Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
87209 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> XVII La masia esta en un bon estat de conservació <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> 08158-48 Ctra. De Caldes, s/n <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> 41.4414400,1.9989800 416376 4588246 1680? 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-05-17 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Joan Faura? Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87212 Font del Vernet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vernet XIX-XX Restaurada i neta l'any 2018 <p>Construcció en forma de caseta de mesures reduïdes, a l'interior de la qual hi cap una persona ajupida. L'entrada està construïda amb totxo vist i arc de mig punt. A l'interior el sostre és de volta de canó, construït de ciment armat i pedres. De la part superior surt una canonada que alimenta un safareig situat a uns 10 metres.</p> 08158-51 Font del Vernet 41.4448500,2.0246900 418528 4588601 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El dia 28 d'abril de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa el safareig, i l'interior de la caseta. També es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d'accés a la font i al safareig. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87445 Safareig de la font del Vernet https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-del-vernet XIX-XX <p>Construcció en pedra i totxo de planta rectangular, d'uns tres metres per sis, realitzada a la llera del torrent de la Salut, que formava conjunt amb la font del Vernet. Es tracta d'un safareig de grans dimensions i sembla estrany, ja que es trobava relativament allunyat del poble. Disposa de lloses de terrissa amb inclinació per tal de facilitar la feina de les bugaderes. De la part superior de la font del Vernet surt una canonada que alimenta aquest safareig situat a uns 10 metres.</p> 08158-284 Font del Vernet 41.4448500,2.0246900 418528 4588601 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El dia 28 d'abril de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa el safareig, l'interior de la caseta i també es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d'accés a la font i al safareig. 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87257 Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> 08158-96 ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg Legal i física Neògen|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-03-16 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. 125|121 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87294 Can Minguet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-0 <p>Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> XVIII-XIX Les obres de remodelació de la casa han modificat l'aspecte de la façana, amb la introducció de finestres de traça horitzontal. <p>Habitatge de caire rural, que respon a una tipologia que recorda a les masies. Consta de planta baixa i pis, i està precedit d'un pati enjardinat amb un estany, molt reformat. Possiblement en aquest espai estigués ubicada l'antiga era. La façana principal és plana i està arrebossada. La seva composició original devia haver estat marcada per tres línies principals: 1, la del centre, marcada per la porta d'arc que és l'accés principal, que te a sobre un balcó que te per ambdós costats dues finestres posteriors a l'edificació original, lesquals presenten les llindes planes i una amplada de grans dimensions. 2 i 3: les que marquen, a ambdós costats de la línia anterior, unes finestres dobles. Aquestes són els elements més originals de la construcció: es tracta de finestres d'arc rodó, de traça vertical, aparellades i fetes de maó vist. Són de major dimensió les que es situen a la dreta, que les de l'esquerra, i totes estan tancades amb sengles reixes de ferro. A l'edifici principal, per darrera, se li adossen edificacions que no han estat reformades, així com un jardí tancat per un barri enreixat, tot això envoltat d'una vegetació i arbrat que genera un espai força ombrívol, degut a la seva situació a les proximitats del torrent de Batzacs.</p> 08158-133 Baixada de Can Minguet, 21 <p>Antiga masia que avui pràcticament ha quedat incorporada al nucli urbà. Una anècdota explica que es trobaven els de Can Minguet collint raïms quan passaren per davant una colla de caçadors del poble que apostaren d'omplir un cove ple de conills. La sorpresa va ser per als pagesos en veure la destresa dels caçadors (Faura Arís, 1996: 153).</p> 41.4419800,2.0090200 417216 4588297 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-04-04 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón A prop hi havia ca n'Amigó de la Pahissa (Faura i Casanovas: 1999: 190). 119|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87523 Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm XVI a XX En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. 08158-362 Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg Legal i física Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón Fons de titularitat privada però d'accés públic. 95|96|98|94 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87230 Rellotge de Sol de l'Hostal/Cal Patxuca https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostalcal-patxuca Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans XIX Ha estat restaurat l'any 1981 A la façana lateral de l'edifici, sense que es vegi des de l'exterior, hi ha un rellotge vertical de sol, esgrafiat i pintat en blanc. Te forma de rectangle vertical i està emmarcat. Per dins hi ha les línees que marquen les hores. El gnòmon és de grans dimensions i per sota, en una cartela, presenta la següent llegenda: JC1880 PS1981 08158-69 Papiol de Baix,17 Se sap que a la segona meitat del segle XIX, hi vivien a la casa el Vicenç Casanovas Roig o el Francesc Casanovas Roig (Ahicart et al., 2019). 41.4280300,2.0048900 416853 4586752 1880 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No s'ha pogut accedir a l'element 98|119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87370 Rellotge de sol 1 de Can Maimó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo XIX-XX A la façana principal, a l'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s'alinea amb la porta d'accés, s'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l'espai del rectangle interior un sol remarcat per l'esgrafiat d'un cercle, conté al seu interior, a manera d'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, amb la creu a sobre de l''H'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: 'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS'. 08158-209 Can Maimó 41.4521200,2.0079800 417142 4589424 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És una de les masies millor conservades del municipi. No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d'aigua (avui desaparegut).De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. 98|119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87394 Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits XIX Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament. 08158-233 Can Capdevila, s/n 41.4253000,2.0053900 416891 4586448 1850 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com 'la mula', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com 'la mula', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87481 Monument 'El Papiol al Dr. Barberà' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. XXI A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d'encofrar-la i que diu 'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ'. Dins la jardinera s'hi ha plantat una olivera. 08158-320 Plaça del Doctor Barberà, s/n El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. 41.4379100,2.0163100 417820 4587838 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Altres 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87210 Font del Cosí/Font de Ca l'Amigonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cosifont-de-ca-lamigonet Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX-XX En un greu estat de deteriorament A uns 15 minuts a l'E. del Papiol, en el fons del barranc de can Puig i equidistant de les dues cases, es troba aquesta font de la qual és ben visible la seva arqueta de captació, situada sota un espès alzinar. Al davant es troba, així mateix, un roure monumental. El corriol d'aigua que s' inicia amb les seves aigües, es suma a un altre que ve de dalt i mana directament a la Riera de Vallvidrera. Actualment ha perdut la pica i el broc, tot patint els efectes destructius de la caiguda d'una de les alzines que l'envolten. En un grafitti a sobre d'una planxa de ciment que cobreix la paret es pot llegir la següent llegenda de la seva darrera restauració (1979): 'Cuide la fuente como su hogar. La ijiene es mui grande. 1979' 08158-49 Barranc de can Puig Era la font més coneguda i on anava més gent d'esbarjo o paseig. Es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). 41.4337900,2.0230300 418376 4587374 08158 El Papiol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87285 Cup de Cal Cai https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX Només es conserva una part de l'estructura dels cups Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. 08158-124 Plaça d'en Serafí Pitarra Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). 41.4386600,2.0104700 417333 4587927 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87363 Almorratxes aspergidores https://patrimonicultural.diba.cat/element/almorratxes-aspergidores Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVII-XIX Coneguda per pocs habitants del Papiol. Recollida en bibliografia local. Al segle XVII, els administradors de les capelles de l'església del Papiol eren posseïdors d'almorratxes. De la seva utilització com aspergidor dels altars i d'un episodi punible per l'església en fer mal ús del ruixador, hi ha notícies en un document de l'any 1701: el visitador del bisbe manà en aquell any, que en cas de tornar-se a produïr aquesta 'gran indecència', el que tornes a fer tal acció fós castigat amb la pena d'excomunió major. Era rector aleshores Sebastià Rotxotxo, que feia 31 anys que regia la parròquia, i l'any següent va ser substituït per l'ecònom Pere Masarnau. El 1703 va venir el rector definitiu, Francesc Vadell. Tots els sacerdots van ésser advertits pel visitador que, en cas de desobeir la prohibició d'ús de les almorratxes,se'ls imposaria una pena de 10 lliures (Faura i Casanovas: 1999: 199-200). 08158-202 Carrer de Mossèn Rull, 8 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Obert Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87336 Alzina de les Escletxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. 08158-175 Les Escletxes 41.4382000,2.0174800 417918 4587869 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87388 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30 Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. Hauria de disposar d'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d'interès Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals. 08158-227 El Papiol de Baix Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d'aquí li ve el nom 'el carrer d'anar a Barcelona'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185). 41.4302000,2.0041000 416790 4586994 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|94|119 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87506 Cal Fusteret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-2 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Antic habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Actualment està destinat a bar-restaurant. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb anterioritat, tenia un altre edifici construït a l'altra paret mitgera, que es va enderrocar. A hores d'ara constitueix l'inici del carrer Salut per la numeració de parells, i s'obre, lateralment a la plaça Gaudí. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Les obertures han estat molt reformades a fi de destinar l'edificació al seu ús actual. La cornisa es resol en un ràfec imbricat. 08158-345 Carrer de la Salut, 4 L'any 1924 aproximadament, ja es coneixia com a Cal Fusteret. Aqui vivia el Paulio Puyo Castillo, un ferroviari que havia nascut a Berdún, Osca. Va arribar al Papiol a principis de la dècada de 1920, amb la seva família que estava composada de la dona, l'Andrea Sánchez Botoya i tres filles (Ahicart et al., 2019). 41.4394100,2.0122000 417478 4588008 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87197 Ca n'Amigonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namigonet Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVIII-XIX Antic mas format per dues edificacions juxtaposades que es desenvolupen en planta baixa i pis. L'edificació més antiga presenta dos cossos amb coberta a una i dues vessants, respectivament, i murs arrebosats. L'edificació més moderna te coberta a quatre vesants i murs de paredat comú pintats de blanc. Tot i que no s'ha tingut accès a linterior de l'element, se sap de l'existència d'una cambra hipogea al soterrani. 08158-36 Camí de ca n'Amigonet, s/n Es tracta d'un dels masos antics del Papiol, amb referències que es remunten a 1792, any en que fra Climent de Sant Martí Sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic,va fer estudis i plans per a la conducció de l'aigua al torrent de ca n'Amigonet, tributari de la riera de Vallvidrera. Fins al 1916 pertangué al desaparegut terme municipal de Santa Creu d'Olorda, i limita amb el terme de Molins de Rei (Faura i Casanovas: 1999: 128). Antigament es deia Ca n'Amigó del Mas (Faura i Casanovas: 1999: 190). El cognom Amigó ha estat associat a administradors de la parròquia i als batlles que hi va haver fins a l'any 1812, els quals portaven aquests cognoms. El primer alcalde Amigó conegut va ser, el 1812, Carles Amigó (Faura i Casanovas: 1999: 211). L'any 1925 es bastí el camí que, passant pel turó de les Escletxes, accedeix a cal Puig i ca n'Amigonet. 41.4350300,2.0255900 418591 4587509 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol).No s'ha tingut acès a la edificació. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87222 Pou de glaç del Papiol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-papiol-de-baix Ros Bofarull, T. (inèdit) Les Masies del Papiol. El Papiol. Treball de síntesi de batxillerat. XVIII-XIX En superfície no hi ha cap reste d'aquest element, molt probablement amagat per sota del paviment actual Antic pou de glaç del Papiol de Baix. Es tracta d'una antiga estructura no apreciable en superfìcie, pero de la qual podrien quedar restes al subsòl, d'acord amb un plànol conservat al castell, molt probablement datat el segle XIX (Ros Bofarull, inèdit). 08158-61 C/ El Papiol de Baix Es tracta del segón pou de glaç conegut al terme del Papiol: l'altre estava situat al costat de l'antiga masia de Can Tintoré, i va desaparèixer amb les obres de construcció dels vials i del cementiri. Aquest pou devia donar servei a la ciutat de Barcelona i pobles del voltant. Estava localitzat al costat de la Sala Gran i de l'antic Camí Ral de Barcelona. 41.4286700,2.0045800 416828 4586823 08158 El Papiol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es coneix la seva existència a través d'un plànol del XIX conservat a l'Arxiu del Castell. 98|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87167 Masia de Can Tintorer https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 XVII-XVIII La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. 08158-6 Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. 41.4561700,2.0077500 417128 4589873 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87410 Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader XX Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l'autor a l'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical. 08158-249 Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 L'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l'autor a l'arxiu del municipi. El 2012, l'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d'una selecció de la producció del músic. El primer volum d'aquesta col·lecció batejada amb el nom de 'Suona Pongiluppi' es diu 'Espurnes'. L'equip d'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com 'un recull d'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d'inspiració natural i despreocupada'. A través de la col·lecció 'Suona Pongiluppi' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que 'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic. 41.4404400,2.0123700 417494 4588123 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El llegat es va fer a l'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L'escola municipal de música d'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de 'Can Pongi' (com popularment es coneix l'escola), hi ha exposat el seu piano. 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87341 Turó de Pongrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Barri d'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s'hi van bastir. 08158-180 Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l'any 1702. L'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207). 41.4370100,2.0042100 416808 4587750 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87335 Bosc del Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. 08158-174 Carrer de Sant Jordi, 5 L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. 41.4373900,2.0060500 416962 4587790 1967 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87352 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-361 Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ XIX-XX Ha caigut la pedra central de la cúpula. Cabana que trobarem al marge del camí, amb les parets molt ben conservades i que només té un forat just al centre del sostre. És de planta circular de 210 cm diàmetre interior i 230cm d'alçada. La porta fa 60cm d'amplada per 115cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 65cm. 08158-191 Camí de les Cases del Puig, s/n 41.4324700,2.0213300 418232 4587229 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87384 Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami Necessitaria alguna senyalització més acurada Camí que travessa el terme municipal del Papiol. És una variant del Camí de Sant Jaume que parteix de Barcelona i discorre per l'Eix del Llobregat o per Sant Cugat del Vallès i conflueix a Montserrat. Exactament, al Papiol arriba el kilòmetre 22 del se traçat. Des de Sant Joan Despí, la ruta segueix per la vora esquerra del Llobregat i discorre pels termes de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, des d'on s'endinsa al Vallès Occidental a l'altura de l'estació de Renfe de Castellbisbal. En bona part dels trams d'aquest recorregut s'hi ha consolidat la pràctica del senderisme i BTT. 08158-223 Camí de Sant Jaume, km 22 41.4302000,2.0041000 416790 4586994 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87384-foto-08158-223-1.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'any 2004 la Ruta Jacobea va rebre la categoria de Gran Itinerari Cultural Europeu. El 1993 els trams espanyols de l'anomenat Camí Francès van ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.A Catalunya, a partir del segle XI, va ser freqüent la realització dels romiatges compostel·lans i també va ser un nombre relativament crescut de pelegrins que en anar a Galícia o en tornar-ne visitaven els santuaris catalans, sobretot Montserrat.El camí es va anomenar així durant l'edat mitjana: era l'itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.Està documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l'iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major (1000-32) i Sanç Ramírez (1063-94), a Navarra i Aragó, i amb el d'Alfons VI (1065-1109) a Castella.Va ser fomentat pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostel·lans. La iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local (Diego Gelmírez), clergues, nobles i sants (Domingo de la Calzada, Juan de Ortega), i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l'acolliment i a l'assistència dels pelegrins.La descripció més antiga de l'itinerari és la continguda en el Codex calixtinus(primera meitat del segle XII), atribuït a Aimeric de Picaud, i en el Kitāb al-Ruǧarī del geògraf àrab al-Idrisī (mort vers el 1166). Les tres grans rutes europees que travessaven França de N. A S. Partien de París, Vézelay i Lo Puèg, es reunien a Ostabat i penetraven a la península Ibèrica per Roncesvalls, en el Pirineu navarrès, mentre que la que provenia d'Arles i Tolosa de Llenguadoc ho feia per Somport i Canfranc, en el Pirineu aragonès. Ambdues vies s'ajuntaven a Puente la Reina i en formaven, a partir d'allí, una de sola, que per Nájera, Burgos, Sahagún-Lleó, Astorga, Ponferrada, O Cebreiro i Portomartín conduïa fins a Santiago de Compostel·la. Al costat d'aquesta, la ruta anomenada de la costa, que entrava al País Basc per Baiona i seguint el litoral cantàbric incloïa la visita a Oviedo, tingué una importància secundària.El camí de Sant Jaume tingué també, d'altra banda, una influència considerable en l'expansió de certes formes d'espiritualitat característiques (pràctiques litúrgiques, devocions, culte dels sants), i donà peu a la formació de tradicions folklòriques, algunes encara vivents, com el nom de camí de Sant Jaume, amb el qual és designada popularment la via làctia. 98|94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87266 Rec del Canal de la Infanta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-canal-de-la-infanta Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX En alguns punts brut i difícilment localitzable Canalització que en tot el seu recorregut te 17,420 km de llargària, i que agafa les aigües del riu Llobregat al seu pas pel Papiol de la presa o resclosa que hi ha a tocar la casa de l'aigua. Des d'aquest punt pasa per sota la casa i continua fins al torrent de Batzacs, que creua per via subterrània. A la vora dreta del torrent, s'hi troben quatre bagants, continua pel molí fariner de l'Argemí i després arriba fins al molí paperer de Can Capdevila, i d'aquí fins a la casa de comportes de Molins de Rei. A partir d'aquí segueix cap a Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Cornellà, L'Hospitalet, Sants, fins arribar al peu de la muntanya de Montjuïc, on desemboca al mar. 08158-105 Horts del pla del Llobregat Un primer canal construït el 1188 va ser el conegut com a Rec Vell, que partint des del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, donant lloc posteriorment a la vila de Molins de Rei. En principi, aquest canal havia d'arribar fins a Barcelona però problemes de finançament de l'obra van fer que no s'estengués més enllà de Molins de Rei. El Rec Vell posteriorment serà el subministrador d'aigua al Canal de la Infanta, ja que el cabal d'aigua sobrant del rec, en arribar a la Casa de les Comportes, es regula i es desvia cap al canal o directament es desaigua cap al riu en funció de les necessitats d'irrigació del moment. El Canal de la Infanta, el nom complet del qual era Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, es va construir per subministrar aïgua al molí fariner i l'energia que necessitaven per fer rodar els molins, i alhora va aconseguir dinamitzar l'economia agrària de la vall del Llobregat, transformant moltes terres de secà en regadiu, amb la qual cosa es convertí en un eix dinamitzador de l'economia d'aquest territori. La seva aparició va dur a terme l'augment del nombre de llocs de treball, especialment al molins i fàbrica de filats de cotó, i fàbrica de cartrons. El Pla era la part del Papiol que es regava. Es dividia en dues parts: el Pla de Can Mas i el de Colomé, separades pel torrent de Batzacs. Estava parcel·lat en molts trossos petits de mitja o una mujada (1 mujada equival a 0,49 hectàrees) i solcat per sèquies per distribuir l'aigua. 41.4305900,2.0009300 416525 4587040 1817-20 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Tomàs Soler i Ferrer Popularment la pagesia li deia 'el Rec' (Faura Arís, 1996: 149). 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87372 Capella de la Mare de Déu del Carme de Can Maimó https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-can-maimo XVII Capella que es troba a la cantonada sud-est i unida a l'edifici principal de Can Maimó per una pèrgola. Justament darrera del barri que envolta a la masia, i formant part del seu mur. Està dedicada a la Mare de Déu del Carme. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb dues dependències: la dedicada al culte, a l'entrada, i una petita sagristia. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. Al seu interior es conserva la imatge de la Mare de Déu del Carme, una pintura en un estat de conservació molt dolent, i diversos objectes dedicats al servei del culte, com ara canelobres, cadires reclinatoris, etc. 08158-211 Can Maimó 41.4519100,2.0079700 417141 4589400 1689 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Conserva pintures de tema religiós i diversos objectes propis del culte, així com reclinatoris i altres mobles. 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87300 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer d'interès des d'un punt de vista de l'evolució de l'arquitectura popular al municipi. D'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d'habitatges mitganers d'un i dos pisos. 08158-139 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el 'noi del sucre' i posteriorment, de l'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161). 41.4356000,2.0065300 417000 4587591 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87190 Carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano 08158-29 Carrer Barcelona Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. 41.4372300,2.0099400 417287 4587769 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87251 Passatge https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Carrer en gran pendent que comunica l'antic nucli urbà amb l'antiga zona de camps de cultiu. La més important edificació del carrer és la de Cal Ros de Cal Monmany, que te el seu accès pel carrer Montserrat, generant-se en aquest espai una petita plaça, en el replà de la qual arrenca aquest passatge en abrupte desnivell. 08158-90 Passatge de Santa Eulàlia El nucli antic del Papiol, es va anar estenent per aquest sector a finals del segle XIX. Destaca en la cantonada, Cal Ros de Cal Monmany, construida en el número 18 del carrer de Montserrat. En la seva façana lateral, al començar el passatge, es feia una parada en el trajecte del Calvari, del qual encara es conserva la rajola número 14 que ho assenyala. 41.4395300,2.0107400 417356 4588023 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es tracta d'un carrer amb un aire tradicional que dona perspectiva al nucli antic 119|98|105 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87297 Carrer d'Aribau https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. 08158-136 Carrer de Bonaventura Carles Aribau Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, 41.4359000,2.0059100 416948 4587625 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87311 Carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-25 Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XV-XX Tot i que, al tractar-se del centre del municipi, ha patit importants reformes en molts dels seus habitatges, encara conserva edificis d'alt interès patrimonial Carrer que actualment s'inicia a la plaça de Gaudí i continua endinsant-se cap a la zona més antiga del poble, per sota de l'església de Santa Eulàlia, fins a arribar al carrer de l'Abat Escarré. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi, i en el seu traçat es troben llocs i edificacions d'alta vàlua patrimonial, com poden ser l'edifici antigament destinat a ajuntament i escoles, que ocupava l'espai de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, o l'antic hostal. 08158-150 Carrer Major A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). Es conserva la memòria de les següents cases: Cal Rosendo de Cal Pi (núm. 3), Cal Nina (num. 4) que era la fonda amb cinc o sis habitacions. L'Ajuntament vell (núm. 5), que era al primer pis, i a la planta baixa hi havia el Col·legi Nacional. 41.4390400,2.0112700 417400 4587968 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Alguns dels edificis del carrer estan protegits dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol. 94|95|98|119|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87192 Carrer Llibertat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. 08158-31 Carrer Llibertat En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). 41.4379000,2.0104300 417328 4587842 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87342 Carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer XIX-XX Carrer que surt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya i continua fins a l'oest fins a enllaçar amb el carrer d'Aribau. En aquesta trama urbana, hi ha edificacions aïllades de màxim interès. El fet de que sigui un carrer de poca densitat fa que aquestes quedin perfectament integrades i tinguin bona visibilitat com elements patrimonials. 08158-181 Carrer Àngel Guimerà 41.4359200,2.0093400 417235 4587624 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un carrer que es va anar generant en una zona urbana a la primera meitat del segle XIX, en un indret fins aleshores periurbà, que havia estat dedicat a cultius. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87403 Ca l'Escaleta / Cal Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaleta-cal-prat Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Recentment ha estat restaurada. Els baixos molt modificats per al seu ús com a locals. Lleugerament malmesa la cornisa. Casa amb paret mitgera pel costat sud i pati amb barri pel nord. Te teulat a dues vessants,de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els accessos de planta baixa estan molt modificats per al seu ús com a restaurant. Presenta quatre línies verticals a l'alçada del pis,marcades amb l'alternància de balcons de senzilles brèndoles de ferro sustentades per un voladís moltllurat, i finestres amb ampit de brèndoles ceràmiques: rodones i sencilles en la del nord, i de secció quadrangular i lleugerament més ornamentades en la del sud. Tots els buits són de grans dimensions, i estan recercats amb guardapols. Sengles motllures corregudes marquen el canvi al primer pis (dos filets) i a les golfes (moltllura senzilla). A sobre d'aquesta darrera, en lo que representa un senzill fris, s'obren els respiralls quadrats i tancats mitjançant aspa. Per fi, la cornisa moltullarada acaba la façana i dona pas a la teulada. 08158-242 Carretera de Caldes, 26. Papiol de Baix Es coneix el propietari de la casa cap a l'any 1900: era Joan Prat Roig, i vivia amb la Rosa Olivé Arús (Ahicart et al., 2019). 41.4284600,2.0045700 416827 4586800 08158 El Papiol Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87438 Cal Sacrataire/Cal Pepus https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacratairecal-pepus Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII-XIX Es troba en molt mal estat de conservació. Tot i així conserva l'estructura original de l'habitatge. Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus. 08158-277 Carrer de l'Abat Escarré, 21 Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s'havia casat amb la Rosa Font Gener i s'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019). 41.4385200,2.0102400 417313 4587911 08158 El Papiol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d'arquitectura tradicional. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87268 Ca l'Amadeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d'alumini. Està envoltada d'un petit jardí i te porta al barri. 08158-107 Avinguda de la Generalitat, 33 El nom li ve de l'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019). 41.4365400,2.0099000 417282 4587692 1930 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg Legal Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87381 La Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11 XX Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca. 08158-220 Ángel Guimerà, 18 41.4358200,2.0095700 417254 4587612 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87290 Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d'accés, d'arc escarser, i pel balcó, balustrat d'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l'arrebossat. 08158-129 Carrer del Migdia, 10 Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil. 41.4386300,2.0109300 417371 4587923 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87314 Cal Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-3 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX Casa de cos, que fa mitgera amb una altra edificació pel cantó est. Es tracta d'un habitatge de veïns. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta es plana i es composa seguint tres eixos verticals. Destaquen, en aquesta, els balcons de la primera i segona planta que marquen el centre dels eixos: els llindars de les obertures són plans, i les reixes de les baranes són de fundició, presentant els barrots magolles decoratives a la part baixa, i un engruixat a la part de contacte amb el passamans. Ambdós elements decoratius són daurats, mentre que la resta de la barana és de color negre. La resta d'obertures són de llinda plana. Del conjunt, destaca el ràfec motllurat i d'una manera especial el joc orgànic que les vores de les vessants formen amb les vores de les teules. La construcció està envoltada d'un jardí i d'un barri de maons i reixes de forja a reganyol. Dona a dos carrers, tot i que l'accés a la Rambla de Catalunya es fa travessant el jardí. 08158-153 Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 16 / Rambla de Catalunya, 4 Aquesta és una de les més antigues cases de veïns de gran alçada que hi ha al Papiol. 41.4361100,2.0056200 416924 4587648 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87349 Cal Francesc Rius / Cal Bruno / Cal Salort https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-rius-cal-bruno-cal-salort Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa de planta baixa i pis entre mitgeres que té façana al carrer de Bonavenura Carles Aribau. Encara que sigui un edifici entre mitgeres el fet de tenir al davant un barri li confereix un aspecte més senyorivol. El barri es configura com un jardí que permet que la casa es presenti més elevada. L'obertura a l'exterior presenta dos brancals d'obra amb sengles remats piramidals de totxo vist que emmarquen una porta de ferro forjat amb barrots decorats a reganyol. La diferència d'alçada amb la casa es salva mitjançant una escala de sis graons. Presenta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a façana. La façana presenta una porta al costat dret de la mateixa, mentre que a la part esquerra presenta en planta baixa una finestra allargada en sentit horitzontal, segurament fruit d'una reforma. A la primera planta, a sobre d'aquesta finestra es disposa un balcó amb brendolat recte. 08158-188 Carrer de B.C. Aribau, 6 Es coneixia com Cal Francesc Rius el 1830. Com a cal Bruno l'any 1874, pel Bru Urpí i Julià. Com a cal Salort a partir de 1911 (Ahicart, 2019). Els Salort eren ferroviaris procedents del Catllar. Van arribar al Papiol a finals del segle XIX i després van pujar fins aquesta casa (Ahicart, 2019). 41.4360000,2.0061800 416971 4587636 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87468 Cal Ricart https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ricart Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa de planta rectangular anb coberta a dues vessants. En alçada, consta de planta baixa i pis. La façana principal te dos eixos de simetria marcats per les obertures, que estan recercades en blanc: a l'esquerra hi ha dues finestres de proporcions quadrades, i l'eix de la dreta, està marcat per la porta d'accès, i en planta primera, un balcó amb barana de forja decorada amb barrots en forma de pit de colom i decoració amb reganyol que està sustentat en un ampit de pedra motllurada. Presenta també la barana, elements decoratius propis del modernisme popular, com ara, caps d'ànec i gavarreres. La façana finalitza amb una cornisa motllurada i a sobre un fris massís. 08158-307 Carrer del Migdia, 1 En aquesta casa havia viscut l'Emili Ricart Santacana (Cal Ricat) i la Mercé Font Bou (Ahicart et al., 2019). 41.4386400,2.0107500 417356 4587924 1924 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-2.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87441 Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-balconscal-quimcan-solias Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XIX Casa de veïns, de planta aproximadament rectangular, i paral·lela al carrer de la Salut. Te la coberta a una vessant, de teules àrabs. Fa mitgera per l'est amb l'edifici del costat, en el mateix carrer, i per l'altre cantó amb un passadís mitjaner, entre edificis. La façana està arrebossada i destaca, en relació als edificis de la resta del carrer, per les seves obertures volades: balcons amb baranes simples, escassament decorats, com a molt, alguns barrots aïllats en reganyol. La resta d'obertures són finestres aproximadament quadrades, amb excepció d'una que és de proporcions verticals. Te dues portes d'accés. 08158-280 Carrer de la Salut, 13-15 Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas. 41.4215000,2.0119000 417430 4586020 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87337 Ca l'Arís/Cal Sassó/Cal Brillant https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lariscal-sassocal-brillant Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Casa de veïns, entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana plana i un balcó amb galeria a l'alçada del primer pis. La coberta de teula corba, i està feta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta dues portes d'accés en planta baixa, l'esquerra de menors dimensions que la dreta i totes dues rematades amb un arc escarser. Presenta una composició simètrica de les obertures de la façana, amb l'eix central de la façana marcant la porta de major dimensions, el balcó del primer pis, protegit amb galeria de vidre amb fusteria, i el balcó del segon pis, aquest amb lleixa motllurada de pedra (tots dos presenten cartel·les o mènsules), com passa a la resta de finestres i obertures del primer i segon pis. La barana d'aquest balcó és de forja, amb brèndoles simples.Tres finestres quadrades de proporcions verticals s'obren per donar llum a l'altell, sobre la línia d'imposta. A continuació hi ha una cornisa continua motllurada, la qual antecedeix a l'ampit massís que amaga la canal i corona l'edifici. Conserva el ferro d'aguantar la politja en el moment de la seva construcció. 08158-176 Carrer Barcelona, 17 El carrer Barcelona creix d'una manera important a partir de finals del segle XIX. Ca l'Arís era la casa pairal del segle XVIII dels Arís procedents de Matadepera. Va iniciar la nissaga l'Antoni Arís Escallola (1724-1806), casat amb la Rosa Ventura. El darrer Arís de l'estirp fou en Mateu Arís Llunell (1829), que va anar a viure a Abrera amb tota la família. Cal Sassó ja era coneguda l'any 1885. Era la branca lateral de cal Sassó. Els fundadors d'aquesta estirp foren el filador Francesc Casajoana Calopa (1856-1936) i Joaquima Amigó Casanoves. Cap dels seus tres fills va continuar a la casa. El gran, Pere, va marxar a Cuba durant la dècada del 1910. L'altre noi, en Miquel, va marxar del Papiol durant la Guerra Civil. La noia, la Josepa, es va casar amb Carles Font Julià de cal Sebastià Font i va anar a viure al carrer de les Parres. Després de la Guerra, la seva mare va anar a viure amb ella. L'any 1950, la casa era coneguda com a Cal Brillant. Alfons Pagès Masdeu i Roser Font Casajuana van venir a viure a la finca a mitjan de la dècada de 1940-1950. Ella era neta de cal Sassó, que fins aleshores havien viscut a aquesta finca. L'Alfons era barber.(Ahicart et al., 2019) 41.4371600,2.0097400 417270 4587761 1900-25 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-3.jpg Legal Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani|Alfonsí Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 102|106|98|2194 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87305 Cal Ramon Aloy/Cal Quila https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-aloycal-quila Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII-XX Casa en la que sembla visualitzar-se amb relativa facilitat el pas entre un habitatge de caire rural, a dues vessants i un del tipus torre estiueig, amb teulada a quatre aigües, ja que aquesta darrera sembla tallar l'edificació anterior. Consta de planta baixa i pis, i està construïda adaptant la seva arquitectura al pendent del terreny. El més destacable és la façana que dóna al carrer de Valentí Almirall, que presenta les obertures de disseny vertical, recercades, llevat de la finestreta horitzontal que s'obre, a manera de lucernari sobre la porta d'accés. Excepte la porta d'accés, la resta d'obertures de la façana estan tancades amb persianes de llibret de fusteria. La casa sembla disposar al seu interior un pati ampli (actualment tancat per un barri de maçoneria força sòlid), molt probablement dedicat en origen a activitats agràries. 08158-144 Carrer Almirall, 4 Els renoms de la casa van ser Cal Quila (així està documentada des del 1793: Josep Calopa Pagès va ser el primer conegut), i des del 1940 Cal Ramon Aloy (Cal Ceguet, Ca la Magdalena),, ja que el proppietari era Ramon Aloy Montaner (1870-1944) (Ahicart et al., 2019). 41.4370800,2.0050500 416878 4587757 1940 c. 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87183 Cal Biel/Cal Ramon Faura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII-XX Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. 08158-22 Carrer Barcelona, 5. La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). 41.4374900,2.0098800 417282 4587797 1934 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg Legal Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87288 Cal Gola/Cal Morelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-golacal-morello Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta un ràfec en gran volada, sustentat per ménsules de fusta. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. La porta d'accès es troba a l'oest de la construcció, i a la seva dreta s'obre una finestra quadrada, protegida per una reixa decorada amb reganyols. Al primer pis es troba la part més peculiar de l'edifici, sota el gran voladís del ràfec: hi ha una balcona que gairebé ocupa tot l'ample de la façana. El voladís està protegit per una barana amb reganyols, roleus enfrontats per sota del passamans i a la part baixa, on es troben presentats cap enfora. L'enreixat es completa amb un suau pit de colom, marcat per sengles decoracions de gavarreres intercalades per botons. A aquesta barana donen dues obertures verticals, amb persiana de llibret de color verd, i buits emmarcats amb recercat pintat de vermell per sobre d'ells. 08158-127 Carrer de les Parres, 2 El 1740 està documentada com a Cal Gola, propietat de Joan Coll i Magdalena Baró. Un segle després, cap al 1850 es coneixia com a cal Morelló (Ahicart et al., 2019). No obstant, la façana, que és la que dona actualment caràcter a l'edifici, és d'inicis del segle XX. 41.4394800,2.0139700 417626 4588015 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87227 Cal Tita https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tita Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVII Molt reformat i amb remuntes actuals Casa entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a una vessant. De tot l'edifici, el més interessant és la façana a ponent, que dona al carreró estret en que es converteix el carrer de Montserrat en el lateral nordest de l'església de Santa Eulàlia, ja que la façana que dona a l'espai obert com una mena de plaça que s'obre al davant de la porta principal de l'església, s'ha transformat absolutament en època molt recent, de manera que ha perdut la seva fesomia original. A la façana lateral antedita, que en origen devia ser la principal, presenta un arc de punt rodó delimitat per carreus treballats amb buixarda fina, mentre que la resta dels buits han estat transformats. 08158-66 Carrer de Montserrat, 25 Aquesta casa ja és coneguda l'any 1686. Els seus primers propietàris van ser el Macià Pugès Romagosa i la Paula Barba. El motiu del nom sembla be del fet de que una de les mestresses que hi vivia, quan donava de menjar a les gallines anava dient:..'tites, tites...'. Amb motiu de la guerrra del Francès, va haver una epidèmia de tifus en la qual van morir molts membres d'aquesta casa. 41.4391600,2.0106500 417348 4587982 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Dins del catàleg arquitectònic només està inclós l'arc de pedra de la portalada d'accès. 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87174 Cal Fayol del Puig/Cal Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fayol-del-puigcal-rius Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII Actualment ha estat restaurat d'una manera excesiva, suprimint l'arrebossat de les façanes, així com de la major part de les parets interiors. Casa i edificis annexos amb murs de pedra, cobertes a dues vessants, i en alguns indrets amb aparell disposat en forma d'espiga. Presenta com a principals característiques l'existència de ràfecs amb teula àrab a la coberta, portals amb arc de pedra de mig punt, finestres amb lleixa motllurada de pedra, d'altres amb arcs escarsers i portal coronat per un arc de mig punt. En un dels murs laterals, exactament el que dona a l'est, es veu la volta d'un forn de pa. Un altre forn s'endevina a la façana principal, al nord. En una de les finestres de l'interior de l'edificació principal, es conserva la part superior d'una premsa de cargol reaprofitada, amb la data de 1804. 08158-13 Camí de Can Puig, 9 No hi ha cap estudi històric de la construcció, tot i així, l'arquitectura de traça més antiga que es troba visible, respon a una edificació en part construïda al segle XVIII. 41.4350000,2.0211300 418219 4587510 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'any 2014, es va arranjar el camí de ca n'Amigonet, que te 1.600 m de longitud. Aquest camí, actualment ha esdevingut una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87166 Casa Rectoral/La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIV A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. 08158-5 Carrer Mossen Rull, 8 La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). 41.4389700,2.0102900 417318 4587961 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. 93|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87348 Papiol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/papiol-de-baix XIX-XX Caseriu del municipi del Papiol situada al S. del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. Inclou habitatges majoritàriament de dues plantes, molts d'ells d'arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del XX, llevat de l'edifici més interessant: la sala Gran, que destaca pel seu volum, així com l'edifici corresponent a les 'bicicletes Amat' a la C-1413a. S'inclou també el jaciment del pou de gel, i un pou d'aigua. Les construccions del conjunt es desenvolupen a banda i banda de l'antic Camí Ral, i unes poques a tocar la carretera. 08158-187 Sud del terme 41.4280700,2.0048800 416852 4586756 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml