Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
87516 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2 | XVIII-XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d'un espai obert característic, amb una visual interessant. | 08158-355 | Plaça dels Països Catalans | Aquesta plaça s'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població. | 41.4399000,2.0109300 | 417373 | 4588064 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | ||||||||||
87517 | Escola de Música Miquel Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi | Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XX | Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta. | 08158-356 | Carrer de Jaume I, 5 | Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l'any 1990. La seva formació va ser a l'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d'altres com Bell cim, Flors d'ametller i Visió. L'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l'obra. Aquest fou l'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l'obra inèdita del compositor. En record seu, l'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi | 41.4384700,2.0160400 | 417798 | 4587900 | 2007 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es la seu de l'escola municipal de música | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||
87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||
87519 | Habitatge del Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-4 | XX | Habitatge aïllat, de planta quadrangular i tipologia de ciutat jardí, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb respiralls decoratius en el timpà que marca la golfa. Les obertures són verticals i les persianes de llibret. Te tres eixos de simetria: la porta en el central, i les finestres a banda i banda. Les façanes estan arrebossades. Un barri de maons i reixat de forja tanca el perímetre que acull un petit jardí. | 08158-358 | Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | 41.4357500,2.0072500 | 417060 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | En arribar el segle XX, la vila de Papiol es va posar de moda entre les clases mitges de Barcelona i es va estendre la idea de que els seus aires eren ideals per sanar malalties respiratòries.El poble va anar creixent cap a la dècada de 1950 en un urbanisme tipus 'ciutat jardí'. Aquest és un exemple de la interpretació d'aquest tipus d'arquitectura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | ||||||||||
87520 | Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l'est de l'edificació. | 08158-359 | Carrer de l'Abat Escarré, 28 | El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L'Adela i la Ignàsia van marxar a l'Argentina. L'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà. | 41.4385300,2.0103900 | 417326 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | La morfologia d'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l'accès al passatge Mossèn Albanell. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||||
87521 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-12 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | En estat de remodelació | Conjunt d'habitatges, enclavat a la serra de Collserola a sobre del torrent de l'Amigonet. El conjunt, es desenvolupa al redós de les cases més antigues de la caseria que porta el mateix nom. Es tracta d'habitatges de caire rural, la majoria amb cobertes de teula corba, a dues vessants, que utilitzen la pedra com a material general de construcció, i que en origen tenien també la majoria les parets arrebossades, tot i que en un cas, una recent rehabilitació les ha deixat vistes. Algunes cases tenen elements destacables, com ara forn de pa, pou (Cal Senyoret), portes dovellades, rellotges de sol (Cal Rei i Cal Senyoret), un interessant arc de mig punt amb un grafit a la clau de l'arc que du la data de construcció (a Cal Rei), etc. | 08158-360 | Camí de Can Puig | Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa, tot i que l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. Durant la Guerra Civil s'hi havien amagat families del Papiol a la part inferior dels edificis, entre elles la familia Arís Arús (informació oral de Josep Maria Solias i Arís). | 41.4348800,2.0212700 | 418230 | 4587497 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||
87522 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-5 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original de conjunt d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen elt vial urbà de Jacint Verdaguer. El carrer discorre en direcció oest - est des del carrer de Pi i Margall, on es converteix en el carrer de Sant Antoni fins a arribar al carrer d'en Joan Maragall, Doctor Trueta i Ángel Guimerà. En aquest punt es genera un encreuament de carrers que dibuixa un estel amb sis puntes. A diferència dels carrers del Turó de Pongrau, que podriem considerar que acaben aquí, el carrer Jacint Verdaguer presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està flanquejat per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-361 | Carrer Jacint Verdaguer | 41.4355300,2.0073100 | 417065 | 4587582 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | ||||||||||
87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||
87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | ||||||||||
87525 | Pi pinyer de la Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer | XIX | Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut. | 08158-364 | Corriol sota la Salut | 41.4482100,2.0237000 | 418450 | 4588975 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||||
87526 | Nau industrial del Carrer de la Plana, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-del-carrer-de-la-plana-2-6 | XX | Edifici industrial exempt, de planta troncocònica amb la seva part més ample dirigida cap el carrer de la Plana. Els laterals de la parcel·la on s'ubica estan delimitats pels carrers de Newton i del Cirerer, La construcció és de panot de formigó vist amb aplacat per sobre de la línia de finestres de material plàstic ondulat. La planta baixa s'obre exclusivamednt cap el carrer de la Plana on hi ha grans portons per a ser practicats per camions, trailers i maquinària pesada. Per sobre d'aquesta planta n'hi ha una altra que es defineix per un gran finestral corregut continu en façana, per sobre dels portons abans descrits. Aquest finestral corregut segueix per les parets laterals però tan sols en els metres més propers a la façana principal. La coberta de la nau és plana, feta amb xapa ondulada i inclinada elevant-se paulatinament en àngle de 33 graus des de la part posterior fins a la façana principal. En aquesta la coberta es converteix en una discreta marquesina. | 08158-365 | Carrer de la Plana, 2-6 | 41.4320700,2.0122500 | 417473 | 4587193 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 | |||||||||||
87527 | Cal Florencio/Casa dels Joguets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-florenciocasa-dels-joguets | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja amb decoració a reganyol acabat en la part superior en tirabuixons. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes amb les obertures de traça quadrangular força actuals. | 08158-366 | Carrer B. C. Aribau, 10 | En Mariano Jané Pagès (1784-1832) era un cabaler de cal Jané. Es va casar amb una noia d'Horta, la Marianna Guillemí Grau El seu nét, Agustí Gener Calopa (1852-1927) i la seva muller Teresa Santacana Arís, hi van viure fins a finals de la dècada del 1880 en aquesta casa. El 1950, s'hi estableixen Roc Molas Font, i la Carme Vilar Pineda. Roc era un industrial de Barcelona, possiblement emparentat amb els de cal Molas. Tenia una fàbrica de joguines i, per això, la casa era popularment coneguda con la Casa dels Joguets. | 41.4358100,2.0061400 | 416967 | 4587615 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml