Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87183 | Cal Biel/Cal Ramon Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. | 08158-22 | Carrer Barcelona, 5. | La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). | 41.4374900,2.0098800 | 417282 | 4587797 | 1934 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87188 | Torre de can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII | Torre de planta quadrada i tres pisos d'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s'alça a un costat de l'antic Camí Ral, al davant de l'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663. | 08158-27 | Ctra de Caldes, s/n | Amb molta probabilitat es tracta d'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l'origen de l'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana. | 41.4303500,2.0042400 | 416802 | 4587010 | 1663 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87189 | Cal Francesc Faura/Cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-fauracal-tito | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol- Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XVIII-XX | Algo deteriorada la façana orientada a sud | Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte. Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants. És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades. Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals. La cornisa es simple i s'ubica per sota del ràfec. | 08158-28 | Carrer de l' Abat Escarré, 22-24 | Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: 'Marianna, marxo!' Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó. El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre. En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol. La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura. El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l'Ajuntament i a la parròquia. El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143). | 41.4382700,2.0101800 | 417308 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87190 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano | 08158-29 | Carrer Barcelona | Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. | 41.4372300,2.0099400 | 417287 | 4587769 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87192 | Carrer Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. | 08158-31 | Carrer Llibertat | En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). | 41.4379000,2.0104300 | 417328 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87195 | Casa de Pedro Camacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. | 08158-34 | Carrer de B. C. Aribau, 3 | La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. | 41.4357500,2.0066300 | 417008 | 4587607 | 1926 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87196 | Can Bofarull / Villa Mercedes/Cal Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofarull-villa-mercedescal-bernades | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici (torre) d'estètica historicista, de planta rectangular, construit en desnivell. Presenta una volumetria autònoma en relació als volums dels actuals carrers. Està arrebossat de calç, sorra i terra, amb paredat comú. La seva façana principal es desenvolupa en planta baixa i dos pisos, amb una estructura de façana molt simètrica, en la qual s'obre una balconada comuna a tres portes (primer pis). Aquesta balconada descansa la seva llosana, a sobre de motllures de pedra. Tres balcons independents constitueixen les obertures al segon pis i planta baixa, que presenten les portes centralitzades per dues finestres amb reixa molt simple i lleixes motllurades de pedra. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa apareixen flanquejats per quatre garites-torrasses, les quals configuren l'única decoració de la façana, que, en conjunt, és força sobria. L'edifici es complementa amb un barri tancat. Exempt, i al sud de l'edifici principal, hi ha un altre edifici auxiliar, de petites dimensions i planta quadrada, amb una decoració modernista en el remat, simulant els merlets d'un castell. | 08158-35 | Plaça Catalunya, 1 | La construcció que es pot contemplar ara, es pot datar al primer quart del s. XX (pels volts de 1915). És un dels edificis més fotografiats als inicis del segle XX, i figura a les postals i diverses fotografies com a 'Villa Mercedes'. El Sr. Bernadas va comprar una construcció que hi havia pels volts de 1915, i la va fer reconstruir amb quatre torrasses cilíndriques en els vèrtexs de la teulada com si es tractés d'un petit palau. L'any 1920 fou reconstruïda amb les quatre garites- torrasses cilíndriques als vèrtexs de la teulada. Després, el senyor Bofarull la va comprar el 1934, amb la intenció de treure'n les torrasses, però va descobrir que eran d'una peça i només en va treure la part posterior, amb la qual cosa van quedar tal i com es poden contemplar en l'actualitat. Com a nota curiosa d'aquesta edificació cal dir que durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà confiscà l'edifici als propietaris i durant quatre dies va residir-hi Enrique Líster -militar republicà d'alta graduació- mentre el seu exèrcit es retirava (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4364500,2.0046500 | 416844 | 4587687 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87198 | Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau | XX | Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. | 08158-37 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 | A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. | 41.4357100,2.0063500 | 416985 | 4587603 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87199 | Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. | Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. | 08158-38 | Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia | Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). | 41.4394000,2.0106300 | 417347 | 4588009 | 1900-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87201 | Casa a la baixada de can Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-baixada-de-can-minguet | XX | Es troba en estat d'abandó, i les façanes tenen un cert deteriorament. | Edificació aïllada, de planta rectangular, acompanyada al davant d'una de més petita dedicada a garatge, i per la façana sud, de dues construccions que semblen torretes i que estan flanquejant l'entrada posterior a l'edifici, per la part del jardí, amb horts que acompanyen la construcció. Presenta una façana plana, i en alçada, la construcció només disposa d'una planta baixa i golfes amb respiralls. Els buits són de llinda i llindar rectes i de mòdul vertical. La teulada és a dues vessants amb peto per la part de la façana principal. Presenta un barri amb dos pilars centrals que flanquegen l'accès a l'edifici des de l'actual carrer. Aquests pilars tenen decoració de rajoles tipus Cuenca, les quals estan disposades formant sengles frissos emmarcats per les corresponents bores de maons. Finalment, els pilars queden rematats per maons corbs, i per sota d'ells, en cadascun, hi ha flors de ceràmica vidrada en verd. | 08158-40 | Plaça dels Països Catalans, 5 | Es tracta d'un cas més d'edificació aïllada del tipus 'ciutat jardí', de llenguatge noucentista, que hi ha al municipi, i que es van anar desenvolupant a la meitat del segle XX. | 41.4408200,2.0098500 | 417284 | 4588167 | 1954 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87204 | Cal Nina/Cal Batallé/Cal Castellón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninacal-batallecal-castellon | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Una part de l'edificació s'ha remodelat introduïnt elements que transformen morfològicament l'aspecte original de la façana | Edifici que fa mitgera per l'oest, mentre que per l'est hi ha un carreró que el separa de la següent edificació. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal que dona a l'eixida, i amb teules àrabs. Actualment ha esta reformat en una part.. Tot i així conserva l'aspecte original en l'altra, per l'oest. Es desenvolupa en alçada en planta baixa ii pis. En el de l'esquerra, que presenta la traça original, les obertures estan recercades per un guardapols en relleu, a trencaaigües. El ràfec està ocult per el canaló que acull l'aigua de pluja. | 08158-43 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 18-20 | Salvador Casas Escala (1763), de Cervelló, es va casar a finals del segle XVIII amb la Magdalena Major Casas, de cal Jan Majó. Van anar a viure al carrer d'Aribau en una casa senzilla. A finals del segle XIX, el seu fill Francesc Casas Alujas i la seva muller Eulàlia Costa, es van traslladar al carrer Major, primer a can Cueva i després a can Janés, que a partir d'aleshores seria coneguda com a cal Nina. Després, a la dècada de 1930, van venir a viure en aquesta casa, estiuejants de Gràcia (Cal Batallé, per Pere Batallé). El 1947, va morir Julio Castellón (Cal Castellón), un ferroviari nascut a Santiago de Cuba el 1878, i que vivia al Papiol des de principis de la dècada del 1920. La seva muller va deixar el barri de l'Estació i va anar a viure amb la seva filla Luciana Castellón Rodríguez al carrer d'Aribau. | 41.4361600,2.0053400 | 416901 | 4587654 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87210 | Font del Cosí/Font de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cosifont-de-ca-lamigonet | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX-XX | En un greu estat de deteriorament | A uns 15 minuts a l'E. del Papiol, en el fons del barranc de can Puig i equidistant de les dues cases, es troba aquesta font de la qual és ben visible la seva arqueta de captació, situada sota un espès alzinar. Al davant es troba, així mateix, un roure monumental. El corriol d'aigua que s' inicia amb les seves aigües, es suma a un altre que ve de dalt i mana directament a la Riera de Vallvidrera. Actualment ha perdut la pica i el broc, tot patint els efectes destructius de la caiguda d'una de les alzines que l'envolten. En un grafitti a sobre d'una planxa de ciment que cobreix la paret es pot llegir la següent llegenda de la seva darrera restauració (1979): 'Cuide la fuente como su hogar. La ijiene es mui grande. 1979' | 08158-49 | Barranc de can Puig | Era la font més coneguda i on anava més gent d'esbarjo o paseig. Es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). | 41.4337900,2.0230300 | 418376 | 4587374 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87228 | Cal Pere Pau/Cal Secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d'arc lobulat amb la línia d'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d'un balcó de ferro forjat d'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l'últim pis destaca una galeria d'arcs de mig punt. L'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis. | 08158-67 | Carrer Pi i Margall, 6 | Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig. | 41.4354900,2.0068500 | 417026 | 4587578 | 1913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87229 | Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida-0 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm | XVII-XX | Es segueixen cantant a l'església | Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l'any 1926 el següent text: 'Esposa del Salvador la devota Espanya os canta: socorreu, o verge santa, aquest poble del Senyor. Filla del noble Tiberi, Mérida la cuna os dona, ilustrant vostra persona lo catòlich emisferi; confundint lo vil imperi de ña ceguera i rencor, etc. Mostrareu gran compostura en vostra primera edat; gran prudencia i gravetat, i en vostre rostro mesura: essent tot proba segura de vostre pur interior, etc. Quant Dacià en son deliri, a los cristians persegueix; vostre esperit se enardeix, suspirant lo sant martiri, per esser matizat lliri en los camps del Redemptor, etc. Vostre Pare os retirà temerós en la heretat: i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà; esperant que lo tirà vomités tot son furor, etc. En la moral pura i sana os instruí un Sacerdot; i a Deu os donau del tot ab vostra amiga Juliana: puix vostra vida cristiana fou a la edat superior, etc. Manan per fi los tirans fer a sos deus sacrificis, per preparar nous suplicis a los ocults cristians; sos intents sortiren vans a vostra virtut i ardor, etc. Fou tant gran vostre esperit per correr tras lo martiri que en un celestial deliri de casa eixireu de nit; animosa alzau lo crit devant del jutge traidor, etc. Reprenéu ab energía, al jutge la crueltat, de sos deus la falsetat, del Prefet la tiranía; i la lley infame e impia del furiós Emperador, etc. Manà lo jutge irritat azotarvos cruelment, i tirar oli bullent sobre vostre cos llagat; mostrareu serenitat en mitg de tant gran rigor, etc. Vostras carns adolorides obran ab cruels instruments; i tranquila en los torments, contemplau vostras feridas; ‘Sian en mi repetidas las llagas del Redemptor'. etc. En la garrutxa os alzaren verdugos encarnizats, i los membres delicats un per un desconjuntaren; foch als costats aplicaren plens de un infernal ardor, etc. Obriu la boca piadosa mentres que lo poble clama i luego la voraz flama os entra en ella furiosa; aixi entregàreu ditxosa lo esperit al criador, etc. Cual acendrat serafí, volaren devant de Déu; i luego ab manto de neu lo cel vostre cos cubrí; conservant hasta la fi vostra innocencia i candor, etc. Gloria del regne espanyol, que vostras virtuts pregona, Eularia, digna patrona del poble del Papiol; siau lo nostre consol en esta vall de dolor, etc. TORNADA Puix contrit lo nostre cor aqui vostres glorias canta; socorren, oh verge santa aquest poble del Senyor. V. Specie tua el pulchritudine tua. R. Intende, próspere, procede et regna. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi- tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con- grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per- cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. Amen.' | 08158-68 | S'ignora l'origen i l'autor d'aquestes composicions. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87229-foto-08158-68-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87232 | Cal Rocabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rocabert | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Edifici exempte, de planta rectangular, i que es desenvolupa en alçada, en planta baixa i un pis. La façana principal està dividida amb una estructura típica: a la planta baixa una porta centralitzada entre dues finestres, totes tres obertures, rematades a la part superior per elements decoratius en maó, que en ressalten la forma. Al primer pis s'obre un balcó flanquejat per dues finestres (que repeteix així l'estructura inferior de la façana). Aquestes finestres estan rematades amb rajoles que presenten una decoració floral, i que al seu torn, estan rematades per garlandes que flanquegen una tercera garlanda ubicada a la part central i més alta de la façana, rematada a banda i banda per la balustrada en maó. La balustrada procura una estructura terrassada al sostre | 08158-71 | Rambla de Catalunya, 11 | Havia estat propietat d'en Miquel Rocabert Sagristà i Mercè Daltell Florentí, tots dos fusters de Barcelona (cap a l'any 1924) (Ahicart et al., 2019). | 41.4365000,2.0061400 | 416968 | 4587691 | 1924 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87245 | Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | A conseqüència de l'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació | Durant la intervenció paleontològica de l'any 1998 s'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l'holotip 'Brissopsis papiolensis'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol. | 08158-84 | Al costat del polígon industrial sud | 41.4283600,2.0125700 | 417495 | 4586781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87246 | Jaciment paleontològic de les Escletxes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Atès que l'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l'únic aflorament que es conserva d'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació. | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la 'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus. | 08158-85 | Al costat de les Escletxes | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87252 | Cal Joan Bonic/Cal Mànies/Cal Jep de Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-boniccal-maniescal-jep-de-can-mas | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres, amb teulada plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. A la façana principal, en la planta baixa, presenta recercats en les obertures i un filet idéntic, que marca la diferenciació de pisos a les diverses alçades. L'accès es fa a travès d'una porta d'arc escarser de maons vistos, i a la seva esquerra hi ha una una petita finestra de traça vertical, amb reixa simple (dos barrots creuats). Al primer i segon pis s'obren, a la dreta, dos balcons: el primer de majors dimensions, el qual sobresurt i es protegeix amb una barana amb brèndoles recargolades i decorades amb roleus i flors. Aquests elements florals estan sobreposats als angles inferiors; el segón balcó, ampitador, presenta una barana més sencilla. A l'esquerra d'ambós, i en la mateixa línia vertical, s'obren una finestra a cada pis. L'edifici acaba amb una barana simple de ferro que precedeix la terrassa de coberta. | 08158-91 | Carrer Major, 35 | Documentada com a Cal Joan Bonic l'any 1758, i Cal Mànies el 1940 (Ahicart et al., 2019). | 41.4392300,2.0121600 | 417475 | 4587988 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87254 | Monument a la Coral 'La Perdiu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-coral-la-perdiu | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XXI | Monument commemoratiu urbà, que està ubicat en un racó, dins del jardí de la Castanyera. Es tracta d'una placa d'acer corten que tanca una terrassa on creix una heura que li fa de marc vegetal. El monument es presenta de la següent manera: en un filet d'acer, sobreposats hi ha tres elements, 1. figura d'una perdiu en relleu i dues cartel·les amb els següents textos que es presenten de manera independent: 2. Llegenda: 'Societat Coral 'La Perdiu'. 1899/1999/...// més de cent anys omplint el cel de cançons...' 3. Llegenda: 'El Papiol en agraïment al mestre Joaquim Voltas// 1 de març de 2001'. | 08158-93 | Parc de La Castanyera, carrer d'Anselm Clavé, 14 | La Societat Coral la Perdiu, afiliada a l'Associació dels Cors d'en Clavé, es va fundar l'any 1899. El primer reglament intern que es conserva data de l'any 1900 (Faura Arís, 1996: 316-322). En els inicis de la dècada dre 1920 es va dissoldre, i l'estendard es va quedar a casa del aleshores president, l'amo de cal Muray. L'any 1923, en Pep de cal Pepus i altres van redactar uns nous estatuts i la coral va tenir una important revifalla fins a arribar al moment actual. | 41.4376000,2.0084800 | 417165 | 4587811 | 2001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87263 | Monument als Morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 | XX | Es troba un xic deteriorat el parament | Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. | 08158-102 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) | Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. | 41.4385300,2.0111200 | 417387 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87268 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d'alumini. Està envoltada d'un petit jardí i te porta al barri. | 08158-107 | Avinguda de la Generalitat, 33 | El nom li ve de l'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019). | 41.4365400,2.0099000 | 417282 | 4587692 | 1930 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87274 | Taller de Gerhard Grenzing | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-gerhard-grenzing | https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Grenzing | XX | Es tracta del taller i elements propis de l'ofici d'un important constructor d'òrgues en actiu que, establert en la zona industrial del municipi, està identificat amb la població. | 08158-113 | Carrer d'Edison, 7-9 | Gerhard Grenzing (Chernyakhovsk, 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya. Va completar la seva formació com a constructor d'òrgans amb Rudolf von Beckerath Orgelbau a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l'orguener Gabriel Blancafort i París de Collbató, i es va instal·lar a Mallorca el 1969, des d'on va restaurar òrgans històrics durant tres anys. El 1972 va fundar el seu propi taller a El Papiol (Baix Llobregat). Ha construït òrgans per a França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, Corea, Japó, Suïssa i els EUA. Del 2006 al 2010 va ser president de la Societat Internacional d'Orgueners. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat pel Ministeri de Cultura d'Espanya amb la medalla d'or al mèrit artístic. | 41.4321100,2.0137600 | 417599 | 4587196 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 87278 | Bicicletes i recanvis Amat/Cal Carol/Cal Pau de les Unces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bicicletes-i-recanvis-amatcal-carolcal-pau-de-les-unces | XIX-XX | Edificació de gran volum, de planta baixa, dos pisos i dos més en la part de la torreta. Presenta coberta a quatre vessants, del tipus compost, pel fet d'incloure dos nivells en la seva construcció. Als careners hi ha remats de boles ceràmiques. Les façanes són planes, i presenten obertures rectilínees, remarcades per sengles arcs escarsers molt rebaixats, amb ampits de ceràmica. Només hi ha un ócul al quart pis de la torre. Destaca del conjunt la torrassa, que s'eleva gairebé dos nivells més en alçada en relació a la resta de l'edifici, i una pèrgola que hi ha al jardí, al davant de la façana principal, feta de maó vist en un interessant joc de dentells a les columnes que sustenten la coberta i d'arcs d'aproximació i creus buides en la barana que envolta la construcció, i que generen l'artifici decoratiu. Al voltant hi ha jardineres exemptes, de traça modernista popular, recreant elements vegetals i branques d'arbre. L'interior conserva mobiliari modernista, així com una barana del mateix estil a l'escala que accedeix a la zona de tallers. | 08158-117 | C./ Papiol de Baix, 15/Carretera de Caldes, 12 | Cal Carol ja el trobem documentat al 1747 (Josep Querol Perelló, casat amb la Teresa Boladeras Castellví). Després es va conèixer com a Cal Pau de les Unces (1873) (pel Pau Pagès Faura, casat amb la Marianna Casanovas), i per últim, des de l'any 1940, com a Ca l'Amat, per l'Artur Amat Comas. L'any 1912, al carrer Muntaner de Barcelona, Antoni Amat Pons va muntar una petita fàbrica de bicicletes que es comercialitzaven al carrer Balmes, 82. El 1940 el seu fill, Artur Amat Comas, es va traslladar al Papiol i va ocupar aquesta casa. L'any 1955 la família conserva el document pel qual la finca passa a la propietat d'Artur Amat, que abans estava inscrita en el registre de propietat a nom de Joan Santacana Alsina. En l'actualitat segueixen muntant bicicletes de totes les mides i models, així com també distribueixen recanvis i complements. | 41.4275900,2.0049500 | 416857 | 4586703 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87280 | Resclosa del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-llobregat | XX | en un estat de continua degradació per l'acció de les aigües del riu | Obra de formigó vist, feta transversalment en el curs del riu Llobregat, a prop de la desembocadura de la riera de les Arenes, amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent cap al Rec. | 08158-119 | A la confluència dels cursos fluvials del riu Llobregat i la riera de Rubí | La resclosa del Llobregat que acumula les aïgues fluvials ja dins del terme del Papiol, va promoure l'aprofitament intensiu de l'aigua a partir del Rec que aquí s'inicia. El 1188 es va construir l'anomenat Rec Vell, que partint del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, fet que donà origen a la vila de Molins de Rei. Aquest mateix any es construí un casal amb dotze molins a l'indret conegut actualment com a Molí Paperer. Per a la seva construcció es demanà al rei Alfons el Cast la quantitat de 200 sous i 50 maravedisos. El Rec Vell serà el proveïdor d'aigua al Canal de la Infanta. Una altra resclosa que captava les aigües del riu era situada prop de la Roca de Droc. Abans una de les preses situades en aquest punt anava esbiaixada fins al paratge dels Quatre Bagants. Arran de la construcció del Canal de la Infanta (1819), gràcies a dues rescloses ubicades al Papiol, es van convertir en regadiu diferents parcel·les del municipi. La unió de les aigües del Rec Nou i del Rec Vell permeté augmentar el cabal d'aigua canalitzada i intensificar el procés industrial i agrícola. El riu ha actuat al llarg de la història com a eix dinamitzador del territori circumdant. | 41.4351000,1.9958700 | 416108 | 4587546 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87283 | Cal Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segimon | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Conserva forces elements tradicionals | Edificació de caire rural de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec doble (actualment te un canaló metàlic per sota). En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. A dalt de la teulada s'alça el fumeral antic. La façana principal dona cap a sud, i presenta les característiques pròpies d'una habitatge agrari tradicional: amb escasses obertures a la façana: en planta baixa una porta de punt rodó amb picaporta circular de forja i finestra al costat que te apariència moderna, o en tot cas posterior a la de l'edificació original. Al primer pis, gairebé en línia vertical amb la porta d'accès, hi ha una finestreta de llindar pla i proporcions verticals amb ampit moltllurat. L'edificació continua a ponent amb un mur i galeria de construcció més moderna. | 08158-122 | Carrer de les Parres, 16 | El nom li ve del seu propietari al 1818, Segimon Comerina Rovira (Ahicart et al., 2019). | 41.4395300,2.0135500 | 417591 | 4588020 | 1818 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87288 | Cal Gola/Cal Morelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-golacal-morello | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta un ràfec en gran volada, sustentat per ménsules de fusta. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. La porta d'accès es troba a l'oest de la construcció, i a la seva dreta s'obre una finestra quadrada, protegida per una reixa decorada amb reganyols. Al primer pis es troba la part més peculiar de l'edifici, sota el gran voladís del ràfec: hi ha una balcona que gairebé ocupa tot l'ample de la façana. El voladís està protegit per una barana amb reganyols, roleus enfrontats per sota del passamans i a la part baixa, on es troben presentats cap enfora. L'enreixat es completa amb un suau pit de colom, marcat per sengles decoracions de gavarreres intercalades per botons. A aquesta barana donen dues obertures verticals, amb persiana de llibret de color verd, i buits emmarcats amb recercat pintat de vermell per sobre d'ells. | 08158-127 | Carrer de les Parres, 2 | El 1740 està documentada com a Cal Gola, propietat de Joan Coll i Magdalena Baró. Un segle després, cap al 1850 es coneixia com a cal Morelló (Ahicart et al., 2019). No obstant, la façana, que és la que dona actualment caràcter a l'edifici, és d'inicis del segle XX. | 41.4394800,2.0139700 | 417626 | 4588015 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87289 | Cal Felip Botella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-botella | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | El nou parament de la façana a l'alçada de la planta baixa amb materials absolutament alients a l'edifici, ha trencat la seva fesomia. | Conjunt arquitectònic composat de dues cases, com si es tractès d'un sol cos. Estan entre mitgeres, i consten ambdues de planta baixa i dos pisos, i estan cobertes amb teula àrab en teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera d'elles destaca sobre la segona: és composada seguint tres eixos verticals, marcats pels tres balcons del primer pis, que estan emmarcats perimetralment per un guardapols. Les baranes són de foneria, amb brèndoles verticals i molt decorades. Les portes dels balcons tanquen amb persianes de llibret. Una línia d'imposta separa els dos pisos superiors. Les finestres de l'últim son aparellades, sencerament recercades i presenten les llindes amb un trencament decoratiu vertical. La teulada finalitza amb una línia d'imposta molt marcada a continuació de la qual hi ha una línia de pseudomerlets decorats amb rombs de rajola blava (la mateixa decoració hi ha a la façana posterior). En planta baixa destaca la finestra vertical, amb reixa de foneria. Un desafortunat sòcol que cobreix sencerament la façana en planta baixa, trenca l'harmonia compositiva de l'edifici. Com si es tractès d'una edificació subsidiària, completa l'edifici la casa número 8, que sembla haver estat una construcció auxiliar. | 08158-128 | Carrer del Migdia, 6-8 | Els propietaris, gent de cal Felip Botella, passada la meitat del segle XIX, van abandonar la casa pairal del carrer d'Abat Escarré per anar a viure al carrer Migdia, en una casa de nova construcció. L'antiga casa pairal fou ocupada per arrendataris (Ahicart et al., 2019) | 41.4385700,2.0108500 | 417364 | 4587916 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87290 | Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d'accés, d'arc escarser, i pel balcó, balustrat d'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l'arrebossat. | 08158-129 | Carrer del Migdia, 10 | Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil. | 41.4386300,2.0109300 | 417371 | 4587923 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87293 | Can Calopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Zona d'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d'un paisatge d'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant. | 08158-132 | Camí de can Calopeta, s/n | El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d'una colla de joves que a la sortida de l'escola tenia l'afició d'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: 'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta' (Faura Arís, 1996: 172). | 41.4485600,2.0148700 | 417713 | 4589022 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87297 | Carrer d'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original | Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. | 08158-136 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau | Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, | 41.4359000,2.0059100 | 416948 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87298 | Nucli antic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XII-XX | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell. Es tracta d'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l'alçada del passatge Bruc, | 08158-137 | Nucli antic del Papiol | El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 85|92|93|94|95 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87299 | Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol | XX | Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial | Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. | 08158-138 | Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud | És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. | 41.4339400,2.0122600 | 417476 | 4587401 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87300 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Carrer d'interès des d'un punt de vista de l'evolució de l'arquitectura popular al municipi. D'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d'habitatges mitganers d'un i dos pisos. | 08158-139 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana | Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el 'noi del sucre' i posteriorment, de l'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161). | 41.4356000,2.0065300 | 417000 | 4587591 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87301 | Mina d'aigua sobre la font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner | XX | En estat de deteriorament | Construcció relacionada amb l'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment. | 08158-140 | Ca n'Esteve | Es troba dins del bosc de la masia de Ca n'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l'aprofitament de l'aqüífer. | 41.4418200,2.0180100 | 417967 | 4588270 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87302 | Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc | La part de l'espai urbà es troba molt degradada | És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. | 08158-141 | Pi del Balç | 41.4277200,2.0085900 | 417162 | 4586714 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 87305 | Cal Ramon Aloy/Cal Quila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-aloycal-quila | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Casa en la que sembla visualitzar-se amb relativa facilitat el pas entre un habitatge de caire rural, a dues vessants i un del tipus torre estiueig, amb teulada a quatre aigües, ja que aquesta darrera sembla tallar l'edificació anterior. Consta de planta baixa i pis, i està construïda adaptant la seva arquitectura al pendent del terreny. El més destacable és la façana que dóna al carrer de Valentí Almirall, que presenta les obertures de disseny vertical, recercades, llevat de la finestreta horitzontal que s'obre, a manera de lucernari sobre la porta d'accés. Excepte la porta d'accés, la resta d'obertures de la façana estan tancades amb persianes de llibret de fusteria. La casa sembla disposar al seu interior un pati ampli (actualment tancat per un barri de maçoneria força sòlid), molt probablement dedicat en origen a activitats agràries. | 08158-144 | Carrer Almirall, 4 | Els renoms de la casa van ser Cal Quila (així està documentada des del 1793: Josep Calopa Pagès va ser el primer conegut), i des del 1940 Cal Ramon Aloy (Cal Ceguet, Ca la Magdalena),, ja que el proppietari era Ramon Aloy Montaner (1870-1944) (Ahicart et al., 2019). | 41.4370800,2.0050500 | 416878 | 4587757 | 1940 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87314 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Casa de cos, que fa mitgera amb una altra edificació pel cantó est. Es tracta d'un habitatge de veïns. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta es plana i es composa seguint tres eixos verticals. Destaquen, en aquesta, els balcons de la primera i segona planta que marquen el centre dels eixos: els llindars de les obertures són plans, i les reixes de les baranes són de fundició, presentant els barrots magolles decoratives a la part baixa, i un engruixat a la part de contacte amb el passamans. Ambdós elements decoratius són daurats, mentre que la resta de la barana és de color negre. La resta d'obertures són de llinda plana. Del conjunt, destaca el ràfec motllurat i d'una manera especial el joc orgànic que les vores de les vessants formen amb les vores de les teules. La construcció està envoltada d'un jardí i d'un barri de maons i reixes de forja a reganyol. Dona a dos carrers, tot i que l'accés a la Rambla de Catalunya es fa travessant el jardí. | 08158-153 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 16 / Rambla de Catalunya, 4 | Aquesta és una de les més antigues cases de veïns de gran alçada que hi ha al Papiol. | 41.4361100,2.0056200 | 416924 | 4587648 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87320 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 | XX | Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. | 08158-159 | Avinguda de la Generalitat,43 | És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. | 41.4363400,2.0083300 | 417151 | 4587671 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87321 | Paller de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-domenec | XX | La reixa de la porta d'accès no és original de l'edifici. El propietari assenyala que la va recollir en un abocador. | Edificació aïllada de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i un cos afegit a la façana nord. Presenta una obertura allindada, tarja cega amb relleus i la data de 1909, frontó, ull de bou i barbacana de fusta. Hi ha mènsules, pilastres embegudes als muntants de la porta, arestes i façanes laterals. Abans de l'ampliació, la façana nord era idèntica a la sud. A l'interior es conserva l'embigat original. | 08158-160 | Can Domènech | El paller es va edificar a l'inici del segle XX per tal d'acollir els cavalls que es criaven a la finca. La porta actual no és original, sinó que el seu propietari la va posar a la dècada de 1970. | 41.4578900,2.0203400 | 418181 | 4590052 | 1909 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87322 | Llegenda de la dona de Cal Faci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci | XIX | Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l'església durant la nit i fer l'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que 'fou derruïda quan es va construir la de can Bou' (Martí Albanell, 1926). | 08158-161 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||||
| 87326 | Cal Díez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diez | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Habitatge de cos, de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, i te l'accés per la façana est que dona a un pati interior al que s'accedeix a través de una reixa que protegeix la porta del barri, que és de maçoneria. La façana orientada a sud dona al carrer Rambla de Catalunya, i te el carener de la teulada paral·lel a aquesta. Presenta, en aquesta banda, i en l'est, les obertures a l'alçada del primer pis: tres línies compositives, amb el centre marcat per un balcó de brèndoles en reganyol i en forma de pit de colom. La decoració de les brèndoles és molt senzilla, amb pic d'ànec a l'extrem que toca al passamans i flors de gavarrera a la panxa del pit de colom, a la part inferior. Tots els buits (balcó i finestres), que s'obren a l'exterior a la mateixa façana, que actua de principal, estan emmarcats en el terç superior per un ressalt i un ràfec de rajola vidrada en blanc i blau formant escacs. La part superior de la façana es corona amb una mena de merlets amb aiguavessos de rajoles vidrades en escacs blancs i blaus, que s'aboquen cap al carrer. Al centre, sota el gran merlet central s'endevina la traça d'una decoració esgrafiada que devia emmarcar un element decoratiu en marc d'escut, avui desaparegut. | 08158-165 | Rambla de Catalunya, 5 | Gabriel Díez, el propietari, estava casat amb l'Adoració Giner Ràfoles, i va construir aquesta casa a finals de la dècada de 1930. Va venir de Nonasp, Matarranya, i era de profesió ferroviari (Ahicart et al., 2019). | 41.4365600,2.0054500 | 416911 | 4587698 | 1934-45 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87330 | Torrent de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font | El torrent de la Font és un petit curs d'aigua que ha generat una vall relativament important en amplitud i profunditat, ja que la base del terreny està formada per uns potents estrats d'argila. De tota manera, és força curta. El torrent apareix darrera de la masia de can Tintorer i després discorre a l'oest de la masia fent de partió entre els terrenys de can Maimó i de can Tintorer. Acaba el seu recorregut a la riera de Rubí. | 08158-169 | Darrera la masia de Can Tintorer | 41.4558600,2.0050900 | 416905 | 4589842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||||
| 87331 | Torrent de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-salut | El torrent de la Salut apareix a la part alta de la muntanya del Puig Madrona recollint les aigües pluvials i les surgències naturals, com les de les fonts del Lleó i del Vernet. La part alta és molt profonda però molt emboscada i no es pot seguir el seu curs. A partir de la font del Vernet, que es va netejar fa pocs anys, la vall s'obre i el torrent desemboca per la dreta al torrent de ca n'Esteve de la Font. | 08158-170 | Muntanya del Puig Madrona | 41.4470800,2.0234300 | 418426 | 4588849 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||||
| 87332 | Torrent de la Font de Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | Es un curs intermitent d'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d'aigües per a la vila. A partir de ca n'Esteve, la vall s'obre molt i s'utilitza en agricultura. | 08158-171 | Ca n'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona | L'any 1880 es feren treballs per portar l'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n'Esteve, que foren dirigits per l'enginyer F. Aymansó. En l'any 1904 s'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n'Esteve, es va fer la troballa d'un major doll d'aigua (Martí Albanell, 1926:35). | 41.4437000,2.0154400 | 417754 | 4588482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 87333 | Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-gavatx | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Amb una gran degradació en el seu pas pel nucli urbà | El torrent del Gavatx és un curs intermitent d'aigua que recull les aigües pluvials i de fonts de la zona del sud de les Escletxes, i es forma sota el camp de les Forques. Passa per la zona del peu de la Costa i acaba ajuntant-se amb el torrent de les Argiles. | 08158-172 | Al costat del polígon industrial sud | Sota el camp de les Forques, lloc de captació d'aigües i inici del torrent, hi ha l'ermot del Gajo, a llevant del qual passa el camí que duia del Papiol a la Rierada. El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament desembocava les aigües molt a prop del molí de l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent del Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer). La primera reforma d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota. La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent del Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril. El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. El Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764 només servia per la comunicació amb el Vallès. Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent del Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102) Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons. Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzac. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 41.4342000,2.0137700 | 417603 | 4587429 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87337 | Ca l'Arís/Cal Sassó/Cal Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lariscal-sassocal-brillant | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa de veïns, entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana plana i un balcó amb galeria a l'alçada del primer pis. La coberta de teula corba, i està feta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta dues portes d'accés en planta baixa, l'esquerra de menors dimensions que la dreta i totes dues rematades amb un arc escarser. Presenta una composició simètrica de les obertures de la façana, amb l'eix central de la façana marcant la porta de major dimensions, el balcó del primer pis, protegit amb galeria de vidre amb fusteria, i el balcó del segon pis, aquest amb lleixa motllurada de pedra (tots dos presenten cartel·les o mènsules), com passa a la resta de finestres i obertures del primer i segon pis. La barana d'aquest balcó és de forja, amb brèndoles simples.Tres finestres quadrades de proporcions verticals s'obren per donar llum a l'altell, sobre la línia d'imposta. A continuació hi ha una cornisa continua motllurada, la qual antecedeix a l'ampit massís que amaga la canal i corona l'edifici. Conserva el ferro d'aguantar la politja en el moment de la seva construcció. | 08158-176 | Carrer Barcelona, 17 | El carrer Barcelona creix d'una manera important a partir de finals del segle XIX. Ca l'Arís era la casa pairal del segle XVIII dels Arís procedents de Matadepera. Va iniciar la nissaga l'Antoni Arís Escallola (1724-1806), casat amb la Rosa Ventura. El darrer Arís de l'estirp fou en Mateu Arís Llunell (1829), que va anar a viure a Abrera amb tota la família. Cal Sassó ja era coneguda l'any 1885. Era la branca lateral de cal Sassó. Els fundadors d'aquesta estirp foren el filador Francesc Casajoana Calopa (1856-1936) i Joaquima Amigó Casanoves. Cap dels seus tres fills va continuar a la casa. El gran, Pere, va marxar a Cuba durant la dècada del 1910. L'altre noi, en Miquel, va marxar del Papiol durant la Guerra Civil. La noia, la Josepa, es va casar amb Carles Font Julià de cal Sebastià Font i va anar a viure al carrer de les Parres. Després de la Guerra, la seva mare va anar a viure amb ella. L'any 1950, la casa era coneguda com a Cal Brillant. Alfons Pagès Masdeu i Roser Font Casajuana van venir a viure a la finca a mitjan de la dècada de 1940-1950. Ella era neta de cal Sassó, que fins aleshores havien viscut a aquesta finca. L'Alfons era barber.(Ahicart et al., 2019) | 41.4371600,2.0097400 | 417270 | 4587761 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|106|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87339 | Cal Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-0 | XX | Ha tingut una molt bona restauració, conservant íntegrament el seu disseny original. | Edifici aïllat, de planta quadrangular i terrat pla, excepte a la torre mirador que és a quatre vessants. Les façanes són planes, amb forats de llinda plana recercats. Destaca la barana de brèndola de fàbrica. Està envoltada d'un barri. La composició volumétrica resulta molt interessant de manera expressiva, fent un ús de singularització de la torre mirador, decorada amb ceràmica vidrada de color blau en la coberta. | 08158-178 | Carrer Almirall, 2 | La casa es va construir l'any 1940, en una zona del Papiol caracteritzada per la proliferació de cases-torre, moltes d'elles d'estiueig. | 41.4368000,2.0051000 | 416882 | 4587725 | 1940 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87341 | Turó de Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Barri d'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s'hi van bastir. | 08158-180 | Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi | El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l'any 1702. L'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4370100,2.0042100 | 416808 | 4587750 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc