Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75861 | Aplec de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pá en la parroquia de Pierola (are Pierola y Hostalets), dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 17-20. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 42, 45-46. VV.AA. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 201-208. | XVII | Es celebra el diumenge abans de la Pasqua de la Pentecosta (també dita Pasqua Granada o Segona Pasqua) i consisteix en una trobada que, antigament, es feia a l'església de Sant Pere de Pierola, però avui es celebra al peu del turó d'aquesta església que roman abandonada. En el programa de la última edició (31 de maig de 2009) abans de redactar la present fitxa, hi constaven les següents activitats: al matí sardinada popular, missa cantada, lliurament del tradicional panet i sardanes; a la tarda gran ball. | 08162-2 | Nucli de Pierola. | Mossèn Ramon Saperes, de la parròquia dels Hostalets, va reactivar la recuperació d'aquesta festa entre el 1948 i 1950 (s'havia deixat de celebrar a l'inici de la guerra civil -1936-). Segons Mossèn Mas, la festa està documentada des de 1635 i consistia en l'anada en processó fins a l'ermita de Sant Cristòfol, des d'on es beneïa el terme i després el pa que es repartia entre els assistents. La repartició del pa era un costum molt estès per Catalunya, ja que rememorava l'episodi evangèlic d'Emmaús, on s'explica com Jesús s'aparegué en forma de pelegrí a dos deixebles seus el dia després d'haver ressuscitat, i que el reconeixeren per la manera de partir el pa. Més endavant es van canviar detalls i es va deixar d'anar a l'ermita de Sant Cristòfol per passar a fer les cerimònies a l'església de Sant Pere de Pierola. Quan a final dels anys vuitanta del segle XX l'església va començar a degradar-se, vist el precari estat oferia es decidí traslladar la festa a una esplanada propera a la masia de Can Pons. Aquesta esplanada es coneix amb el nom de Plaça del Roure, ja que era presidida per un roure centenari desaparegut fa uns anys, i és el lloc on actualment encara s'hi celebra l'aplec. | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 1635 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75919 | Castanyer de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. | 08162-60 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5334700,1.7710100 | 397477 | 4598709 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 75872 | Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5. | XX | Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó. | 08162-13 | C. J. Mestre Lladós, 3. | El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música. | 41.5334300,1.7711800 | 397491 | 4598705 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75874 | Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponca | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre parets mitgeres, amb planta baixa, dues plantes i sotaterrat. La façana està arrebossada amb morter blanc que imita carreus de pedra. Les obertures són rectangulars, el que junt amb l'alçada de l'edifici dona una gran verticalitat a la casa. Entre la casa i els jardins s'hi va obrir un carrer que va desfer el conjunt. | 08162-15 | C. Major, 22 | El carrer on està ubicada la casa es va formar als anys trenta del segle XIX. De fa uns anys l'Ajuntament ha anat adquirint part dels jardins de la casa, que ara són públics. Actualment és segona residència de Barcelonins, pertanyents a la quarta generació del primer propietari de la casa. | 41.5345600,1.7705100 | 397437 | 4598831 | 1832 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75891 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-0 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 93. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XXI | Molt reformada en dates recents | Masia molt reformada en dates recents tot i que respectant la planta i estructura de l'antiga, segons s'aprecia en fotografies fetes abans de la última reforma (inicis del segle XXI) L'edifici, de planta rectangular, planta baixa, primer pis i golfes, té el carener paral·lel a la façana principal. La porxada ubicada a la planta baixa no pertany a l'estructura original, ja que és un afegit de l'any 2007. Conserva alguns annexos agrícoles, també molt reformats. | 08162-32 | Can Palomas | El lloc on s'ubica Can Palomas s'ha posat en relació amb el castell de Pierola per part d'estudiosos locals. Concretament, el castell es trobaria en un turó proper a la casa. El fogatge de 1553 així sembla també indicar-ho, ja que s'hi menciona a 'En (...) Paloma del Castell' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La masia ha estat reformada en profunditat durant l'any 2007, el que n'ha desfigurat el seu aspecte original. | 41.5408600,1.7942000 | 399423 | 4599502 | 1553 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75927 | El Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serralet | DÍAZ, Jordi (2006): 'Els jardins modernistes de Barcelona i alguns dels motius pels quals no els podem gaudir a la ciutat', Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie documental de Geo Crítica), vol. XI, nº 661, Universitat de Barcelona, 5 de juliol de 2006, Barcelona. | XX | Jardí modernista força desconfigurat pel pas del temps però que encara conserva algun element constructiu original com ara una barraca, un pou i un banc d'obra. La barraca té coberta a quatre vessants. | 08162-68 | C. Major, 58 | La construcció d'aquest jardi data dels anys quaranta del segle XX, tot i el regust modernista que presenta el conjunt. Concretament va ser el 1949 quan Joan Pujol Poch adquirí aquest solar, segons constra en el registre de la propietat. La construcció d'aquest tipus de jardins, com si d'una vil·la italiana renaixentista es tractés, es comença a documentar des de mitjans del segle XIX, s'accelera la seva construcció al darrer terç del segle coincidint amb el moment de màxima activitat econòmica i puixança del país i es perllonga coincidint en el temps amb un dels moviments artístics mes rics i amb més personalitat de Catalunya com és el Modernisme. La concepció de molts d'aquests jardins és contemporània al naixement del procés de renovació cultural, ideològica i artística que va significar el Modernisme a Catalunya i, que per les seves característiques pròpies pren un caràcter nacional vinculat a un projecte polític. La nova imatge de jardí nascuda amb Josep Fontserè i Ramon Oliva va ser model i exemple durant anys de jardineria pública i privada. Alguns autors destaquen que l'impuls de Fontserè i la participació d'arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner o inclús el mateix Gaudí en les obres d'acondicionament del parc per a l'Exposició de Barcelona de 1888 i les seves discussions com ara la pertinença dels estils o el simbolisme del llenguatge arquitectònic entre altres, va suposar l'arrencada vital i creativa per a la formulació d'una arquitectura nova, i també ho va ser per a la definició d'una jardineria protomodernista i la reformulació dels seus elements de composició. | 41.5359100,1.7723300 | 397591 | 4598979 | 1949 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | No s'ha cregut convenient la descripció de les espècies vegetals presents, ja que es considera que no són originals de l'època en que es concebí aquest jardí. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75877 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. | 08162-18 | Nucli de Pierola, n. 24. | Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. | 41.5518900,1.7874100 | 398874 | 4600735 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75888 | Can Marques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII-XX | Conjunt enrunat, només es conserva alguna paret. La vegetació l'està amagant. | Enmig d'un paratge de camps de cereals i matolls baixos afloren els pocs murs conservats d'una masia i els seus annexos agrícoles. El cos principal o habitatge presenta una coberta a doble vessant i estava format per planta baixa i primer pis. A la façana principal, una de les més ben conservades, és visible la porta principal, consistent en una estructura adovellada, i un rellotge de sol circular. Els pocs murs conservats deixen veure una obra de mamposteria combinada amb la tàpia; les cantonades són fetes amb carreus de mida mitjana-gran. Segons testimoni oral de Francesc Valls, de la vila d'Hostalets, a l'interior hi havia hagut una sèrie d'arcs escarcers de pedra que formarien part de l'estructura del sostre del celler; efectivament, encara avui es poden veure els arrencaments d'alguns d'aquests arcs. Destaca també un pou d'aigua fet de carreus de pedra. | 08162-29 | Can Marques | Es tracta d'un mas del qual es tenen referències documentals des del segle XIII (segons es pot veure en el capbreu de Pierola de 1521). Fou abandonat a mitjans segle XX. Al fogatge de 1497 apareix mencionada a 'Pierola e son terme' na 'Madona Marquès' i al fogatge de 1553 apareix en 'Pe(...) Joan Marques de Golnes' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Marques. | 41.5152700,1.8194200 | 401488 | 4596632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75889 | Can Mata de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-la-garriga | ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. | XI,XVI,XIX | Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga. | 08162-30 | Can Mata de la Garriga | Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga. | 41.5297900,1.8047900 | 400289 | 4598261 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75889-foto-08162-30-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|99|102|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75892 | Can Parent Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent-vell | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII | Els murs de la construcció original estan a punt de desaparèixer degut al seu estat ruïnós. | Masia que actualment roman enrunada i de la qual només en queda dempeus un cobert fet d'obra i algun mur derruït i cobert per la vegetació. Els murs que encara s'aprecien són de maçoneria. | 08162-33 | Can Parent Vell | Al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Parent' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5267600,1.8348200 | 402790 | 4597890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75892-foto-08162-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75909 | Cantada de Llúcies i Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-llucies-i-nicolaus | XX | Les Llúcies i els Nicolaus és una festa tradicional de l'Escola Renaixença per la qual els nens i les nenes sortien a cantar per separat (les nenes el dia de Santa Llúcia i els nens el dia de Sant Nicolau) i recollien tot allò que la gent que els sentia cantar els donava: fruits secs, caramels, diners, fruita... La tradició feia que els alumnes més grans es fessin càrrec dels alumnes més petits de l'escola, de manera que no els acompanyava cap mestre. La cantada durava tot el dia. Avui en dia la festa encara se celebra. | 08162-50 | Escola Renaixença | Originàriament la cantada durava tot el dia, ja que els nens arribaven fins a les masies més properes al nucli, però el creixement del poble, la pèrdua dels alumnes de 7è i 8è, i l'augment de nens ha fet que s'anés modificant l'organització d'aquesta festa. Finalment, després d'adaptar la tradició a la nova realitat de l'escola, les Llúcies i els Nicolaus van poder seguir cantant pel poble formant un nodrit seguici i amb la presència dels guàrdies municipals que ajuden a mantenir l'ordre i la seguretat dels nens i nenes. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 75916 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial-0 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. | XIX-XX | El fet que l'edifici no tingui cap ús específic ha comportat una manifesta manca de manteniment; per exemple, a la façana, que està perdent l'arrebossat. | Edifici de planta quadrangular ubicat entre mitgeres que consta de planta baixa, primer pis i torre amb rellotge coronada per una torratxa de forja que suporta les campanes d'aquest rellotge, avui en perfecte funcionament. La seva façana presenta una ordenació simètrica on destaquen les decoracions de ceràmica verda que emmarquen les obertures i el balcó corregut amb una barana de ferro i la cornisa. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. | 08162-57 | C. de l'Església, 4 | Sembla que des de la dècada de 1880 aquest edifici estigués destinat a casa consitorial. Però l'estructura actual que presenta l'edifici en el seu exterior data dels començaments del segle XX. Concretament fou coincidint amb la festa major de 1916 que s'inaugurà la reforma que va dotar l'edifici del relotge que li imprimeix un dels seus trets més característics. Però en el solar s'hi havia instal·lat ja el 1886 l'administració municipal, que anteriorment estava ubicada a Pierola. A la façana de l'edifici encara es pot veure, força deteriorada, la inscripció 'Casa Consistorial'. Fins a l'inici de la dècada de 1980 l'edifici albergà les dependències consistorials. Quan aquestes van traslladar-se a la Torre del Sr. Enric, aquest edifici es destinà a dispensari Municipal. Actualment l'edifici està sense ús. | 41.5344800,1.7698300 | 397380 | 4598823 | 1916 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75916-foto-08162-57-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | S'atribueix al mestre d'obres hostaletenc Casals (Batista) | L'edifici és conegut també amb els noms de Torre del Rellotge i Antic Ajuntament. | 105|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||
| 75867 | Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucurella | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta. | 08162-8 | C. Isidre Vallès, 28. | Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català. | 41.5335400,1.7702900 | 397417 | 4598718 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75876 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-4 | MAS, Joseph (1907): Notes históriques del Bisbat de Barcelona, vol. II, Barcelona. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | XVI-XX | Edifici cantoner de planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana està arrebossada amb enlluït color beige i les obertures són quadrangulars. Les balustrades dels balcons, de ferro colat, són pròpies del primer quart del segle XX. Té coberta plana, consistent en un terrat, i un sobreàtic que ocupa part de la superfície de la coberta. Actualment hi ha un petit supermercat a la seva planta baixa, fet que ha provocat una reforma d'aquesta part de la façana no gaire afortunada amb l'estètica de l'edifici. Segons les germanes Sala, actuals propietàries a l'interior de l'edifici es conserven arcades de pedra que donen testimoni de l'antiguetat de la casa. | 08162-17 | C. Església cantonada amb C/Major | Antigament Cal Sala havia estat l'Hostal del Càlix. Es troba ubicat a l'antic encreuament del Camí Romeu a Montserrat (actual C/Major) amb la drecera del Coll del Bosc de l'antic Camí Ral (actual C/de l'Església). Fou en aquests indrets on s'establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències que transitaven per la zona. Aquest fenomen acabà donant nom al municipi d'Hostalets, les primeres citacions del qual es troben entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. Referint-se a Cal Sala, Mossèn Mas (MAS, 1907: 51) diu 'en la plassa encare existeix una gran casa, si be que transformada y dividida en varies habitacions, que fins pochs anys fa era anomenada l'Hostal d'En Calix, que sens dubte succehí als antichs Hostalets'. | 41.5343700,1.7700200 | 397396 | 4598810 | 1595 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75876-foto-08162-17-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75914 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-38 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 312-313. | XIX-XX | Els dilluns de Pasqua són tradicionals les cantades de Caramelles als Hostalets de Pierola, igual que en molts altres pobles de Catalunya. Les cantades, que inclouen diverses parades a cases i llocs significatius del poble, comporten la donació d'obsequis i diners per part del públic. | 08162-55 | Plaça Dr. Conde | Segons informació publicada pel diari La Vanguardia, el costum de fer Caramelles al poble dels Hostalets es remunta com a mínim a la dècada de 1880. L'any 1923 el poble ja comptava amb una coral consolidada, sota la direcció de Josep Montserrat, i per aquestes dates s'estrenà un estándar que encara avui presideix algunes actuacions. L'any 1979 es formà la coral L'Estol de Cantaires, que actualment continuen l'activitat i són els protagonistes de les Caramelles, dirigides per Sergi Calvo amb el suport de Montserrat Pons, Laura Fenoy i Irene Abad. | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 1881 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75914-foto-08162-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75920 | Castell de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 120-124. | X | Restes molt fraccionades i disperses | En un turó situat uns 150 m a l'est de Can Palomas, es troben les restes d'una sèrie de murs força potents, fets amb pedra irregular de la zona i argamassa. Superficialment, es troben també moltes restes de teula àrab, testimoni de que en el lloc hi va haver algun tipus de construcció. Des del turó, estratègicament situat i amb excel·lent visibilitat, es divisen, entre altres, els castells de Martorell, del Papiol i la torre de La Guàrdia del Bruc. | 08162-61 | Can Palomas | La primera referència que es té de Pierola és la menció del Castell de Pierola en un document de l'any 963. El castell va pertànyer als vescomtes de Barcelona entre els segles X i XII, fins que Alfons el Franc va cedir la baronia de Pierola a Asbert de Mediona. Segons la documentació baix medieval, és possible que el castell passés a ser un mas, situació que es mantindria fins a un moment indeterminat d'època moderna. | 41.5403700,1.7955000 | 399531 | 4599446 | 963 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Els moradors de Can Palomas anomenen 'Serral' el turó on hi ha les restes arqueològiques, però als mapes topogràfics aquest nom no apareix. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75860 | Ametller de l'Antiga Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca | AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals). | XX | Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern. | 08162-1 | C. J. Mestre Lladós, 5-7. | Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919. | 41.5334500,1.7714400 | 397513 | 4598706 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75879 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XIX | El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. | Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. | 08162-20 | Can Carreres | Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75887 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | A algunes de les cases els mancarien obres de rehabilitació. | Masia de planta basilical amb pis-planta i primer pis, d'uns 400 m2 construïts, amb portalada principal adovellada i la façana revestida d'enlluït blanc. La coberta del cos central és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana; les cobertes dels cossos laterals són de coberta a vessant simple. A uns pocs metres de la masia hi ha un barri o nucli de vàries cases format per dos carrers paral·lels, amb les façanes principals orientades al sud. Algunes de les cases estan rehabilitades i d'altres no. La major part són de coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal; la resta són d'una sola vessant. Una de les cases té la inscripció MCMIII sobre la llinda, mentre que la casa n. 15 té un rellotge de sol amb la inscripció 1825. | 08162-28 | Can Marcet | La masia que presideix aquesta barriada remunta, molt probablement, els seus orígens a l'època medieval. A la dovella central del portal principal hi ha una rejola amb una inscripció en què s'hi llegeix: 'AVI MARIA ZENZ PECADO CONCEBIDA. AQUESTA CAZA LA PRINCIPIADA IVAN MARCET LO ANI 1673'. Amb tota probabilitat fa referència no a la primera construcció sinó a una reforma general d'un edifici més antic. La formació del nucli de cases annex a la masia de can Marcet molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Gras o can Fontimarch. Una de les cases del conjunt té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció 1825, data que molt segurament correspon al moment en què el nucli s'anava configurant. | 41.5130500,1.8266800 | 402090 | 4596378 | c.1825 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75911 | Capbreu de Pierola (1604) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1604 | XVII | En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper. | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues. | 08162-52 | Arxiu de Protocols de Barcelona. C/ del Notariat, 4. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1604 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell/Francesc Valls | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 75923 | Sant Pere dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dels-hostalets-de-pierola | LLACUNA ORTÍNEZ, Pau; MASCÓ BRESCÓ, Teresa (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art, Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada, p. 197 MAS, Josep (1982): Nota històrica de la capella dels Hostalets de Pierola. Ara església parroquial de Pierola i Hostalets, reimpressió pel Grup d'Estudis Històrics. Centre d'Esplai, Els Hostalets de Pierola. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 49-63. RIUS, C. (1991): 'Església de Sant Pere', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX-XX | Edifici eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neorromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia. | 08162-64 | C. de l'Església, 18 | L'any 1868 es va traslladar la parroquialitat des de la vella església de Pierola a la capella del Roser dels Hostalets, construïda el 1852 i posteriorment transformada en un nou temple, de tipus neorromànic. La primera edificació tenia la façana situada en l'actual carrer de jacint Verdaguer. Al 1880 es va engrandir i s'hi feren capelles laterals. Al 1895 s'hi va fer el baptisteri. Al 1929 amb l'objectiu de fer una església de dimensions més grans es va comprar un solar al costat de la rectoria i una casa coneguda com Cal Sala, que s'enderrocà per guanyar superfície. Aleshores es va refer la capella i s'edificà de nou l'església, canviant la seva orientació. L'obra principal es va dur a terme entre 1929 i 1940, dirigida per Josep M. Sagnier. Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent diverses de les obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1852 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-20 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Maria Sagnier (amb participació de Cèsar Martinell i Antoni Català). | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||||
| 75894 | La Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-can-pascual | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial. | 08162-35 | Can Pascual | Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó. | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 1859 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75929 | Escola de Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-les-cases-noves | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 109-124. | XIX-XX | Li falta manteniment per manca d'ús. | Petit edifici cantoner, situat a l'extrem est de Les Cases Noves. Està fet d'obra de maó, i actualment resta tancat i sense ús. | 08162-70 | Les Cases Noves | Segons un acord del plenari de l'Ajuntament de 26.7.1914 s'encarregà el projecte d'aquest grup escolar a l'arquitecte Doménech i Mansana. El mes següent començaren les obres. D'aquesta manera la construcció d'aquesta escola és va fer en paral·lel a l'edificació del grup escolar dels Hostalets de Pierola, les obres del qual acabà dirigint el mateix arquitecte. L'objectiu d'aquesta construcció va ser la de poder donar servei escolar a les diverses barriades que existien a la part sud-oriental del terme municipal (can Gras, can Marcet, can Fontiomarch a més de la de les Cases Noves). | 41.5280900,1.8161900 | 401238 | 4598059 | 1914 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Doménech i Mansana | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75878 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat-0 | AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 15-16. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 53. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | Aquest antiquíssim camí transhumant, en ús per a tal fi fins no fa gaires anys, uneix Vilafranca del Penedès amb Montserrat i travessa el nucli urbà dels Hostalets de Pierola per l'actual carrer Major. Sortint del nucli, el camí continua: al sud-oest cap a Piera i al nord-est cap a l'antic nucli de Pierola. Destacava pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès, etc) anava cap al monestir de Montserrat. Actualment el Camí Romeu forma part del sender de gran recorregut GR 172. El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (EIN Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (EIN Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles i Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. Pel que fa al seu pas pel municipi dels Hostalets de Pierola, el GR 172 discorre de sud-oest a nord-est; començant pel Mas Marquet, passa pel bell mig del nucli urbà dels Hostalets seguint el carrer Major (antic camí romeu de Vilafranca a Montserrat) i, pujant cap a can Peret de la Serra, travessa el torrent de l'Home Mort, la carretera B-231, Pierola i la ermita enrunada de sant Cristòfol. Destacar que un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic / Mar Negre) que va des de Constanza, a Rumania (En un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. | 08162-19 | Carrer Major. | El nucli d' Els Hostalets de Pierola va néixer en l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (conegut com a camí Romeu) i el camí ral d'Igualada a Barcelona. El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut no només al seu trànsit transhumant, sinó també pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès) conduïa cap al cenobi montserratí. En el lloc de l'encreuament s'hi començaren a construir modestos hostals cap a finals del segle XVI o principis del XVII per tal d'atendre les necessitats dels viatgers. El GR 172, del que el Camí Romeu en forma part, va ser creat com la variant 7.2 del GR 7. Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172. | 41.5342500,1.7700400 | 397397 | 4598797 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 75912 | Capbreu de Pierola (1679) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1679 | XVII | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679. | 08162-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||||
| 75918 | Castanyer del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-casal-catala | XX | Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català. | 08162-59 | C. Isidre Vallès, 30 | El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5331800,1.7704900 | 397433 | 4598678 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75918-foto-08162-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 75928 | Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-renaixenca | BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. | 08162-69 | C. J. Mestre Lladós, 5-7 | Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Doménech i Mansana | L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75864 | Ca l'Antiparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat; falta manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-5 | Riera de Pierola. | Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. | 41.5389600,1.8034500 | 400192 | 4599281 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75886 | Can Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XVI | Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. | 08162-27 | Can Grau Vell | Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. | 41.5657200,1.7738200 | 397762 | 4602286 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 75866 | Cal Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner | ESTRADA, Gemma (1992): 'Cal Carboner', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finca 336 de Pierola. Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola. Llibre d'actes, 23, p. 16. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, feta amb mamposteria (com a mínim la planta baixa), en la que són notables sobretot els esgrafiats de la façana, atribuïts a Ferdinandus Serra. A la planta Baixa, els esgrafiats consten de formes geomètriques ornamentals emmarcades per unes falses pilastres, també esgrafiades, que segueixen a la primera planta. A la primera planta, a banda i banda del balcó, hi ha representades dues escenes de temàtica clàssica: flors i angelets. També és interessant la cornisa sostinguda per mènsules. | 08162-7 | C. Església, 10. | La primera referència a aquesta casa data de 1802, segons escriptura d' establiment del solar localitzada a l'arxiu comarcal de l' Anoia (not. Cases de Piera). El 1920 comprà la casa Bartomeu Orriols. El nou propietari arranjà la façana i va manar fer els esgrafiats l' any 1932. | 41.5345800,1.7696900 | 397369 | 4598834 | 1801 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Els esgrafiats s'atribueixen a Ferdinandus Serra Sala. | En el moment de fer aquesta fitxa, la casa estava en fase de rehabilitació. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75868 | Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. | 08162-9 | Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 | També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. | 41.5519400,1.7872200 | 398858 | 4600741 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75882 | Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb un cos adossat per a usos agrícoles. La façana presenta una orientació aixamfranada. Sobre la porta d'entrada hi ha un balcó, mentre que la resta de les obertures són finestres. En el cos adossat s'hi obren unes finestres d'arc rebaixat fetes amb maó vist. A l'interior presenta l'estructura clàssica consistent en una gran sala al primer pis, en el paviment de la qual hi ha la data inscrita de 1835. Al davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per un mur i una gran porta, en la llinda de la qual hi ha la data de 1614. A l'altre extrem del pati hi ha unes edificacions que eren antics cups i cellers. En el camí d'accés i endinsada en el bosc hi ha la capella de la Verge de Lourdes construïda per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. No te, però, un interès ni històric ni arquitectònic prou rellevant per inventariar-la. | 08162-23 | Can Galceran | Masia amb orígens documentals als segles XIV-XV. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Per informació oral sabem que a la casa es conserva un testament de 1408, així com un àlbum de fotos de la finca de cap a 1950, documents als quals no hem tingut accés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75905 | Can Ton del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-maset | XIX | Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer. | Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc. | 08162-46 | Can Ton del Maset | 41.5452900,1.7956900 | 399554 | 4599992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 75908 | Cançó del Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. | XX | Està fixada en partitura. | Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. | 08162-49 | Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. | 41.5338400,1.7700100 | 397394 | 4598751 | c.1910 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola | Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 75922 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-14 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular i d'estructura molt senzilla. Segons l'inscripció del reixat, es construí l'any 1908, però consta d'una ampliació més recent a la part posterior del conjunt. Conserva algun panteó amb certa complexitat arquitectònica (columnes, etc.). | 08162-63 | C. de la Indústria. Polígon del Camp de la Serra. | El cementiri parroquial dels Hostalets fou construït durant la segona meitat del segle XIX, en el moment en què el nucli dels Hostalets estava experimentant un ràpid creixement demogràfic i urbanístic. Va ser reformat l'any 1908. Fou municipalitzat al principi dels anys 1990. | 41.5309500,1.7760700 | 397895 | 4598423 | 1867 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 116|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||||||
| 75869 | Cal Finet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-finet | ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro. | 08162-10 | C. J. Verdaguer,4, 6, 8. | En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18). | 41.5349200,1.7699000 | 397387 | 4598871 | 1904 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75881 | Can Fosalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. | XV-XIX | Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. | 08162-22 | Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). | Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. | 41.5440800,1.8112300 | 400848 | 4599840 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75885 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-1 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Manca conservació en general. | Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals. | 08162-26 | Can Gras | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu. | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75896 | Can Pinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinal | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XXI | Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo. | 08162-37 | Can Pinal | La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5319300,1.8093300 | 400671 | 4598493 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75906 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-10 | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV-XX | Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista. | 08162-47 | Passatge Verdaguer, 71 | Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915. | 41.5363600,1.7710500 | 397485 | 4599030 | 1432 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 75917 | Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala | <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> | XX | <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> | 08162-58 | C. Isidre Vallès, 30 | <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> | 41.5335100,1.7704300 | 397429 | 4598714 | 1924-26 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||
| 75926 | Drecera del Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-del-coll-del-bosc | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133. | XVIII | El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església. | 08162-67 | C. de l'Església | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment. | 41.5347100,1.7693900 | 397344 | 4598849 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75926-foto-08162-67-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment és el carrer de l'Església. | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 75862 | Benedicció de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-sant-cristofol | AMADES, Joan (1950): Costumari català, vol. IV, Barcelona, p. 474-476. | XX | El dia de Sant Cristòfol (o pels seus volts, el 10 de juliol) són moltes les localitats on es fa la benedicció de tota mena de vehicles: turismes, camions, tractors, motocicletes i altres ginys -fins i tot bicicletes. Organitzades per associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals, aquests actes solen consistir en desfilades d'automòbils engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquesta precedint-los, amb premis i insígnies pels participants. La festa sovint es complementa amb menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos, sardanes i altres actes culturals. Actualment als Hostalets de Pierola se celebra juntament amb la Festa de Garlanda. | 08162-3 | C. de l'Església. | Sant Cristòfol, durant un quant temps patró de barquers, ho ha esdevingut dels automobilistes; el costum de beneir els cotxes el dia de la seva festa sembla iniciat a Barcelona el 1907, i es va estendre a moltes poblacions catalanes. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1950 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 180,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.