Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93460 | Castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palleja | <p><em>- Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme </em>(1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 299. </p> <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 19-44.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat durant la segona meitat de la dècada de 1990. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a quatre aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, a migdia, es troba organitzada en quadra eixos d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal, acabat amb un arc adovellat de mig punt amb dovelles de pedra blanca, i coronat per l'escut dels Torrelles. Per sobre, a l'altura de la planta noble, hi ha un rellotge de sol i, per sobre (segon pis), s'observa un matacà.</span></span></span></p> <p>A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen l'actual vestíbul, a banda i banda del qual es troben sengles portals amb arcs conopials. A l'esquerra, s'accedia a la cuina, articulada en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.</p> <p>Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'espai que hauria estat el celler, articulat per tres arcades apuntades o ogivals, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Al pis semisoterrat encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S'accedeix a la planta noble per una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Al capdamunt del primer tram, a mà dreta, s'hauria accedit a l'estudi mentre que al capdamunt del segon tram s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior. D'aquesta capella encara se'n conserven restes de la decoració mural, de finals del segle XVII, que foren netejades, conservades i protegides amb un vidre en el decurs dels treballs de rehabilitació del castell, l'any 2002.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides els anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 08157-1 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser bastit, al segle XVI, sobre el castell medieval del qual només se'n conserva part de la base dels seus murs. Documentat des de l'any 1179, Ramon Martí de Torrelles i Fiveller de Palau, senyor de Pallejà, hi va edificar el castell, l'any 1590. Després va passar al marquesat dels Sentmenat. Cap a la segona meitat del segle XVIII l'edifici va ser convertit en hostal i, al segle següent, durant la Guerra del Francès, del 1809 al 1814, va fer les funcions de caserna militar. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la segona meitat del segle XX els propietaris van cedir-ne una part per a activitats culturals. A partir dels anys setanta es va començar a reivindicar l’ús del castell per al poble i, el mes de novembre de 1983, va ser objecte d’obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1992, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.</span></span></span></p> | 41.4217482,1.9967307 | 416163 | 4586063 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell15.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 95 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93468 | La Torroja o Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torroja-o-torre-roja | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp.135-153.</span></span></span></p> | XV-XVII | En bon estat, habitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, aquestes darreres ubicades al cos central, més elevat. Conserva elements medievals a l'interior, entre els quals un arc ogival. Els porxos laterals són un afegit posterior La façana, orientada al sud-est presenta cinc eixos d’obertures, tres de corresponents a la façana de l’edifici original i un més per banda, corresponents als cossos amb galeria afegits posteriorment a banda i banda. A ponent encara s’observa una darrer afegitó en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tota la finca, que es troba al capdamunt d’un turó, es troba protegida per un mur de contenció amb contraforts i tanques opaques. La casa s’ubica al vessant de migdia del turó mentre que a tramuntana disposa encara d’una gran extensió de terres.</span></span></span></p> | 08157-3 | Camí de les Pedreres, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà. La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”, que apareix ja documentat al segle XIV. La casa apareix després documentada a mans dels Junyent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, dins l'apartat de col·leccions, es conserven 90 escriptures originals i còpies datades entre 1377 i 1772 sobre la compra o heretat dita la Torre Roja. <em>(Referència: AHCT, Col·leccions, 14-8-1, 'Actes de Joseph March Ibern de la compra de la quadra o heretat dita la Torre Roja' - Informació subministrada per Josep Lluís Llorca-).</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es coneix que l’any 1716 la casa era a a mans d’Antònia de Pallarès i era la segona més gran del poble, amb sis estances i corral a la planta baixa, set estances al primer pis i golfes i ja havia vist reduïda l’extensió de la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La propietat va seguir canviant de mans: Josep Ros, Josep March, Jaume Andarió i Joan Volart.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest darrer, l’any 1832 facilitaria els terrenys per construir el temple parroquial de Santa Eulàlia i, més endavant, la rectoria. L’any 1864 la compraven el matrimoni format per Frederic de Gispert i Maria Assumpció Gibert. En morir aquesta darrera l’any 1883 ja vídua, la finca, que encara tenia unes 38 hectàrees, va passar en usdefruit a les nebodes d’un primer marit, Francesca i Josepa Roldán i, més tard als Villavecchia – Ricart, que la van posseir fins l’any 1980.</span></span></span></p> | 41.4193607,1.9955042 | 416057 | 4585799 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93469 | Ca l'Esquerrà o mas Gem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p> | XIX | Rehabilitada fa pocs anys. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p> | 08157-4 | Camí de les Masies | <p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p> | 41.4203724,1.9936637 | 415905 | 4585912 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93470 | Can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 111-118.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><em>- Pal·laliana</em>, Butlletí del Museu de Pallejà (1994), núm. 4, 2a època. Pallejà.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em><span lang='CA'><span><span>Butlletí del Museu de Pallejà</span></span></span> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | Ha caigut la teulada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de dimensions reduïdes i planta rectangular, de tres cossos o crugies amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al sud-oest i altres dependències a migdia que resten tancades per un mur baix amb accés des de ponent. Té un cos afegit pel costat de ponent i, a la part posterior, es troba també afegit un cos que correspon a un cup de vi. Està feta amb pedra rogenca, que s’observa en gairebé totes les obertures. A les façanes principal i posterior encara es conserva, tot i que en molt mal estat, les restes dels esgrafiats que simulen un carreuat, visible en les cantonades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana presenta tres eixos d’obertures, tot i que alterats per les obres efectuades en els dos darrers segles. Presenta portal adovellat i, per sobre, finestra amb ampit lleugerament sortit, motllures simples als brancals i llinda monolítica amb la data de 1678 gravada a l’interior d’una cartel·la sota l’anagrama de IHS. A la façana posterior, la finestra central de la planta noble també és decorada amb un arquet conopial. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es troba en estat completament ruïnós i li ha caigut la teulada, que encara hi era a les darreres fotos que s’observen a la xarxa, de l’any 2009.</span></span></span></p> | 08157-5 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que el 1600 pertanyia a Antic Coll, pagès que també es troba entre els caps de casa de l’any 1595. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb anterioritat se l’havia coneguda com a Mas Crespí. Posteriorment, va passar a mans de la família Monner i després als Salabert (el 1731 era propietat de Joan Salabert i Monner). L’any 1913, els hereus van vendre totes les propietats al senyor Isidre Tarruella i Monner i, l’any 1942 va ser comprada per la família Riera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>(Massegur, 2003)</span></span></span></p> | 41.4241918,1.9885442 | 415482 | 4586342 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-018726101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93491 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-9 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 107-110.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVII | Rehabilitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia dalt d’un turó amb terres de conreu al voltant. És de planta rectangular amb tres cossos o crugies, façana a migdia i coberta de teula àrab a un sol vessant. S’observen diversos afegitons a la façana de ponent així com també disposa, al costat de llevant, d’un altre cos separat de la casa principal.</span></span></span></p> | 08157-6 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>La nissaga dels Sala està documentada a Pallejà des de finals del segle XVII (<em>Miachaeli Sala</em>). El 1692 la va obtenir Miquel Sala per l’establiment que li va fer Pere Albareda, per la qual pagava de cens 3 lliures. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'aquell segle deu ser la construcció original de la masia, tot i que ha patit nombroses modificacions durant els segles següents i també en època contemporània. Des d’aleshores i al llarg del temps, trobem documentació sobre censos, compres de terres, una concessió del marquès de Sentmenat d’obtenció d’aigua del rec del molí per regar, contribucions i padrons d’habitants... en tots ells la propietat és a mans dels Sala. Avui encara hi resideixen i conreen les terres del voltant.</span></span></span></p> | 41.4246525,1.9918715 | 415761 | 4586389 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala02.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93492 | Can Seix (abans can Coll) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix-abans-can-coll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p> </p> | XVII, XX | Deteriorada. S'estan perdent algun dels elements que la defineixen com a casa d'interès notable. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.</span></span></span></p> | 08157-7 | Camí de la font de les Rovires. | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.</span></span></span></p> | 41.4261477,1.9894634 | 415561 | 4586558 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix06.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Modest Feu Estrada (reforma) | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93497 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | Rehabilitada l'any 1988. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p> | 08157-11 | Carrer de Lluís Vives, 2 | <p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4216315,1.9934988 | 415893 | 4586052 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93520 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici. | <p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p> | 08157-13 | Disseminats ca n'Amigonet | <p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p> | 41.4304604,1.9937294 | 415924 | 4587033 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93546 | Casa Tarruella o cal Pablo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarruella-o-cal-pablo | XIX | Rehabilitada l'any 2004. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran casal de tipus eclèctic, amb entrada principal pel costat de ponent, donant a l’avinguda de Prat de la Riba, amb sengles columnes estriades, extretes del repertori clàssic, amb capitells de volutes imitant l’estil jònic i relleus abarrocats. Per sobre d’aquesta porta s’observa una tribuna, també amb un fris decorat, coronat per un terrat amb baraba de forja. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés. En els dos costats -septentrional i meridional- s’observen sengles terrasses amb balustrada. La de ponent es troba sobre un cos adossat a la torratxa que presideix el conjunt, i la de tramuntana sobre dos pilars. Les baranes que coronen el cos central són florejades en ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'edifici, amb planta baixa i pis, consta de diversos cossos, d'entre els quals destaca la torratxa amb coberta troncocònica, feta d'escates de pissarra. Està envoltat per un gran jardí, modernament convertit en parc públic, on encara subsisteixen alguns dels arbres originals.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a l'interior, tot i que es troba rehabilitada i ha perdut gran part dels detalls originals, conserva, en una de les sales que dona a llevant, el paviment hidràulic, un arrimador i la llar de foc d'origen.</p> | 08157-17 | Avinguda Prat de la Riba, 27 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser feta construir pel doctor Josep Tarruella Monner a finals del segle XIX. S’atribueix al mateix arquitecte que va fer l’edifici de l’actual ajuntament de Pallejà. Al costat de la casa, al sector ara ocupat pel parc, hi havia els <em>Horts de Baix</em>, que es regaven amb l'aigua procedent d'un molí, documentat des del segle XVI, situat a la part alta del poble. Aquest sistema de rec es coneixia com <em>la Molinada, </em>nom que ara rep el parc que envolta l'edifici.</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>Actualment la casa i el parc són de titularitat municipal. El parc es va inaugurar l'any 1998 i la remodelació de la casa es va fer l'any 2004 per a allotjar-hi dependències municipals.</span></span></span></p> | 41.4217703,1.9975631 | 416232 | 4586064 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11_1.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93549 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-4 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003).<em> El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 63-66.</span></span></span></p> | XVI | Deixalles en l'entorn immediat | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta gairebé quadrada, de dos cossos, amb planta baixa, primer pis i golfes, façana principal a migdia i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment, presenta un cos adossat a llevant amb una sola planta i dos més a ponent. </span></span></span>Tant les golfes com el cossos laterals semblen ser fruit d'ampliacions posteriors. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Té una bassa, coberts, un pou i un gran hort. Sobre la teulada del cos perpendicular al camí d'accés s'han colocat dos dipòsits que no s'integren en la volumetria del conjunt. <span lang='CA'><span><span>Està envoltat per terres de conreu.</span></span></span></p> | 08157-20 | Camí de les Canteres | <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que aquest mas ja és esmentat d’ençà de l’any 1590, quan Anton Duran va adquirir la peça de la Font, que es trobava al sector on ara hi ha el Noviciat i on hi havia una casa. Si més no, fins l’any 1921, era a mans dels Duran, concretament aquell any d’Antón Duran i Galés.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Fins a principis del segle XXI ha mantingut la seva activitat agrícola.</span></span></span></p> | 41.4200387,1.9924487 | 415803 | 4585877 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93549-20canduran01.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93553 | Carrer Miquel Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-miquel-ricart | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>El Carrer Ricart és un dels carrers més antics del municipi de Pallejà </span></span></span><span lang='CA'><span><span>(Baix Llobregat).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Discorre entre la mateixa façana nord del castell fins a enllaçar amb el carrer de Martí Julià. Encara conserva algunes cases d’interès, com ara cal Llopart i, fins l’any 1987, can Sona Vell.</span></span></span></p> | 08157-24 | Carrer Ricart | <p><span lang='CA'><span><span>El nom ve de la família Ricart, que va ser propietària d’una de les cases que hi havia, can Sona Vell. Apareix documentat per primer en el cadastre de l’any 1821.</span></span></span></p> | 41.4221484,1.9964425 | 416139 | 4586107 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93557 | Can Bort o Villa Mary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort-o-villa-mary | XX | En procés de degradació. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de concepció original per les nombroses terrasses que s’observen en façana, així com la seva decoració amb rajola combinant els blancs, blaus i grocs. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Concebut amb planta en U amb la façana a llevant, donant a can Frare. Els extrems de la U el conformen dos tribunes construïdes a banda i banda, sobresortint de la façana, que es troba més enretirada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre aquests dos cossos, de dos pisos coronats per terrassa cadascun, es troba l’entrada principal, amb una entrada tancada amb reixa i tres bancs enrajolats amb plafons ceràmics, a manera de rebedor en terrassa o pati. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici disposa de planta baixa i dos pisos, amb una terrassa correguda en façana principal a l’altura del primer pis, que agafa l’espai existent entre els dos cossos avançats. És coronat per un terrat amb el nom de la casa, Villa Mary, escrit en rajoles blaves i blanques a la part central.</span></span></span></p> | 08157-28 | Carrer de Lluís Vives, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Bastida als anys 20 o 30 del segle passat on hi havia hagut la masia de can Bort, la qual havia estat de la família Figueras.</span></span></span></p> | 41.4215062,1.9933792 | 415883 | 4586039 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93623 | Molí de can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> | XVI | L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites | <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> | 08157-37 | Camí dels Masets | <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> | 41.4227150,1.9913843 | 415717 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93626 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 | <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Estratigrafia molt alterada. | <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> | 08157-40 | A la zona dels Ermotets. | <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> | 41.4252119,1.9861935 | 415287 | 4586457 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93638 | Cova de can Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Geològicament inestable. | <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> | 08157-41 | Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. | <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> | 41.4278862,1.9790196 | 414691 | 4586762 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93639 | Jaciment romà de ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-ca-lespluga | <p><span lang='CA'><span><span>- CODEX (2003). <em>Informe de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Ca l'Espluga</em>, Arxiu Servei d'Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- PEREIRA, Isabel. <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva en les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Pallejà (Baix Llobregat)</em>. nº reg. 9630 (2 vols.).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- REVILLA, Víctor (2015). <em>Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales.</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- SOLÍAS I ARÍS, Josep; MENÉNDEZ I PABLO, Xavier (1986). “La vil·la romana de ca l’Espluga (Pallejà). Observacions sobre l’estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana”.<em> Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, pp. 330-341.</span></span></span></p> | Una part va ser eliminada l'any 2006 amb motiu de la construcció de la línia de FCG i l'altra es desconeix en gran part. | <p><span lang='CA'><span><span>Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació <em>d'opus signinum. </em>Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb <em>opus signinum</em> i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'<em>opus signigum</em>, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d<em>'opus signinum</em>, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un <em>post quem</em> dels segles IV.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.</span></span></span></p> | 08157-42 | Carrer d'Àngel Guimerà amb carretera de la Magina. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat l’any 1976 per membres del Grup de Recerca de Pallejà. </span></span></span>S'hi han dut a terme les següents intervencions arqueològiques:</p> <p>- Desembre de 2003, sota la direcció de Josefa Huertas (Codex), amb motiu de les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils Catalans.</p> <p><span lang='CA'><span><span>- Agost i setembre de 2006, sota la direcció d'Isabel Pereira (Codex), amb motiu del seguiment de les obres dels FCG.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es va realitzar una intervenció a l'indret, ja que el jaciment quedava afectat pel soterrament de les vies del FGC. Es va realitzar un seguiment arqueològic de l'obertura de les rases, i una excavació en extensió del sector on van aparèixer restes.</span></span></span></p> | 41.4154967,1.9974732 | 416217 | 4585368 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga06.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93640 | Camp d'urnes de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-durnes-de-la-bobila-roca | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). <em>Materials del camp d'urnes de la Bòbila Roca de Pallejà. </em>Molins de Rei: Museu Municipal de Molins de Rei. (Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei; 2).</p> <p>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1951). 'Un nuevo campo de urnas en Catalunya: la necrópolis de la Bóbila Roca de Pallejà (Barcelona)'. A: <em>Archivo Español de Arqueologia. </em>1951. XXV. pp. 204-207. fig. 16-18.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Majoritàriament destruït. | <p>Les característiques generals d'aquesta necròpolis permeten parlar-ne com d'un <em>urnenfelder </em>o camp d'urnes, que apareixen, excavades en les argiles quaternàries i sense cap mena de protecció, d'una manera semblant a la típica necròpolis de Can Missert, de Terrassa. Es van trobar a una fondària de prop de 150 cm, cobertes amb llosetes de pedra i amb cendres i ossos cremats a l'interior. A més de quatre urnes senceres recollides, sembla, a partir dels fragments recuperats, que hi hauria pogut haver 12 o 14 urnes més.</p> <p>Les característiques del terreny feien suposar que la necròpolis s'hauria estès a l'altre costat de la carretera, però, per diverses raons, no es va poder excavar. Pell que fa a les urnes, són bicòniques, una llisa i les altres decorades amb acanalats a la primera meitat del vas. Es van adscriure al Bronze Final II.</p> <p>Els perfils de les urnes presenten estretes analogies amb aquesta necròpolis i amb les de la cova del Janet, de Tivissa. Es tracta d'un tipus molt antic, propi del Hallstatt A, en el centre d'Europa, i que aquí hi apareix molt evolucionat i degenerat. Per les dades adduïdes es pot situar aquest camp d'urnes com a pertanyent al grup més antic de Catalunya.</p> | 08157-43 | Carrer de Joan Torroella, entre Pau Claris i el passeig de J.M. Segarra, a llevant. | <p>La necròpolis va ser descoberta l’any 1947 per A. Panyella, llavors director del Museu Etnològic de Barcelona. El propi Panyella va extraure la primera urna, alertat pels propietaris de l'explotació. </p> <p>Posteriorment, Serra Ràfols va recuperar tres urnes més, que van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.</p> <p>Malgrat la importància del jaciment no s’hi va fer mai cap excavació arqueològica i el material trobats, fruit de les extraccions de terres, s’han dispersat i perdut. Algunes gerres han estat dipositades al Museu Municipal de Molins de Rei.</p> | 41.4100333,2.0015730 | 416552 | 4584757 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca03.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tres urnes es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona i la quarta al Museu Municipal de Molins de Rei (vegeu fotografia annexa). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93642 | Sepulcres de fossa de Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcres-de-fossa-de-quatre-camins | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). 'Un nou jaciment neolític a Catalunya. Quatre Camins de Sant Vicenç dels Horts - Pallejà (Barcelona)'. <em>Butlletí del Museu de Molins de Rei</em>, núm. 2.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Destruït. | <p>Conjunt de sis sepultures, distribuïts de forma irregular, amb restes humanes i aixovars. Es van trobar a una profunditat d'entre 40 i 50 cm per sota del nivell dels terrenys de cultiu i van ser destruïdes per les màquines en efectuar els rebaixos de terres per a l'ampliació de la indústria Ciments Molins. Mesuraven aproximadament 140 cm de fondària i sembla ser que el fons era de forma esfèrica. També es va poder constatar que, a cada fossa, hi havia una llosa de pissarra tombada que possiblement, en origen, hauria tapat la fossa.</p> <p>El material recuperat consisteix en ceràmiques llises i brunyides, formes carenades i hemisfèriques amb nanses de cinta i de mugró perforades, ganivets de sílex, 8 denes de cal·laïta de forma de barrilet i una pedra d'esmolar. Van ser adscrits al Neolític Mig, Cultura dels sepulcres de fossa.</p> | 08157-44 | Fàbrica de Ciments Molins. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1962, quan s’estaven realitzant les obres d’explanació i de construcció de la línia 3 de producció de ciment pòrtland el Sr Santacana de Molins de Rei, va informar que en l’àrea s'havien descobert, almenys en dos punts, un nombre indeterminat de sepulcres amb restes humanes i materials ceràmics i lítics. Va dipositar, a més, en el museu alguns materials recollits. El senyor Candela de Pallejà va recuperar també d’altres peces de l’indret i les va dipositar, l’any 1977, a l’Ajuntament de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4071365,2.0000912 | 416425 | 4584437 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44quatrecamins.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44qautrecamins01.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els materials recuperats es troben al Museu de Molins de Rei i al Museu Municipal de Pallejà. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93644 | Jaciment arqueològic de la Torroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja | Possiblement destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-45 | Camí de les Canteres, 20 | 41.4197530,1.9951961 | 416033 | 4585842 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 93645 | Jaciment del turó del Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-bolit | Jaciment no excavat, conegut per fonts orals. | <p>Al capdamunt del turó, en un bosc de pins, durant la segona meitat del segle passat es van recollir materials de cronologia ibèrica i romana, segons les fonts orals. Per aquest motiu l'indret va ser inclòs en la carta arqueològica corresponent.</p> | 08157-46 | Turó uns 200m al nord de can Coll. | <p>El Sr. Albert Massegur, del Museu de Pallejà, informa de la troballa de materials d’època ibèrica i romana, així com la troballa casual d’un enterrament, descobert pels pagesos que cultivaven la zona. </p> <p>Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va localitzar material ceràmic en superfície.</p> | 41.4290890,1.9892255 | 415546 | 4586885 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93645-46turodelbolit01.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 93647 | Pedrera del Turó Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig | <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> | Explotada per Cementos Molins. | <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> | 08157-48 | Pedrera del Turó Roig. | <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> | 41.4123994,1.9856446 | 415224 | 4585035 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 122 | 1792 | 5.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 93652 | Forn de calç d'en Xic Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-xic-bonic | <p><span lang='CA'><span>- CABANA ET ALII (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana</em> núm. 18 (2017), segona època. Pallejà, desembre de 2017.</span></span></p> | XVII-XIX | Només en resta el perímetre en un alçat desconegut, ja que es troba reblert per terres, pedra i branques. | <p><span lang='CA'><span>Construcció molt simple que està feta a una marge de la muntanya i consta d'una cambra de combustió de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre. Se’n desconeix la profunditat. El mur cilíndric és de pedra refractària practicat en un entrant del marge, avui mig omplert de terra, pedra i branques gairebé fins dalt. Resta visible prop d’un metre de paret. </span></span><span lang='CA'>La paret de contenció exterior que queda orientada a llevant, a la part contraria al talús, és un marge de pedra seca de 4 m en mal estat a sota del qual es poden veure altres murs on sembla ser podien descarregar la calç un cop cuita. Actualment està envaït pels arbusts.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Uns 15 m més avall trobem un segon forn més modern de carbó, tipològicament molt similar.</span></span></p> <p><span lang='CA'>La zona té força pendent i hi ha molts marges de pedra seca, alguns fets amb el rebuig del forn, anomenats 'calcinots' segons consta. Aquests calcinots eren el rebuig de les fornades, quan es provaven de cremar dues vegades, i si no valien per fer calç, es retiraven i eren aprofitats i preuats per fer soleres de quadres o calçades pels voltants. El mateix camí del Forn per on s'hi accedeix n'està ple; quan hi ha pluges fortes queden al descobert.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 398 de la wikipedra)</span></p> | 08157-51 | Camí del Forn | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construit per Joan Molins Parera, el 1894. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span>, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. </span></span><span lang='CA'><span>D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Informació, segons notes de l'estudiós local Carles Millàs (1945-2018), en estudi per part dels Amics del Museu de Pallejà.</span></span></p> | 41.4192621,1.9898913 | 415588 | 4585793 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93654 | Forn de can Duro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-duro | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(<em>2017) </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVII-XIX | Presenta guixades i graffitis. | <p><span lang='CA'>Forn de calç de grans dimensions construït directament a l'estrat calcari d'una zona de Pallejà anomenada els Ermotets, a prop d'una finca o edificació anomenada Cal Duro, ara completament enrunada. Conserva en bon estat la cambra de combustió, una cavitat oberta de 5-6 m de diàmetre per 5-6 m de fondària. Presenta un accés acabat amb un arc rebaixat. Un grup de gent gran del poble el van netejar de vegetació fa uns anys; ara, hi tornen a créixer els esbarzers.</span></p> <p><span lang='CA'>A prop, hi ha l'era, on sembla que hi deixaven refredar la calç abans de carregar-los per endur-se'ls; encara hi ha els terrossos de calç i els 'calcinots'. Sembla que era un tipus de forn 'discontinu' de la finca propera.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 367 de la wikipedra)</span></p> | 08157-53 | Carretera de Fontpineda, a l'altura del bosc dels Ermotets i a prop del barranc. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei </span></span><span lang='CA'><span>a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> | 41.4267922,1.9852385 | 415209 | 4586633 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93655 | Forn Albareda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-1 | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em> </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVIII-XX | Gairebé completament esfondrat. | <p><span><span><span><span><span><span>Estructura parcialment excavada a l'argila natural, de planta circular, limitada a la part frontal per un muret de pedra lligada amb argila de prop de 60 cm d'amplada, amb una porta o boca ben delimitat de 60 cm més d'amplada. Amb un diàmetre màxim de 4,3 m, l'olla es conserva amb una alçada de prop de 150 cm respecte del nivell de circulació, però es creu que ha estat reblerta i deu haver-hi encara uns 150 o 200 cm més de profunditat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part superior dreta, mirant el forn des de la seva entrada, es conserva encara una filada de pedres (corona).</span></span></span></span></span></span></p> | 08157-54 | Camí de les Rovires, a gairebé un1 km des del cementiri nou. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei. A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. </span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4317274,1.9836286 | 415081 | 4587183 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93656 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes-0 | XVII-XIX | Ensulsiat i cobert per la vegetació. | <p>Restes d'un forn de calç de planta circular i diàmetre gran, de prop de 6 m, amb un mur perimetral de prop d'un metre d'amplada que es conserva amb una alçada màxima de 2 m. L'alçat interior permet observar la fàbrica amb carreus lligats amb morter de calç. Zona envoltada de pi blanc.</p> | 08157-55 | Perllongament de la via dels Ametllers de Fonpineda cap a les Planes. | 41.4165270,1.9790235 | 414676 | 4585500 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93657 | Barraca de vinya 1 - 26188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1-26188 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii </em>(2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Gairebé completament enderrocada, només en resta la base. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, que hauria disposat de falsa cúpula, i es troba completament enderrocada. Les parets es conserven a escassos 80 cm d'alçada.</p> | 08157-56 | Camí de darrera el cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat a l'ús de tècniques, com la pedra seca, per fer-les productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4326927,1.9901966 | 415632 | 4587284 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93658 | Barraca de vinya 2 - 9917 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-9917 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | <p><span><span lang='CA'>Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).</span></span></p> | 08157-57 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333079,1.9891879 | 415548 | 4587353 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93659 | Barraca de vinya 3 - 26189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3-26189 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii. (</em>2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ensulsiada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a sud, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Només resta dempeus la meitat de la barraca.</p> | 08157-58 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333324,1.9905787 | 415664 | 4587354 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-58barraca301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93660 | Barraca de vinya 4 - 26006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4-26006 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc del sostre. | <p>Barraca de tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada al sud amb una porta acabada amb llinda plana i una falsa cúpula. Com a tret característic, just per sobre de la llinda de la porta presenta una petita fornícula. El sostre es troba enderrocat.</p> | 08157-59 | Camí de darrera del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4327533,1.9880046 | 415448 | 4587292 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca404.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93661 | Barraca de vinya 5 - 7254 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-5-7254 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Restaurada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular, orientada al sud amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Es troba en bon estat pel fet d'haver estat restaurada. En algun moment se n'ha volgut impedir el pas a l'interior, ja que s'han colocat grans blocs de pedra mirant de tapiar la porta, alguns dels quals s'han apartat.</p> | 08157-60 | Camí de darrera del cementiri, abans d'agafar el trencall que mena a la Roca d'Adroc. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4339033,1.9870375 | 415369 | 4587421 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93663 | Barraca de vinya 6 - 23227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-6-23227 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Petit enderroc. | <p>Construcció del tipus aèria adosada a un marge, de planta circular de 2,5 m de diàmetre i una alçada d'1,5 m a la part central. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana. El mur perimetral fa entre <span lang='CA'>70 i 80 cm de gruix. Construïda amb pedra vermella de sauló abundant a la zona. La porta fa 70 cm d'amplada a la part externa per 50 cm a la interna. Està envoltada per densa vegetació (arítjol, esbarzers, garrigues, aladern, llentiscle...), la qual cosa en dificulta l'accés. Part frontal presidida per dos pins blancs.</span></p> <p><span lang='CA'>Està situada a la zona coneguda dels Tres Turons entre dues línies elèctriques. Tot i que hi ha una pista forestal a prop és de difícil accés, la part posterior orientada a nord està totalment integrada al marge i al terra del bosc, la qual cosa fa difícil la seva localització.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></p> | 08157-61 | Els Tres Turons. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4337185,1.9844216 | 415150 | 4587404 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93664 | Barraca de vinya 7 - 15980 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-7-15980 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular de poc més d'un metre de diàmetre, orientada al sud, tot i que no se'n pot identificar la porta bé, pel fet de trobar-se en un estat d'enderroc complet.</p> | 08157-62 | Camí de les Rovires, passats uns 450 m des del seu inici, davant del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4303317,1.9876778 | 415418 | 4587024 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93665 | Barraca de vinya 8 - 16070 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8-16070 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca de pedra del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb una alçada de 2 m i diàmetre de 2 m. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es pot accedir al seu Interior sense dificultat. Al lateral esquerra presenta un contrafort de 0,5 m d'alçada, de 0,40 m d'ample, i 1 m de llarg. Està orientada a sud, amb una porta acabada amb llinda plana.</span></span></p> | 08157-63 | A tocar del camí de les Rovires, al marge de migdia i a uns 250 metres de la font. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4316248,1.9844840 | 415152 | 4587170 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93666 | Barraca de vinya 9 - 23507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9-23507 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de petites dimensions, planta circular de prop d'1 m de diàmetre i falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana tan petita que cal ajupir-se força per poder entrar-hi. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08157-64 | Encreuament entre el camí de les Rovires i el de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4316189,1.9816508 | 414916 | 4587173 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93667 | Barraca de vinya 10 - 9916 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10-9916 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular de prop de 2,4 m de diàmetre i una alçada de 2,3 m a la part central, amb falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana, de 45 cm d'amplada i una alçada de 135 cm. El sostre és pla a l'exterior. Té un petit mur adossat al lateral dret. El gruix del mur és de 70 cm. Per dins la pedra dels murs és original i deslligada, per fora l'han reomplert de material.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(extret de Miquel Mateo, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></span></p> | 08157-65 | Camí de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4308386,1.9806684 | 414833 | 4587088 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93670 | Barraca de vinya 11 - 15957 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-11-15957 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzer i amb el sostre en mal estat. | <p><span lang='CA'>Barraca de vinya del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb falsa cúpula i orientada a migdia. La porta és acabada amb llinda plana. L'estrada està parcialment tapada per vegetació. Es troba a 20 m d'una pista ample. En mig d'una zona arbustiva densa.</span></p> | 08157-66 | Via Farigola, a la partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4225727,1.9761711 | 414446 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93671 | Barraca de vinya 12 - 19964 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-12-19964 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular i orientada a sud. L'entrada és de forma trapezoïdal, fa 70-80 cm la base del portal i 50 cm a la part superior, acabada amb llinda plana. </span></p> <p><span lang='CA'>Està en bon estat, és molt gran encara que està bruta i amb bosses de plàstics i altres deixalles. La vegetació del voltant es arbustiva, hi ha aladern i sobretot llentiscle.</span></p> | 08157-67 | Via Farigola. Partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4231198,1.9764591 | 414471 | 4586235 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93673 | Barraca de vinya 13 - 19731 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13-19731 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX-XX | <p>Barraca encastada a la toca de planta irregular i que resta amagada sota la roca mateixa, que li fa de sostre.</p> <p>Està orientada al nord-est amb una entrada d'alçat rectangular, acabada amb una llosa plana i de poc gruix, modificada amb ciment. Sembla haver estat aprofitada, si més no, fins al segle passat, ja que encara conserva els galzes de la porta.</p> | 08157-68 | Camí de la pedrera o de la Palma. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4168729,1.9913422 | 415706 | 4585526 | 08157 | Pallejà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml