Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87181 | Ca l'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d'alçada. A la façana s'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l'edificació es resol en una mena d'absis, que fa que l'edifici sigui molt singular en relació als circundants. | 08158-20 | Carrer d'Ignasi Iglesias, 2, | Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l'estil modernista, amb alguns dels elements característics d'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l'Hugo (1955) ve de l'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019). | 41.4374100,2.0049600 | 416871 | 4587793 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una torre d'estiueig. | 116|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87491 | Habitatge del Carrer Baix Castell, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baix-castell-5 | XX | Habitatge aïllat, de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona a un pati tancat per un barri. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat de color blanc. Els buits són verticals, tancats amb persianes enrotllables i amb reixes de forja en reganyol. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. Hi ha una línia d'imposta de color vermell que dona bicromia a la façana, la qual queda rematada per una cornisa definida per un ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Hi ha un barri que separa la casa del carrer,amb un enreixat. | 08158-330 | Carrer Baix Castell, 5 | És aquest ún dels exemples de la incorporació de les edificacions del tipus ciutat jardí a la meitat del segle XX, i que van anar proliferant al Papiol, ocupant tot aquest vessant sud del puig dominat pel castell. | 41.4381400,2.0080800 | 417132 | 4587871 | 1950-59 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87259 | Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-largemi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Inventari d'edificació tradicional: https://parcs.diba.cat/documents/170508/5156227/p09d003.pdf Orive Ortega, A. (2011) Galceran de Papiol. Estudis, 6. B de biografia. Edicions del Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | XIV | Actualment en restauració per la família propietària. | Edifici d'aspecte molt irregular, degut a les diferents ampliacions que es feren durant els temps en que fou ocupat. Inicialment fou una construcció de planta rectangular amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la part de darrera hi estava el molí, del qual resta alguna roda i l'espai que ocupa tota l'alçada de l'edifici. Un cos afegit que es troba a la part davantera, és d'una construcció més acurada. Les cantoneres estan fetes de pedra molt ben treballada. Aquest cos queda a l'alçada del primer pis i el camí hi circula per sota d'ell. D'entre els elements mòvils conservats, destaca una mola tallada: el fet de que aparegui trencada just per la meitat, impedeix determinar amb seguretat si es tracta de la mola jussana (fixa) o bé la sobirana (mòbil), tot i que el seu ratllat de línies rectes sembla indicar que es tracti d'aquesta darrera. Les dimensions d'aquesta mola s'ajusten a la mida típica de les moles de la baixa edat mitjana, que tenien entre 1,10 i 1,40 m de diàmetre, i feien entre 700 i 1.100 kg, i el ratllat tenia entre 3 i 5 mm. de profunditat. Aquesta mola té unes mesures semblants, amb un diàmetre d'1,14 i un ratllat de 5 mm. També conserva a una de les façanes, tot i que en un estat molt dolent, un rellotge de sol. Davant de l'edifici hi ha un pont i restes d'antics rentadors. | 08158-98 | Horts del pla del Llobregat | És molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell, Raimon de Papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i al Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge, tot i que s'ha reformat recentment. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està situat molt a prop del Llobregat: el rec que el feia treballar encara discorre al seu costat.La zona propera al Molí de l'Argemí era un dels indrets on es feien les millors captures de pesca al Llobregat, al seu pas pel Papiol. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87304 | Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona | Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | Cim de 341 m. d'altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l'existència d'un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d'aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l'espècie 'Porina byssophila'. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354). | 08158-143 | Puig Madrona | És tracta d'una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s'havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d'arròs agafaven l'escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l'ermita de la Mare de Déu de La Salut. L'entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d'estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d'accés al parc de Collserola per l'extrem oest, des d'on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l'Amigonet. S'hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany. | 41.4511500,2.0237600 | 418459 | 4589301 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels '100 Cims' és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l'excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s'inclouen també alguns d'Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d'aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d'escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||||
| 87514 | Camí vell a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut | Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents | El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l'ermita de la Salut. A partir d'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix. | 08158-353 | Camí vell a la Salut | És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l'aplec de la Salut quan tot el poble s'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut. | 41.4451400,1.9962100 | 416150 | 4588660 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87320 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 | XX | Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. | 08158-159 | Avinguda de la Generalitat,43 | És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. | 41.4363400,2.0083300 | 417151 | 4587671 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||
| 87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87284 | Bòbila de ca n'Esteve / Bóbila de La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Es tracta d'una construcció actualment en estat de degradació permanent | Conjunt d'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems. | 08158-123 | La Parellada | És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n'Esteve (Faura Arís, 1996: 287). | 41.4412200,2.0134000 | 417581 | 4588208 | 1957 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accés a l'interior de l'element. No conserva cap xemeneia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87299 | Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol | XX | Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial | Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. | 08158-138 | Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud | És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. | 41.4339400,2.0122600 | 417476 | 4587401 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87211 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5 | http://fontscollserola.com/?p=300 | XIX-XX | Restaurada recentment per grups de voluntaris | Paret de totxo arrebossada d'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d'accés i l'entorn de la font. | 08158-50 | Corriol sota la Salut | És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l'ermita de la Salut, la feia un lloc d'importància tradicional. | 41.4481500,2.0237000 | 418450 | 4588968 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l'Associació 'Fes Fonts Fent Fonting' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d'aquesta font, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc