Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
87162 Castell del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 XI-XX El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. 08158-1 Plaça del Castell, s/n El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). 41.4385800,2.0101600 417307 4587918 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg Legal i física Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. 85|92|94|95|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87163 Ermita de la Mare de Déu de la Salut - Santa Eulàlia de Madrona - Sant Pere i Santa Madrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-santa-eulalia-de-madrona-sant-pere-i-santa-madrona Barral i Altet, X. (1981) L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. XII-XIX Fou restaurada per l'SPAL de la Diputació l'any 1972. L'edifici es desenvolupa en una sola nau, amb capçalera trevolada. La part preromànica, de cap al segle X, abasta les dues terceres parts de ponent de la nau, i se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica. Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat. La coberta és de volta de canó sostinguda per quatre arcs torals i s'hi afegiren els contraforts. La porta d'accès, situada a migdia, és posterior a l'edificació original,possiblement de finals del segle XII, i està resolta amb dos arcs dovellats en degradació i timpà llis. És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic. L'absis principal presenta decoració d'arcuacions entre lesenes. La part de ponent de la nau conserva l'aparell i dues finestres preromàniques. Al terre, s'endevinen restes constructius probablement corresponents a l'antiga casa de l'ermità, que va ser eliminada l'any 1972, i d'altres desconeguts. 08158-2 Avinguda de Can Monmany, 89 El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona. L'església de la Salut del Papiol era l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Santa Madrona (documentada amb seguretat el 1060). La decoració absidal permet situal amb seguretat la reforma de l'edifici dins les formes de l'arquitectura del segle XI, mentre que és més difícil de situar la datació de l'edifici primitiu, que es podría tractar, perfectamente, d'una obra del segle X (Barral i Altet, 1981: 243). Fou parròquia fins el 1315 quan Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell), autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici, que va perdre l'esplendor que havia ostentat, va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona. El 26 de juny de 1554 es va comprar un retaule procedent de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès, també sota l'advocació de Sant Pere. Al s.XVI uns terratrèmols provocaren esquerdes en l'estructura de la nau, fet que obligà a construir els contraforts que envolten l'església. Després d'haver estat reconstruït a causa del seu mal estat, al s.XVIII, a proposta del bisbe de Barcelona Diego de Astorga (1717), es va fer la donació d'una nova imatge de la Verge de la Salut, en substitució de la de Sant Pere de Madrona. Tot i això, sembla que la devoció a la Mare de Déu de la Salut és més antiga. A l'exposició de les 'Artes santuarias antigues y modernes', presentada a Barcelona l'any 1877, constava, amb el número 599 una 'Imagen esculpida de la Virgen de la Salud de Papiol, s. XIII'. L'any 1757 es buiden les terres del cementiri, ja que el terraplè ocasionava molta humitat a la capella; segurament estava situat a la part nord (Jordà: 1998). De les múltiples inhumacions que es degueren fer en aquest lloc, se sap que l'any 1564, amb motiu de la pesta, Amigó del Mas, Pere Puig i una filla de Toni Busquets, els quals havien mort de pesta, foren inhumats al cementiri de l'ermita. Fou restaurada el 1911, mentre n'era rector Josep Rull, durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejada, fet que no afectà l'edifici. L'any 1926, el Sr, Plaja de Rubí, per encàrrec del Rector-Doctor Josep Rull i Picassò, va decorar amb un patocràtor l'absis. Aqueste pintures, van ser eliminades a la restauració de la Diputació de Barcelona de l'any 1972. 41.4492800,2.0253000 418585 4589092 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-3.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64).L'Aplec de la Salut és una festa molt papiolenca, que organitza la Parròquia de Santa Eulàlia del Papiol amb el suport de l'Ajuntament de la localitat i diverses entitats i associacions locals. La celebració comença dissabte. La preservació de l'entorn natural del Parc de Collserola impedeix seguir una tradició que havia estat consolida, d'acampar a l'entorn de l'ermita per passar la nit de dissabte, amb una guitarra al voltant d'un foc, per exemple, o fer un concurs d'arrossos. Afegida a la construcció de culte, hi havia la casa de l'ermità, els fonaments de la qual encara semblen visibles al terra. Aquesta casa fou eliminada l'any 1972 (Faura Arís, 1996: 109). 91|92|94|98|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87164 Can Bou / La Casa de Pedra/Torre Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-la-casa-de-pedratorre-bou Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XX Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües, en el pis superior del qual es troba l'encaix motllurat en reserva d'un antic escut o ornament avui desaparegut, del qual ha perviscut la petjada. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats es desenvolupen en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro on hi consta el nom de l'edifici, i que resulten d'un interesssant treball de forja, en gran part fet per un ferrer del poble. 08158-3 Carrer de l'Abat Escarré, 18-20 Construcció feta amb pedra extreta de les Escletxes, abans de que hi hagués una pedrera (1952-60) instal·lada per la indústria cimentera (Faura, 1996: 140). El 1918, els hereus de Miquel Bou presenten una instància a l'ajuntament, on es declaren propietaris de les finques denominades csa Peró, casa Figueres i Casa Bial, situades al carrer del Ferrocarris, i demanen permís per cercar-les i que els sigui donada la parcel·la sobrant d'unió pública del carreró sense sortida que duu a dues d'aqueste finques. A canvi cedeixen a l'ajuntament terreny de la façana per donar al carrer una amplada constant de 6 metres. L'ajuntament accepta les obres a canvi del pagament de ls tarifes establertes (Ahicart et al., 2019). El projectista de l'edifici va ser el Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954), arquitecte que forma part de la segona generació d'arquitectes del modernisme català, amb obres rellevants com la Casa Comalat (Barcelona). Valeri i Pupurull és considerat l'autor més característic del terme municipal del Papiol, amb una important petjada al Baix Llobregat: Can Trian, Casa Gensana i Fàbrica Prats (Sant Vicenç dels Horts), el Casino de Sant Andreu de la Barca, cellers a Sant Esteve Sesrovires, etc. L'arquitecte Salvador Valeri Pupurull (Barcelona, 1873-1954) era fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d'obres originari d'Oristà, a Osona. Es titula a l'escola d'arquitectura de Barcelona el 1899. Es de la segona generació d'arquitectes modernistes. Les seves obres es caracteritzen per l'ús de frontons ondulats, ornaments de derivació floral i modelat de materials en formes de composició lliure, així com per una gran exuberància. A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). La casa de Pedra era una de les parades del trajecte de la processó que es feia pel Corpus (Faura: 1996, 266). 41.4385100,2.0107200 417353 4587910 1914 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Salvador Valeri i Pupurull Es tracta d'un dels edificis més singulars del municipi, que s'albira a la vessant sud del poble i que s'enlaira dominant la vall del Llobregat, mentre que l'accés principal de l'habitatge s'obre al carrer de l'Abat Escarré, evitant així el gran desnivell del solar en el qual es va construir l'edifici. Primitivisme de materials, formes orgàniques i ondulació en buits i altres elements ornamentals dominen la composició de l'edifici, que tracta de conjugar-se amb la geologia de la població, i que es troba en línia amb l'edifici del castell que es troba, dominant, per sobre d'aquesta casa. 98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87165 La Sala Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-gran Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XVII Les naus s'aguanten per grapes. Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Està situat al nucli del Papiol de Baix,. Els murs són de maçoneria i arrebosats amb morter de calç. La façana principal presenta, però, un acabat amb fals carreuat en relleu. Els buits de les finestres són rectes, i emmarcats amb carreus abuixardats, tanmateix les portes són d'arc de mig punt. A la façana principal, conserva, en bon estat, tres portes adovellades, A la clau de l'arc de la central i principal, hi ha la data: 1665. També a la façana principal hi ha nou finestres amb llinda motllurada, de les quals, la que s'obre en vertical a sobre de la porta central, és de majors dimensions, conservant un ampit que demostra que en el seu origen debia ser un balcó. A una de les façanes laterals, s'obre una antiga porta adovellada, actualmente reformada com a finestra. Al costat lateral hi ha diferents finestres disposades a diversos nivells. A la façana posterior, s'obren el mateix número de finestres que a la façana principal, i també una porta elevada al mig. Aquesta porta, d'arc de mig punt, presenta un recercat de carreus de pedra picada, i està situada a l'alçada del primer pis. En dues finestres de la façana posterior, s'endevina el sistema constructiu de triangles de descàrrega amb maons, a sobre dels llindars de pedra. 08158-4 Carrer del Papiol de Baix, 1 Edificada l'any 1665, pertanyia al castell del Papiol. Es va conèxier com l'Hostal o la Sala Gran, i era un dels masos més antics del terme, situat a prop del camí ral. Amb tota seguretat, l'hostal fou un lloc de pas per als vianants de l'antic camí, que el feren servir com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en trajectes de llarga distància. Els darrers hostalers de què hom té constància daten de 1860. L'any 1898, amb motiu de la riuada de Sant Antoni, les aigües inundaren el pla de can Mas i del Colomer i arribaren fins a l'Hostal i l'escaleta (Alety i Puig, s.d.). Aquesta construcció va tenir diversos usos, com ara, magatzem agrícola (de blat, ordi i civada), i després es va fer servir per a estendre el paper elaborat i manipulat al molí paperer (Faura Arís, 1996: 263). Al segle XIX, va ser tan gran el volum de paper estès que es va haver de reforçar l'estructura amb uns tensors o tirants per por que cedissin les parets. Actualment s'usa com a nau industrial. 41.4285000,2.0049100 416855 4586804 1665 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón En un moment determinat de la historia contemporània de l'edifici, molt probablement a finals del segle XIX, les seves naus es van reforçar amb grapes. 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87166 Casa Rectoral/La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIV A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. 08158-5 Carrer Mossen Rull, 8 La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). 41.4389700,2.0102900 417318 4587961 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. 93|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87167 Masia de Can Tintorer https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 XVII-XVIII La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. 08158-6 Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. 41.4561700,2.0077500 417128 4589873 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87168 Can Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-3 Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Vilalta, J. (2017) La 'plaça del Domènech', un espai molt estimat pels rubinencs/ques. el blog de la història i el patrimoni de Rubí - GCMR- 12 de febrer de 2017. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html XV-XX Bo Conjunt d'edificacions situades al voltant de l'era i un barri tancat per alts murs. Te una portalada d'accés que està datada el 1909. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants paral·lela a la façana principal. Al seu interior destaquen diverses dependències que es troben en el seu estat original, amb terres de terracota i mosaic hidràulic, celler, cuina del segle XIX, llar de foc, alcobes, etc. L'accés principal està resolt en arc de carpanell rebaixat. Totes les obertures estan adintellades. Trobem diversitats decoratives: filigrana en picat, una greca de petits motius florals i un rellotge de sol. El rellotge de sol té un emmarcament quadrat en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i en als altres tres costats hi ha una frase: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més.' Te un tancament perimetral, que forma el barri de l'edifici, fora del qual hi ha l'era enrajolada. Conserva diverses col·leccions mobles a l'interior, tot destacant un relleu de temàtica religiosa esculpit en pedra de gres, rescatat d'un antic habitatge de Barcelona, i que en origen devia estar encastat en un mur, ara esempte. 08158-7 Camí de can Domènec, s/n Aquest edifici va ser construït a finals del s. XV, principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. Dins la casa hi ha una placa en la que es diu: 'El pueblo de Rubí a D. Jaime Doménech y Cañomeras, por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 de junio de 1886'. Aquest teatre fou construït a instàncies del Sr. Jaume Domènech, a l'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, i que era propietat de la família de la seva mare. La plaça va a començar a urbanitzar-se a la dècada de 1880. Allà, a la part nord de l'espai, Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d'aquí el popular nom de la plaça. L'any 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat i el 1974, la masia de Can Cabanyes (Vilalta, 2017). La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal i com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Els anys 1829 i 1896 es va construir i fer reformes a l'era enrajolada que hi ha al lateral de la masia. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins el moment passava el camí per davant de la casa. Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64). 41.4581500,2.0195400 418115 4590082 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No es va tenir accés al celler, tot i que se sap per altres persones del seu gran interès patrimonial. Dins del barri conserva un relleu de bona factura, no original de la casa, sinò traslladat des d'un edifici de la ciutat de Barcelona, que havía estat propietat de la família, al carrer Carassa. Resulten també de gran interès les col·leccions d'objectes, grabats, cafeteres i teteres, pintures, rosaris... Que es conserven a totes les habitacions de l'edifici principal.Cal destacar fora l'edifici dedicat antigament a paller, ara quadres pels caballs. El seu tancament de ferro treballat de l'exterior no és original: el propietari el va agafar d'un abocador d'escombreries. Resulta de gran interès també, a l'exterior un molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87169 Can Maimó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XVI-XVII La part dedicada a l'agricultura està en pitjor estat de conservació Conjunt d'edificacions que tanquen un barri o pati d'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d'una motllura única que fa d'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: 'Sólo marco las hores clares', i al naixement del gnòmon, l'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d'espadanya, marcant la verticalitat de l'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l'edifici annex lateral. A l'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l'accés a manera de portal d'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. 08158-8 Prop del Cementiri de Roques Blanques De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic. 41.4521200,2.0079800 417142 4589424 1602-66 08158 El Papiol Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l'habitatge. 98|94|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87170 Estació de tren del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-del-papiol Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XIX L'edifici està restaurat Estació de ferrocarril, actualment propietat d'Adif, situada a la part baixa del municipi del Papiol. De les instal·lacions d'origen, a més de l'entramat de vies, es conserva l'edificació central, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, la qual presenta l'estructura original, tot i que l'antic rellotge no hi és. Alguns dels buits de les façanes estan cegats, i tots es trobren recercats amb guardapols de guix. Al costat de la porta d'accès al vestíbul hi ha la placa de la 'Direcció General del Instituto Geográfico y Estadístico' , que marca 37,3 m. d'altura sobre el 'nivel medio del Mediterráneo en Alicante'. A tocar l'edifici principal, es conserva el destinat als lavabos. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders a través de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. L'estació del Papiol és actualment, un baixador (núm. 72.211), situat en el punt quilomètric 82,0 de la línia 240 d'Adif de Sant Vicenç de Calders a l'Hospitalet de Llobregat, entre l'estació de Castellbisbal i l'estació de Molins de Rei. De l'estació del Papiol part un dels ramals de la línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet. 08158-9 Carretera de Caldes, s/n Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1856 quan es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). La via de mercaderies deixà de funcionar el 25 de novembre de 1982, quan es va inaugurar un nou tram: El Papiol-Mollet del Vallès, per al tràfic de mercaderies. Durant un quart de segle, Castellbisbal va dur a facturar a l'estació del Papiol les seves mercaderies, que feien arribar amb carros perquè el tren, malgrat passar per davant, no va tenir parada fins el 1906 (Faura Arís, 1996: 150). El 26 de setembre de 1982 es va inaugurar la doble via entre estacions del tram Sant Vicenç de Calders-Molins de Rei amb la finalitat de ser una alternativa a la línia de la costa. Les obres es van fer en diferents trams i van durar dotze anys (Faura Arís, 1996: 151). Al seu voltant va anar creixent un barri que portava el seu nom: el barri de l'estació. Aquest barri es va derruir a final de la dècada de 1960, en el moment en que es va construir l'autopista. Darrere l'estació hi havia la Taverneta, on s'aplegaven els viatgers del ferrocarril, i que també era coneguda per ca l'Agneta. La carretera de pujada al poble començava a cal Castellón. Molt a prop hi discorria una mina d'aigua que venia de Castellbisbal (Faura Arís, 1996: 324). El 5 de maig de 1935, era aturat a l'estació del Papiol un tren de mercaderies en direcció Martorell. De sobte, una locomotora sola va aparèixer per la mateixa via i direcció, va superar el guardaagulles que era a l'alçada del pont de ferro i va xocar amb l'últim vagó del tren de mercaderies. Sortodament, no hi va haver danys personals. Les investigacions posteriors van arribar a la conclusió que l'accident es va deure a una errada humana. El comboi i la locomotora eren de la companyia MZA-Madrid Saragossa-Alacant (Faura Arís, 1996: 78). El 2007 s'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies 41.4353900,2.0025900 416670 4587571 1856 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El nucli urbà està allunyat de l'estació, a la qual s'hi pot arribar amb autobús.La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès es va construir l'any 1982 com a ferrocarril orbital per evitar que els trens de mercaderies passessin per Barcelona, especialment l'anomenat tren nuclear. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87171 Cal Bolero/Cal Daniel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. 08158-10 Carrer del Migdia, 7-9 Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). 41.4387000,2.0109500 417373 4587931 1890-99 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87172 Església parroquial de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ XX Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d'arc de mig punt presenten a l'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s'obre l'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt. 08158-11 Carrer de Mossèn Rull, 8 L'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d'aixecar les parets laterals i construir la volta de l'altar major de cinc claus, com dues arcades més d'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64). 41.4390800,2.0104900 417335 4587973 1950 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg Legal Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas L'escultura d'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros). 116|119|98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87173 Ca n'Esteve de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font https://www.enciclopedia.cat XVIII-XIX Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. 08158-12 Camí de ca n'Esteve, s/n L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. 41.4418500,2.0160300 417801 4588276 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87174 Cal Fayol del Puig/Cal Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fayol-del-puigcal-rius Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII Actualment ha estat restaurat d'una manera excesiva, suprimint l'arrebossat de les façanes, així com de la major part de les parets interiors. Casa i edificis annexos amb murs de pedra, cobertes a dues vessants, i en alguns indrets amb aparell disposat en forma d'espiga. Presenta com a principals característiques l'existència de ràfecs amb teula àrab a la coberta, portals amb arc de pedra de mig punt, finestres amb lleixa motllurada de pedra, d'altres amb arcs escarsers i portal coronat per un arc de mig punt. En un dels murs laterals, exactament el que dona a l'est, es veu la volta d'un forn de pa. Un altre forn s'endevina a la façana principal, al nord. En una de les finestres de l'interior de l'edificació principal, es conserva la part superior d'una premsa de cargol reaprofitada, amb la data de 1804. 08158-13 Camí de Can Puig, 9 No hi ha cap estudi històric de la construcció, tot i així, l'arquitectura de traça més antiga que es troba visible, respon a una edificació en part construïda al segle XVIII. 41.4350000,2.0211300 418219 4587510 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'any 2014, es va arranjar el camí de ca n'Amigonet, que te 1.600 m de longitud. Aquest camí, actualment ha esdevingut una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87175 Cal Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-8 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVII-XIX Edificació que s'adossa a altres edificis de caire rural. Te la planta quadrada i presenta teulada a dues vessants, amb ràfec de teula àrab. Com a element de major interès, destaca la porta d'accés, adovellada i d'arc de mig punt. A la clau de l'arc hi ha una creu patent inscrita en un cercle i que conserva pintura de color vermell. Per sota de la creu, hi ha la data de 1814. A l'esquerra de la porta s'obre una finestra de traça quadrada, de factura posterior a la resta de l'edificació. Al primer pis hi ha les finestres, verticals que tenen ampit de pedra, i entre les dues, en un nivell superior, hi ha un rellotge de sol gairebé desdibuixat. 08158-14 Camí de Can Puig, 11 Lluís Alujas Torras ja està documentat a la casa l'any 1734. Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa. El gruix de l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. 41.4348300,2.0212800 418231 4587491 1614? 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport.Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 119|98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87176 Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. XIX Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. 08158-15 Carrer Major, 11 L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). 41.4390700,2.0111900 417393 4587972 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). 98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87177 Cal Xullo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xullo Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII Destaca pel seu bon estat de conservació i, en general, el respecte cap a l'arquitectura de caire tradicional. Edificació de planta rectangular en part exempta,a la qual se li adossa pel cantó sud una edificació posterior. Te la teulada a dues vessants,conformada per sengles teules que sobresurten lleugerament, tot marcantn el carener per l'est i per l'oest. Els murs són de llicorella i estaven encalats. La façana principal presenta els buits emmarcats amb maó vist (en principi havien estat encalats) i excepte el de l'extrem sud de la façana, que és una porta posterior a l'obra original, de llindar pla, presenten els llindars d'arquació escarsana, i ampits de maons que formen motllures. La porta principal d'accès és d'arc escarser, quasi de volta de cordil. Conserva la textura original de l'edifici a la façana i a la resta dels murs de tancament:, així com els buits originals. Actualment les finestres de la façana principal presenten el recercat de maó vist. 08158-16 Carrer Joan Santacana, 9 Francesc Arús Bernardí ja viu en aquesta casa el 1778, i estava casat amb la Maria Alujas Mitjans, pares de Josep Arús Alujas, qui es va maridar amb l'Eulàlia Margarit Jané. Aquests van ser pares del Francesc Arús Margarit, qui el 1820 es va casar amb la Maria Estaper Juliá. El successor, Josep Arús Estaper (1859-1933), es va casar amb l'Adelina Planas Paulet. La seva filla, Rosalia Arús Planas (1891), es casarà amb el Josep Arís Sadurní. Al segle XVIII era normal que els homes portessin el cabell llarg lligat amb una cua. Conta la tradició oral que un membre d'aquesta família es va tallar la cua i la gent els va anomenar des d'aleshores, cal Xullo (Ahicart et al., 2019). 41.4355900,2.0063100 416981 4587590 1778 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'edifici presenta una volumetria autònoma que mostra moltes de les característiques de la construcció tradicional. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87178 Fita del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-papiol XIX En un extrem de la plaça de Joan Fuster es troba, com a un element patrimonial fora de context, la fita termenal del municipi, provinent de Can Domènech. Està acompanyada de la corresponent senyalització patrimonial i ubicada a sobre d'un suport d'acer corten. La fita és un paral·lelepípede de pedra sorrenca local, gravada només per un cantó amb la llegenda: 'PAPIOL', i entre les dues primeres lletres, hi h la creu de Santa Eulàlia, patrona de la població. 08158-17 Plaça de Joan Fuster, s/n Marcava el límit del terme municipal del Papiol i estava ubicat en terrenys de Can Domènech. Probablement es tracti d'un afitament del segle XIX. 41.4392000,2.0140300 417631 4587983 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Segons informació oral de la Senyora Teresa Bofarull, la fita es va trobar al límit amb el municipi de Rubí, en terres de Can Domènec. 98|119 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87179 Cal Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girona-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. XIX Recentment ha sofert una desafortunada intervenció amb l'instal·lació d'una galeria d'alumini blanc al darrer pis, la qual que trenca la fesomia i harmonia de l'edifici. Edifici en cantonada, de planta rectangular, estructurat en dos cossos: un d'ells més alt que fa cantonada amb el carrer del Carme, dissenyat com a torre-mirador. Aquesta torre acentúa la façana de l'edifici ubicada entre ambdós carrers (Carme i de les Parres). Te planta baixa i dos pisos, i totes les obertures de les façanes presenten una variada ornamentació: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, animals, flora i fulles, filigranes amb inicials, medalló coronat i personatges: tots aquests elements donen un aire ecléctic i molta personalitat al conjunt. En destaquen la tribuna i la galeria del pis superior, amb finestrals d'arquets de mig punt entre columnes. Està compost per planta baixa i dos pisos. La torre està coronada per una sanefa d'arqueria cega i una coberta en forma de piràmide, amb molta pendent i a quatre vessants, feta de teula ceràmica vidrada que combina els colors vermell i verd. Les obertures presenten diferents ornamentacions: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, decoració vegetal, animal i antropomòrfica, filigranes amb inicials i fins i tot un medalló decorat sostingut per dos personatges. Tot plegat contribueix a donar un sentit eclèctic a l'edifici. A l'interior es conserven disposicions espacials i mobiliari de la època, així com ferros, i decoracions dels sostres. A la planta alta, hi ha l'antiga sala de billar, i està presidida per un esplèndid llum de sostre de vidres de colors i interessant decoració. Igualment resulten d'interès diverses figuretes de bronze. A la façana posterior, i des de la cuina hi ha un accés a un petit pati enjardinat que dona al carrer de les Parres. 08158-18 Carrer del Carme, 19 Aquesta construcció era d'un comerciant de Barcelona que vivia al passeig de Gràcia, Josep Girona Anguera. L'any 1926 va venir a viure en aquesta casa del carrer del Carme (Ahicart 2019). La esposa del senyor Girona, era la Maria Dulon, cunyada del Sr. Diotallevi (Faura Arís, 1996: 240). Gaietà Diotallevi va ser l'empresari que va portar l'electricitat al poble del Papiol l'any 1916 (Martí Albanell, 1926:36). 41.4392600,2.0136700 417601 4587990 1888 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-3.jpg Legal Historicista|Contemporani|Alfonsí Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Durant molts anys, aquesta edificació tan singular va caracteritzar el poble del Papiol: la seva torre-mirador, amb coberta piramidal allargada de teules verdes, sobresortia de la resta d'edificacions del carrer del Carme i, avui dia, segueix sent un referent paisatgístic del Papiol.És un dels edificis més íntegrament conservats del Papiol dins de l'arquitectura del canvi de segle, mostrant totes les seves envolvents (façanes i cobertes) i elements compositius d'aquell tipus d'arquitrctura pre-modernista en la qual es feien servir elements ornamentals que es referien a diferents estils de la història de l'arquitectura. 116|98|2194 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87180 Ca l'Adjutori https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori PLA ESPECIAL (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. XVIII Tot i haver estat reformada recentment, la casa, ha preservat l'aspecte exterior de masia, fet que fa queresulti volumètricament interessant. Masia tradicional catalana inclosa dins del nucli urbà. Edifici que presenta moltes de les característiques típiques de la construcció tradicional. Consta de planta baixa i pis. Presenta una façana asimètrica amb coberta a dues vessants. En planta baixa destaca la porta d'arc de mig punt amb un recercat no original de falsos carreus. Al primer pis, hi ha dos balcons amb baranes de barrots en els quals s'alternen els recargolats amb els llisos. Acaben en sengles boles per les cantonades exteriors. Hi ha finestres petites amb reixa llangardaix de forja. Un rellotge de sol completa la façana al primer pis, a l'esquerra dels balcons. 08158-19 Carrer del Carme, 1 Està datada com a masia de principis del s.XVIII, i és una de les cases més antigues del municipi, avui ubicada al nucli urbà. 41.4393100,2.0129500 417541 4587997 1711 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Per informació oral de la família Bofarull, la casa conserva una càmara hipogea (fresquera). La fesomia i volumetria de la construcció,la situa en sintonia arquitectònica amb tot un seguit de cases d'arquitectura d'origen rural tradicional, lgunes de les quals (poques), encara es conserven en aquest carrer. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87181 Ca l'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Es tracta d'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d'alçada. A la façana s'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l'edificació es resol en una mena d'absis, que fa que l'edifici sigui molt singular en relació als circundants. 08158-20 Carrer d'Ignasi Iglesias, 2, Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l'estil modernista, amb alguns dels elements característics d'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l'Hugo (1955) ve de l'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019). 41.4374100,2.0049600 416871 4587793 1920-40 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg Legal Historicista|Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És una torre d'estiueig. 116|98|106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87182 Cal Canals/Cal Biel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalscal-biel Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX Restaurada Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos, terrat i coberta de teula àrab. És de grans dimensions i presideix la plaça de Rafael Casanova. Se li adossa un altre, que és el número 1 de la mateixa plaça. El cos oest és força interessant: conserva les reixes de ferro forjat originals i una cornisa amb imbricacions de teula àrab. La composició és simètrica, a partir dels buits de façana. A nivell compositiu i decoratiu destaca la part central, avançada lleugerament, la qual cosa li confereix una major monumentalitat al conjunt. Com a elements singulars hi ha arcs carpanells, una obertura balconera amb un frontó doble, i pilastres embegudes, així com a buits geminats i aplacat ceràmic. El llenguatge de la composició de la façana es complementa i singularitza amb les columnetes geomètriques i les cornises de tipus clàssic, amb motllures, que es troben coronades per un frontó auster, i que emmarquen el balcó principal. 08158-21 Plaça de Rafael Casanova, 2. Casa de principis del segle XX, que és un referent d'interès arquitectònic tradicional local. Presenta una composició simètrica i clàssica, formant part d'un moviment modernista més sobri i estructurat. Símbol del creixent poder econòmic de la comarca. 41.4368200,2.0101500 417304 4587723 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es tracta d'una de les façanes més atractives del municipi, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat als nostres dies íntegrament, essent una perfecta mostra d'arquitectura culta dins de la construcció tradicional. 98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87183 Cal Biel/Cal Ramon Faura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII-XX Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. 08158-22 Carrer Barcelona, 5. La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). 41.4374900,2.0098800 417282 4587797 1934 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg Legal Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87184 Cal Fitó/Cal Pollina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fitocal-pollina Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits. La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos. La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d'accés a l'extrem més baix, ja que l'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur. La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d'arc carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos. Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes. 08158-23 Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2. Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat. D'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble. 41.4376400,2.0097800 417274 4587814 1911 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-2.jpg Legal Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Amb la moda que s'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d'estiueig, l'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d'elements significatius de les arquitectures del Renaixement. 98|106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87185 Calvari/Via Crucis https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis Museu de Ceràmica de l'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l'Alcora. XX Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment. Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S'ubiquen a les façanes d'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l'actualitat, ja que s'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d'estació, i per sota, l'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: 'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: 'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: 'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: 'IV/Al carrer de l'Amargura/Mare i Fill s'han contemplat./Mira'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: 'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?' Estació 6, carrer de l'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l'he profanat. Estació 7, carrer e l'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: 'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d'amor. 08158-24 Nucli urbà antic Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008. 41.4385800,2.0101600 417307 4587918 1945-69 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón José Cotanda Aguilella Es desconeix l'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d'algunes de les cases del poble. 119|98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87186 Cal Xancó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xanco Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Presenta un cert estat d'abandó. La torre de Cal Xancó, és un edifici isolat de planta allargada. Consta de dos cossos en disposició perpendicular. Destaca, pel sudest, la torre que mira a la vall del Llobregat. Els diversos buits que s'obren a la façana són de traça orgànica: en general estan recercats amb guardapols de color rosa, i es tanquen mitjançant persianes de llibret de color blau, el mateix color que es fa servir a les rajoles vidredes que es troben als ampits de les finestres. En destaca, sobretot, la teulada a dues aigües de peces de color negre, les quals posseeixen amb una forma que li ofereix una gran personalitat. La casa, construida en un vessant pronunciat, està envoltada d'un jardí actualment molt abandonat. 08158-25 Carrer de B. C. Aribau, 23 La torre de Cal Xancó, obra de l'arquitecte modernista Josep Ros Ros, es construeix en un moment en el qual les cases residencials i els habitatges d'estiueig proliferen al Papiol. Josep Ros Ros (Martorell, 1885 -1951 va ser arquitecte municipal del Papiol entre els anys 1913 i 1951. En la seva trajectòria professional, fou considerat un dels arquitectes municipals més prolífics del moment. Pertanyé a la considerada 'segona generació d'arquitectes modernistes', titulats entre els anys 1906 i 1911. Juntament amb Salvador Valeri i Pupurull va portar a terme projectes de remodelació urbanística i d'obra nova, tots dins del marc del modernisme popular català. Cal Xancó rep aquest nom pel fet d'haver estat construïda per encàrrec de la família Xancó, pares d'Ernest Xancó, violoncel·lista i director d'orquestra, deixeble de Pau Casals, i impulsor del Festival de Música del Papiol. Els Xancó habian estat camisers de Barcelona (Josep Xancó Farreras: 1880-1940). Tenien botiga davant el Liceu, que encara conserven (Ahicart, 2019). 41.4361900,2.0043900 416822 4587658 1921 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Josep Ros Ros És una torre d'estiueig. Està enquadrada dins l'estil del modernisme popular. Representa un dels edificis més característics del paisatge visible del Papiol a l'entrada al municipi per la carretera que rodeja el turó de Pongrau. 98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87187 Can Colomer - Mas Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-mas-rossell Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVII-XVIII Masia de tipus basilical, de tres crugies, la central més elevada, i amb coberta a doble vessant. La façana s'obre amb portal adovellat i tres finestrals al pis principal, dos dels quals conserven la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. Les golfes són obertes amb una galeria de tres arcs de punt rodó. Davant de la casa hi ha una torre quadrada de caire defensiu, coberta amb teulada piramidal i amb una cartela que inclou la data: 1668(?). 08158-26 Carretera de Caldes, s/n Per la seva estructura, hom creu que l'actual mas data del s.XVIII o de principis del XIX. No obstant, en bibliografía es parla de l'existència de parets de tàpia antigues (Faura i Casanovas: 1999: 185). Faura diu que, segons referències orals, els seus últims hostalers ho van ser pels volts del 1860. Es suposa que aquest Hostal va servir més per als vianants de l'antic camí que no pas per als de la carretera nova. És molt probable que servís com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en els llargs trajectes (Faura i Casanovas: 1999: 185). La seva ubicació al costat del camí ral va propiciar les funcions d'hostal, que deuria combinar amb les rendes agrícoles. Podria haver estat la continuació d'un mas anterior al qual serviria de defensa la torre que hi ha al seu costat. Aquesta torre seria anterior a la resta de l'edificació, i dataria del segle XV-XVI. Molt probablement actuaria com a element de protecció d'un mas anterior a l'actual. 41.4303100,2.0043400 416810 4587006 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Actualment el conjunt allotja un restaurant. 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87188 Torre de can Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVII Torre de planta quadrada i tres pisos d'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s'alça a un costat de l'antic Camí Ral, al davant de l'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663. 08158-27 Ctra de Caldes, s/n Amb molta probabilitat es tracta d'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l'origen de l'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana. 41.4303500,2.0042400 416802 4587010 1663 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87189 Cal Francesc Faura/Cal Titó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-fauracal-tito Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol- Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. XVIII-XX Algo deteriorada la façana orientada a sud Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte. Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants. És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades. Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals. La cornisa es simple i s'ubica per sota del ràfec. 08158-28 Carrer de l' Abat Escarré, 22-24 Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: 'Marianna, marxo!' Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó. El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre. En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol. La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura. El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l'Ajuntament i a la parròquia. El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143). 41.4382700,2.0101800 417308 4587884 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87190 Carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano 08158-29 Carrer Barcelona Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. 41.4372300,2.0099400 417287 4587769 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87191 Sínia https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Calpe, R. et al. (2006) Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX Avui està en desús, i es troba amagada entre la vegetació. La base de l'estructura metàlica està deteriorada.La riuada del 1962 va fer desaparèixer bona part de les sínies del municipi (Faura Arís, 1996: 308). Màquina senzilla de fosa de ferro, que es feia servir per tal d'elevar aigua de l'aqüífer del Llobregat. Consisteix en dues rodes,la primera horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal, i la segona, vertical, la qual engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena. Les dues rodes estan realitzades amb ferro colat. Era moguda per un ruc o un mul, el qual li proporcionava l'energia suficient per tal de pujar l'aigua subterrània per així regar el horts del voltant, tot conduint aquesta a través de diverses canalitzacions. Funcionava amb una roda de ferro amb calaixos que recollia l'aigua del pou i la deixava caure en un dipòsit. D'aquest dipòsit, l'aigua anava a les dues regadores de terra que travessava el pla del mig. A la base del travesser de fusta que es fa servir per imprimir el moviment hi ha la data de la seva construcció i el nom del manyà: 'José Salvatella. 1880' 08158-30 Horts del pla del Llobregat Els Salvatella eren ferrers a Sant Vicenç dels Horts. Tenien la seva casa al carrer de Barcelona números 114-116, fent cantonada amb el carrer d'Angel Guimerà, on hi havia Cal Manyà o Cal Salvatella (Calpe, 2006). La família Salvatella, va establir al carrer de Barcelona un primer negoci de manyeria. Entre els anys 1872-1886, Pau Salvatella Rodó tributava a la matrícula industrial com a manyà i paral·lelament, els anys 1877 i 1878, Pau Salvatella començava la construcció de maquinària de cavalleries. Uns anys més tard, José Salvatella Pañella tributava com a ferrer. Els Salvatella es van dedicar especialment a les sínies, perfeccionant-ne el disseny, i posteriorment van fer motors de bomba. Durant la Guerra Civil s'hi establiren al taller de la Cooperativa de Mecànics. La família Salvatella, va mantenir la indústria fins a les primeries de la dècada de 1980. Es podria dir que la major part de les sínies de la comarca, com aquesta, van sortir del seu taller. 41.4323200,1.9991500 416379 4587234 1880 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón José Salvatella Les sínies van ser una eina de treball important per als pagesos de la comarca. Al Papiol cinc sínies regaven el pla de can Mas, a la dreta del Canal de la Infanta.Una manera de conservar els catúfols era pintar-los amb quitrà per tal de que no es fessin malbé (Faura Arís, 1996: 308). 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87192 Carrer Llibertat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. 08158-31 Carrer Llibertat En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). 41.4379000,2.0104300 417328 4587842 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87193 Cal Pagès - Antic Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-antic-hospital Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIV L'edici sembla haver patit diverses modificaciones en època contemporània. La clau esculpida en l'arc s'ha amagat en unes obres recents. Edifici entre mitgeres de grans proporcions i parets de gran gruixària. Te la coberta a dues vessants, i està feta amb peces de teula àrab. La façana és plana, acabada amb morter grosser, en el qual es dibuixen lleugerament falsos carreus. Presenta una dinàmica de buits excèntrica i es desenvolupa en dues alçades. La porta d'accès és d'arc de mig punt, i també presenta arcuació l'obertura de la seva esquerra, tot i que aquesta està resolta en arc escarser. El buit està protegit per una persiana de llibret amb marc decorat per la part superior mitjançant treball de marqueteria, en el qual es reprodueixen elements florals. A l'alçada del primer pis destaquen,a sobre de la porta principal, dos balcons amb baranes de bréndoles de ferro forjat, les quals estàn senzillament decorades amb motius geomètrics i roleus simples. A l'interior hi ha restes de volta però les reformes fetes en els últims anys han enmascarat els elements que resultaven més interessants. D'aquests elements es te notícies per documentació escrita, describint-se una clau d'arc de pedra, decorada amb figures que agafen una mena d'escut anepígraf, la persistència de la qual per sota de l'arrebossat la confirma el propietari de la casa. 08158-32 Carrer Major 29 Es tracta de l'antic hospital. Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual ocupava la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois, i la va dotar no només la capella, sinò també amb el benefici d'un hospital adjunt, justament aquest edifici. Tenien el patronat amb alternativa el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. El nom de Cal Pagès te el seu origen l'any 1664, ja que aleshores el propietari de la casa era Jaume Pagès Maimó i aquest cognom va continuar fins el segle actual (Ahicart., 2019). Havia estat al segle XX, i probablement abans, lloc de venda de vi. Al segle XX, els hi feia el transport amb bots, la gent de Cal Camilo, els quals vivien a la plaça de l'església, i feien de transportistes, primer amb carro i després amb camió. 41.4391400,2.0119900 417460 4587979 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón A pesar de les modificacions que s'han fet a l'interior de l'edifici en els darrers anys, en general la major part dels espais interiors han mantingut la traça antiga. 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87194 Cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-9 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX Amb motiu d'un canvi de propietat, l'any 2018 ha estat restaurada. No conserva cap element del taller del ferrer al seu interior. Habitatge entre mitgeres força estret, de planta baixa i pis amb terrat. La façana és arrebossada i pintada de blanc, i les obertures, una a cada pis, allindades. Destaca el balcó del primer pis, fet de pedra. Aquesta pedra conforma una motllura que es perllonga a tota l'amplada de la façana, marcant la separació entre plantes. Aquest balcó està suportat per dues motllures de grans dimensions. La barana és de ferro forjat amb motius geometritzants. La llinda de l'obertura està motllurada, i els muntants, imiten falses pilastres, la qual cosa ennobleix la factura de la construcció. 08158-33 Carrer de l'Abat Escarré, 6 A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). 41.4378900,2.0100100 417293 4587842 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-3.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'edifici està erroniament identificat dins l'inventari de la Generalitat, ja que dues de les imatges que el representen corresponen a altre edifici. 98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87195 Casa de Pedro Camacho https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. 08158-34 Carrer de B. C. Aribau, 3 La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. 41.4357500,2.0066300 417008 4587607 1926 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106|98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87196 Can Bofarull / Villa Mercedes/Cal Bernades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofarull-villa-mercedescal-bernades Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Edifici (torre) d'estètica historicista, de planta rectangular, construit en desnivell. Presenta una volumetria autònoma en relació als volums dels actuals carrers. Està arrebossat de calç, sorra i terra, amb paredat comú. La seva façana principal es desenvolupa en planta baixa i dos pisos, amb una estructura de façana molt simètrica, en la qual s'obre una balconada comuna a tres portes (primer pis). Aquesta balconada descansa la seva llosana, a sobre de motllures de pedra. Tres balcons independents constitueixen les obertures al segon pis i planta baixa, que presenten les portes centralitzades per dues finestres amb reixa molt simple i lleixes motllurades de pedra. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa apareixen flanquejats per quatre garites-torrasses, les quals configuren l'única decoració de la façana, que, en conjunt, és força sobria. L'edifici es complementa amb un barri tancat. Exempt, i al sud de l'edifici principal, hi ha un altre edifici auxiliar, de petites dimensions i planta quadrada, amb una decoració modernista en el remat, simulant els merlets d'un castell. 08158-35 Plaça Catalunya, 1 La construcció que es pot contemplar ara, es pot datar al primer quart del s. XX (pels volts de 1915). És un dels edificis més fotografiats als inicis del segle XX, i figura a les postals i diverses fotografies com a 'Villa Mercedes'. El Sr. Bernadas va comprar una construcció que hi havia pels volts de 1915, i la va fer reconstruir amb quatre torrasses cilíndriques en els vèrtexs de la teulada com si es tractés d'un petit palau. L'any 1920 fou reconstruïda amb les quatre garites- torrasses cilíndriques als vèrtexs de la teulada. Després, el senyor Bofarull la va comprar el 1934, amb la intenció de treure'n les torrasses, però va descobrir que eran d'una peça i només en va treure la part posterior, amb la qual cosa van quedar tal i com es poden contemplar en l'actualitat. Com a nota curiosa d'aquesta edificació cal dir que durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà confiscà l'edifici als propietaris i durant quatre dies va residir-hi Enrique Líster -militar republicà d'alta graduació- mentre el seu exèrcit es retirava (Faura i Casanovas: 1999: 207). 41.4364500,2.0046500 416844 4587687 1915 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106|119|98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87197 Ca n'Amigonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namigonet Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVIII-XIX Antic mas format per dues edificacions juxtaposades que es desenvolupen en planta baixa i pis. L'edificació més antiga presenta dos cossos amb coberta a una i dues vessants, respectivament, i murs arrebosats. L'edificació més moderna te coberta a quatre vesants i murs de paredat comú pintats de blanc. Tot i que no s'ha tingut accès a linterior de l'element, se sap de l'existència d'una cambra hipogea al soterrani. 08158-36 Camí de ca n'Amigonet, s/n Es tracta d'un dels masos antics del Papiol, amb referències que es remunten a 1792, any en que fra Climent de Sant Martí Sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic,va fer estudis i plans per a la conducció de l'aigua al torrent de ca n'Amigonet, tributari de la riera de Vallvidrera. Fins al 1916 pertangué al desaparegut terme municipal de Santa Creu d'Olorda, i limita amb el terme de Molins de Rei (Faura i Casanovas: 1999: 128). Antigament es deia Ca n'Amigó del Mas (Faura i Casanovas: 1999: 190). El cognom Amigó ha estat associat a administradors de la parròquia i als batlles que hi va haver fins a l'any 1812, els quals portaven aquests cognoms. El primer alcalde Amigó conegut va ser, el 1812, Carles Amigó (Faura i Casanovas: 1999: 211). L'any 1925 es bastí el camí que, passant pel turó de les Escletxes, accedeix a cal Puig i ca n'Amigonet. 41.4350300,2.0255900 418591 4587509 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol).No s'ha tingut acès a la edificació. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87198 Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau XX Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. 08158-37 Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. 41.4357100,2.0063500 416985 4587603 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87199 Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. 08158-38 Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). 41.4394000,2.0106300 417347 4588009 1900-30 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 102|98|2194 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87200 Racó de les Màscares/Cal Faura https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. 08158-39 Carrer Doctor Fleming, 4-6 L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). 41.4377300,2.0092700 417231 4587825 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg Legal Popular|Contemporani|Expressionisme Patrimoni moble Element urbà Privada Cultural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. 119|98|2138 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87201 Casa a la baixada de can Minguet https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-baixada-de-can-minguet XX Es troba en estat d'abandó, i les façanes tenen un cert deteriorament. Edificació aïllada, de planta rectangular, acompanyada al davant d'una de més petita dedicada a garatge, i per la façana sud, de dues construccions que semblen torretes i que estan flanquejant l'entrada posterior a l'edifici, per la part del jardí, amb horts que acompanyen la construcció. Presenta una façana plana, i en alçada, la construcció només disposa d'una planta baixa i golfes amb respiralls. Els buits són de llinda i llindar rectes i de mòdul vertical. La teulada és a dues vessants amb peto per la part de la façana principal. Presenta un barri amb dos pilars centrals que flanquegen l'accès a l'edifici des de l'actual carrer. Aquests pilars tenen decoració de rajoles tipus Cuenca, les quals estan disposades formant sengles frissos emmarcats per les corresponents bores de maons. Finalment, els pilars queden rematats per maons corbs, i per sota d'ells, en cadascun, hi ha flors de ceràmica vidrada en verd. 08158-40 Plaça dels Països Catalans, 5 Es tracta d'un cas més d'edificació aïllada del tipus 'ciutat jardí', de llenguatge noucentista, que hi ha al municipi, i que es van anar desenvolupant a la meitat del segle XX. 41.4408200,2.0098500 417284 4588167 1954 c. 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98|106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87202 Casa Brunet/Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brunetcal-carrabinatorre-del-pical-senyor-domenecvilla-maria Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX Edificació entre mitgeres, amb teulada a dues vessants. La precedeix un pati enjardinat, que s'extén entre el reixat del barri i la façana principal. Les reixes que tanquen els buits de la façana, són de barrots recargolats, i la porta, també de ferro, s'ornamenta amb fulles de trèbol i flors de gavarrera sobreposades. En el jardí, pel cantó est, hi ha una font de trencadís presidida per una rajola amb la figura de Sant Jordi derrotant al drac, amb l'emblema de l'escut del Sant als peus, i marcant aquest, per la part superior, el broc de la font, que és de bronze i representa el cap d'una au rapinyaire. La façana és plana, i presenta 4 línies verticals que estan marcades, en la planta baixa, quatre finestres amb reixes de barrots recargolats, i a la planta pis,quatre balcons, els quals estàn precedits de baranes de ferros cargolats i decorats per la part superior e inferior per roleus. Les baranes es recolzen en voladissos. El tancament dels buits dels balcons es resol amb persianes de llibret. 08158-41 Carrer del Carme, 23 La casa es coneixia com a Cal Carrabina al segle XVIII, tot i que l'edifici actual no és d'aquesta època. Es tractava d'una branca lateral de cal Barba del carrer Major. Va iniciar aquesta nissaga Barba, en Joan Barba Pi (1721-1793), el qual es va maridar amb la Maria Mitjans Trabal. A finals del segle XIX, els seus descendents van marxar del poble. Va ser a finals de la dècada de 1920, quan es va refer la casa i es va construir l'actual, convertint-se des d'aleshores, en una torre per estiuejants. A partir d'aquell moment va ser coneguda com a 'Torre del Pi-Cal Senyor Domènec-Vil·la Maria', succesicament (Ahicart, 2019). 41.4392600,2.0139400 417623 4587990 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La casa surt fotografiada en una postal de Roisin, probablement d'entre 1925-1935 119|98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87203 Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. 08158-42 Paratge Bòbila Canals Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). 41.4390300,2.0162300 417814 4587962 1920-40 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87204 Cal Nina/Cal Batallé/Cal Castellón https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninacal-batallecal-castellon Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Una part de l'edificació s'ha remodelat introduïnt elements que transformen morfològicament l'aspecte original de la façana Edifici que fa mitgera per l'oest, mentre que per l'est hi ha un carreró que el separa de la següent edificació. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal que dona a l'eixida, i amb teules àrabs. Actualment ha esta reformat en una part.. Tot i així conserva l'aspecte original en l'altra, per l'oest. Es desenvolupa en alçada en planta baixa ii pis. En el de l'esquerra, que presenta la traça original, les obertures estan recercades per un guardapols en relleu, a trencaaigües. El ràfec està ocult per el canaló que acull l'aigua de pluja. 08158-43 Carrer Bonaventura Carles Aribau, 18-20 Salvador Casas Escala (1763), de Cervelló, es va casar a finals del segle XVIII amb la Magdalena Major Casas, de cal Jan Majó. Van anar a viure al carrer d'Aribau en una casa senzilla. A finals del segle XIX, el seu fill Francesc Casas Alujas i la seva muller Eulàlia Costa, es van traslladar al carrer Major, primer a can Cueva i després a can Janés, que a partir d'aleshores seria coneguda com a cal Nina. Després, a la dècada de 1930, van venir a viure en aquesta casa, estiuejants de Gràcia (Cal Batallé, per Pere Batallé). El 1947, va morir Julio Castellón (Cal Castellón), un ferroviari nascut a Santiago de Cuba el 1878, i que vivia al Papiol des de principis de la dècada del 1920. La seva muller va deixar el barri de l'Estació i va anar a viure amb la seva filla Luciana Castellón Rodríguez al carrer d'Aribau. 41.4361600,2.0053400 416901 4587654 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87205 Font de can Tintorer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tintorer Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Va ser totalment restaurada i reformada. Eixida d'aigua de xarxa hidràulica d'abastiment del municipi, que es localitza a la cantonada de l'Avinguda de la Generalitat amb la plaça Gaudí i el carrer Major. Consta d'una pica de pedra a la qual s'aboca ll'aigua que raja d'una aixeta de bronze. Al seu costat te un indicador amb el nom i la data del moment en que es va instal·lar la primera font. L'aigua que surt actualment és de la xarxa d'aigües potables del municipi. Un plataner de bon port, li genera una zona ombrívola a la font. 08158-44 Plaça Gaudí, s/n La font original la van manar construir els propietaris de la masia de Can Tintorer. Era lloc de trobada i, amb motiu de la festivitat del Corpus, al seu costat s'hi feia un altar (Faura Arís, 1996). La primera font tenia una petita construcció que l'arrreceraba. 41.4391800,2.0123800 417493 4587983 1880 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un element que forma part de l'imaginari del poble i presenta un important valor simbòlic.Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitrectònic, però s'ha remodelat i no s'ha col·locat la placa senyalitzadora original, la qual, molt probablement s'hagi perdut. 98|119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87206 Les Escletxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. 08158-45 Camí de la Salut La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. 41.4387200,2.0186400 418015 4587926 08158 El Papiol Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg Inexistent Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. 122 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87207 Cal Poch/Cal Diotallevi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pochcal-diotallevi Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XX S'ha modificat molt l'edifici original Edifici de façana plana, i acabat cromàtic a la cúpula. Com a element singular, i ubicada a la façana del carrer del Carme, presenta una torre que li dona un caràcter propi, i que està coronada per una cúpula de trencadís. Al llarg de la seva alçada, presentava en origen obertures-finestres de forma el·líptica, de les quals només es conserva una. Un barri genera el cercat de la construcció, i al seu interior hi ha una altra construcció, probablement en origen dedicada a cotxera, a manera d'edificació auxiliar, situada al mig del jardí. Aquesta construcció presenta planta quadrangular, i com a element característic, un coronament ondulat de les façanes. Es conserven també reixes de ferro a les tanques i portes que fan el cercat i tancament d'aquesta construcció, les quals molt probablement siguin del moment de l'edificació original. 08158-46 Carrer del Carme, 3 Al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. A inicis del segle XX, Cayetano Diotallevi i la seva esposa, Manuela Dulon, encarreguen a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, en terrenys de la seva propietat, llindants amb el cementiri municipal, una 'casa cochera', que és projectada l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. El cobrador dels rebuts de la llum, que anava casa per casa, era en Ramon Calopa. Després, la casa va passar a ser habitada per Robert Poch Sarrià i Carme Vila Jaume, estiuejants de Barcelona, els quals li donen el nom actual. La finca fou expropiada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. La mestra titular va ser la Montserrat Miarnau Roca (Ahicart, 2019). 41.4390800,2.0150200 417713 4587969 1914 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Salvador Valeri i Pupurul De l'edifici primigeni destinat a habitatge, només resta la torre amb la cúpula de trencadís.Es conserven els plànols de l'edifici a l'arxiu Municipal de l'Ajuntament del Papiol.La construcció ha patit diverses transformacions que desvirtuen el seu aspecte original, així, les finestres ovals s'han convertit en quadrangulars (excepte una), i la resta de l'edifici ha estat clarament modificat.Pel que fa a l'edifició visible a l'interior,la qual probablement en origen s'hagués projectat com a cotxera, es conserva en la seva fesomia original, però en regular estat de conservació. 98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87208 Font dels Avellaners/Font de Ca n'Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellanersfont-de-ca-nesteve Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. XX Es troba bruta i en clar estat d'abandonament Paret llarga de pedra que segueix el marge. Té una aixeta de bronze amb polsador, la qual actualment no està connectada a la xarxa d'aigües. 08158-47 Camí sota ca n'Esteve, s/n El pou que hi ha al costat de la font es va construir per tal de subministrar aigua al poble,arribant-se a un acord entre l'Ajuntament i del propietari de ca n'Esteve, Celestí Pinya, el qual va cedir, a més, els terrenys en els quals es van construir els safareigs públics (avui enterrats). A canvi, l'Ajuntament li havia de cedir vuit plomes d'aigua pel seu ús. Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua als veïns per decantació, fins al nivell de la rectoria. El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. de fondària i 2 m. d'amplada (Faura Arís, 1996: 304). 41.4425500,2.0177300 417944 4588352 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón A pocs metres de la font i a sota d'uns grans plàtans hi ha les restes de l'antiga font.Al costat de la font es va obrir un pou i es va fer un dipòsit d'aigua, tot això, a la mateixa propietat de ca n'Esteve.Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua al poble per decantació fins a nivell de la rectoria.El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. De fondària i 2 m. D'amplada (Faura Arís, 1996: 304). 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87209 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> XVII La masia esta en un bon estat de conservació <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> 08158-48 Ctra. De Caldes, s/n <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> 41.4414400,1.9989800 416376 4588246 1680? 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-05-17 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Joan Faura? Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87210 Font del Cosí/Font de Ca l'Amigonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cosifont-de-ca-lamigonet Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX-XX En un greu estat de deteriorament A uns 15 minuts a l'E. del Papiol, en el fons del barranc de can Puig i equidistant de les dues cases, es troba aquesta font de la qual és ben visible la seva arqueta de captació, situada sota un espès alzinar. Al davant es troba, així mateix, un roure monumental. El corriol d'aigua que s' inicia amb les seves aigües, es suma a un altre que ve de dalt i mana directament a la Riera de Vallvidrera. Actualment ha perdut la pica i el broc, tot patint els efectes destructius de la caiguda d'una de les alzines que l'envolten. En un grafitti a sobre d'una planxa de ciment que cobreix la paret es pot llegir la següent llegenda de la seva darrera restauració (1979): 'Cuide la fuente como su hogar. La ijiene es mui grande. 1979' 08158-49 Barranc de can Puig Era la font més coneguda i on anava més gent d'esbarjo o paseig. Es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). 41.4337900,2.0230300 418376 4587374 08158 El Papiol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87211 Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5 http://fontscollserola.com/?p=300 XIX-XX Restaurada recentment per grups de voluntaris Paret de totxo arrebossada d'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d'accés i l'entorn de la font. 08158-50 Corriol sota la Salut És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l'ermita de la Salut, la feia un lloc d'importància tradicional. 41.4481500,2.0237000 418450 4588968 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l'Associació 'Fes Fonts Fent Fonting' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d'aquesta font, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc