corresponent.</p> | 08157-46 | Turó uns 200m al nord de can Coll. | <p>El Sr. Albert Massegur, del Museu de Pallejà, informa de la troballa de materials d’època ibèrica i romana, així com la troballa casual d’un enterrament, descobert pels pagesos que cultivaven la zona. </p> <p>Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va localitzar material ceràmic en superfície.</p> | 41.4290890,1.9892255 | 415546 | 4586885 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93645-46turodelbolit01.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | ||||||||
| 93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||||
| 93647 | Pedrera del Turó Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig | <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> | Explotada per Cementos Molins. | <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> | 08157-48 | Pedrera del Turó Roig. | <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> | 41.4123994,1.9856446 | 415224 | 4585035 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 122 | 1792 | 5.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||
| 93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 | |||||||||
| 93650 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> | 08157-50 | Passeig de Jaume Balmes, 2 | <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> | 41.4211106,1.9950524 | 416022 | 4585993 | 1862 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.