Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75961 | Jardins de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-cal-ponca | XX | Els pins de poca edat que ocupen actualment la superfície del jardí fan pensar que l'aspecte original del jardí està molt alterat. | Jardí de pins no molt vells, dividit en dues parts: una part privada, encerclada per una tanca, i una part pública accessible a tothom. Destaca el valor lúdic d'aquest espai en mig del nucli urbà dels Hostalets.. | 08162-102 | C. Major, 22 | L'any 1912 consta en el registre de la propietat l'adquisició d'aquest espai per part del barceloní Olaguer Ponsa decubas, propietari al seu torn d'un casa al carrer major on venia a estiuejar amb la seva família. Fou a partir d'aquest moment que es procedí a l'ajardinament d'aquest espai plantant-hi arbres i fent algunes construccions com ara una cisterna recoberta amb trencadís o un garatge per a l'automòbil obert a l'actual passatge Anselm Clavé. Fa uns 20 anys el consistori municipal començà un llarg procés d'adquisicions de bona part d'aquests jardins per destinar-los a ús públic. | 41.5342400,1.7709700 | 397475 | 4598795 | 1912 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75961-foto-08162-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75962 | La Caseta de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-lhort | SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 102. | XIX-XX | Casa pertanyent a una antiga finca agrícola. L'edifici és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i un primer pis quan el desnivell del terreny ho permet (a la meitat sud de l'edifici). Actualment la Caseta de l'Hort està molt afectada i força desfigurada per les remodelacions i per la construcció d'algun annex com ara un garatge, tot i que en general es manté en un bon estat de conservació. | 08162-103 | C. del Camí de Cal Pujades s/n | Es tracta d'una casa molt popular als Hostalets de Pierola que ha donat nom a un carrer i que constitueix un bon exemple de l'habitatge típic de les afores dels antics nuclis rurals. Aquesta casa sembla ser que va ser edificada com una masoveria de la finca de can Vidal del Malcaveller (masia que existia just en el límit dels termes municipals de Piera i els Hostalets. En els capbreus de Pierola i de la quadra del Malcavaller de l'època moderna (segles XVI i XVII) ja s'hi troben referències a l'explanada d'horts que s'extèn actualment des de la casa fins al torrent proper que porta el mateix nom que la casa. De totes maneres no és fins als primers anys del segle XIX que la documetació comença a esmentar l'existència de la casa pròpiament dita.Concretament en la llista del Compliment Pasqual de 1808 apareix per primera vegada una família que es diu que viu en la casa de l'Hort de Casa Vidal de Piera. | 41.5290200,1.7734100 | 397670 | 4598212 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75963 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-8 | EGIPP (2004): Atlas del paisatge de la vinya. El paisatge vitivinícola del Penedès. Formulació i elaboració de materials de base, Equip de Gestió i Projectes de Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. | XIX | Edifici abandonat que està sent envaït per la vegetació. | Edifici destinat a l'elaboració d'aiguardent format per un sol cos rectangular, fet de mamposteria i tàpia. Té poques obertures i molt petites. Els maons de la mamposteria presenten com a peculiaritat que estan col·locats drets, i no plans com sol ser habitual en construcció; tal volta aquesta tècnica fou utilitzada per economitzar en materials i temps durant la construcció de l'edifici. La seva ubicació al costat d'un curs fluvial ve justificada per la gran necessitat d'aigua que tenien aquests petits centres rurals productors d'aiguardent. Aquesta fassina encara ara està rodejada de vinyes, com ho deuria estar en els temps que estigué en funcionament. | 08162-104 | Riera de Claret | El primer impuls per a l'especialització vitivinícola del Penedès (zona geogràfica de la que els Hostalets forma part) va ser la demanda d'aiguardent que es va produir al segle XVII per abastir els mercats del nord d'Europa. L'expansió de la vinya lligada a l'exportació d'aiguardent al nord d'Europa al segle XVII va associada a un gran canvi climàtic. França era la principal productora i exportadora d'aiguardents en el segle XVII, però durant llargs períodes va estar en guerra amb Gran Bretanya i Holanda, el que va motivar el bloqueig de les seves exportacions. Als ports i platges de la costa catalana van començar a arribar comerciants anglesos i holandesos que no podien accedir als ports francesos, en demanda d'aiguardents per vendre als ports del nord. El cicle de l'aiguardent al Penedès es va perllongar durant el segle XVIII, en el qual es van obrir també els mercats d'Amèrica, comprenent un període de quasi dos cents anys de durada. Durant aquest llarg període la major part de la producció vitivinícola del Penedès es va destil·lar per ser destinada a l'exportació. En pràcticament tots els pobles de les comarques penedesenques hi havia com a mínim una fassina o oficina (fàbrica) d'aiguardent. Els dos centres més importants eren les ciutats de Vilanova i Vilafranca amb una desena de fassines cadascuna. Si l'especialització en aiguardents va ser induïda en part per canvis en la política internacional que afectaren el comerç europeu, uns altres canvis polítics van ser l'origen delcanvi d'especialització de l'aiguardent al vi: dificultats en el comerç internacional a causa de les guerres, aparició de destil·lats a partir de productes alternatius al països nòrdics, increment de la demanda de vi per part de les colònies americanes, etc. Les estadístiques mostren com la substitució dels aiguardents pel vi en les exportacions va ser molt ràpida, ja que al 1833-35 per cada càrrega d'aiguardent embarcada als ports i platges del litoral penedesenc n'embarcaven 8 de vi. Per tant, l'abandonement de les fassines va començar a ser un fet a partir d'aquest moment. | 41.5153700,1.8086300 | 400588 | 4596656 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75963-foto-08162-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75964 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta-0 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 166-171. | XIX-XX | L'espai popularment conegut amb el nom de 'La Placeta' està situat just davant del Casal Català. Consta d'una pista rodejada d'uns quants bancs i d'alguns arbres per fer hombra. Hi ha erigit al bell mig un monolit dedicat a qui havia estat metge del poble Francesc de P. Conde. És d'aquest personatge de qui pren el nom ofocial. Abans de la darrera remodelació també s'hi podia veure un altre monolit (en forma de font) dedicat al fuster Enric Cucurella. Aquest espai ha experimentat diverses remodelacions i reformes al llarg dels darrers anys. Es considera uns dels centres neuràlgics de la vida local hostaletenca per la seva ubicació i pel fet de concentrar un gran nombre d'activitats de caire recreatiu i festiu al llarg de l'any. | 08162-105 | Placeta del Dr. Conde | En aquest indret hi havia emplaçada l'era de la masia de can Cucurella o també cal Figueres. Però l'edificació del Casal Català el 1926 just al davant va impedir la circulació d'aire (la llevetjada de mitja tarda) de manera que no va poder continuar complint amb la seva funció. Per aquest motiu el propietari de cal Figueres, Pere Pujol Bosch, va decidir traslladar l'era a un altre indret i cedir aquest espai al municipi. Amb l'arribada la la Segona República, l'Ajuntament va fer un projecte d'urbanització de l'espai que contremplava la construcció d'una font monumental al mig de la plaça (que es pretenia que prengués el nom del nou règim). Aquest projecte, però, només es va executar parcialment. Es colocaren a la placeta uns bancs de pedra que fins aleshores havien estat situtats en l'actual carrer Mestre Lladós (aleshores Prat de la Riba) i es substituí la font monumental del projecte per una pista. El 1978, l'Ajuntament dels Hostalets obrí un compte bancari i convidà als veïns a fer aportacions per remodelar i envellir la plaça anomenada oficialment en aquells moments 'Los mártires de la Liberación', encara que era coneguda popularment com 'La Placeta'. Es decidí també canviar-li el nom oficial. Passà a denominar-la 'Plaça del Dr. Francesc de P. Conde Galés'. Es construí el monolit dedicat a l Dr. Conde i s'hi colocaren grnxadors per la quitxalla. El projecte de remodelació no van estar exempt de problemes i polèmiques que s'han d'interpretar en el context polític de la transició política i de la implantació dels ajuntaments democràtics. Recentment, als primers anys del segle XXI i arrel de l'enderroc de la masia de cal Figueres i de la construcció del Centre d'Equipaments de Cal Figueres (actual seu de l'Ajuntament), es va procedir a urbanitzar l'entorn que s'aprofità per conectar la Placeta amb la plaça de Cal Figueres de nova construcció. | 41.5337100,1.7707200 | 397453 | 4598736 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75964-foto-08162-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75965 | La Torre de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1908): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. VI. RIUS SERRA, Josep (1945): Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sección de Estudios Medievales de Barcelona. Documents 1358 i 1382. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII-XXI | Gran casal ubicat en una elevació sobre el camí de Pierola consistent en un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un cos més petit annexat a l'est del primer. Té planta baixa, primer pis, golfes i disposa de soterranis. La porta principal és adovellada (tot i que no és la original) i les finestres són quadrangulars amb reixats de forja. L'escut heràldic original de la casa fou retirat fa poc temps pels mateixos propietaris per tal d'evitar-ne l'espoli | 08162-106 | Nucli de Pierola | Segons la memòria popular dins la Torre hi hagué una presó i, de fet, es conserva una estança al soterrani que sembla respondre a aquestes característiques. Existeix també la tradició entre els veïns del lloc de que fa molts anys en el lloc hi vivia un senyor que exercia una sèrie de drets feudals com ara el 'dret a cuixa'. Aquest mas pertany a la família Fontcuberta descendents dels Dalmases que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. Segons els capbreus de l'epoca moderna aquest mas era conegut antigament com a mas Colomer. El mas Colomer ja es esmentat en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès en una escriptura de venda de 1239. | 41.5520800,1.7867700 | 398821 | 4600757 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75966 | Can Pascual Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascual-vell | XIV | Situada a uns 100 m de distància de la Casa Nova de Can Pascual. Masia de cos quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes; amb coberta a doble vessant, feta de mamposteria i molt restaurada. La porta principal era en origen adovellada amb grans blocs de pedra, com es fa palès quan hom observa atentament, però part de l'arc s'ha cegat amb totxo, esdevenint finalment un accés rectangular Al costat té una petita masoveria amb la façana encalada de blanc, d'aspecte més antic que l'edifici principal. | 08162-107 | Can Pascual Vell | Es tracta de la casa originària de Can Pascual, abans de que un dels propietaris tornés d'Amèrica i fes edificar la casa nova d'estil colonial coneguda com la Casa Nova de Can Pascual. Es tenen evidencies de l'existència de la casa ja al segle XIV. Va ser hostal i lloc de canvi de diligències. | 41.5746400,1.7875900 | 398924 | 4603260 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Casa situada al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que és a l'entrada del poble del Bruc, del que física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75967 | Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-noves | XIX-XX | Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació. | Petit nucli o barri de cases alineades que segueix el traçat de la carretera dels Hostalets de Pierola a Esparreguera (B-231). El conjunt el formen vuit edificacions: set d'elles habitatges i una d'elles una antiga escola (la situada a l'extrem est del conjunt). Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació. | 08162-108 | Les Cases Noves | Es tracta d'una de les diverses barriades que durant el període de màxima expansió vitícola dels anys centrals del segle XIX van a paréixer en el terme de Pierola per donar allotjament als rabassaires plantadors de vinyes. Aquesta barriada està situadi dins els límits de la hisenda de can Mata de Garriga. | 41.5281700,1.8159600 | 401219 | 4598068 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75968 | Lledoner de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-cal-ponca | XIX | Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0'85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l'actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l'arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament. | 08162-109 | C. del Trull, 29 | El Lledoner, arbre molt valorat per l'ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d'Orient. El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX. | 41.5343900,1.7708400 | 397464 | 4598812 | c.1890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||||
| 75969 | Lledoner de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. | XIX-XX | Per sobre del safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l'entorn. Té un diàmetre d'1'5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample. El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra, pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental. | 08162-110 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que pot tenir l'arbre. | 41.5348600,1.7715400 | 397523 | 4598863 | 1903? | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75969-foto-08162-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75970 | Mas d'en Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pi | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Es tracta d'un conjunt format per varis edificis en aparença desordenats que dibuixen una planta basilical, la qual deuria configurar l'esquema originari de la masia; amb cobertes a doble vessant, es tracta d'un conjunt molt reformat. Les façanes estan pintades de blanc. Sembla que les parets de la construcció són bàsicament fetes de mamposteria segons es dedueix dels annexos, que no han patit el procés de restauració de l'edifici principal, i per tant no han estat ni arrebossats ni pintats. El conjunt està encerclat per un barri. | 08162-111 | Mas d'en Pi | Aquest mas segons consta en els capbreus de Pierola dels segles XVI i XVII, era conegut amb el nom de mas de Porques. Havia estat habitat per la família Cuch al segle XV, segons consta en una carta precària atorgada a la rectoria de Pierola el 1492 pel senyor del castell i terme de Pierola a favor de Pere Cuch. A finals del segle XVI o al principi del segle XVII aquest mas passà per herència a mans de la família Pi, paraires d'Esparreguera, de la qual prengué el seu nom actual. | 41.5700900,1.7857800 | 398766 | 4602757 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 75971 | Mina de Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-figueres | LLOPART ISART, Josep (1993): 'La Mina de Cal Figueres', Hostalets Paper, 5, Els Hostalets de Pierola, p. 4. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | En la majoria dels trams el seu estat de conservació és desconegut. | El safareig del Comú s'omplia amb aigua provinent de la mina de Cal Figueres, que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. La part conservada de la mina (a la zona del Comú) té l'alçada d'una persona i té les parets tallades al terra natural, amb el sostre de volta. | 08162-112 | La Placeta | Des de l'inici de les obres de recuperació de la Font del Comú durant inicis dels anys 90 del segle XX es parlava de que per l'indret del desaparegut safareig públic hi passava una mina d'aigua. I, efectivament, el 26 d'abril de 1993, mentre s'obrien unes rases de sanejament es va redescobrir la Mina de Cal Figueres. Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes | 41.5350600,1.7714200 | 397514 | 4598885 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75971-foto-08162-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75972 | Mina de Cal Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-solanes | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | L'obra d'enginyeria està totalment soterrada i no és actualment visible, fet que no permet valorar el seu estat.. | Es té record popular d'aquesta mina d'aigua, de la qual es va poder fotografiar una de les boques a l'aparèixer durant unes obres fetes al poble cap als voltants de l'any 2000. Actualment no es visible en cap dels seus trams. | 08162-113 | Can Solanes | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5353300,1.7716700 | 397535 | 4598915 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||||
| 75973 | Mina de Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-santjoan | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103 | XIX | L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina. | Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Santjoan. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta i escales per baixar cap a la conducció. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural. | 08162-114 | Can Roviralta | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5354900,1.7659300 | 397056 | 4598939 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75973-foto-08162-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75973-foto-08162-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75974 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls-0 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina. | Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Valls. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta, molt amagada i camuflada per la vegetació. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural. | 08162-115 | Can Valls | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5368300,1.7716300 | 397534 | 4599081 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75974-foto-08162-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75975 | Monòlit del Dr. Conde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-dr-conde | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 169-170 | XX | Està molt amagat per la vegetació dels jardins de la plaça on s'ubica el monument. | Element arquitectònic commemoratiu de la figura del Dr. Conde (1894-1977), metge del poble que fou anomenat fill predilecte de la vila per la seva dedicació i entrega als malalts. El monòlit és un bloc auster de granit negre, i hi ha inscrit el text que recorda aquest personatge: 'Hostalets de Pierola al seu fill predilecte Il·lustre senyor Francesc de P. Conde i Galés -Metge- 1984-1977'. Tot i que el monòlit no té molts anys i es troba en bon estat de conservació, actualment està tapat per les heures i altra vegetació. | 08162-116 | Placeta del Dr. Conde | El monòlit fou erigit després de la mort del Dr. Conde, esdevinguda l'any 1977, i reflecteix l'acord de l'Ajuntament d'aquells moments de nomenar el popular metge titular 'fill predilecte del poble, com a prova d'estima i agraïment als grans i prolongats serveis prestats a la nostra comunitat'. | 41.5336500,1.7708200 | 397461 | 4598729 | 1977 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75975-foto-08162-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75976 | Monòlit de la Fil·loxera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-filloxera | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 70-75. | XXI | Bloc de pedra amb inscripció commemorativa feta en una placa de metall:' A TOTS ELS HOMES I DONES QUE AMB EL SEU ESFORÇ I TENACITAT FEREN POSSIBLE, ARA FA UN SEGLE, EL RESSORGIR DE LA VINYA DESPRÉS DEL FLAGELL DE LA FIL·LOXERA/MAIG 2001'. Al voltant del monòlit hi ha plantats varis ceps. | 08162-117 | C. Major s/n | La fil·loxera arribà als Hostalets de Pierola, i a la comarca de l'Anoia en general, entre els anys 1887 i 1890. Des de la notícia de l'aparició de la fil·loxera a França havien transcorregut 24 anys, temps suficient que permeté que un grup de propietaris de terres de Sant Sadurní d'Anoia arribar al convenciment que només hi havia un remei possible: arrencar les vinyes que mostraven símptomes i replantar amb l'anomenat 'cep americà' o 'arrelat', que s'utilitzaria només com a portaempelt. Els seguidors d'aquesta tècnica eren coneguts com 'americanistes', mentre que, en contraposició, els que havien intentat salvar els ceps antics amb productes químics eren anomenats 'insecticistes'. Als Hostalets de Pierola la majoria de població que formaven el gros de parcers, masovers, rabassaires i mitgers inicià la plantació de la nova vinya, realitzant un esforç titànic en molt poc temps. Els més grans del poble relaten com els seus avis els explicaven les penúries de treballar fins i tot de nit. Tot plegat significà també un important èxode de gent cap a les ciutats, sobretot Barcelona. Però el cert és que, més de cent anys després, la viticultura segueix essent una important activitat econòmica per als Hostalets. | 41.5358300,1.7716000 | 397530 | 4598970 | 2001 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75977 | Palmera de Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerari 6, Igualada. | XIX-XX | El tronc està totalment envoltat d'heura, planta paràsita que pot arribar a ofegar l'arbre. | Gran Palmera amb la base totalment envoltada d'heura, fet que no permet valorar el diàmetre del tronc. | 08162-118 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5343500,1.7662200 | 397079 | 4598813 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||||
| 75978 | Palmera de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-valls | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX | El tronc es troba totalment envoltat d'heura, planta parasitària que pot arribar a ofegar l'arbre. | Es tracta d'una palmera centenària situada davant la façana principal de la casa de Can Valls. És de les més altes del poble dels Hostalets de Pierola i mesura uns 0'8 m de diàmetre de tronc. | 08162-119 | Can Valls | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5362300,1.7710900 | 397488 | 4599016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75978-foto-08162-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||
| 75980 | Plataner de la Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. | 08162-121 | Font de l'Ocata | Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. | 41.5258700,1.7911500 | 399145 | 4597842 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75981 | Plataners de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. | XX | Flanquejant l'entrada a l'espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners d'uns cent anys d'antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc. | 08162-122 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que tenen els arbres. | 41.5351800,1.7710300 | 397481 | 4598899 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75982 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-2 | XIX-XX | Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural. | Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers. | 08162-123 | Avinguda dels Hostalets de Pierola s/n | 41.5342800,1.7678700 | 397216 | 4598803 | c.1900 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||||
| 75983 | Torre Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solanes | XX | Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original. | Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval. | 08162-124 | C/Major, 50 | L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari. | 41.5354100,1.7714800 | 397519 | 4598924 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75983-foto-08162-124-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 105|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75984 | Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior. | 08162-125 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres. | 41.5335300,1.7709700 | 397474 | 4598716 | 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75985 | Rajoles de divisió administrativa del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-divisio-administrativa-del-terme | XX | Les rajoles conservades que delimiten el terme dels Hostalets de Pierola en els seus punts cardinals s'ubiquen de la següent manera: la rajola que delimita el terme pel seu costat N es troba inserida a la façana est de Can Pascual, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra i té la inscripció 'PUEBLO DE PIEROLA/ PROVINCIA DE BARCELONA/ PARTIDO JUDICIAL DE IGUALADA'. La que delimita el terme pel seu costat S està a la façana principal de Can Gimferrer, també encastada a la paret i a uns 3 m d'alçada, i té la inscripció 'CUARTEL DEL SUR'; la que delimita el terme pel seu costat E està inserida a la façana de la masoveria de Can Fosalba, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra, i té la inscripció 'CUARTEL DEL ESTE'; la rajola W, ubicada a Can Santjoan, resta desapareguda. Es tracta de peces de ceràmica amb la superfície blanca i vidrada, i totes elles mesuren 30 x 40 cm. | 08162-126 | Can Pascual | Les rajoles de terme tenien la funció d'indicar els límits administratius del municipi i a tal fi eren col·locades en façanes d'edificis, indicant el punt cardinal del límit del terme | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||
| 75986 | Rellotge de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-vila | ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. | XIX-XX | El mecanisme funciona perfectament. | El rellotge i la torre que el conté coronen la part més alta de la Casa de la Vila, i per sobre tenen una petita torratxa de forja acabada en punxa que suporta les campanes. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. El rellotge està en perfecte funcionament. | 08162-127 | C. de l'Església, 4 | La campana de la torre del rellotge data del 1916, moment en el que consta que el nou rellotge es munta al lloc d'un de més antic, molt probablement de 1886, any en que l'Ajuntament es traslladà des de Pierola i s'ubicà en el solar on hi ha l'edifici del rellotge. | 41.5344800,1.7698300 | 397380 | 4598823 | 1916 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75986-foto-08162-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75987 | Rellotge de sol de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marcet | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | La casa n. 15 del nucli de Can Marcet té un rellotge de sol a la façana, amb el quadrant rectangular i la inscripció 1825. L'estil surt de la boca d'una representació personificada del sol. El rellotge es va realitzar seguint la tècnica de la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre. | 08162-128 | Can Marcet | El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret. | 41.5130500,1.8266800 | 402090 | 4596378 | 1825 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75987-foto-08162-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75987-foto-08162-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75988 | Rellotge de sol de la Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova-de-can-pascual | BOU VILALTA, Concepció et ALII (2004): Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, Barcelona p. 50-51. | XIX-XX | Rellotge de sol en posició vertical i orientat al sud-est. Les línies horàries del quadrant indiquen les hores i les mitges hores. És fet de rajoles cuites i s'envolta d'una sanefa verda amb un petit relleu. Per la seva orientació hi ha més senyals horaris en el cantó esquerre que en el dret, ja que és durant el matí quan hi incideix més estona la llum solar. | 08162-129 | La Casa Nova de Can Pascual | Tot i que la masia visible actualment es va construir el 1859 i el rellotge assenyala aquesta data, el quadrant va ser realitzat de nou l'any 1955. El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret. | 41.5729100,1.7900700 | 399128 | 4603065 | 1955 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75988-foto-08162-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Un artesà conegut com Serra, segons la signatura que conté el propi rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75989 | Til·lers del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-casal-catala | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http://www.elshostaletsdepierola.cat/index.php -http://www.arrakis.es/~casalcatala/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html | XX | Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. | 08162-130 | C. Isidre Vallès, 30 | Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català. | 41.5334000,1.7705700 | 397440 | 4598702 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75989-foto-08162-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||
| 75990 | Resclosa i pont de la Caseta de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-pont-de-la-caseta-de-lhort | XIX-XX | Al costat del torrent que passa prop de la Caseta de l'Hort s'hi localitzen una resclosa feta de maó i un pont. A través d'un sistema de canalitzacions que condueix l'aigua fins a una bassa feta de maó i mamposteria s'aconsegueix aigua per al rec dels horts adjacents. Per altra banda, el pont és una senzilla obra de maó i fusta amb arc de mig punt. Tot plegat conforma un conjunt molt il·lustratiu d'enginyeria hidràulica popular. | 08162-131 | C. del Camí de Cal Pujades s/n | La Caseta de l'Hort ha estat sempre un element molt popular als Hostalets de Pierola. Ha donat nom a un carrer i durant molt temps ha reflexat l'habitatge típic de nuclis urbans rurals, amb elements d'enginyeria popular per abastir els seus horts d'aigua. | 41.5294000,1.7735100 | 397679 | 4598254 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||
| 75991 | Riera de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-claret | http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Claret neix a la capçalera del torrent de l'Home Mort i rep com afluents el torrent de l'Ocata i el torrent de la Roqueta. Aigües avall conflueix amb el torrent de Can Vila i la riera de Masquefa, passant a formar un únic curs. En el fons de la vall de la riera de Claret hi ha graves i llims quaternaris sobre els quals històricament s'han instal·lat els camps de conreu. El règim de precipitació, a vegades prou intens, fa que ocasionalment pugui adquirir cabals considerables, envaint l'espai conreat, dipositant barres de graves, o bé ocasionant erosions, defensades tradicionalment per estructures muràries de pedra seca (actualment, per encofrats de formigó). La riera de Claret circula per una vall encaixada entre els dipòsits terrígens miocens. Entre el torrent de l'Ocata i la confluència amb la riera de Masquefa, es desenvolupen meandres d'acusada curvatura. En aquests meandres, els processos erosius actuals donen lloc a considerables escarpaments. Són molt freqüents els xaragalls especialment desenvolupats entre la zona de Sant Pere i la Fassina. | 08162-132 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La riera de Claret esdevé un curs fluvial clau des del moment en que els jaciments paleontològics de macrovertebrats dels Hostalets de Pierola es disposen al seu entorn, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. Les diferents localitats ubicades en els nombrosos barrancs i xaragalls situats a l'entorn de la riera de Claret han lliurat 47 espècies diferents de mamífers, incloent-hi l'hominoid Dryopithecus laietanus, així com restes de rèptils, aus i amfibis. El registre sedimentari continu junt amb l'associació faunística descrita a la literatura paleontològica permet disposar d'un conjunt únic per l'estudi paleoambiental i de l'evolució de la fauna del trànsit entre l'Aragonià superior i Vallesià (Miocè mitjà i superior), amb evidents implicacions per a l'anàlisi paleoclimàtica del continent euroasiàtic. | 41.5296200,1.7931600 | 399319 | 4598256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||||
| 75992 | Riera de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 119-120. | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Pierola, junt amb la de Claret, és el curs fluvial més important del terme dels Hostalets de Pierola. Recull les aigües que s'escolen del vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta i excava clotades i valls profundes que confereixen un relleu molt irregular al terme. S'ha definit com la columna vertebral dels Hostalets de Pierola perquè el recorre d'un extrem a l'altre i hi desemboquen gran quantitat de torrents. | 08162-133 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La Riera de Pierola compren una successió estratigràfica entre l'Aragonià superior i el Turolià, fet que li confereix un cert interès com a registre continu de fòssils de macrovertebrats, però sense tenir el mateix valor patrimonial paleontològic que la riera de Claret. Ara bé, al voltant de la riera de Pierola es documenten, al segle XI, els primers assentaments de l'actual municipi i va arribar a esdevenir el centre neuràlgic del terme, fet que li confereix un gran valor històric i social. | 41.5512000,1.7869000 | 398830 | 4600659 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||||
| 75993 | Safareigs i sínia de Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-i-sinia-de-cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | El ferro del mecanisme està rovellat. | Sínia de funcionament manual (antigament tirada per animals com delaten uns agafadors situats a l'extrem de la barra d'accionament) amb el mecanisme de ferro colat i la base feta d'obra. Aquest enginy hidràulic estava destinat a elevar aigua del subsòl i conduir-la fins a les basses i safareigs situats just al seu costat. | 08162-134 | Cal Curandero | En català la paraula sínia es documenta des de l'Edat Mitjana i deriva de l'àrab saniya, que en aquest idioma significa molí. Consisteix en una màquina d'elevar aigua que es composa d'una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la mateixa força del corrent d'aigua. Les sínies s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, però actualment s'han substituït per bombes i altres procediments mecanitzats. D'aquí el gran valor patrimonial de la Sínia de Cal Curandero, que tot i no estar en funcionament es conserva en el seu lloc original. | 41.5515500,1.7872300 | 398858 | 4600697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 75994 | Salt del Sena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-sena | La manca de pluges i l'acció antròpica fa que hagi disminuït el cabal d'aigua. | En el torrent del Salt del Sena, a menys d'un quilòmetre al sud-est del nucli urbà, es produeix aquest petit salt d'aigua que dona nom al torrent i que resulta un fenomen certament exòtic en unes latituds de bosc mediterrani on els cursos fluvials acostumen a discórrer sense salvar grans obstacles. | 08162-135 | Torrent del Salt del Sena | En els últims anys els règims minsos de pluges han fet que no sempre hi hagi aigua saltant i, progressivament el lloc ha anat caient en l'oblit, deixant que la vegetació hagi envaït els accessos, però anys enrera era un lloc concorregut i d'esbarjo per als hostalencs, degut tant a la seva bellesa com a la seva proximitat al nucli urbà. | 41.5255400,1.7771200 | 397974 | 4597822 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||||||
| 75995 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor-0 | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV, XVIII | Enrunada | Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó. | 08162-136 | Camí de Collbató a Piera | La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. | 41.5599700,1.7941500 | 399448 | 4601624 | 1374 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||
| 75996 | Sant Pere de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola | <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> | XI-XX | El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. | <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> | 08162-137 | Riera de Pierola | <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 92|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||
| 75999 | Capella de la Verge de Lourdes de Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-verge-de-lourdes-de-can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | En el camí d'accés a la masia de Can Galceran, separada uns metres d'aquesta i ja endinsada en el bosc, hi ha la capella de la Verge de Lourdes, feta construir per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. Consisteix en un petit edifici molt senzill, de planta quadrangular i coberta a doble vessant. | 08162-140 | Can Galceran | La masia de Can Galceran té orígens documentals als segles XIV-XV, però la única construcció coneguda de la capella de la Verge de Lourdes es remunta a 1928, sota el patronatge de J. Mas i Josefa Galceran. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 1928 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||||
| 76000 | Fòssil d'en Lluc Anoiapithecus brevirostis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-den-lluc-anoiapithecus-brevirostis | MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. | Fòssil consolidat i restaurat | Les actuacions paleontològiques que es duen a terme al Dipòsit Controlat de Can Mata han permès localitzar una mandíbula i part d'una cara fossilitzades pertanyents a una nova espècie d'hominoide entre primitiu i modern, al qual s'ha assignat el nom científic d'Anoiapithecus brevirostis, amb una antiguitat de 11'9 milions d'anys. La troballa s'ha donat a conèixer a mitjans de 2009. Les restes fòssils de Lluc, a més de les seves característiques modernes (una obertura nasal àmplia en la base o un paladar profund), presenten també caràcters primitius: esmalt dental gruixut o una mandíbula molt robusta, trets propis dels hominoides primitius del Miocè Mitjà d'Àfrica (afropitècids). Al costat d'aquesta barreja de trets, Lluc comparteix algunes característiques amb els únics keniapitecins que van sortir d'Àfrica i van colonitzar el Mediterrani: el Kenyapitecus i el Griphopithecus. Aquest nou fòssil aporta una informació extraordinària sobre l'origen filogenètic i geogràfic de la família dels Hominidae, composta pels orangutans, els ximpanzés, els bonobos, els goril·les i els humans. | 08162-141 | Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell. | L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Vuit anys després s'ha donat a conèixer la troballa d'en Lluc. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76000-foto-08162-141-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||||
| 76001 | Col·lecció paleontològica dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUSTÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, ,Salvador (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és el dipositari, entre altres, dels fòssils provinents dels jaciments paleontològics localitzats al Municipi dels Hostalets de Pierola. La col·lecció corresponent al municipi (de caràcter obert donada la periodicitat de les successives campanyes paleontològiques que es duen a terme principalment a l'Abocador Controlat de Can Mata) és conformada per una variada sèrie d'espècies animals corresponents sobretot al Miocè Mig i també al Superior, on destaca la presència dels següents mamífers: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Talpa vallesiensis); Primats (Dryopithecus laietanus, Pierolaphitecus catalanicus, Anoiapithecus brevirostis); Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis, Prolagus crusafonti); Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Cricetodon sansaniensis, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti, Hispanomys, Dryomys hamadryas); Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Mustela delphinensis, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani, Ictitherium); Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius, Trilophodon angustidens); Perissodàctils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi); Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei, Miotragocerus chantrei). Destaquen per la seva rellevància científica els fòssils coneguts popularment amb els noms de Pau i Lluc, corresponents a noves espècies d'un antropoide i d'un hominoide i batejats amb el nom de Pierolaphitecus catalanicus i Anoiapithecus brevirostis respectivament. | 08162-142 | Institut Català de Paleontologia | La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramon Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentaries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme i van engruixint la col·lecció paleontològica. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||||||
| 76002 | Capella del Roser de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-de-can-carreres | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser. | Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades. | 08162-143 | Can Carreres | Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 1810-13 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | ||||||
| 76003 | Caixa de núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-nuvia | XVII | Caixa catalana de núvia provinent de 'Cal Perico'. De forma rectangular, està formada per un buc a base de d'emmetxat de 4 post units de noguera massissa. Porta clavades la fonadura i la socolada. Té una tapa, també de noguera, unida al cos de la caixa mitjançant dues frontisses de ferro. Se sustenta sobre quatre potes amb forma d'urpa, en mal estat de conservació degut al seu contacte amb el terra. La fusta de noguera amb que està feta la peça està indicant que pertanyia a una noia de família benestant. | 08162-144 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | Cal Perico era el nom popular que rebia la casa de Can Figueres, avui desapareguda, el solar de la qual és ocupat per les noves dependències de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola. La caixa de núvia provinent d'aquesta antiga casa és un objecte moble que s' utilitzava, des del segle XV, per al trasllat i la custòdia de la dot matrimonial. En aquests contenidors s'hi podien desar també altres objectes de valor com ara documents, armes, espècies i, sobretot, la roba blanca i de vestir. Dins les cases, aquestes caixes s'ubicaven a les estances principals, i la seva singularitat feia que la elaboració la duguessin a terme mestres caixers. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76003-foto-08162-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 | |||||||||
| 76004 | Monòlit a la memòria d'E. Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-la-memoria-de-cucurella | VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171. | XX | Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'. | 08162-145 | Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador | Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa. | 41.5343400,1.7719200 | 397554 | 4598805 | 1957 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Parcerisas Valls | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.