Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87364 | Cup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Cup quadrangular incomplet que es troba al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, en un punt limitat per l'est pel carrer de l'Abat Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra. Està definit per un mur recobert per rajoles vidrades. Aquest cup es localitza al costat de parets que semblen haver formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular, totes dues dedicades a l'acció de follar el raïm en temps de verema. | 08158-203 | Plaça Serafí Pitarra, s/n | La plaça està dedicada a en Frederic Soler, dramaturg i poeta català conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra va tenir terrenys al poble, que els va vendre al Sr. Baró del Castell, Rafael Llotzer i, aquest darrer, els va cedir per a la construcció del convent de ls germanes de la Doctrina Cristiana (Faura Arís, 1996: 171). | 41.4386600,2.0105200 | 417337 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està en una plaça dura, oberta i en realitat vial, la qual comunica els carrers de l'Abat Escarré i Llibertat. Passa inadvertit, i requeriria certa senyalització patrimonial. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87365 | Cementiri Metropolità Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-metropolita-roques-blanques | XX | Cementiri comarcal que ocupa els terrenys de l'antiga masia de Can Tintorer, i que s'adapta a la topografia de l'entorn alhora que realitza una integració mediambiental en l'entorn boscós en què es troba immers. La integració paisatgística es va aconseguir mitjançant l'ús del llenguatge agrícola tradicional: talussos, murs de contenció i bancals que organitzen els diferents espais de reflexió. També mitjançant l'ús de la vegetació endèmica de la zona combinada amb la vegetació pròpia del jardí mediterrani. Un dels seus elements singulars és el Bosc de la Calma, on s'han plantat diveres espècies mediterrànies: alzina surera, pi pinyer, roure, olivera i xiprer. Aquest llenguatge vegetal és un dels pilars del caràcter mediambiental del cementiri, d'acord als principis del projecte dels arquitectes que van dissenyar tot aquest espai d'antic caire rural. D'acord amb les dades de l'any 2016, la superfície de la finca Can Tintorer, on hi ha el cementiri, és de 50 hectàrees, de les quals ha estat ocupat aproximadament el 30%. S'han construït 6.130 nínxols, 3.011 tombes, 163 panteons, uns 7.424 osseres i columbaris cineraris, 969 Bosc de la Calma, 344 Arbres Familiars, Jardí i Font del Repòs. També compta amb un Jardí de les Papallones que promou un hàbitat òptim per al desenvolupament de la biodiversitat i, darrerament disposa de la primera estació permanent d'escolta d'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l'activitat d'aquests mamífers, amenaçats a tot el món. A més, acull l'edifici d'oficines dins l'edifici de l'antiga masia de Can Tintorer, molt modificada a tal efecte. La posada en valor i el respecte per l'espai natural són el fil conductor de l'activitat de l'equipament: iniciatives com el 'Bosc de la Calma' l'Arbre familiar, el Columbari de Terra, el Jardí i la Font del Repòs són clars exemples de la seva aposta mediambiental, utilitzant maneres més respectuoses d'integrar aquesta activitat en el Medi Ambient. | 08158-204 | Crta, C-1413a, km 4.5 | Va ser inaugurat el 1984 i és un dels cementiris més moderns d'Espanya. Roques Blanques és el primer cementiri d'importància, per superfície i per capacitat, que te titularitat pública i dona servei a l'àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, Roques Blanques está gestionat des de l'any 1990 en règim de concessió administrativa. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 1984 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Batlle i Roig, arquitectes | Tot i que la fesomia de l'antiga masia no s'ha respectat en la integració del paissatge, si s'ha realitzat una important integració paisagística dins el conjunt. Destaquen per la seva singularitat la creació d'arbredes vinculades a les inhumacions, així com una aposta pel medi ambient vinculat al fet de les inhumacions: 'Bosc de la Calma' 'l'Arbre familiar', el 'Columbari de Terra', el 'Jardí i la Font del Repòs'. El projecte, dels arquitectes Batlle i Roig, va ser finalista dels premis FAD d'arquitectura i és l'únic d'aquestes característiques a Espanya. També va rebre el Premi Catalunya Construcció 2018 a la Innovació en la Construcció, premi EMAS 2018 a la 'Millora del Comportament Ambiental'. Actualment acull la primera estació permanent d'escolta d'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l'activitat d'aquests mamífers, amenaçats a tot el món. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87366 | Torrent de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lamigonet | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de 'Rigol i Cia'. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs intermitent d'aigua que recull les escorrenties superficials de la vall que es desenvolupa entre la casa de ca n'Amigonet i les cases del Puig. El torrent porta les aigües al de can Rabella i aquest desemboca a la riera de Vallvidrera. | 08158-205 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Diu en Frederic Martí Albanell que 'l'any 1792, fra Climent de St Martí sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic, feu uns estudis i plans per a la conducció de l'aigua en el torrent de Ca n'Amigonet, els quals no es feren efectius' (Martí Albanell, 1926:35) | 41.4360500,2.0231100 | 418385 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||||
| 87367 | Font del Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jacint-verdaguer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Un xic descuidada | Font que es troba a la cantonada dels dos carrers, a sota d'una morera i en la mateixa vorera. Pertany a la xarxa d'aigües corrents. Està formada per un frontó trencat en un extrem, de manera que serveix de banc per a poder seure. La seva cara frontal està tractada a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. La pica surt d'aquest paredat, recolzada a sobre d'una mènsula de fàbrica, decorada geomètricament. Per sobre hi ha l'aixeta de bronze amb polsador. | 08158-206 | Carrer Jacint Verdaguer/Cantonada Carrer Pi i Margall | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al poc temps es van anar construïnt fonts com aquesta que donaven servei al poble. | 41.4354300,2.0070200 | 417040 | 4587572 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Durant anys, les fonts van ser elements molt importants per a una població a la qual li va suposar un gran esforç l'accés a l'aigua corrent.La major | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87368 | Cal Cai / Cal Cai Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cai-cal-cai-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici destinat a habitatge unifamiliar, que fa mitgera per l'oest, amb la casa número 18 del mateix carrer. Està orientada cap a l'orient, de manera que la façana principal dona a un pati interior i és perpendicular al carrer en el qual actualment està inclosa. L'edificació és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, de teula àrab, i presenta el carener disposat en perpendicular a la façana principal, dins del barri i parcialment vista des del carrer. En alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, amb golfes. La façana és plana, llisa, arrebossada i pintada de color blanc, sense decoració afegida, atès el seu caràcter d'arquitectura popular. Presenta una distribució irregular d'obertures, com si es tractés d'una ampliació, pel cantó nord, d'una edificació anterior de menors dimensions. Destaca, en la primera planta, el balcó, que te una barana de reixa, feta a forja, amb forma de pit de colom i decoració pròpia del modernisme. A la planta baixa s'obren la porta d'accés i, a banda i banda, finestres de mòdul vertical. Al timpà de la façana, i previ a la seva culminació, s'obren un òcul central i, a banda i banda, per sota d'ell, uns respiralls decoratius, també rodons, que airegen les golfes. La façana finalitza en una mena de dents fets de maons i ubicats per sota del lateral de les teules que cobreixen la teulada. | 08158-207 | Carrer Jacint Verdaguer, 20 | També coneguda com a Ca l'Adjutori del Puig (1900 c.).Eren propietaris de la casa, aleshores, en Josep Font Vilardell i Carme Reig Amigó i després, al 1955, va ser propietat d'uns estiuejants (Cal Morlans) (Ahicart et al., 2019). | 41.4357700,2.0081600 | 417136 | 4587608 | 1811 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87369 | Rellotge de sol de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec | https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Dom%C3%A8nec_(el_Papiol). https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | S'està esborrant la pintura, especialment dins el camp del camp interior blanc. | Rellotge pintat de blanc i blau i esgrafiat. Està situat a la façana principal de l'edifici central, a la banda dreta de la porta principal d'accés, i a prop del balcó. Conserva el gnòmon. Presenta un marc rectangular en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i els números. El fons està pintat de blanc (casi gairebé perduda la pintura). En la llegenda, les lletres són de color blau. En els altres tres costats hi ha una sentència: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més'. | 08158-208 | Can Domènec | La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Al segle XIX van ser moltes les reformes i ampliacions que es van fer a l'edifici, relacionades probablement amb el floreig de l'aprofitament de la vinya i la seva transformació en vi, activitat econòmica molt important en aquesta època. Prova d'allò és la grandària del celler que es troba a la planta baixa de l'edifici central de la masia. L'edificació original va ser construïda a finals del s. XV o principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins al moment passava el camí per davant de la casa. | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 1868 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1058 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||
| 87370 | Rellotge de sol 1 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo | XIX-XX | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s'alinea amb la porta d'accés, s'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l'espai del rectangle interior un sol remarcat per l'esgrafiat d'un cercle, conté al seu interior, a manera d'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, amb la creu a sobre de l''H'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: 'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS'. | 08158-209 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d'aigua (avui desaparegut).De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87371 | Rellotge de sol 2 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-maimo | Arxiu Fotogràfic del Club Excursionista de Catalunya (AFCEC-EMC-X-2104).- Blog Patrimoni i Muntanyes d'en Joan M. Vives i Teixidó. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Pràcticament desdibuixat | Ubicat en la façana d'un edifici secundari que queda a ma esquerra de la façana de l'edifici principal de la masia. Està orientat sud-est. És un rellotge pla, i de forma rectangular disposada verticalment. Presenta un marc fosc, en el qual estan lleugerament marcades les línies horàries. El gnòmon és de vareta simple. | 08158-210 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El seu estat de deteriorament impideix la seva lectura. Referència: 5724 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87372 | Capella de la Mare de Déu del Carme de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-can-maimo | XVII | Capella que es troba a la cantonada sud-est i unida a l'edifici principal de Can Maimó per una pèrgola. Justament darrera del barri que envolta a la masia, i formant part del seu mur. Està dedicada a la Mare de Déu del Carme. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb dues dependències: la dedicada al culte, a l'entrada, i una petita sagristia. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. Al seu interior es conserva la imatge de la Mare de Déu del Carme, una pintura en un estat de conservació molt dolent, i diversos objectes dedicats al servei del culte, com ara canelobres, cadires reclinatoris, etc. | 08158-211 | Can Maimó | 41.4519100,2.0079700 | 417141 | 4589400 | 1689 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Conserva pintures de tema religiós i diversos objectes propis del culte, així com reclinatoris i altres mobles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87374 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa | XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d'aquest barri d'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l'espai. L'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-213 | Plaça de Catalunya | 41.4364200,2.0048000 | 416856 | 4587684 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 87375 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0 | XIX-XX | S'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d'importància patrimonial de l'espai s'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades. | 08158-214 | Plaça de Rafael Casanova | 41.4368100,2.0100400 | 417294 | 4587722 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87376 | El vi espés per a les dones parides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda. | Es desconeix la fórmula, però se sap de l'existència d'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides. | 08158-215 | Plaça del Castell, s/n | L'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87377 | Aplec de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVII-XXI | L'aplec de la Salut es celebra el segon diumenge de setembre, en honor de la Mare de Déu de la Salut. Anteriorment, s'hi celebraven tres festes més: la de Sant Pere, la de Santa Madrona i la de la Santa Creu (Faura Arís, 1996: 114). Les celebracions pròpies del dia eren un Solemne Ofici religió al matí, i el Sant Rosari a la tarda. | 08158-216 | Paratge de la Salut | Des de l'any 1717 la gent d'El Papiol i de Canals, actualment Valldoreix, pujava, el segon diumenge de setembre, a l'ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L'ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. La tradició de pujar a l'ermita el segon diumenge de setembre durà fins l'any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d'El Papiol. Durant la Guerra Civil, l'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l'any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major. L'aplec de 1915 va tenir un caire especial, ja que en ell es van inaugurar les obres de restauració de la capella, que la població va costejar després de recollir 799,55 pessetes. Formaven part de la comissió gestora encarregada de la recollida de fons: Josep Rabassa, Torcuat Pagès i Josep Pagès. Per altra banda, una família devota va costejar una nova imatge de la verge (Faura Arís, 1996: 114). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87377-foto-08158-216-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia de l'any 1915 (Faura Arís, 1996: 115). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87378 | Costum de lligar cintes de seda de colors a la cintura de les embarassades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-cintes-de-seda-de-colors-a-la-cintura-de-les-embarassades | XIX-XX | Es un costum pràcticament en desús | L'ermità de La Salut venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. | 08158-217 | Avinguda de Can Monmany, 89 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87378-foto-08158-217-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||
| 87380 | Els Esperons/murs de contenció del torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esperonsmurs-de-contencio-del-torrent-de-batzacs | Huélamo, JM., et al. (2014) El mur del Rierot, un element del patrimoni cultural de Viladecans. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2015/06/Poster-Viladecans-5-final.pdf | XVIII-XIX | En algunes zones del seu traçat es troben en estat de deteriorament | Murs fets majoritàriament de pedra vermella, que serveixen de canalització i alhora, de contenció de terres dels efectes erosius del torrent. Aquests murs servien i serveixen, en la seva part superior, de camí per anar als horts. Es tracta d'un pas molt estret que conduïa des dels horts cap al poble i a l'inrevès, arribant just davant el pont de ferro. | 08158-219 | Torrent de Batzacs, a la zona d'horta | 41.4328800,1.9987600 | 416347 | 4587296 | a. 1840 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Resulten un element singular dins del paisatge del municipi, a la zona més propera del riu Llobregat. Són una bona mostra de construcció tradicional amb la pedra vermella de la zona.El poder del torrent de Batzacs, com el de la majoria dels cursos d'aigua irregulars que dibuixen el municipi, i el mateix riu Llobregat, sempre ha estat absolut. Anys rere anys, la gent de la comarca va anar construint terraplens, murs de contenció, rescloses, dics, tanques, reparos i estacades o alarts, o fins i tot van ocupar-se de la plantació d'arbres com els salzes, àlbers o els tamarius, a fi que la turbulència de les aigües no fes malbé la seva font principal de riquesa: l'agricultura.El mur i els seus esperons haurien servit de protecció en el cas d'avingudes d'aigua, i també com a contenció de la terra que era aprofitada per la seva fertilitat. Amb molta probabilitat, es va aixecar per a defensar les hortes davant el desbordament del torrent i la seva força, alhora que es feia servir com a camí que comunicava la zona d'horta amb la part baixa del poble. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87381 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11 | XX | Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca. | 08158-220 | Ángel Guimerà, 18 | 41.4358200,2.0095700 | 417254 | 4587612 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 87382 | Casa Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bach | XX | Edifici aïllat, de coberta plana i planta quadrangular. La façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, és plana i presenta tres eixos de simetria: en planta baixa la porta principal preseenta la seva llinda d'arc carpanell, mentres que la resta dobertures són de dintell pla, ampitadores i de proporció vertical. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret de color verd i llevat de la porta d'accès, la resta presenten baranes de forja en reganyol, amb decoració molt simple, i sustentades per ampits d'escàs vol. La porta del barri, també metàl·lica amb decoració de roleus i flors de lis, està flanquejada per sengles pilars de maçoneria i secció quadrada, coronats per gerros decoratius. Al pilar esquerre hi ha el nom de la casa. | 08158-221 | Angel Guimerà, 16 | 41.4357700,2.0093300 | 417234 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels habitatges cases-torre d'estiueig que es van construir des del començament del segle XX al Papiol. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87383 | Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau/Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-boucal-ramon-miarnaucan-franquesa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Es conserva en bon estat, tot i que amb posterioritat a la seva construcció inicial, se li va adosar un altre habitatge per la façana posterior. | Edifici destinat a habitatge, de cos, unifamiliar, de planta quadrangular, que en alçada es desenvolupa en planta baixa i pis (amb golfa); es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants i composta, amb faldó davanter i el carener perpendicular al carrer. Un ràfec perimetral corona tot l'edifici, hi està recolzat en bigues volades. La façana principal, que està orientada a oest, està arrebossada, com la resta de l'edifici, i pintada en bicromia: blancs cantonades i recercat d'obertures i crema els murs. Presenta dos eixos verticals de simetria, que marquen les finestres de dalt, emmarcades amb ampit motllurat i guardapols decoratiu del que pengen sengles decoracions florals La mateixa decoració presenten les obertures de baix que estan fetes amb arcs, de punt rodó la porta, a l'esquerra i gran arc escarser la finestra de la dreta, tancada aquesta amb persiana de llibret. Dos òculs recercats completen la fesomia de la façana, un a l'esquerra de la porta, i un altre que dona llum a les golfes. Un arc cec, motllurat, creix a sobre d'una línia d'imposta incrustada al parament, i ornamenta la transició entre la planta baixa i el pis, tot servint d'allotjament d'un fanal. Les façanes laterals presenten un guardapols decoratiu graonat, en color crema que contrasta amb la coloració rossada dels murs. | 08158-222 | Carrer d'Anselm Clavé, 12 | La casa va ser construida per Joan Bou, i hi visqué Ramon Miarnau, mestre d'escola i que feia clases de repàs a la dècada de 1930 a 1940 (Faura Arís, 1996: 215). | 41.4373500,2.0082900 | 417149 | 4587783 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol s'anomena també a aquesta casa com a 'Can Franquesa' i 'Casa de les Moreres'. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87384 | Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami | Necessitaria alguna senyalització més acurada | Camí que travessa el terme municipal del Papiol. És una variant del Camí de Sant Jaume que parteix de Barcelona i discorre per l'Eix del Llobregat o per Sant Cugat del Vallès i conflueix a Montserrat. Exactament, al Papiol arriba el kilòmetre 22 del se traçat. Des de Sant Joan Despí, la ruta segueix per la vora esquerra del Llobregat i discorre pels termes de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, des d'on s'endinsa al Vallès Occidental a l'altura de l'estació de Renfe de Castellbisbal. En bona part dels trams d'aquest recorregut s'hi ha consolidat la pràctica del senderisme i BTT. | 08158-223 | Camí de Sant Jaume, km 22 | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87384-foto-08158-223-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'any 2004 la Ruta Jacobea va rebre la categoria de Gran Itinerari Cultural Europeu. El 1993 els trams espanyols de l'anomenat Camí Francès van ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.A Catalunya, a partir del segle XI, va ser freqüent la realització dels romiatges compostel·lans i també va ser un nombre relativament crescut de pelegrins que en anar a Galícia o en tornar-ne visitaven els santuaris catalans, sobretot Montserrat.El camí es va anomenar així durant l'edat mitjana: era l'itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.Està documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l'iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major (1000-32) i Sanç Ramírez (1063-94), a Navarra i Aragó, i amb el d'Alfons VI (1065-1109) a Castella.Va ser fomentat pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostel·lans. La iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local (Diego Gelmírez), clergues, nobles i sants (Domingo de la Calzada, Juan de Ortega), i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l'acolliment i a l'assistència dels pelegrins.La descripció més antiga de l'itinerari és la continguda en el Codex calixtinus(primera meitat del segle XII), atribuït a Aimeric de Picaud, i en el Kitāb al-Ruǧarī del geògraf àrab al-Idrisī (mort vers el 1166). Les tres grans rutes europees que travessaven França de N. A S. Partien de París, Vézelay i Lo Puèg, es reunien a Ostabat i penetraven a la península Ibèrica per Roncesvalls, en el Pirineu navarrès, mentre que la que provenia d'Arles i Tolosa de Llenguadoc ho feia per Somport i Canfranc, en el Pirineu aragonès. Ambdues vies s'ajuntaven a Puente la Reina i en formaven, a partir d'allí, una de sola, que per Nájera, Burgos, Sahagún-Lleó, Astorga, Ponferrada, O Cebreiro i Portomartín conduïa fins a Santiago de Compostel·la. Al costat d'aquesta, la ruta anomenada de la costa, que entrava al País Basc per Baiona i seguint el litoral cantàbric incloïa la visita a Oviedo, tingué una importància secundària.El camí de Sant Jaume tingué també, d'altra banda, una influència considerable en l'expansió de certes formes d'espiritualitat característiques (pràctiques litúrgiques, devocions, culte dels sants), i donà peu a la formació de tradicions folklòriques, algunes encara vivents, com el nom de camí de Sant Jaume, amb el qual és designada popularment la via làctia. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87385 | Carbasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbasser | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX-XXI | Es un mot només conegut per una part de la població, probablement com a conseqüència de l'abandonament de l'agricultura com a element important en el teixit productiu del municipi | La paraula 'carbasser', pròpia del Papiol, es refereix a les continues riuades que ha patit al llarg de la història el poble, i fa referència a les carbasses que arrossegava l'aigua. | 08158-224 | Es perd en la tradició l'origen de la paraula, que fa referència a la quantitat d'aquestes hortalisses que quedaven a les vores del riu després del pas d'una riuada, ja que aquestes acostumaven a produïr-se amb les pluges de tardor, just en el moment en que encara no s'havien collit les carbasses i estaven madurant a les hortes (Faura i Casanovas: 1999: 98-99). Les carbasses sembla que baixaven dels horts del terme de Martorell i del curs del riu Anoia. Quan hi havia un episodi d'inhundació, com que el riu Anoia te menys recorregut que el riu Llobregat, les carbasses anunciaven l'arrivada de la gran riuada, i això ho savien be els pagesos (informació oral Joaquim Solias Puig). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87387 | Can Pagès del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-del-mas | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVI | L'antropització del territori en el qual s'enclava aquest jaciment ha produït aquest estat de conservació | Restes de parets de l'antiga masia que estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, orientada a migdia. Entre bardisses queden restes de parets. | 08158-226 | Camí Antic de la Salut, s/n | Can Pagès del Mas era una pròspera masia que al segle XVII estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, envoltada de terres de cultiu, amb una entrada que estava orientada a migdia i al Papiol. Se sap que un dels seus propietaris, Miquel Pagès del Mas, l'any 1607, va llegar a la parròquia uns valuosos canelobres de planta de 60 cm d'alçada que sempre han presidit els actes solmennes de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol. La tradició oral diu que la major part dels membres de la família, van morir en un moment d'epidèmies, i que només es va salvar un fillet. Un dia, aquest noiet va ésser trobat mort, al torrent, prop d'un bassal d'aigua. Al seu costat hi havia una font que s'ha perdut (Faura i Casanovas: 1999: 192). | 41.4458400,2.0186500 | 418025 | 4588716 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87388 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Hauria de disposar d'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d'interès | Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals. | 08158-227 | El Papiol de Baix | Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d'aquí li ve el nom 'el carrer d'anar a Barcelona'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185). | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87389 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-24 | Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Cementiri que ocupa un recinte de planta rectangular dividit en tres àrees. La central dedicada als panteons i sepultures realitzades al terra, amb uns quants blocs de nínxols, de menor alçada que el perimetral, la segona, perimetral, que conforma els murs de tancament, dedicada als enterraments en nínxols, i, la tercera, en una cantonada un espai darrera d'una reixa, sense cap tipus d'ornament ni làpida, i simplement assenyalat per una reixa en la qual està la següent llegenda: Família Barba. Destaca, al centre, la sepultura de traça modernista que pertany a la família Munné. El recinte el tanca un mur de paredat arrebossat, i al seu interior, creixen cinc xiprers. El conjunt queda tancat amb dues fulles batents massisses de xapa de ferro. | 08158-228 | Carrer del Carme, 35 | Al llarg del temps, el cementiri ha anat canviant d'ubicació. En primer terme, es trobava al voltant de l'església (Faura Arís, 1996: 222), i a la plaça major, on s'enterrava el comú de la gent. D'altra banda, les famílies més riques es feien enterrar davant l'altar, com és el cas de la família de Joan Oliver i Mir. (Martí Albanell, 1926: 25). Arran del creixement del poble i d'algunes epidèmies que experimenta el Papiol, com la de 1809, es va haver de anar canviant la seva ubicació, anant als voltants de can Tintorer al 1808 (Faura i Casanovas: 1999: 65) i al Camp de les Figueres d'en Pagès al 1809. (Martí Albanell, 1926: 25) Finalment però, l'any 1836 es va construir l'actual, fora del poble, a les terres de Can Barba, en un lloc anomenat la Paisa de Casa Roger. La compra es va efectuar per la quantitat de 129 i 10 sous, una quantitat força alta per la època. (Faura i Casanovas: 1999: 65). La primera persona en ocupar una tomba va ser Francisca Camderrós, morta el 18 de juliol de 1836. Sis dies abans però, el cementiri va ser beneït per totes les autoritats municipals. (Martí Albanell, 1926: 25-26). Una anècdota curiosa relacionada amb la creació del nou cementiri es que el mossèn Massabeu, veient insuficient la retribució del campaner i l'enterrador, que era de només 2 pessetes per adult des del segle anterior, va demanar l'augment del nou fossar. La iniciativa però no va prosperar. Hi ha certa confusió envers el moment de la municipalització dels fossars del poble, a causa de que els arxius de les alcaldies prèvies al 1845 son escassos. Durant la República però, segons es constata a les sessions de l'Ajuntament i al setmanari DIC, la municipalització va ser motiu de molta tensió. (Faura i Casanovas: 1999: 66). Després de la Guerra Civil es va fer construir una creu de fusta en record als caiguts. N'hi ha també les tombes de Mn. Josep Rull (1874-1931) i Mn. Magí Vidal (1885-1970). A més, hi ha diverses persones enterrades que van morir ofegades al riu , entre elles un turista alemany. (Faura Arís, 1996: 222) Una altra curiositat és que, si bé actualment el cementiri te diversos xiprers, estranyament no tenia cap a inicis del segle XX. (Faura Arís, 1996: 104). | 41.4389700,2.0153800 | 417743 | 4587957 | 1836 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87390 | Cal Travería/Cal Camilo/Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traveriacal-camilocal-serrador | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca del Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Només queda la façana de la seva factura original. | Edifici reformat que dona per l'est a la plaça de l'església, i fa mitgera per l'oest amb un altre edifici. Presenta coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la cornisa contínua amb motllures, i l'ampit massís amagant la canal. En alçada es desenvolupa en planta baixa (molt reformada i dedicada a local comercial), planta pis i segon pis. Conserva la façana de la primera dècada del segle XX, amb gran balcó de dues portes, tancades, amb els buits protegits per sengles persianes de llibret. El balcó te una barana de forja d'estil modernista popular, amb bréndoles recargolades i decorades amb motius florals. Aquest és l'element que li ofereix més singularitat a l'edifici. Tant les portes del balcó com les finestres que s'obren al segon pis, presenten recercats. | 08158-229 | Carrer de l'Abat Escarré, 34 | El 1760 ja existia aquesta casa, tot i que la seva factura ha estat enmascarada amb succesives reformes. Un Pere Traveria va ser batlle del Papiol el 1806 (Ahicart et al., 2019). | 41.4387400,2.0105800 | 417342 | 4587936 | 1925/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87391 | Cal Calopa/Cal Vicenç del Tita/Cal Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calopacal-vicenc-del-titacal-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Reyes, C. (2005) Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Papiol. | XIX | Edifici entre parets mitgeres. Presenta coberta plana i consta de planta baixa i pis. La façana principal es presenta amb dos marcs que la delimiten i fan de separació entre la planta baixa i el pis. En planta baixa hi ha, a esquerra, una finestra de proporcions horitzontals, i a la seva dreta una porta estreta, d'acord amb el mòdul tradicional. En la planta primera s'obre un balcó amb ampit suportat per sengles mènsules d'inspiració clàssica. La barana del balcó es de ferro colat i barrots decorats amb motius també clàssics, com ara palmetes i fulles. L'obertura del balcó es tanca amb persiana de llibret. | 08158-230 | Carrer Major, 9 | El nom més antic conegut d'aquesta casa és el de Cal Calopa, circa del 1846, després, el 1873, com a Cal Vicenç del Tita, i el 1908 Cal Santacana, Cal Trencaurnes, Cal Matxo i Cal Prat. Frederic Santacana Amigó, un candidat a les eleccions de 9 de novembre de 1913, pel fet de no estar d'acord en com es desenvolupava la jornada electoral, va trencar una urna, tot amenaçant l'alcalde Antoni Llobet Vidal, de can Mas, pegant també l'agutzil. Fou finalment detingut i la votació es va haver de suspendre. A partir d'aleshores, li va quedar el malnom de Trencaurnes (Ahicart et al., 2019). A l'altra banda del carrer, al costat de la parcela on hi ha la casa, es referencia a la primera meitat del segle XIX, can Canyelles, darrera de Can Font, on hi havia un trull d'oli (Ahicart et al., 2019) | 41.4390500,2.0111100 | 417387 | 4587969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87393 | Dipòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Brou_bordel%C3%A8s | XX | El dipòsit d'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera. | Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada. | 08158-232 | Costat esquerre del Torrent de Batzacs | El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d'un dia per a l'altre. Era necessari disposar d'aigua a prop i d'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d'hidròxid de cal per separat. A mesura que s'anava generalitzant l'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d'aigua. Normalment n'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions. | 41.4521100,2.0162800 | 417835 | 4589414 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87394 | Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits | XIX | Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament | A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament. | 08158-233 | Can Capdevila, s/n | 41.4253000,2.0053900 | 416891 | 4586448 | 1850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com 'la mula', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com 'la mula', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87395 | Roure de la Font del Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-cosi | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XIX | Gran exemplar de roure que es troba just a sobre de la font del Cosí. El roure es troba a l'altre banda de la riera de ca n'Amigonet però a uns escassos cinc metres de la font. Presenta una alçada d'un vint-i-cinc metres, el que el converteix en un dels arbres més monumentals del municipi. | 08158-234 | Barranc de can Puig | La font del Cosí era la més coneguda del Papiol i es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). | 41.4337900,2.0230300 | 418376 | 4587374 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus. En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l'espècie predominant és el roure se'n diu roureda. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87396 | Call Miquel Ravella/Cal Coscó/Cal Claret/Cal Comerma/Cal Forner Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/call-miquel-ravellacal-coscocal-claretcal-comermacal-forner-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Presenta un sócol de rajoles vidrades vermelles aliè a la factura original. | Edifici entre mitgeres, de façanes planes i teulada a dues vessants, amb un ampit massis que amaga la canal. Consta en alçada de planta baixa, planta pis i golfes. Tres línees verticals composen la façana. En planta baixa, hi ha la porta d'accés a l'edifici, amb arc de punt rodó. A ambdós costats d'aquesta s'obren sengles finestres de barrots de ferro sense cap tipus de decoració. Al primer pis, s'obren tres balcons amb baranes de ferro amb decoració de roleus. Els tres balcons presenten un recercat, i les persianes que els protegeixen són de llibret. El tercer pis, que correspon a les golfes, hi ha, remarcant les tres línees verticals, sengles finestres aparellades que presenten les llindes planes graonades fetes amb una senzilla aproximació de filades de maons. | 08158-235 | Carrer Major, 27 | Hi ha referències d'aquesta casa al segle XIX. Havia estat una casa de lloguer. El 1875 pertanyia a Josep Claret Bofill i Marianna Monner Nicolau. Després es va conèixer com Cal Comerma o Cal Forner Vell, l'any 1885. Els Comerma vivien al carrer de les Parres. A principis de la dècada de 1880, es van traslladar al carrer Major, tot i que conservaren la casa de les Parres que van posar en lloguer. Eren forners. Acabada la Guerra Civil era habitual que les patrulles de la Guàrdia Civil passessin per les botigues i s'emportessin sense pagar tota mena d'aliments. Després ho portaven al forn de cal Comerma i allà la mestressa havia de cuinar-los-hi. (Ahicart et al., 2019) | 41.4391400,2.0118200 | 417446 | 4587979 | 1875 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87397 | Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIV | Es desconeix el seu estat, ja que mai s'ha fet un seguiment arqueològic d'aquest solar | En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat. | 08158-236 | Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19 | Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois. A l'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l'administració de l'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. | 41.4390800,2.0113900 | 417410 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87398 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-30 | XX | Edifici ubicat entre mitgera i buit de carrer. Presenta la coberta plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb una clara evolució excèntrica. El seu interès rau en els motius ornamentals que destaquen la construcció. En planta baixa la porta està recercada per diversos elements ceràmics de color marró i verd (punts vidriats en aquest cas). La porta sembla tenir ocult un element decoratiu, per sota d'una placa sobreposada que correspòn al rotllo de la persiana que cobreix l'accés. En el primer pis s'obre un balcó amb barana de barrots decorats sobre voladís decorat per elements ceràmics que alternan els colors marró i verd. El buit està recercat amb la mateixa alternància, reproduïnt motius molt similars, però menys variats que els que ornamenten la porta d'accès. L'edifici queda rematat per una mena de merlets corbats i protegits per rajoles vidriades. | 08158-237 | Carrer de l'Abat Escarré, 30 | 41.4387300,2.0105300 | 417338 | 4587935 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 87399 | Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici de veïns, de planta quadrada i coberta de dos aiguavessos. Tant a la façana principal com a la lateral que no fa mitgenera, s'aprecia amb claretat que l'edifici va patir una transformació en alçada (es va pujar un pis) en un moment posterior a la seva construcció. Actualment consta de planta baixa i dos pisos. De tots, el més interessant és el primer, que respon a la traça original, ja que tant els baixos (destinats a locals comercials), com el segón pis, estan totalment transformats d'acord al projecte original de la seva construcció. Ell pis central (primera planta) presenta tres buits verticals, tots amb recercat i de llindes d'arcs escarzers. Els voladissos són lleument moltllurats, les baranes tenen les brèndoles de ferro sense cap tipus d'ornamentació. | 08158-238 | Plaça Gaudí, 4 | La casa havia estat habitada cap el 1885 per Antoni Amigó Oliver i Teresa Arús Claret. El seu fill, Pere Amigó Arús (1868-1934) va ser el que va introduir al Papiol els ceps americans i va formar part de la directiva de l'Associació de Vinaters de la comarca. També va implicar-se en la política. Estava afiliat a Solidaritat Catalana i fou alcalde del Papiol a finals de la dècada del 1910. Mentre fou alcalde va prohibir que es deixessin els carros al carrer, i va ordenar guardar-los a l'eixida de cada casa. Un matí va trobar el seu carro a l'estació. La nit anterior l'havia deixat al carrer oblidant-se d'entrar-lo a l'eixida. El jovent del poble li va fer pagar la idea. El darrer Milet, Pere Amigó Pagès (1908-1938) va morir al front durant la Guerra Civil. La seva vídua i el seu fill van anar venent-se les propietats i van marxar a Barcelona, durant la dècada del 1950. (Ahicart et al., 2019) | 41.4393500,2.0125900 | 417511 | 4588001 | 1885 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-2.jpg | Legal | Alfonsí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2194|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87400 | Placa del Passatge Bellreguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-bellreguard | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Trencada la cantonada inferior dreta del conjunt, de manera que resulta difícil la lectura de l'autor. | Placa de carrer ubicada en un mur de pedra vista que dona accés al passatge del mateix nom. Està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent decoració: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat hi diu: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-239 | Passatge Bellreguard | La placa està feta en homenatge al doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. Va ser un metge molt estimat al municipi, que va viure a Cal Roig, i que també te dedicat un carrer en El Papiol. | 41.4383900,2.0107800 | 417358 | 4587897 | 1965 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87401 | Rellotge de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2 | XX | Rellotge de sol vertical, declinant. Està pintat en tons rosats i ubicat a la façana lateral de la casa de Ca l'Estrada. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, A LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, A LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-240 | Ca l'Estrada, Plaça de Rafael Casanova, 1/Cantonada Avinguda de la Generalitat | 41.4367400,2.0101600 | 417304 | 4587714 | 1940/56 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87402 | Placa de carrer del Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-del-papiol-de-baix | XIX | Placa de carrer escrita sobre quatre rajoles vidrades blanques, i a sobre les llegendes amb color blau: 'PAPIOL DE ABAJO'. | 08158-241 | Carrer Papiol de Baix, 7 | Es tracta de la placa de carrer més antiga que es conserva al municipi. | 41.4282500,2.0049700 | 416860 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87403 | Ca l'Escaleta / Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaleta-cal-prat | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Recentment ha estat restaurada. Els baixos molt modificats per al seu ús com a locals. Lleugerament malmesa la cornisa. | Casa amb paret mitgera pel costat sud i pati amb barri pel nord. Te teulat a dues vessants,de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els accessos de planta baixa estan molt modificats per al seu ús com a restaurant. Presenta quatre línies verticals a l'alçada del pis,marcades amb l'alternància de balcons de senzilles brèndoles de ferro sustentades per un voladís moltllurat, i finestres amb ampit de brèndoles ceràmiques: rodones i sencilles en la del nord, i de secció quadrangular i lleugerament més ornamentades en la del sud. Tots els buits són de grans dimensions, i estan recercats amb guardapols. Sengles motllures corregudes marquen el canvi al primer pis (dos filets) i a les golfes (moltllura senzilla). A sobre d'aquesta darrera, en lo que representa un senzill fris, s'obren els respiralls quadrats i tancats mitjançant aspa. Per fi, la cornisa moltullarada acaba la façana i dona pas a la teulada. | 08158-242 | Carretera de Caldes, 26. Papiol de Baix | Es coneix el propietari de la casa cap a l'any 1900: era Joan Prat Roig, i vivia amb la Rosa Olivé Arús (Ahicart et al., 2019). | 41.4284600,2.0045700 | 416827 | 4586800 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 87404 | Cal Maimó del carrer de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maimo-del-carrer-de-la-salut | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Actualment inicia una restauració | Habitatge entre mitgeres, amb coberta de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal i el ràfec presenta els caps de teula àrab. Consta de dos pisos, i quatre obertures a la façana: dues finestres al primer pis i en planta baixa, una finestra a esquerra i porta d'accès amb llinda d'arc escarser, a la seva dreta. Els buits estan recercats en blanc. | 08158-243 | Carrer de La Salut, 8 | La casa havia esta propietat de la família Pagès de can Maimó, que habien estat masovers d'aquella masia fins a mitjan segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure a aquesta finca del carrer de la Salut (Ahicart et al., 2019) | 41.4394300,2.0120900 | 417469 | 4588011 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87404-foto-08158-243-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Entre les diverses col·leccions de mobiliari i estris que es troben a l'interior de la casa, destaca un conjunt de ceràmiques romanes. Són ceràmiques trobades pels camps de la propietat. Resulten especialment abundants els fragments d'àmfora tarraconense entre els que destaquen àmfores de forma Pascual 1 i Dressel 2-4. Entre els fragments més destacables s'aprecia un pivot amb dues marques de terrissaire CELSVS + ESCVRRAE?. Aquesta marca s'ha localitzat al proper jaciment de can Tintorer, a l'altra banda del profund torrent de la Font. Endemés dels fragments d'àmfora també s'han localitzat fragments de ceràmica de construcció i, sobre tot, fragments de ceràmica comuna entre els quals destaca una nansa trenada. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87406 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-6-de-la-placa-gaudi-6 | XX | En bon estat de conservació, excepte alguns desperfectes a les motllures que constitueixen un breu ràfec. | Habitatge entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. Te la teulada, de teula àrab, disposada a dues vessants. La façana principal presenta una composició de tres línees verticals, marcades pels buits, tots verticals i de llinda plana, amb lleu corbament a les cantonades. Tancaments de fusta originals del moment de la construcció. Barana de ferro de forja, petita a l'ampit de les finestres inferiors que flanquegen la porta central d'accès a l'edifici. Al primer pis, en línia vertical amb la porta, s'obre un balcó de voladís simple, amb reixa de motius ornamentals vegetals i geomètrics. Tres respiralls d'obra de fàbrica amb una decoració floral simple, finalitzen la façana que es tanca amb un motllurat fi. | 08158-245 | Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | 41.4393400,2.0127500 | 417524 | 4588000 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Manté l'estructura original. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87407 | Tanca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra | XX | Tanca de pedra irregular vista i factura orgànica. Presenta una senzilla decoració recargolada en els pilars de la porta que fa la funció d'accès a la part trasera de l'habitatge que te l'entrada principal pel carrer d'Aribau, 21, i que es situa a la part alta del solar que fa un pendent molt abrupte. La tanca forma part del barri que dona accés al solar per la part del carrer de l'actor teatral Joan Santacana. | 08158-246 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, s/n/Carrer de B. C. Aribau, 21 | La seva traça és similar a l'arquitectura modernista de pedra que hi ha en diversos edificis del Papiol, així com a la de l'habitatge amb el qual llinda el solar: Cal Xancó. | 41.4360700,2.0051100 | 416882 | 4587644 | 1920/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | La traça és similar a la del jardí de Cal Brunet. | 119|98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 87408 | Cal Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pongiluppi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | S'ha fet recentment una reforma, tot substituïnt les persianes de llibret de fusta per alumini en les obertures. | Habitatge de cos, de planta quadrada, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a quatre aigües. La façana és molt simple i sòbria, amb obertures de llindes planes. La única decoració està a la reixa del balcó, de forja, amb barrot en reganyol. Les persianes són de llibret d'alumini. L'accés a l'edifici es fa a través d'una porta de reixa simple que s'obre a un barri de maçoneria i reixa senzilla. | 08158-247 | C./ Rambla de Catalunya, 7 | Miquel Pongiluppi Mercader (1907-1990) era pianista i compositor de sardanes. La seva esposa era la Carme Pagès Ferreny. Formaven part de les famílies que havien estat estiuejants al Papiol. El seu arxiu musical i personal, forma part del fons municipal (Faura Arís, 1996: 216), (Ahicart et al., 2019). | 41.4365500,2.0056100 | 416924 | 4587697 | 1940 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87409 | Esblimar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XXI | Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu | Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167). | 08158-248 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87410 | Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader | XX | Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l'autor a l'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical. | 08158-249 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | L'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l'autor a l'arxiu del municipi. El 2012, l'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d'una selecció de la producció del músic. El primer volum d'aquesta col·lecció batejada amb el nom de 'Suona Pongiluppi' es diu 'Espurnes'. L'equip d'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com 'un recull d'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d'inspiració natural i despreocupada'. A través de la col·lecció 'Suona Pongiluppi' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que 'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El llegat es va fer a l'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L'escola municipal de música d'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de 'Can Pongi' (com popularment es coneix l'escola), hi ha exposat el seu piano. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87411 | Fons documental de la Falange Española | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola | XX | Fons que forma part del fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d'Auxilio Social, També hi ha un llibre d'actes. | 08158-250 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d'uns anys el va lliurar a l'ajuntament. Finalment l'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d'abril de 1937 Franco promulgués el decret d'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada 'el Moviment' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L'1 d'abril de 1977 el govern d'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l'administració.L'escassa separació 'conceptual' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d'Alcalde, el sistema d'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 87412 | Cal Bonich / La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonich-la-caseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta tres eixos de composició vertical en la que destaca, a la segona planta l'existència d'una antiga arqueria doble amb coberta d'arc rebaixat que, avui dia, ha estat cegada i en la que s'ha obert una finestra. | 08158-251 | Carrer Papiol de Baix,7 | Es coneixia com Cal Bonich el 1840 i com La Caseta l'any 1921 (Ahicart, 2019). | 41.4282500,2.0049800 | 416861 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87412-foto-08158-251-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 87413 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-9 | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edificiüat | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta dos eixos de composició vertical. A l'eix de l'esquerra tan sols hi ha la porta, de llinda plana, mentre que a l'eix de la dreta hi ha sengles finestres: allargades en sentit vertical a la primera i segona planta i quadrangular a la planta baixa. | 08158-252 | Carrer Papiol de Baix, 9 | 41.4281900,2.0049800 | 416861 | 4586770 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87413-foto-08158-252-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 87414 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-11 | XX | Edifici entre mitgeres, de planta quadrada amb la façana plana i teulada a dos aiguavessos. Es desenvolupa en alçada en dos pisos. Presenta, en planta baixa una porta per accès de les persones i dues portes a banda i banda destinades a locals. D'aquestes, la de l'esquerra conserva la fusteria original. Al primer pis s'obren dos balcons d'amples voladissos amb baranes de brèndoles senzilles decorades en la part baixa per roleus, i a banda i banda finestres de disseny vertical. Finalitza la façana amb un fris-barana de teules superposades de manera intercalada que formen la decoració del remat de l'edifici. A la dreta se li adossa una petita construcció auxiliar que envaeix el carrer. | 08158-253 | Carrer Papiol de Baix, 11 | 41.4281300,2.0050000 | 416862 | 4586763 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87414-foto-08158-253-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/