Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93977 | Rellotge de Sol de Pere Juárez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-pere-juarez | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XXI | <p>Rellotge equatorial de ferro amb arc perimetral a un metre, i nombres buidats amb tècnica làser i acabats antioxidants. Les hores s'indiquen per la llum que passa per la cinta de nombres perforats. D'aquesta manera, les hores es poden anar llegint sobre la placa de ferro inferior.</p> | 08157-87 | Via Cardenal Vidal i Barraquer, 23 | 41.4175585,1.9624309 | 413291 | 4585631 | 2014 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Pere Juárez | Es tracta d'un homenatge de l'autor al seu pare. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 94003 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-1 | XIX | No ha tingut continuïtat ja que no és massa conegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Com en gran part dels goigs, d'aquest se'n desconeix l'origen, el creador de la lletra i la música, però com quasi bé tots va ser editat per impremta durant les primeres dècades del segle XX. En aquest cas, l'any 1820, en la impremta de Manuel Tegero, a la plaça de l'Oli de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Diu així:</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GOIGS EN ALABANSA DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR EN LA MONTAÑA DEL TABOR, QUE SE VENERA EN LA CAPELLA DE ANTIQUISIMA CASA DE MOMMANY DE SOBREROCA LO DIA 6. DE AGOST. Any 1820.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O bon Deu, ò bon Senyor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ò Deu de suma bondat:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre veneràt</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pera reparar al mon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>bayxareu del mes alt cel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>y los enganys de Luzbel</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>desterrats ja del tot son:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vos sou la arca que á Dagon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>infernal causa horror.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Vos sou la forta defensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la casa de Mommany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preservaula de tot dany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>com tambe de tota ofensa:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>puix vostre zel no comensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esser de ella defensor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es obra de vostre amor</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aver al mon rescatát:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre venerát</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-105 | Via Maria s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els goigs són cançons populars o versos de caire religiós, adreçats als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan se'n dota a totes les esglésies i capelles. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4241784,1.9742802 | 414290 | 4586354 | 1820 | 08157 | Pallejà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94003-transfiguracio-sobreroca0_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93676 | Barraca de vinya 15 - 15913 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-15-15913 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important de la coberta i de part del mur. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular i gairebé 2 m de diàmetre, orientada a l'est amb la porta acabada amb llinda plana. Ha perdut tota la coberta.</p> | 08157-70 | Extrem sud de la via dels Ametllers de Fontpineda. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4172992,1.9762269 | 414444 | 4585589 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93670 | Barraca de vinya 11 - 15957 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-11-15957 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzer i amb el sostre en mal estat. | <p><span lang='CA'>Barraca de vinya del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb falsa cúpula i orientada a migdia. La porta és acabada amb llinda plana. L'estrada està parcialment tapada per vegetació. Es troba a 20 m d'una pista ample. En mig d'una zona arbustiva densa.</span></p> | 08157-66 | Via Farigola, a la partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4225727,1.9761711 | 414446 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93671 | Barraca de vinya 12 - 19964 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-12-19964 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular i orientada a sud. L'entrada és de forma trapezoïdal, fa 70-80 cm la base del portal i 50 cm a la part superior, acabada amb llinda plana. </span></p> <p><span lang='CA'>Està en bon estat, és molt gran encara que està bruta i amb bosses de plàstics i altres deixalles. La vegetació del voltant es arbustiva, hi ha aladern i sobretot llentiscle.</span></p> | 08157-67 | Via Farigola. Partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4231198,1.9764591 | 414471 | 4586235 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93656 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes-0 | XVII-XIX | Ensulsiat i cobert per la vegetació. | <p>Restes d'un forn de calç de planta circular i diàmetre gran, de prop de 6 m, amb un mur perimetral de prop d'un metre d'amplada que es conserva amb una alçada màxima de 2 m. L'alçat interior permet observar la fàbrica amb carreus lligats amb morter de calç. Zona envoltada de pi blanc.</p> | 08157-55 | Perllongament de la via dels Ametllers de Fonpineda cap a les Planes. | 41.4165270,1.9790235 | 414676 | 4585500 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93656-55fornplanes03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93638 | Cova de can Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Geològicament inestable. | <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p> | 08157-41 | Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors. | <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p> | 41.4278862,1.9790196 | 414691 | 4586762 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93667 | Barraca de vinya 10 - 9916 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10-9916 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular de prop de 2,4 m de diàmetre i una alçada de 2,3 m a la part central, amb falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana, de 45 cm d'amplada i una alçada de 135 cm. El sostre és pla a l'exterior. Té un petit mur adossat al lateral dret. El gruix del mur és de 70 cm. Per dins la pedra dels murs és original i deslligada, per fora l'han reomplert de material.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(extret de Miquel Mateo, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></span></p> | 08157-65 | Camí de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4308386,1.9806684 | 414833 | 4587088 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 94026 | Forn de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-rovires | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004) <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017) núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Es troba gairebé completament emmascarat entre llentiscle, restant parcialment visible part de l'olla. | 08157-116 | Corriol que des del camí de les Rovires mena als Tres Turons, a mig camí i al costat de ponent. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construït per Joan Molins Parera, el 1894. </p> <p>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</p> <p>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic.</p> <p>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</p> <p>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</p> <p>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</p> | 41.4330547,1.9808073 | 414847 | 4587333 | 1890s | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 94025 | Forn Albareda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-2 | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Parcialment enderrocat i malmès. | <p>Es conserva tot el perímetre de l'olla o cubella amb una alçada de prop de 2 m i un diàmetre de 4,6 m en el punt d'amplada màxima, amb part encara a la vista de la primera filada de la corona de pedra, de mida mitjana. Pels voltants s'observen encara fragments de guix. S'observen diferents orificis que han donat peu a petites ensulsiades.</p> | 08157-115 | Camí de les Rovires cap als Tres Turons, a l'altura del Puig de l'Àliga, prop de la barraca 19. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei.</p> <p>A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</p> | 41.4329622,1.9809786 | 414862 | 4587323 | 1890s? | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 94321 | Pedrera Muschelkalk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-muschelkalk | <p>- ESPÍNOLA CAZORLA, Roberto (2020). <em>Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.</em> Edicions del Llobregat, p. 115.</p> | <p>Es tracta d'una pedrera abandonada de la qual s'extreia roca calcària per triturar-la i fer-la servir com a material de construcció, la calç, per part de la fàbrica Molins. Actualment, encara s'hi pot trobar maquinària i construccions que posen de manifest el record d'aquella època, com el sistema de cable aeri de Ciments Molins. Des de la pedrera, el material era traslladat a dita fàbrica, situada ja al terme de Sant Vicenç dels Horts, per mitjà d'un cable aeri.</p> <p>Ara és també l'hàbitat de diverses espècies d'animal, d'entre els quals destaca la Merla blava (<em>Monticola solitarius</em>), que es pot observar (amb relativa facilitat) durant tot l'any.</p> | 08157-122 | Camí del Forn o de les Pedreres, a prop d'1,2 km del seu inici, al barri de les Masies. | <p>El seu origen va ser el subministrament de matèries primeres a la fàbrica propera de Cementos Molins. Al voltant de 1928, Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat.</p> <p>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es va construir una gran nau de matèries primeres on s’instal·là un pont grua i quatre sitges sobre les quals es va col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</p> | 41.4146689,1.9818369 | 414910 | 4585291 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-123pedrera02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-124pedrera03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 93666 | Barraca de vinya 9 - 23507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9-23507 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de petites dimensions, planta circular de prop d'1 m de diàmetre i falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana tan petita que cal ajupir-se força per poder entrar-hi. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08157-64 | Encreuament entre el camí de les Rovires i el de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4316189,1.9816508 | 414916 | 4587173 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 94024 | Barraca de vinya 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-19-0 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010) <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX | Només se'n conserven entre 60 i 80 cm d'alçada, que s'intueix entre la pedra del seu enderroc. | <p>Barraca aèria aïllada orientada al sud, de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre, amb la falsa cúpula enderrocada a l'interior. De la porta només en resta l'amplada, de prop de 60 cm i els murs en aquest punt fan 60 cm. Es troba envoltada del seu propi enderroc en una zona molt boscosa.</p> <p> </p> | 08157-114 | Pista de terra entre el camí de les Rovires i els Tres Turons. | <p>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</p> | 41.4332828,1.9822180 | 414966 | 4587357 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93979 | Font de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-rovires | XX | En manteniment constant. | <p>La Font de les Rovires es localitza en l'espai natural de les Rovires, ben adequat i arranjat per a l'esbarjo de pallejanencs i pallejanenques. Es troba al costat d'un salt d'aigua que queda al seu damunt, un pont de fusta que salva la riera de les Rovires i una taula de fusta amb bancs, tot perfectament endreçat i arranjat amb escales i baranes de fusta.<br /> <br /> La font queda arrambada al marge, per sota dels graons que pugen al salt. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada per on raja l'aigua mitjançant un broc de ferro i cau a una pica quadrada d'obra arrebossada que descansa directament al terra. Al costat esquerre hi trobem un rètol de l'Ajuntament en acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la.<br /> <br /> Per arribar-hi, cal seguir escassos 100 m pel camí cimentat passat can Coll, fins que aquest s'acaba. En aquest punt cal continuar a mà dreta per la pista forestal de terra. Al cap de només 40 m es troba la font del Carinyo que cal deixar enrere i continuar per l'ampla i planera pista de terra rogenca en direcció nord-oest durant mig quilòmetre més. Un cop aquí, hi ha indicadors que ens assenyalen la font, cal trencar a mà dreta i baixar per un corriol d'acusada pendent i molt erosionat pel pas de les aigües que mena, 75 m més avall, a l'indret de la Font de les Rovires.</p> | 08157-89 | Camí de les Rovires, passat cal Coll. | 41.4299742,1.9824963 | 414985 | 4586989 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 93683 | Espai Natural de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-rovires | Es reconeix un manteniment continuat. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l’aqüífer del riu Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre aquestes rieres destaca la riera de les Rovires, l’única del terme municipal que gairebé sempre porta aigua i que no està canalitzada en cap dels seus trams. Neix més amunt d’on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo, i desemboca al riu Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'espai forestal que envolta la riera de les Rovires i que ocupa la seva conca, es coneix també com a Bosc de les Rovires. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La presència d’aquest curs d’aigua, permet la coexistència de vàries comunitats vegetals i afavoreix l’existència d’una biodiversitat de fauna important.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Font de les Rovires és un espai visitat i estimat pels pallejanencs i pallejanenques. La seva cascada i el bosc d’alzines que l’envolta, el converteixen en un espai singular i d’alt valor natural per al municipi.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En una superfície relativament reduïda hi conviuen espècies vegetals de ribera, tals com pollancres, falgueres, artítjols o cua de cavall, amb alzines i roures. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fora </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>de l’entorn immediat de la riera, les zones forestals estan dominades per les pinedes de pi blanc, conformant les típiques comunitats vegetals mediterrànies.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-77 | Entorn a la font de les Rovires. | 41.4301871,1.9827652 | 415007 | 4587013 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74les-rovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74lesrovires03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 93655 | Forn Albareda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-1 | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em> </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVIII-XX | Gairebé completament esfondrat. | <p><span><span><span><span><span><span>Estructura parcialment excavada a l'argila natural, de planta circular, limitada a la part frontal per un muret de pedra lligada amb argila de prop de 60 cm d'amplada, amb una porta o boca ben delimitat de 60 cm més d'amplada. Amb un diàmetre màxim de 4,3 m, l'olla es conserva amb una alçada de prop de 150 cm respecte del nivell de circulació, però es creu que ha estat reblerta i deu haver-hi encara uns 150 o 200 cm més de profunditat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part superior dreta, mirant el forn des de la seva entrada, es conserva encara una filada de pedres (corona).</span></span></span></span></span></span></p> | 08157-54 | Camí de les Rovires, a gairebé un1 km des del cementiri nou. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei. A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. </span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4317274,1.9836286 | 415081 | 4587183 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93663 | Barraca de vinya 6 - 23227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-6-23227 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Petit enderroc. | <p>Construcció del tipus aèria adosada a un marge, de planta circular de 2,5 m de diàmetre i una alçada d'1,5 m a la part central. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana. El mur perimetral fa entre <span lang='CA'>70 i 80 cm de gruix. Construïda amb pedra vermella de sauló abundant a la zona. La porta fa 70 cm d'amplada a la part externa per 50 cm a la interna. Està envoltada per densa vegetació (arítjol, esbarzers, garrigues, aladern, llentiscle...), la qual cosa en dificulta l'accés. Part frontal presidida per dos pins blancs.</span></p> <p><span lang='CA'>Està situada a la zona coneguda dels Tres Turons entre dues línies elèctriques. Tot i que hi ha una pista forestal a prop és de difícil accés, la part posterior orientada a nord està totalment integrada al marge i al terra del bosc, la qual cosa fa difícil la seva localització.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></p> | 08157-61 | Els Tres Turons. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4337185,1.9844216 | 415150 | 4587404 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93665 | Barraca de vinya 8 - 16070 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8-16070 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca de pedra del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb una alçada de 2 m i diàmetre de 2 m. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es pot accedir al seu Interior sense dificultat. Al lateral esquerra presenta un contrafort de 0,5 m d'alçada, de 0,40 m d'ample, i 1 m de llarg. Està orientada a sud, amb una porta acabada amb llinda plana.</span></span></p> | 08157-63 | A tocar del camí de les Rovires, al marge de migdia i a uns 250 metres de la font. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4316248,1.9844840 | 415152 | 4587170 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93654 | Forn de can Duro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-duro | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(<em>2017) </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVII-XIX | Presenta guixades i graffitis. | <p><span lang='CA'>Forn de calç de grans dimensions construït directament a l'estrat calcari d'una zona de Pallejà anomenada els Ermotets, a prop d'una finca o edificació anomenada Cal Duro, ara completament enrunada. Conserva en bon estat la cambra de combustió, una cavitat oberta de 5-6 m de diàmetre per 5-6 m de fondària. Presenta un accés acabat amb un arc rebaixat. Un grup de gent gran del poble el van netejar de vegetació fa uns anys; ara, hi tornen a créixer els esbarzers.</span></p> <p><span lang='CA'>A prop, hi ha l'era, on sembla que hi deixaven refredar la calç abans de carregar-los per endur-se'ls; encara hi ha els terrossos de calç i els 'calcinots'. Sembla que era un tipus de forn 'discontinu' de la finca propera.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 367 de la wikipedra)</span></p> | 08157-53 | Carretera de Fontpineda, a l'altura del bosc dels Ermotets i a prop del barranc. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei </span></span><span lang='CA'><span>a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> | 41.4267922,1.9852385 | 415209 | 4586633 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93654-53fornduro05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93647 | Pedrera del Turó Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig | <p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p> | Explotada per Cementos Molins. | <p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p> | 08157-48 | Pedrera del Turó Roig. | <p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p> | 41.4123994,1.9856446 | 415224 | 4585035 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 122 | 1792 | 5.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93684 | Espai Natural de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-planes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’espai natural de Les Planes està situat a l’esplanada superior del massís calcari que s'eleva just sobre el nucli urbà i és un dels indrets més emblemàtics del municipi. És visible des de molts punts de dins i de fora de Pallejà. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La seva alçada i situació estratègica, aporten unes vistes immillorables de tota la plana al·luvial baixa del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura, així com de les muntanyes d’Ordal, Montserrat i Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona de les Planes és una àrea rocosa caracteritzada per la presència de poca terra. Aquests sòls retenen poca aigua, que s'evapora i s’infiltra ràpidament. Ens trobem, doncs, davant d'un terreny pobre en sòl i aigua, fet que dificulta l'establiment d'un bosc pròpiament dit i on tan sols hi pot créixer una vegetació poc exigent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els principals arbustos que apareixen en aquestes zones són el garric, el romaní, el llentiscle, el bruc d'hivern, les estepes, el càdec, la farigola, el roldor, o la gatosa. D'entre les lianes destaquen l'arítjol, l'esbarzer o l'esparreguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cal fer especial esment a la presència de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) a la zona de les Planes. El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa que prospera a les regions litorals seques de l’oest de la Mediterrània.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-78 | Les Planes. | 41.4184173,1.9857580 | 415242 | 4585704 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 93626 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-2 | <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p> | Estratigrafia molt alterada. | <p><span lang='CA'><span><span>Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.</span></span></span></p> | 08157-40 | A la zona dels Ermotets. | <p><span lang='CA'><span><span>Cova descoberta l'any 1974 pel Grup de Recerques de Pallejà, que en van remoure l'escàs sediment que contenia i en van recuperar algunes restes, de les quals se'n desconeix l'estratigrafia. Pel que sembla, la cova havia estat ja anteriorment remenada i amb tota seguretat se'n devien haver extret altres elements, dels quals no se n'ha sabut mai res.</span></span></span></p> | 41.4252119,1.9861935 | 415287 | 4586457 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93626-40covaguineu02.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93989 | Camí de les Violes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-violes | <p>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà </em>(2021)<em>, </em>núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, pp.19-21.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span>Situat a ponent del terme, aquest camí o pista forestal ressegueix a mig vessant el llarg del cingle de les Planes. En l’actualitat, comença en la primera corba gran de la carretera a Fontpineda, davant de la Cova de la Guineu, tot i que originàriament partiria de la pedrera de can Coll, més cap al nord. En aquest punt està tancat al trànsit per una cadena. El seu traçat va des de can Salabert, que queda a pocs metres a llevant del camí, fins al camí del camp de tir o de les pedreres (camí del forn).</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot reconèixer amb el nom de camí de Corbera. Aquest nom, a nivell popular, va passar a l’actual per la gran quantitat de violes boscanes que hi havia hagut. Malauradament, avui ja no se n’hi troben. Tanmateix, hi creix la típica vegetació mediterrània, plantes aromàtiques, i també garrofers, oliveres, ametllers.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Té una molt bona vista cap a la vall del Llobregat i les muntanyes i turons del voltant. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui el camí de les Violes ha esdevingut un camí ideal per fer passejades on encara es troben vestigis d’activitats agrícoles i de la indústria de la calç.</span></span></p> | 08157-99 | Camí de les Violes | <p><span lang='CA'><span>Es va construir cap a finals de la dècada dels 60 per tal de facilitar l’accés de la maquinària pesada amb la qual s’havien d’instal·lar les torres de la línia elèctrica de FECSA que portaria l’alta tensió al sector de les Fallulles, prop de la fàbrica de Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment resta com un camí de servei per al manteniment de les torres esmentades.</span></span></p> | 41.4244232,1.9871390 | 415365 | 4586368 | 1960s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93661 | Barraca de vinya 5 - 7254 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-5-7254 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Restaurada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular, orientada al sud amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Es troba en bon estat pel fet d'haver estat restaurada. En algun moment se n'ha volgut impedir el pas a l'interior, ja que s'han colocat grans blocs de pedra mirant de tapiar la porta, alguns dels quals s'han apartat.</p> | 08157-60 | Camí de darrera del cementiri, abans d'agafar el trencall que mena a la Roca d'Adroc. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4339033,1.9870375 | 415369 | 4587421 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 94022 | Forn del Media | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-media | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | La zona ha estat desbrossada recentment (2023). | <p>Forn de calç industrial de producció discontínua les restes del qual encara es conserven en prou bon estat, amb el túnel de descàrrega complet.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular i semisoterrat, aprofitant el pendent natural del terreny. Està fet amb maçoneria de calç i pedra de mida petita i mitjana, orientat est-oest, amb la boca a llevant. Aquesta entrada fa 220 cm d'amplada, està acabada amb un arc rebaixat fet amb rajol ceràmic disposat al sardinell. Dóna a un espai allargassat, de 5,7 m, cobert amb volta de canó rebaixada feta completament amb material ceràmic, i articulat per arcs fets amb el mateix material. L'alçada d'aquesta cambra és de 2,2 m.</p> <p>La façana principal del forn fa més de 8 m d'alçada i presenta dos murets perpendiculars que haurien servit per constituir un petit espai, amb una entrada de 3,2 m i una planta gairebé quadrada (5,3 x 5,1 m). Es tractaria d'un espai cobert per fer la descàrrega més còmodament i a recer. Les empremtes de la teulada d'aquest cos s'observen encara tant en la façana principal com en els encaixos del mur perpendicular de la dreta.</p> <p>A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació.</p> <p>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys.</p> | 08157-112 | Carretera de Fontpineda, a la primera corba després de can Salabert. | <p>Segons les notes de Carles Millàs, el forn i la pedrera de la qual s'abastia van ser propietat de Josep Badia Torns (1887) i posteriorment de Francesc Badia Roig (1882-1892). Després va ser arrendat per Joan Molins Parera cap a finals del segle XIX (1893 o 1894). </p> | 41.4252929,1.9875814 | 415403 | 4586465 | Anterior a 1887 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forn documentat pels Amics del Museu de Pallejà d'acord amb les notes de l'estudiós local Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 94023 | Forn de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-seix | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Sembla que en resta només la part inferior de l'olla. | <p>Es tracta d'un forn que es trobava a la parcel·la de can Seix (abans can Coll) i que acolliria el material procedent de la cantera de can Coll, al nord del penya-segat de Les Planes.</p> <p>Avui només és visible el perímetre de l'olla, de 5 m de diàmetre, probablement en el punt on s'eixamplava, ja que sembla que el forn va ser reblert per evitar perill i podria tenir la boca uns 2 m més avall.</p> | 08157-113 | Carretera de Fontpineda, al nord de la primera corba després de can Salabert. | <p>D'acord amb les notes de Carles Millàs, bon coneixedor i estudiós de l'activitat dels calciners, aquest forn va ser construït junt amb la pedrera l'any 1870 per Francesc Bonastre i va funcionar fins el 1889.</p> | 41.4264966,1.9876355 | 415410 | 4586599 | 1870 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà a través dels estudis realitzats per Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 93664 | Barraca de vinya 7 - 15980 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-7-15980 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular de poc més d'un metre de diàmetre, orientada al sud, tot i que no se'n pot identificar la porta bé, pel fet de trobar-se en un estat d'enderroc complet.</p> | 08157-62 | Camí de les Rovires, passats uns 450 m des del seu inici, davant del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4303317,1.9876778 | 415418 | 4587024 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93991 | Sistema de cable aeri de Ciments Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-cable-aeri-de-ciments-molins | <p>- POLO, Carme (2004). '<em>Records. Ciments Molins. 75 anys d'Història</em>'. Laia Libros, pp. 22-23.</p> | XX | Es tracta d'estructures en desús, majoritàriament fetes amb ciment i ferro en desús que s'han anat degradant. | <p><span lang='CA'><span>Pilones que queden del cable aeri que Ciments Molins feia servir pel transport de la pedra des de la pedrera del cim de les Planes, a Pallejà, fins a la nova fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Així, prop de la pedrera de les Planes encara s’observa l’edifici on es feia el cribratge i la separació per mides, amb dues grans tremuges que anaven a parar a l’estació de càrrega de les vagonetes. A la part inferior d’aquest edifici es troba la galeria des d’on es carregaven les vagonetes i on s’iniciava el recorregut del cable aeri. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui no en queda res de la maquinària ni del cable a l’interior de la galeria. Sí que resten en canvi gairebé totes les pilones, llevat d’aquelles que hi havia per on avui passa la variant de Vallirana o a la zona més immediata a la fàbrica.</span></span></p> | 08157-101 | La Pedrera - Ciments Molins | <p><span lang='CA'><span>Al voltant de 1928 Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es construeix una gran nau de matèries primeres on s’instal·la un pont grua i quatre sitges sobre les quals es col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</span></span></p> | 41.4128254,1.9879674 | 415419 | 4585081 | 1930s | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-07_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins | Avui l'edifici es troba abandonat i les pilones mimetitzades amb el bosc. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||
| 93980 | Font del Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carinyo | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 21.</p> | XX | La pica i plafó ceràmic es troben trencats. Disposa, però, d'un plafó explicatiu. | <p><span lang='CA'><span>Es tracta d’una part de l’antic jardí de regust romàntic de can Seix, amb una gran bassa de 10 m de diàmetre i 1,5 m de profunditat que s’alimenta d’un brollador que vessa a través d’una construcció d’obra vista. No és doncs una font natural, ja que l'aigua raja dels dipòsits que va fer construir la família Seix per recollir l'aigua que brolla de la Presa de l'Aigua, al capdamunt del torrent dels Toscos, al sector de les Rovires.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A la bassa encara avui s’hi troben nenúfars, lliris grocs i asprelles, que contribueixen en la reproducció d’un gran nombre d’espècies, com ara la reineta, la granota verda, el tòtil o la salamandra. També s’hi deixen veure fàcilment les libèl·lules i altres invertebrats aquàtics.</span></span></p> <p>En un raconet de la terrassa queda la font, a recer d'un mur arrodonit amb un banc que el ressegueix. La font és part de la bassa, emergeix del seu contorn. El mur frontal és d'obra vista, arrodonit per la part de dalt. Al mig hi un plafó de rajoles de ceràmica, molt desgastat i malmès pel pas del anys, on, a més del nom de la font, s'hi podia llegir aquesta frase: 'La Sra. Mercedes Bonastre que prodigaba bondad como la fuente da el agua que fluye mansamente'. A sota, hi ha una pica de pedra de forma semicircular que recollia l'aigua, Avui en manca una part. El broc per on rajava l'aigua ha desaparegut i només en resta el forat.</p> <p><span lang='CA'><span>L’entorn és plantat de plataners i és un espai on s’hi troben encara diverses especies d’aus, com ara el papamosques gris, el verdum, la merla, el raspinell, el picot verd, la mallerenga carbonera o el pardal xarrec. </span></span></p> <p>Actualment la font resta eixuta, però la bassa es segueix alimentant d'aigua mitjançant una canonada que es repenja al capdamunt de la font, de forma poc elegant i deslluint el conjunt.</p> | 08157-90 | Camí de can Coll, passat can Seix. | <p><span lang='CA'><span>La font del Carinyo data del primer terç de segle XX, quan es va dur a terme l’enjardinament, seguint l’estil romàntic de l’època, de la finca de can Seix i la rehabilitació de la casa en una torre modernista.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 30 i 40 la font i l’entorn es van convertir en un punt de trobada dels pallejanencs. Actualment l’indret és d’ús públic.</span></span></p> <p> </p> | 41.4268878,1.9878460 | 415428 | 4586642 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo07_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Sembla ser que l'antic propietari de la casa, el Sr. Seix, patia de veure com s'apagava la salut de la seva esposa Mercè. Llavors, se li va acudir fer-li un regal, la Font del Carinyo. La dona es va recuperar gràcies als molt passeigs pels voltants de la finca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93660 | Barraca de vinya 4 - 26006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4-26006 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc del sostre. | <p>Barraca de tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada al sud amb una porta acabada amb llinda plana i una falsa cúpula. Com a tret característic, just per sobre de la llinda de la porta presenta una petita fornícula. El sostre es troba enderrocat.</p> | 08157-59 | Camí de darrera del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4327533,1.9880046 | 415448 | 4587292 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca404.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93470 | Can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 111-118.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><em>- Pal·laliana</em>, Butlletí del Museu de Pallejà (1994), núm. 4, 2a època. Pallejà.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em><span lang='CA'><span><span>Butlletí del Museu de Pallejà</span></span></span> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | Ha caigut la teulada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de dimensions reduïdes i planta rectangular, de tres cossos o crugies amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al sud-oest i altres dependències a migdia que resten tancades per un mur baix amb accés des de ponent. Té un cos afegit pel costat de ponent i, a la part posterior, es troba també afegit un cos que correspon a un cup de vi. Està feta amb pedra rogenca, que s’observa en gairebé totes les obertures. A les façanes principal i posterior encara es conserva, tot i que en molt mal estat, les restes dels esgrafiats que simulen un carreuat, visible en les cantonades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana presenta tres eixos d’obertures, tot i que alterats per les obres efectuades en els dos darrers segles. Presenta portal adovellat i, per sobre, finestra amb ampit lleugerament sortit, motllures simples als brancals i llinda monolítica amb la data de 1678 gravada a l’interior d’una cartel·la sota l’anagrama de IHS. A la façana posterior, la finestra central de la planta noble també és decorada amb un arquet conopial. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es troba en estat completament ruïnós i li ha caigut la teulada, que encara hi era a les darreres fotos que s’observen a la xarxa, de l’any 2009.</span></span></span></p> | 08157-5 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que el 1600 pertanyia a Antic Coll, pagès que també es troba entre els caps de casa de l’any 1595. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb anterioritat se l’havia coneguda com a Mas Crespí. Posteriorment, va passar a mans de la família Monner i després als Salabert (el 1731 era propietat de Joan Salabert i Monner). L’any 1913, els hereus van vendre totes les propietats al senyor Isidre Tarruella i Monner i, l’any 1942 va ser comprada per la família Riera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>(Massegur, 2003)</span></span></span></p> | 41.4241918,1.9885442 | 415482 | 4586342 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-018726101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93645 | Jaciment del turó del Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-bolit | Jaciment no excavat, conegut per fonts orals. | <p>Al capdamunt del turó, en un bosc de pins, durant la segona meitat del segle passat es van recollir materials de cronologia ibèrica i romana, segons les fonts orals. Per aquest motiu l'indret va ser inclòs en la carta arqueològica corresponent.</p> | 08157-46 | Turó uns 200m al nord de can Coll. | <p>El Sr. Albert Massegur, del Museu de Pallejà, informa de la troballa de materials d’època ibèrica i romana, així com la troballa casual d’un enterrament, descobert pels pagesos que cultivaven la zona. </p> <p>Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va localitzar material ceràmic en superfície.</p> | 41.4290890,1.9892255 | 415546 | 4586885 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93645-46turodelbolit01.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93658 | Barraca de vinya 2 - 9917 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-9917 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | <p><span><span lang='CA'>Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).</span></span></p> | 08157-57 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333079,1.9891879 | 415548 | 4587353 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 94021 | Font de la Tartaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tartaneta | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 48.</p> | XX | Ja no conserva la teuladeta que li donava nom. | <p>Construcció rectangular d'obra ceràmica amb arrebossat de morter de calç. Presenta una porta d'accés a migdia, bancs correguts d'obra a banda i banda i el broc al mur frontal. Avui ha perdut la teulada que li donava nom, però conserva el mur posterior curvilini que n'inidica la forma que hauria tingut. La mateixa aigua que forneix la font també omple una bassa existent a uns tres metres a migdia, a partir de la qual es reguen els horts adjacents.</p> | 08157-111 | Camí de can Pocoll, darrere del mas homònim i en terres del mas Salabert. | 41.4249400,1.9893526 | 415550 | 4586424 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111tartaneta03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Al costat esquerra de la porta es pot llegir el nom de la font en una placa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93492 | Can Seix (abans can Coll) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix-abans-can-coll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p> </p> | XVII, XX | Deteriorada. S'estan perdent algun dels elements que la defineixen com a casa d'interès notable. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.</span></span></span></p> | 08157-7 | Camí de la font de les Rovires. | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.</span></span></span></p> | 41.4261477,1.9894634 | 415561 | 4586558 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix06.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Modest Feu Estrada (reforma) | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93688 | Claraboia de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claraboia-de-can-seix | XX | El darrer cop que es va veure, la claraboia presentava molts vidres trencats. | <p>Gran claraboia de l'any 1928 coneguda amb el nom 'El caçador d'ocells', que es considera una de les obres més representatives de Xavier Nogués.</p> <p>Està formada per tres grans plafons centrals, vuit de laterals i vuit més en els angles. Els vidres estan muntants sobre una gran carcassa de ferro i reforçats per una graella emplomada. En el plafó central s'hi representa un caçador, el seu gos i un poble al fons. En els laterals s'hi veuen representats ocells i isards i en el cantó més curt vaixells amb les veles al vent.</p> <p>Tot el conjunt està emmarcat per sanefes vegetals i geomètriques.</p> | 08157-82 | Camí de les Rovires. | <p>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>L'obra va acabar transformant l'antiga masia de can Coll, documentada des de 1600, en una torre d'estil modernista amb destacats ornaments artesanals entre els quals cal destacar la galeria de solana, constituïda per tres arcs trigeminats i coronament de línies sinuoses.</p> <p>Llavors, ja a l'any 1928, també s'hi va col·locar la gran claraboia, obra de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 - 1941), possiblement en col·laboració amb el vitraller Ricard Crespo Boquera (Cambrils, 1891 - Barcelona, 1949).</p> | 41.4261461,1.9894561 | 415561 | 4586558 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix06.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Francesc Xavier Nogués i Casas | 105|98 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93689 | Rellotge de sol de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-seix | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XX | <p>Rellotge de sol esgrafiat sobre pintura blanca en un semicercle que ocupa l'espai superior de la façana principal, entre els dos vessants del carener, que és arrodonit. Amb xifres romanes.</p> | 08157-83 | Camí de les Rovires. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4260880,1.9895057 | 415565 | 4586552 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix02.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93674 | Barraca de vinya 14 - 9918 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-14-9918 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc del sostre. Fustes i plàstics a l'interior i a l'exterior. | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus adossada a un marge, de planta irregular, orientada a migdia amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>La planta fa 1,85 m a l'esquerra i 1,40 m a la dreta amb una amplada de 2,30 m. La porta fa 70 cm d'amplada per 1,35 m d'alçada, i els murs en aquest punt fan de 90 cm (base) a 70 cm. Aprofita una gran roca com a paret posterior. Està situada sobre un mur que forma un marge, de tal manera que la construcció es pot voltar per sobre d'aquest darrer mur.</span></span></p> | 08157-69 | Camí de la Pedrera. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4167442,1.9897111 | 415570 | 4585513 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93652 | Forn de calç d'en Xic Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-xic-bonic | <p><span lang='CA'><span>- CABANA ET ALII (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana</em> núm. 18 (2017), segona època. Pallejà, desembre de 2017.</span></span></p> | XVII-XIX | Només en resta el perímetre en un alçat desconegut, ja que es troba reblert per terres, pedra i branques. | <p><span lang='CA'><span>Construcció molt simple que està feta a una marge de la muntanya i consta d'una cambra de combustió de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre. Se’n desconeix la profunditat. El mur cilíndric és de pedra refractària practicat en un entrant del marge, avui mig omplert de terra, pedra i branques gairebé fins dalt. Resta visible prop d’un metre de paret. </span></span><span lang='CA'>La paret de contenció exterior que queda orientada a llevant, a la part contraria al talús, és un marge de pedra seca de 4 m en mal estat a sota del qual es poden veure altres murs on sembla ser podien descarregar la calç un cop cuita. Actualment està envaït pels arbusts.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Uns 15 m més avall trobem un segon forn més modern de carbó, tipològicament molt similar.</span></span></p> <p><span lang='CA'>La zona té força pendent i hi ha molts marges de pedra seca, alguns fets amb el rebuig del forn, anomenats 'calcinots' segons consta. Aquests calcinots eren el rebuig de les fornades, quan es provaven de cremar dues vegades, i si no valien per fer calç, es retiraven i eren aprofitats i preuats per fer soleres de quadres o calçades pels voltants. El mateix camí del Forn per on s'hi accedeix n'està ple; quan hi ha pluges fortes queden al descobert.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, codi 398 de la wikipedra)</span></p> | 08157-51 | Camí del Forn | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construit per Joan Molins Parera, el 1894. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span>, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. </span></span><span lang='CA'><span>D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Informació, segons notes de l'estudiós local Carles Millàs (1945-2018), en estudi per part dels Amics del Museu de Pallejà.</span></span></p> | 41.4192621,1.9898913 | 415588 | 4585793 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93652-51forn07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 93657 | Barraca de vinya 1 - 26188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1-26188 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii </em>(2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Gairebé completament enderrocada, només en resta la base. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, que hauria disposat de falsa cúpula, i es troba completament enderrocada. Les parets es conserven a escassos 80 cm d'alçada.</p> | 08157-56 | Camí de darrera el cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat a l'ús de tècniques, com la pedra seca, per fer-les productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4326927,1.9901966 | 415632 | 4587284 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93978 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-18 | XX | <p>Font que havia brollat d'un marge que té forma semicircular, construït al peu d'un roure, a la part baixa del qual s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un broc de ferro.</p> <p>L'aigua cau en un bassal rectangular arran del terra. Es troba en una àrea habilitada per al descans, en una esplanada molt propera a una barraca de vinya, amb un banc a la seva dreta construït també amb pedra. Es troba indicada tant per un rètol, fet amb fusta ubicat, a la part superior de la font, com per un altre rètol metàl·lic ubicat per l'Ajuntament a mà esquerra.</p> <p>A la part frontal s'hi observa un rejuntat del marge amb abundant ciment sobre el qual es llegeix, incisa, la data de 1994. En visitar-la, no brollava aigua.</p> | 08157-88 | Camí que des del cementiri nou porta a la Roca d'Adroc. | 41.4343095,1.9902234 | 415635 | 4587463 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 93659 | Barraca de vinya 3 - 26189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3-26189 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii. (</em>2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ensulsiada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a sud, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Només resta dempeus la meitat de la barraca.</p> | 08157-58 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333324,1.9905787 | 415664 | 4587354 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-58barraca301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93988 | Camí del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forn | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp.15-17.</span></span></p> | XIX-XX | El camí ha estat objecte d'arranjament de forma recent | <p><span lang='CA'><span>Es tracta del camí, amb un gran desnivell, que du als antics forns de calç, així com també a l’antiga pedrera que va explotar Joan Molins Ribot i la fàbrica que hi va construir l’any 1900 per produir calç. És un trajecte de poc més de quiilòmetre i mig des del barri de les Masies fins al camp de tir de les Pedreres, una passejada ben enriquidora tant a nivell natural com patrimonial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’inici del camí es troba una esplanada adequada per al descans de la població: l’àrea d’estada de la Torroja, a escassos cinc minuts del nucli urbà. Està condicionada amb taules i bancs de fusta i disposa d’espai d’aparcament. En aquest indret hi ha un rètol explicatiu de les aus del terme (Aligot, Puput, Oreneta, Pit-roig, Pardal, Garsa, Cadernera, Gavina, Mussol i Tudó), avui molt malmès a causa de les pintades que s’hi ha realitzat.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El paisatge de la zona és forestal, format per una pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. En molts punts són visibles els marges de pedra seca que recorden l’activitat agrícola que tenia lloc en aquest indret dècades enrere.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A nivell patrimonial l’itinerari permet recórrer la història dels forns de calç des dels inicis, amb petits forns com el de cal Xic Bonic, que es pot visitar agafant un trencall a l’inici del camí, fins al que queda de la fàbrica que Joan Molins va fer construir abans de la coneguda de Quatre Camins (Sant Vicenç dels Horts) i la pedrera que va explotar a principis del segle XX. També es pot observar al capdamunt del camí, la rampa per la qual es transportava el material a baix la fàbrica des de la cantera.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es pot vorejar també el massís de les Planes fins a l’antena i el mirador, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca.</span></span></p> | 08157-98 | Camí del Forn, també camí de les Padreres. | <p><span lang='CA'><span>Per tal d’entendre les estructures que es van veient en el trajecte del camí del forn, cal anar a cercar informació en la figura de Joaquim Molins i Figueres (1886-1976), segon fill de Joan Molins i Parera, fundador i primer president de ciments Molins. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Casat, l’any 1909, amb Anna Ribot Duran, el matrimoni va tenir tres fills, dels quals van sobreviure Joan i Casimir. El fill gran, que va ser alcalde de Pallejà entre 1906 i 1923, explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà a la qual es va afegir posteriorment la de “Les pedreres”. La roca li servia per produir calç, que obtenia en un forn vertical de poca capacitat. L’any 1900 va construir una nova fàbrica de calç, amb un forn que ampliaria l’any 1908. Aquest és l’inici de Ciments Molins, amb una fàbrica les restes de la qual es poden observar avui en dia. Més endavant ampliaria el negoci amb una fàbrica a Vallirana i més tard amb la ja coneguda fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p> </p> | 41.4188761,1.9909957 | 415681 | 4585750 | 1900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L’any 2021 es van dur a terme treballs de millora al camí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 93673 | Barraca de vinya 13 - 19731 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13-19731 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX-XX | <p>Barraca encastada a la toca de planta irregular i que resta amagada sota la roca mateixa, que li fa de sostre.</p> <p>Està orientada al nord-est amb una entrada d'alçat rectangular, acabada amb una llosa plana i de poc gruix, modificada amb ciment. Sembla haver estat aprofitada, si més no, fins al segle passat, ja que encara conserva els galzes de la porta.</p> | 08157-68 | Camí de la pedrera o de la Palma. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4168729,1.9913422 | 415706 | 4585526 | 08157 | Pallejà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 93623 | Molí de can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> | XVI | L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites | <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> | 08157-37 | Camí dels Masets | <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> | 41.4227150,1.9913843 | 415717 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 93556 | Noviciat de les germanes Caputxines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines | XX | En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació. | <p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p> | 08157-27 | Camí del Noviciat | <p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p> | 41.4207828,1.9916696 | 415739 | 4585960 | 1964 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ramon Bayó i Samsó | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc