Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
82246 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48 XIV-XXI Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l'edifici de l'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s'emplaça l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada 'Arxiu Contemporani' i amb documentació fins l'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada 'Arxiu Històric'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el 'Llibre del Comú' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el 'Llibre de Comptes donats pels regidors' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa. 08165-125 Avinguda Catalunya, 16 L'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L'Arxiu Municipal va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics l'any 1994, per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (Servei d'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Ajuntament de la Pobla de Claramunt A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l'Arxiu Municipal realitzat l'any 1994 per l'Arxiu Comarcal de l'Anoia -ACAN-, s'indica que es tracta d'un 'catàleg provisional'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994. 94|98|119|85 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82247 Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20. XIV-XV Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). 08165-126 Avinguda Catalunya, 16 Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82248 Carta Pobla https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48. XIV Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document. 08165-127 Avinguda Catalunya, 16 L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1344 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg Física Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu 85 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82249 Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. XIX Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. 08165-128 Avinguda Catalunya, 16 La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1854 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Fèlix Sallent 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82250 Arxiu Fotogràfic Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1 -http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/ XX-XXI Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP. 08165-129 Carrer Comte Borrell, s/n Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan. 41.5568900,1.6798100 389909 4601422 1983 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Ajuntament de la Pobla de Claramunt 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82251 Fotografia de Natividad Yarza https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza XX Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys. 08165-130 Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1936 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 98 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82252 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-39 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 535-536. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-130. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -http://anoiadiari.cat/gent/pobla-claramunt-viu-festa-major-record/ XV-XXI La Festa Major de la Pobla de Claramunt se celebra actualment durant gairebé una setmana d'inicis del mes de juliol amb nombroses activitats repartides per varis punts del poble. A més de les tradicionals cercaviles, balls, concerts, actuacions, activitats per la quitxalla, competicions esporties, dinars i sopars, des de l'any 2018 es celebra amb gran èxit el 'Tasta Pobla', una proposta gastronòmica que permet als assistents degustar productes i cuina de proximitat amb un toc gourmet. També destaquen les exposicions de pintures d'artistes locals. 08165-131 Avinguda Catalunya, 16 Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre finals de juny i primera meitat de setembre com a molt tard. Després que l'any 1463, degut a l'aterrament de la fortalesa, es traslladés la parròquia que sempre hi havia hagut al castell de Claramunt a la capella de la Santíssima Trinitat -al nucli de la Pobla-, el rector i els feligresos es van negar a tornar a pujar al castell per celebrar-hi la litúrgia. Així, la festa major local que se celebrava llavors el dia de la nativitat de Maria -el 8 de setembre- va passar a celebrar-se el més de juny, durant la festa de la Trinitat. Així apareix a la documentació del segle XVII, i segons els ‘Qüestionaris de Zamora' (1787), en aquells moments durant la Festa Major tradicional ‘se canta oficio solemne, con prédica y vísperas, y después se hazen públicas, y cada uno se pone a su asiento'. Ara bé, amb la construcció i benedicció de la nova parròquia de Santa Maria l'any 1793, la festa major passà a celebrar-se de nou el 8 de setembre com antigament (encara que aquest any es va retardar fins el dia 28 per ferla coincidir amb la benedicció del nou temple), commemorant així el natalici de la Verge. Ja l'any 1790 s'havia fet coincidir la festa major amb la col·locació de la dovella de la portalada major de la nova església parroquial. Finalment, a partir de 1996 la festa major es va passar a celebrar el primer diumenge de juliol per motius socials i laborals. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1463 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82252-foto-08165-131-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Ballada de sardanes durant una Festa Major dels anys 60' del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). 94|98|119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82253 Aplec de la Santa Creu o Aplec del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-santa-creu-o-aplec-del-castell -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 29-31. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 99-101. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 14, 15. -https://www.youtube.com/watch?v=dhc7YwrEoUE&feature=youtu.be -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Aplec-de-la-Santa-Creu.-La-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la XIV-XIX El dia 1 de maig se celebra el conegut popularment com a Aplec del Castell, encara que antigament, i fins abans de la instauració del franquisme, la festivitat se celebrava el dia 3 del mateix mes i era coneguda com Aplec de la Santa Creu. Així doncs, es tractaria d'un aplec d'origen religiós que consistia en la peregrinació des del poble fins a la fortalesa de Claramunt -fins inicis del segle XX seguint el recorregut del camí antic de ponent- i que girava entorn de la benedicció del terme i de les seves collites i on un dels protagonistes de la litúrgia era una imatge del Sant Crist (la Santa Creu) que hi havia hagut antigament al castell i que avui es troba en una casa de Marbella en qualitat de propietat d'uns aristòcrates descendents dels últims senyors del castell de Claramunt. Des del castell, el rector (o un prevere vingut d'un altre poble durant força temps, degut a la superstició de que si beneïa el mateix rector pobletà hi hauria pedregades) beneïa el terme des d'una mena d'altaret (el 'padró de beneir el terme', avui desaparegut) que hi havia instal·lat al pati de la part jussana del castell. Tot i que a l'actualitat es continua beneint el terme de manera testimonial des de l'exterior de la capella de Santa Margarida, amb el pas dels anys, l'aplec ha anat adquirint un to mes aviat festiu i força laic, tot i que es conservin elements religiosos originals com la celebració d'una missa entre els actes principals o la pròpia benedicció del terme. Antigament, segons testimoni de Miquel Brasó, era costum esmorzar i acudir a les parades dels clàssics tortells i aiguardent que s'instal·laven al clos del castell. Durant l'edició de 2019, el programa de l'aplec va incloure: esmorzar i arrossada popular, benedicció del terme i missa a la capella de Santa Margarida, enlairada de globus blancs a favor de la Pau, Ballada de sardanes, exposició, cercavila i animació medieval (al llarg de tot el matí), tir amb arc, i paella popular. Complementàriament, i per tercer any consecutiu, l'Agrupació Fotogràfica Castell de Claramunt va organitzar un concurs a Instagram sobre l'Aplec. 08165-132 Castell de Claramunt Un dels actes centrals de l'aplec de la Santa Creu era la cerimònia de benedicció del terme (molt probablement d'origen medieval), de tal manera que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es duia a terme des del pedró a mode d'altar que, fins el segle XIX, hi va haver emplaçat a la part alta del recinte jussà del pati del castell, segons senyalen diversos plànols antics de la fortalesa. Aquest pedró de beneir el terme resta avui desaparegut, i ja mossèn Pere Bosch afirma l'any 1937 que no en quedava rastre, encara que avui pervisqui la memòria que l'acte religiós entorn aquest element tant singular protegia de les pedregades. Avui en dia, la benedicció del terme la realitza el rector des de dalt de la terrassa del castell, davant la capella de Santa Margarida, un cop s'ha acabat la missa que se celebra a la mateixa capella. També és mossèn Pere Bosch qui explica com s'intentà canviar el 3 de maig pel dia 1 i el poc èxit que va tenir aquesta iniciativa, que no es feu efectiva fins acabada la guerra civil, quan l'any 1950 es passà la festa al primer diumenge de maig per, posteriorment, el 1958, quedar definitivament fixada la data de l'aplec el dia 1 amb independència del dia de la setmana en què caigués. En una casa particular de la Pobla es conserva una imatge barroca de Santa Margarida que es puja al castell només el dia de l'Aplec. Des de fa uns pocs anys, s'associa l'Aplec del Castell o de la Santa Creu a la denominada ‘Pujada al Castell per Ponent' (és a dir, per l'antic camí avui en desús que connectava La Pobla amb el castell), de la que el 2019 se n'ha celebrat la XIa edició. 41.5550800,1.6699000 389079 4601233 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Aplec del 2019. Fotografia de Josep Palà Ibàñez.IMATGE 2: Programa de l'Aplec del 2019. 94|98|85 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82254 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8 -http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la XX-XXI La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones. 08165-133 Carrer Major El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l'Ajuntament i empreses. L'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol' (a l'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent. 41.5546600,1.6749100 389496 4601180 1975 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Associació Cultural La Llobreia IMATGE 1: Pessebre Vivent l'any 1976. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l'any 1985. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. 98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82255 Cavalcada de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. XX-XI El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. 08165-134 Nucli urbà de la Pobla de Claramunt La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1944 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82256 La Candelera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1 -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la XIV Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d'una exposició col·lectiva d'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d'elaboració d'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l'altar de la Mare de Déu de la Llet. 08165-135 Nucli històric de la Pobla de Claramunt La Candelera, una de les més significatives de l'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l'acte d'il·luminar l'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l'any s'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d'alletar els infants davant de la imatge. 41.5542100,1.6747600 389483 4601130 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924. 94|98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82257 Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-4 -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/arriba-la-disbauxa-del-carnaval-100.html XX-XXI Després de la Quaresma, com en tantes altres poblacions catalanes se celebra el Carnaval a La Pobla de Claramunt. La nit abans, es fa una festa amb música i concerts, i el dissabte següent a la tarda s'organitza una rua que recorre els carrers del nucli i que acostuma a finalitzar a l'Ateneu Gumersind Bisbal, molt a prop de l'Ajuntament, on hi ha música, pluja de confeti i berenar per als nens que vagin disfressats. L'escola i la llar d'infants del municipi també organitzen diverses activitats entorn aquesta festa, on es persona el Rei Carnestoltes en persona per donar consignes als nens de com han d'anar disfressats. 08165-136 Nucli històric de la Pobla de Claramunt El Carnaval és una festa ancestral documentada ja des d'època romana en la seva variant precristiana, on amos i esclaus s'intercanviaven els papers per un dia. Posteriorment, amb la implantació del Cristianisme, la celebració del Carnaval va passar a suposar (no sense polèmiques generades dins la mateixa Església) una vàlvula d'escapament social, atès que comportava una una certa permissivitat i descontrol en una societat regida per un calendari religiós i moral molt estricte, aspectes que actualment s'han perdut per focalitzar l'atenció en l'element 'disfressa' i prioritzar així els aspectes formals, perdent per tant bona part del fons de regulació social que sempre havia tingut la festa. La participació infantil en aquesta festa és també una variant tradicionalment impensable en una festa històricament participada només per a adults Fins el 2001, el modern Carnaval de la Pobla de Claramunt consistia només en una rua pels carrers, però a partir d'aquest any es va incorporar també un ball de disfresses. 41.5545900,1.6756500 389558 4601172 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Carnestoltes a les escoles del poble l'any 1984. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Edició de l'any 2001. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82258 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-42 -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/les-caramelles-de-la-Pobla-de-Claramunt-Pobla-de-Claramunt-la XIX-XXI Cada any, durant el matí del Diumenge Sant es du a terme a la Pobla de Claramunt la tradicional cantada de caramelles que es celebra també a moltes localitats del país. L'activitat l'organitza la Societat Coral la Lira, i els caramellaires recorren diferents barris del municipi: barri de l'Estació, els VIvencs, les Cases Noves, les Figueres, Can Solà, Sant Andreu i el nucli antic. El grup de caramellaires, format per gent de totes les edats, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades per arribar als balcons i oferir als oients flors. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Les actuacions centrals es fan a la sortida de la missa de les 12 h i a la plaça de l'Ajuntament. S'interpreten cançons d'un ampli repertori i es ballen tres danses. Els caramellaires de la Pobla, a més, gaudeixen d'acompanyament musical i porten un carro amb boixos per recollir els donatius. 08165-137 La Pobla de Claramunt Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a la Pobla de Claramunt, però des de fa varis anys, l'organització d'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Societat Coral la Lira. 41.5549600,1.6755500 389550 4601213 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82258-foto-08165-137-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGES 1 i 2: Caramelles l'any 2019. Fotografies cedides per Societat Coral la Lira. 98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82259 Setmana de la Gent Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html XXI Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. 08165-138 Avinguda Catalunya, 9 Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. 41.5544800,1.6755000 389545 4601160 2000 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Ajuntament de la Pobla de Claramunt IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82260 Festa de les Garrigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-garrigues -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/els-veins-de-les-garrigues-ja-tenen-a-punt-la-festa-del-barri-100.html XX-XXI Durant un cap de setmana inicial o central del més de juliol, al voltant del parc del disseminat situat al carrer Girona, es celebra aquesta festa de barri consistent en un sopar el divendres on els assistents es porten el menjar de casa; després de sopar se celebra un ball. L'endemà al matí s'organitzen activitats infantils i a la tarda activitats per adults com ara campionats de petanca; a la nit es fa un altre sopar i un altre ball. Finalment, el diumenge es juga un partit de futbol entre els veïns i es fan altres activitats esportives. Després del repartiment de premis, se sol fer una paella i es tanca la festa amb un bingo o activitat lúdica similar. 08165-139 C/Girona Encara que no té la categoria de ‘Festa Major', es tracta de la festa pública i veïnal principal que celebra aquest nucli disseminat de població del municipi de la Pobla de Claramunt, considerat oficialment i administrativament avui dia una urbanització, però un barri de la Pobla per part dels seus veïns. 41.5457000,1.6501200 387413 4600218 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82260-foto-08165-139-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Associació de Veïns del Barri de les Garrigues IMATGE 1: Edició recent de la festa del barri de les Garrigues. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.IMATGE 2: Edició de l'any 2013. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82261 Festes Culturals https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-culturals -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-claramunt-engega-curs-festes-culturals/ XXI Aquesta festa s'organitza anualment des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, i sol tenir una durada que s'estén de setembre a novembre, amb diversitat d'actes culturals com el seu nom indica: teatre, exposicions, concerts etc. Dins del marc de les Festes Culturals, un dels actes centrals és la concessió del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, actualment amb caràcter bianual. Durant l'edició de les Festes Culturals de 2018, el diumenge 11 de novembre es va inaugurar una exposició de l'Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt a la Sala Municipal d'Exposicions, i el dissabte 17 del mateix més la coral La Lira va fer una cantada per celebrar el centenari de l'entitat a l'Ateneu Gumersind Bisbal. 08165-140 Avinguda Catalunya, 16 Des que a la dècada dels 70' es comença a atorgar el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, uns anys després es va començar a fer palès que el tercer quadrimestre de l'any havia quedat ple d'activitats de caràcter cultural. Poc a poc es va anar institucionalitzant aquest densificat ambient de tardor, fins que fa uns pocs anys es van instituir oficialment les Festes Culturals per iniciativa de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, fet que va suposar l'aglutinament en un calendari oficial de les festes més assenyalades, a més de la celebració d'altres activitats complementàries com ara exposicions, representacions de teatre, etc. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82261-foto-08165-140-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Ajuntament de la Pobla de Claramunt IMATGES 1 i 2: Programa de l'edició del 2018 de les Festes Culturals. 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82262 Festival Anoia Folk https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk -https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la XX-XXI Es tracta d'un festival de música d'arrel tradicional que se celebra durant una nit d'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l'any 1997, organitzat per l'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d'ampolla d'anís des de l'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l'esdeveniment. 08165-141 Castell de Claramunt La primera edició d'aquest festival musical es va celebrar l'any 1997 per iniciativa de l'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d'una vintena d'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs. 41.5550600,1.6697200 389064 4601231 1997 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Associació Cultural la Llobreia IMATGES 1 i 2: Celebració de l'edició de l'any 2000 de l'Anoia Folk. Fotografies d'Andreu Miquel i Bisbal. 98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82263 Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. XX-XXI L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. 08165-142 Carrer Pare Anton Soteras Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. 41.5528600,1.6781500 389763 4600976 1993 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-14 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82264 Trobada de Puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la XX-XXI Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. 08165-143 Carrer Major La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. 41.5541600,1.6749400 389498 4601125 1999 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. 60 4.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82265 Corpus de Tradició Remeiera https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-de-tradicio-remeiera -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. V, p. 783. -BARTROLÍ ROMEU, Marta, (dir.) (1989): La tradició remeiera a l'Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús, ed. Òmnium Cultural, Igualada, p. 22-24, 26-28, 31-32, 34, 36-40, 44, 46, 54-55, 57-59, 63, 67-68, 71-73, 80, 82, 84, 92, 94, 97, 102-103. Aquestes tradicions remeieres ja gairebé no es practiquen. Es tracta de varies receptes remeieres populars de transmissió oral que avui dia pràcticament no s'utilitzen però que romanen conservades en la memòria d'un grup de gent gran de la Pobla de Claramunt i que van ser recollides a la dècada dels 80' per part d'un grup d'alumnes de secundària en el marc d'un treball per a una assignatura optativa. A part de les universals infusions i remeis genèrics basats en l'herbolari presents arreu no només de la comarca sinó també del país i de la conca Mediterrània, a la Pobla es documenten alguns remeis tradicionals específics d'aquest poble (alguns, compartits amb localitats veïnes com ara Vilanova del Camí o Òdena i altres amb municipis més llunyans com Copons, Veciana o Sant Martí de Tous): -Per fer baixar la pressió, abans de cada àpat es prenia aigua de garrigó sola o bé barrejada, a parts iguals, amb aigua d'herba de Sant Antoni; també prenien suc de llimona en dejú nou dies al mes. -Per millorar la circulació de les cames es feien fregues amb alcohol en el qual s'havia deixat macerar un grapat de romaní. -Com a remei per les morenes es recomanava veure oli en el qual havien fregit alls i un grapat de ruda. -Contra les berrugues, al punt de mitjanit de Sant Joan s‘hi aplicava suc de malves acabades de collir. La resta de l'any, posaven a marinar en vinagre pells de llimona i les deixaven vuit dies en un pot tot canviant-ne el vinagre cada dos dies; fet això, tallaven les pells a trossets i les aplicaven sobre les berrugues tot embolicant-les. Un altre remei era llançar tants cigrons com berrugues es tenien a un pou mort; es creia que quan els llegum es es podrien, les berrugues queien. -Per emblanquinar les dents es glopejava vinagre tres o quatre cops al dia. -Per talls i ferides s'aplicava sobre la zona afectada un ungüent fet a base de flor de lliri prèviament perfumada amb oli d'oliva i flor de saüc. Si la ferida s'infectava, la rentaven amb aigua de farigola. -Per la diarrea s'emprava la infusió de camamilla; en canvi, pel malestar produït pel restrenyiment aixafaven raïm verd i en feien cataplasmes que aplicaven directament sobre el ventre. -Per als cucs dels nens petits s'emprava la coneguda com 'herba cuquera', de la que en feien infusions; per a petits i adults, es creia que el millor per eliminar els cucs era prendre's durant quatre dies, en dejú, llet en la que hi havia bullit dues cabeces d'alls. -Per prevenir l'insomni prenien infusions de valeriana o bé un vas d'aigua calenta amb tres cullerades de sucre abans d'anar a dormir. -Pels còlics renals es feien infusions de cabellera d'espiga i se les bevien quan el líquid ja era fred. -Pels peus adolorits es feien banys de boixerola. -Per les contusions que havien produït blaus s'aplicaven compreses a base de julivert aixafat i mesclat amb vinagre. -Pel mal d'orella aplicaven un drapet o mocador mullat amb llet de dona sobre l'orella afectada. -Pel mal de coll ruixaven les brases de la llar amb oli i amb un drap embolicaven un grapat de flors de saüc; abans d'anar a dormir escalfaven el drap amb el fum de les brases i se'l posaven ben calent al coll. També es feia desfer greix de gallina i se'l prenien ben calent. -Per fer passar la tos s'havia de beure aigua de nou fonts diferents. -Per fer baixar la febre es torrava segó dissolt en vinagre, on es sucaven mocadors que eren aplicats als canells i al clatell; un remei alternatiu era mullar draps de cotó nomes amb vinagre i aigua, però llavors se n'havien d'aplicar dos als canells, dos als turmells i un al front, tot repetint l'operació cada cinc minuts. -Després d'un constipat, i per tal d'evitar recaigudes, es feien fregues amb un alcohol al que prèviament havien deixat macerar un bon grapat d'espígol. Si finalment es tractava d'un constipat mal curat i això comportava un afebliment del sentit de l'oïda, llavors es recorria a un mètode més radical consistent en fregir cries de rata i aplicar l'oli resultant al conducte auditiu. (Continua a OBSERVACIONS). 08165-144 La Pobla de Claramunt A excepció de la noticia donada pel folklorista Joan Amades, el recull d'aquestes tradicions remeieres per a tota la comarca de l'Anoia el va realitzar un grup d'alumnes de 3r de BUP (equivalent a l'actual 1er de Batxillerat) del Col·legi Abat Oliba d'Igualada durant el curs 1988-89, en base a les enquestes realitzades a més de dues-centes persones d'una mitjana d'edat de 68 anys, oriünds de diversos pobles de la comarca. En concret, de la Pobla de Claramunt s'entrevistà les següents persones: Carme Casaled, Josefa Ferrer, Maria Martorell, Josep M. Mellado, Cinta Puig, Assumpció Romaní, Rosa Romeu, Joan Sabater, M. Lluïsa Sala, Antoni Soler, Miquel Soteras, Josep Tomàs, Josep Torras, Maria Vallejos, Esteve Valls, Rita Valls, Genís Vich. El recull meresqué el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya l'any 1989 i el treball fou publicat en forma de monografia per Òmnium Cultural. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 08165 La Pobla de Claramunt Obert Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell -Per l'anèmia es feia un licor amb vi i brots de romaní que deixaven un mes a sol i serena abans de ser consumit.-Quan una dona que criava el seu fill li sortien clivelles als mugrons, se'ls untava amb clara d'ou ben batuda amb oli. Mentre estava embarassada, no es podia cremar llenya de figuera davant d'ella o no quedava garantit que la mare tingués suficient llet per al fill que esperava-Per guarir els furóncols, l'avia de 'Cal Frare' (ja traspassada els anys 80' o abans) elaborava un remei conegut popularment com 'ungüent del frare' que consistia en fer coure oli d'oliva, blanquet de Venècia i cera nova fins aconseguir una pasta que s'aplicava directament sobre la zona afectada; a finals del segle XX, moltes cases encara guardaven la recepta i l'empraven quan era necessari.-Per desfer-se dels mussols, es creia que qui sense adonar-se'n trepitgés tres pedres posades expressament davant de la porta d'una casa, agafaria els mussols del malalt.-Contra la sarna s'aplicaven sobre les petites vesícules i excoriacions un ungüent que s'obtenia a partir de fer bullir un tros de serp blanca durant cinc minuts. -Per a l'enuresi infantil, les mares donaven als seus fills dues tasses al dia d'un brou fet amb el pixador d'un porc. -Per evitar recaigudes de meningitis, un cop superada la malaltia el malalt menjava llenties en cada àpat durant dos anys.-En casos de malalts que no reaccionaven i per als quals ja s'havia provat tot, familiars i amics sortien a caçar granotes que eren escorxades sobre el moribund.-Tractaments per cuidar la pell de la cara es feien a base de l'aplicació d'aigua de neu i d'una mascareta de rovell d'ou batut amb suc de llimona; als cabells s'hi aplicaven vinagre.-Per evitar els mals produïts per les tempestes, el mal de ventre i problemes oculars, s'empraven també varies oracions.Per altra banda, Joan Amades recull en el seu ‘Costumari Català' com, a la Pobla de Claramunt i a altres poblacions de la Conca d'Òdena, durant la matança del porc es guardava un dels queixals de l'animal i el posaven vora de la imatge del sant protector de la família que es venerava en una capelleta de la casa, creient que aquest gest els protegiria del mal de queixal.Es pot apreciar com, en general, predominen les infusions vegetals amb base empírica en el camp remeier tradicional de al Pobla, fet que contrasta amb altres poblacions de la comarca on s'observa una proporció gens menyspreable d'oracions i rituals diversos encaminats a la mateixa finalitat. Per contra, es pot afirmar que el caràcter del corpus remeier de la Pobla de Claramunt, basat principalment en la farmacopea, és força pragmàtic i deixa poc espai per a la superstició, ja que entre les desenes de fórmules només es documenta la costum de guardar queixals de porc per evitar el mal de queixal propi, l'escorxament de granotes per casos desesperats, o bé la incorporació de ratolins i serps en remeis de base vegetal, a més d'altres supersticions innòcues com per exemple beure aigua de nou fonts diferents per fer passar la tos o no cremar llenya de figuera davant d'una embarassada per tal de no tallar-li el futur flux de llet. 94|98 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82266 Llegendes del Castell de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35. Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions. La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de 'Claromonte', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor. 08165-145 Castell de Claramunt Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt. 41.5549700,1.6692700 389026 4601222 08165 La Pobla de Claramunt Obert Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 98 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82267 Premi Gumersind Bisbal i Gutsems https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html XX-XXI Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. 08165-146 Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. 41.5550400,1.6754300 389540 4601222 1972 08165 La Pobla de Claramunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Gumersind Bisbal i Gutsems IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82122 Sitges del Xaró o del Tio Nelo https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-xaro-o-del-tio-nelo -SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Sitges del Xaró o del Tio Nelo', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12222 IV-X Desaparegudes bona part de les estructures documentades en origen. A uns 40-100 metres de distància a l'oest de l'antic berenador del Tio Nelo, a la urbanització del Xaró, i ocupant una considerable extensió de terreny, es van localitzar un mínim de quatre conjunts dispersos de sitges i estructures diverses excavades al subsol de travertí, avui embrossades i totalment oblidades després del tancament del berenador ja ben entrats els anys 90 del segle XX. El primer nucli es trobava a uns 40 m a l'oest del berenador i estava format per una sitja de boca quadrangular i una mena de dipòsit de planta rectangular de 1'50 x 1'20 x 0'80 m. El segon nucli, situat uns 30 m al nord del primer nucli i a peu d'un caminet, en aparença el conformava només una sitja de boca circular i de molt bona factura. El tercer nucli, a uns 50 m del segon nucli, consistia en una sitja de boca quadrada i cos globular, i un dipòsit quadrangular excavat en un marge de travertí que es va interpretar com les restes d'un habitacle. Finalment, el quart nucli, ubicat prop d'unes coves era compost per una sitja amb encaix per a la tapa i varis fragments de murs fets amb pedra de travertí i morter; així mateix, en aquest indret s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica grisa medieval, moment al que podria correspondre el jaciment que apareix també com a possiblement d'època ibèrica a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i que com ja s'ha dit, el jaciment està en aparença desaparegut i sembla ser que parcialment destruït, es probable que es conservi pels voltants alguna altra sitja o estructura per localitzar, per la qual cosa l'indret continua tenint caràcter arqueològic. A més, el lloc no està lluny d'un jaciment similar conegut com Pla de les Sitges del Camaró, ja al terme municipal de la Torre de Claramunt. 08165-1 Carretera C-244 - El Xaró Durant l'any 2000, amb motiu d'una actualització de la Carta Arqueològica de la comarca de l'Anoia es va actualitzar la informació d'aquest jaciment arqueològic descobert feia ja unes dècades (el jaciment ja constava a la Carta Arqueològica de Catalunya feta l'any 1984). Va ser l'arqueòleg comarcal Jordi Enrich qui en va facilitar la descripció de les sitges, atès que les havia pogut observar durant els anys 80'. L'any 1985, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el visitaren i el documentaren fotogràficament. Amb posterioritat, no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. 41.5482500,1.6814500 390031 4600460 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-2.jpg Inexistent Antic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 2: Detall del jaciment segons fotografia feta per Jordi Enrich l'any 1985. 80|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82123 Cova del Cucala https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cucala -ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): ''Atles'', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cova del Cucala', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -RESTREPO SERRANO, Beatriz (1993): 'Un botón Durfort en un yacimiento del Anoia', Estrat, Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 6, p. 45-53. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7600 El seu fàcil accés i el fet que estigui molt a prop d'una carretera fa que hagi estat molt freqüentada i espoliada. En un entorn boscós i penjada en una de les cingleres de travertí formades per la riera de Carme s'obre una cova natural orientada al nord que, segons els plànols efectuats per l'il·lustre capelladí Amador Romaní l'any 1911 i publicats en el seu quadern de camp conegut com a 'Atles' (1905-1913), té una amplada boca de 3 m, una amplada màxima de 9 m i una profunditat de 7 m, així com una gatera de 0'70 m d'amplada i 8 m de profunditat. Tot i que el mateix Romaní ja va constatar que la cova havia estat espoliada, hi va efectuar una cala a l'interior de la gatera, d'on va recuperar varis materials arqueològics ceràmics tant prehistòrics com ibers, ossos humans i un còdol, tot catalogant l'estació arqueològica com una cova sepulcral pertanyent al Neolític Final. També es recuperaren materials a nivell de superfície durant l'exploració del lloc que feu la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1972) i durant la posterior realització de la Carta Arqueològica de Catalunya (1984). Segons transcripció literal de la informació continguda a la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest materials són els que segueixen: -Material lític de fàcies aurinyaciana conformat per: un raspador frontal sobre làmina amb rector lateral doble; dos raspadors de morro carenats; un esclat amb cops latero-transversals; tres fragments més de sílex, esclats i un amorf; una punta o làmina amb dors de base truncada, denticulada o serrada. -Ceràmica: fragments del Neolític Antic Evolucionat post-cardial (4.200-3.800 aC), a base de vasos de grans dimensions i de formes globulars, fets amb pasta ben cuita i amb desgreixant de pedra calcària, de tonalitats clares, superfícies raspallades interiorment i exterior, on destaca el tipus de decoració plàstica a base de crestes sobre superfícies raspallades, de secció triangular i de poc relleu; sembla que en un dels fragments hi hagi restes de decoració plàstica a base del motiu o tècnica coneguda com 'moustache' i cal remarcar que on hi ha motius amb crestes la resta de la superfície està raspallada, tant interiorment com exterior; fragments de vores arrodonides lleugerament enfora o verticals, superfícies allisades interiorment i exterior, i algunes de brunyides; també un fragment amb un mugró; fragments de la gran vora exvasada d'una urna amb vora de perfil lleugerament convex per la cara externa i còncau per dintre, llavi bisellat amb una decoració digital impresa de tradició del Bronze Final III; abundants fragments de ceràmica gris medieval de pasta ben cuita, amb desgreixant de quars, pasta de color gris fosc i negrós, feta a torn, amb decoració incisa a base d'una línia rectilínia, de formes tancades, globulars o esferoïdals, vores sortides i llavi entre arrodonit i pla, coll arrodonit, base diferenciada i cos arrodonit o amb caire més o menys viu. Ossos: onze peces dentàries humanes i altres fragments d'ossos humans; dues petxines ('Pectunculus') amb una perforació de suspensió; un botó cònic de petxina amb una perforació en 'V', tipus Durfort, de l'Eneolític o del Bronze Antic. D'aquesta relació de materials es dedueix que la cova va ser molt freqüentada tant durant la Prehistòria com durant l'Edat Mitjana, amb cronologies de l'Aurinyacià, del Neolític Antic Evolucionat post-cardial, de l'Eneolític, del Bronze Antic-Mig, del Bronze Final III i, després d'un llarg buit , de l'Alta Edat Mitjana. La presencia d'ossos humans també assenyala el seu ús funerari col·lectiu, però la poca informació científica i la manera en com es recuperaren els materials, fa difícil relacionar els usos de la cova amb les cronologies esmentades. 08165-2 El Xaró Aquesta cova, coneguda pels locals, ja va ser explorada i parcialment excavada en el seu dia per Amador Romaní i referenciada en el seu ‘''Atles''' (1905-1913), on es va fer constar que la cova es localitzava ‘a la terra del Vidrié de Capellades, a la Vinya d'En Cucala, partida de la Rovira o del Xaró, terme de la Pobla de Claramunt'. Després d'unes dècades d'oblit, la cova fou de nou explorada i confirmada com a lloc d'interès arqueològic per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1972, passant a formar part de la Carta Arqueològica de Catalunya l'any 1984. Ara bé, els responsables de la revisió efectuada el 1991 de la mencionada Carta afirmen que la planta de la cova no s'acaba d'ajustar a l'esquema dibuixat per Amador Romaní. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de reg. 4824). 41.5481700,1.6723200 389269 4600463 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82123-foto-08165-2-1.jpg Inexistent Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Aquest jaciment també es coneix com Cova del Xaró. IMATGE 1: Planta de la Cova del Cucala feta per Amador Romaní i Guerra al seu 'Atles' (1905-1913) i reproduïda a RESTREPO SERRANO, 1993: 47. 77|78|79|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82124 Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-6 -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Can Vila', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7592 Parcialment destruït. Emplaçat a sobre d'una zona de xaragalls, es tracta d'un jaciment sense estructures construïdes visibles, però caracteritzat per l'aflorament de varis materials arqueològics en superfície. Durant el descobriment del jaciment l'any 1970, motivat per l'aparició d'una sitja deguda a l'ampliació del camí, es recolliren els següents materials arqueològics: Una pedra granítica corresponent a un molí barquiforme, una escòria de ferro, sílex (tres esclats, una fulleta i una punta), dos fragments d'un fons de ceràmica Campaniana A (forma Lamboglia 21), un fragment de vora d'una pàtera de la forma Lamboglia 22, un fragment de vora plana amb nansa horitzontal d'una cassola, dues peces discoïdals retallades sobre fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, mitja fusaiola bitroncocònica de ceràmica ibèrica gris-fosc monocroma amb decoració estampillada a base d'una cabra amb el cap girat enrere (estampillat núm. 25 de la classificació de Miquel Cura, i a la base motiu serpentiforme núm. 11 del mateix Cura), fragment de ceràmica ibèrica gris-monocroma estampillada a base d'una combinació de cercles concèntrics (motiu núm. 22 d'En Cura) col·locats a la punta del motiu núm. 27 a base de segells triangulars amb punts en relleu en el seu interior, varis fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada a base de dues bandes (la superior a base de parelles de 'SS' contraposades i la inferior amb un segell amb un cérvol), varis fragments i una nansa de vasos de parets primes de ceràmica gris catalana monocroma de formes bicòniques o caliciformes, un fragment de ceràmica ibèrica a torn amb restes de pintura de color vermellós, varis fragments de colls de gerres de ceràmica ibèrica feta a mà amb les superfícies interior i exterior allisades (un dels fragments apareix amb un cordó aplicat i decorat amb incisions i amb una nansa. Finalment destaquen: una urna de ceràmica feta a mà, de tradició precolonial, amb un lleuger perfil en 'S' i fons pla, que presenta un cordó aplicat i decorat amb incisions, i un vas de ceràmica feta a torn de perfil globular i coll estret amb vora enfora, damunt la qual s'hi assenta una nansa diametral que li dona forma de cistella. A partir d'aquests materials, el moment àlgid del jaciment ha estat datat entre els segles III-II aC i s'apunta com a possible la presència d'un hàbitat als voltants. Cal afegir-hi també alguns materials tardorromans recollits amb posterioritat i pendents de descripció i estudi. 08165-3 C-15, PK 44 El jaciment fou descobert l'any 1970 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan a causa de l'ampliació del camí es seccionà una sitja. L'any 1984 l'estació fou inclosa a la Carta Arqueològica de Catalunya. Durant la revisió d'aquesta Carta Arqueològica l'any 1991, es va poder observar que un camí obert per comunicar dos camps de conreu havia afectat parcialment el sector sud-est del jaciment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4627, 4684, 4754, 4788, 4806, 4810, 5081, 5084, 5084.1, 9021, 9036, 9092 i 9223. 41.5795900,1.6751900 389562 4603948 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82124-foto-08165-3-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Jaciment també conegut amb el nom de Camí de la Font del Llop. IMATGE 1: Fotografia del jaciment de l'any 1984, cedida per Jordi Enrich Hoja. 79|80|81|84 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82125 Al Peu dels Mollons https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 Probablement està força arrasat. Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. 08165-4 C-15, PK 44'3 El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). 41.5752000,1.6748000 389522 4603461 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 79|81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82126 Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga -ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7596 Cova totalment espoliada. El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d'una cova utilitzada com a lloc d'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2'25 m d'ample x 2'30 m d'alt. Entre l'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d'uns 0'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s'aprecià cap tipus d'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d'ornament venen representats per 4 'dentaliums', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d'individus que s'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic. 08165-5 Cinglera est dels Mollons El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van recuperar alguns materials a l'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d'aquesta Carta, duta a terme l'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4860). 41.5716500,1.6881300 390627 4603050 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jodina Sales Carbonell Jaciment també conegut amb el nom de 'Els Mollons'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l'entrada de la cova feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82127 Castell de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html X-XV El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l'Anoia i de part de la Catalunya central. L'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d'història i de diverses guerres i reconstruccions que l'han afectat profundament, així com d'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d'un turó (popularment conegut com 'muntanya del castell') de 461 metres d'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l'enderrocament de l'antiga muralla. El fossat del castell s'associa la fase d'ampliació d'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s'observa la torre de l'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s'hi localitza també l'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s'hi conserva només les restes d'una bassa i d'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell. 08165-6 Castell de Claramunt El castell de Claramunt -‘Claremonte'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d'austriacistes i finalment fou ocupat per l'exèrcit borbònic, fet que deixà l'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s'hi van efectuat reparacions. En l'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d'abandonament i ruïna absolut. A causa d'aquest abandonament, l'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d'intervencions arqueològiques, el 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l'Anoia', produïda per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919). 41.5549700,1.6692700 389026 4601222 978 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg Legal i física Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes. 85|91|92|93|94|98|81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82128 Santa Maria del Castell de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html X-XV Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics. 08165-7 Castell de Claramunt Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal. 41.5548500,1.6696200 389055 4601208 990 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg Legal i física Pre-romànic|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 91|92|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82129 Santa Margarida del Castell de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html XIV Al costat de les ruïnes de l'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d'una capella d'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d'una sola nau, coberta amb volta d'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l'interior de l'edifici, un cop s'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d'arc apuntat a nivell del sòl. L'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l'any 1954 per l'artista Jordi Alumà. 08165-8 Castell de Claramunt Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l'ús d'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell. 41.5547500,1.6695800 389052 4601197 1303 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg Legal i física Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 93|119|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82130 Castell de Claramunt -falda- https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt-falda -MALUQUER DE MOTES, Joan et alii (1982): Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona, p. 110. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Castell de Claramunt (falda)', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=9&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7597 El jaciment es localitza en una zona de forta erosió. En un entorn de bosc i matolls, on antigament hi havia hagut feixes de conreu, a la cara exterior de la fortalesa del castell de Claramunt, s'hi han localitzat diversos materials ceràmics molt probablement rodats des de la part més alta del pujol on s'assenta la fortalesa. Es tracta d'un terreny costerut i pedregós, poc apte per a la instal·lació d'hàbitat humà. Durant la realització de la Carta arqueològica l'any 1984 es van recollir una sèrie de materials arqueològics d'època protohistòrica i, en menor mesura, medieval, consistent en: varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú pertanyents a grans gerres, tres fragments de ceràmica campaniana o de vernís negre, un fragment d0un fons cònic d'una àmfora ibèrica de la costa catalana de pasta bicolor, un fragment de ceràmica de pasta gris estampillada amb el motiu serpentiforme n. 11 de Miquel Cura, fragments amb perforacions 'ante coctem' corresponents a un plat escorredor o filtre, i alguns fragments de vores de ceràmica gris medieval. Cal insistir en l'altíssima probabilitat que aquests materials arqueològics, no associats a cap estructura construïda, provinguin de dalt del castell mateix, on ja s'hi van documentar nivells de cronologia ibera que correspondrien un assentament anterior al del castell. En resum, seguint els protocols establerts, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es va fer una fitxa individualitzada en el seu moment, però molt probablement aquests fragments ceràmics no són indicadors d'un nou jaciment arqueològic, sinó que es tracta de part del material moble del jaciment del castell de Claramunt. 08165-9 Muntanya del Castell/ Castell de Claramunt El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en una data indeterminada anterior a 1984, encara que ja apareix referenciat al ‘Catàleg provisional de poblats ibèrics del Principat de Catalunya' publicat l'any 1982. A l'arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya consta que el 1986 s'hi va realitzar una petita intervenció arqueològica, l'abast de la qual es desconeix. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. 41.5563500,1.6713000 389198 4601373 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-2.jpg Inexistent Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Fotografia de la ubicació del jaciment prop de la cara exterior del recinte fortificat, feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia general del jaciment, feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. 80|81|85|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82131 Capella de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, p. 114. -BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'VII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Informes y Memorias, 32, p. 167-169. -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 49-50. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Andreu', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 466. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 215-216 -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7594 XIII-XVII El jaciment està totalment desprotegit i les tasques agrícoles l'han anat afectant al llarg dels anys. Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s'emplaçava des d'un moment indeterminat de l'edat mitjana anterior a l'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d'una típica capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l'est. Les seves mides aproximades serien de 12'5 m de llarg per uns 5 metres d'amplada, mentre que el diàmetre de l'absis rondaria els 2 m. Pel que fa a la seva necròpolis o sagrera, avui també aparentment perduda (encara que és molt probable que quedin forces restes al subsol) constava de tombes amb diverses orientacions, algunes fetes amb caixes de lloses, encara parcialment visibles com a mínim fins mitjan segle XX. Actualment, la part alta del turó està abancalada per al cultiu, fet que amb tota seguretat ha afectat bona part de la necròpolis i dels voltants del jaciment. 08165-10 Turó de sant Andreu La primera referència documental conservada i coneguda entorn d'aquesta capella correspon a l'any 1266, mentre que l'any 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas anomenat de Sant Andreu, amb tota probabilitat relacionat i físicament molt pròxim a la capella, però avui desaparegut. La capella de Sant Andreu rebia les rendes de les terres dels voltants, que li permetien mantenir l'oli per la llàntia i el culte. Quan l'any 1463 l'església parroquial, ubicada al castell, fou parcialment enderrocada a causa de la guerra civil de Joan II, es va començar a enterrar al voltant de la capella de Sant Andreu, però aquesta situació provisional de sagrera de la parròquia durà poc temps, ja que a partir de 1485 es va reservar aquest lloc per enterrar-hi condemnats, forasters, viatgers que trobaven la mort al seu pas per la Pobla, empestats i pobres. Molt probablement aquest caràcter de marginalitat va propiciar que no fossin molts els recursos disponibles per al seu manteniment, i durant el segle XVIII l'estructura es trobava ja en molt mal estat. El 28 de setembre de 1710 s'hi va practicar l'últim enterrament, i el 1772 un decret de visita va prohibir la celebració de culte fins que la capella no fos restaurada, fet que sembla ser que ja no es produí i l'edifici quedà definitivament abandonat. Uns pocs anys més tard, el 1793, el seu retaule barroc dedicat a Sant Andreu es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria. Mai passà de ser una capella rural, potser vinculada a algun mas de l'entorn, tot i que en aquest i molts altres aspectes la documentació entorn aquesta capella és escassa. Durant 1925-26, les fotografies fetes pel rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch Ferran, mostren l'estat d'arrasament de l'edifici religiós. Segons Miquel Brasó, en aquesta capella hi havia la costum de celebrar una missa cantada i Vespres el dia de Tots Sants i el dia 30 de novembre, dia de Sant Andreu; per a aquestes dues celebracions es pujava a la capella en processó des del poble. Alguns materials arqueològics provinents del lloc i recollits superficialment es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el n. de registre 4854. 41.5505900,1.6726700 389302 4600731 1266 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-3.jpg Inexistent Romànic|Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Aquest jaciment arqueològic conformat per la capella i la seva necròpoli apareix denominat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic a com a 'Turó de Sant Andreu'. Atès que al mateix turó hi ha altres jaciments arqueològics (que es descriuen en altres fitxes), per tal d'evitar confusions en aquest Mapa s'ha optat per identificar i denominar el lloc més específicament com a 'Capella de Sant Andreu'.IMATGE 1: Vista aèria del cim del Turó de Sant Andreu, on s'emplaçava la capella homònima. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Poble de Claramunt).IMATGE 2: La capella de Sant Andreu enrunada; al fons, el castell de Claramunt. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). 92|96|119|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82132 Coves de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-sant-andreu <p>-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): 'Atles', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades, làmina 86/97. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Coves de Sant Andreu', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&amp;consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&amp;codi=7595</p> Les coves s'estan ensorrant progressivament degut a les arrels dels arbres i als agents meteorològics. <p>Es tracta d'un petit conjunt de coves excavades per la mà humana als estrats travertínics tous del turó de Sant Andreu, ubicades una al costat de l'altre (a vegades en uns 20-30 m de distància entre elles) per sota de les feixes de conreu de la part alta del turó i orientades cap al sud. Actualment estan rodejades de massa boscosa. Cada cove presenta una amplada variable i profunditats d'entre 3 i 4 m de mitjana, amb estructures excavades que imiten cobertes de volta i configuren diverses estances, denotant per tant una certa complexitat en l'execució i fins i tot una notable monumentalitat que sembla anar més enllà d'un simple refugi temporal. Per exemple, una de les coves té un gran vestíbul i una habitació a la que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular i es documenta l'ús de pilars. Es documenten també fornícules, finestres interiors i bancs correguts. Pels entorns de les coves s'ha recollit superficialment sílex treballat amb diferents formes, amb mides que oscil·len entre els 2 x 2 cm i els 2 x 5 cm, de molt difícil adscripció crono-tipològica i que alguns autors relacionen amb peces i pedrenyals d'armes de foc dels segles moderns. No consta que s'hagin recollit fragments de ceràmica, que sens dubte haurien ajudat a establir horitzons cronològics. No es pot descartar una relació entre aquestes coves i la propera capella medieval de Sant Andreu, ubicada al cim del mateix turó on es localitzen les coves, encara que molt probablement aquestes cavitats s'han anat modificant per a usos diversos amb el pas dels segles, i degut a la seva posició estratègica és probable que fossin ocupades fins a temps relativament recents. Cal descartar una cronologia prehistòrica per aquest lloc de coves, i més aviat es poden considerar uns orígens medievals indeterminats en base a altres paral·lels coneguts, tot i que resulta obvi en aquest cas que s'han fet remodelacions posteriors i s'han reutilitzat fins a temps relativament recents.</p> 08165-11 Turó de Sant Andreu <p>Aquest conjunt de coves ja eren conegudes i foren explorades a inicis de segle XX per Amador Romaní i Guerra, el qual el 1916 hi va realitzar un sondeig arqueològic, hi va recollir algun fragment de sílex treballat i deixà constància gràfica de la topografia d'aquestes coves al seu ‘'Atles'', encara que de manera summament esquemàtica. L'any 1945 ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i el 1965, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van explorar el lloc i hi van recollir també diversos fragments de sílex. Finalment, l'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Segons ha explicat l'historiador local Josep Riba i Gabarró, ell fa molts anys que va visitar aquestes coves i hi va localitzar un molí de mà antic, avui dipositat junt amb altre material arqueològic provinent d'aquest jaciment que es custodia al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4640, 4729, 4784 i 4971.</p> 41.5504400,1.6735800 389378 4600713 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-3.jpg Inexistent Medieval|Pre-romànic|Modern|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 3: Representació esquemàtica del les Coves de Sant Andreu a l' 'Atles' d'Amador Romaní i Guerra (1905-1913). 85|91|94|80 1754 1.4 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82133 Sitja del Turó de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. 08165-12 Turó de Sant Andreu A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. 41.5503500,1.6738100 389397 4600703 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82134 Estructura Defensiva sobre el Camí Antic del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-sobre-el-cami-antic-del-castell <p>-RAMONEDA I COCH, Manel (2013): 'Per la closca del Cargol', La Veu de l'Anoia digital (10/05/2013). http://veuanoia.cat/per-la-closca-del-cargol-manel-ramoneda-hemeroteca/</p> L'estructura està enrunada, però té molt potencial arqueològic. <p>Sota el castell de Claramunt, en un petit esperó elevat de la partida del 'Cargol', tot controlant el camí antic de la fortalesa medieval, es localitzen les restes d'unes parets pertanyents a una construcció avui enrunada. Tot venint de la Pobla de Claramunt i abans d'arribar a les restes de la antiga masia de Can Valls, des de l'antic camí esmentat, si hom aixeca la vista cap al nord pot veure perfectament les restes d'aquesta estructura penjada al pendent. Un cop s'arriba al lloc, darrera el que seria aquesta torre (que per fotos antigues i per la mateixa estructura que resta, es percep com una torre quadrangular) hi ha una petita esplanada amb restes de de varies parets conservades a una alçada màxima d'un metre, fetes amb pedra parcialment tallada, de mòduls no gaire grans i lligada amb pasta de morter blanquinosa, per tant amb una tècnica constructiva molt similar o igual a la de la torre. Tot i que el lloc està totalment cobert per matolls i vegetació diversa, és possible veure encara una extensió d'estructures en planta força important, formada per varies habitacions aterrassades a dos nivells, a part de la ja mencionada petita torre de guaita quadrangular que és la estructura encara visible des dels peus de l'antic camí al castell de Claramunt.</p> 08165-13 Vall de les Garrigues <p>El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', va ser fins inicis del segle XX el circuit tradicionalment emprat per anar de la Pobla fins el Castell de Claramunt. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts forts de referència i control com ara can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o aquesta construcció descrita, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual i física directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu entorn del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre de guaita que amb tota probabilitat hi va haver a l'anomenat com Puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements defensius en base al control visual i la comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí.</p> 41.5535000,1.6709500 389164 4601057 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13-003.jpeg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-01-16 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Estructura als anys 1920-1925, i al fons el Castell de Claramunt (autor: Joan Boixaderas. Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). 94|85 1754 1.4 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82135 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-12 -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M03. XV Com a jaciment arqueològic té un gran potencial, tot i que com a edificació està força enrunada. A la partida de les Garrigues, als peus de l'antic camí que connectava el nucli de La Pobla de Claramunt amb el seu castell, i al capdamunt d'una petita elevació rodejada de camps de conreu que controla el gir principal d'aquest traçat que pujava al castell de Claramunt per la banda de ponent, s'aixecava des de l'Edat Mitjana una casa forta que més tard acomplí funcions de masia, tot i que les compaginà amb la seva funció estratègica i el seu caràcter de casa forta durant els conflictes bèl·lics dels segles moderns. Actualment, la casa apareix totalment enrunada, tot i que encara són ben visibles tota una sèrie de murs fets de carreu de pedra de mida mitjana, molts d'ells escairats, que delaten la importància i complexitat de l'estructura. Sens dubte, un dels elements més destacats és la presència encara visible de les restes d'una torre semi circular, amb tota probabilitat medieval, adossada a una de les façanes de la casa. La torre, de la que avui se'n conserven uns 2 metres d'alçada, mesuraria uns 3-4 m de diàmetre i disposa d'unes parets molt gruixudes que reforçarien el caràcter defensiu de la casa. 08165-14 Vall de les Garrigues En el capbreu de 1481, la casa de can Valls apareix documentada per primer cop amb el nom de mas d'en Dach, que és el nom de la família que l'habita. En el capbreu de 1573 el mas apareix declarat per Bartomeu Planas i s'especifica que es troba a la partida de les Garrigues i al camí que mena al castell de Claramunt. El cognom Valls apareix en els declarants dels capbreus de 1629 i 1705, i és la denominació que mantindrà fins al seu abandonament. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el lloc fou escenari de conflicte amb les tropes franceses, molt probablement en un intent de l'exèrcit invasor de pujar al castell. Atesa la seva posició estratègica i per tractar-se de l'última casa abans d'iniciar la costa del castell per la banda de ponent, és molt possible -segons la hipòtesi de l'estudiós local Manel Ramoneda, que compartim plenament- que el lloc fos ja des de l'Edat Mitjana un important punt de recepció de mercaderies que, posteriorment, eren pujades a la fortalesa amb mules. 41.5537200,1.6606700 388307 4601094 1481 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 94|119|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82136 Plans d'Arau https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 VI-IIIaC Se'n desconeixen detalls. A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. 08165-15 Plans d'Arau L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. 41.5709400,1.6753300 389559 4602987 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. 80|81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82137 Turó 359 dels Plans d'Arau https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12004 IX-VIII aC Se'n desconeixen detalls A la falda d'un turó on hi ha un camp d'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment. 08165-16 Els Plans d'Arau Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1996 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. 41.5753600,1.6733300 389400 4603480 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82138 Turó 338 dels Plans d'Arau https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12271 XIX-VIIaC Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol. D'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l'assentament dins l'ampli període cronològic de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment. 08165-17 Els Plans d'Arau Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. 41.5758200,1.6695200 389083 4603536 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell La informació d'aquest jaciment disponible a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82139 Cova de l'Olivera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7593 La cova ha estat molt remenada al llarg de l'últim segle. En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d'una petita cavitat d'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l'últim segle se n'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d'Amador Romaní provinent d'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en 'S', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta. 08165-18 El Xaró Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número 5046. 41.5465600,1.6693700 389020 4600288 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l'Aiguadé o Balma d'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82140 Turó Nord sobre la Font del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-nord-sobre-la-font-del-llop -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=4761 XIX-XIIaC Se'n desconeixen detalls. Es tracta d'un jaciment arqueològic ubicat en una plana elevada plena d'antigues feixes de conreu actualment cobertes de vegetació. Es va localitzar a partir de l'aflorament superficial d'abundant material ceràmic, entre el qual s'han recollit 81 fragments de ceràmica i 10 petits fragments de sílex. Tots els fragments ceràmics presenten un aspecte molt homogeni consistent en un color no uniforme, oscil·lant del vermell al marró i al gris, amb pasta amb desgreixant de pissarra molt abundant, amb alguns fragments de quars en general petits i minúscules partícules de mica. Les superfícies no presenten cap tipus d'acabat especial. La major part dels fragment són informes, amb el gruix de les parets variable, un d'ells decorat amb una línia recta lleugerament incisa; dos fragments corresponen sengles bases de recipients, ambdós amb el fons pla; un altre fragment correspon a una nansa d'orelleta; i un altre fragment pertany a una vora reentrant, acabada en aleta. A més d'aquest conjunt ceràmic prehistòric tan homogeni, s'ha recollit en aquest indret un fragment de ceràmica gris medieval, de tonalitat fosca, amb abundant desgreixant de quars, decorada amb una línia incisa, que indicarà una freqüentació esporàdica del lloc durant l'Edat Mitjana. Pel que fa al sílex, un d'ells és una petita làmina de color negre, de molt bona qualitat, mentre que els altres nou fragments són esclats de sílex blancs amb força concrecions calcàries i alguns amb restes de còrtex. Aquests materials arqueològics estarien assenyalant un jaciment amb una cronologia del Bronze Antic-Mig (1800-1.200 aC). Per altra banda, l'àmplia visibilitat i la posició estratègica de l'enclau, rodejat de pendents naturals defensius, el converteixen en un lloc apte per a assentar-se en moments de conflicte, tot i que fins al moment no s'han localitzat en aquest jaciment estructures construïdes visibles a nivell superficial. 08165-19 La Font del Llop El jaciment arqueològic fou descobert durant el més de maig de 1989 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i fou prospectat l'any 2004 amb motiu de la prospecció superficial duta a terme durant la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 9131. 41.5760300,1.6796900 389931 4603547 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82140-foto-08165-19-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Altres noms: L'Empedrat.IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82141 Pla de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-forques -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=4762 X-VIIaC Jaciment arqueològic força arrasat. En una zona boscosa on hi ha un petit xaragall, al costat d'un camí que passa per la vessant sud dels Mollons, s'han localitzat uns pocs materials arqueològics superficials, sense presència aparent d'estructures. Es tracta de dos fragments informes de ceràmica feta a mà amb desgreixant de pissarra molt abundant, cinc fragments informes més amb molt desgreixant de quars de mida mitjana, alguns fragments lítics -quars, així com una anella de bronze prima, de secció semicircular, molt ben conservada, de cronologia indeterminada. A partir d'aquests materials, molt poc descriptius i de caràcter residual, es proposa una cronologia genèrica del jaciment dins el Bronze Final. 08165-20 Les Forques El topònim de ‘Les Forques' fa referència al lloc on eren plantats aquests instruments punitius propis de l'Edat Mitjana i Moderna, a l'indret de les cingleres del Grau, a la falda de la muntanya dels Mollons i al davant de l'antic camí reial. De totes maneres, la cronologia prehistòrica del jaciment no té cap relació amb aquest topònim, molt més recent. Aquest jaciment es va donar d'alta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l'any 1993, sense que se'n coneguin ni les circumstàncies ni la història del seu descobriment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. 41.5697900,1.6818000 390096 4602851 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82141-foto-08165-20-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82142 Coveta de la Roca Caganera https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-la-roca-caganera http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=11700 IV m-IX-X Durant l'excavació es va detectar molta afectació per efecte de les bioturbacions. A partir d'una intervenció arqueològica en aquest jaciment arqueològic emplaçat dins una petita cavitat natural, es varen documentar dues fases d'ocupació i ús. La primera, corresponent al Neolític Evolucionat (4.000 aC), es relacionaria amb un ús de la cova com a lloc d'enterrament, molt probablement d'un sol individu segons es dedueix del recompte de les restes òssies; sigui com sigui, les restes estaven molt disperses i fragmentades per l'acció dels animals Una segona fase de freqüentació de la cova, ja més recent es detecta a partir dels fragments de materials ceràmics recuperats pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-X) i algun fragment ceràmic més modern. 08165-21 Els Mollons El jaciment d'aquesta cova fou descobert per Roger Esteve l'any 1996 i el mateix any, durant el més de març, s'hi va fer una petita intervenció arqueològica d'urgència. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. 41.5806900,1.6831800 390230 4604060 4.000 aC 08165 La Pobla de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82142-foto-08165-21-1.jpg Inexistent Neolític|Medieval|Pre-romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, 1999. 78|85|91 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82143 Camí de la Font de la Rata https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Camí de la Font de la Rata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7599 IX-XIII La sitja està buida. Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d'antic. Als voltants d'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se'n faci una de sola. De fet, prop d'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d'estructures excavades també al travertí, encara que s'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d'haver estat ocupades. 08165-22 Camí de la Font de la Rata Al diari de camp inèdit (‘'Atles'') de l'erudit de Capellades Amador Romaní s'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s'hi ha localitzat mai material d'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi. 41.5464900,1.6841200 390250 4600261 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82144 Turó de la Sentinella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella -ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): 'Paletnologia de la comarca de l'Alt Penedès', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Turó de la Sentinella', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7601 jaciment il·localitzable. En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d'un jaciment possiblement d'època romana (sic) i descriu la troballa d'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com 'Camí de la Font de la Rata'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d'aquest jaciment, a l'espera de ser retrobat. 08165-23 El Tio Nelo - El Xaró Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i l'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. 41.5507900,1.6812900 390022 4600742 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. 79|80|81|83 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82145 Ca l'Aloi https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12003 XII aC Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment. 08165-24 Els Plans d'Arau Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1992 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157. 41.5750400,1.6714400 389242 4603447 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell També anomenat a la bibliografia científica 'Ca l'Eloi' i 'Cal Aloi'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l'any 1999. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82147 Cal Ti https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ti -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cal Ti2, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7591 Les estructures descobertes en el seu moment romanen destruïdes. Al límit del bosquet d'en Ferreres i molt a prop de la bòbila del Borrull s'ubica un punt arqueològic que sembla correspondre a un lloc d'enterrament prehistòric. La notícia fou donada per l'erudit d'Igualada Antoni Borràs i Quadres, qui havia estat informat de l'aparició d'unes restes durant l'extracció d'argiles per a una bòbila. Segons Borràs, els obrers que van fer l'extracció van destruir les restes que per la descripció correspondria a una inhumació en caixa de lloses corresponent al neolític, ja que en la crònica s'especifica que va aparèixer 'un triángulo de piedras en forma de ataúd' amb 'un esqueleto en posición violenta bastante completo', que es pot interpretar com la posició fetal pròpia d'aquests tipus d'enterraments de la Prehistòria recent. En aquells moments, a part d'alguns ossos i el crani de l'individu, fou possible recuperar només una destral de pedra polida amb una ranura a la part superior, pertanyent tipològicament al Neolític. Totes les visites científiques que s'han fet amb posterioritat a l'emplaçament on van sortir aquestes restes no han permès identificar cap més indici superficial del jaciment, tot i que és molt probable que romanguin restes d'altres tombes al subsol. 08165-26 Partida de Cal Ti El jaciment fou descobert a mitjan segle XX durant l'extracció d'argila en una bòbila propera per a fer ceràmica. Casos similars de sepulcres de fossa neolítics descoberts al costat de bòbiles són freqüents a Catalunya, i a la comarca de l'Anoia, per exemple, s'ha donat un cas similar a la bòbila del Bruc, on van aparèixer varis enterraments com el de la Pobla. El 1984 Cal Ti fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte d'una prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf, sense resultats positius. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 5135. Una destral de pedra basàltica polida es troba també en un domicili particular d'Igualada. 41.5505000,1.6921000 390923 4600697 3.000 aC 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82147-foto-08165-26-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82148 La Pobla Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla-vella -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 82-83. X-XIV No s'hi han fet mai intervencions arqueològiques, per tant l'estat del jaciment és descongut. Al barri de les Cases Noves, al lloc on actualment es localitza el camp de futbol municipal i un extens pàrquing adjunt, es troba el que popularment es coneix com a 'Pobla Vella', una àrea on s'emplaçava el primer nucli de poblament medieval depenent del castell de Claramunt abans que es produís la gran riuada de 1344 que va arrasar aquesta primitiva agrupació de cases. Efectivament, el lloc està prou a prop del riu com, encara que en aquesta banda l'orografia és menys esquerpa i a priori semblava més fàcil per a instal·lar-s'hi. A més, allà hi confluïen el camí que anava de Barcelona a Lleida amb el camí que baixava cap al Penedès. Segons testimonis orals, alguns avis de la Pobla encara havien pogut veure els fonaments d'aquestes construccions medievals. Sigui com sigui, resulta evident l'interès i potencial arqueològic d'aquesta àrea, que hauran de ser tinguts en comte en futures obres i intervencions urbanístiques en el lloc. 08165-27 Barri de Les Cases Noves L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla, ubicat llavors al lloc avui conegut significativament com a Pobla Vella. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir una carta pobla. En el moment de redacció d'aquesta fitxa, el jaciment no figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. 41.5508300,1.6785800 389796 4600750 08165 La Pobla de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82148-foto-08165-27-1.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Gòtic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-07-03 00:00:00 Jordina Sales Carbonell 91|92|93 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82149 Molí de Dalt de Cal Coca https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941 XV-XVIII Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí. 08165-28 Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. 41.5508400,1.6762900 389605 4600754 1728 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg Física Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca. 93|94|119|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
82150 Molí de Baix de Cal Coca https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. XVII-XVIII Ha perdut molts dels elements definitoris d'un molí paperer. Es tracta d'un antic molí paperer, draper i també d'una antiga fàbrica d'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l'any 1638. L'any 1695, la família dels Coca és d'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí. 08165-29 Carrer de l'Art Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. 41.5513500,1.6763500 389611 4600811 08165 La Pobla de Claramunt Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordina Sales Carbonell També conegut com a 'Molí Nou', 'Molí de Baix' i 'Cal Ròmul'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml