Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87220 | Museu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol | Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. | 08158-59 | Carrer Doctor Trueta, 6 | El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. | 41.4360100,2.0071900 | 417055 | 4587636 | 2012 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. | 94|98|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87241 | Jaciment paleontològic de can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda | Casanovas, I et al. (2011) 'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Pràcticament exhaurit | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-80 | Paratge de can Cerdà, Can Maimò | 41.4426000,2.0017200 | 416607 | 4588373 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87242 | Jaciment paleontològic de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mas | CASANOVAS, I.& DE MIGUEL, D.(2011)'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Memòries i informes Memòria 10798: Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, 2011, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. Y Com. Ins. Geol. Y Min. Dip. Barcelona. Santafé Llopis, J.V (1978) Rinoceróntidos fósiles de España. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Afectat per la remoció de terres | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers, micro i macro. Associació fossilífera: Artiodàctils: Cainotherium miocenicum, Euprox minumus, Procervulus dichotomus. Carnívors: cf. Semigenette cadeoti, Felis vireti, Pseudaelurus turnauensis, Ictiocyon dehmi. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Proboscids: Gomphoterium angustidens, Dinotherium cuvieri, Dinotherium bavaricum. Perisodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium platyodon, Dicerorhinus sp. | 08158-81 | Paratge de can Mas | 41.4417900,1.9990800 | 416385 | 4588285 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els fòssils del Burdigalià trobats al Papiol són nombrosos i alguns internacionalment famosos, per la seva qualitat i interès científic. És el cas de la mandíbula complerta d'un proboscidi, exactament un mastodont anomenat Gomphoterium angustidens, trobat al terral de Can Mas, l'any 1955, dins les argiles de color vi. Avui dia aquest ffòssil està dipositat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.En la campanya 2011 de l'intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecten els voltants de Can Mas amb resultats negatius, i es constata l'estat cobert del seu jaciment per la urbanització de la zona. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87243 | Jaciment paleontològic de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-puig | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | És necessària la protecció de la zona per tal d'evitar-ne la degradació que va en augment | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilòbits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-82 | Paratge de can Puig | 41.4364300,2.0211100 | 418219 | 4587669 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El registre fòssil del Carbonífer és molt escàs a Catalunya. Aquest jaciment és un dels punt en els que afloren totes les unitats estratigràfiques del Carbonífer. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87244 | Jaciment paleontològic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-papiol | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Mapa Geològic 1:50.000, fulla 420, dipòsits HAp12. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Parcialment destruït | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilobits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-83 | Nucli antic del Papiol | 41.4272000,2.0079700 | 417109 | 4586657 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest jaciment és el resultat de la fusió de diversos jaciments inventariats per la Generalitat de Catalunya (12.862, 12.866 i 13.817 de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya). Està considerat com el jaciment 'clàssic' del Pliocè marí del Llobregat.Correspon als periodes geològics: Plistoè d'origen marí: Zanclià i Plasencià. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87245 | Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | A conseqüència de l'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació | Durant la intervenció paleontològica de l'any 1998 s'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l'holotip 'Brissopsis papiolensis'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol. | 08158-84 | Al costat del polígon industrial sud | 41.4283600,2.0125700 | 417495 | 4586781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87246 | Jaciment paleontològic de les Escletxes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Atès que l'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l'únic aflorament que es conserva d'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació. | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la 'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus. | 08158-85 | Al costat de les Escletxes | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
87265 | Torrent de les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-argiles | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs d'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa. | 08158-104 | Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa | 41.4334800,2.0070500 | 417040 | 4587355 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).La primera reforma del curs d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
87270 | Horts del Pla del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-pla-del-llobregat | Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. | La seva conservació varia en funció del propietari: hi ha espais en cultiu actiu i altres abandonats | Zona de cultius d'horta que s'estèn per tota la plana fèrtil de la vall del Llobregat. Està travessada pel rec i les seves derivacions, i abans era regada per sínies de les que avui només queda un exemplar amb un relatiu bon estat de conservació. Actualment els cultius principals són fruiters i hortalisses. | 08158-109 | Horts del pla del Llobregat | 41.4314500,2.0011000 | 416541 | 4587135 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El parc fluvial del qual formen part aquests horts, té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar al Prat de Llobregat.L'agricultura va ser molt important pel Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les hortes proporcionaven les fruites i verdures a la població i encara més enllà.L'agricultura es va complementar amb el treball en altres oficis o a les fàbriques, que proporcionaven per a molt dels veïns del Papiol el gruix del jornal que portaven a casa. De manera que molt sovint s'alternava en el mateix dia el 'torn de la fàbrica' amb el treball al seu petit trosset. Les fàbriques que havia en el terme -les filatures, la paperera les bòbiles, ho permetien. Es produïa, doncs una simbiosi entre agricultura i indústria que va permetre la coexistència dels dos sectors durant molt de temps.Es te memòria de la plantació de mongetes del ganxet, patates, enciams, faves, pésols, tomàquets, pebrots, maduixes, que sobretot es produïen pel consum de la casa. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87272 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0048909.xml | El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines des del nord cap el sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres. El riu, en passar pel terme del Papiol, es troba encaixonat a la vall baixa del Llobregat, que va des del congost de Martorell fibs l'estret de Sant Boi-Cornellà, el qual marca l'inici del delta. En aquest punt el riu ha perdut part del seu cabal que s'enfonsa a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i forma l'aqüifer profund del delta Al terme del Papiol el riu presenta una plana que ha estat aprofitada tradicionalment per a conreus d'horta, com demostraven les nombroses sínies que hi havia. L'estrucutra hidràulica més important és la resclosa i comportes que serveixen per a la captació d'aigua potable per a les poblacions de la plana baixa del Llobregat i la ciutat de Barcelona. I antigament derivava l'aigua cap a la casa de comportes de Molins de Rei. Els torrents tributaris de la riera de Vallvidrera són el de les Barreres i el de Ca n'Amigonet, tots dos paral·lels. Un dels torrents que ha desaparegut és el de les Argiles. Abans abocava les seves aigües al torrent del Gavatx (dit també del Peu de la Costa), prop del Molí de l'Argemí, però aquest aiguabarreig va ésser desplaçat més enrere en la construcció del ferrocarril i més tard per l'autopista, i finalment va desaparèixer amb la construcció d'un polígon industrial. | 08158-111 | Horts del pla del Llobregat | A l'antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum, topònim que ens ha arribat pel testimoni dels geògrafs Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu. En llatí, el mot Rubricatus vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, que són molt evidents en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color, especialment després de passar per Castellbisbal. El topònim no torna a aparèixer fins al segle IX, sota la forma Lubricatus, Barbs, bagres, anguiles, carpes...encara es pescaven a començament del segle XX al riu Llobregat al seu pas pel Papiol. Això era possible gràcies al gran cabal d'aigua que aleshores portava el riu. Les captures més bones es feien a la resclosa. Era tan gran l'anomenada d'aquests llocs que els aficionats a la pesca arribaven a venir-hi amb el tren (Faura Arís, 1996: 29). De sempre el riu ha estat el motor de riquesa del poble: propiciava l'aigua per la indústria (primer els molins de gra, després els paperers...) i regava el vall ple d'hortes. També, en ocasions, es desbordava amb les consegüents riuades documentades històricament. | 41.4320900,1.9976200 | 416251 | 4587210 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal (del Vallès Occidental), respectivament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
87275 | Jaciment Paleontològic del Terral Sílvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-terral-silvia | Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Es troba amenaçada la seva conservació per l'impacte de l'activitat minera i de remoció i trasllat de terres | Terral d'argiles vermelles en el qual es pot trobar una mostra important del període Burdigalià. De fet, es pot considerar la continuació del jaciment paleontològic de can Cerdà., que es troba a continuació. Es tracta d'un jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i el Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). A la fitxa de can Cerdà s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-114 | La Soleia | El període Burdigalià és un estatge faunístic del Miocè. Comprèn el períod'entre fa 20,43 ± 0,005 milions d'anys i fa 15,97 ± 0,005 milions d'anys. El seu nom va ser establert pel paleontòleg rossellonès Charles Depéret. | 41.4472400,2.0074800 | 417094 | 4588882 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tota la runa de la Nova Icària de Barcelona omple el forat del costat, ja explotat. A l'oficina de l'empresa que fa l'explotació del terral hi ha una important col·lecció de fòssils d'aquest terral.Seria molt important conservar una part del jaciment per a futures investigacions | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87293 | Can Calopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Zona d'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d'un paisatge d'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant. | 08158-132 | Camí de can Calopeta, s/n | El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d'una colla de joves que a la sortida de l'escola tenia l'afició d'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: 'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta' (Faura Arís, 1996: 172). | 41.4485600,2.0148700 | 417713 | 4589022 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87302 | Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc | La part de l'espai urbà es troba molt degradada | És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. | 08158-141 | Pi del Balç | 41.4277200,2.0085900 | 417162 | 4586714 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
87304 | Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona | Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | Cim de 341 m. d'altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l'existència d'un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d'aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l'espècie 'Porina byssophila'. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354). | 08158-143 | Puig Madrona | És tracta d'una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s'havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d'arròs agafaven l'escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l'ermita de la Mare de Déu de La Salut. L'entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d'estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d'accés al parc de Collserola per l'extrem oest, des d'on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l'Amigonet. S'hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany. | 41.4511500,2.0237600 | 418459 | 4589301 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels '100 Cims' és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l'excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s'inclouen també alguns d'Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d'aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d'escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
87317 | Parc Agrari del Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-riu-llobregat | Parc generat a la llera del riu Llobregat, com a un camí continu, d'uns 36 quilòmetres, que uneix Collserola amb el litoral i travessa 16 municipis metropolitans i connecta espais de gran valor ecològic, i que també disposa de passos transversals, accessos des de tots els municipis de la ribera i connexió amb transport públic. Al sector que es troba al Papiol hi ha elements interessants des d'un punt de vista patrimonial, com antics camins, el rec, el molí de Capdevila, el molí de l'Argemí, el torrent de Batzacs, etc. Així mateix, es tracta d'un espai que posa a disposició dels ciutadans una zona pública de qualitat que ofereix un entorn adequat per a tot tipus d'activitats de lleure, esportives, de relació social i de foment de l'educació ambiental, a més de crear noves connexions amb els municipis limítrofs, dins d'un horitzó de reducció de les emissions CO2. El parc, format per la llera i els marges del riu Llobregat, es troba en un espai compartit amb infraestructures viàries i ferroviàries que donen accessibilitat al territori metropolità, però que, alhora, representen una font de contaminació acústica i de l'aire, així com una barrera a la connectivitat ecològica i a la mobilitat a peu o amb bicicleta. | 08158-156 | Parc del Riu Llobregat | 41.4323200,1.9991500 | 416379 | 4587234 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El riu Llobregat ha generat un espai de vida no només natural sinó també humana, que es pot recuperar en aquest espai de lliure, natura i patrimoni. És un espai públic de connexió de la infraestructura verda metropolitana i dels espais verds potencials, que millora la connectivitat dels ciutadans i que, mercès a l'aigua, vertebra un territori en el qual el riu Llobregat te un paper clau en el desenvolupament econòmic, industrial i de les infraestructures de tota la zona | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
87330 | Torrent de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font | El torrent de la Font és un petit curs d'aigua que ha generat una vall relativament important en amplitud i profunditat, ja que la base del terreny està formada per uns potents estrats d'argila. De tota manera, és força curta. El torrent apareix darrera de la masia de can Tintorer i després discorre a l'oest de la masia fent de partió entre els terrenys de can Maimó i de can Tintorer. Acaba el seu recorregut a la riera de Rubí. | 08158-169 | Darrera la masia de Can Tintorer | 41.4558600,2.0050900 | 416905 | 4589842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||||
87331 | Torrent de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-salut | El torrent de la Salut apareix a la part alta de la muntanya del Puig Madrona recollint les aigües pluvials i les surgències naturals, com les de les fonts del Lleó i del Vernet. La part alta és molt profonda però molt emboscada i no es pot seguir el seu curs. A partir de la font del Vernet, que es va netejar fa pocs anys, la vall s'obre i el torrent desemboca per la dreta al torrent de ca n'Esteve de la Font. | 08158-170 | Muntanya del Puig Madrona | 41.4470800,2.0234300 | 418426 | 4588849 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||||
87332 | Torrent de la Font de Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | Es un curs intermitent d'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d'aigües per a la vila. A partir de ca n'Esteve, la vall s'obre molt i s'utilitza en agricultura. | 08158-171 | Ca n'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona | L'any 1880 es feren treballs per portar l'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n'Esteve, que foren dirigits per l'enginyer F. Aymansó. En l'any 1904 s'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n'Esteve, es va fer la troballa d'un major doll d'aigua (Martí Albanell, 1926:35). | 41.4437000,2.0154400 | 417754 | 4588482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
87333 | Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-gavatx | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Amb una gran degradació en el seu pas pel nucli urbà | El torrent del Gavatx és un curs intermitent d'aigua que recull les aigües pluvials i de fonts de la zona del sud de les Escletxes, i es forma sota el camp de les Forques. Passa per la zona del peu de la Costa i acaba ajuntant-se amb el torrent de les Argiles. | 08158-172 | Al costat del polígon industrial sud | Sota el camp de les Forques, lloc de captació d'aigües i inici del torrent, hi ha l'ermot del Gajo, a llevant del qual passa el camí que duia del Papiol a la Rierada. El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament desembocava les aigües molt a prop del molí de l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent del Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer). La primera reforma d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota. La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent del Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril. El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. El Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764 només servia per la comunicació amb el Vallès. Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent del Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102) Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons. Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzac. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 41.4342000,2.0137700 | 417603 | 4587429 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
87335 | Bosc del Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc | Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. | 08158-174 | Carrer de Sant Jordi, 5 | L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. | 41.4373900,2.0060500 | 416962 | 4587790 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87336 | Alzina de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes | Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. | 08158-175 | Les Escletxes | 41.4382000,2.0174800 | 417918 | 4587869 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
87344 | Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure's sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà cap a l'infern. D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d'on cauen. | 08158-183 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
87366 | Torrent de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lamigonet | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de 'Rigol i Cia'. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs intermitent d'aigua que recull les escorrenties superficials de la vall que es desenvolupa entre la casa de ca n'Amigonet i les cases del Puig. El torrent porta les aigües al de can Rabella i aquest desemboca a la riera de Vallvidrera. | 08158-205 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Diu en Frederic Martí Albanell que 'l'any 1792, fra Climent de St Martí sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic, feu uns estudis i plans per a la conducció de l'aigua en el torrent de Ca n'Amigonet, els quals no es feren efectius' (Martí Albanell, 1926:35) | 41.4360500,2.0231100 | 418385 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
87384 | Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami | Necessitaria alguna senyalització més acurada | Camí que travessa el terme municipal del Papiol. És una variant del Camí de Sant Jaume que parteix de Barcelona i discorre per l'Eix del Llobregat o per Sant Cugat del Vallès i conflueix a Montserrat. Exactament, al Papiol arriba el kilòmetre 22 del se traçat. Des de Sant Joan Despí, la ruta segueix per la vora esquerra del Llobregat i discorre pels termes de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, des d'on s'endinsa al Vallès Occidental a l'altura de l'estació de Renfe de Castellbisbal. En bona part dels trams d'aquest recorregut s'hi ha consolidat la pràctica del senderisme i BTT. | 08158-223 | Camí de Sant Jaume, km 22 | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87384-foto-08158-223-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'any 2004 la Ruta Jacobea va rebre la categoria de Gran Itinerari Cultural Europeu. El 1993 els trams espanyols de l'anomenat Camí Francès van ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.A Catalunya, a partir del segle XI, va ser freqüent la realització dels romiatges compostel·lans i també va ser un nombre relativament crescut de pelegrins que en anar a Galícia o en tornar-ne visitaven els santuaris catalans, sobretot Montserrat.El camí es va anomenar així durant l'edat mitjana: era l'itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.Està documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l'iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major (1000-32) i Sanç Ramírez (1063-94), a Navarra i Aragó, i amb el d'Alfons VI (1065-1109) a Castella.Va ser fomentat pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostel·lans. La iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local (Diego Gelmírez), clergues, nobles i sants (Domingo de la Calzada, Juan de Ortega), i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l'acolliment i a l'assistència dels pelegrins.La descripció més antiga de l'itinerari és la continguda en el Codex calixtinus(primera meitat del segle XII), atribuït a Aimeric de Picaud, i en el Kitāb al-Ruǧarī del geògraf àrab al-Idrisī (mort vers el 1166). Les tres grans rutes europees que travessaven França de N. A S. Partien de París, Vézelay i Lo Puèg, es reunien a Ostabat i penetraven a la península Ibèrica per Roncesvalls, en el Pirineu navarrès, mentre que la que provenia d'Arles i Tolosa de Llenguadoc ho feia per Somport i Canfranc, en el Pirineu aragonès. Ambdues vies s'ajuntaven a Puente la Reina i en formaven, a partir d'allí, una de sola, que per Nájera, Burgos, Sahagún-Lleó, Astorga, Ponferrada, O Cebreiro i Portomartín conduïa fins a Santiago de Compostel·la. Al costat d'aquesta, la ruta anomenada de la costa, que entrava al País Basc per Baiona i seguint el litoral cantàbric incloïa la visita a Oviedo, tingué una importància secundària.El camí de Sant Jaume tingué també, d'altra banda, una influència considerable en l'expansió de certes formes d'espiritualitat característiques (pràctiques litúrgiques, devocions, culte dels sants), i donà peu a la formació de tradicions folklòriques, algunes encara vivents, com el nom de camí de Sant Jaume, amb el qual és designada popularment la via làctia. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87388 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Hauria de disposar d'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d'interès | Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals. | 08158-227 | El Papiol de Baix | Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d'aquí li ve el nom 'el carrer d'anar a Barcelona'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185). | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87510 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-0 | La riera de Rubí o de les Arenes és un curs d'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del nucli urbà del Papiol. Constitueix el límit nord i noroccidental del municipi. S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Al terme del Papiol presenta una llera molt ampla amb una superficie composta per còdols de diferents mides i sorres (d'on també li vindria el nom de riera de les Arenes). Aquestes sorres i graves han estat explotats, així mateix a la bòbila de can Maseta. | 08158-349 | Riera de Rubí / Riera de les Arenes | El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats. | 41.4432100,1.9962200 | 416148 | 4588446 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
87513 | Corriol de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-salut | Està virtualment perdut | Corriol, gairebé desaparegut, que es pot resseguir intermitentment. Es troba per sobre del camí antic de la Salut i fa de partió entre propietats, les quals deixen l'espai de pas però no hi ha forma de transitar-hi degut a que no té cap manteniment i les males herbes se n'han apoderat. Està abandonat i totalment perdut per a fer-lo servir amb efectes pràctics. | 08158-352 | Corriol de la Salut | 41.4461700,1.9947600 | 416030 | 4588776 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87513-foto-08158-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
87514 | Camí vell a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut | Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents | El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l'ermita de la Salut. A partir d'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix. | 08158-353 | Camí vell a la Salut | És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l'aplec de la Salut quan tot el poble s'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut. | 41.4451400,1.9962100 | 416150 | 4588660 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87240 | Jaciment arqueològic de can Maimò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-maimo | Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | I aC - IdC | Afectat per moviments importants de terres | El jaciment es troba sobre la serra d'en Maimó, a una certa distància de la casa del mateix nom. En aquest lloc es va localitzar ceràmica romana. Això es va produir en prospecció superficial quan es realitzava una tesi doctoral (Solias, 1990). Es tracta d'un terreny que fa pendent cap al nucli urbà del Papiol, però a molt poca distància de la carena que marca l'inici de la vall de la riera de Rubí, prop ja de la seva desembocadura al Llobregat. De fet, el jaciment domina perfectament l'aiguabareig de la riera i el riu. El jaciment es troba a sobre d'un substrat geològic format per profunds capes d'argiles quaternàries i miocèniques explotades industrialment, pel mig de pedreres a cel obert. El material localitzat és el que a continuació es descriu: INVENTARI 1748Fragment de vora de TSAA. Forma Lamb. 2 B. Cronologia: mitjan segle II- inicis del segle III. Pasta taronja. Desgreixant de quars. 1749Fragment de paret de TSH. Forma Drag. 37. Decoració d'escates. Pasta taronja fort. Vernís marró fosc. 1750 Fragment de vora de TSAD. Forma Hayes 58 B. Datació: finals del segle III - inicis del segle IV. 1751Fragment de nansa d'àmfora. Pasta taronja clara. Restes d'engalba. Tros de paret de forn. Ens trobem davant d'un jaciment, que presenta una llarga perduració de la seva vida. Els materials més antics es poden situar a partir de mitjan segle I, fins a inicis del segle IV. No es te cap rastre que pugui indicar el tipus de jaciment al qual aniria associat aquest material. L'única estructura correspon a un fragment de forn. | 08158-79 | Pedreres de can Maimò | 41.4405400,2.0017200 | 416604 | 4588144 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Reduït a la mínima expressió per les explotacions d'argila. No s'ha determinat el tipus d'asentament, tot i que es va trobar una resta de forn. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87235 | Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tintorer | Bergadà i Múria, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 Julià, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 Julià, M.; Puig, F.; Solias, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 Pascual,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 Solias, J.M. / El poblamentdel curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. Julià, M. et. Al. (inèdit, 1989) La villa romana de can Tintorer (El Papiol). Pre-actes de les I Jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat. Castelldefels. Julià, M. et al. (1980) Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat. Pascual, R. (1977) Las ánforas de la Laietània. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | IIIaCIIIdC | Afectat pel cementiri | Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana en una zona afectada pel pas de l'autopista B-30, i per l'accés al Cementiri Comarcal de les Roques Blanques, construït per la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les restes arquitectòniques, de les que avui no en resta pràcticament res, consisteixen en una gran habitació de 15x6m, amb murs d'opus caementicium i recobriment de morter de calç, amb paviment d'opus signinum i una gran escalinata en un dels seus costats més petits. Podria tractar-se d'una gran piscina, ja que la funció d'aquest estructura permetia la contenció d'aigua en el seu interior. A l'extrem superior d'aquesta escalinata s'hi unia una altra habitació, de dimensions més petites, i a uns 100 metres d'aquesta apareix un altre dipòsit, aquest aïllat, que està pavimentat amb tègules col·locades en sentit invers. A les immediacions d'aquest nucli hi apareix una claveguera feta amb parets de pedra i enllosat de tègules. | 08158-74 | Camí al cementiri de Roques Blanques | Ell lloc, correspon probablement a una vil·la, la datació de la qual s'estèn des d'època Romà Republicana (segle II aC), fins al segle III dC. | 41.4569000,2.0062200 | 417001 | 4589956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal destacar la troballa d'un cap de terracota, força malmès, que probablement deu ser d'època romana, així com diversos objectes mobles, com ara agulles de cap i una gemma que, conservada al Museu de Rubí, va ser objecte de robatori.L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica, i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament.L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solias i Marta Vilalta. L'any 1985 es va dur a terme una excavació d'urgència dirigida per Marta Vilalta i Carme Miró, en la qual es va descobrir un forn d'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4. A la campanya de l'any 1986 , sota la direcció de Josep Mª Solias i Marta Vilalta, es va demostrar que la zona afectada resultava ser fora de la zona arqueològica, o així almenys ho semblava. De fet, actualment encara resta una bona part del jaciment per excavar, concretament en un àrea situada al cantó nord de l'autopista, que abans era una vinya i avui es troba abandonada.Durant la campanya de l'any 2001 es va poder delimitar l'extensió del dipòsit de líquids i tot seguit es va procedir al seu cobriment, per eixamplament de l'autopista A-7.A l'abril del 2005 es va dur a terme una prospecció arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de l'enllaç entre l'autovia del Baix Llobregat i l'autopista AP-7 tram Castellbisbal. Aquest traçat al seu pas pel terme municipal del Papiol afecta al jaciment romà de can Tintorer. En el reconeixement de la zona, concretament al talús de terra situat entre l'autopista i la carretera d'accés al cementiri, s'ha localitzat en superfície restes de ceràmica romana, de tègula, i d'un possible mur, en el que s'observen diferents blocs de pedra alineats. Els treballs de control arqueològic encara es duen a terme en qualsevol possible afectació de les restes.Part dels objetes trobats es conserven als dipòsits de materials arqueològics de la Generalitat de Catalunya i als museus de Molins de Rei i Rubí. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87236 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-1 | Barral i Altet, X. (1981) L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | IX | Les restes estan practicament desdibuixades | Jaciment que es troba delimitat per la terrassa en la qual s'enclava l'ermita de La Salut. Tot i que no s'ha realitzat una prospecció en aquest indret que determini l'abast cronològic d'aquest, com a mínim, i d'acord amb la documentació escrita i les restes edificades, es pot considerar que es podrien trobar restes d'ocupació de a partir del segle IX. Al voltant de l'església actual hi ha restes visibles d'altres construccions. | 08158-75 | Paratge de la Salut | La seva existència com a parròquia està documentada des de finals del segle IX (1060). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha fet en aquest indret una excavació arqueològica. | 91|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87234 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-0 | García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VII aC-IdC | Espai molt degradat | Jaciment d'èpòca ibèrica en superfície. Actualment és una explotació agropequària, situada en una plana de suaus ondulacions a la vessant d'un petit turó, prop de la riera de Vallvidrera. L'any 1982 es va detectar aquest possible lloc d'habitació, en un ambient de pissarres paleozoïques i argiles pliocèniques. Ve determinat per l'existència de material ibèric en superfície. | 08158-73 | Camps de can Rabella | El jaciment es va determinar pels treballs d'en Josep Maria Solias, qui en les seves prospeccions l'any 1982, va recollir material ceràmic d'època ibèrica típica , àmfora de boca plana i ceràmica de cocció reduïda. Durant la revisió de la carta arquelògica l'any 1998, es va constatar la presència de material ceràmic d'època ibèrica en superfície. Encara avui és visible en superfície, i en una senzilla exploració visual, ceràmica ibèrica molt rodada. | 41.4286700,2.0169600 | 417862 | 4586812 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial La Riera del Molí de Molins de Rei. Des d'aquí cal agafar el carrer de can Rabella i anar cap a la carretera en direcció Parets-Molins. Cal seguir la riera de can Vidriera uns 700m, fins a al masia de can Rabella. Un cop aquí, s'ha de seguir la ruta marcada que tira cap al nord uns 400m, fins arribar a una caseta situada a mà esquerra del camí, davant d'un petit turó. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87239 | Jaciment arqueològic de Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-puig-madrona | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Afectat per remocions de terres | Jaciment d'èpòca ibèrica en superfície, situat a la carena que separa els termes del Papiol i Valldoreix, hi ha el Puig Madrona, turó pissarrós a sobre del qual apareixen restes de ceràmica en superfície. Al cim mateix es veuen habitacions excavades a la roca. Les restes ceràmiques en superfície són típicament ibèriques. Durant la darrera actualització de la carta arqueològica no es va poder constatar la presència d'habitacions del possible poblat ibèric, però sí hem observat la presència de material ceràmic d'època ibèrica, no al cim sinó en la vessant que desemboca a l'ermita. | 08158-78 | Muntanya del Puig Madrona | Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades datat en el moment ibèric ( -650 / -50). | 41.4511500,2.0237600 | 418459 | 4589301 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment des de Sant Cugat del Vallès, s'ha d'anar a la urbanització Valldoreix. Un cop aquí s'ha d'agafar el Passeig de la Guineu, en direcció oest per la pista forestal coneguda com Camí de la Salut. Des de final de la urbanització fins a l'ermita de la Salut hi ha 1 km aproximadament. Des de l'ermita hi ha un petit corriol, en direcció nord, fins a la muntanya Puig Madrona. L'accés es pot realitzar des d' El Papiol, on situat en el nucli urbà d' El Papiol cal agafar el carrer de Ca n'Esteve, que es converteix en el Camí de Ca n'Esteve, on es circula per una pista forestal. En cada intersecció es marca l'accés al Puig Madrona o l'ermita de la Salut. Un cop s'ha accedit des de Sant Cugat del Vallés o des d' El Papiol a l'ermita de la Salut, cal deixar el cotxe, i en direcció al nord per un corriol, s'aixeca una muntanya ocupada per una torre de vigilància del Parc de Collserola, és on se situa el jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87162 | Castell del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XI-XX | El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. | Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. | 08158-1 | Plaça del Castell, s/n | El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. | 85|92|94|95|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87163 | Ermita de la Mare de Déu de la Salut - Santa Eulàlia de Madrona - Sant Pere i Santa Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-santa-eulalia-de-madrona-sant-pere-i-santa-madrona | Barral i Altet, X. (1981) L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | XII-XIX | Fou restaurada per l'SPAL de la Diputació l'any 1972. | L'edifici es desenvolupa en una sola nau, amb capçalera trevolada. La part preromànica, de cap al segle X, abasta les dues terceres parts de ponent de la nau, i se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica. Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat. La coberta és de volta de canó sostinguda per quatre arcs torals i s'hi afegiren els contraforts. La porta d'accès, situada a migdia, és posterior a l'edificació original,possiblement de finals del segle XII, i està resolta amb dos arcs dovellats en degradació i timpà llis. És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic. L'absis principal presenta decoració d'arcuacions entre lesenes. La part de ponent de la nau conserva l'aparell i dues finestres preromàniques. Al terre, s'endevinen restes constructius probablement corresponents a l'antiga casa de l'ermità, que va ser eliminada l'any 1972, i d'altres desconeguts. | 08158-2 | Avinguda de Can Monmany, 89 | El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona. L'església de la Salut del Papiol era l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Santa Madrona (documentada amb seguretat el 1060). La decoració absidal permet situal amb seguretat la reforma de l'edifici dins les formes de l'arquitectura del segle XI, mentre que és més difícil de situar la datació de l'edifici primitiu, que es podría tractar, perfectamente, d'una obra del segle X (Barral i Altet, 1981: 243). Fou parròquia fins el 1315 quan Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell), autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici, que va perdre l'esplendor que havia ostentat, va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona. El 26 de juny de 1554 es va comprar un retaule procedent de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès, també sota l'advocació de Sant Pere. Al s.XVI uns terratrèmols provocaren esquerdes en l'estructura de la nau, fet que obligà a construir els contraforts que envolten l'església. Després d'haver estat reconstruït a causa del seu mal estat, al s.XVIII, a proposta del bisbe de Barcelona Diego de Astorga (1717), es va fer la donació d'una nova imatge de la Verge de la Salut, en substitució de la de Sant Pere de Madrona. Tot i això, sembla que la devoció a la Mare de Déu de la Salut és més antiga. A l'exposició de les 'Artes santuarias antigues y modernes', presentada a Barcelona l'any 1877, constava, amb el número 599 una 'Imagen esculpida de la Virgen de la Salud de Papiol, s. XIII'. L'any 1757 es buiden les terres del cementiri, ja que el terraplè ocasionava molta humitat a la capella; segurament estava situat a la part nord (Jordà: 1998). De les múltiples inhumacions que es degueren fer en aquest lloc, se sap que l'any 1564, amb motiu de la pesta, Amigó del Mas, Pere Puig i una filla de Toni Busquets, els quals havien mort de pesta, foren inhumats al cementiri de l'ermita. Fou restaurada el 1911, mentre n'era rector Josep Rull, durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejada, fet que no afectà l'edifici. L'any 1926, el Sr, Plaja de Rubí, per encàrrec del Rector-Doctor Josep Rull i Picassò, va decorar amb un patocràtor l'absis. Aqueste pintures, van ser eliminades a la restauració de la Diputació de Barcelona de l'any 1972. | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64).L'Aplec de la Salut és una festa molt papiolenca, que organitza la Parròquia de Santa Eulàlia del Papiol amb el suport de l'Ajuntament de la localitat i diverses entitats i associacions locals. La celebració comença dissabte. La preservació de l'entorn natural del Parc de Collserola impedeix seguir una tradició que havia estat consolida, d'acampar a l'entorn de l'ermita per passar la nit de dissabte, amb una guitarra al voltant d'un foc, per exemple, o fer un concurs d'arrossos. Afegida a la construcció de culte, hi havia la casa de l'ermità, els fonaments de la qual encara semblen visibles al terra. Aquesta casa fou eliminada l'any 1972 (Faura Arís, 1996: 109). | 91|92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87298 | Nucli antic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XII-XX | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell. Es tracta d'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l'alçada del passatge Bruc, | 08158-137 | Nucli antic del Papiol | El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 85|92|93|94|95 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87478 | Vil·la del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-papiol | XII-XXI | La modificació de un bon nombre d'habitatges amb criteris poc curosos, ha provocat la pèrdua del caràcter d'alguns carrers | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell, i és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; vers el NE. es perllonga pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. Concretant, i si es tracés una línia imaginària, estaria delimitat pels carrers Llibertat, gira per Plaça Gaudí, incorpora el carrer de la Salut, però abans gira avall pel carrer Diputació, incorpora el carrer Baixada de la Lluna, plaça dels Països Catalans, incorpora el passatge de Santa Eulàlia, carrer Montserrat, delimita per fora l'església, el Castelll, baixa per Mossèn Rull, gira per l'Abat Escarrè i continua pel carrer Major fins arribar a plaça Gaudí, i continuaria en part pel carrer del Carme. | 08158-317 | Nucli antic del Papiol | El nucli vell de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4384000,2.0099000 | 417285 | 4587898 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|98|105|119|120|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
87286 | Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 | XIII-XX | Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. | 08158-125 | Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Acces públic. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
87166 | Casa Rectoral/La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIV | A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. | Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. | 08158-5 | Carrer Mossen Rull, 8 | La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). | 41.4389700,2.0102900 | 417318 | 4587961 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. | 93|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
87193 | Cal Pagès - Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-antic-hospital | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIV | L'edici sembla haver patit diverses modificaciones en època contemporània. La clau esculpida en l'arc s'ha amagat en unes obres recents. | Edifici entre mitgeres de grans proporcions i parets de gran gruixària. Te la coberta a dues vessants, i està feta amb peces de teula àrab. La façana és plana, acabada amb morter grosser, en el qual es dibuixen lleugerament falsos carreus. Presenta una dinàmica de buits excèntrica i es desenvolupa en dues alçades. La porta d'accès és d'arc de mig punt, i també presenta arcuació l'obertura de la seva esquerra, tot i que aquesta està resolta en arc escarser. El buit està protegit per una persiana de llibret amb marc decorat per la part superior mitjançant treball de marqueteria, en el qual es reprodueixen elements florals. A l'alçada del primer pis destaquen,a sobre de la porta principal, dos balcons amb baranes de bréndoles de ferro forjat, les quals estàn senzillament decorades amb motius geomètrics i roleus simples. A l'interior hi ha restes de volta però les reformes fetes en els últims anys han enmascarat els elements que resultaven més interessants. D'aquests elements es te notícies per documentació escrita, describint-se una clau d'arc de pedra, decorada amb figures que agafen una mena d'escut anepígraf, la persistència de la qual per sota de l'arrebossat la confirma el propietari de la casa. | 08158-32 | Carrer Major 29 | Es tracta de l'antic hospital. Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual ocupava la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois, i la va dotar no només la capella, sinò també amb el benefici d'un hospital adjunt, justament aquest edifici. Tenien el patronat amb alternativa el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. El nom de Cal Pagès te el seu origen l'any 1664, ja que aleshores el propietari de la casa era Jaume Pagès Maimó i aquest cognom va continuar fins el segle actual (Ahicart., 2019). Havia estat al segle XX, i probablement abans, lloc de venda de vi. Al segle XX, els hi feia el transport amb bots, la gent de Cal Camilo, els quals vivien a la plaça de l'església, i feien de transportistes, primer amb carro i després amb camió. | 41.4391400,2.0119900 | 417460 | 4587979 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A pesar de les modificacions que s'han fet a l'interior de l'edifici en els darrers anys, en general la major part dels espais interiors han mantingut la traça antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml