Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87195 | Casa de Pedro Camacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. | 08158-34 | Carrer de B. C. Aribau, 3 | La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. | 41.4357500,2.0066300 | 417008 | 4587607 | 1926 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87253 | Carrer del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia | XIX-XX | S'han fet modificacions d'obertures de façana per tal de donar més claredat a l'interior dels habitatges, apart de l'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5. | Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l'estructura de façana amb l'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l'estètica del conjunt, com ara el sócol de l'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l'Avinguda de la Generalitat. | 08158-92 | Carrer del Migdia | Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX. | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87298 | Nucli antic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XII-XX | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell. Es tracta d'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l'alçada del passatge Bruc, | 08158-137 | Nucli antic del Papiol | El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 85|92|93|94|95 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87170 | Estació de tren del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-del-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | L'edifici està restaurat | Estació de ferrocarril, actualment propietat d'Adif, situada a la part baixa del municipi del Papiol. De les instal·lacions d'origen, a més de l'entramat de vies, es conserva l'edificació central, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, la qual presenta l'estructura original, tot i que l'antic rellotge no hi és. Alguns dels buits de les façanes estan cegats, i tots es trobren recercats amb guardapols de guix. Al costat de la porta d'accès al vestíbul hi ha la placa de la 'Direcció General del Instituto Geográfico y Estadístico' , que marca 37,3 m. d'altura sobre el 'nivel medio del Mediterráneo en Alicante'. A tocar l'edifici principal, es conserva el destinat als lavabos. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders a través de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. L'estació del Papiol és actualment, un baixador (núm. 72.211), situat en el punt quilomètric 82,0 de la línia 240 d'Adif de Sant Vicenç de Calders a l'Hospitalet de Llobregat, entre l'estació de Castellbisbal i l'estació de Molins de Rei. De l'estació del Papiol part un dels ramals de la línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet. | 08158-9 | Carretera de Caldes, s/n | Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1856 quan es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). La via de mercaderies deixà de funcionar el 25 de novembre de 1982, quan es va inaugurar un nou tram: El Papiol-Mollet del Vallès, per al tràfic de mercaderies. Durant un quart de segle, Castellbisbal va dur a facturar a l'estació del Papiol les seves mercaderies, que feien arribar amb carros perquè el tren, malgrat passar per davant, no va tenir parada fins el 1906 (Faura Arís, 1996: 150). El 26 de setembre de 1982 es va inaugurar la doble via entre estacions del tram Sant Vicenç de Calders-Molins de Rei amb la finalitat de ser una alternativa a la línia de la costa. Les obres es van fer en diferents trams i van durar dotze anys (Faura Arís, 1996: 151). Al seu voltant va anar creixent un barri que portava el seu nom: el barri de l'estació. Aquest barri es va derruir a final de la dècada de 1960, en el moment en que es va construir l'autopista. Darrere l'estació hi havia la Taverneta, on s'aplegaven els viatgers del ferrocarril, i que també era coneguda per ca l'Agneta. La carretera de pujada al poble començava a cal Castellón. Molt a prop hi discorria una mina d'aigua que venia de Castellbisbal (Faura Arís, 1996: 324). El 5 de maig de 1935, era aturat a l'estació del Papiol un tren de mercaderies en direcció Martorell. De sobte, una locomotora sola va aparèixer per la mateixa via i direcció, va superar el guardaagulles que era a l'alçada del pont de ferro i va xocar amb l'últim vagó del tren de mercaderies. Sortodament, no hi va haver danys personals. Les investigacions posteriors van arribar a la conclusió que l'accident es va deure a una errada humana. El comboi i la locomotora eren de la companyia MZA-Madrid Saragossa-Alacant (Faura Arís, 1996: 78). El 2007 s'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies | 41.4353900,2.0025900 | 416670 | 4587571 | 1856 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nucli urbà està allunyat de l'estació, a la qual s'hi pot arribar amb autobús.La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès es va construir l'any 1982 com a ferrocarril orbital per evitar que els trens de mercaderies passessin per Barcelona, especialment l'anomenat tren nuclear. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87172 | Església parroquial de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d'arc de mig punt presenten a l'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s'obre l'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt. | 08158-11 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | L'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d'aixecar les parets laterals i construir la volta de l'altar major de cinc claus, com dues arcades més d'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1950 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas | L'escultura d'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros). | 116|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87209 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 | <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> | XVII | La masia esta en un bon estat de conservació | <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> | 08158-48 | Ctra. De Caldes, s/n | <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 1680? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-17 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Joan Faura? | Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||
| 87216 | Murs del jardí de cal Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-jardi-de-cal-brunet | XX | Edificació que constitueix la tanca d'un espai enjardinat, i que es desenvolupa seguint el perfil del terreny natural. Es tracta d'un mur de línies ondulades, fet de pedra irregular provinent de les pedreres del municipi. Està vorejat en alguns punts per una motllura de traça corba, de manera especial a la zona de la porta i en altres localitzacions, amb la intenció de subratllar el caràcter orgànic de la construcció. Domina la pedra escasament trabada que s'erigeix com a element dominant, marcant una mola ben visible, tot emergent a la zona del barranc que domina. Està remarcat el seu perímetre per cinc garites decoratives que donen certa singularitat i alhora, verticalitat a la construcció. | 08158-55 | Carrer Carme, 8 | 41.4391000,2.0139000 | 417620 | 4587972 | 1914-18? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul? | Construcció pròpia de l'estil modernista, agermanada amb el tipus d'edificació de la casa de pedra (Can Bou) del mateix municipi i amb altres tanques de menor entitat que, a manera de barri, tanquen els solars d'algunes edificacions. | 98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87224 | El Peu de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352 | XVIII-XIX | Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX | Conjunt d'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec. | 08158-63 | Carrer del Peu de la Costa | Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l'agost de 1939 acusat d'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com 'els gripaus' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart. | 41.4378300,2.0096600 | 417264 | 4587835 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87246 | Jaciment paleontològic de les Escletxes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Atès que l'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l'únic aflorament que es conserva d'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació. | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la 'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus. | 08158-85 | Al costat de les Escletxes | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||||
| 87255 | Cal Presas/Cal Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-presascal-colome | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Molt modificada la planta baixa i la finestra de l'est a la planta superior. | Edifici entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana és llisa. En alçada es desenvolupa en dues plantes: la baixa, està molt modificada, com també ho està la finestra del cantó est, en la planta primera, que es van modificar en mòduls no tradicionals. El balcó, amb barana de ferro de barrots simples recargolats, i la finestra de traça vertical amb ampit, que s'obre en vertical a la porta d'accés a l'habitatge, són originals. Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Presenta numeració àrab a l'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració. A l'est, per sobre de la placa del carrer, hi ha les rajoles de l'estació 24 (?) del calvari. | 08158-94 | Plaça Joan Fuster, 3 | Josep Presas Ferrer va ser el primer propietari documentat al 1683, casat amb la Maria Pagès Prats. El nom de Colomer, li ve del matrimoni de Jacinta Presas Font, amb el Ramon Colomer Massaats, l'any 1903 (Ahicart et al., 2019). | 41.4392700,2.0142100 | 417646 | 4587991 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació rural tradicional aïllada que es va incorporar al nucli urbà de la població. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87259 | Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-largemi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Inventari d'edificació tradicional: https://parcs.diba.cat/documents/170508/5156227/p09d003.pdf Orive Ortega, A. (2011) Galceran de Papiol. Estudis, 6. B de biografia. Edicions del Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | XIV | Actualment en restauració per la família propietària. | Edifici d'aspecte molt irregular, degut a les diferents ampliacions que es feren durant els temps en que fou ocupat. Inicialment fou una construcció de planta rectangular amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la part de darrera hi estava el molí, del qual resta alguna roda i l'espai que ocupa tota l'alçada de l'edifici. Un cos afegit que es troba a la part davantera, és d'una construcció més acurada. Les cantoneres estan fetes de pedra molt ben treballada. Aquest cos queda a l'alçada del primer pis i el camí hi circula per sota d'ell. D'entre els elements mòvils conservats, destaca una mola tallada: el fet de que aparegui trencada just per la meitat, impedeix determinar amb seguretat si es tracta de la mola jussana (fixa) o bé la sobirana (mòbil), tot i que el seu ratllat de línies rectes sembla indicar que es tracti d'aquesta darrera. Les dimensions d'aquesta mola s'ajusten a la mida típica de les moles de la baixa edat mitjana, que tenien entre 1,10 i 1,40 m de diàmetre, i feien entre 700 i 1.100 kg, i el ratllat tenia entre 3 i 5 mm. de profunditat. Aquesta mola té unes mesures semblants, amb un diàmetre d'1,14 i un ratllat de 5 mm. També conserva a una de les façanes, tot i que en un estat molt dolent, un rellotge de sol. Davant de l'edifici hi ha un pont i restes d'antics rentadors. | 08158-98 | Horts del pla del Llobregat | És molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell, Raimon de Papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i al Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge, tot i que s'ha reformat recentment. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està situat molt a prop del Llobregat: el rec que el feia treballar encara discorre al seu costat.La zona propera al Molí de l'Argemí era un dels indrets on es feien les millors captures de pesca al Llobregat, al seu pas pel Papiol. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87261 | Monument als morts de la riuada de 1962 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-riuada-de-1962 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Monòlit de pedra calcària, d'1,5 m d'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d'escut amb coloms en relleu que s'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: 'A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965'. | 08158-100 | Horts del pla del Llobregat | A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por. Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar. Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102). La memòria d'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents: -2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia). -24 d'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d'Antoni Canals fou 'causant d'infinitat de maleses'). -16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges). -21 de setembre de 1901: riuada. -13 d'octubre de 1901: riuada. -16 d'octubre de 1901: riuada. -22 d'octubre de 1901: riuada. -7 de novembre de 1901: riuada. -29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer). -1940: pluges intenses. -1942: pluges intenses. -1943: pluges intenses. -1944: pluges intenses. -25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts. -Setembre de 1971: riuada. -6 de desembre de 1971: riuada. -8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei. | 41.4356900,2.0006300 | 416507 | 4587607 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d'aquests fruits que s'acumulaven a les vores del riu després del pas d'una riuada. | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87268 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d'alumini. Està envoltada d'un petit jardí i te porta al barri. | 08158-107 | Avinguda de la Generalitat, 33 | El nom li ve de l'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019). | 41.4365400,2.0099000 | 417282 | 4587692 | 1930 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87276 | Font del Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-del-balc | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Es troba molt descuidada | Font feta amb un broc metàlic que surt de la paret rocosa, al costat d'un peu de maons molt estret que la limita per una banda, i que està absolutament seca. Es troba al marge del camí que mana a l'urbanització del Pi del Balç, i agafa l'aigua d'una déu de la muntanya del mateix nom, formada de pissarres, envoltada d'un bosc de pins i un sotabosc degradat. La muntanya te una altitud de 114 metres. Des de la seva ubicació és domina tota la vall del riu Llobregat. No te cap senyalització ni pica que reculli l'aigua. | 08158-115 | Camí del Pi del Balç, 08754 | La muntanya del Pi del Balç era jurisdicció del castell, i al segle XII es coneixia com la muntanya de Matosses. Joan dels Molins el 1188 construïa un casal amb dotze moles, en el lloc on hi ha avui el molí Paperer, sota la protecció i l'ajuda financera del rei Alfons I de Catalunya i amb el batlle del Papiol com a mitjancer (Faura i Casanovas, 1999:25). | 41.4278100,2.0063200 | 416972 | 4586726 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El broc de l'actual surgència és del segle XX | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87294 | Can Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-0 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Les obres de remodelació de la casa han modificat l'aspecte de la façana, amb la introducció de finestres de traça horitzontal. | Habitatge de caire rural, que respon a una tipologia que recorda a les masies. Consta de planta baixa i pis, i està precedit d'un pati enjardinat amb un estany, molt reformat. Possiblement en aquest espai estigués ubicada l'antiga era. La façana principal és plana i està arrebossada. La seva composició original devia haver estat marcada per tres línies principals: 1, la del centre, marcada per la porta d'arc que és l'accés principal, que te a sobre un balcó que te per ambdós costats dues finestres posteriors a l'edificació original, lesquals presenten les llindes planes i una amplada de grans dimensions. 2 i 3: les que marquen, a ambdós costats de la línia anterior, unes finestres dobles. Aquestes són els elements més originals de la construcció: es tracta de finestres d'arc rodó, de traça vertical, aparellades i fetes de maó vist. Són de major dimensió les que es situen a la dreta, que les de l'esquerra, i totes estan tancades amb sengles reixes de ferro. A l'edifici principal, per darrera, se li adossen edificacions que no han estat reformades, així com un jardí tancat per un barri enreixat, tot això envoltat d'una vegetació i arbrat que genera un espai força ombrívol, degut a la seva situació a les proximitats del torrent de Batzacs. | 08158-133 | Baixada de Can Minguet, 21 | Antiga masia que avui pràcticament ha quedat incorporada al nucli urbà. Una anècdota explica que es trobaven els de Can Minguet collint raïms quan passaren per davant una colla de caçadors del poble que apostaren d'omplir un cove ple de conills. La sorpresa va ser per als pagesos en veure la destresa dels caçadors (Faura Arís, 1996: 153). | 41.4419800,2.0090200 | 417216 | 4588297 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-foto-08158-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-foto-08158-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-foto-08158-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A prop hi havia ca n'Amigó de la Pahissa (Faura i Casanovas: 1999: 190). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87318 | Cal Pau Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-reig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici d'arquitectura popular, de planta rectangular i entre mitgeres. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obren com a obertures significatives: la porta d'accés, d'arc escarser i fusteria original, i a esquerra i ha una segona porta d'accés a la part dedicada a usos agraris, garatge i secundaris de la casa. En planta pis s'obre un balcó de traça vertical i barana simple. En general les obertures són de llinda plana. A esquerra hi ha diversos elements relacionats amb la producció agropecuària. Al davant hi ha un barri de pilars de maçoneria i reixes de forja amb reganyol i remat en punta de llança a la porta d'accés al pati interior. | 08158-157 | Carrer de B. C. Aribau, 14 | Pau Reig Miquel està documentat l'any 1856. Era de Sant Cugat del Vallès, i va entrar de pubill a la casa que ja estava documentada el 1767 (Pere Coderch Bigas). Pere Coderch Bigas era un fuster vingut de Sant Pere de Ribes. Va casar-se el 1767 amb la Maria Vernet Pagès, donzella de cal Vernet. Van tenir una sola filla, l'Emerenciana, que es va casar el 1797 amb Salvador Amigó Castellví, cabaler de cal Tamuet, que va entrar a la casa de pubill (Ahicart et al., 2019) | 41.4360900,2.0057800 | 416938 | 4587646 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un bon exemple d'arquitectura tradicional del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87325 | Tresor Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XV-XIX | De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: 'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: 'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: 'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754'; un fragment del que sembla l'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l'estendard de seda de l'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d'argenters barcelonins. Hi ha d'altres elements de menor entitat que també formen part d'aquest conjunt. Es conserven dins d'una vitrina a ma esquerra de l'altar major, així com a l'interior de la sagristia. | 08158-164 | Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8 | Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars. | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg | Física | Renaixement|Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Bens de propietat privada però d'accés públic | 95|94|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87327 | Villa Maria Cristina/Cal Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-cristinacal-clau | XX | Edificació aïllada, de planta allargada i composta, al tractar-se de dos edificis adossats. Es cobreix amb una teulada composta, de teula àrab, acabada amb ràfec recolzat en bigues volades. El ràfec és continu i està recolçat en ménsules de fusta. Només disposa de planta baixa, i conserva, a la façana lateral que dona al carrer, la rajola original que amb el nom, Villa Maria Cristina. En aquesta mateixa façana, les finestres estan protegides per reixes de fonería i sengles ràfecs de teula àrab. L'accés a la casa es fa per una porta oberta a un barri de maçoneria amb una decoració geomètrica realitzada amb peces de construcció rodones i maons plans. | 08158-166 | Carrer Baixada de Can Minguet, 32 | 41.4420200,2.0093600 | 417244 | 4588301 | 1920-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nom de Cal Clau li ve donat al Catàleg Patrimoni Arquitectònic del Papiol.Aquesta és una de les edificacions aïllades que caracteritzen les construccions d'estiueig al Papiol durant la primera meitat del segle XX. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87335 | Bosc del Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc | Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. | 08158-174 | Carrer de Sant Jordi, 5 | L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. | 41.4373900,2.0060500 | 416962 | 4587790 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87336 | Alzina de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes | Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. | 08158-175 | Les Escletxes | 41.4382000,2.0174800 | 417918 | 4587869 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||||||
| 87341 | Turó de Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Barri d'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s'hi van bastir. | 08158-180 | Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi | El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l'any 1702. L'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4370100,2.0042100 | 416808 | 4587750 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87165 | La Sala Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-gran | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XVII | Les naus s'aguanten per grapes. | Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Està situat al nucli del Papiol de Baix,. Els murs són de maçoneria i arrebosats amb morter de calç. La façana principal presenta, però, un acabat amb fals carreuat en relleu. Els buits de les finestres són rectes, i emmarcats amb carreus abuixardats, tanmateix les portes són d'arc de mig punt. A la façana principal, conserva, en bon estat, tres portes adovellades, A la clau de l'arc de la central i principal, hi ha la data: 1665. També a la façana principal hi ha nou finestres amb llinda motllurada, de les quals, la que s'obre en vertical a sobre de la porta central, és de majors dimensions, conservant un ampit que demostra que en el seu origen debia ser un balcó. A una de les façanes laterals, s'obre una antiga porta adovellada, actualmente reformada com a finestra. Al costat lateral hi ha diferents finestres disposades a diversos nivells. A la façana posterior, s'obren el mateix número de finestres que a la façana principal, i també una porta elevada al mig. Aquesta porta, d'arc de mig punt, presenta un recercat de carreus de pedra picada, i està situada a l'alçada del primer pis. En dues finestres de la façana posterior, s'endevina el sistema constructiu de triangles de descàrrega amb maons, a sobre dels llindars de pedra. | 08158-4 | Carrer del Papiol de Baix, 1 | Edificada l'any 1665, pertanyia al castell del Papiol. Es va conèxier com l'Hostal o la Sala Gran, i era un dels masos més antics del terme, situat a prop del camí ral. Amb tota seguretat, l'hostal fou un lloc de pas per als vianants de l'antic camí, que el feren servir com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en trajectes de llarga distància. Els darrers hostalers de què hom té constància daten de 1860. L'any 1898, amb motiu de la riuada de Sant Antoni, les aigües inundaren el pla de can Mas i del Colomer i arribaren fins a l'Hostal i l'escaleta (Alety i Puig, s.d.). Aquesta construcció va tenir diversos usos, com ara, magatzem agrícola (de blat, ordi i civada), i després es va fer servir per a estendre el paper elaborat i manipulat al molí paperer (Faura Arís, 1996: 263). Al segle XIX, va ser tan gran el volum de paper estès que es va haver de reforçar l'estructura amb uns tensors o tirants per por que cedissin les parets. Actualment s'usa com a nau industrial. | 41.4285000,2.0049100 | 416855 | 4586804 | 1665 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En un moment determinat de la historia contemporània de l'edifici, molt probablement a finals del segle XIX, les seves naus es van reforçar amb grapes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87196 | Can Bofarull / Villa Mercedes/Cal Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofarull-villa-mercedescal-bernades | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici (torre) d'estètica historicista, de planta rectangular, construit en desnivell. Presenta una volumetria autònoma en relació als volums dels actuals carrers. Està arrebossat de calç, sorra i terra, amb paredat comú. La seva façana principal es desenvolupa en planta baixa i dos pisos, amb una estructura de façana molt simètrica, en la qual s'obre una balconada comuna a tres portes (primer pis). Aquesta balconada descansa la seva llosana, a sobre de motllures de pedra. Tres balcons independents constitueixen les obertures al segon pis i planta baixa, que presenten les portes centralitzades per dues finestres amb reixa molt simple i lleixes motllurades de pedra. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa apareixen flanquejats per quatre garites-torrasses, les quals configuren l'única decoració de la façana, que, en conjunt, és força sobria. L'edifici es complementa amb un barri tancat. Exempt, i al sud de l'edifici principal, hi ha un altre edifici auxiliar, de petites dimensions i planta quadrada, amb una decoració modernista en el remat, simulant els merlets d'un castell. | 08158-35 | Plaça Catalunya, 1 | La construcció que es pot contemplar ara, es pot datar al primer quart del s. XX (pels volts de 1915). És un dels edificis més fotografiats als inicis del segle XX, i figura a les postals i diverses fotografies com a 'Villa Mercedes'. El Sr. Bernadas va comprar una construcció que hi havia pels volts de 1915, i la va fer reconstruir amb quatre torrasses cilíndriques en els vèrtexs de la teulada com si es tractés d'un petit palau. L'any 1920 fou reconstruïda amb les quatre garites- torrasses cilíndriques als vèrtexs de la teulada. Després, el senyor Bofarull la va comprar el 1934, amb la intenció de treure'n les torrasses, però va descobrir que eran d'una peça i només en va treure la part posterior, amb la qual cosa van quedar tal i com es poden contemplar en l'actualitat. Com a nota curiosa d'aquesta edificació cal dir que durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà confiscà l'edifici als propietaris i durant quatre dies va residir-hi Enrique Líster -militar republicà d'alta graduació- mentre el seu exèrcit es retirava (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4364500,2.0046500 | 416844 | 4587687 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87197 | Ca n'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namigonet | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XIX | Antic mas format per dues edificacions juxtaposades que es desenvolupen en planta baixa i pis. L'edificació més antiga presenta dos cossos amb coberta a una i dues vessants, respectivament, i murs arrebosats. L'edificació més moderna te coberta a quatre vesants i murs de paredat comú pintats de blanc. Tot i que no s'ha tingut accès a linterior de l'element, se sap de l'existència d'una cambra hipogea al soterrani. | 08158-36 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Es tracta d'un dels masos antics del Papiol, amb referències que es remunten a 1792, any en que fra Climent de Sant Martí Sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic,va fer estudis i plans per a la conducció de l'aigua al torrent de ca n'Amigonet, tributari de la riera de Vallvidrera. Fins al 1916 pertangué al desaparegut terme municipal de Santa Creu d'Olorda, i limita amb el terme de Molins de Rei (Faura i Casanovas: 1999: 128). Antigament es deia Ca n'Amigó del Mas (Faura i Casanovas: 1999: 190). El cognom Amigó ha estat associat a administradors de la parròquia i als batlles que hi va haver fins a l'any 1812, els quals portaven aquests cognoms. El primer alcalde Amigó conegut va ser, el 1812, Carles Amigó (Faura i Casanovas: 1999: 211). L'any 1925 es bastí el camí que, passant pel turó de les Escletxes, accedeix a cal Puig i ca n'Amigonet. | 41.4350300,2.0255900 | 418591 | 4587509 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol).No s'ha tingut acès a la edificació. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87199 | Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. | Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. | 08158-38 | Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia | Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). | 41.4394000,2.0106300 | 417347 | 4588009 | 1900-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87211 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5 | http://fontscollserola.com/?p=300 | XIX-XX | Restaurada recentment per grups de voluntaris | Paret de totxo arrebossada d'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d'accés i l'entorn de la font. | 08158-50 | Corriol sota la Salut | És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l'ermita de la Salut, la feia un lloc d'importància tradicional. | 41.4481500,2.0237000 | 418450 | 4588968 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l'Associació 'Fes Fonts Fent Fonting' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d'aquesta font, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87221 | Fanal de l'escala d'accès a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-lescala-dacces-a-lesglesia-de-santa-eulalia-de-merida | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Desubicat. No s'ha pogut accedir a la seva observació | Fanal de ferro de factura modernista. | 08158-60 | Escala de plaça de l'església | La Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar a Papiol, sembla ser la persona que va pagar la realització d'aquest fanal. Aquesta senyora va continuar estieujant al Papiol després de la mort del seu marit, Cayetano Diotallevi. Tots dos havien encarregat a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, una casa a tocar els terrenys del cementiri del Papiol l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. Fins a la dècada de 1920, el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'església era molt acentuat i es salvava amb un pendent. La senyora Manuela, qui frecuentava el temple, un dia va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble. Al peu de les escales es va ubicar aquest fanal (Ahicart, 2019). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1926 | 08158 | El Papiol | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es conserva dins d'un magatzem municipal, però no s'ha tingut accès. És un element que ha acompanyat la gent del Papiol al llarg dels temps i es troba a la memòria col·lectiva.La fotografia de la peça en el seu lloc original està presa del portal 'Todocolección' | 98|105 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87231 | Ca l'Estrada/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l'Avinguda de la Generalitat | Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d'arcs de mig punt al quart pis, així com l'esgrafiat d'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l'ús de l'esgrafiat a les decoracions d'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, EN LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-70 | Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54 | Tot i que es tracta d'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d'altres s'afegeix el rellotge de sol). | 41.4367500,2.0101700 | 417305 | 4587715 | 1781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87263 | Monument als Morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 | XX | Es troba un xic deteriorat el parament | Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. | 08158-102 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) | Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. | 41.4385300,2.0111200 | 417387 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87297 | Carrer d'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original | Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. | 08158-136 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau | Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, | 41.4359000,2.0059100 | 416948 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87308 | Cal Cambretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cambretes | XVIII-XIX | Edifici que fa mitgera pel cantó nord-est amb la plaça de Serafí Pitarra, i per l'extrem oposat, amb l'habitatge número 28 de l'Abat Escarrè. Te la coberta disposada a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Conserva l'antiga xemeneia amb el fumeral. Consta de planta baixa i dos pisos, tot ajustant la construcció a l'important desnivell del terreny, al costat d'una escala urbana. Presenta vistes a la façana principal, i a l'orientada al nord-est, s'obre una finestra quadrada emmarcada en blanc, com en el cas de la principal. Ambdues façanes són llises, i arrebossades, de morter i pintades de color blanc, sense cap decoració afegida, atès el seu caràcter d'arquitectura popular. Totes les obertures són d'esquema quadrangular, i estan emmarcades per un ressalt perimetral lleugerament gruixut i de línies rectes, que destaca del pla de façana. A la planta primera, hi ha un balcó d'una sola obertura, de barana de forja simple però sobredimensionada, que es recolza a sobre de sengles arcs escarsers de dues proporcions diferents que, estan sustentats per dues mènsules de pedra sorrenca vermella, a manera de permòdols. Un altre balcó, sense funció actual, es situa a l'altra façana lateral vista, a sobre de les escaleres del passatge. La planta baixa presenta una finestreta a l'esquerra, de traça quadrada, i a la seva dreta, hi ha la porta d'accés, de mòdul antic. El ràfec del coronament és simple i està ocult darrera del canaló que recull les aigües de pluja. | 08158-147 | Passatge Mossen Martí Albanell, 13 | El 1749 Pau Amigó Julià, casat amb la Madrona Amigó Estaper, vivien en aquesta casa. El cognom Amigó està lligat a aquesta casa durant tot el segle XIX. | 41.4385800,2.0104500 | 417331 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'un edifici molt interessant com exemple d'habitatge urbà de cases de veïns, que ajuda a entendre com era el carrer al segle XIX i als inicis del XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87310 | Molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech | XIX-XX | Tot i que es conserva sencer, l'estat d'abandó comença a fer-se notar. | Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s'obren finestres verticals d'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa. | 08158-149 | Can Domènech | 41.4573100,2.0185100 | 418028 | 4589990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un interessant exemple d'aquest tipus de giny al municipi. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87345 | Goigs i cobles de la Mare de Déu de la Salut de la casa rectoral de l'església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-casa-rectoral-de-lesglesia-de-santa | Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia, Pons, A (1998) Exposició: Quin goig de goigs! Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. Http://bid.ub.edu/14pons.htm | XVIII-XIX | Es segueixen cantant a l'ermita | Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Pel que fa a l'edició impresa dels goigs, tot seguit es descriuen les dos que es conserven a la rectoria de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol: 1. L'edició més antiga que es conserva, ha de correspondre als anys compresos entre 1750-1790, i en ella es fa esment al bisbe Diego de Astorga. 2. La segona edició, més moderna, és de la segona meitat del segle XIX (c. 1870-1890). Es transcriu el text recollit el 1926 pel Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:38-40): 'Goigs de Ntra. Sra. De la Salut.Puig ab titol conegut/sou dignament venerada:/siau la nostra advocada/Verge y Mare de Salut.Sou aquell velló sagrat,/figurat a Gedeón,/dels Sants Pares celebrat/per donar salut al món.Quan tot estava perdut/en lo cel fou decretat,/fos vostre titol honrat,/Verge y Mare de Salut Lo arcàngel Sant Gabriel/ab prestesa singular,/promtament baixà del Cel/venint per anunciar: Déu tenia previngut/per nosaltres la alegría,/tenint a Vós nit i dia/Verge i Mare de Salut. Foreu Vós per titular/nou cents anys ha, venerada/en esta iglesia sagrada/per tradició singular: Sentim molt lo haver perdut7tant temps vostra companyía,/puix sou Vós la nostra guia/Verge i Mare de Salut. Los miracles que Vós feu/ab títol tant singular,/nos fan a Vós dedicar,/a la Salut com veheu:/Títol ja no conegut,/ara tots lo comprenem,/que sempre de Vós serem/Verge i Mare de Salut. Lo doble reconegut/de aqueix temps tant dilatat,/penedintse del perdut,/devant Vós està postrat: A Vós humilment acut,/perque li siau la guia/contra tota malaltia/Verge i Mare de Salut. De tercianas i quartanas,/de febres i de tot mal,/sou Vós remey cordial: Sempre vostre zel acut,/ab prestesa singular,/a la que parir voldrà/Verge i Mare de Salut. Altres miracles Vós feu/si vostre favor demanam;/als lladres feu tenir peu;/deslliurau als qui su reclaman: En lo mar haveu volgut/al qui en Vós ha confiat,/lliurantlo de tempestat,/Verge i Mare de Salut. Permés de Déu es estat/bisbe de Astorga en Barcelona,/donantli la enhorabona,/obehïnt lo que ha manat: que entre tots fos convingut/ser en lo altar col·locada/vostra imatge intitulada/Verge i Mare de Salut. Puig de tots sou advocada/tenint per tots mals virtut;/ampareu al qui us reclama/Verge i Mare de Salut. V. Ora pro nobis, Sta. Dei Genitrix. R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine/Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere,/et gloriosae beatae Mariae sempre virginis interces-/sione a presenti liberari tristitia, et aeterna perfrui/laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. | 08158-184 | Carrer Mossen Rull, 8 | S'ignora l'origen d'aquestes composicions a la Mare de Déu de la Salut, tot i que pressuposant el seu culte com a mínim des del segle XIII en aquest indret, podria ser que ja existís des d'aquell moment. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). Ni dels goigs ni les cobles se sap l'autor ni la data de les composicions. Pel que fa a les cobles probablement eren recitades amb entonació de cançoneta pels ermitans aun sortien a recaptar pels pobles de la rodalia. L'any 1926 mossèn Frederica Martí Albanell deia que s'havien fet divuit edicions dels Goigs, i vuit edicions de les cobles. Amb posterioritat se n'han fet algunes altres. De qualsevol manera les edicions dels goigs que es conserven a la casa rectoral són del segle XVIII i XIX., i la de les cobles, pels volts de 1760-1770. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1986 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A la casa parroquial es conserven copies de dues edicions d'aquest goigs (la primera amb una variant posterior), així com un facsímil fet amb motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Salut de l'any 2000.Són d'autor desconegut. En relació a la música, existeix una versió musicada de Josep M. Queralt l'any 1986.Pel que fa a la primera edició, els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, vestida a la manera de finals del segle XVIII. La imatge porta el nen agafat de la mà esquerra i vara florida a la dreta. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta dins d'un escenari amb cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha dos tabacs de vímet fi farcits de flors que generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix, decorat amb palmetes delimita tot el conjunt. La darrera línia fa referència al lloc d'impressió dels goigs: Barcelona: Per Bernat Pla Estamper, al carrer dels Cotoners.Pel que fa a a segona edició,els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, amb barret d'ales, vestida a la manera del segle XIX. La figura es recolza sobre núvols, i presenta al nen per davant seu (la ma que ho agafa és imperceptible). Tots dos porten sengles vares a les mans dretes: la de la Mare de Déu, amb ornaments florals. A sobre del cap de la Mare de Déu, hi ha el colom de l'esperit sant del qual es generen els raigs que cauen a sobre de les imatges. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta en un escenari amb columnes de capitells decorats. Aquestes columnes que suporten un arc rebaixat, amb l'abillament de cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha sengles motius florals de grans dimensions, els quals generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix , amb motius florals, delimita tot el conjunt. Una franja vertical central, amb motius diferents al marc, però també florals, divideix en dos la composició poètica. Fora de les línies del marc, i per sota, s'obre la darrera línia en la que es fa referència al lloc d'impressió dels goigs: San Gervasi. Imp. De Torras, carrer de S. Eusebi, núm. 6. | 96|98|119|94 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87167 | Masia de Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 | XVII-XVIII | La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals | Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. | 08158-6 | Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 | Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87188 | Torre de can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII | Torre de planta quadrada i tres pisos d'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s'alça a un costat de l'antic Camí Ral, al davant de l'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663. | 08158-27 | Ctra de Caldes, s/n | Amb molta probabilitat es tracta d'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l'origen de l'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana. | 41.4303500,2.0042400 | 416802 | 4587010 | 1663 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87226 | Cal Peret de ca la Marcelina/Cal Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-de-ca-la-marcelinacal-valencia | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge ubicat entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. A la part baixa, a sobre del sócol, hi ha uns motius decoratius a un costat i altre de la finestra enreixada: és un mosaic d'aproximadament un metre d'alçada, fet de trencadís en colors blau i en menor mida groc i verd. Destaquem les obertures com a element distintiu de l'immoble. A la planta baixa, al costat de l'entrada, hi ha una obertura, en origen un arc escarser, avui allindat amb formigó, que té una reixa de ferro forjat amb motius ondulants i que ha estat pintada de verd. A sobre seu, al primer pis,es troben dues finestres ampitadores, allindades amb ampit de pedra, i una petita reixa fins a mitja alçada. Sobre les llindes hi ha dos buits simètrics que dibuixen un arc el·líptic que corona un triangle graonat i que donen molta animació a l'obertura. | 08158-65 | Carrer de la Llibertat, 4 | Pere Mayol Pagès va viure en aquesta casa acb la Magdalena Alòs Solana. L'any 1926 es coneixia com a Cal Peret de ca la Marcelina. Cap a l'any 1950, hi vivien Miquel Company Garcia i la Josepa Fuster Llorens. Ell era picapedrer de la Núcia, a la Marina Baixa (Ahicart et al., 2019). | 41.4376000,2.0100800 | 417299 | 4587810 | 1889 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els buits de la façana a l'alçada del primer pis són un motiu típic de les cases de pagès del segle XIX, força comú en l'indret: una obertura amb d'altre al damunt, de reduïdes dimensions que constituien la ventilació dels galliners. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87241 | Jaciment paleontològic de can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda | Casanovas, I et al. (2011) 'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Pràcticament exhaurit | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-80 | Paratge de can Cerdà, Can Maimò | 41.4426000,2.0017200 | 416607 | 4588373 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||||
| 87281 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-3 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Es un barri que es troba molt degradat pel seu estat d'abandonament i la proximitat a les extraccions d'argiles. | Conjunt arquitectònic que està format per una casa principal, més antiga que la resta, i tres de secundàries: dues adosades a esquerra i dreta de la principal i la tercera secundària, exempta. La principal es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, i les altres tres només tenen planta baixa. Resulta de major interès l'edificació principal, feta amb maó i tapial. La façana és plana, amb finestres de llinda de maons plana. No te cap element ornamental que sigui destacable. La resta d'edificacions presenten façanes similars entre si: amb un frontó-fris decorat amb maons curvats, de manera molt simple, i respiralls, també de maons, per sota del filet que marca l'inici del fris de coronament. | 08158-120 | Paratge de can Parera | Masia i edificacions adjacents que a principi de la dècada de 1950 van ser pioneres al municipi en la improvisació d'habitatges a moltes famílies recentment immigrades (Faura i Casanovas: 1999: 129) | 41.4435400,2.0064100 | 417000 | 4588472 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba en molt mal estat, fruit de l'abandonament d'aquest nucli de població que es troba actualment al costat d'una pedrera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||
| 87282 | Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-faura | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la casa necesita algunes feines de remoció i rehabilitació | Conjunt de diverses construccions de caire rural, de les quals destaquen dues de majors proporcions, unides perpendicularment: la de de ponent presenta teulada a una vessant i tres alçades, mentre que la que es troba a orient, te la teulada a dues vessants i conserva la tortugada en el ràfec. Les façanes són planes i presenten les obertures de llinda plana, més estretes en el cas de l'edifici de l'est, la façana del qual s'ha modificat menys que en el cas del de ponent. La construcció de la façana a dues vessants, a la qual s'accedeix a través de la porta d'un barri flanquejada per sengles pilars amb pinacles, fets de maçoneria, pel carrer del Doctor Fleming, 9, te un interès especial, ja que per un costat acull una bona part de les obres de l'artista local Faura i al pilar de la porta, una rajola (la número 3 del calvari). | 08158-121 | Carrer Doctor Fleming, 9 /Francesc Macià, 37 | 41.4378000,2.0092400 | 417229 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A l'edifici del Doctor Fleming se'l coneix pel Racó de les Màscares, ja que allotja una bona part de la feina de l'artista local Faura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | |||||||||
| 87292 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'una mansió rural. Destaca l'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obra la porta, d'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l'esquerra s'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l'esquerra hi ha un cos de l'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s'obre una finestra fornicular, d'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d'accés. Al davant d'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d'aigua amb brocal de maó vist. | 08158-131 | Cami de Can Puig, 7 | La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). | 41.4347400,2.0210200 | 418209 | 4587482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87320 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 | XX | Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. | 08158-159 | Avinguda de la Generalitat,43 | És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. | 41.4363400,2.0083300 | 417151 | 4587671 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||||
| 87339 | Cal Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-0 | XX | Ha tingut una molt bona restauració, conservant íntegrament el seu disseny original. | Edifici aïllat, de planta quadrangular i terrat pla, excepte a la torre mirador que és a quatre vessants. Les façanes són planes, amb forats de llinda plana recercats. Destaca la barana de brèndola de fàbrica. Està envoltada d'un barri. La composició volumétrica resulta molt interessant de manera expressiva, fent un ús de singularització de la torre mirador, decorada amb ceràmica vidrada de color blau en la coberta. | 08158-178 | Carrer Almirall, 2 | La casa es va construir l'any 1940, en una zona del Papiol caracteritzada per la proliferació de cases-torre, moltes d'elles d'estiueig. | 41.4368000,2.0051000 | 416882 | 4587725 | 1940 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||
| 87169 | Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XVI-XVII | La part dedicada a l'agricultura està en pitjor estat de conservació | Conjunt d'edificacions que tanquen un barri o pati d'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d'una motllura única que fa d'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: 'Sólo marco las hores clares', i al naixement del gnòmon, l'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d'espadanya, marcant la verticalitat de l'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l'edifici annex lateral. A l'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l'accés a manera de portal d'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. | 08158-8 | Prop del Cementiri de Roques Blanques | De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic. | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 1602-66 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l'habitatge. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||
| 87198 | Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau | XX | Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. | 08158-37 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 | A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. | 41.4357100,2.0063500 | 416985 | 4587603 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 | ||||||||||
| 87219 | Cal Barrios | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrios | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Restaurat recentment | Edifici-torre de grans proporcions, aïllat i desenvolupat en diversos nivells, ja que es troba condicionat per la geologia del terreny en el qual està construit. Consta de planta baixa i dos pisos, i està aixecat en un gran pendent per la part nord, aterrassada al sud, tot ocupant un gran solar en el que hi ha una bona zona de jardí. Les façanes són planes, i de buits amb un predomini dels de traça recta, en les finestres i balcons de planta baixa i pis, amb recercat, en el cas dels més grans, i molts d'ells acabats en punt rodó, també recercat. Aquests buits d'arc es troben a la torrassa i a la façana posterior de l'edifici, sempre al'últim pis. Destaca el gran voladís del ràfec, que és suportat per grans ménsules. La façana posterior presenta, sobre la porta d'accés, un singular pòrtic cobert amb voladís que està sustentat per mènsules, així com per dues columnes de fust acanalat i capitells jònics. Le teulada és composta, Destaquen la torrassa de base quadrada i coberta piramidal a quatre vessants que sobresurt de tota l'estructura de la casa. | 08158-58 | Carrer del Doctor Fleming, 2-Mossen Rull, 50 | A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197) | 41.4378600,2.0096800 | 417266 | 4587839 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una composició volumètrica molt expressiva amb l'ús de la torre-mirador. És una edificació-torre que destaca al seu lloc d'mplaçament, molt a prop del castell, inserida dins d'un estil de segon modernisme de caire popular. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:43 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 178,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml