Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75971 | Mina de Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-figueres | LLOPART ISART, Josep (1993): 'La Mina de Cal Figueres', Hostalets Paper, 5, Els Hostalets de Pierola, p. 4. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | En la majoria dels trams el seu estat de conservació és desconegut. | El safareig del Comú s'omplia amb aigua provinent de la mina de Cal Figueres, que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. La part conservada de la mina (a la zona del Comú) té l'alçada d'una persona i té les parets tallades al terra natural, amb el sostre de volta. | 08162-112 | La Placeta | Des de l'inici de les obres de recuperació de la Font del Comú durant inicis dels anys 90 del segle XX es parlava de que per l'indret del desaparegut safareig públic hi passava una mina d'aigua. I, efectivament, el 26 d'abril de 1993, mentre s'obrien unes rases de sanejament es va redescobrir la Mina de Cal Figueres. Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes | 41.5350600,1.7714200 | 397514 | 4598885 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75971-foto-08162-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75972 | Mina de Cal Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-solanes | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | L'obra d'enginyeria està totalment soterrada i no és actualment visible, fet que no permet valorar el seu estat.. | Es té record popular d'aquesta mina d'aigua, de la qual es va poder fotografiar una de les boques a l'aparèixer durant unes obres fetes al poble cap als voltants de l'any 2000. Actualment no es visible en cap dels seus trams. | 08162-113 | Can Solanes | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5353300,1.7716700 | 397535 | 4598915 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 75973 | Mina de Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-santjoan | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103 | XIX | L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina. | Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Santjoan. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta i escales per baixar cap a la conducció. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural. | 08162-114 | Can Roviralta | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5354900,1.7659300 | 397056 | 4598939 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75973-foto-08162-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75973-foto-08162-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75974 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls-0 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina. | Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Valls. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta, molt amagada i camuflada per la vegetació. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural. | 08162-115 | Can Valls | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5368300,1.7716300 | 397534 | 4599081 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75974-foto-08162-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75975 | Monòlit del Dr. Conde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-dr-conde | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 169-170 | XX | Està molt amagat per la vegetació dels jardins de la plaça on s'ubica el monument. | Element arquitectònic commemoratiu de la figura del Dr. Conde (1894-1977), metge del poble que fou anomenat fill predilecte de la vila per la seva dedicació i entrega als malalts. El monòlit és un bloc auster de granit negre, i hi ha inscrit el text que recorda aquest personatge: 'Hostalets de Pierola al seu fill predilecte Il·lustre senyor Francesc de P. Conde i Galés -Metge- 1984-1977'. Tot i que el monòlit no té molts anys i es troba en bon estat de conservació, actualment està tapat per les heures i altra vegetació. | 08162-116 | Placeta del Dr. Conde | El monòlit fou erigit després de la mort del Dr. Conde, esdevinguda l'any 1977, i reflecteix l'acord de l'Ajuntament d'aquells moments de nomenar el popular metge titular 'fill predilecte del poble, com a prova d'estima i agraïment als grans i prolongats serveis prestats a la nostra comunitat'. | 41.5336500,1.7708200 | 397461 | 4598729 | 1977 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75975-foto-08162-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75976 | Monòlit de la Fil·loxera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-filloxera | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 70-75. | XXI | Bloc de pedra amb inscripció commemorativa feta en una placa de metall:' A TOTS ELS HOMES I DONES QUE AMB EL SEU ESFORÇ I TENACITAT FEREN POSSIBLE, ARA FA UN SEGLE, EL RESSORGIR DE LA VINYA DESPRÉS DEL FLAGELL DE LA FIL·LOXERA/MAIG 2001'. Al voltant del monòlit hi ha plantats varis ceps. | 08162-117 | C. Major s/n | La fil·loxera arribà als Hostalets de Pierola, i a la comarca de l'Anoia en general, entre els anys 1887 i 1890. Des de la notícia de l'aparició de la fil·loxera a França havien transcorregut 24 anys, temps suficient que permeté que un grup de propietaris de terres de Sant Sadurní d'Anoia arribar al convenciment que només hi havia un remei possible: arrencar les vinyes que mostraven símptomes i replantar amb l'anomenat 'cep americà' o 'arrelat', que s'utilitzaria només com a portaempelt. Els seguidors d'aquesta tècnica eren coneguts com 'americanistes', mentre que, en contraposició, els que havien intentat salvar els ceps antics amb productes químics eren anomenats 'insecticistes'. Als Hostalets de Pierola la majoria de població que formaven el gros de parcers, masovers, rabassaires i mitgers inicià la plantació de la nova vinya, realitzant un esforç titànic en molt poc temps. Els més grans del poble relaten com els seus avis els explicaven les penúries de treballar fins i tot de nit. Tot plegat significà també un important èxode de gent cap a les ciutats, sobretot Barcelona. Però el cert és que, més de cent anys després, la viticultura segueix essent una important activitat econòmica per als Hostalets. | 41.5358300,1.7716000 | 397530 | 4598970 | 2001 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75977 | Palmera de Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerari 6, Igualada. | XIX-XX | El tronc està totalment envoltat d'heura, planta paràsita que pot arribar a ofegar l'arbre. | Gran Palmera amb la base totalment envoltada d'heura, fet que no permet valorar el diàmetre del tronc. | 08162-118 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5343500,1.7662200 | 397079 | 4598813 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 75978 | Palmera de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-valls | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX | El tronc es troba totalment envoltat d'heura, planta parasitària que pot arribar a ofegar l'arbre. | Es tracta d'una palmera centenària situada davant la façana principal de la casa de Can Valls. És de les més altes del poble dels Hostalets de Pierola i mesura uns 0'8 m de diàmetre de tronc. | 08162-119 | Can Valls | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5362300,1.7710900 | 397488 | 4599016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75978-foto-08162-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75980 | Plataner de la Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. | 08162-121 | Font de l'Ocata | Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. | 41.5258700,1.7911500 | 399145 | 4597842 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75981 | Plataners de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. | XX | Flanquejant l'entrada a l'espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners d'uns cent anys d'antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc. | 08162-122 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que tenen els arbres. | 41.5351800,1.7710300 | 397481 | 4598899 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75982 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-2 | XIX-XX | Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural. | Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers. | 08162-123 | Avinguda dels Hostalets de Pierola s/n | 41.5342800,1.7678700 | 397216 | 4598803 | c.1900 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75983 | Torre Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solanes | XX | Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original. | Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval. | 08162-124 | C/Major, 50 | L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari. | 41.5354100,1.7714800 | 397519 | 4598924 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75983-foto-08162-124-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 105|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75984 | Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior. | 08162-125 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres. | 41.5335300,1.7709700 | 397474 | 4598716 | 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75985 | Rajoles de divisió administrativa del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-divisio-administrativa-del-terme | XX | Les rajoles conservades que delimiten el terme dels Hostalets de Pierola en els seus punts cardinals s'ubiquen de la següent manera: la rajola que delimita el terme pel seu costat N es troba inserida a la façana est de Can Pascual, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra i té la inscripció 'PUEBLO DE PIEROLA/ PROVINCIA DE BARCELONA/ PARTIDO JUDICIAL DE IGUALADA'. La que delimita el terme pel seu costat S està a la façana principal de Can Gimferrer, també encastada a la paret i a uns 3 m d'alçada, i té la inscripció 'CUARTEL DEL SUR'; la que delimita el terme pel seu costat E està inserida a la façana de la masoveria de Can Fosalba, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra, i té la inscripció 'CUARTEL DEL ESTE'; la rajola W, ubicada a Can Santjoan, resta desapareguda. Es tracta de peces de ceràmica amb la superfície blanca i vidrada, i totes elles mesuren 30 x 40 cm. | 08162-126 | Can Pascual | Les rajoles de terme tenien la funció d'indicar els límits administratius del municipi i a tal fi eren col·locades en façanes d'edificis, indicant el punt cardinal del límit del terme | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75986 | Rellotge de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-vila | ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. | XIX-XX | El mecanisme funciona perfectament. | El rellotge i la torre que el conté coronen la part més alta de la Casa de la Vila, i per sobre tenen una petita torratxa de forja acabada en punxa que suporta les campanes. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. El rellotge està en perfecte funcionament. | 08162-127 | C. de l'Església, 4 | La campana de la torre del rellotge data del 1916, moment en el que consta que el nou rellotge es munta al lloc d'un de més antic, molt probablement de 1886, any en que l'Ajuntament es traslladà des de Pierola i s'ubicà en el solar on hi ha l'edifici del rellotge. | 41.5344800,1.7698300 | 397380 | 4598823 | 1916 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75987 | Rellotge de sol de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marcet | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | La casa n. 15 del nucli de Can Marcet té un rellotge de sol a la façana, amb el quadrant rectangular i la inscripció 1825. L'estil surt de la boca d'una representació personificada del sol. El rellotge es va realitzar seguint la tècnica de la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre. | 08162-128 | Can Marcet | El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret. | 41.5130500,1.8266800 | 402090 | 4596378 | 1825 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75987-foto-08162-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75987-foto-08162-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75988 | Rellotge de sol de la Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova-de-can-pascual | BOU VILALTA, Concepció et ALII (2004): Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, Barcelona p. 50-51. | XIX-XX | Rellotge de sol en posició vertical i orientat al sud-est. Les línies horàries del quadrant indiquen les hores i les mitges hores. És fet de rajoles cuites i s'envolta d'una sanefa verda amb un petit relleu. Per la seva orientació hi ha més senyals horaris en el cantó esquerre que en el dret, ja que és durant el matí quan hi incideix més estona la llum solar. | 08162-129 | La Casa Nova de Can Pascual | Tot i que la masia visible actualment es va construir el 1859 i el rellotge assenyala aquesta data, el quadrant va ser realitzat de nou l'any 1955. El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret. | 41.5729100,1.7900700 | 399128 | 4603065 | 1955 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75988-foto-08162-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Un artesà conegut com Serra, segons la signatura que conté el propi rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75989 | Til·lers del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-casal-catala | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http://www.elshostaletsdepierola.cat/index.php -http://www.arrakis.es/~casalcatala/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html | XX | Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. | 08162-130 | C. Isidre Vallès, 30 | Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català. | 41.5334000,1.7705700 | 397440 | 4598702 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75989-foto-08162-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75990 | Resclosa i pont de la Caseta de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-pont-de-la-caseta-de-lhort | XIX-XX | Al costat del torrent que passa prop de la Caseta de l'Hort s'hi localitzen una resclosa feta de maó i un pont. A través d'un sistema de canalitzacions que condueix l'aigua fins a una bassa feta de maó i mamposteria s'aconsegueix aigua per al rec dels horts adjacents. Per altra banda, el pont és una senzilla obra de maó i fusta amb arc de mig punt. Tot plegat conforma un conjunt molt il·lustratiu d'enginyeria hidràulica popular. | 08162-131 | C. del Camí de Cal Pujades s/n | La Caseta de l'Hort ha estat sempre un element molt popular als Hostalets de Pierola. Ha donat nom a un carrer i durant molt temps ha reflexat l'habitatge típic de nuclis urbans rurals, amb elements d'enginyeria popular per abastir els seus horts d'aigua. | 41.5294000,1.7735100 | 397679 | 4598254 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75991 | Riera de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-claret | http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Claret neix a la capçalera del torrent de l'Home Mort i rep com afluents el torrent de l'Ocata i el torrent de la Roqueta. Aigües avall conflueix amb el torrent de Can Vila i la riera de Masquefa, passant a formar un únic curs. En el fons de la vall de la riera de Claret hi ha graves i llims quaternaris sobre els quals històricament s'han instal·lat els camps de conreu. El règim de precipitació, a vegades prou intens, fa que ocasionalment pugui adquirir cabals considerables, envaint l'espai conreat, dipositant barres de graves, o bé ocasionant erosions, defensades tradicionalment per estructures muràries de pedra seca (actualment, per encofrats de formigó). La riera de Claret circula per una vall encaixada entre els dipòsits terrígens miocens. Entre el torrent de l'Ocata i la confluència amb la riera de Masquefa, es desenvolupen meandres d'acusada curvatura. En aquests meandres, els processos erosius actuals donen lloc a considerables escarpaments. Són molt freqüents els xaragalls especialment desenvolupats entre la zona de Sant Pere i la Fassina. | 08162-132 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La riera de Claret esdevé un curs fluvial clau des del moment en que els jaciments paleontològics de macrovertebrats dels Hostalets de Pierola es disposen al seu entorn, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. Les diferents localitats ubicades en els nombrosos barrancs i xaragalls situats a l'entorn de la riera de Claret han lliurat 47 espècies diferents de mamífers, incloent-hi l'hominoid Dryopithecus laietanus, així com restes de rèptils, aus i amfibis. El registre sedimentari continu junt amb l'associació faunística descrita a la literatura paleontològica permet disposar d'un conjunt únic per l'estudi paleoambiental i de l'evolució de la fauna del trànsit entre l'Aragonià superior i Vallesià (Miocè mitjà i superior), amb evidents implicacions per a l'anàlisi paleoclimàtica del continent euroasiàtic. | 41.5296200,1.7931600 | 399319 | 4598256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75992 | Riera de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 119-120. | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Pierola, junt amb la de Claret, és el curs fluvial més important del terme dels Hostalets de Pierola. Recull les aigües que s'escolen del vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta i excava clotades i valls profundes que confereixen un relleu molt irregular al terme. S'ha definit com la columna vertebral dels Hostalets de Pierola perquè el recorre d'un extrem a l'altre i hi desemboquen gran quantitat de torrents. | 08162-133 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La Riera de Pierola compren una successió estratigràfica entre l'Aragonià superior i el Turolià, fet que li confereix un cert interès com a registre continu de fòssils de macrovertebrats, però sense tenir el mateix valor patrimonial paleontològic que la riera de Claret. Ara bé, al voltant de la riera de Pierola es documenten, al segle XI, els primers assentaments de l'actual municipi i va arribar a esdevenir el centre neuràlgic del terme, fet que li confereix un gran valor històric i social. | 41.5512000,1.7869000 | 398830 | 4600659 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75993 | Safareigs i sínia de Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-i-sinia-de-cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | El ferro del mecanisme està rovellat. | Sínia de funcionament manual (antigament tirada per animals com delaten uns agafadors situats a l'extrem de la barra d'accionament) amb el mecanisme de ferro colat i la base feta d'obra. Aquest enginy hidràulic estava destinat a elevar aigua del subsòl i conduir-la fins a les basses i safareigs situats just al seu costat. | 08162-134 | Cal Curandero | En català la paraula sínia es documenta des de l'Edat Mitjana i deriva de l'àrab saniya, que en aquest idioma significa molí. Consisteix en una màquina d'elevar aigua que es composa d'una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la mateixa força del corrent d'aigua. Les sínies s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, però actualment s'han substituït per bombes i altres procediments mecanitzats. D'aquí el gran valor patrimonial de la Sínia de Cal Curandero, que tot i no estar en funcionament es conserva en el seu lloc original. | 41.5515500,1.7872300 | 398858 | 4600697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75994 | Salt del Sena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-sena | La manca de pluges i l'acció antròpica fa que hagi disminuït el cabal d'aigua. | En el torrent del Salt del Sena, a menys d'un quilòmetre al sud-est del nucli urbà, es produeix aquest petit salt d'aigua que dona nom al torrent i que resulta un fenomen certament exòtic en unes latituds de bosc mediterrani on els cursos fluvials acostumen a discórrer sense salvar grans obstacles. | 08162-135 | Torrent del Salt del Sena | En els últims anys els règims minsos de pluges han fet que no sempre hi hagi aigua saltant i, progressivament el lloc ha anat caient en l'oblit, deixant que la vegetació hagi envaït els accessos, però anys enrera era un lloc concorregut i d'esbarjo per als hostalencs, degut tant a la seva bellesa com a la seva proximitat al nucli urbà. | 41.5255400,1.7771200 | 397974 | 4597822 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||||
| 75995 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor-0 | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV, XVIII | Enrunada | Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó. | 08162-136 | Camí de Collbató a Piera | La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. | 41.5599700,1.7941500 | 399448 | 4601624 | 1374 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75999 | Capella de la Verge de Lourdes de Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-verge-de-lourdes-de-can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | En el camí d'accés a la masia de Can Galceran, separada uns metres d'aquesta i ja endinsada en el bosc, hi ha la capella de la Verge de Lourdes, feta construir per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. Consisteix en un petit edifici molt senzill, de planta quadrangular i coberta a doble vessant. | 08162-140 | Can Galceran | La masia de Can Galceran té orígens documentals als segles XIV-XV, però la única construcció coneguda de la capella de la Verge de Lourdes es remunta a 1928, sota el patronatge de J. Mas i Josefa Galceran. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 1928 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 76002 | Capella del Roser de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-de-can-carreres | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser. | Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades. | 08162-143 | Can Carreres | Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 1810-13 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 76003 | Caixa de núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-nuvia | XVII | Caixa catalana de núvia provinent de 'Cal Perico'. De forma rectangular, està formada per un buc a base de d'emmetxat de 4 post units de noguera massissa. Porta clavades la fonadura i la socolada. Té una tapa, també de noguera, unida al cos de la caixa mitjançant dues frontisses de ferro. Se sustenta sobre quatre potes amb forma d'urpa, en mal estat de conservació degut al seu contacte amb el terra. La fusta de noguera amb que està feta la peça està indicant que pertanyia a una noia de família benestant. | 08162-144 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | Cal Perico era el nom popular que rebia la casa de Can Figueres, avui desapareguda, el solar de la qual és ocupat per les noves dependències de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola. La caixa de núvia provinent d'aquesta antiga casa és un objecte moble que s' utilitzava, des del segle XV, per al trasllat i la custòdia de la dot matrimonial. En aquests contenidors s'hi podien desar també altres objectes de valor com ara documents, armes, espècies i, sobretot, la roba blanca i de vestir. Dins les cases, aquestes caixes s'ubicaven a les estances principals, i la seva singularitat feia que la elaboració la duguessin a terme mestres caixers. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76003-foto-08162-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 76004 | Monòlit a la memòria d'E. Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-la-memoria-de-cucurella | VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171. | XX | Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'. | 08162-145 | Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador | Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa. | 41.5343400,1.7719200 | 397554 | 4598805 | 1957 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Parcerisas Valls | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75878 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat-0 | AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 15-16. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 53. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | Aquest antiquíssim camí transhumant, en ús per a tal fi fins no fa gaires anys, uneix Vilafranca del Penedès amb Montserrat i travessa el nucli urbà dels Hostalets de Pierola per l'actual carrer Major. Sortint del nucli, el camí continua: al sud-oest cap a Piera i al nord-est cap a l'antic nucli de Pierola. Destacava pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès, etc) anava cap al monestir de Montserrat. Actualment el Camí Romeu forma part del sender de gran recorregut GR 172. El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (EIN Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (EIN Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles i Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. Pel que fa al seu pas pel municipi dels Hostalets de Pierola, el GR 172 discorre de sud-oest a nord-est; començant pel Mas Marquet, passa pel bell mig del nucli urbà dels Hostalets seguint el carrer Major (antic camí romeu de Vilafranca a Montserrat) i, pujant cap a can Peret de la Serra, travessa el torrent de l'Home Mort, la carretera B-231, Pierola i la ermita enrunada de sant Cristòfol. Destacar que un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic / Mar Negre) que va des de Constanza, a Rumania (En un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. | 08162-19 | Carrer Major. | El nucli d' Els Hostalets de Pierola va néixer en l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (conegut com a camí Romeu) i el camí ral d'Igualada a Barcelona. El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut no només al seu trànsit transhumant, sinó també pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès) conduïa cap al cenobi montserratí. En el lloc de l'encreuament s'hi començaren a construir modestos hostals cap a finals del segle XVI o principis del XVII per tal d'atendre les necessitats dels viatgers. El GR 172, del que el Camí Romeu en forma part, va ser creat com la variant 7.2 del GR 7. Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172. | 41.5342500,1.7700400 | 397397 | 4598797 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75910 | Capbreu de Pierola (1521) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1521 | XVI | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Jaume Honorat Franquesa, notari d'Igualada, l'any 1521. Fet a instàncies del Senyor del castell de Pierola, el donzell Rafael de Calders. Consta de 31 declaracions de tenedors de terres residents al propi terme de Pierola i de 18 declaracions de tenedors de terres a Pierola però residents en els termes veïns. Constitueix una excel·lent descripció del poblament i de l'estructura de la propietat de la terra al terme de Pierola a l'inici del segle XVI. A la vegada aquest document permet una aproximació força precisa als efectes de les grans crisis demogràfiques baixmedievals sobre el poblament i sobre l'estructura agrària en el seu conjunt. Conté encapçalament en cadascuna de les confessions-declaracions en llatí encara que la resta del text és en català. | 08162-51 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1521 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75911 | Capbreu de Pierola (1604) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1604 | XVII | En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper. | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues. | 08162-52 | Arxiu de Protocols de Barcelona. C/ del Notariat, 4. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1604 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell/Francesc Valls | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 75912 | Capbreu de Pierola (1679) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1679 | XVII | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679. | 08162-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75913 | Capbreu de Pierola (1731) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1731 | XVIII | Manuale Capibrevii termini Castri de Pierola, receptum apud Salvatorem Cases et Bosch, notari de Piera. 1731. Fet a instàncies del noble don Ramon Delamses Ros i de Vilana, baró de Pierola. Consta de 69 declaracions entre les dels residents en el propi terme i les dels de termes veïns. Constitueix un document de molt valor per a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament urbanístic del nucli dels Hostalets dins el terme de Pierola. A més de les declaracions, conté les cartes precàries a favor d'aquells declarants que diuen no posseir-ne | 08162-54 | Arxiu Municipal de Piera. C/ La Plaça 16-18. Piera. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1731 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75917 | Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala | <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> | XX | <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> | 08162-58 | C. Isidre Vallès, 30 | <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> | 41.5335100,1.7704300 | 397429 | 4598714 | 1924-26 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||||
| 75940 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-17 | XIX-XX | L'Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola conserva una sèrie de documentació molt rica i abundant per a la reconstrucció de la història del municipi, sobretot durant el segle XX. Destaquen la col·lecció de llibres d'actes del plenari municipal, el repertori de padrons d'habitants i els registres fiscals. Es conserva també un petit fons de la Germandat de Sant Sebastià que va funcionar des de 1884 fins als anys setanta del segle XX. Destaca també una notable col·lecció de fotografies que donen testimoni gràfic dels grans esdeveniments de la història local del darrer segle. | 08162-81 | C. Mestre J. Lladós, 1 | Es tracta del fons documental que els diferents consistoris han estat capaços de conservar, tot i les diferents visicituds viscudes com ara la Guerra Civil, que va suposar la desaparició de part del fons. | 41.5340000,1.7700100 | 397394 | 4598769 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||||
| 75941 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-5 | <p>SALAZAR ORTIZ, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1985): 'Arxiu parroquial de Pierola i Hostalets', Estudis, 2. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 51-52.</p> | XIX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola està format en la seva major part per la col·lecció de documents generats des de la parròquia de Sant Pere de Pierola. Aquest cos documental està actualment dipositat al fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i es conserva en molt bones condicions. La riquesa i abundància d'aquest fons arxivístic es tradueix en 94 volums que apleguen tota mena de documents datats entre els anys 1327 i 1967. Els lligalls estan agrupats seguint les següents seccions: I-Manuals notarials; II-Llibres sacramentals (baptismes, matrimonis, òbits, eucaristia); III-Parroquial (llibre de la obra, llibre de la consueta, visites pastorals, delmes, primícies etc.; IV-Administracions (generals i de les diferents confraries de la parròquia). A aquests volums s'afegeix, a més, una caixa, classificada amb el n. 572 de la secció de 'Parròquies' de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que conté documents sense enquadernar de temàtica diversa i que estan datats entre els anys 1749 i 1978. També conté alguns documents sense data.</p> | 08162-82 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, n. 5, Barcelona. | <p>La recuperació, reordenació i enquadernació d'aquest fons es deu a Mossèn Josep Mas qui portà a terme aquesta tasca durant la seva estada com a rector, entre els anys 1894-1897, a la parròquia dels Hostalets de Pierola. Mossèn Mas no només va foliar els llibres i va confeccionar un índex a cadascun sinó que, també dedicà part del seu temps a estudiar el fons, publicant alguna notícia històrica sobre les esglésies del terme d'Hostalets. Tanmateix no existeix, fins al moment, cap edició crítica ni transcripció d'aquest fons documental, tot i que ha estat la base dels treballs tant de Mossèn Mas com dels historiadors que han treballat sobre els Hostalets de Pierola com Josep Térmens, Francesc Valls i Natàlia Salazar.</p> | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1894-97 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-22 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Mossèn Josep Mas (recopilador) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75947 | Fòssil d'en Pau o Pierolapithecus catalaunicus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-den-pau-o-pierolapithecus-catalaunicus | ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. | Fòssil consolidat i restaurat | Es tracta del crani gairebé sencer i part de l'esquelet d'un exemplar antropoide que ha rebut el nom científic de Pierolaphitecus catalanicus. Té 13 milions d'anys d'antiguitat i s'ha batejat popularment amb el nom de Pau. El fòssil va ser descobert i extret a l'excavació de l'any 2003 a l'Abocador Controlat de Can Mata. El seu posterior estudi al laboratori ha permès deduir que és el primat fòssil més similar a l'avantpassat comú del grup dels actuals ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i humans, essent doncs un element clau en l'estudi de l'evolució humana, ja que per primera vegada es pot explicar com els primats van passar de caminar a quatre potes a adoptar la postura vertical. En total s'han recuperat 83 peces de l'esquelet del 'Pierolapithecus catalaunicus'. Tot i que el crani resulta una de les peces més emblemàtiques en qualsevol fòssil humà, altres parts com les costelles, vèrtebres i extremitats han donat als investigadors moltes dades sobre les característiques de l'antropoide. El 'Pau' era un mascle jove, d'uns 35 quilos de pes i 1'20 m d'alçada. Tenia una dieta a base de fruita i alguns animals més petits; podia adoptar posicions verticals i s'enfilava als arbres utilitzant els braços. En els seus ossos s'observen marques produïdes per les dents d'un gran carnívor, que no es pot determinar si va actuar com a caçador o com a carronyer. El que sí és segur és que poc després un aiguat torrencial va enterrar l'esquelet juntament amb els ossos d'altres animals que hi havia escampats pels voltants. | 08162-88 | Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell. | L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Dos anys després es produí la troballa d'en Pau. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||
| 75996 | Sant Pere de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola | <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> | XI-XX | El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. | <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> | 08162-137 | Riera de Pierola | <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 92|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||
| 76000 | Fòssil d'en Lluc Anoiapithecus brevirostis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-den-lluc-anoiapithecus-brevirostis | MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. | Fòssil consolidat i restaurat | Les actuacions paleontològiques que es duen a terme al Dipòsit Controlat de Can Mata han permès localitzar una mandíbula i part d'una cara fossilitzades pertanyents a una nova espècie d'hominoide entre primitiu i modern, al qual s'ha assignat el nom científic d'Anoiapithecus brevirostis, amb una antiguitat de 11'9 milions d'anys. La troballa s'ha donat a conèixer a mitjans de 2009. Les restes fòssils de Lluc, a més de les seves característiques modernes (una obertura nasal àmplia en la base o un paladar profund), presenten també caràcters primitius: esmalt dental gruixut o una mandíbula molt robusta, trets propis dels hominoides primitius del Miocè Mitjà d'Àfrica (afropitècids). Al costat d'aquesta barreja de trets, Lluc comparteix algunes característiques amb els únics keniapitecins que van sortir d'Àfrica i van colonitzar el Mediterrani: el Kenyapitecus i el Griphopithecus. Aquest nou fòssil aporta una informació extraordinària sobre l'origen filogenètic i geogràfic de la família dels Hominidae, composta pels orangutans, els ximpanzés, els bonobos, els goril·les i els humans. | 08162-141 | Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell. | L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Vuit anys després s'ha donat a conèixer la troballa d'en Lluc. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76000-foto-08162-141-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml