Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87359 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Les parets, per la part externa, són més aviat una acumulació de pedres. La vegetació se l'està menjant. | Construcció feta en pedra seca. Te 3 m de llargària i una alçada d'1,10 m en la paret longitudinal. Les parets laterals fan 1,85 m, i tenen un alçada màxima d'1,30. | 08158-198 | Cementiri Comarcal Roques Blanques, Crta. C-1413a, km 4.5 | 41.4523800,2.0169300 | 417890 | 4589444 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba al mig d'un camp que podria haver estat cultivat de vinya. Probablement aquesta construcció hagués servit per a aixopluc del propietari o treballador dels camps que hi ha al voltant. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87363 | Almorratxes aspergidores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/almorratxes-aspergidores | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII-XIX | Coneguda per pocs habitants del Papiol. Recollida en bibliografia local. | Al segle XVII, els administradors de les capelles de l'església del Papiol eren posseïdors d'almorratxes. De la seva utilització com aspergidor dels altars i d'un episodi punible per l'església en fer mal ús del ruixador, hi ha notícies en un document de l'any 1701: el visitador del bisbe manà en aquell any, que en cas de tornar-se a produïr aquesta 'gran indecència', el que tornes a fer tal acció fós castigat amb la pena d'excomunió major. Era rector aleshores Sebastià Rotxotxo, que feia 31 anys que regia la parròquia, i l'any següent va ser substituït per l'ecònom Pere Masarnau. El 1703 va venir el rector definitiu, Francesc Vadell. Tots els sacerdots van ésser advertits pel visitador que, en cas de desobeir la prohibició d'ús de les almorratxes,se'ls imposaria una pena de 10 lliures (Faura i Casanovas: 1999: 199-200). | 08158-202 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87336 | Alzina de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes | Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. | 08158-175 | Les Escletxes | 41.4382000,2.0174800 | 417918 | 4587869 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87397 | Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIV | Es desconeix el seu estat, ja que mai s'ha fet un seguiment arqueològic d'aquest solar | En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat. | 08158-236 | Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19 | Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois. A l'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l'administració de l'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. | 41.4390800,2.0113900 | 417410 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87377 | Aplec de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVII-XXI | L'aplec de la Salut es celebra el segon diumenge de setembre, en honor de la Mare de Déu de la Salut. Anteriorment, s'hi celebraven tres festes més: la de Sant Pere, la de Santa Madrona i la de la Santa Creu (Faura Arís, 1996: 114). Les celebracions pròpies del dia eren un Solemne Ofici religió al matí, i el Sant Rosari a la tarda. | 08158-216 | Paratge de la Salut | Des de l'any 1717 la gent d'El Papiol i de Canals, actualment Valldoreix, pujava, el segon diumenge de setembre, a l'ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L'ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. La tradició de pujar a l'ermita el segon diumenge de setembre durà fins l'any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d'El Papiol. Durant la Guerra Civil, l'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l'any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major. L'aplec de 1915 va tenir un caire especial, ja que en ell es van inaugurar les obres de restauració de la capella, que la població va costejar després de recollir 799,55 pessetes. Formaven part de la comissió gestora encarregada de la recollida de fons: Josep Rabassa, Torcuat Pagès i Josep Pagès. Per altra banda, una família devota va costejar una nova imatge de la verge (Faura Arís, 1996: 114). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87377-foto-08158-216-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia de l'any 1915 (Faura Arís, 1996: 115). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87509 | Baixada de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-la-lluna | XIX-XX | La baixada de la Lluna, amb els edificis que el defineixen, presenta un recorregut força recte en direcció sud - nord. La part més elevada es troba al sud i la més baixa al nord. El vial s'inicia a la canonada entre el carrer de la Salut i la plaça dels Països Catalans i acaba, al nord, al passatge Parellada. Pel seu costat est rep, aproximadament cap un terç del recorregut el carrer de la Diputació. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-348 | Carrer Baixada de la Lluna | 41.4402100,2.0113700 | 417410 | 4588098 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87358 | Barraca de tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tartana | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Està en avançat procès de deteriorament | Construcció de planta rectangular (4,40 x 3 m), feta amb pedra lligada amb morter, i maons, especialment en els recercats dels buits dels murs i enla coberta, que fa volta de canó. La paret davantera s'aixeca per sobre el sostre que devia ser de volta. A la paret oposada a l'entrada hi ha una finestra doble. La porta té una amplada de 90 cm i una altura de 2,20 m. El gruix de les parets és de 35 cm. A l'interior hi ha una menjadora feta de maons, suport de ferro per un extrem, i tancada per una fusta plana. Conserva l'argolla d'agafar l'animal de càrrega. | 08158-197 | Cami de la Solella, s/n | 41.4504700,2.0090500 | 417229 | 4589239 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'unica barraca de tartana que es conserva al poble.La construcció d'aquest tipus de barraca suposava un major habitácul que la barraca de pedra seca tradicional, al mateix temps que permitia donar aixopluc a l'animal de càrrega que feia servei al pagès. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87351 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-360 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Molt deteriorada la coberta, ha començat un procès de deteriorament molt accelerat. | Construcció de pedra seca i planta circular, de 1'7 metres de diàmetre. La cúpula havia estat protegida per vegetació que feia d'aillant. A la porta hi ha un fragment d'arrebosat on figura la data de construcció i d'arranjament. La barraca, que està encastada al terreny, està tancada, sota la llinda plana, amb una porta que fa 1'15 m d'alçada i el gruix de la paret fa 70 cm. Te un bonic voladís que gira tota la cabana i uns petits murets laterals a l'entrada. | 08158-190 | Carrer Alzina, s/n | A sobre de la porta, dins d'un frontó de morter allisat, te grafitejada la inscripció 'Papiol a 23 de junio de 1912'. Sembla ser que va patir una remodelació per posar la porta, que és datada amb un altre inscripció del 1925. | 41.4307800,2.0182300 | 417971 | 4587045 | 1912-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87352 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-361 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Ha caigut la pedra central de la cúpula. | Cabana que trobarem al marge del camí, amb les parets molt ben conservades i que només té un forat just al centre del sostre. És de planta circular de 210 cm diàmetre interior i 230cm d'alçada. La porta fa 60cm d'amplada per 115cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 65cm. | 08158-191 | Camí de les Cases del Puig, s/n | 41.4324700,2.0213300 | 418232 | 4587229 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87353 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-362 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | La barraca ha estat totalment restaurada a finals del 2013, ja que només en quedaven unes poques pedres. | Construcció de pedra seca i planta circular. Té tapiada la porta per que no s'hii pugui entrar. La porta fa 65cm d'amplada per 155 cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 85cm. | 08158-192 | Camí de Ca n'Amigonet, s/n | 41.4372500,2.0271500 | 418724 | 4587754 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cabana que trobarem al marge del camí de passeig que va de les Escletxes de Papiol fins a Ca n'Amigonet, Aquest camí ha estat arranjat com la cabana, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87354 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-363 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Virtualment desapareguda | Restes d'una cabana de pedra seca de planta cicrcular, gairebé desapareguda. La llargada de la construcció és d'1,60 m i l'amplada màxima és d'1,40 m. La porta té una amplada de 45 cm i una altura d'1,05 m. El gruix de les parets és de 50 cm. | 08158-193 | Camí de Can Puig | 41.4380100,2.0223600 | 418325 | 4587843 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87355 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-364 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | En molt mal estat. | Construcció de pedra seca i planta circular. El diàmetre de la barraca és d'1,70 m i l'altura interior és de 2,30 m, la qual cosa li dóna un aspecte molt característic. El gruix de les parets és de 70 cm. La porta té una alçada d'1,20 m. L'amplada interior de la porta és de 38 cm i l'exterior és de 48 cm. Hi ha un armari al damunt de la porta. | 08158-194 | Camí de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4423300,2.0233600 | 418414 | 4588322 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Ha començat a caure tot un costat de la barraca i la clau de la cúpula, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87356 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-365 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Ha caigut la pedra de la cúpula. | Construcció de pedra seca i planta circular excavada en una feixa de conreu abandonada. És una mica irregular d'1,55 m de diàmetre. L'altura interior és d'1,85 m. El gruix de les parets és de 60 cm. La porta té una amplada de 35 cm (interior) i 47 cm (exterior) i l'altura és d'1,20 m. El sostre de la barraca surt uns 80 cm per damunt del marge. Hi ha una pedra que fa d'esglaó per entrar a la barraca. | 08158-195 | Camí del Torrent de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4430500,2.0188500 | 418038 | 4588406 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87357 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-366 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | S'està començant a caure per un dels laterals | Construcció de pedra seca totalment exempta i planta circular d'1,20 m de diàmetre, amb una altura interior de 2 m. La paret fa 80 cm de gruix. L'altura de la porta és de 90 cm. L'amplada de la porta és de 45 cm (interior) i 70 cm (exterior), La llinda té una obertura al damunt. Havia tingut porta. La roca és pissarra de petites dimensions. Al costat hi ha una petita cavitat per a fer caldo bordolés. | 08158-196 | Camí de Can Domènec, s/n | 41.4503300,2.0157100 | 417785 | 4589217 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87218 | Barri de cal Ferro/El Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-ferroel-barri | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge exempt, precedit d'un barri de maçoneria i pilars de maons rematats per sengles petites teulades a dues vessants, de rajola vidrada. Aquest barri dona pas a un camí empinat que mena cap a l'edificació. La porta exterior que tanca el barri és una reixa baixa de ferro amb decoració de roleus, flors de lis i motius vegetals, simples. L'edifici és un habitatge familiar que consta de planta baixa i pis. Tres portes s'obren a la planta baixa: la que ocupa el centre de la consstrucció està coberta amb un ràfec de teula àrab. Els buits del primer pis són balcons, amb voladís motllurat. Les baranes són de ferro sense cap decoració. Un ràfec de tortugada finalitza la façana per la part superior. | 08158-57 | Carrer de Montserrat 3-7 | La casa havia estat possesió de Francesc Amigó Alujas ja des de l'any 1722. Carles Amigó Mallol, un descendent seu, va morir el 1870 sense fer testament. Tenía dos fills, noi i noia. La noia, Josepa, havia marxat al barri de Sants de Barcelona, on s'havia casat amb Jaume Pagès Major, cabaler de cal Cuera. El noi, en Salvador, que vivia en la casa familiar, també s'havia casat alguns anys abans amb la Madrona Font Julià, filla d'un cabaler de cal Senyoret. Amb el repartiment de l'herència, la Josepa es va quedar la finca que va posar a lloguer. En Salvador va anar a viure de lloguer al carrer del Carme i cap als anys 1880 va comprar la finca del carrer de les Parres que, a partir d'aleshores, seria coneguda com a cal Ferro (Ahicart et al., 2019). El nomb amb molta probabilitat li vingui donat pel fet de l'existència d'aquesta protecció de l'exterior, en un espai ja netament urbà. | 41.4394800,2.0114500 | 417416 | 4588017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació antiga, que per ubicació i restes adjacents, es podria considerar ja documentada des d'època medieval. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87278 | Bicicletes i recanvis Amat/Cal Carol/Cal Pau de les Unces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bicicletes-i-recanvis-amatcal-carolcal-pau-de-les-unces | XIX-XX | Edificació de gran volum, de planta baixa, dos pisos i dos més en la part de la torreta. Presenta coberta a quatre vessants, del tipus compost, pel fet d'incloure dos nivells en la seva construcció. Als careners hi ha remats de boles ceràmiques. Les façanes són planes, i presenten obertures rectilínees, remarcades per sengles arcs escarsers molt rebaixats, amb ampits de ceràmica. Només hi ha un ócul al quart pis de la torre. Destaca del conjunt la torrassa, que s'eleva gairebé dos nivells més en alçada en relació a la resta de l'edifici, i una pèrgola que hi ha al jardí, al davant de la façana principal, feta de maó vist en un interessant joc de dentells a les columnes que sustenten la coberta i d'arcs d'aproximació i creus buides en la barana que envolta la construcció, i que generen l'artifici decoratiu. Al voltant hi ha jardineres exemptes, de traça modernista popular, recreant elements vegetals i branques d'arbre. L'interior conserva mobiliari modernista, així com una barana del mateix estil a l'escala que accedeix a la zona de tallers. | 08158-117 | C./ Papiol de Baix, 15/Carretera de Caldes, 12 | Cal Carol ja el trobem documentat al 1747 (Josep Querol Perelló, casat amb la Teresa Boladeras Castellví). Després es va conèixer com a Cal Pau de les Unces (1873) (pel Pau Pagès Faura, casat amb la Marianna Casanovas), i per últim, des de l'any 1940, com a Ca l'Amat, per l'Artur Amat Comas. L'any 1912, al carrer Muntaner de Barcelona, Antoni Amat Pons va muntar una petita fàbrica de bicicletes que es comercialitzaven al carrer Balmes, 82. El 1940 el seu fill, Artur Amat Comas, es va traslladar al Papiol i va ocupar aquesta casa. L'any 1955 la família conserva el document pel qual la finca passa a la propietat d'Artur Amat, que abans estava inscrita en el registre de propietat a nom de Joan Santacana Alsina. En l'actualitat segueixen muntant bicicletes de totes les mides i models, així com també distribueixen recanvis i complements. | 41.4275900,2.0049500 | 416857 | 4586703 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87335 | Bosc del Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc | Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. | 08158-174 | Carrer de Sant Jordi, 5 | L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. | 41.4373900,2.0060500 | 416962 | 4587790 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87284 | Bòbila de ca n'Esteve / Bóbila de La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Es tracta d'una construcció actualment en estat de degradació permanent | Conjunt d'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems. | 08158-123 | La Parellada | És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n'Esteve (Faura Arís, 1996: 287). | 41.4412200,2.0134000 | 417581 | 4588208 | 1957 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accés a l'interior de l'element. No conserva cap xemeneia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87417 | Bòbila de cal Maseta/Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-cal-masetaceramiques-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2bila | XX | En estat de degradació | Conjunt d'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d'àrids des de l'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda. | 08158-256 | Ctra, C-1413a, s/n | Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica. El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas. | 41.4410700,1.9978900 | 416285 | 4588206 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87287 | Bòbila de can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-domenec | XX | Es troba en estat d'un cert deteriorament | Conjunt de naus de caire industrial construïdes a partir de maons vistos, amb cobertes d'estructures metàl·liques i fibrociment que es troba al costat d'un terral dins la propietat de la masia de Can Domènech. | 08158-126 | Can Domènec | 41.4563100,2.0199200 | 418144 | 4589877 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment està en desús, i es fa servir com a magatzem.Les bòbiles destinades a la fabricació de material ceràmic han estat un dels motors industrials del Papiol, per la proximitat a la matèria primera: l'argila. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87180 | Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori | PLA ESPECIAL (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | XVIII | Tot i haver estat reformada recentment, la casa, ha preservat l'aspecte exterior de masia, fet que fa queresulti volumètricament interessant. | Masia tradicional catalana inclosa dins del nucli urbà. Edifici que presenta moltes de les característiques típiques de la construcció tradicional. Consta de planta baixa i pis. Presenta una façana asimètrica amb coberta a dues vessants. En planta baixa destaca la porta d'arc de mig punt amb un recercat no original de falsos carreus. Al primer pis, hi ha dos balcons amb baranes de barrots en els quals s'alternen els recargolats amb els llisos. Acaben en sengles boles per les cantonades exteriors. Hi ha finestres petites amb reixa llangardaix de forja. Un rellotge de sol completa la façana al primer pis, a l'esquerra dels balcons. | 08158-19 | Carrer del Carme, 1 | Està datada com a masia de principis del s.XVIII, i és una de les cases més antigues del municipi, avui ubicada al nucli urbà. | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 1711 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per informació oral de la família Bofarull, la casa conserva una càmara hipogea (fresquera). La fesomia i volumetria de la construcció,la situa en sintonia arquitectònica amb tot un seguit de cases d'arquitectura d'origen rural tradicional, lgunes de les quals (poques), encara es conserven en aquest carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87450 | Ca l'Adjutori del carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori-del-carrer-barcelona | XIX-XX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Tot i que ha remodelat l'acabat de façana, amb materials aliens a l'arquitectura tradicional (ha incorporat un aplacat que res te a veure amb la fesomia de l'arquitectura del carrer), presenta encara, d'interès patrimonial, la decoració esgrafiada amb motius geomètrics en el ràfec, que és massís i tallat, i que s'aixeca a sobre d'un perfil motllurat doble. El mateix motiu decoratiu es repeteix al centre del balcó que s'obre al primer pis, i que ha substituït la barana tradicional per una de vidre. | 08158-289 | Carrer Barcelona, 13 | 41.4372000,2.0099700 | 417289 | 4587765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87268 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d'alumini. Està envoltada d'un petit jardí i te porta al barri. | 08158-107 | Avinguda de la Generalitat, 33 | El nom li ve de l'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019). | 41.4365400,2.0099000 | 417282 | 4587692 | 1930 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87362 | Ca l'Amigó/Ca la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigoca-la-pelegrina | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici de planta triangular, amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel al carrer principal. Presenta planta baixa i pis i se li ha afegit un sòcol d'aplacat de pedra aliè a l'edificació original. Les obertures en façana són de llindar pla (les dues finestres) i d'arc escarser la porta d'accés a l'edifici. El ràfec és de teula vista, parcialment ocult per un canaló. | 08158-201 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, 2 | El 1823 Andreu Campderrós Casanovas vivia en aquesta casa amb la Peregrina Llopart , per aixó aquesta casa es va dir també Ca la Peregrina. El seu fill, Sadurní Campderrós Llopart, es va casar amb l'Arcàngela Amigó Roig, i a partir d'aquest momentm la casa es va conèixer por aquest nom (Ahicart et al., 2019). | 41.4356300,2.0067400 | 417017 | 4587594 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87337 | Ca l'Arís/Cal Sassó/Cal Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lariscal-sassocal-brillant | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa de veïns, entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana plana i un balcó amb galeria a l'alçada del primer pis. La coberta de teula corba, i està feta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta dues portes d'accés en planta baixa, l'esquerra de menors dimensions que la dreta i totes dues rematades amb un arc escarser. Presenta una composició simètrica de les obertures de la façana, amb l'eix central de la façana marcant la porta de major dimensions, el balcó del primer pis, protegit amb galeria de vidre amb fusteria, i el balcó del segon pis, aquest amb lleixa motllurada de pedra (tots dos presenten cartel·les o mènsules), com passa a la resta de finestres i obertures del primer i segon pis. La barana d'aquest balcó és de forja, amb brèndoles simples.Tres finestres quadrades de proporcions verticals s'obren per donar llum a l'altell, sobre la línia d'imposta. A continuació hi ha una cornisa continua motllurada, la qual antecedeix a l'ampit massís que amaga la canal i corona l'edifici. Conserva el ferro d'aguantar la politja en el moment de la seva construcció. | 08158-176 | Carrer Barcelona, 17 | El carrer Barcelona creix d'una manera important a partir de finals del segle XIX. Ca l'Arís era la casa pairal del segle XVIII dels Arís procedents de Matadepera. Va iniciar la nissaga l'Antoni Arís Escallola (1724-1806), casat amb la Rosa Ventura. El darrer Arís de l'estirp fou en Mateu Arís Llunell (1829), que va anar a viure a Abrera amb tota la família. Cal Sassó ja era coneguda l'any 1885. Era la branca lateral de cal Sassó. Els fundadors d'aquesta estirp foren el filador Francesc Casajoana Calopa (1856-1936) i Joaquima Amigó Casanoves. Cap dels seus tres fills va continuar a la casa. El gran, Pere, va marxar a Cuba durant la dècada del 1910. L'altre noi, en Miquel, va marxar del Papiol durant la Guerra Civil. La noia, la Josepa, es va casar amb Carles Font Julià de cal Sebastià Font i va anar a viure al carrer de les Parres. Després de la Guerra, la seva mare va anar a viure amb ella. L'any 1950, la casa era coneguda com a Cal Brillant. Alfons Pagès Masdeu i Roser Font Casajuana van venir a viure a la finca a mitjan de la dècada de 1940-1950. Ella era neta de cal Sassó, que fins aleshores havien viscut a aquesta finca. L'Alfons era barber.(Ahicart et al., 2019) | 41.4371600,2.0097400 | 417270 | 4587761 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|106|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87403 | Ca l'Escaleta / Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaleta-cal-prat | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Recentment ha estat restaurada. Els baixos molt modificats per al seu ús com a locals. Lleugerament malmesa la cornisa. | Casa amb paret mitgera pel costat sud i pati amb barri pel nord. Te teulat a dues vessants,de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els accessos de planta baixa estan molt modificats per al seu ús com a restaurant. Presenta quatre línies verticals a l'alçada del pis,marcades amb l'alternància de balcons de senzilles brèndoles de ferro sustentades per un voladís moltllurat, i finestres amb ampit de brèndoles ceràmiques: rodones i sencilles en la del nord, i de secció quadrangular i lleugerament més ornamentades en la del sud. Tots els buits són de grans dimensions, i estan recercats amb guardapols. Sengles motllures corregudes marquen el canvi al primer pis (dos filets) i a les golfes (moltllura senzilla). A sobre d'aquesta darrera, en lo que representa un senzill fris, s'obren els respiralls quadrats i tancats mitjançant aspa. Per fi, la cornisa moltullarada acaba la façana i dona pas a la teulada. | 08158-242 | Carretera de Caldes, 26. Papiol de Baix | Es coneix el propietari de la casa cap a l'any 1900: era Joan Prat Roig, i vivia amb la Rosa Olivé Arús (Ahicart et al., 2019). | 41.4284600,2.0045700 | 416827 | 4586800 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87434 | Ca l'Estevet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevet-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 2B del mateix carrer, i per la façana lateral est, amb el carrer del Pare Remigi del Papiol. Te planta quadrangular i presenta la coberta disposada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana és plana, i en la seva composició presenta tres eixos verticals, marcat el central per un balcó amb barana de brèndoles de forja decorades amb roleus i altres motius geomètrics. Les finestres són de proporcions verticals, i les del pis baix tenen reixes de fundició, simples, lleugerament esquenudes per la part inferior. Un barri amb reixa pintada de blanc envolta el pati que precedeix l'edifici, i la porta està flanquejada per dos pilars rematats amb arcs cecs dins dels quals hi ha la següent llegenda en pintada: 'Any 1931'. Entre la porta i la finestra dreta, penjada a la paret, hi ha una obra en terracota de l'artista local Faura. | 08158-273 | Carrer de Bonaventura Carles. Aribau, 2 | El renom de Ca l'Estevet, li ve de l'Esteve Faura Casanovas. El primer que va viure va ser en Josep Busquet Bausà (1882), natural de Santa María de Miralles. Josep va arribar al Papiol a principis del segle XX. Es va casar amb Maria Campderrós Escala, de ca la Casimira, del passatge de Bellreguard. Era conegut amb el malnom de Vermell, pel seu nas. La casa també era coneguda com a ca la Marieta, que era on la gent del poble anava a comprar verdures. El Josep i la Maria van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, l'Antoni, va fer-se capellà. Va morir el 1934 al Papiol, quan era vicari de l'església de Santa María de Mataró. El segon, que va seguir la professió del pare, fou assasinat per les patrulles durant la Guerra Civil. Les propietats dels Busquet les a heretar la filla, la Pilar, que va casar-se anb l'Esteve Faura Casanovas, cabaler de cal Faura. L'Esteve fou pagès i hortolà de professió i dedicava el seu temps lliure a fer d'historiador local (Ahicart et al., 2019). | 41.4359400,2.0063400 | 416984 | 4587629 | 1931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87231 | Ca l'Estrada/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l'Avinguda de la Generalitat | Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d'arcs de mig punt al quart pis, així com l'esgrafiat d'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l'ús de l'esgrafiat a les decoracions d'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, EN LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-70 | Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54 | Tot i que es tracta d'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d'altres s'afegeix el rellotge de sol). | 41.4367500,2.0101700 | 417305 | 4587715 | 1781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87486 | Ca l'Hugo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugo | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Presenta un excel·lent estat de conservació que possa de relleu la qualitat de la casa. | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer, acabada amb ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat. Els buits són verticals, tancats amb persianes de llibret. Les reixes són de forja, tant les que tanquen les obertures, que estan fetes en reganyol. Hi ha un balcó al centre del primer pis. Les obertures estan protegides per un trencaaigües decoratiu fet de maons vistos. Està precedit d'un barri amb tancat de reixa de forja d'acabament en espiral i remat altern, de llança i reganyol fi. El reixat es recolza en obra de maçoneria de color rosat, amb sengles pilars de secció quadrada que flanquegen la porta d'accés al pati i estan coronats per trencaaigües de rajoles vidrades grogues, com passa també als ampits de les obertures de les façanes, i a les bases d'aquest reixat. Ornamenten aquests pilars, uns filets de rajoles de ceràmica policromes, decorades amb rombes variades entre petit trencadís, que els decoren. Hi ha un petit espai de jardí tot al voltant. | 08158-325 | Carrer d'Anselm Clavé, 15 | La casa porta el nom del seu primer propietari, l'Hugo Neuman. Neuman fou un jueu alemany que va arribar al Papiol fugint del seu pais. Va arribar a Catalunya abans de la Guerra Civil i durant un temps va viure a Barcelona, al carrer de Saragossa. La seva dona, que es deia Frida, va voler reunir-se amb ell just quan va esclatar el cop d'estat a Espanya. El vaixell amb el que anava va haver de retornar a Itàlia. El matrimoni es va reunir finalment i, com que l'Hugo havia fet amistat amb el Ramon Gené, el matrimoni va venir a viure al Papiol. L'Hugo i el Gené van decidir muntar una granja d'aviram, la Granja Gené. L'Hugo, que havia regentat una fabriqueta de botons, es va convertir en avicultor (Ahicart et al., 2019). | 41.4375600,2.0078800 | 417115 | 4587807 | 1950-55 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'obra és de llenguatge noucentista. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 87181 | Ca l'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d'alçada. A la façana s'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l'edificació es resol en una mena d'absis, que fa que l'edifici sigui molt singular en relació als circundants. | 08158-20 | Carrer d'Ignasi Iglesias, 2, | Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l'estil modernista, amb alguns dels elements característics d'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l'Hugo (1955) ve de l'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019). | 41.4374100,2.0049600 | 416871 | 4587793 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una torre d'estiueig. | 116|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87487 | Ca l'Orive | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorive | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer. Les persianes de les finestres són de llibret. Un reixat de forja de ferro, amb decoració de reganyol i puntes de llança, antecedeix l'edificació, i està fet a sobre d'un barri d'una banda, de maó vist, i d'altra, arrebossat. | 08158-326 | Carrer d'Anselm Clavé, 13 | Aquesta és una de les múltiples edificacions de planta baixa i pis que es troben el carrer d'Àngel Guimerà. | 41.4374700,2.0079500 | 417121 | 4587797 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87248 | Ca la Senyora Manuela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-manuela | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | Habitatge entre mitgeres d'una sola planta força senzill, essent els elements decoratius sobreposats els únics elements destacables en la seva fesomia arquitectònica. La façana està arrebossada imitant el carreuat de la pedra, i pintada en color rosa. Les obertures són allindades amb els marcs ressaltats amb motllures geometritzants, exceptuant les de la façana lateral exempta, que presenta dues finestres geminades d'arc de mig punt dominades per la seva verticalitat. La porta està emmarcada per un guardapols, amb una decoració força singular, i està suportat per unes mènsules, avui malmeses. Són uns elements punxeguts d'inspiració vegetal de poca alçada. Els brancals són falses pilastres acanalades molt poc sobresortints. A sobre dels buits, hi ha una franja, a la manera de frontó, amb respiralls decoratius, i rematant l'edifici, un element decoratiu amb flor i fullatge. Remata l'edifici un element sobresortint a la zona central amb motius naturals. | 08158-87 | Carrer del Carme, 7 | El nom li ve d'una de les seves propietàries, la Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar al Papiol a aquesta casa després de la mort del seu marit l'any 1923. En aquell temps el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'Església es salvava amb un pendent. Un dia la senyora Manuela hi va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble (Ahicart et al., 2019). En aquesta casa va viure Mn. Magí durant la dècada de 1940, fins que es va dur a terme la reconstrucció de l'església parroquial (Faura Arís, 1996: 240). També la casa va ser coneguda com a Cal Gau (1950 c.), doncs el senyor Sadurní Gau Pons, mestre nacional hi vivia en aquest lloc. Posteriorment es va traslladar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del Papiol, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat íntegrament fins als nostres dies. És la perfecta mostra al municipi, fins i tot amb valor pedagògic, d'una arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87432 | Ca la Senyora Vima/Cal Solano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l'estructura original de l'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada. | 08158-271 | Carrer de la Llibertat, 6 | El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l'ajuntament en temps de l'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019). | 41.4376400,2.0101200 | 417302 | 4587814 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87197 | Ca n'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namigonet | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XIX | Antic mas format per dues edificacions juxtaposades que es desenvolupen en planta baixa i pis. L'edificació més antiga presenta dos cossos amb coberta a una i dues vessants, respectivament, i murs arrebosats. L'edificació més moderna te coberta a quatre vesants i murs de paredat comú pintats de blanc. Tot i que no s'ha tingut accès a linterior de l'element, se sap de l'existència d'una cambra hipogea al soterrani. | 08158-36 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Es tracta d'un dels masos antics del Papiol, amb referències que es remunten a 1792, any en que fra Climent de Sant Martí Sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic,va fer estudis i plans per a la conducció de l'aigua al torrent de ca n'Amigonet, tributari de la riera de Vallvidrera. Fins al 1916 pertangué al desaparegut terme municipal de Santa Creu d'Olorda, i limita amb el terme de Molins de Rei (Faura i Casanovas: 1999: 128). Antigament es deia Ca n'Amigó del Mas (Faura i Casanovas: 1999: 190). El cognom Amigó ha estat associat a administradors de la parròquia i als batlles que hi va haver fins a l'any 1812, els quals portaven aquests cognoms. El primer alcalde Amigó conegut va ser, el 1812, Carles Amigó (Faura i Casanovas: 1999: 211). L'any 1925 es bastí el camí que, passant pel turó de les Escletxes, accedeix a cal Puig i ca n'Amigonet. | 41.4350300,2.0255900 | 418591 | 4587509 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol).No s'ha tingut acès a la edificació. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87223 | Cal Barea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barea | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici unifamiliar que fa mitgera per la façana del darrera. És de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb una teulada composta, a dues vessants, amb imbricació davantera, de teula corba, i te el carener perpendicular a la façana que dona a un jardí interior, però que fa de façana principal, visible des del carrer. Totes les façanes estan revestides d'un color rosat. Els buits son gairebé verticals (les persianes són modernes). L'entrada al barri és pel lateral i te una tanca amb reixa també moderna. | 08158-62 | Carrer Baix Castell, 2 | 41.4338500,2.0149800 | 417703 | 4587389 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les diverses edificaciones corresponents al tipus 'ciutat jardí' , evolució del model de Hosard, que es van construir en el municipi cap a la meitat del segle XX. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87219 | Cal Barrios | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrios | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Restaurat recentment | Edifici-torre de grans proporcions, aïllat i desenvolupat en diversos nivells, ja que es troba condicionat per la geologia del terreny en el qual està construit. Consta de planta baixa i dos pisos, i està aixecat en un gran pendent per la part nord, aterrassada al sud, tot ocupant un gran solar en el que hi ha una bona zona de jardí. Les façanes són planes, i de buits amb un predomini dels de traça recta, en les finestres i balcons de planta baixa i pis, amb recercat, en el cas dels més grans, i molts d'ells acabats en punt rodó, també recercat. Aquests buits d'arc es troben a la torrassa i a la façana posterior de l'edifici, sempre al'últim pis. Destaca el gran voladís del ràfec, que és suportat per grans ménsules. La façana posterior presenta, sobre la porta d'accés, un singular pòrtic cobert amb voladís que està sustentat per mènsules, així com per dues columnes de fust acanalat i capitells jònics. Le teulada és composta, Destaquen la torrassa de base quadrada i coberta piramidal a quatre vessants que sobresurt de tota l'estructura de la casa. | 08158-58 | Carrer del Doctor Fleming, 2-Mossen Rull, 50 | A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197) | 41.4378600,2.0096800 | 417266 | 4587839 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una composició volumètrica molt expressiva amb l'ús de la torre-mirador. És una edificació-torre que destaca al seu lloc d'mplaçament, molt a prop del castell, inserida dins d'un estil de segon modernisme de caire popular. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87435 | Cal Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batalle | XX | Recentment ha estat restaurada amb molta correcció i respecte cap a la seva integritat patrimonial. | Edifici entre mitgeres, que consta de dos cossos aproximadament quadrangulars: el principal presenta coberta a una vessant, que s'aboca cap al carrer principal. Per darrera se li adossa un segon cos, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular al carrer principal. Destaca la façana principal, elegant, de línies dins del modernisme popular. Te dos pisos d'alçada, en planta baixa hi ha la porta d'accés, d'arc carpanell rebaixat. A dreta i esquerra hi ha sengles finestres, amb les llindes també en arc, com la porta principal, i en aquest cas amb reixes en reganyol, decorades a la part superior per pic d'ànec. Al primer pis, sobre una balcona de dues obertures, amb peanya de motllura simple a sobre de set mènsules. La barana és de forja, amb barrots en forma de pit de colom, i decoració de gavarreres i pic d'ànec a dalt i a baix. La fusteria de tancament de les portes del gran balcó és de llibret, com a la porta d'accés. Dos respiralls en forma d'orla s'obren per sota del ràfec, que presenta un gran voladís i està sustentat per mènsules de fusta. A l'esquerra del balcó hi ha, emmarcada per rajoles vidrades de menors dimensions, un mural de sis rajoles decorades en policromia que representa a la Mare de Déu de Montserrat acompanyada dels escolans. Les cantonades de l'edifici estan marcades amb falsos carreus que fan un trencat en relleu. Una tanca de llança de ferro i maçoneria envolta l'edifici. En una zona aquesta tanca està feta de pedra vista del municipi i fa roleus decoratius. | 08158-274 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 22 | Per algunes de les seves característiques morfològiques es pot pensar en la possibilitat de que pugui ser obra de l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull. | 41.4361800,2.0051900 | 416888 | 4587657 | 1906-12 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87493 | Cal Batllevell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici que forma el final d'una agrupació que va des del número 1 fins aquest a l'inici del carrer Abat Escarré. Aquests edificis es troben a un nivell superior al carrer i s'hi accedeix mitjançant unes escales suaus per la banda d'aquest edifici i més costerudes per l'altre costat. Al davant d'aquest grup d'edificis es genera una petita placeta que es troba a uns tres metres per sobre del nivell de la calçada. L'edifici te forma de trapezi i fa mitjera per la seva banda oest i queda amb façanes a la resta de bandes. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a una sola aigua a la part davantera, mentre que a la part posterior hi ha dues teulades que verteixen l'aigua cap a una terrassa interior transitable. Els buits de la façana són quadrangulars i estan alineats horitzontalment en planta pis. La porta es troba a l'extrem dret de la façana. | 08158-332 | Carrer Abat Escarré, 7 | Segons la tradició el nom li ve d'una persona que va ser batlle a una edat avançada (Ahicart et al., 2019). | 41.4380000,2.0100300 | 417295 | 4587854 | 1780 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana maría Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87183 | Cal Biel/Cal Ramon Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. | 08158-22 | Carrer Barcelona, 5. | La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). | 41.4374900,2.0098800 | 417282 | 4587797 | 1934 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87446 | Cal Bielet de la Botifarra / Cal Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielet-de-la-botifarra-cal-llorenc | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici entre mitgeres per la seva banda oest i fent cantonada per l'est. de planta rectangular, amb dues crugies, de planta baixa, pis i golfes (recrescudes). La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta dos eixos verticals de composició a la planta baixa i pis, mentre que les golfes tenen un eix horitzontal generat per dues finestres quadrangulars.. El més important dels dos es troba a l'esquerra i està generat per una finestra quadrangular, la porta d'accès i un balcó a sobre de la mateixa. El balcó presenta les brèndoles en forma de pit i decorades per torsió helicoidal de la brèndola. L'altre eix correspon a la porta, de llinda plana i finestra rectangular allargada verticalment. | 08158-285 | Carrer Llibertat, 10 | El 1890 la finca es denominava cal Llorenç. A partir de 1905 era de Gabriel Amigó Bou, branca lateral dels Amigó de cal Xic, d'aquí cal Bielet (Ahicart, 2019). | 41.4377100,2.0102200 | 417311 | 4587822 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87291 | Cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc-1 | XX | Restaurada recentment | Edifici de planta rectangular construït l'any 1915 seguint els patrons del noucentisme d'arrel popular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un cos afegit al costat dret. La façana s'estructura a l'estil de les masies vuitcentistes, amb portal de punt rodó, balcó al pis principal, galeria al pis superior i coronament ondulat per mitjà d'un frontó amb motllures. Les obertures hi són emmarcades amb relleus de maó vist. La composició és simètrica a partir dels buits de la façana principal. Les obertures estan resoltes en arcs de mig punt, arcs carpanells i ulls de bou. Són adintellades i emmarcades amb obra vista (maons). La coberta es tanca amb teula àrab i és a doble vessant, amb un carener que corona l'edifici d'obra vista, i per sota, un ócul cegat i emmarcat en maons, com la resta dels buits de la façana, está decorat amb trencadís blanc, i presenta en color blau la data de construcció (1915), per sota d'una creu i a sobre d'un punt. | 08158-130 | Avinguda de la Generalitat, 72 | 41.4365500,2.0083900 | 417156 | 4587695 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Més avall de la casa hi ha el bosc que porta el mateix nom: el bosc del Blanc. | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87171 | Cal Bolero/Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. | 08158-10 | Carrer del Migdia, 7-9 | Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 1890-99 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87412 | Cal Bonich / La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonich-la-caseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta tres eixos de composició vertical en la que destaca, a la segona planta l'existència d'una antiga arqueria doble amb coberta d'arc rebaixat que, avui dia, ha estat cegada i en la que s'ha obert una finestra. | 08158-251 | Carrer Papiol de Baix,7 | Es coneixia com Cal Bonich el 1840 i com La Caseta l'any 1921 (Ahicart, 2019). | 41.4282500,2.0049800 | 416861 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87412-foto-08158-251-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87314 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Casa de cos, que fa mitgera amb una altra edificació pel cantó est. Es tracta d'un habitatge de veïns. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta es plana i es composa seguint tres eixos verticals. Destaquen, en aquesta, els balcons de la primera i segona planta que marquen el centre dels eixos: els llindars de les obertures són plans, i les reixes de les baranes són de fundició, presentant els barrots magolles decoratives a la part baixa, i un engruixat a la part de contacte amb el passamans. Ambdós elements decoratius són daurats, mentre que la resta de la barana és de color negre. La resta d'obertures són de llinda plana. Del conjunt, destaca el ràfec motllurat i d'una manera especial el joc orgànic que les vores de les vessants formen amb les vores de les teules. La construcció està envoltada d'un jardí i d'un barri de maons i reixes de forja a reganyol. Dona a dos carrers, tot i que l'accés a la Rambla de Catalunya es fa travessant el jardí. | 08158-153 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 16 / Rambla de Catalunya, 4 | Aquesta és una de les més antigues cases de veïns de gran alçada que hi ha al Papiol. | 41.4361100,2.0056200 | 416924 | 4587648 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87368 | Cal Cai / Cal Cai Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cai-cal-cai-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici destinat a habitatge unifamiliar, que fa mitgera per l'oest, amb la casa número 18 del mateix carrer. Està orientada cap a l'orient, de manera que la façana principal dona a un pati interior i és perpendicular al carrer en el qual actualment està inclosa. L'edificació és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, de teula àrab, i presenta el carener disposat en perpendicular a la façana principal, dins del barri i parcialment vista des del carrer. En alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, amb golfes. La façana és plana, llisa, arrebossada i pintada de color blanc, sense decoració afegida, atès el seu caràcter d'arquitectura popular. Presenta una distribució irregular d'obertures, com si es tractés d'una ampliació, pel cantó nord, d'una edificació anterior de menors dimensions. Destaca, en la primera planta, el balcó, que te una barana de reixa, feta a forja, amb forma de pit de colom i decoració pròpia del modernisme. A la planta baixa s'obren la porta d'accés i, a banda i banda, finestres de mòdul vertical. Al timpà de la façana, i previ a la seva culminació, s'obren un òcul central i, a banda i banda, per sota d'ell, uns respiralls decoratius, també rodons, que airegen les golfes. La façana finalitza en una mena de dents fets de maons i ubicats per sota del lateral de les teules que cobreixen la teulada. | 08158-207 | Carrer Jacint Verdaguer, 20 | També coneguda com a Ca l'Adjutori del Puig (1900 c.).Eren propietaris de la casa, aleshores, en Josep Font Vilardell i Carme Reig Amigó i després, al 1955, va ser propietat d'uns estiuejants (Cal Morlans) (Ahicart et al., 2019). | 41.4357700,2.0081600 | 417136 | 4587608 | 1811 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87391 | Cal Calopa/Cal Vicenç del Tita/Cal Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calopacal-vicenc-del-titacal-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Reyes, C. (2005) Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Papiol. | XIX | Edifici entre parets mitgeres. Presenta coberta plana i consta de planta baixa i pis. La façana principal es presenta amb dos marcs que la delimiten i fan de separació entre la planta baixa i el pis. En planta baixa hi ha, a esquerra, una finestra de proporcions horitzontals, i a la seva dreta una porta estreta, d'acord amb el mòdul tradicional. En la planta primera s'obre un balcó amb ampit suportat per sengles mènsules d'inspiració clàssica. La barana del balcó es de ferro colat i barrots decorats amb motius també clàssics, com ara palmetes i fulles. L'obertura del balcó es tanca amb persiana de llibret. | 08158-230 | Carrer Major, 9 | El nom més antic conegut d'aquesta casa és el de Cal Calopa, circa del 1846, després, el 1873, com a Cal Vicenç del Tita, i el 1908 Cal Santacana, Cal Trencaurnes, Cal Matxo i Cal Prat. Frederic Santacana Amigó, un candidat a les eleccions de 9 de novembre de 1913, pel fet de no estar d'acord en com es desenvolupava la jornada electoral, va trencar una urna, tot amenaçant l'alcalde Antoni Llobet Vidal, de can Mas, pegant també l'agutzil. Fou finalment detingut i la votació es va haver de suspendre. A partir d'aleshores, li va quedar el malnom de Trencaurnes (Ahicart et al., 2019). A l'altra banda del carrer, al costat de la parcela on hi ha la casa, es referencia a la primera meitat del segle XIX, can Canyelles, darrera de Can Font, on hi havia un trull d'oli (Ahicart et al., 2019) | 41.4390500,2.0111100 | 417387 | 4587969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml