Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93650 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> | 08157-50 | Passeig de Jaume Balmes, 2 | <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> | 41.4211106,1.9950524 | 416022 | 4585993 | 1862 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93497 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | Rehabilitada l'any 1988. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p> | 08157-11 | Carrer de Lluís Vives, 2 | <p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4216315,1.9934988 | 415893 | 4586052 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93520 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici. | <p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p> | 08157-13 | Disseminats ca n'Amigonet | <p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p> | 41.4304604,1.9937294 | 415924 | 4587033 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93521 | Ca la Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llucia-0 | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un edifici que es troba a la cantonada entre la plaça Major i el carrer de Torres i Bages, amb tres façanes, de les quals la lateral de llevant i la posterior han estat molt modificades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes i actualment la coberta és resolta amb terrat. A la façana principal, que dóna a la plaça Major, es troba un portal acabat amb llinda monolítica i brancals de pedra rogenca. En la llinda es pot llegir la data de 1749 gravada a l’interior d’una cartel·la ovalada amb bordó on també es llegeix el nom de Salvadó Vinyals. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre del portal hi ha una finestra de tipologia contemporània i, a l’alçada de les golfes, una galeria de tres arcs de punt rodó fets amb rajol.</span></span></span></p> | 08157-14 | Plaça Major, 13 | <p><span lang='CA'><span><span>Molt a prop del castell hi ha la plaça Major, on hi havia hagut la taverna del poble. Una de les primeres cases construïdes, juntament amb les de Manuel i Josep Monner i Francesc Bosch, de les quals no ens en resta cap vestigi, va ser Ca la Llúcia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>També se la va conèixer amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. L'edifici actual, molt modificat, va ser fet construir per Salvador Vinyals l'any 1749. El nom del propietari i la data es poden veure gravades a la llinda de la porta, que és la part més antiga que es conserva. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 1974 és la seu de l’Associació dels Amics dels Ocells.</span></span></span></p> | 41.4215752,1.9965084 | 416144 | 4586044 | 1749 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia02_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia03_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia04_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93522 | Cal Tendre o Mas Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tendre-o-mas-piquer | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.</span></span></span></p> <p>- <em>Revista Pal·laliana</em> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | Rehabilitada recentment. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.</span></span></span></p> | 08157-15 | Passatge de Sant Martí, 3. | <p><span lang='CA'><span><span>L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4220800,1.9959352 | 416097 | 4586100 | 1779 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre03b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre08.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93652 | Forn de calç d'en Xic Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-xic-bonic | <p><span lang='CA'><span>- CABANA ET ALII (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana</em> núm. 18 (2017), segona època. Pallejà, desembre de 2017.</span></span></p> | XVII-XIX | Només en resta el perímetre en un alçat desconegut, ja que es troba reblert per terres, pedra i branques. | <p><span lang='CA'><span>Construcció molt simple que està feta a una marge de la muntanya i consta d'una cambra de combustió de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre. Se’n desconeix la profunditat. El mur cilíndric és de pedra refractària practicat en un entrant del marge, avui mig omplert de terra, pedra i branques gairebé fins dalt. Resta visible prop d’un metre de paret. </span></span><span lang='CA'>La paret de contenció exterior que queda orientada a llevant, a la part contraria al talús, és un marge de pedra seca de 4 m en mal estat a sota del qual es poden veure altres murs on sembla ser podien descarregar la calç un cop cuita. Actualment està envaït pels arbusts.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Uns 15 m més avall trobem un segon forn més modern de carbó, tipològicament molt similar.</span></span></p> <p><span lang='CA'>La zona té força pendent i hi ha molts marges de pedra seca, alguns fets amb el rebuig del forn, anomenats 'calcinots' segons consta. Aquests calcinots eren el rebuig de les fornades, quan es provaven de cremar dues vegades, i si no valien per fer calç, es retiraven i eren aprofitats i preuats per fer soleres de quadres o calçades pels voltants. El mateix camí del Forn per on s'hi accedeix n'està ple; quan hi ha pluges fortes queden al descobert.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 398 de la wikipedra)</span></p> | 08157-51 | Camí del Forn | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construit per Joan Molins Parera, el 1894. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span>, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. </span></span><span lang='CA'><span>D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Informació, segons notes de l'estudiós local Carles Millàs (1945-2018), en estudi per part dels Amics del Museu de Pallejà.</span></span></p> | 41.4192621,1.9898913 | 415588 | 4585793 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93654 | Forn de can Duro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-duro | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(<em>2017) </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVII-XIX | Presenta guixades i graffitis. | <p><span lang='CA'>Forn de calç de grans dimensions construït directament a l'estrat calcari d'una zona de Pallejà anomenada els Ermotets, a prop d'una finca o edificació anomenada Cal Duro, ara completament enrunada. Conserva en bon estat la cambra de combustió, una cavitat oberta de 5-6 m de diàmetre per 5-6 m de fondària. Presenta un accés acabat amb un arc rebaixat. Un grup de gent gran del poble el van netejar de vegetació fa uns anys; ara, hi tornen a créixer els esbarzers.</span></p> <p><span lang='CA'>A prop, hi ha l'era, on sembla que hi deixaven refredar la calç abans de carregar-los per endur-se'ls; encara hi ha els terrossos de calç i els 'calcinots'. Sembla que era un tipus de forn 'discontinu' de la finca propera.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 367 de la wikipedra)</span></p> | 08157-53 | Carretera de Fontpineda, a l'altura del bosc dels Ermotets i a prop del barranc. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei </span></span><span lang='CA'><span>a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> | 41.4267922,1.9852385 | 415209 | 4586633 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93656 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes-0 | XVII-XIX | Ensulsiat i cobert per la vegetació. | <p>Restes d'un forn de calç de planta circular i diàmetre gran, de prop de 6 m, amb un mur perimetral de prop d'un metre d'amplada que es conserva amb una alçada màxima de 2 m. L'alçat interior permet observar la fàbrica amb carreus lligats amb morter de calç. Zona envoltada de pi blanc.</p> | 08157-55 | Perllongament de la via dels Ametllers de Fonpineda cap a les Planes. | 41.4165270,1.9790235 | 414676 | 4585500 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 94017 | La Blanqueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blanqueria | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pallejà, p. 150.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 19.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Només en queden tres dels seus murs, amb una alçada de prop de 3 m. | <p>Edifici de planta rectangular de prop de 6 x 4 m orientat est-oest i fet amb murs de maçoneria de pedra rogenca, fragments de maons i morter de calç que han perdut completament l'arrebossat exteriors. Avui hi manca el tancament de migdia i la resta de murs es conserven amb una alçada de prop de 3 m. En l'extrem sud del mur de llevant s'hi observa una reparació d'urgència amb totxos a la part baixa per tal d'evitar el col·lapse d'aquell mur. Pel que fa a l'interior de l'edifici, s'observa un finestró al mur de septentrional, així com també diversos encaixos. En aquest indret encara s'observen alguns arrebossats i enlluïts.</p> | 08157-107 | Can Duran, en la confluència entre el carrer de les Moreres i el passeig de les Masies. | <p>La Blanqueria era una casa situada a la fondalada del vessant sud-oest de la Torroja, no massa lluny de can Duran.</p> <p>L'any 1757, Antònia Morenes de Pallarès la va establir en emfiteusi a Joan Ribas, pagès de Pallejà. D'aquí que la casa i les terres van ser coneguts amb el topònim 'el Clot d'en Ribas'.</p> <p>L'any 1880, la casa, ja mig enrunada, era de Tomàs Ribas, un home de 67 anys, fill de Josep Ribas i natural de Corbera, qui la va vendre a Maria Assumpció Gibert pel preu de 160 pessetes.</p> <p>Les terres ja feia anys que les posseïen els Vidal. L'any 1880, Jaume Vidal Casas va adquirir una peça de terra adjunta a la seva propietat situada al Clot d'en Ribas. Aquell mateix any la revenia a la Torroja pels drets senyorials que aquesta conservava sobre la Blanqueria.</p> <p>(Extret de Massegur, 2003: 150)</p> | 41.4198255,1.9933027 | 415874 | 4585853 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El topònim indica que possiblement es tractés d'una estructura vinculada al tractament de la pell d'animal, una adoberia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93549 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-4 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003).<em> El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 63-66.</span></span></span></p> | XVI | Deixalles en l'entorn immediat | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta gairebé quadrada, de dos cossos, amb planta baixa, primer pis i golfes, façana principal a migdia i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment, presenta un cos adossat a llevant amb una sola planta i dos més a ponent. </span></span></span>Tant les golfes com el cossos laterals semblen ser fruit d'ampliacions posteriors. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Té una bassa, coberts, un pou i un gran hort. Sobre la teulada del cos perpendicular al camí d'accés s'han colocat dos dipòsits que no s'integren en la volumetria del conjunt. <span lang='CA'><span><span>Està envoltat per terres de conreu.</span></span></span></p> | 08157-20 | Camí de les Canteres | <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que aquest mas ja és esmentat d’ençà de l’any 1590, quan Anton Duran va adquirir la peça de la Font, que es trobava al sector on ara hi ha el Noviciat i on hi havia una casa. Si més no, fins l’any 1921, era a mans dels Duran, concretament aquell any d’Antón Duran i Galés.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Fins a principis del segle XXI ha mantingut la seva activitat agrícola.</span></span></span></p> | 41.4200387,1.9924487 | 415803 | 4585877 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93549-20canduran01.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93553 | Carrer Miquel Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-miquel-ricart | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>El Carrer Ricart és un dels carrers més antics del municipi de Pallejà </span></span></span><span lang='CA'><span><span>(Baix Llobregat).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Discorre entre la mateixa façana nord del castell fins a enllaçar amb el carrer de Martí Julià. Encara conserva algunes cases d’interès, com ara cal Llopart i, fins l’any 1987, can Sona Vell.</span></span></span></p> | 08157-24 | Carrer Ricart | <p><span lang='CA'><span><span>El nom ve de la família Ricart, que va ser propietària d’una de les cases que hi havia, can Sona Vell. Apareix documentat per primer en el cadastre de l’any 1821.</span></span></span></p> | 41.4221484,1.9964425 | 416139 | 4586107 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 93556 | Noviciat de les germanes Caputxines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines | XX | En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació. | <p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p> | 08157-27 | Camí del Noviciat | <p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p> | 41.4207828,1.9916696 | 415739 | 4585960 | 1964 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ramon Bayó i Samsó | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93624 | Sala Pal·làdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> | 08157-38 | Nostra Senyora de Loreto, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> | 41.4232224,1.9981323 | 416282 | 4586225 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Carlos Llinàs Carmona | A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93680 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja | XIX - XX | <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> | 08157-74 | Carrer del Sol, 1 | 41.4224923,1.9967966 | 416170 | 4586145 | 1820-2000 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 93683 | Espai Natural de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-rovires | Es reconeix un manteniment continuat. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l’aqüífer del riu Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre aquestes rieres destaca la riera de les Rovires, l’única del terme municipal que gairebé sempre porta aigua i que no està canalitzada en cap dels seus trams. Neix més amunt d’on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo, i desemboca al riu Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'espai forestal que envolta la riera de les Rovires i que ocupa la seva conca, es coneix també com a Bosc de les Rovires. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La presència d’aquest curs d’aigua, permet la coexistència de vàries comunitats vegetals i afavoreix l’existència d’una biodiversitat de fauna important.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Font de les Rovires és un espai visitat i estimat pels pallejanencs i pallejanenques. La seva cascada i el bosc d’alzines que l’envolta, el converteixen en un espai singular i d’alt valor natural per al municipi.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En una superfície relativament reduïda hi conviuen espècies vegetals de ribera, tals com pollancres, falgueres, artítjols o cua de cavall, amb alzines i roures. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fora </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>de l’entorn immediat de la riera, les zones forestals estan dominades per les pinedes de pi blanc, conformant les típiques comunitats vegetals mediterrànies.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-77 | Entorn a la font de les Rovires. | 41.4301871,1.9827652 | 415007 | 4587013 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74les-rovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74lesrovires03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||||
| 93687 | Pintura mural de l'institut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-linstitut | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Els dos trams inferior estan completament decorats amb pintura mural, principalment amb tons blaus, grocs i carbasses. Els motius principals són dos rostres de dones, un a cada tram, envoltats de flors, ocells i papallones.</span></span></span></p> | 08157-81 | Carrer de Nostra Senyora de Montserrat. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L'any 2021 es va dur a terme un mural que cobreix els murs de les escales d'accés a l'Institut de Pallejà. Finançat per l'Ajuntament, va ser realitzat pels alumnes de 3r d'ESO del mateix institut amb l'artista d'art urbà Anna Maga. </span></span></span></span></span></p> | 41.4271100,1.9929923 | 415857 | 4586661 | 2021 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Alumnes de l'Institut i Anna Maga | Art urbà.Es tracta d'una escala de formigó formada per cinc trams de graons que permeten salvar el desnivell existent entre el carrer inferior i l'Institut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93691 | Rellotge de sol del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-castell | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge en arrebossat sobre pedra, rectangular, declinació: 17.64° sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana, la línia de les 12 és vertical, no incorpora línies de declinació ni inscripcions, gnòmon de vareta.</p> <p>Rellotge d'autor, ben conservat.</p> | 08157-84 | Carrer Major | <p>Correspon a una de les darreres restauracions del castell de Pallejà, de l'any 1996.</p> | 41.4216973,1.9968336 | 416171 | 4586057 | 1996 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell02_1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Josep i Jordi Nogués (In-Temperie) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93988 | Camí del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forn | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp.15-17.</span></span></p> | XIX-XX | El camí ha estat objecte d'arranjament de forma recent | <p><span lang='CA'><span>Es tracta del camí, amb un gran desnivell, que du als antics forns de calç, així com també a l’antiga pedrera que va explotar Joan Molins Ribot i la fàbrica que hi va construir l’any 1900 per produir calç. És un trajecte de poc més de quiilòmetre i mig des del barri de les Masies fins al camp de tir de les Pedreres, una passejada ben enriquidora tant a nivell natural com patrimonial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’inici del camí es troba una esplanada adequada per al descans de la població: l’àrea d’estada de la Torroja, a escassos cinc minuts del nucli urbà. Està condicionada amb taules i bancs de fusta i disposa d’espai d’aparcament. En aquest indret hi ha un rètol explicatiu de les aus del terme (Aligot, Puput, Oreneta, Pit-roig, Pardal, Garsa, Cadernera, Gavina, Mussol i Tudó), avui molt malmès a causa de les pintades que s’hi ha realitzat.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El paisatge de la zona és forestal, format per una pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. En molts punts són visibles els marges de pedra seca que recorden l’activitat agrícola que tenia lloc en aquest indret dècades enrere.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A nivell patrimonial l’itinerari permet recórrer la història dels forns de calç des dels inicis, amb petits forns com el de cal Xic Bonic, que es pot visitar agafant un trencall a l’inici del camí, fins al que queda de la fàbrica que Joan Molins va fer construir abans de la coneguda de Quatre Camins (Sant Vicenç dels Horts) i la pedrera que va explotar a principis del segle XX. També es pot observar al capdamunt del camí, la rampa per la qual es transportava el material a baix la fàbrica des de la cantera.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es pot vorejar també el massís de les Planes fins a l’antena i el mirador, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca.</span></span></p> | 08157-98 | Camí del Forn, també camí de les Padreres. | <p><span lang='CA'><span>Per tal d’entendre les estructures que es van veient en el trajecte del camí del forn, cal anar a cercar informació en la figura de Joaquim Molins i Figueres (1886-1976), segon fill de Joan Molins i Parera, fundador i primer president de ciments Molins. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Casat, l’any 1909, amb Anna Ribot Duran, el matrimoni va tenir tres fills, dels quals van sobreviure Joan i Casimir. El fill gran, que va ser alcalde de Pallejà entre 1906 i 1923, explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà a la qual es va afegir posteriorment la de “Les pedreres”. La roca li servia per produir calç, que obtenia en un forn vertical de poca capacitat. L’any 1900 va construir una nova fàbrica de calç, amb un forn que ampliaria l’any 1908. Aquest és l’inici de Ciments Molins, amb una fàbrica les restes de la qual es poden observar avui en dia. Més endavant ampliaria el negoci amb una fàbrica a Vallirana i més tard amb la ja coneguda fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p> </p> | 41.4188761,1.9909957 | 415681 | 4585750 | 1900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L’any 2021 es van dur a terme treballs de millora al camí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93991 | Sistema de cable aeri de Ciments Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-cable-aeri-de-ciments-molins | <p>- POLO, Carme (2004). '<em>Records. Ciments Molins. 75 anys d'Història</em>'. Laia Libros, pp. 22-23.</p> | XX | Es tracta d'estructures en desús, majoritàriament fetes amb ciment i ferro en desús que s'han anat degradant. | <p><span lang='CA'><span>Pilones que queden del cable aeri que Ciments Molins feia servir pel transport de la pedra des de la pedrera del cim de les Planes, a Pallejà, fins a la nova fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Així, prop de la pedrera de les Planes encara s’observa l’edifici on es feia el cribratge i la separació per mides, amb dues grans tremuges que anaven a parar a l’estació de càrrega de les vagonetes. A la part inferior d’aquest edifici es troba la galeria des d’on es carregaven les vagonetes i on s’iniciava el recorregut del cable aeri. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui no en queda res de la maquinària ni del cable a l’interior de la galeria. Sí que resten en canvi gairebé totes les pilones, llevat d’aquelles que hi havia per on avui passa la variant de Vallirana o a la zona més immediata a la fàbrica.</span></span></p> | 08157-101 | La Pedrera - Ciments Molins | <p><span lang='CA'><span>Al voltant de 1928 Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es construeix una gran nau de matèries primeres on s’instal·la un pont grua i quatre sitges sobre les quals es col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</span></span></p> | 41.4128254,1.9879674 | 415419 | 4585081 | 1930s | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-07_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins | Avui l'edifici es troba abandonat i les pilones mimetitzades amb el bosc. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||
| 93993 | Casa dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-molins | XX | Actualment es troba en procés de rehabilitació com a seu del Fundació Ana Ribot. | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a l'Avinguda Prat de la Riba, una de les principals artèries de Pallejà, i façana posterior amb jardí que dóna a l'Avinguda de l'11 de Setembre.</p> <p>Sembla fruir d'una ampliació, ja que consta de l'edifici que dona a l'avinguda de prat de la Riba, de planta baixa noble i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior s'observa un altre cos de planta quadrangular i petit pati central, amb els quatre costat amb teulada a un sol vessant desaiguant al pati. A la posterior, hi ha un cos de tribuna que dóna al jardí posterior.</p> <p>La façana principal esta distribuïda en dos eixos amb un gran portal, un ampli finestral amb reixa de forja a la planta baixa i i un balcó corregut, també amb barana de forja i dues sortides. La façana es troba esgrafiada i presenta un amplia voladís amb biguetes de fusta.</p> | 08157-102 | Avinguda Prat de la Riba, 55 | <p>Es tracta de la casa on va viure Joan Molins Parera (1855-1933), fundador i primer president de Ciment Molins.</p> <p>La va fer construir Josep Munné, empresari de la calç, conegut com el Xic Bonic Cunya de Molins Parera (informació proporcionada per Albert Massegur)</p> | 41.4206444,1.9977452 | 416247 | 4585938 | 1920s | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment s'està rehabilitant com a seu de la Fundació Ana Ribot. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94328 | Xemeneia de la fàbrica tèxtil Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-textil-matas | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica. De la industria a la qual pertanyia encara en resten també algunes naus.</p> | 08157-129 | Carrer del Pla de l'Olivella, 4 | <p>La construcció de la fàbrica tèxtil de l'empresa Matas, S.A. es va iniciar entre els anys 1947-48 i la fàbrica es va posar en funcionament l'any 1951.</p> | 41.4160881,2.0009174 | 416506 | 4585430 | 1948-51 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-12904.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94960 | Escultura 'Torres de les cultures' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-torres-de-les-cultures | XXI | <p>Escultura que presideix la rotonda, ubicada cap a migdia, no centrada. Es composa de dues estructures metàl·liques a manera de torres piramidals que es composen cadascuna de tres formes trapezoïdals lligades a les subjectades pels quatre eixos que conformen la piràmide. A la base, les dues estructures es troben unides per mitjà d'una corda anusada.</p> | 08157-131 | Rotonda situada a la Ronda de Santa Eulàlua amb carrer de Cervantes | 41.4170055,2.0003514 | 416459 | 4585533 | 2007-2011 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | José Antonio Asensio Fernández | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 94961 | Escultura en homenatge a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-la-sardana | XXI | <p>Escultura formada per dues figures esquemàtiques planes tallades en acer corten i representant un home i una dona l'un davant de l'altra amb els braços estesos cap endavant i agafats de la mà. L'escultura es troba sobre una base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-132 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | 41.4216777,1.9969778 | 416184 | 4586055 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 94962 | Escultura 'l'abraçada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-labracada | XXI | <p>Estructura de ferro sobre base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-133 | Carrer de Sant Isidre | 41.4219614,1.9999481 | 416432 | 4586083 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-02-133resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-03-133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Escultura realitzada com a culminació de les obres d’urbanització del Sector Est. Té com a significat l’abraçada a través del gest de posar el braç per darrera de l’espatlla d’una altra persona | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 95038 | Escultura en homenatge als 25 anys de la coral Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-als-25-anys-de-la-coral-pau-casals | XXI | <p>Representació de la imatge de Pau Casals tocant el violoncel en làmines de acer corten pintat i tallat en diversos plans, col·locada al mur de formigó que tanca el parc de la molinada per la part de llevant. Al darrera, a tocar del mur, es troba la cadira, pintada de color gris fosc; al mig i de color gris clar, el personatge; i, al davant, de nou de color gris fosc, el violoncel.</p> | 08157-134 | Carrer de Nostra Senyora de Loreto, a llevant del parc de la Molinada | <p>Encàrrec de l'Ajuntament per tal de commemorar els 25 anys de la coral Pau Casals.</p> | 41.4217582,1.9979896 | 416268 | 4586063 | 2002 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-02134resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-03133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Al costat hi ha la placa commemorativa. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 95039 | Escultura de la vela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-vela | XXI | <p>Escultura de dues peces que juga amb les formes triangular, en ferro, i rectangular, en pedra, que representa la vela d'un vaixell. Es troba sobre una base quadrada de formigó.</p> | 08157-135 | Carrer de la Riera Boter amb la Ronda de Santa Eulàlia. | 41.4266451,1.9982162 | 416294 | 4586605 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-02135resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-03135resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Jordi Torras Jareño | Escultura cedida a l'Ajuntament pel seu autor després d'haver estat presentada en un concurs. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 95040 | Escultura en homenatge a Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-santa-eulalia | XXI | <p>Es tracta d'una gran placa de acer corten amb la part superior representant les quatre barres a diferents nivells i la inferior amb representació calada de la creu de santa Eulàlia.</p> | 08157-136 | Rotonda de l'Avinguda de Prat de la Riba amb ronda de Santa Eulàlia. | 41.4151407,1.9998644 | 416416 | 4585326 | 2011-2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95040-02santa-eulaliaresize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Escultura encarregada a l'arquitecte municipal per l'Ajuntament en homenatge a la patrona del municipi. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94030 | Pintures murals de la capella del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- SARRI, Agnès (1995). <em>Castell de Pallejà. Memòria Històrica.</em> Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Consultable en línia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Restaurades l'any 2002. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pintures murals a la calç sobre morter de calç i sorra, de pintor desconegut, corresponents a l’antiga capella del Castell de Pallejà. Localitzats en els murs est i nord de l’antiga capella, els colors utilitzats van ser obtinguts a base de pigments d’origen mineral: negre, ocre, groc, siena torrat, ombra natural i blanc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de les restes de decoració mural de l’antiga capella del castell, que estava situada sobre l’espai dels cups. Aquest espai ara a la vista, ja que, en el decurs de les obres de rehabilitació efectuades entorn a l’any 2000, es va extreure el sostre que separava els dos nivells per tal de construir una escala d’accés a totes les plantes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mostra interessant de l’art popular de l’època, tipus pictòric que, per ser popular, sovint era substituït sense miraments per altres decoracions posteriors, de manera que cal celebrar que es conservessin en el castell de Pallejà.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur est trobem el fragment més gran en el qual es pot veure, a la part central de la composició, una estructura arquitectònica simple, de significació desconeguda, que emmarca una forma heràldica. S’identifiquen també fragments d’inscripcions difícils d’interpretar i una creu amb base arrodonida que podria correspondre a un element identificador del Viacrucis. A la part baixa de la paret es troba una sanefa ampla a mode d’arrimador, a base de triangles alternats negres i blancs.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur nord es trobem motius similars als descrits en l’est, com ara la creu i la sanefa, així com també s’identifiquen els carreus d’un brancal i la llinda possiblement d’una porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la resta de paraments es van trobar altres restes disperses de decoració que van ser tractades per a la seva preservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-118 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Datades de finals del segle XVII, amb possibles modificacions en el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quan es va dur a terme l’estudi històric del castell, l’any 1995, les pintures es van documentar en molt mal estat de conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 2002 se’n van dur a terme tasques de neteja, estudi, conservació i protecció, en el context de les obres de rehabilitació del castell. Els treballs van ser duts a terme pel Taller – estudi de Conservació i Restauració de Pintures ARCOR. Van ser promogudes per l’Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de la Caixa del Penedès. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4217763,1.9967769 | 416167 | 4586066 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio04.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | Per a la seva restauració es va analitzar el revestiment i es va poder detectar que estava compost per un total de vuit capes de diferents característiques i corresponents a diferents etapes decoratives de l’estança, anteriors a la descrita.Avui es poden observar protegides rere un vidre i al costat es troben plafons explicatius sobre el que s'hi representa i la seva cronologia. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93460 | Castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palleja | <p><em>- Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme </em>(1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 299. </p> <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 19-44.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat durant la segona meitat de la dècada de 1990. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a quatre aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, a migdia, es troba organitzada en quadra eixos d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal, acabat amb un arc adovellat de mig punt amb dovelles de pedra blanca, i coronat per l'escut dels Torrelles. Per sobre, a l'altura de la planta noble, hi ha un rellotge de sol i, per sobre (segon pis), s'observa un matacà.</span></span></span></p> <p>A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen l'actual vestíbul, a banda i banda del qual es troben sengles portals amb arcs conopials. A l'esquerra, s'accedia a la cuina, articulada en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.</p> <p>Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'espai que hauria estat el celler, articulat per tres arcades apuntades o ogivals, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Al pis semisoterrat encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S'accedeix a la planta noble per una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Al capdamunt del primer tram, a mà dreta, s'hauria accedit a l'estudi mentre que al capdamunt del segon tram s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior. D'aquesta capella encara se'n conserven restes de la decoració mural, de finals del segle XVII, que foren netejades, conservades i protegides amb un vidre en el decurs dels treballs de rehabilitació del castell, l'any 2002.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides els anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 08157-1 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser bastit, al segle XVI, sobre el castell medieval del qual només se'n conserva part de la base dels seus murs. Documentat des de l'any 1179, Ramon Martí de Torrelles i Fiveller de Palau, senyor de Pallejà, hi va edificar el castell, l'any 1590. Després va passar al marquesat dels Sentmenat. Cap a la segona meitat del segle XVIII l'edifici va ser convertit en hostal i, al segle següent, durant la Guerra del Francès, del 1809 al 1814, va fer les funcions de caserna militar. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la segona meitat del segle XX els propietaris van cedir-ne una part per a activitats culturals. A partir dels anys setanta es va començar a reivindicar l’ús del castell per al poble i, el mes de novembre de 1983, va ser objecte d’obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1992, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.</span></span></span></p> | 41.4217482,1.9967307 | 416163 | 4586063 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell15.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 95 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||||
| 93682 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1 | X-XX | <p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol> | 08157-76 | Carrer de l'Hospital, 56 | <p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> | 41.4217985,1.9967796 | 416167 | 4586068 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Diversos | La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93990 | Barri de les Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-masies | <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà</em> (2019), núm. 20, setembre de 2019, pp. 10-11.</span></span></p> | XVII-XX | <p><span lang='CA'><span>Zona on es concentren gran part de les masies històriques del municipi, a ponent del nucli urbà, a la falda de les Planes.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Si bé les Masies de les Planes es trobaven escampades arreu del terme, el barri de les Masies es va formar separat del nucli urbà. Amb una vintena de masies aproximadament en origen, el barri es considera que començava a l’altura de l’església parroquial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La gran majoria, llevat de la Torroja, no eren de grans dimensions i es corresponien a masies per a una unitat familiar que podria subsistir de la feina de les seves terres. Totes haurien disposat, doncs, de les estructures necessàries: Celler, coberts, graner, cup i terres.</span></span></p> | 08157-100 | Passeig de les Masies | <p><span lang='CA'><span>Es té notícia documental de masies a Pallejà d’ençà del segle XII.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al capbreu dels anys 1600-1601 es comptabilitzen fins a 19 masies o cases de pagès aïllades, 17 dins de la jurisdicció del senyor del castell i dues de la Torroja. Aquest nombre contrasta amb les nou cases del nucli de Pallejà, llavors concentrat al voltant de la Plaça de Jacint Verdaguer.</span></span></p> | 41.4219932,1.9936437 | 415905 | 4586092 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies02.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 94018 | Tram del Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, p. 20.</p> | Avui no resta cap marge ni altre indici del camí. | <p>En arribar a Pallejà, el camí ral es bifurcava en dos ramals a l'altura de l'actual carrer Vallès i Ribot. Un ramal pujava cap al nucli urbà, mentre que l'altre seguia en direcció nord, aproximadament paral·lel al traçat de l'actual ronda de Santa Eulàlia. A l'interior del poble passava per l'actual passatge de Sant Martí (si més no, al segle XVI).</p> | 08157-108 | Carrer de les Canteres | <p>Apareix esmentat en el cadastre de 1716 com a 'camí reial de Martorell'. Venia de Sant Boi i passava per Sant Vicenç dels Horts en direcció cap a Martorell.</p> | 41.4202739,1.9951219 | 416027 | 4585900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94018-01tramcamiral01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94018-01tramcamiral02.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 94320 | Escut dels Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-torrelles | XVI-XVII | <p>Llosa de pedra de prop de 80 x 72 x 12 cm perfectament allisada i l'escut dels Torrelles esculpit en baix relleu. Consisteix en tres torres, dues juntes l'una al costat de l'altra i a la part inferior una tercera entre les dues de dalt. Les tres es troben a l'interior d'una línia incisa dibuixant la forma d'escut.</p> | 08157-121 | Avinguda de Prat de la Riba, 10 | <p>Sembla que aquest element va ser trobat a la dècada de 1980 en el decurs d'uns rebaixaments de terres efectuats a la plaça del castell.</p> | 41.4217321,1.9967820 | 416167 | 4586060 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles03.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 93625 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-10 | <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Valls, pp. 24-25.</p> | XV | Només en resta la part d'un pilar, esquerdat i malmès per estructures posteriors. | <p><span lang='CA'><span><span>Restes de l’arrencada d’un pont a la llera del costat de Pallejà, feta amb carreus de pedra rogenca lligats amb abundant morter de calç. Molt malmès per la vegetació, presenta una esquerda considerable.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-39 | A la llera del riu Llobregat, a l'altura de l'escola la Garalda i el Molí de l'Argemí. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1461, el senyor del Papiol, Joan Galceran, deixa constància de la idea d’”<em>instal·lar una barca de passatge, afermar una palanca o construir un pont”, </em>obra per la qual pagaria cada any <em>“un morabatí bo alfonsí</em>” al senyor de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que finalment el pont s’acabaria construint passada la guerra civil, l’any 1484 (Massegur, 2007: 24-25).</span></span></span></p> | 41.4288063,1.9999593 | 416442 | 4586843 | 1484 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell042015rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell052015rurals.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93639 | Jaciment romà de ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-ca-lespluga | <p><span lang='CA'><span><span>- CODEX (2003). <em>Informe de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Ca l'Espluga</em>, Arxiu Servei d'Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- PEREIRA, Isabel. <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva en les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Pallejà (Baix Llobregat)</em>. nº reg. 9630 (2 vols.).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- REVILLA, Víctor (2015). <em>Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales.</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- SOLÍAS I ARÍS, Josep; MENÉNDEZ I PABLO, Xavier (1986). “La vil·la romana de ca l’Espluga (Pallejà). Observacions sobre l’estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana”.<em> Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, pp. 330-341.</span></span></span></p> | Una part va ser eliminada l'any 2006 amb motiu de la construcció de la línia de FCG i l'altra es desconeix en gran part. | <p><span lang='CA'><span><span>Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació <em>d'opus signinum. </em>Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb <em>opus signinum</em> i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'<em>opus signigum</em>, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d<em>'opus signinum</em>, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un <em>post quem</em> dels segles IV.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.</span></span></span></p> | 08157-42 | Carrer d'Àngel Guimerà amb carretera de la Magina. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat l’any 1976 per membres del Grup de Recerca de Pallejà. </span></span></span>S'hi han dut a terme les següents intervencions arqueològiques:</p> <p>- Desembre de 2003, sota la direcció de Josefa Huertas (Codex), amb motiu de les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils Catalans.</p> <p><span lang='CA'><span><span>- Agost i setembre de 2006, sota la direcció d'Isabel Pereira (Codex), amb motiu del seguiment de les obres dels FCG.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es va realitzar una intervenció a l'indret, ja que el jaciment quedava afectat pel soterrament de les vies del FGC. Es va realitzar un seguiment arqueològic de l'obertura de les rases, i una excavació en extensió del sector on van aparèixer restes.</span></span></span></p> | 41.4154967,1.9974732 | 416217 | 4585368 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga06.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93645 | Jaciment del turó del Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-bolit | Jaciment no excavat, conegut per fonts orals. | <p>Al capdamunt del turó, en un bosc de pins, durant la segona meitat del segle passat es van recollir materials de cronologia ibèrica i romana, segons les fonts orals. Per aquest motiu l'indret va ser inclòs en la carta arqueològica corresponent.</p> | 08157-46 | Turó uns 200m al nord de can Coll. | <p>El Sr. Albert Massegur, del Museu de Pallejà, informa de la troballa de materials d’època ibèrica i romana, així com la troballa casual d’un enterrament, descobert pels pagesos que cultivaven la zona. </p> <p>Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va localitzar material ceràmic en superfície.</p> | 41.4290890,1.9892255 | 415546 | 4586885 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93645-46turodelbolit01.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 93644 | Jaciment arqueològic de la Torroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja | Possiblement destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-45 | Camí de les Canteres, 20 | 41.4197530,1.9951961 | 416033 | 4585842 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||||
| 93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||||
| 93640 | Camp d'urnes de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-durnes-de-la-bobila-roca | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). <em>Materials del camp d'urnes de la Bòbila Roca de Pallejà. </em>Molins de Rei: Museu Municipal de Molins de Rei. (Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei; 2).</p> <p>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1951). 'Un nuevo campo de urnas en Catalunya: la necrópolis de la Bóbila Roca de Pallejà (Barcelona)'. A: <em>Archivo Español de Arqueologia. </em>1951. XXV. pp. 204-207. fig. 16-18.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Majoritàriament destruït. | <p>Les característiques generals d'aquesta necròpolis permeten parlar-ne com d'un <em>urnenfelder </em>o camp d'urnes, que apareixen, excavades en les argiles quaternàries i sense cap mena de protecció, d'una manera semblant a la típica necròpolis de Can Missert, de Terrassa. Es van trobar a una fondària de prop de 150 cm, cobertes amb llosetes de pedra i amb cendres i ossos cremats a l'interior. A més de quatre urnes senceres recollides, sembla, a partir dels fragments recuperats, que hi hauria pogut haver 12 o 14 urnes més.</p> <p>Les característiques del terreny feien suposar que la necròpolis s'hauria estès a l'altre costat de la carretera, però, per diverses raons, no es va poder excavar. Pell que fa a les urnes, són bicòniques, una llisa i les altres decorades amb acanalats a la primera meitat del vas. Es van adscriure al Bronze Final II.</p> <p>Els perfils de les urnes presenten estretes analogies amb aquesta necròpolis i amb les de la cova del Janet, de Tivissa. Es tracta d'un tipus molt antic, propi del Hallstatt A, en el centre d'Europa, i que aquí hi apareix molt evolucionat i degenerat. Per les dades adduïdes es pot situar aquest camp d'urnes com a pertanyent al grup més antic de Catalunya.</p> | 08157-43 | Carrer de Joan Torroella, entre Pau Claris i el passeig de J.M. Segarra, a llevant. | <p>La necròpolis va ser descoberta l’any 1947 per A. Panyella, llavors director del Museu Etnològic de Barcelona. El propi Panyella va extraure la primera urna, alertat pels propietaris de l'explotació. </p> <p>Posteriorment, Serra Ràfols va recuperar tres urnes més, que van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.</p> <p>Malgrat la importància del jaciment no s’hi va fer mai cap excavació arqueològica i el material trobats, fruit de les extraccions de terres, s’han dispersat i perdut. Algunes gerres han estat dipositades al Museu Municipal de Molins de Rei.</p> | 41.4100333,2.0015730 | 416552 | 4584757 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca03.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tres urnes es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona i la quarta al Museu Municipal de Molins de Rei (vegeu fotografia annexa). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93626 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 | <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Estratigrafia molt alterada. | <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> | 08157-40 | A la zona dels Ermotets. | <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> | 41.4252119,1.9861935 | 415287 | 4586457 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93638 | Cova de can Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Geològicament inestable. | <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> | 08157-41 | Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. | <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> | 41.4278862,1.9790196 | 414691 | 4586762 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93642 | Sepulcres de fossa de Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcres-de-fossa-de-quatre-camins | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). 'Un nou jaciment neolític a Catalunya. Quatre Camins de Sant Vicenç dels Horts - Pallejà (Barcelona)'. <em>Butlletí del Museu de Molins de Rei</em>, núm. 2.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Destruït. | <p>Conjunt de sis sepultures, distribuïts de forma irregular, amb restes humanes i aixovars. Es van trobar a una profunditat d'entre 40 i 50 cm per sota del nivell dels terrenys de cultiu i van ser destruïdes per les màquines en efectuar els rebaixos de terres per a l'ampliació de la indústria Ciments Molins. Mesuraven aproximadament 140 cm de fondària i sembla ser que el fons era de forma esfèrica. També es va poder constatar que, a cada fossa, hi havia una llosa de pissarra tombada que possiblement, en origen, hauria tapat la fossa.</p> <p>El material recuperat consisteix en ceràmiques llises i brunyides, formes carenades i hemisfèriques amb nanses de cinta i de mugró perforades, ganivets de sílex, 8 denes de cal·laïta de forma de barrilet i una pedra d'esmolar. Van ser adscrits al Neolític Mig, Cultura dels sepulcres de fossa.</p> | 08157-44 | Fàbrica de Ciments Molins. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1962, quan s’estaven realitzant les obres d’explanació i de construcció de la línia 3 de producció de ciment pòrtland el Sr Santacana de Molins de Rei, va informar que en l’àrea s'havien descobert, almenys en dos punts, un nombre indeterminat de sepulcres amb restes humanes i materials ceràmics i lítics. Va dipositar, a més, en el museu alguns materials recollits. El senyor Candela de Pallejà va recuperar també d’altres peces de l’indret i les va dipositar, l’any 1977, a l’Ajuntament de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4071365,2.0000912 | 416425 | 4584437 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44quatrecamins.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93642-44qautrecamins01.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els materials recuperats es troben al Museu de Molins de Rei i al Museu Municipal de Pallejà. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93647 | Pedrera del Turó Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig | <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> | Explotada per Cementos Molins. | <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> | 08157-48 | Pedrera del Turó Roig. | <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> | 41.4123994,1.9856446 | 415224 | 4585035 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 122 | 1792 | 5.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml