Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93468 | La Torroja o Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torroja-o-torre-roja | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp.135-153.</span></span></span></p> | XV-XVII | En bon estat, habitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, aquestes darreres ubicades al cos central, més elevat. Conserva elements medievals a l'interior, entre els quals un arc ogival. Els porxos laterals són un afegit posterior La façana, orientada al sud-est presenta cinc eixos d’obertures, tres de corresponents a la façana de l’edifici original i un més per banda, corresponents als cossos amb galeria afegits posteriorment a banda i banda. A ponent encara s’observa una darrer afegitó en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tota la finca, que es troba al capdamunt d’un turó, es troba protegida per un mur de contenció amb contraforts i tanques opaques. La casa s’ubica al vessant de migdia del turó mentre que a tramuntana disposa encara d’una gran extensió de terres.</span></span></span></p> | 08157-3 | Camí de les Pedreres, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà. La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”, que apareix ja documentat al segle XIV. La casa apareix després documentada a mans dels Junyent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, dins l'apartat de col·leccions, es conserven 90 escriptures originals i còpies datades entre 1377 i 1772 sobre la compra o heretat dita la Torre Roja. <em>(Referència: AHCT, Col·leccions, 14-8-1, 'Actes de Joseph March Ibern de la compra de la quadra o heretat dita la Torre Roja' - Informació subministrada per Josep Lluís Llorca-).</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es coneix que l’any 1716 la casa era a a mans d’Antònia de Pallarès i era la segona més gran del poble, amb sis estances i corral a la planta baixa, set estances al primer pis i golfes i ja havia vist reduïda l’extensió de la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La propietat va seguir canviant de mans: Josep Ros, Josep March, Jaume Andarió i Joan Volart.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest darrer, l’any 1832 facilitaria els terrenys per construir el temple parroquial de Santa Eulàlia i, més endavant, la rectoria. L’any 1864 la compraven el matrimoni format per Frederic de Gispert i Maria Assumpció Gibert. En morir aquesta darrera l’any 1883 ja vídua, la finca, que encara tenia unes 38 hectàrees, va passar en usdefruit a les nebodes d’un primer marit, Francesca i Josepa Roldán i, més tard als Villavecchia – Ricart, que la van posseir fins l’any 1980.</span></span></span></p> | 41.4193607,1.9955042 | 416057 | 4585799 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93469 | Ca l'Esquerrà o mas Gem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p> | XIX | Rehabilitada fa pocs anys. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p> | 08157-4 | Camí de les Masies | <p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p> | 41.4203724,1.9936637 | 415905 | 4585912 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93522 | Cal Tendre o Mas Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tendre-o-mas-piquer | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.</span></span></span></p> <p>- <em>Revista Pal·laliana</em> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | Rehabilitada recentment. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.</span></span></span></p> | 08157-15 | Passatge de Sant Martí, 3. | <p><span lang='CA'><span><span>L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4220800,1.9959352 | 416097 | 4586100 | 1779 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre03b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre08.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93546 | Casa Tarruella o cal Pablo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarruella-o-cal-pablo | XIX | Rehabilitada l'any 2004. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran casal de tipus eclèctic, amb entrada principal pel costat de ponent, donant a l’avinguda de Prat de la Riba, amb sengles columnes estriades, extretes del repertori clàssic, amb capitells de volutes imitant l’estil jònic i relleus abarrocats. Per sobre d’aquesta porta s’observa una tribuna, també amb un fris decorat, coronat per un terrat amb baraba de forja. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés. En els dos costats -septentrional i meridional- s’observen sengles terrasses amb balustrada. La de ponent es troba sobre un cos adossat a la torratxa que presideix el conjunt, i la de tramuntana sobre dos pilars. Les baranes que coronen el cos central són florejades en ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'edifici, amb planta baixa i pis, consta de diversos cossos, d'entre els quals destaca la torratxa amb coberta troncocònica, feta d'escates de pissarra. Està envoltat per un gran jardí, modernament convertit en parc públic, on encara subsisteixen alguns dels arbres originals.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a l'interior, tot i que es troba rehabilitada i ha perdut gran part dels detalls originals, conserva, en una de les sales que dona a llevant, el paviment hidràulic, un arrimador i la llar de foc d'origen.</p> | 08157-17 | Avinguda Prat de la Riba, 27 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser feta construir pel doctor Josep Tarruella Monner a finals del segle XIX. S’atribueix al mateix arquitecte que va fer l’edifici de l’actual ajuntament de Pallejà. Al costat de la casa, al sector ara ocupat pel parc, hi havia els <em>Horts de Baix</em>, que es regaven amb l'aigua procedent d'un molí, documentat des del segle XVI, situat a la part alta del poble. Aquest sistema de rec es coneixia com <em>la Molinada, </em>nom que ara rep el parc que envolta l'edifici.</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>Actualment la casa i el parc són de titularitat municipal. El parc es va inaugurar l'any 1998 i la remodelació de la casa es va fer l'any 2004 per a allotjar-hi dependències municipals.</span></span></span></p> | 41.4217703,1.9975631 | 416232 | 4586064 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11_1.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93547 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-15 | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1993), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1993.</span></span></span></p> | XIX | Objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici amb façana a tramuntana, flanquejada per dues torres amb coronament tronco piramidal amb teulada ceràmica de franges blanques i verdes. Per sota, s’observa en totes dues torres, un fris de pedra amb garlandes en relleu. Presenta un cos avançat amb terrassa sobre planta baixa, envoltat amb balustrada. L’ornamentació de la façana és amb elements de tipus clàssic: frontons, columnes amb capitells, garlandes, palmetes, baranes de balustres, etc. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha estat ampliat per la part de migdia. En postals antigues s’observa com darrera d’una de les torres hi havia un molí de vent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior, encara destaquen les baranes i làmpades de ferro forjat, però les darreres rehabilitacions efectuades per tal de donar-li l’ús actual en van desfigurar l’estil original, tret de les golfes, una vidriera i un finestral de la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els seus antics jardins han estat convertits en parc públic.</span></span></span></p> | 08157-18 | Carrer del Sol, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Casa d’estiueig feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. Després va ser propietat de la família Solanes i, des dels inicis dels anys setanta és la seu de l'Ajuntament. </span></span></span></p> | 41.4226092,1.9967936 | 416169 | 4586158 | 1890 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila05.jpg | Física | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93549 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-4 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003).<em> El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 63-66.</span></span></span></p> | XVI | Deixalles en l'entorn immediat | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta gairebé quadrada, de dos cossos, amb planta baixa, primer pis i golfes, façana principal a migdia i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment, presenta un cos adossat a llevant amb una sola planta i dos més a ponent. </span></span></span>Tant les golfes com el cossos laterals semblen ser fruit d'ampliacions posteriors. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Té una bassa, coberts, un pou i un gran hort. Sobre la teulada del cos perpendicular al camí d'accés s'han colocat dos dipòsits que no s'integren en la volumetria del conjunt. <span lang='CA'><span><span>Està envoltat per terres de conreu.</span></span></span></p> | 08157-20 | Camí de les Canteres | <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que aquest mas ja és esmentat d’ençà de l’any 1590, quan Anton Duran va adquirir la peça de la Font, que es trobava al sector on ara hi ha el Noviciat i on hi havia una casa. Si més no, fins l’any 1921, era a mans dels Duran, concretament aquell any d’Antón Duran i Galés.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Fins a principis del segle XXI ha mantingut la seva activitat agrícola.</span></span></span></p> | 41.4200387,1.9924487 | 415803 | 4585877 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93549-20canduran01.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93550 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella-0 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, p. 84.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XIX | La façana que s'observa des del carrer ofereix diversos escrostonats. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran edifici de planta rectangular, amb dues façanes i tres plantes amb grans arcades a tall de galeria en les dues superiors i coberta a doble vessant. Accés porxat en un cos afegit. Orientada a migdia, disposa d’un gran jardí per aquest mateix costat i també pel costat de ponent tancant amb reixa que fa xamfrà entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda de Prat de la Riba. La superfície de la parcel·la depassa el 4.600 m2.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una estança hi ha una interessant decoració ceràmica d'estil modernista. Segons es diu, s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A l’interior hi ha elements decoratius d'interès.</span></span></span></p> | 08157-21 | Carrer de Joan Maragall, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1889, sembla que sobre una masia anterior que havia estat a mans de la família Mitjans. L’any 1894 els germans Olivella, que tenien una botiga d’art i antiguitats al carrer Ferran de Barcelona, hi van fer reformes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1928 Josep Olivella Montaner hi va afegir el pis superior, amb decoració modernista i, l’any següent, en urbanitzar-se l’entorn, es va elevar la paret del pati i s’hi va posar una reixa que, poc després es va treure. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019. Avui és tancat.</span></span></span></p> | 41.4194412,1.9987456 | 416329 | 4585804 | 1889 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella04ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-canolivellainvarquit.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93556 | Noviciat de les germanes Caputxines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines | XX | En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació. | <p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p> | 08157-27 | Camí del Noviciat | <p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p> | 41.4207828,1.9916696 | 415739 | 4585960 | 1964 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ramon Bayó i Samsó | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93557 | Can Bort o Villa Mary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort-o-villa-mary | XX | En procés de degradació. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de concepció original per les nombroses terrasses que s’observen en façana, així com la seva decoració amb rajola combinant els blancs, blaus i grocs. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Concebut amb planta en U amb la façana a llevant, donant a can Frare. Els extrems de la U el conformen dos tribunes construïdes a banda i banda, sobresortint de la façana, que es troba més enretirada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre aquests dos cossos, de dos pisos coronats per terrassa cadascun, es troba l’entrada principal, amb una entrada tancada amb reixa i tres bancs enrajolats amb plafons ceràmics, a manera de rebedor en terrassa o pati. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici disposa de planta baixa i dos pisos, amb una terrassa correguda en façana principal a l’altura del primer pis, que agafa l’espai existent entre els dos cossos avançats. És coronat per un terrat amb el nom de la casa, Villa Mary, escrit en rajoles blaves i blanques a la part central.</span></span></span></p> | 08157-28 | Carrer de Lluís Vives, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Bastida als anys 20 o 30 del segle passat on hi havia hagut la masia de can Bort, la qual havia estat de la família Figueras.</span></span></span></p> | 41.4215062,1.9933792 | 415883 | 4586039 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93591 | Cases d'estiueig del carrer Joan Tarruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-del-carrer-joan-tarruella | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de sis cases exemptes de mides similars situades al costat de ponent del carrer de Joan Tarruella. Totes construïdes en parcel·les rectangulars, amb la façana donant al carrer i un jardí a la part posterior. Totes disposen també d’una entrada amb tanca i reixa i disposen de planta baixa i pis, amb teulada a tres vessants. En tres d’elles es pot llegir també la data de construcció, entre 1927 i 1930 i en el cas del número 51 es pot llegir en una rajola el nom de la casa, “Villa Rosa”.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’única que es desmarca en mides i simetria és la del número 49, construïda en una parcel·la més gran. La casa és més ampla, disposa de golfes i la teulada és a dues aigües, per la qual cosa, a diferència de la resta, no presenta voladís camp caps de biga en façana. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’altra banda, la casa del núm. 53 ha estat la més modificada en el decurs de la centúria.</span></span></span></p> | 08157-31 | Carrer de Joan Tarruella, 49-59 | <p><span lang='CA'><span><span>La dècada de 1920-30 va ser abundant en projectes i construccions. A Pallejà es van començar a construir nombroses cases d’estiueig, sobretot a la zona compresa entre el Passeig de J.M. de Segarra i la Riera Boter, al nord de la vila. És el cas d’algunes de les cases del carrer de Joan Tarruella, concretament els números 49-57.</span></span></span></p> | 41.4247429,1.9952077 | 416040 | 4586396 | 1927-1930 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93592 | Villa La Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-la-cubana | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta rectangular de prop de 150 m2 orientat de nord-oest a sud-est amb la façana a tramuntana amb una entrada amb tanca. Disposa de planta baixa i una teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l’arrencada de la teulada és coronada per una balustrada presidida per una garlanda a la part central a l’interior de la qual es llegeix el nom de la casa. Disposa d’un pati posterior.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es caracteritza per la combinació dels colors rogenc, al mur de la façana principal, i blanc als marcs de les obertures, coronament de la balustrada i façana lateral.</span></span></span></p> | 08157-32 | Carrer del Riu, 16 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda per José Bosch –se’n desconeix l’arquitecte- i, tot just acabada, l’any 1927, la va comprar Juan Baizán Reyes. Originari de Chiclana, havia prosperat a Cuba i allà s’havia casat i tingut fills. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Va ser ell qui va rebatejar la casa amb el nom de “Villa la Cubana”, ja que originàriament al coronament de la façana s’hi havien inscrit les lletres J.B. (José Bosch). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Inicialment la casa es trobava voltada de terres en una extensió d’uns 600 m2 fins que Juan Baizán les va dividir entre els fills i aquests hi van anar construint. D’altra banda, en obrir-se el carrer Loreto, se’n va expropiar una altra part. De Juan Baizán, la casa va passar a Esteban Baizan, l’any 1960.</span></span></span></p> | 41.4223726,1.9980241 | 416272 | 4586130 | 1927 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93597 | Cases Molins de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> | 08157-35 | Plaça de Parera i Figueras | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> | 41.4266315,1.9936617 | 415913 | 4586607 | 1969 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93623 | Molí de can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> | XVI | L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites | <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> | 08157-37 | Camí dels Masets | <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> | 41.4227150,1.9913843 | 415717 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93624 | Sala Pal·làdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> | 08157-38 | Nostra Senyora de Loreto, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> | 41.4232224,1.9981323 | 416282 | 4586225 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Carlos Llinàs Carmona | A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 93644 | Jaciment arqueològic de la Torroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja | Possiblement destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-45 | Camí de les Canteres, 20 | 41.4197530,1.9951961 | 416033 | 4585842 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 93647 | Pedrera del Turó Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig | <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> | Explotada per Cementos Molins. | <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> | 08157-48 | Pedrera del Turó Roig. | <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> | 41.4123994,1.9856446 | 415224 | 4585035 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 122 | 1792 | 5.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93650 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> | 08157-50 | Passeig de Jaume Balmes, 2 | <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> | 41.4211106,1.9950524 | 416022 | 4585993 | 1862 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93680 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja | XIX - XX | <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> | 08157-74 | Carrer del Sol, 1 | 41.4224923,1.9967966 | 416170 | 4586145 | 1820-2000 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 94001 | Les Torres de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-sant-roc | XX | <p>Dues cases unifamiliars de planta gairebé quadrada d'entre 100 i 150 m2 en una parcel·la de planta trapezoïdal de prop de 1.480 m2. Totes dues tenen façana principal a migdia i posterior donant al passatge Josep Maria de Segarra. L'accés, però, es fa per la façana posterior, on comparteixen un sol portal amb reixa i petita teulada a doble vessant.</p> <p>La de ponent disposa de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana, en planta baixa s'obren dos finestrals que flanquegen la porta principal per sobre de la qual hi ha un balcó corregut, centrat respecte de la porta.</p> <p>La de llevant disposa de planta baixa, noble i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que té les obertures simètriques distribuïdes en tres eixos amb un balcó sobre la porta principal.</p> <p>Les dues cases compten amb un cos afegit a ponent i una terrassa a tramuntana a l'altura de la planta noble, que està construïda sobre quatre pilars que creen una porxada d'accés.</p> | 08157-104 | Passatge de Josep Maria de Segarra, 25 | <p><span lang='CA'><span>Es tracta de dues cases que havia fet construir Roc Grau Riera, mestre i autor de diversos llibres per als seus alumnes. Les cases van ser heretades per les seves filles, Rosina i Conxita, també mestres. Elles, però, van viure a Barcelona, on hi tenien l’escola. Van llegar en vida les cases a uns cosins, parents de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En aquest indret es diu que s’hi va col·locar el primer pal d’electricitat de Pallejà.</span></span></p> | 41.4231912,1.9924921 | 415811 | 4586227 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc05.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 94019 | Barraques de camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-camp | XX | Totes són o han estat objecte de manteniment. | <p>Tipus de barraca aïllada de planta rectangular i diferents mides, característiques per disposar d'una teulada corba. Aquest fet fa pensar que es tractés de l'obra d'un mateix paleta. Se'n coneixen quatre, de les quals, la més gran i més coneguda és la que es troba al pati de l'escola la Garalda, que li han posat el nom de la Garaldeta. Tanmateix, molt a prop, també es coneix la barraca del camp del Mallorquinet, nom amb el qual es coneixia el seu propietari, que venia de Mallorca. Una tercera es troba en el conegut camp d'Anton Duran i una quarta propera a la del camp del Mallorquinet.</p> <p>Amb el temps han anat variant la fesomia, ja que en algun cas s'hi han adossat altres estructures o bé s'han pintat o encalcinat.</p> <p>(Informació proporcionada per Jordi Boladeras).</p> | 08157-109 | Carrer Riera Boter, 12 (l'adreça correspon a la barraca més coneguda, la que es troba al pati de l'escola La Garalda) | <p>A finals del segle XIX i principis del XX una sèrie de nous propietaris que amb el temps i el treball van anar adquirint poder adquisitiu, van comprar terres o petites parcel·les. És en aquest context que cal situar aquestes barraques.</p> | 41.4271805,1.9970460 | 416197 | 4586665 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 94319 | Cal Tieso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tieso | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, Pallejà, p. 95.</p> | XX | Acabada de rehabilitar (2023). | <p>Edifici a quatre vents, situat a l'extrem de llevant d'una parcel·la delimitada pel carrer Roger de Llúria al sud, un torrent a l'oest, el carrer de Casanovas Ferrer a l'est i el de la Fontcoberta al nord.</p> <p>De planta rectangular de prop de 10 x 9 m i façana principal a llevant, encabeix planta baixa i primer pis, amb teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana, en un moment posterior al de la seva construcció, es va afegir a la part superior un acabat semicircular a la part central i amb merlets ceràmics a la resta de la façana, que va ser arrebossada i acabada a la part central amb un escut de guix on hi hauria hagut algun tipus de lletra o la data de la refacció.</p> <p>Amb la rehabilitació de la casa, acabada l'any 2023, es van repicar totes les parets deixant la fàbrica, de maçoneria de pedra rogenca i morter de calç a la vista, i va desaparèixer l'escut esmentat. Les obertures no segueixen avui cap simetria. La parcel·la va ser delimitada amb gabions.</p> | 08157-120 | Carrer Roger de Llúria núm. 9 (B) | <p>Segons l'Albert Massegur, el renom de Tiesso ve d'antic, ja que es documenta un tal Josep Tiesso l'any 1820.</p> | 41.4225446,1.9929484 | 415848 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 94320 | Escut dels Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-torrelles | XVI-XVII | <p>Llosa de pedra de prop de 80 x 72 x 12 cm perfectament allisada i l'escut dels Torrelles esculpit en baix relleu. Consisteix en tres torres, dues juntes l'una al costat de l'altra i a la part inferior una tercera entre les dues de dalt. Les tres es troben a l'interior d'una línia incisa dibuixant la forma d'escut.</p> | 08157-121 | Avinguda de Prat de la Riba, 10 | <p>Sembla que aquest element va ser trobat a la dècada de 1980 en el decurs d'uns rebaixaments de terres efectuats a la plaça del castell.</p> | 41.4217321,1.9967820 | 416167 | 4586060 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles03.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 94322 | Cal Parrosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parroses | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà.</p> | XX | Va ser objecte de reforma a finals del segle XX. | <p>Edifici a quatre vents de planta rectangular de prop de 15 x 10 m amb la façana principal orientada a migdia, situada a l'extrem sud d'una parcel·la enjardinada de prop de 2.500 m2.</p> <p>Disposa de planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant, amb pendents diferents, el carener paral·lel la façana principal i rematada a migdia per una balustrada de tres trams. La façana principal està distribuïda en tres eixos d'obertures. Les de la planta inferior són acabades amb un arc rebaixat; les de la planta noble són rectangulars i disposen de balcó i les del segon pis són obertures rectangulars simples, totes amb un marc en relleu de color blanc que ressalta sobre el rosat de la resta de la façana.</p> <p>Pel que fa a la resta de façanes, les obertures, de dimensions menors, no segueixen cap simetria.</p> | 08157-123 | Carrer Vallès i Ribot, 7 | <p>Casa dels Duran, que després van ser Parrosés i encara més tard, Ribot. L'any 1830 s'hi documenta un Joan Duran, dit el Parrosés. (Massegur, 2014: 88)</p> | 41.4212476,1.9987312 | 416330 | 4586005 | Primeres dècades del segle | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 94324 | Villa Gloria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargassada de prop de 15 x 6 m, amb orientació est-oest, façana principal a llevant i en una parcel·la de prop de 800 m2. Pel costat de migdia, la casa dóna al carrer del Mestre Falla, mentre que a llevant dóna al carrer d'Àngel Guimerà.</p> <p>Disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Es caracteritza per ser pintada tota de color blanc llevat dels motius decoratius, de garlandes coronant les obertures, frisos entre plantes, respiradors i motiu decoratiu central amb el nom de la casa, que es troben pintats de color grana. Presenta un afegitó posterior als costats nord i oest.</p> <p>Les obertures segueixen una certa simetria, disposades en dos eixos a la façana principal i cinc a la lateral que dóna al carrer Mestre Falla. Disposa també d'un cos avançat amb balustrada a la façana principal que en planta baixa dóna accés a la casa i a la part superior crea una terrassa.</p> | 08157-125 | Carrer Àngel Guimerà, 1 | <p>No hi ha referències publicades d'aquesta casa.</p> | 41.4161494,1.9972110 | 416196 | 4585441 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria03.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 94327 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-10 | <p>MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà</em>, p. 91.</p> | XIX | En procés - aturat- de rehabilitació. | <p>Masia de planta basilical de prop de 14 x 10 m i façana principal a migdia i lateral a l'Avinguda de la Generalitat. Encabeix planta baixa, primer pis i golfes al cos central. L'accés principal es fa per la planta baixa de la façana de migdia, a la qual s'accedeix des d'un jardí i passant per una porxada afegida amb balustrada que dota al primer pis d'una terrassa.</p> <p>També s'hi pot accedir per l'Avinguda de la Generalitat, per un portal situat al costat dret de la façana. En aquest costat, al nivell de la planta noble s'observen dues obertures que dónen a un balcó corregut en tota la façana, amb detalls de forja. Per sobre de les dues obertures s'observen quatre respiradors circulars decorats amb motiu d'estrella de 8 puntes. Tanmateix, a primer cop d'ull, gran part de les obertures semblen haver estat modificades respecte de la construcció original.</p> <p>Pel que fa al cos central, a nivell de golfes, presenta a migdia quatre finestres acabades amb arc de mig punt que potser, avui, i juntament amb el balcó corregut de ponent, són els trets visibles més característics de l'edifici.</p> <p>A la façana de ponent, en planta baixa i entre la porta i els dos finestrals que hi ha, s'observa una rajola triangular on s'hi llegeix, incisa, la data de 1879, per sota de les inicials J.R.</p> | 08157-128 | Avinguda de la Generalitat, 174 | <p>Casa pairal dels Roca de la Bòbila. Joan Roca Salas i Teresa Monné Casanovas, originaris d'Esplugues de Llobregat, s'hi van establir el darrer quart del segle XIX.</p> | 41.4272122,1.9960604 | 416114 | 4586669 | 1879 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca06.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 94328 | Xemeneia de la fàbrica tèxtil Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-textil-matas | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica. De la industria a la qual pertanyia encara en resten també algunes naus.</p> | 08157-129 | Carrer del Pla de l'Olivella, 4 | <p>La construcció de la fàbrica tèxtil de l'empresa Matas, S.A. es va iniciar entre els anys 1947-48 i la fàbrica es va posar en funcionament l'any 1951.</p> | 41.4160881,2.0009174 | 416506 | 4585430 | 1948-51 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-12904.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93470 | Can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 111-118.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><em>- Pal·laliana</em>, Butlletí del Museu de Pallejà (1994), núm. 4, 2a època. Pallejà.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em><span lang='CA'><span><span>Butlletí del Museu de Pallejà</span></span></span> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | Ha caigut la teulada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de dimensions reduïdes i planta rectangular, de tres cossos o crugies amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al sud-oest i altres dependències a migdia que resten tancades per un mur baix amb accés des de ponent. Té un cos afegit pel costat de ponent i, a la part posterior, es troba també afegit un cos que correspon a un cup de vi. Està feta amb pedra rogenca, que s’observa en gairebé totes les obertures. A les façanes principal i posterior encara es conserva, tot i que en molt mal estat, les restes dels esgrafiats que simulen un carreuat, visible en les cantonades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana presenta tres eixos d’obertures, tot i que alterats per les obres efectuades en els dos darrers segles. Presenta portal adovellat i, per sobre, finestra amb ampit lleugerament sortit, motllures simples als brancals i llinda monolítica amb la data de 1678 gravada a l’interior d’una cartel·la sota l’anagrama de IHS. A la façana posterior, la finestra central de la planta noble també és decorada amb un arquet conopial. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es troba en estat completament ruïnós i li ha caigut la teulada, que encara hi era a les darreres fotos que s’observen a la xarxa, de l’any 2009.</span></span></span></p> | 08157-5 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que el 1600 pertanyia a Antic Coll, pagès que també es troba entre els caps de casa de l’any 1595. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb anterioritat se l’havia coneguda com a Mas Crespí. Posteriorment, va passar a mans de la família Monner i després als Salabert (el 1731 era propietat de Joan Salabert i Monner). L’any 1913, els hereus van vendre totes les propietats al senyor Isidre Tarruella i Monner i, l’any 1942 va ser comprada per la família Riera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>(Massegur, 2003)</span></span></span></p> | 41.4241918,1.9885442 | 415482 | 4586342 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-018726101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93491 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-9 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 107-110.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVII | Rehabilitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia dalt d’un turó amb terres de conreu al voltant. És de planta rectangular amb tres cossos o crugies, façana a migdia i coberta de teula àrab a un sol vessant. S’observen diversos afegitons a la façana de ponent així com també disposa, al costat de llevant, d’un altre cos separat de la casa principal.</span></span></span></p> | 08157-6 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>La nissaga dels Sala està documentada a Pallejà des de finals del segle XVII (<em>Miachaeli Sala</em>). El 1692 la va obtenir Miquel Sala per l’establiment que li va fer Pere Albareda, per la qual pagava de cens 3 lliures. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'aquell segle deu ser la construcció original de la masia, tot i que ha patit nombroses modificacions durant els segles següents i també en època contemporània. Des d’aleshores i al llarg del temps, trobem documentació sobre censos, compres de terres, una concessió del marquès de Sentmenat d’obtenció d’aigua del rec del molí per regar, contribucions i padrons d’habitants... en tots ells la propietat és a mans dels Sala. Avui encara hi resideixen i conreen les terres del voltant.</span></span></span></p> | 41.4246525,1.9918715 | 415761 | 4586389 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala02.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93497 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | Rehabilitada l'any 1988. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p> | 08157-11 | Carrer de Lluís Vives, 2 | <p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4216315,1.9934988 | 415893 | 4586052 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93520 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici. | <p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p> | 08157-13 | Disseminats ca n'Amigonet | <p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p> | 41.4304604,1.9937294 | 415924 | 4587033 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93521 | Ca la Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llucia-0 | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un edifici que es troba a la cantonada entre la plaça Major i el carrer de Torres i Bages, amb tres façanes, de les quals la lateral de llevant i la posterior han estat molt modificades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes i actualment la coberta és resolta amb terrat. A la façana principal, que dóna a la plaça Major, es troba un portal acabat amb llinda monolítica i brancals de pedra rogenca. En la llinda es pot llegir la data de 1749 gravada a l’interior d’una cartel·la ovalada amb bordó on també es llegeix el nom de Salvadó Vinyals. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre del portal hi ha una finestra de tipologia contemporània i, a l’alçada de les golfes, una galeria de tres arcs de punt rodó fets amb rajol.</span></span></span></p> | 08157-14 | Plaça Major, 13 | <p><span lang='CA'><span><span>Molt a prop del castell hi ha la plaça Major, on hi havia hagut la taverna del poble. Una de les primeres cases construïdes, juntament amb les de Manuel i Josep Monner i Francesc Bosch, de les quals no ens en resta cap vestigi, va ser Ca la Llúcia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>També se la va conèixer amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. L'edifici actual, molt modificat, va ser fet construir per Salvador Vinyals l'any 1749. El nom del propietari i la data es poden veure gravades a la llinda de la porta, que és la part més antiga que es conserva. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 1974 és la seu de l’Associació dels Amics dels Ocells.</span></span></span></p> | 41.4215752,1.9965084 | 416144 | 4586044 | 1749 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia02_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia03_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia04_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93553 | Carrer Miquel Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-miquel-ricart | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>El Carrer Ricart és un dels carrers més antics del municipi de Pallejà </span></span></span><span lang='CA'><span><span>(Baix Llobregat).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Discorre entre la mateixa façana nord del castell fins a enllaçar amb el carrer de Martí Julià. Encara conserva algunes cases d’interès, com ara cal Llopart i, fins l’any 1987, can Sona Vell.</span></span></span></p> | 08157-24 | Carrer Ricart | <p><span lang='CA'><span><span>El nom ve de la família Ricart, que va ser propietària d’una de les cases que hi havia, can Sona Vell. Apareix documentat per primer en el cadastre de l’any 1821.</span></span></span></p> | 41.4221484,1.9964425 | 416139 | 4586107 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93625 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-10 | <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Valls, pp. 24-25.</p> | XV | Només en resta la part d'un pilar, esquerdat i malmès per estructures posteriors. | <p><span lang='CA'><span><span>Restes de l’arrencada d’un pont a la llera del costat de Pallejà, feta amb carreus de pedra rogenca lligats amb abundant morter de calç. Molt malmès per la vegetació, presenta una esquerda considerable.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-39 | A la llera del riu Llobregat, a l'altura de l'escola la Garalda i el Molí de l'Argemí. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1461, el senyor del Papiol, Joan Galceran, deixa constància de la idea d’”<em>instal·lar una barca de passatge, afermar una palanca o construir un pont”, </em>obra per la qual pagaria cada any <em>“un morabatí bo alfonsí</em>” al senyor de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que finalment el pont s’acabaria construint passada la guerra civil, l’any 1484 (Massegur, 2007: 24-25).</span></span></span></p> | 41.4288063,1.9999593 | 416442 | 4586843 | 1484 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell042015rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93625-39pontvell052015rurals.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93626 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 | <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Estratigrafia molt alterada. | <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> | 08157-40 | A la zona dels Ermotets. | <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> | 41.4252119,1.9861935 | 415287 | 4586457 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93638 | Cova de can Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Geològicament inestable. | <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> | 08157-41 | Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. | <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> | 41.4278862,1.9790196 | 414691 | 4586762 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.