Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87228 | Cal Pere Pau/Cal Secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d'arc lobulat amb la línia d'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d'un balcó de ferro forjat d'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l'últim pis destaca una galeria d'arcs de mig punt. L'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis. | 08158-67 | Carrer Pi i Margall, 6 | Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig. | 41.4354900,2.0068500 | 417026 | 4587578 | 1913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87225 | Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l'igual que l'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional. | 08158-64 | Carrer Llibertat, 19 | Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019) | 41.4382600,2.0105200 | 417336 | 4587882 | 1712 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples d'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87248 | Ca la Senyora Manuela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-manuela | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | Habitatge entre mitgeres d'una sola planta força senzill, essent els elements decoratius sobreposats els únics elements destacables en la seva fesomia arquitectònica. La façana està arrebossada imitant el carreuat de la pedra, i pintada en color rosa. Les obertures són allindades amb els marcs ressaltats amb motllures geometritzants, exceptuant les de la façana lateral exempta, que presenta dues finestres geminades d'arc de mig punt dominades per la seva verticalitat. La porta està emmarcada per un guardapols, amb una decoració força singular, i està suportat per unes mènsules, avui malmeses. Són uns elements punxeguts d'inspiració vegetal de poca alçada. Els brancals són falses pilastres acanalades molt poc sobresortints. A sobre dels buits, hi ha una franja, a la manera de frontó, amb respiralls decoratius, i rematant l'edifici, un element decoratiu amb flor i fullatge. Remata l'edifici un element sobresortint a la zona central amb motius naturals. | 08158-87 | Carrer del Carme, 7 | El nom li ve d'una de les seves propietàries, la Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar al Papiol a aquesta casa després de la mort del seu marit l'any 1923. En aquell temps el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'Església es salvava amb un pendent. Un dia la senyora Manuela hi va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble (Ahicart et al., 2019). En aquesta casa va viure Mn. Magí durant la dècada de 1940, fins que es va dur a terme la reconstrucció de l'església parroquial (Faura Arís, 1996: 240). També la casa va ser coneguda com a Cal Gau (1950 c.), doncs el senyor Sadurní Gau Pons, mestre nacional hi vivia en aquest lloc. Posteriorment es va traslladar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del Papiol, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat íntegrament fins als nostres dies. És la perfecta mostra al municipi, fins i tot amb valor pedagògic, d'una arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87511 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-5 | XX | Habitatge de teulada composada, amb la major part dels careners, paral·lels a la façana principal que dona a l'avinguda de la Generalitat i que està precedida d'un barri. És de planta rectangular i limita en part amb la construcció que fa el número 45 del carrer, i que li fa de mitgera. Correspon al tipus d'arquitectura de ciutat jardí. Es desenvolupa només en planta baixa i les seves obertures són de mòdul vertical i estretes. La reixes de la porta, de la finestra i el reixat del barri estan pintats de blanc. Per accedir a l'edificació hi ha una petita escala, a esquerra i es genera una fornícula ornamental que està ocupada per una escultura. Les obertures de la façana, porticada, son quatre, verticals, a excepció d'una petita porta-fornícula tapiada que hi ha a la dreta. | 08158-350 | Avinguda de la Generalitat, 47 | 41.4363300,2.0082200 | 417142 | 4587670 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87416 | Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta | XVIII-XX | Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l'amplada de l'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l'ampit que fa el remat de l'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives. | 08158-255 | Carrer Montserrat, 27 | Josep Pujades va ser soldat d'infanteria de l'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta. | 41.4391100,2.0107200 | 417354 | 4587977 | 1793 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87432 | Ca la Senyora Vima/Cal Solano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l'estructura original de l'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada. | 08158-271 | Carrer de la Llibertat, 6 | El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l'ajuntament en temps de l'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019). | 41.4376400,2.0101200 | 417302 | 4587814 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87418 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-6 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular amb un cos afegit pel lateral nord, en aquest cas amb coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. Presenta l'entrada principal al sud, i una porta de més gran al lateral nord. Al pis de dalt hi ha un balcó corrregut al qual s'obren dos buits de forma molt allargada que subratllen la verticalitat de l'edifici. Es remata amb un fris de maó vist amb una barana de tub d'extrem a extrem. | 08158-257 | Carrer Papiol de Baix, 6 | Cal Roca La casa es coneixia al segle XIX com a Cal Gaju, i ja al segle XX, en concret l'any 1910 era propietat de l'Antoni Ferré Cabestany. Posteriorment, la va posseir en Joan Roca Ollé (Ahicart et al., 2019). | 41.4281500,2.0048400 | 416849 | 4586765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87449 | Cal Julià/Cal Cargola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-juliacal-cargola | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge de planta quadrangular, amb teulada plana. Consta de planta baixa i pis i, en la façana principal, presenta remodelades les obertures de la planta baixa. Destaca la balcona del primer pis, de dues obertures (la de la dreta convertida en finestra). L'estructura del voladís, descansa sobre una peanya motllurada que es sustentada per quatre mènsules profusament decorades. La barana és de dibuix, formant un fris corregut a la part inferior, i els barrots són senzills, només decorats en la zona d'unió amb els ferros horitzontals amb pseudomagolles. L'edificació està rematada per una cornisa motllurada, de fris sòlid, que reposa a sobre de permòdols decoratius. | 08158-288 | Carrer Barcelona, 11 | El Blai Julià Boladeras, el 1779 va venir a viure en aquesta casa amb la seva dona, la Teresa Pagès Blanch. El darrer d'aquesta nissaga va ser en Josep Julià Casanovas (1858), que era masover a ca n'Esteve. Va morir sense descendència (Ahicart et al., 2019). Se sap, que el 1909 la casa es deia Cal Cargola. Hi vivien en Josep Font Puig i la Maria Penas Soler, neboda de Teresa Penas Martí, la penútima mestressa de cal Julià (Ahicart et al., 2019). Aquest Josep va donar peu a una dita tradicional entre la gent del Papiol: 'no farem res, massa gent'. Resulta que en Josep era caçador. Expliquen d'ell que anava a caçar conills amb una fura, fet que no era permès i que requeria fer-ho quan no hi havia ningú al bosc. Un dia, el Sometent feu una batuda al bosc proper al poble (al lloc ocupat per l'actual camp de futbol) per enxampar uns lladres. En Josep, que sordejava, no els va veure arribar i, de cop, es va adonar que no estava sol. Va marxar del bosc dient: 'no farem res, massa gent!' (Ahicart et al., 2019). | 41.4372700,2.0099700 | 417289 | 4587773 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87440 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-2 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVI? | Ha patit una modificació molt important en la seva façana. | Habitatge de planta quadrangular i teulada a una vessant, amb teula àrab. Fa mitgera per l'est amb la casa del costat, i per l'oest a unes escales que salven la diferència de cota i que uneixen el carrer Major amb la zona més antiga del municipi (església, casa rectoral i castell). La façana ha estat totalment modificada amb elements alients, com un aplacat que no te res a veure amb la tipologia de materials constructius originals. Està construïda seguint l'adaptació del terreny natural, al costat de les escales que pugen a la plaça que es forma al davant de l'església. La cornisa és de teula imbricada. Presenta planta baixa i pis. imbricada en el ràfec. | 08158-279 | Carrer Major, 1 | Els propietaris d'inicis del segle XX, tenien carnisseria i ramats de bens i cabres. També venien llet (Faura Arís, 1996: 71). | 41.4389900,2.0107700 | 417358 | 4587963 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87231 | Ca l'Estrada/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l'Avinguda de la Generalitat | Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d'arcs de mig punt al quart pis, així com l'esgrafiat d'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l'ús de l'esgrafiat a les decoracions d'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, EN LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-70 | Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54 | Tot i que es tracta d'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d'altres s'afegeix el rellotge de sol). | 41.4367500,2.0101700 | 417305 | 4587715 | 1781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87326 | Cal Díez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diez | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Habitatge de cos, de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, i te l'accés per la façana est que dona a un pati interior al que s'accedeix a través de una reixa que protegeix la porta del barri, que és de maçoneria. La façana orientada a sud dona al carrer Rambla de Catalunya, i te el carener de la teulada paral·lel a aquesta. Presenta, en aquesta banda, i en l'est, les obertures a l'alçada del primer pis: tres línies compositives, amb el centre marcat per un balcó de brèndoles en reganyol i en forma de pit de colom. La decoració de les brèndoles és molt senzilla, amb pic d'ànec a l'extrem que toca al passamans i flors de gavarrera a la panxa del pit de colom, a la part inferior. Tots els buits (balcó i finestres), que s'obren a l'exterior a la mateixa façana, que actua de principal, estan emmarcats en el terç superior per un ressalt i un ràfec de rajola vidrada en blanc i blau formant escacs. La part superior de la façana es corona amb una mena de merlets amb aiguavessos de rajoles vidrades en escacs blancs i blaus, que s'aboquen cap al carrer. Al centre, sota el gran merlet central s'endevina la traça d'una decoració esgrafiada que devia emmarcar un element decoratiu en marc d'escut, avui desaparegut. | 08158-165 | Rambla de Catalunya, 5 | Gabriel Díez, el propietari, estava casat amb l'Adoració Giner Ràfoles, i va construir aquesta casa a finals de la dècada de 1930. Va venir de Nonasp, Matarranya, i era de profesió ferroviari (Ahicart et al., 2019). | 41.4365600,2.0054500 | 416911 | 4587698 | 1934-45 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87408 | Cal Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pongiluppi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | S'ha fet recentment una reforma, tot substituïnt les persianes de llibret de fusta per alumini en les obertures. | Habitatge de cos, de planta quadrada, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a quatre aigües. La façana és molt simple i sòbria, amb obertures de llindes planes. La única decoració està a la reixa del balcó, de forja, amb barrot en reganyol. Les persianes són de llibret d'alumini. L'accés a l'edifici es fa a través d'una porta de reixa simple que s'obre a un barri de maçoneria i reixa senzilla. | 08158-247 | C./ Rambla de Catalunya, 7 | Miquel Pongiluppi Mercader (1907-1990) era pianista i compositor de sardanes. La seva esposa era la Carme Pagès Ferreny. Formaven part de les famílies que havien estat estiuejants al Papiol. El seu arxiu musical i personal, forma part del fons municipal (Faura Arís, 1996: 216), (Ahicart et al., 2019). | 41.4365500,2.0056100 | 416924 | 4587697 | 1940 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87447 | Cal Patró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patro | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | La façana és de gran sobrietat, i conserva, a pesar de les remodelacions de les obertures, i la introducció d'elements aliens, com ara el redimensionat de buits o la introducció de fusteria d'alumini, l'aire primitiu del moment de la seva construcció. | Habitatge de considerable volum, de planta quadrangular, amb teulada originària a dues vessants, però que actualment ha estat modificada, de manera que resulta composada, amb un espai pla a dues alçades a la part meridional de l'edifici. Destaca de la façana la finestra que hi ha en línia amb la porta d'accès, que és d'ampit de pedra motllurat, i les obertures que es situen al nord-oest (la primera un balcó ampitador) i les de sota, dues de proporcions verticals, amb baranes d'alternança de barrots llisos i decorats amb reganyol. | 08158-286 | Carrer Barcelona, 8 | Cal Patró havia estat la residència de la nissaga d'una branca lateral dels Amigó de la Vila, masovers del Castell. La nissaga va començar el segle XVIII (1734) amb el Jaume Amigó Ravella que es va maridar amb Esperança Vilagut Pedró. El darrer Patró, en Miquel Amigó Pagès (1820), va marxar amb la família a Rubí, d'on era originària la seva dona, l'Eulàlia Pujol Xercavins. Joan Surià Oller, el mosso de la casa, hi va continuar vivint de lloguer. Uns anys després, ell, la seva família i el motiu van traslladar-se al carrer de Ponent. El 1905 hi vivia Ramon Perarnau, oriund de Saldes (Berguedà), qui va establir-se al Papiol als voltants del 1910. Regentava l'estanc del poble, situat al carrer de Barcelona. El 1945 hi vivia Álvaro Julià Mestres, serraller, i Dolors Cervelló Estaper, que van entrar a viure al carrer de Barcelona a mitjan segle XX, després del seu casament (Ahicart et al., 2019).. | 41.4374600,2.0098000 | 417275 | 4587794 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87491 | Habitatge del Carrer Baix Castell, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baix-castell-5 | XX | Habitatge aïllat, de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona a un pati tancat per un barri. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat de color blanc. Els buits són verticals, tancats amb persianes enrotllables i amb reixes de forja en reganyol. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. Hi ha una línia d'imposta de color vermell que dona bicromia a la façana, la qual queda rematada per una cornisa definida per un ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Hi ha un barri que separa la casa del carrer,amb un enreixat. | 08158-330 | Carrer Baix Castell, 5 | És aquest ún dels exemples de la incorporació de les edificacions del tipus ciutat jardí a la meitat del segle XX, i que van anar proliferant al Papiol, ocupant tot aquest vessant sud del puig dominat pel castell. | 41.4381400,2.0080800 | 417132 | 4587871 | 1950-59 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87519 | Habitatge del Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-4 | XX | Habitatge aïllat, de planta quadrangular i tipologia de ciutat jardí, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb respiralls decoratius en el timpà que marca la golfa. Les obertures són verticals i les persianes de llibret. Te tres eixos de simetria: la porta en el central, i les finestres a banda i banda. Les façanes estan arrebossades. Un barri de maons i reixat de forja tanca el perímetre que acull un petit jardí. | 08158-358 | Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | 41.4357500,2.0072500 | 417060 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | En arribar el segle XX, la vila de Papiol es va posar de moda entre les clases mitges de Barcelona i es va estendre la idea de que els seus aires eren ideals per sanar malalties respiratòries.El poble va anar creixent cap a la dècada de 1950 en un urbanisme tipus 'ciutat jardí'. Aquest és un exemple de la interpretació d'aquest tipus d'arquitectura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87313 | Habitatge del Carrer d'Àngel Guimerà, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-6 | XX | Habitatge aïllat, amb orientació nord-sud, de planta aproximadament rectangular, i amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que està arrebossada i pintada de blanc. L'edifici està construït en un gran desnivell del terreny, ocupant el solar tota l'amplada existent entre el carrer Aribau i Jacint Verdaguer. Disposa només d'una alçada i golfes amb respiralls laterals, decoratius. La façana principal és plana, i presenta tres eixos de simetria marcats per la porta al centre, una finestra a l'esquerra i una antiga finestra (avui porta de grans dimensions), a la dreta. La porta d'accés te persiana de llibret pintada de verd a l'igual que la finestra de l'esquerra que està protegida amb una reixa decorada amb rombes a la part central. Pel darrera, al sud, amb façana al carrer de Jacint Verdaguer, se li adossa una edificació de caire industrial, amb grans finestrals i teulada plana. | 08158-152 | Carrer d'Àngel Guimerà, 6 | 41.4357800,2.0074300 | 417075 | 4587610 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87313-foto-08158-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87313-foto-08158-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació destinada a habitatge i, alhora, a negoci. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87320 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 | XX | Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. | 08158-159 | Avinguda de la Generalitat,43 | És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. | 41.4363400,2.0083300 | 417151 | 4587671 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87505 | Cal Tamuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tamuet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Consrva la xemeneia amb el fumeral. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb el numero 32 del mateix carrer. La façana és plana, i està arrebossada i pintada, amb un sòcol, també pintat de color groc. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis i conserva en bona mida la seva disposició original de les obertures: en planta baixa la porta i a la seva dreta una finestra. La finestra de la planta primera, de traça vertical, es recolza a sobre d'un ampit amb trencaaigües. La cornisa es resol en un fris amb respiralls. | 08158-344 | Carrer de la Salut, 30 | En aquesta casa hi vivia la família Amigó Estaper (Bartomeu, 1732-1796), casat amb Gertrudis Castellví. A mitjan segle XIX va entrar de pubill en Francesc Amigó Oliver, cabaler de cal Milet, quan es va casar amb Eulàlia Amigó Casanovas (1839). El 1914, Miquel Amigó Amigó fou declarat fiscal suplet del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4218400,2.0115100 | 417398 | 4586058 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87198 | Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau | XX | Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. | 08158-37 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 | A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. | 41.4357100,2.0063500 | 416985 | 4587603 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87395 | Roure de la Font del Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-cosi | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XIX | Gran exemplar de roure que es troba just a sobre de la font del Cosí. El roure es troba a l'altre banda de la riera de ca n'Amigonet però a uns escassos cinc metres de la font. Presenta una alçada d'un vint-i-cinc metres, el que el converteix en un dels arbres més monumentals del municipi. | 08158-234 | Barranc de can Puig | La font del Cosí era la més coneguda del Papiol i es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). | 41.4337900,2.0230300 | 418376 | 4587374 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus. En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l'espècie predominant és el roure se'n diu roureda. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87162 | Castell del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XI-XX | El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. | Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. | 08158-1 | Plaça del Castell, s/n | El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. | 85|92|94|95|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87315 | Font del Revolt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-revolt | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XX | En restauració | Font que genera al seu voltant, un espai de descans i lliure en un revolt de la pujada al poble des de l'estació del ferrocarril. La font, que s'alimenta d'aigua de la xarxa municipal d'aigua potable, és una construcció de forma piramidal, que es troba al peu del mur de contenció del terrassament superior. El mur que allotja la font, és de pedres sense desbastar. La pica està feta dels mateixos materials i disposició, i al centre en un espai de maçoneria en forma d'arc de mig punt, s'obre l'aixeta de bronze (actualment no raja). Al voltant hi ha un jardí amb de pins, olivera, plàtans, iuques, baladres, romaní, espígol, etc. I bancs i taules per a pícnic. Una pedra escassament desbastada serveix de senyalització: 'Font del Revolt'. | 08158-154 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 126 | L'any 1889 s'inaugurà el camí veinal d'un kilómetre i 600 metres que porta des de l'estació al lloc més alt del poble, vorejant el turò de Pontgrau en la seva part occidental (Martí Albanell, 1926:36). Aquesta font, quan no hi havia tans vehicles, era lloc d'aturada quan es pujava al poble des de l'estació, sobretot els dies calurosos d'estiu. Abans de 1936, el lloc on està enclavada la font, es coneixia com el revolt de l'olivera. | 41.4369200,2.0034000 | 416740 | 4587740 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment és un espai molt poc cuidat, al costat del qual transita la gent que puja a peu al poble des de l'estació del ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87295 | Font de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes | XX | Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d'uns tres metres d'amplada, i dos d'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d'aigües. | 08158-134 | Carrer de les Escletxes | 41.4379000,2.0205800 | 418176 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt de partida per la visita d'altres fonts i indrets d'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87367 | Font del Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jacint-verdaguer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Un xic descuidada | Font que es troba a la cantonada dels dos carrers, a sota d'una morera i en la mateixa vorera. Pertany a la xarxa d'aigües corrents. Està formada per un frontó trencat en un extrem, de manera que serveix de banc per a poder seure. La seva cara frontal està tractada a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. La pica surt d'aquest paredat, recolzada a sobre d'una mènsula de fàbrica, decorada geomètricament. Per sobre hi ha l'aixeta de bronze amb polsador. | 08158-206 | Carrer Jacint Verdaguer/Cantonada Carrer Pi i Margall | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al poc temps es van anar construïnt fonts com aquesta que donaven servei al poble. | 41.4354300,2.0070200 | 417040 | 4587572 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Durant anys, les fonts van ser elements molt importants per a una població a la qual li va suposar un gran esforç l'accés a l'aigua corrent.La major | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87276 | Font del Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-del-balc | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Es troba molt descuidada | Font feta amb un broc metàlic que surt de la paret rocosa, al costat d'un peu de maons molt estret que la limita per una banda, i que està absolutament seca. Es troba al marge del camí que mana a l'urbanització del Pi del Balç, i agafa l'aigua d'una déu de la muntanya del mateix nom, formada de pissarres, envoltada d'un bosc de pins i un sotabosc degradat. La muntanya te una altitud de 114 metres. Des de la seva ubicació és domina tota la vall del riu Llobregat. No te cap senyalització ni pica que reculli l'aigua. | 08158-115 | Camí del Pi del Balç, 08754 | La muntanya del Pi del Balç era jurisdicció del castell, i al segle XII es coneixia com la muntanya de Matosses. Joan dels Molins el 1188 construïa un casal amb dotze moles, en el lloc on hi ha avui el molí Paperer, sota la protecció i l'ajuda financera del rei Alfons I de Catalunya i amb el batlle del Papiol com a mitjancer (Faura i Casanovas, 1999:25). | 41.4278100,2.0063200 | 416972 | 4586726 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El broc de l'actual surgència és del segle XX | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87309 | Font de la Mare de Deu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-0 | XX | Font de rocalla ubicada en el racó est del carrer de les Parres, en la paret del mur perimetral d'un dels habitatges de la plaça Joan Fuster. Està formada per un rectangle de rocalla irregular que emmarca una paret feta a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. En aquest frontal s'obre una fornícula en la qual hi ha una rajola policroma amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08158-148 | Carrer de les Parres | 41.4394200,2.0139600 | 417625 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La font de rocalla és d'inspiració romàntica, i probablement formara part del jardí d'alguna de les cases del voltant i que ha passat a formar part d'aquest espai públic. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87411 | Fons documental de la Falange Española | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola | XX | Fons que forma part del fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d'Auxilio Social, També hi ha un llibre d'actes. | 08158-250 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d'uns anys el va lliurar a l'ajuntament. Finalment l'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d'abril de 1937 Franco promulgués el decret d'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada 'el Moviment' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L'1 d'abril de 1977 el govern d'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l'administració.L'escassa separació 'conceptual' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d'Alcalde, el sistema d'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87472 | Fons històric de l'Arxiu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol | XVIII a XX | Fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. D'entre els diversos documents que conserva l'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l'impost a pagar per la llicència d'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d'interès és la relativa al fons provinent de l'antiga documentació de Falange que, a l'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia. | 08158-311 | Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l'activitat pròpia del municipi Destaquen, d'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87286 | Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 | XIII-XX | Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. | 08158-125 | Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Acces públic. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87221 | Fanal de l'escala d'accès a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-lescala-dacces-a-lesglesia-de-santa-eulalia-de-merida | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Desubicat. No s'ha pogut accedir a la seva observació | Fanal de ferro de factura modernista. | 08158-60 | Escala de plaça de l'església | La Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar a Papiol, sembla ser la persona que va pagar la realització d'aquest fanal. Aquesta senyora va continuar estieujant al Papiol després de la mort del seu marit, Cayetano Diotallevi. Tots dos havien encarregat a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, una casa a tocar els terrenys del cementiri del Papiol l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. Fins a la dècada de 1920, el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'església era molt acentuat i es salvava amb un pendent. La senyora Manuela, qui frecuentava el temple, un dia va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble. Al peu de les escales es va ubicar aquest fanal (Ahicart, 2019). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1926 | 08158 | El Papiol | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es conserva dins d'un magatzem municipal, però no s'ha tingut accès. És un element que ha acompanyat la gent del Papiol al llarg dels temps i es troba a la memòria col·lectiva.La fotografia de la peça en el seu lloc original està presa del portal 'Todocolección' | 98|105 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87269 | Màquina excavadora Menck | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck | XX | Recentment restaurada | Excavadora de cables MENCK (MENCK & HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l'activitat extractiva d'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d'un braç articulat i una pala amb la funció d'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: 'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona', i en la part posterior el model: 'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d'acer. | 08158-108 | Rotonda d'accès al polígon industrial sud | L'excavadora Menck va ser importada d'Hamburg, Alemanya, l'any 1962. És un símbol del procés d'industrialització en l'extracció de l'argila a El Papiol. L'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l'activitat econòmica del poble. L'explotació dels jaciments d'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l'argila estava molt compacte s'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck & Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L'empresa va ser fundada l'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa | 41.4331500,2.0059500 | 416948 | 4587319 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Empresa MENCK & HANBROCK | El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l'excavadora que ha fet l'empresa 'Suministros de Arcilla, S.A', duent a terme la restauració i proposant l'actual ubicació de la màquina. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87170 | Estació de tren del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-del-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | L'edifici està restaurat | Estació de ferrocarril, actualment propietat d'Adif, situada a la part baixa del municipi del Papiol. De les instal·lacions d'origen, a més de l'entramat de vies, es conserva l'edificació central, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, la qual presenta l'estructura original, tot i que l'antic rellotge no hi és. Alguns dels buits de les façanes estan cegats, i tots es trobren recercats amb guardapols de guix. Al costat de la porta d'accès al vestíbul hi ha la placa de la 'Direcció General del Instituto Geográfico y Estadístico' , que marca 37,3 m. d'altura sobre el 'nivel medio del Mediterráneo en Alicante'. A tocar l'edifici principal, es conserva el destinat als lavabos. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders a través de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. L'estació del Papiol és actualment, un baixador (núm. 72.211), situat en el punt quilomètric 82,0 de la línia 240 d'Adif de Sant Vicenç de Calders a l'Hospitalet de Llobregat, entre l'estació de Castellbisbal i l'estació de Molins de Rei. De l'estació del Papiol part un dels ramals de la línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet. | 08158-9 | Carretera de Caldes, s/n | Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1856 quan es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). La via de mercaderies deixà de funcionar el 25 de novembre de 1982, quan es va inaugurar un nou tram: El Papiol-Mollet del Vallès, per al tràfic de mercaderies. Durant un quart de segle, Castellbisbal va dur a facturar a l'estació del Papiol les seves mercaderies, que feien arribar amb carros perquè el tren, malgrat passar per davant, no va tenir parada fins el 1906 (Faura Arís, 1996: 150). El 26 de setembre de 1982 es va inaugurar la doble via entre estacions del tram Sant Vicenç de Calders-Molins de Rei amb la finalitat de ser una alternativa a la línia de la costa. Les obres es van fer en diferents trams i van durar dotze anys (Faura Arís, 1996: 151). Al seu voltant va anar creixent un barri que portava el seu nom: el barri de l'estació. Aquest barri es va derruir a final de la dècada de 1960, en el moment en que es va construir l'autopista. Darrere l'estació hi havia la Taverneta, on s'aplegaven els viatgers del ferrocarril, i que també era coneguda per ca l'Agneta. La carretera de pujada al poble començava a cal Castellón. Molt a prop hi discorria una mina d'aigua que venia de Castellbisbal (Faura Arís, 1996: 324). El 5 de maig de 1935, era aturat a l'estació del Papiol un tren de mercaderies en direcció Martorell. De sobte, una locomotora sola va aparèixer per la mateixa via i direcció, va superar el guardaagulles que era a l'alçada del pont de ferro i va xocar amb l'últim vagó del tren de mercaderies. Sortodament, no hi va haver danys personals. Les investigacions posteriors van arribar a la conclusió que l'accident es va deure a una errada humana. El comboi i la locomotora eren de la companyia MZA-Madrid Saragossa-Alacant (Faura Arís, 1996: 78). El 2007 s'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies | 41.4353900,2.0025900 | 416670 | 4587571 | 1856 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nucli urbà està allunyat de l'estació, a la qual s'hi pot arribar amb autobús.La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès es va construir l'any 1982 com a ferrocarril orbital per evitar que els trens de mercaderies passessin per Barcelona, especialment l'anomenat tren nuclear. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87250 | Carrer de les Parres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-parres | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Alguns edificis refets en època actual han mermat l'esperit original del conjunt arquitectònic | Espai urbà de la ciutat en el qual s'ajunten tot un seguit d'edificis de vàlua patrimonial: d'una banda en els números senars, hi han les façanes posteriors dels edificis més interessants que obren les seves façanes principals al carrer del Carme i per la vorera de numeració parell, es contemplen les façanes meridionals de cases de caire tradicional, que es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, com la número 16, Cal Segismon o d'altres que van remodelar la seva aparença en un segon modernisme de caire popular, com la número 2, Cal Gola/Cal Morelló. El carrer es completa amb la font de la Mare de Déu de Montserrat que genera un racó de regust tradicional i encara amb un emparrat que recorda l'origen de la denominació del vial. | 08158-89 | Carrer de les Parres | D'acord amb la tipologia constructiva, les edificacions del carrer semblen haver-se iniciat a finals del segle XVIII i sobre tot al segle XIX. Les primeres d'elles responen a una tipologia d'ús agrícola. | 41.4394900,2.0138100 | 417613 | 4588016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Moltes façanes han estat modificades, però el carrer manté l'aire de traçat urbà de finals del XIX i començament del XX.Aquest carrer correspon als habitatges, primer de caire rural, després periurbans que es van anar aglutinant, en paral·lel al carrer del Carme, formant un urbanisme lineal que encara conserva un ambient tradicional. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87409 | Esblimar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XXI | Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu | Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167). | 08158-248 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87332 | Torrent de la Font de Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | Es un curs intermitent d'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d'aigües per a la vila. A partir de ca n'Esteve, la vall s'obre molt i s'utilitza en agricultura. | 08158-171 | Ca n'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona | L'any 1880 es feren treballs per portar l'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n'Esteve, que foren dirigits per l'enginyer F. Aymansó. En l'any 1904 s'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n'Esteve, es va fer la troballa d'un major doll d'aigua (Martí Albanell, 1926:35). | 41.4437000,2.0154400 | 417754 | 4588482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||||
| 87274 | Taller de Gerhard Grenzing | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-gerhard-grenzing | https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Grenzing | XX | Es tracta del taller i elements propis de l'ofici d'un important constructor d'òrgues en actiu que, establert en la zona industrial del municipi, està identificat amb la població. | 08158-113 | Carrer d'Edison, 7-9 | Gerhard Grenzing (Chernyakhovsk, 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya. Va completar la seva formació com a constructor d'òrgans amb Rudolf von Beckerath Orgelbau a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l'orguener Gabriel Blancafort i París de Collbató, i es va instal·lar a Mallorca el 1969, des d'on va restaurar òrgans històrics durant tres anys. El 1972 va fundar el seu propi taller a El Papiol (Baix Llobregat). Ha construït òrgans per a França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, Corea, Japó, Suïssa i els EUA. Del 2006 al 2010 va ser president de la Societat Internacional d'Orgueners. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat pel Ministeri de Cultura d'Espanya amb la medalla d'or al mèrit artístic. | 41.4321100,2.0137600 | 417599 | 4587196 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87171 | Cal Bolero/Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. | 08158-10 | Carrer del Migdia, 7-9 | Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 1890-99 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87181 | Ca l'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d'alçada. A la façana s'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l'edificació es resol en una mena d'absis, que fa que l'edifici sigui molt singular en relació als circundants. | 08158-20 | Carrer d'Ignasi Iglesias, 2, | Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l'estil modernista, amb alguns dels elements característics d'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l'Hugo (1955) ve de l'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019). | 41.4374100,2.0049600 | 416871 | 4587793 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una torre d'estiueig. | 116|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87258 | Mina d'aigua del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-canyet | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Tallada en alguns indrets | Es tracta d'un sistema de captació d'aigües subterrànies, format per un túnel hipogeu que recollia aigües de la riera de Rubí per tal de regar els camps de la part superior de l'estació i els del Peu de la Costa. La construcció està feta de maons i te una alçada aproximada d'un metre i mig; es pot passar per l'interior amb el cap cot (Faura Arís, 1996: 152). Una part de la mina surt a la superfície formant un aqueducte. Continua a cel obert per a regar els camps del pla del Colomé. La boca de la mina està situada al pont del Canyet, en el qual hi havia un filtre per a no deixar passar la brossa que arroseguen les aigües. Travessa les vies del tren per sota, a tocar l'estació del ferrocarril, i desemboca als camps de l'Esteve Faura i del Jaume Reig. Continua a cel obert per tal de regar els camps del pla del Colomé. | 08158-97 | Carretera Molins de Rei a Rubí, Km 2.6 | 41.4351300,2.0024500 | 416658 | 4587543 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La mina finalitzava en els camps de l'Esteve Faura, i recollia les aigües de la riera de Rubí per regar els camps de la part superior de l'estació i els del Peu de la Costa. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87376 | El vi espés per a les dones parides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda. | Es desconeix la fórmula, però se sap de l'existència d'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides. | 08158-215 | Plaça del Castell, s/n | L'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87319 | Font del Pi/Font del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pifont-del-trull | XX | Construcció molt deteriorada. | Es conserva un petit dipòsit cupular fet de maçoneria, per a la captació d'aigua, amb una obertura rectangular tapada. Aquest es troba a la dreta del camí que baixa cap a la font. L'antiga bassa circular està coberta i flanquejada pel costat del terraplè per sengles pilars de maons arrebossats de morter. La bassa és de forma circular, i està feta de maçoneria i maons trabats amb morter i ciment. La sortida de l'aigua es fa ara directament des de la bassa, i està adaptada a una goma que distribueix l'aigua per a ús dels cavalls. | 08158-158 | Carrer del Pi | El seu nom (del 'trull') podria fer referència a un possible molí d'oli, avui desaparegut. L'altra denominació popular li ve donada per un pi pinyoner que hi creixia al seu costat, avui desaparegut. | 41.4349100,2.0168100 | 417858 | 4587504 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Ha passat a ser propietat privada. És una de les fonts estimades per la gent del poble, tot i que no era famosa pel gust de l'aigua. Actualment dona servei a un espai obert destinat a la cria de cavalls. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87421 | Rellotge de sol de Cal Presas/Cal Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-presascal-colome | XX | Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Numeració àrab a l'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració. | 08158-260 | Plaça Joan Fuster, 3 | 41.4392700,2.0142200 | 417647 | 4587991 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87421-foto-08158-260-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc