Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75896 | Can Pinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinal | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XXI | Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo. | 08162-37 | Can Pinal | La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5319300,1.8093300 | 400671 | 4598493 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75897 | Can Pons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. | XV-XX | Li manca manteniment. Està deshabitada. | Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. | 08162-38 | Nucli de Pierola, 9 | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. | 41.5494800,1.7888800 | 398993 | 4600466 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75898 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-4 | (1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana. | 08162-39 | Nucli de Pierola, 9 | Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX. | 41.5495000,1.7880800 | 398926 | 4600469 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75900 | Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Falta manteniment degut a que no s'hi habita. | La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. | 08162-41 | Can Pujol de la Muntanya | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5632800,1.7734000 | 397723 | 4602016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75901 | Can Rebony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebony | XIX | Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós. | Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables. | 08162-42 | Can Rebony | 41.5501800,1.7875200 | 398880 | 4600545 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75906 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-10 | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV-XX | Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista. | 08162-47 | Passatge Verdaguer, 71 | Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915. | 41.5363600,1.7710500 | 397485 | 4599030 | 1432 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75907 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-4 | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 97. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb varis cossos afegits a l'edificació original i diferents coberts per a les tasques agropequàries. El cos principal és d'estil colonial i una galeria porxada al pis superior. Presenta coberta plana de terrat. Al pati principal s'hi conserva una palmera centenària, símbol de que el propietari probablement va 'fer les Amèriques'. Les parets que han perdut l'enlluït permeten observar l'alternança de la mamposteria i el maó en l'obra. Presenta un rellotge de sol esgrafiat al coronament de la façana principal. El conjunt arquitectònic està encerclat per un barri d'obra. . A la dreta de la casa principal hi ha unes estances que es diu que havien estat ocupades per aparcers de la finca. | 08162-48 | Can Vila | Tot i que l'edificació principal és de l'any 1914, producte d'una reforma d'estil colonial, la masia de Can Vila ja existia amb anterioritat, tal i com ho demostra la menció de 'Thoni Vila' al fogatge de 'Pierola e son terme' de l'any 1497. Per altra banda, les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Vila, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5208300,1.8091200 | 400637 | 4597261 | 1914 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|102|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75908 | Cançó del Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. | XX | Està fixada en partitura. | Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. | 08162-49 | Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. | 41.5338400,1.7700100 | 397394 | 4598751 | c.1910 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola | Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75909 | Cantada de Llúcies i Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-llucies-i-nicolaus | XX | Les Llúcies i els Nicolaus és una festa tradicional de l'Escola Renaixença per la qual els nens i les nenes sortien a cantar per separat (les nenes el dia de Santa Llúcia i els nens el dia de Sant Nicolau) i recollien tot allò que la gent que els sentia cantar els donava: fruits secs, caramels, diners, fruita... La tradició feia que els alumnes més grans es fessin càrrec dels alumnes més petits de l'escola, de manera que no els acompanyava cap mestre. La cantada durava tot el dia. Avui en dia la festa encara se celebra. | 08162-50 | Escola Renaixença | Originàriament la cantada durava tot el dia, ja que els nens arribaven fins a les masies més properes al nucli, però el creixement del poble, la pèrdua dels alumnes de 7è i 8è, i l'augment de nens ha fet que s'anés modificant l'organització d'aquesta festa. Finalment, després d'adaptar la tradició a la nova realitat de l'escola, les Llúcies i els Nicolaus van poder seguir cantant pel poble formant un nodrit seguici i amb la presència dels guàrdies municipals que ajuden a mantenir l'ordre i la seguretat dels nens i nenes. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 75910 | Capbreu de Pierola (1521) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1521 | XVI | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Jaume Honorat Franquesa, notari d'Igualada, l'any 1521. Fet a instàncies del Senyor del castell de Pierola, el donzell Rafael de Calders. Consta de 31 declaracions de tenedors de terres residents al propi terme de Pierola i de 18 declaracions de tenedors de terres a Pierola però residents en els termes veïns. Constitueix una excel·lent descripció del poblament i de l'estructura de la propietat de la terra al terme de Pierola a l'inici del segle XVI. A la vegada aquest document permet una aproximació força precisa als efectes de les grans crisis demogràfiques baixmedievals sobre el poblament i sobre l'estructura agrària en el seu conjunt. Conté encapçalament en cadascuna de les confessions-declaracions en llatí encara que la resta del text és en català. | 08162-51 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1521 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 75911 | Capbreu de Pierola (1604) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1604 | XVII | En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper. | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues. | 08162-52 | Arxiu de Protocols de Barcelona. C/ del Notariat, 4. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1604 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell/Francesc Valls | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 75912 | Capbreu de Pierola (1679) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1679 | XVII | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679. | 08162-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 75913 | Capbreu de Pierola (1731) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1731 | XVIII | Manuale Capibrevii termini Castri de Pierola, receptum apud Salvatorem Cases et Bosch, notari de Piera. 1731. Fet a instàncies del noble don Ramon Delamses Ros i de Vilana, baró de Pierola. Consta de 69 declaracions entre les dels residents en el propi terme i les dels de termes veïns. Constitueix un document de molt valor per a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament urbanístic del nucli dels Hostalets dins el terme de Pierola. A més de les declaracions, conté les cartes precàries a favor d'aquells declarants que diuen no posseir-ne | 08162-54 | Arxiu Municipal de Piera. C/ La Plaça 16-18. Piera. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1731 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 75914 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-38 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 312-313. | XIX-XX | Els dilluns de Pasqua són tradicionals les cantades de Caramelles als Hostalets de Pierola, igual que en molts altres pobles de Catalunya. Les cantades, que inclouen diverses parades a cases i llocs significatius del poble, comporten la donació d'obsequis i diners per part del públic. | 08162-55 | Plaça Dr. Conde | Segons informació publicada pel diari La Vanguardia, el costum de fer Caramelles al poble dels Hostalets es remunta com a mínim a la dècada de 1880. L'any 1923 el poble ja comptava amb una coral consolidada, sota la direcció de Josep Montserrat, i per aquestes dates s'estrenà un estándar que encara avui presideix algunes actuacions. L'any 1979 es formà la coral L'Estol de Cantaires, que actualment continuen l'activitat i són els protagonistes de les Caramelles, dirigides per Sergi Calvo amb el suport de Montserrat Pons, Laura Fenoy i Irene Abad. | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 1881 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75914-foto-08162-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75915 | Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pons | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308. | XX | Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior. | 08162-56 | C. J. Mestre Lladós, 33 | La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils. | 41.5330300,1.7721200 | 397569 | 4598659 | 1915-20 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes. | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75916 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial-0 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. | XIX-XX | El fet que l'edifici no tingui cap ús específic ha comportat una manifesta manca de manteniment; per exemple, a la façana, que està perdent l'arrebossat. | Edifici de planta quadrangular ubicat entre mitgeres que consta de planta baixa, primer pis i torre amb rellotge coronada per una torratxa de forja que suporta les campanes d'aquest rellotge, avui en perfecte funcionament. La seva façana presenta una ordenació simètrica on destaquen les decoracions de ceràmica verda que emmarquen les obertures i el balcó corregut amb una barana de ferro i la cornisa. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. | 08162-57 | C. de l'Església, 4 | Sembla que des de la dècada de 1880 aquest edifici estigués destinat a casa consitorial. Però l'estructura actual que presenta l'edifici en el seu exterior data dels començaments del segle XX. Concretament fou coincidint amb la festa major de 1916 que s'inaugurà la reforma que va dotar l'edifici del relotge que li imprimeix un dels seus trets més característics. Però en el solar s'hi havia instal·lat ja el 1886 l'administració municipal, que anteriorment estava ubicada a Pierola. A la façana de l'edifici encara es pot veure, força deteriorada, la inscripció 'Casa Consistorial'. Fins a l'inici de la dècada de 1980 l'edifici albergà les dependències consistorials. Quan aquestes van traslladar-se a la Torre del Sr. Enric, aquest edifici es destinà a dispensari Municipal. Actualment l'edifici està sense ús. | 41.5344800,1.7698300 | 397380 | 4598823 | 1916 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75916-foto-08162-57-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | S'atribueix al mestre d'obres hostaletenc Casals (Batista) | L'edifici és conegut també amb els noms de Torre del Rellotge i Antic Ajuntament. | 105|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||
| 75918 | Castanyer del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-casal-catala | XX | Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català. | 08162-59 | C. Isidre Vallès, 30 | El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5331800,1.7704900 | 397433 | 4598678 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75918-foto-08162-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 75919 | Castanyer de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. | 08162-60 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5334700,1.7710100 | 397477 | 4598709 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 75920 | Castell de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 120-124. | X | Restes molt fraccionades i disperses | En un turó situat uns 150 m a l'est de Can Palomas, es troben les restes d'una sèrie de murs força potents, fets amb pedra irregular de la zona i argamassa. Superficialment, es troben també moltes restes de teula àrab, testimoni de que en el lloc hi va haver algun tipus de construcció. Des del turó, estratègicament situat i amb excel·lent visibilitat, es divisen, entre altres, els castells de Martorell, del Papiol i la torre de La Guàrdia del Bruc. | 08162-61 | Can Palomas | La primera referència que es té de Pierola és la menció del Castell de Pierola en un document de l'any 963. El castell va pertànyer als vescomtes de Barcelona entre els segles X i XII, fins que Alfons el Franc va cedir la baronia de Pierola a Asbert de Mediona. Segons la documentació baix medieval, és possible que el castell passés a ser un mas, situació que es mantindria fins a un moment indeterminat d'època moderna. | 41.5403700,1.7955000 | 399531 | 4599446 | 963 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Els moradors de Can Palomas anomenen 'Serral' el turó on hi ha les restes arqueològiques, però als mapes topogràfics aquest nom no apareix. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75921 | Cedre de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat. | 08162-62 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys. | 41.5336400,1.7709700 | 397474 | 4598728 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75921-foto-08162-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75922 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-14 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular i d'estructura molt senzilla. Segons l'inscripció del reixat, es construí l'any 1908, però consta d'una ampliació més recent a la part posterior del conjunt. Conserva algun panteó amb certa complexitat arquitectònica (columnes, etc.). | 08162-63 | C. de la Indústria. Polígon del Camp de la Serra. | El cementiri parroquial dels Hostalets fou construït durant la segona meitat del segle XIX, en el moment en què el nucli dels Hostalets estava experimentant un ràpid creixement demogràfic i urbanístic. Va ser reformat l'any 1908. Fou municipalitzat al principi dels anys 1990. | 41.5309500,1.7760700 | 397895 | 4598423 | 1867 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 116|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 75923 | Sant Pere dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dels-hostalets-de-pierola | LLACUNA ORTÍNEZ, Pau; MASCÓ BRESCÓ, Teresa (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art, Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada, p. 197 MAS, Josep (1982): Nota històrica de la capella dels Hostalets de Pierola. Ara església parroquial de Pierola i Hostalets, reimpressió pel Grup d'Estudis Històrics. Centre d'Esplai, Els Hostalets de Pierola. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 49-63. RIUS, C. (1991): 'Església de Sant Pere', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX-XX | Edifici eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neorromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia. | 08162-64 | C. de l'Església, 18 | L'any 1868 es va traslladar la parroquialitat des de la vella església de Pierola a la capella del Roser dels Hostalets, construïda el 1852 i posteriorment transformada en un nou temple, de tipus neorromànic. La primera edificació tenia la façana situada en l'actual carrer de jacint Verdaguer. Al 1880 es va engrandir i s'hi feren capelles laterals. Al 1895 s'hi va fer el baptisteri. Al 1929 amb l'objectiu de fer una església de dimensions més grans es va comprar un solar al costat de la rectoria i una casa coneguda com Cal Sala, que s'enderrocà per guanyar superfície. Aleshores es va refer la capella i s'edificà de nou l'església, canviant la seva orientació. L'obra principal es va dur a terme entre 1929 i 1940, dirigida per Josep M. Sagnier. Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent diverses de les obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1852 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Maria Sagnier (amb participació de Cèsar Martinell i Antoni Català). | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 75925 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-5 | AA.VV. (Coord.) (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola. Col·lecció Pierola històrica. Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | Prop de can Valls, en un espai ajardinat, es conserva una creu de terme feta amb ferro ferro forjat i alçada sobre un pedestal de pedra. Al pedestal hi ha la inscripció 'Santa Missió any 1927', que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. | 08162-66 | Passatge Verdaguer s/n | Al pedestal hi ha la inscripció Santa Missió any 1927, que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. La creu la va forjar, Josep Pujol Pujol (Paret Maurici). | 41.5360900,1.7717500 | 397543 | 4598999 | 1927 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | J. Flo Parcerisses o bé J. Pujol Pujol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75926 | Drecera del Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-del-coll-del-bosc | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133. | XVIII | El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església. | 08162-67 | C. de l'Església | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment. | 41.5347100,1.7693900 | 397344 | 4598849 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75926-foto-08162-67-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment és el carrer de l'Església. | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75927 | El Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serralet | DÍAZ, Jordi (2006): 'Els jardins modernistes de Barcelona i alguns dels motius pels quals no els podem gaudir a la ciutat', Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie documental de Geo Crítica), vol. XI, nº 661, Universitat de Barcelona, 5 de juliol de 2006, Barcelona. | XX | Jardí modernista força desconfigurat pel pas del temps però que encara conserva algun element constructiu original com ara una barraca, un pou i un banc d'obra. La barraca té coberta a quatre vessants. | 08162-68 | C. Major, 58 | La construcció d'aquest jardi data dels anys quaranta del segle XX, tot i el regust modernista que presenta el conjunt. Concretament va ser el 1949 quan Joan Pujol Poch adquirí aquest solar, segons constra en el registre de la propietat. La construcció d'aquest tipus de jardins, com si d'una vil·la italiana renaixentista es tractés, es comença a documentar des de mitjans del segle XIX, s'accelera la seva construcció al darrer terç del segle coincidint amb el moment de màxima activitat econòmica i puixança del país i es perllonga coincidint en el temps amb un dels moviments artístics mes rics i amb més personalitat de Catalunya com és el Modernisme. La concepció de molts d'aquests jardins és contemporània al naixement del procés de renovació cultural, ideològica i artística que va significar el Modernisme a Catalunya i, que per les seves característiques pròpies pren un caràcter nacional vinculat a un projecte polític. La nova imatge de jardí nascuda amb Josep Fontserè i Ramon Oliva va ser model i exemple durant anys de jardineria pública i privada. Alguns autors destaquen que l'impuls de Fontserè i la participació d'arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner o inclús el mateix Gaudí en les obres d'acondicionament del parc per a l'Exposició de Barcelona de 1888 i les seves discussions com ara la pertinença dels estils o el simbolisme del llenguatge arquitectònic entre altres, va suposar l'arrencada vital i creativa per a la formulació d'una arquitectura nova, i també ho va ser per a la definició d'una jardineria protomodernista i la reformulació dels seus elements de composició. | 41.5359100,1.7723300 | 397591 | 4598979 | 1949 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | No s'ha cregut convenient la descripció de les espècies vegetals presents, ja que es considera que no són originals de l'època en que es concebí aquest jardí. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75928 | Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-renaixenca | BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. | 08162-69 | C. J. Mestre Lladós, 5-7 | Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Doménech i Mansana | L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75929 | Escola de Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-les-cases-noves | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 109-124. | XIX-XX | Li falta manteniment per manca d'ús. | Petit edifici cantoner, situat a l'extrem est de Les Cases Noves. Està fet d'obra de maó, i actualment resta tancat i sense ús. | 08162-70 | Les Cases Noves | Segons un acord del plenari de l'Ajuntament de 26.7.1914 s'encarregà el projecte d'aquest grup escolar a l'arquitecte Doménech i Mansana. El mes següent començaren les obres. D'aquesta manera la construcció d'aquesta escola és va fer en paral·lel a l'edificació del grup escolar dels Hostalets de Pierola, les obres del qual acabà dirigint el mateix arquitecte. L'objectiu d'aquesta construcció va ser la de poder donar servei escolar a les diverses barriades que existien a la part sud-oriental del terme municipal (can Gras, can Marcet, can Fontiomarch a més de la de les Cases Noves). | 41.5280900,1.8161900 | 401238 | 4598059 | 1914 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Doménech i Mansana | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75930 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-7 | XX | S'estan perdent els esgrafiats de la façana. Falta manteniment per manca d'ús. | Edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació 'Escorxador Públic', tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics. | 08162-71 | C. de l'Escorxador, s/n | L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús. | 41.5346100,1.7728700 | 397634 | 4598834 | 1933 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 75932 | Trull del Sindicat Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sindicat-catolic | ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color). | XX | Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades. | 08162-73 | Plaça Cal Figueres, 1 | Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75933 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua | XIX | S'han perdut els elements folklòrics de la festa. | Antigament, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de dinar unes noies honorades amb la condició d'Administradores de la Cofradia de la Mare de Déu del Roser feien un pelegrinatge per totes les cases del poble. De dues en dues, i proveïdes d'una bacina, passaven per cadascuna de les cases i, després de rebre el donatiu pecuniari, espargien unes gotes d'aigua de colònia sobre el cap dels donants per tal de fer patent l'agraïment. El recipient que contenia l'aigua de colònia era un singular gerro de vidre amb cinc brocs denominat almorratxa. Actualment la festa de Pasqua als Hostalets consisteix en una missa a la parròquia. | 08162-74 | C. de l'església | Uns quants mil·lennis abans de la nostra era, en l'àmbit de les cultures mediterrànies, al principi de la primavera es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena, per a celebrar el pas de l'hivern cap a la nova estació. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses. Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març). | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 75934 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre | VVAA (1991) 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (quadern central), Igualada. | XX | Festa que des de 1991 es celebra per primavera als Hostalets i que consisteix, generalment, en una plantada d'arbres. Al programa de 1991, per exemple, es fa constar que es celebrà el 10 de març i que els escolars del municipi plantaren una sèrie d'oliveres i acte seguit l'Estol de Cantaires oferí un concert. Tancà l'acte la lectura d'una Pregària a l'Arbre i l'obsequi als assistents d'un plansó d'arbre per part de l'Ajuntament. | 08162-75 | Plaça de Les Oliveres | Les festes de l'arbre són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc en diferents moments de l'any, però majoritàriament entre març i juny, i que tenen com a protagonista destacat a un arbre de grans dimensions. L'arbre (un pi, avet o pollancre) és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats, es talla i trasllada col·lectivament fins a un lloc destacat de la vila -normalment una cèntrica plaça- on és plantat de nou, amb l'ajuda de cordes, grues i altres tecnologies. L'arbre sovint es poda, pela i/o guarneix d'alguna manera i esdevé l'eix de les celebracions posteriors, que inclouen tot tipus d'actes culturals, esportius, lúdics i gastronòmics. D'entre els més comuns hi ha els jocs de cucanya, competicions de pujada a l'arbre al final del qual hi acostuma a haver-hi un premi; les danses i balls populars al seu voltant així com tot tipus d'àpats comunitaris amb peix i carn a la brasa. Les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la geografia catalana i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura. L'abril del 1991 es va recuperar la primera la celebració d'aquesta Festa als Hostalets de Pierola. Anteriorment ja es té noticia que es celebrava. Concretament el març de 1915 el plenari de l'Ajuntament acorda celebrar la festa de l'arbre seguint el consell d'una circular del govern civil. En la sessió del 11.4.1915 s'aprovà el programa de la festa que es decidí que tindria lloc el diumenge dia 25 d'abril a les 4 de la tarda. Es decidí plantar alguns arbres a continuació dels de la carretera d'entrada al poble i sembrar algunes ametlles en un terreny cedit per Pere Pujol Cucurella prop del camí al cememtiri que havien de servir de planter per la celebració l'any següent. Es convidà als mestres per que hi fessin anar la quitxalla als quals s'oferí una soculenta merienda como recuerdo a la Fiesta i també es convidà al cor local per tal que interpretés l'Himne al Arbre Fruiter. | 41.5331400,1.7702000 | 397409 | 4598673 | 1915 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Festa organitzada per la Colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 75935 | Festa de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-vellesa | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 343. | XX | Els Hostalets de Pierola fa un homenatge a la gent gran del municipi amb la celebració de la Festa de la Vellesa, que convoca les persones del municipi que al llarg de l'any fan 70 anys i es fa una menció especial al matrimoni de més edat. La Festa de la Vellesa comença amb una missa solemne a l'església de Sant Pere, cantada pel Cor parroquial dels Hostalets de Pierola, i des de l'any 2000, continua amb un dinar d'homenatge en un restaurant de la zona, amenitzat amb música en viu. A la tarda, els convidats gaudeixen d'altres espectacles, normalment a la Sala del Casal Català. | 08162-76 | C. de l'església | La Festa de la Vellesa se celebra als Hostalets de Pierola des de l'any 1948. Altres poblacions de Catalunya han instaurat també aquesta celebració al seu calendari festiu en els darrers anys. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1948 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75935-foto-08162-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75936 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-1 | XX | La Festa de la Verema d'Hostalets de Pierola transcorre, anualment, de la següent manera: al matí, Carcavila pels carrers del poble amb tractors, remolcs, carros i cavalls carregats de portadores per anar a les vinyes; a continuació, sortida de Cal Ponsa per anar a collir raïms a la vinya amb els tractors i el carro; a mig matí, arribada del carro carregat amb portadores de raïms, passejada pels carrers i descarregada manual de les portadores; esmorzar de pagès i, a continuació, trepitjada de raïms en un cup tradicional; s'acaba la festa amb una passejada amb carro pels carrers del poble. Durant 2010 s'ha celebrat la 20º edició de la festa moderna. | 08162-77 | Bosc de Cal Ponsa | Amb motiu de la inauguració de la Plaça de les Oliveres l'abril del 1991 amb la primera Festa de l'Arbre, la colla de persones que treballaven per l'organització de l'esmentada festa va decidir recuperar una festa popular: la Festa de la Verema. | 41.5336300,1.7710400 | 397480 | 4598727 | 1991 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | La festa l'organitza la colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 75937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-35 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 47-49. MAS, Joseph (1919): Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola ara esgelsia parroquial de Pierola y Hostalets. Barcelona, Tip. Católica, p.24. | XX | La festa gran dels Hostalets de Pierola se celebra al voltant del 25 de juliol, festivitat de St. Jaume Apòstol. Encara que la parròquia estigui consagrada a St. Pere, la Festa Major dels Hostalets s'ha celebrat des d'antic el dia de St. Jaume, probablement perquè l'economia basada en l'agricultura buscava una data festiva més adient a les seves necessitats, coincidint amb el final de la collita i amb la tranquil·litat que això suposava. Les activitats o actes festius s'acorden en una comissió de festes en la qual participen les diferents entitats i l'Ajuntament. L'acte amb més anomenada és el Ball de Revetlla que durant molts anys i encara avui es celebra al Poliesportiu Municipal. | 08162-78 | La Placeta | Era costum que en dates assenyalades com les de la Festa Major vingués a la parròquia el conegut popularment amb el nom de capellà foraster. Aquest ajudava el rector a escoltar les confessions, a més de donar lluïment a les cerimònies i encarregar-se del sermó de l'Ofici Solemne de la Festa Major | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 75938 | Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs | (2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79. | XX | Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament. | 08162-79 | C. de l'església | En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 75939 | Turó de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-cardus | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'La benedicció del pa en la parroquia de Pierola', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. | X | Només s'aprecien alguns fragments de murs molt malmesos i embrossats per la vegetació baixa i el bosc de pins. | Turó situat a uns 100 m al nord de la casa de Can Cardús, on molt probablement hi hauria hagut l'ermita de Sant Cristòfol. Actualment està molt embrossat per pins i vegetació de matolls, fet que dificulta la visibilitat. Tot i així, encara s'hi poden observar restes de la fonamentació d'un mur i fragments de ceràmica en superfície. Tant el mur com la ceràmica podrien ser medievals o moderns (S. X-XVIII), a jutjar per la seva factura. | 08162-80 | Camí de Sant Cristòfol a Mas d'En Gall | La capella de Sant Cristòfol apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada al turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. | 41.5389700,1.8264100 | 402107 | 4599256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75940 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-17 | XIX-XX | L'Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola conserva una sèrie de documentació molt rica i abundant per a la reconstrucció de la història del municipi, sobretot durant el segle XX. Destaquen la col·lecció de llibres d'actes del plenari municipal, el repertori de padrons d'habitants i els registres fiscals. Es conserva també un petit fons de la Germandat de Sant Sebastià que va funcionar des de 1884 fins als anys setanta del segle XX. Destaca també una notable col·lecció de fotografies que donen testimoni gràfic dels grans esdeveniments de la història local del darrer segle. | 08162-81 | C. Mestre J. Lladós, 1 | Es tracta del fons documental que els diferents consistoris han estat capaços de conservar, tot i les diferents visicituds viscudes com ara la Guerra Civil, que va suposar la desaparició de part del fons. | 41.5340000,1.7700100 | 397394 | 4598769 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 75942 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-0 | AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá. | XVIII | Està parcialment desaparegut. | Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo. | 08162-83 | Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola. | Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX. | 41.5462200,1.7844100 | 398615 | 4600109 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75942-foto-08162-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75943 | Torrent del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-duc | El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'. | 08162-84 | Torrent del Duc | 41.5397000,1.7947400 | 399466 | 4599373 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 75944 | Font de Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol-de-la-muntanya | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta manteniment degut a la manca d'ús. | A la finca de Can Pujol existeix un complex de captació i canalització de les aigües d'una font natural que hi brolla. Davant mateix de la font hi ha una imponent bassa, actualment plena d'aigua però fora d'ús, igual que la resta del conjunt arquitectònic. | 08162-85 | Can Pujol de la Muntanya | La finca on s'emplaça la font s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5628400,1.7734200 | 397724 | 4601967 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75944-foto-08162-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 75945 | Font i safareig del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 64-65. | XX | Faltaria manteniment i neteja. Alguns elements han estat objecte d'actes vandàlics. | El Comú és una zona d'ús públic. L'entorn presenta una forma allargassada on s'hi entra pel Carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d'aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou excavat a l'altra banda del carrer. Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d'acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d'aigua, on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l'arribada i generalització de l'aigua corrent domèstica. El safareig s'omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. L'any 1995 s'inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l'aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig. | 08162-86 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d'anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà. El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l'Ajuntament d'aquells temps. Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou. Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s'hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar. Una restauració de l'any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l'espai ocupat antigament per l'aigua. | 41.5349200,1.7714700 | 397518 | 4598870 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 105|119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 75946 | Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | El lloc es troba abandonat. | La font està protegida per una glorieta d'estil modernista, amb coberta de teules a quatre aigües sustentada per quatre pilars de maó. Es troba dins la geozona 332, que delimita la successió miocena dels Hostalets de Pierola, inventariada com a geozona d'interès geològic pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, on s'hi han observat punts amb restes fòssils ubicats a la Serra de l'Ocata i la Riera de Claret. | 08162-87 | Carena de la Serra de la Font de l'Ocata. | La imatge més antiga conservada de la font és una fotografia feta per un tal L. Roisin de Barcelona. Data de 1919 i ja s'hi veu la glorieta modernista. Antigament, aquesta font era un lloc de passeig i trobada de la gent del poble, i era típic anar-hi a berenar les tardes d'estiu. | 41.5259200,1.7912200 | 399151 | 4597847 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | També se la coneix amb el nom de Font de l'Eucata. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 75947 | Fòssil d'en Pau o Pierolapithecus catalaunicus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-den-pau-o-pierolapithecus-catalaunicus | ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. | Fòssil consolidat i restaurat | Es tracta del crani gairebé sencer i part de l'esquelet d'un exemplar antropoide que ha rebut el nom científic de Pierolaphitecus catalanicus. Té 13 milions d'anys d'antiguitat i s'ha batejat popularment amb el nom de Pau. El fòssil va ser descobert i extret a l'excavació de l'any 2003 a l'Abocador Controlat de Can Mata. El seu posterior estudi al laboratori ha permès deduir que és el primat fòssil més similar a l'avantpassat comú del grup dels actuals ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i humans, essent doncs un element clau en l'estudi de l'evolució humana, ja que per primera vegada es pot explicar com els primats van passar de caminar a quatre potes a adoptar la postura vertical. En total s'han recuperat 83 peces de l'esquelet del 'Pierolapithecus catalaunicus'. Tot i que el crani resulta una de les peces més emblemàtiques en qualsevol fòssil humà, altres parts com les costelles, vèrtebres i extremitats han donat als investigadors moltes dades sobre les característiques de l'antropoide. El 'Pau' era un mascle jove, d'uns 35 quilos de pes i 1'20 m d'alçada. Tenia una dieta a base de fruita i alguns animals més petits; podia adoptar posicions verticals i s'enfilava als arbres utilitzant els braços. En els seus ossos s'observen marques produïdes per les dents d'un gran carnívor, que no es pot determinar si va actuar com a caçador o com a carronyer. El que sí és segur és que poc després un aiguat torrencial va enterrar l'esquelet juntament amb els ossos d'altres animals que hi havia escampats pels voltants. | 08162-88 | Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell. | L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Dos anys després es produí la troballa d'en Pau. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 75948 | Geòtop de la Successió Miocena dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-la-successio-miocena-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUATÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. MOYÀ, ,S. (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'activitat antròpica és intensa a la zona. | El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al superior, que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils conegut ja des de començaments del segle XX. Aquests jaciments de macrovertebrats són considerats com a clàssics des dels anys 50, i se situen a l'entorn de la riera de Claret, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. L'interès de la geozona específica dels Hostalets de Pierola es troba en el fet de presentar una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior al Vallesià (escala cronostratigràfica continental) de dipòsits d'ambients al·luvials continentals. Aquest registre sedimentari correspon a fàcies marginals i distals - mitjanes de sistemes de ventalls al·luvials de procedència septentrional, responsables de la sedimentació en el sector d'una àmplia varietat de fàcies. Aquesta successió no es veu pertorbada per cap sistema de fractures destacable. La continuïtat estratigràfica, l'ampli registre de fàcies al·luvials i paleosòls i l'excepcional registre paleontològic són fets que permeten enquadrar adequadament (cronològica i paleoambientalment) els canvis paleofaunístics reconeguts. A l'entorn de la riera Claret es localitza una zona on les fàcies lutítiques són especialment ben desenvolupades i mostren una excepcional densitat de restes paleontològiques de vertebrats integrada per nombroses localitats conegudes des de començaments del segle XX. Entre aquestes localitats cal destacar, pel seu especial interès, les que es coneixen com a Bretxa de Can Mata i Can Vila. La primera fou objecte d'excavació paleontològica per Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, donada la seva extraordinària quantitat i bona conservació de restes de carnívors. La segona destaca per haver estat citada la presència de l'hominoid Dryopithecus laietanus, descrit com a Sivapithecus occidentalis per Villalta i Crusafont. L'estudi i revisió recent d'aquesta espècie han estat efectuats per Salvador Solà-Moyà i Meike Köhler de l'Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont de Sabadell. Avui aquesta espècie es considera clau en la interpretació de l'evolució de les adaptacions de la locomoció i la filogènia dels primats anteriors a l'aparició dels homínids africans. | 08162-89 | Riera de Claret | El sector es caracteritza per haver estat tradicionalment objecte d'explotacions extractives d'argiles per a la indústria ceràmica, encara visibles a les terreres situades a l'entorn del torrent de l'Home Mort, sota les Ceràmiques Pierola, i a l'entorn del torrent de la Roqueta. Durant l'estiu del 2000 s'han observat extraccions de lutites. La resta de la superfície es troba coberta per la massa forestal, o bé es destina a l'ús agrícola, fonamentalment vinyes. També existeix a la zona un vedat de caça. La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramón Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentàries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme. | 41.5300700,1.7938700 | 399379 | 4598305 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.