Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82239 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1 | Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt. | XX-XXI | Es tracta d'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l'any i promoguts, junt amb els gegants, per l'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l'efecte d'un cap desmesurat. | 08165-118 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d'Associació Cultural La Llobreia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82132 | Coves de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-sant-andreu | <p>-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): 'Atles', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades, làmina 86/97. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Coves de Sant Andreu', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7595</p> | Les coves s'estan ensorrant progressivament degut a les arrels dels arbres i als agents meteorològics. | <p>Es tracta d'un petit conjunt de coves excavades per la mà humana als estrats travertínics tous del turó de Sant Andreu, ubicades una al costat de l'altre (a vegades en uns 20-30 m de distància entre elles) per sota de les feixes de conreu de la part alta del turó i orientades cap al sud. Actualment estan rodejades de massa boscosa. Cada cove presenta una amplada variable i profunditats d'entre 3 i 4 m de mitjana, amb estructures excavades que imiten cobertes de volta i configuren diverses estances, denotant per tant una certa complexitat en l'execució i fins i tot una notable monumentalitat que sembla anar més enllà d'un simple refugi temporal. Per exemple, una de les coves té un gran vestíbul i una habitació a la que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular i es documenta l'ús de pilars. Es documenten també fornícules, finestres interiors i bancs correguts. Pels entorns de les coves s'ha recollit superficialment sílex treballat amb diferents formes, amb mides que oscil·len entre els 2 x 2 cm i els 2 x 5 cm, de molt difícil adscripció crono-tipològica i que alguns autors relacionen amb peces i pedrenyals d'armes de foc dels segles moderns. No consta que s'hagin recollit fragments de ceràmica, que sens dubte haurien ajudat a establir horitzons cronològics. No es pot descartar una relació entre aquestes coves i la propera capella medieval de Sant Andreu, ubicada al cim del mateix turó on es localitzen les coves, encara que molt probablement aquestes cavitats s'han anat modificant per a usos diversos amb el pas dels segles, i degut a la seva posició estratègica és probable que fossin ocupades fins a temps relativament recents. Cal descartar una cronologia prehistòrica per aquest lloc de coves, i més aviat es poden considerar uns orígens medievals indeterminats en base a altres paral·lels coneguts, tot i que resulta obvi en aquest cas que s'han fet remodelacions posteriors i s'han reutilitzat fins a temps relativament recents.</p> | 08165-11 | Turó de Sant Andreu | <p>Aquest conjunt de coves ja eren conegudes i foren explorades a inicis de segle XX per Amador Romaní i Guerra, el qual el 1916 hi va realitzar un sondeig arqueològic, hi va recollir algun fragment de sílex treballat i deixà constància gràfica de la topografia d'aquestes coves al seu ‘'Atles'', encara que de manera summament esquemàtica. L'any 1945 ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i el 1965, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van explorar el lloc i hi van recollir també diversos fragments de sílex. Finalment, l'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Segons ha explicat l'historiador local Josep Riba i Gabarró, ell fa molts anys que va visitar aquestes coves i hi va localitzar un molí de mà antic, avui dipositat junt amb altre material arqueològic provinent d'aquest jaciment que es custodia al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4640, 4729, 4784 i 4971.</p> | 41.5504400,1.6735800 | 389378 | 4600713 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 3: Representació esquemàtica del les Coves de Sant Andreu a l' 'Atles' d'Amador Romaní i Guerra (1905-1913). | 85|91|94|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82152 | Molí de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera | <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5915</p> | XVIII | No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada. | <p>Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d'Igualada, l'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.</p> | 08165-31 | Carretera C-244 d' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5628200,1.6707800 | 389166 | 4602092 | 1753 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-15 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 82134 | Estructura Defensiva sobre el Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-sobre-el-cami-antic-del-castell | <p>-RAMONEDA I COCH, Manel (2013): 'Per la closca del Cargol', La Veu de l'Anoia digital (10/05/2013). http://veuanoia.cat/per-la-closca-del-cargol-manel-ramoneda-hemeroteca/</p> | L'estructura està enrunada, però té molt potencial arqueològic. | <p>Sota el castell de Claramunt, en un petit esperó elevat de la partida del 'Cargol', tot controlant el camí antic de la fortalesa medieval, es localitzen les restes d'unes parets pertanyents a una construcció avui enrunada. Tot venint de la Pobla de Claramunt i abans d'arribar a les restes de la antiga masia de Can Valls, des de l'antic camí esmentat, si hom aixeca la vista cap al nord pot veure perfectament les restes d'aquesta estructura penjada al pendent. Un cop s'arriba al lloc, darrera el que seria aquesta torre (que per fotos antigues i per la mateixa estructura que resta, es percep com una torre quadrangular) hi ha una petita esplanada amb restes de de varies parets conservades a una alçada màxima d'un metre, fetes amb pedra parcialment tallada, de mòduls no gaire grans i lligada amb pasta de morter blanquinosa, per tant amb una tècnica constructiva molt similar o igual a la de la torre. Tot i que el lloc està totalment cobert per matolls i vegetació diversa, és possible veure encara una extensió d'estructures en planta força important, formada per varies habitacions aterrassades a dos nivells, a part de la ja mencionada petita torre de guaita quadrangular que és la estructura encara visible des dels peus de l'antic camí al castell de Claramunt.</p> | 08165-13 | Vall de les Garrigues | <p>El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', va ser fins inicis del segle XX el circuit tradicionalment emprat per anar de la Pobla fins el Castell de Claramunt. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts forts de referència i control com ara can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o aquesta construcció descrita, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual i física directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu entorn del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre de guaita que amb tota probabilitat hi va haver a l'anomenat com Puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements defensius en base al control visual i la comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí.</p> | 41.5535000,1.6709500 | 389164 | 4601057 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13-003.jpeg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Estructura als anys 1920-1925, i al fons el Castell de Claramunt (autor: Joan Boixaderas. Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82216 | Pintures Murals de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-cal-ti | <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 20.</p> | XVIII | La masia està desocupada i manca manteniment, fet que afecta les pintures (2019).Posteriorment la casa, i les pintures han estat enderrocades i actualment ja no s'hi conserven. | <p>En una de les estances principals de la planta baixa de la masia del segle XVIII de cal Ti, ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila, es localitzen unes pintures murals al fresc, setcentistes, amb els temes de sant Procopi i la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Es tracta de tres panells quadrangulars pintats directament sobre la paret enguixada, cadascun dels quals porta al seu interior la representació d'una imatge de cos sencer i un llaç a la part superior, que connecta amb la sanefa decorativa de la part superior de la paret, pràcticament enganxada al sostre.</p> <p>Destaca el panell central, dedicat a la Mare de Déu del Roser, on apareix la Verge coronada, dempeus i amb el Nen al braç esquerre i un rosari penjant-li de la mà dreta; les figures estan emmarcades per un cercle format per altres petits cercles concèntrics que recorden a cargols. Els colors de les pintures són entre vermellosos i marronosos, amb una certa uniformitat cromàtica molt probablement deguda al pas del temps, que no només n'ha alterat els colors, sinó que n'ha començat a desfigurar les representacions, que tot i ser estilísticament classificables dins el barroc respiren un indiscutible caràcter popular i fins i tot un cert aire naïf propi d'alguns mestres pintors que decoraren cases particulars a l'interior del país.</p> | 08165-95 | Masia de Cal Ti | <p>Les pintures murals del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. Per la seva banda, l'advocació a sant Procopi (les relíquies del qual -i amb elles el culte- arribaren a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII), va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, quan es van realitzar aquestes pintures murals i es va aixecar una capella caminera sota la seva advocació. El culte a la Mara de Déu del Roser també va tenir molta popularitat a La Pobla durant el mateix segle, i de fet s'havia encarregat la realització d'un retaule per a l'església de la Santíssima Trinitat amb motiu de la fundació d'una confraria del Roser (19 de juny de l'any 1623) a La Pobla de Claramunt, retaule que ara és presidit a la parròquia de Santa Maria per la imatge de la Mare de Déu de la Llet.</p> | 41.5492900,1.6894300 | 390698 | 4600566 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-12 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES: Fotografies cedides per Assumpta Tardà Serra. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 82265 | Corpus de Tradició Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-de-tradicio-remeiera | -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. V, p. 783. -BARTROLÍ ROMEU, Marta, (dir.) (1989): La tradició remeiera a l'Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús, ed. Òmnium Cultural, Igualada, p. 22-24, 26-28, 31-32, 34, 36-40, 44, 46, 54-55, 57-59, 63, 67-68, 71-73, 80, 82, 84, 92, 94, 97, 102-103. | Aquestes tradicions remeieres ja gairebé no es practiquen. | Es tracta de varies receptes remeieres populars de transmissió oral que avui dia pràcticament no s'utilitzen però que romanen conservades en la memòria d'un grup de gent gran de la Pobla de Claramunt i que van ser recollides a la dècada dels 80' per part d'un grup d'alumnes de secundària en el marc d'un treball per a una assignatura optativa. A part de les universals infusions i remeis genèrics basats en l'herbolari presents arreu no només de la comarca sinó també del país i de la conca Mediterrània, a la Pobla es documenten alguns remeis tradicionals específics d'aquest poble (alguns, compartits amb localitats veïnes com ara Vilanova del Camí o Òdena i altres amb municipis més llunyans com Copons, Veciana o Sant Martí de Tous): -Per fer baixar la pressió, abans de cada àpat es prenia aigua de garrigó sola o bé barrejada, a parts iguals, amb aigua d'herba de Sant Antoni; també prenien suc de llimona en dejú nou dies al mes. -Per millorar la circulació de les cames es feien fregues amb alcohol en el qual s'havia deixat macerar un grapat de romaní. -Com a remei per les morenes es recomanava veure oli en el qual havien fregit alls i un grapat de ruda. -Contra les berrugues, al punt de mitjanit de Sant Joan s‘hi aplicava suc de malves acabades de collir. La resta de l'any, posaven a marinar en vinagre pells de llimona i les deixaven vuit dies en un pot tot canviant-ne el vinagre cada dos dies; fet això, tallaven les pells a trossets i les aplicaven sobre les berrugues tot embolicant-les. Un altre remei era llançar tants cigrons com berrugues es tenien a un pou mort; es creia que quan els llegum es es podrien, les berrugues queien. -Per emblanquinar les dents es glopejava vinagre tres o quatre cops al dia. -Per talls i ferides s'aplicava sobre la zona afectada un ungüent fet a base de flor de lliri prèviament perfumada amb oli d'oliva i flor de saüc. Si la ferida s'infectava, la rentaven amb aigua de farigola. -Per la diarrea s'emprava la infusió de camamilla; en canvi, pel malestar produït pel restrenyiment aixafaven raïm verd i en feien cataplasmes que aplicaven directament sobre el ventre. -Per als cucs dels nens petits s'emprava la coneguda com 'herba cuquera', de la que en feien infusions; per a petits i adults, es creia que el millor per eliminar els cucs era prendre's durant quatre dies, en dejú, llet en la que hi havia bullit dues cabeces d'alls. -Per prevenir l'insomni prenien infusions de valeriana o bé un vas d'aigua calenta amb tres cullerades de sucre abans d'anar a dormir. -Pels còlics renals es feien infusions de cabellera d'espiga i se les bevien quan el líquid ja era fred. -Pels peus adolorits es feien banys de boixerola. -Per les contusions que havien produït blaus s'aplicaven compreses a base de julivert aixafat i mesclat amb vinagre. -Pel mal d'orella aplicaven un drapet o mocador mullat amb llet de dona sobre l'orella afectada. -Pel mal de coll ruixaven les brases de la llar amb oli i amb un drap embolicaven un grapat de flors de saüc; abans d'anar a dormir escalfaven el drap amb el fum de les brases i se'l posaven ben calent al coll. També es feia desfer greix de gallina i se'l prenien ben calent. -Per fer passar la tos s'havia de beure aigua de nou fonts diferents. -Per fer baixar la febre es torrava segó dissolt en vinagre, on es sucaven mocadors que eren aplicats als canells i al clatell; un remei alternatiu era mullar draps de cotó nomes amb vinagre i aigua, però llavors se n'havien d'aplicar dos als canells, dos als turmells i un al front, tot repetint l'operació cada cinc minuts. -Després d'un constipat, i per tal d'evitar recaigudes, es feien fregues amb un alcohol al que prèviament havien deixat macerar un bon grapat d'espígol. Si finalment es tractava d'un constipat mal curat i això comportava un afebliment del sentit de l'oïda, llavors es recorria a un mètode més radical consistent en fregir cries de rata i aplicar l'oli resultant al conducte auditiu. (Continua a OBSERVACIONS). | 08165-144 | La Pobla de Claramunt | A excepció de la noticia donada pel folklorista Joan Amades, el recull d'aquestes tradicions remeieres per a tota la comarca de l'Anoia el va realitzar un grup d'alumnes de 3r de BUP (equivalent a l'actual 1er de Batxillerat) del Col·legi Abat Oliba d'Igualada durant el curs 1988-89, en base a les enquestes realitzades a més de dues-centes persones d'una mitjana d'edat de 68 anys, oriünds de diversos pobles de la comarca. En concret, de la Pobla de Claramunt s'entrevistà les següents persones: Carme Casaled, Josefa Ferrer, Maria Martorell, Josep M. Mellado, Cinta Puig, Assumpció Romaní, Rosa Romeu, Joan Sabater, M. Lluïsa Sala, Antoni Soler, Miquel Soteras, Josep Tomàs, Josep Torras, Maria Vallejos, Esteve Valls, Rita Valls, Genís Vich. El recull meresqué el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya l'any 1989 i el treball fou publicat en forma de monografia per Òmnium Cultural. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Per l'anèmia es feia un licor amb vi i brots de romaní que deixaven un mes a sol i serena abans de ser consumit.-Quan una dona que criava el seu fill li sortien clivelles als mugrons, se'ls untava amb clara d'ou ben batuda amb oli. Mentre estava embarassada, no es podia cremar llenya de figuera davant d'ella o no quedava garantit que la mare tingués suficient llet per al fill que esperava-Per guarir els furóncols, l'avia de 'Cal Frare' (ja traspassada els anys 80' o abans) elaborava un remei conegut popularment com 'ungüent del frare' que consistia en fer coure oli d'oliva, blanquet de Venècia i cera nova fins aconseguir una pasta que s'aplicava directament sobre la zona afectada; a finals del segle XX, moltes cases encara guardaven la recepta i l'empraven quan era necessari.-Per desfer-se dels mussols, es creia que qui sense adonar-se'n trepitgés tres pedres posades expressament davant de la porta d'una casa, agafaria els mussols del malalt.-Contra la sarna s'aplicaven sobre les petites vesícules i excoriacions un ungüent que s'obtenia a partir de fer bullir un tros de serp blanca durant cinc minuts. -Per a l'enuresi infantil, les mares donaven als seus fills dues tasses al dia d'un brou fet amb el pixador d'un porc. -Per evitar recaigudes de meningitis, un cop superada la malaltia el malalt menjava llenties en cada àpat durant dos anys.-En casos de malalts que no reaccionaven i per als quals ja s'havia provat tot, familiars i amics sortien a caçar granotes que eren escorxades sobre el moribund.-Tractaments per cuidar la pell de la cara es feien a base de l'aplicació d'aigua de neu i d'una mascareta de rovell d'ou batut amb suc de llimona; als cabells s'hi aplicaven vinagre.-Per evitar els mals produïts per les tempestes, el mal de ventre i problemes oculars, s'empraven també varies oracions.Per altra banda, Joan Amades recull en el seu ‘Costumari Català' com, a la Pobla de Claramunt i a altres poblacions de la Conca d'Òdena, durant la matança del porc es guardava un dels queixals de l'animal i el posaven vora de la imatge del sant protector de la família que es venerava en una capelleta de la casa, creient que aquest gest els protegiria del mal de queixal.Es pot apreciar com, en general, predominen les infusions vegetals amb base empírica en el camp remeier tradicional de al Pobla, fet que contrasta amb altres poblacions de la comarca on s'observa una proporció gens menyspreable d'oracions i rituals diversos encaminats a la mateixa finalitat. Per contra, es pot afirmar que el caràcter del corpus remeier de la Pobla de Claramunt, basat principalment en la farmacopea, és força pragmàtic i deixa poc espai per a la superstició, ja que entre les desenes de fórmules només es documenta la costum de guardar queixals de porc per evitar el mal de queixal propi, l'escorxament de granotes per casos desesperats, o bé la incorporació de ratolins i serps en remeis de base vegetal, a més d'altres supersticions innòcues com per exemple beure aigua de nou fonts diferents per fer passar la tos o no cremar llenya de figuera davant d'una embarassada per tal de no tallar-li el futur flux de llet. | 94|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82133 | Sitja del Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu | -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 | Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. | En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. | 08165-12 | Turó de Sant Andreu | A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5503500,1.6738100 | 389397 | 4600703 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82144 | Turó de la Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): 'Paletnologia de la comarca de l'Alt Penedès', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Turó de la Sentinella', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7601 | jaciment il·localitzable. | En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d'un jaciment possiblement d'època romana (sic) i descriu la troballa d'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com 'Camí de la Font de la Rata'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d'aquest jaciment, a l'espera de ser retrobat. | 08165-23 | El Tio Nelo - El Xaró | Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i l'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5507900,1.6812900 | 390022 | 4600742 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82143 | Camí de la Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Camí de la Font de la Rata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7599 | IX-XIII | La sitja està buida. | Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d'antic. Als voltants d'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se'n faci una de sola. De fet, prop d'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d'estructures excavades també al travertí, encara que s'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d'haver estat ocupades. | 08165-22 | Camí de la Font de la Rata | Al diari de camp inèdit (‘'Atles'') de l'erudit de Capellades Amador Romaní s'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s'hi ha localitzat mai material d'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi. | 41.5464900,1.6841200 | 390250 | 4600261 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82145 | Ca l'Aloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12003 | XII aC | Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment. | 08165-24 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1992 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157. | 41.5750400,1.6714400 | 389242 | 4603447 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat a la bibliografia científica 'Ca l'Eloi' i 'Cal Aloi'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l'any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82137 | Turó 359 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12004 | IX-VIII aC | Se'n desconeixen detalls | A la falda d'un turó on hi ha un camp d'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment. | 08165-16 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1996 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5753600,1.6733300 | 389400 | 4603480 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82138 | Turó 338 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12271 | XIX-VIIaC | Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol. | D'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l'assentament dins l'ampli període cronològic de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment. | 08165-17 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5758200,1.6695200 | 389083 | 4603536 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La informació d'aquest jaciment disponible a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82173 | Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 91. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5938 | XIV-XIX | Presidint un petit barri separat del nucli urbà de la Pobla de Claramunt, l'antic mas dels Vivencs resta parcialment integrat dins la trama urbana del barri al que dona nom (barri anomenat del 'General Sanjurjo' durant el franquisme. El mas s'estructura en tres cossos o blocs diferenciats, que delaten les diferents fases constructives sofertes al llarg del temps caracteritzades per una bona construcció en pedra segons diverses tècniques i que acaben conformant un imponent conjunt similar al d'una casa forta, amb porxades a dos nivells i edificacions més elevades respecte al cos principal a mode de torres. A la part exterior de la casa, encarada a la via pública, hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep, emmarcada per uns magnífics esgrafiats d'estil barroc. A l'interior, diversos sistemes d'arcades dels segles XVI-XVIII fets a base de pedra de travertí local es conserven en un notable estat. | 08165-52 | Plaça de Sant Josep, 2 | Aquest mas, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, era conegut antigament amb els noms de can Valls o can Biosca, i ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV. Va pertànyer a la família Ventayols fins el segle XVIII, als Valls al segle XIX i als Puget i Biosca d'Igualada al segle XX. Actualment, i des de fa uns anys, és una finca molt apreciada a tota la comarca per celebrar-hi esdeveniments familiars. | 41.5547300,1.6831400 | 390183 | 4601178 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta casa pairal apareix amb la denominació de 'Can Biosca' o 'Can Valls', sense fer cap esment al seu nom actual de 'Mas dels Vivencs'. | 94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82267 | Premi Gumersind Bisbal i Gutsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html | XX-XXI | Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. | 08165-146 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1972 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Gumersind Bisbal i Gutsems | IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82166 | El Barracot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barracot | -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M07. -CEPERO GONZÁLEZ, Virginia (2017): 'Castellolí', Mapa del Patrimoni Cultural de Castellolí, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX-XX | La casa està rehabilitada. | Es tracta de la única edificació del petit nucli dels Masets (ja dins el terme municipal de Castellolí) que es troba per molts pocs metres ja dins el territori del terme de la Pobla de Claramunt. Ubicat al to costat del torrent del Forn del Moner, el nucli dels Masets té l'origen en una antiga gran masia, de la que l'anomenat 'Barracot' en seria en origen un cobert o construcció auxiliar més. Aquest barracot es començà a ampliar i a habilitar com a habitacle en un moment donat, i actualment és una edificació de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa i pis més coberta a una sola aigua. Les parets de càrrega són de pedra irregular i a la seva part posterior té una ampliació en planta baixa. Se li annexa un volum de magatzem d'uns 25 m2. | 08165-45 | Els Masets | Aquesta antiga barraca avui convertida en casa, de la que no se'n té constància de noticies documentals publicades, pertany al petit nucli dels Masets de Castellolí, el qual apareix ja documentat el 1688, quan Ramon Marbres obtingué un permís del duc de Cardona i senyor de Claramunt per construir-hi una casa anomenada ‘maset de Marbres' al cadastre de 1736, i ‘mas Castellar' al capbreu de l'any 1760. | 41.5708700,1.7005200 | 391659 | 4602948 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82166-foto-08165-45-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82190 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-21 | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5898 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=36&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6710 | XIV-XXI | El carrer Major de la Pobla de Claramunt discorre actualment des del carrer del Raval fins a desembocar a l'Avinguda Catalunya (carretera C-244), i en el seu urbanisme i en les cases que el conformen és possible observar-hi gairebé 7 segles d'història de la vila, amb edificis significatius de l'etapa més primitiva com ara l'Antiga Casa de la Vila, el casal de Cal Coca, l'antiga capella gòtica de la Santíssima Trinitat, o les cases amb portalades adovellades dels segles XVI i XVII, tot passant per l'església parroquial construïda al segle XVIII i arribant a les cases del segle XX construïdes abans de la Guerra Civil i a les activitats culturals dels últims anys com el Pessebre Vivent o la Trobada de Puntaires per a les que el carrer conforma l'escenari idoni. Tot i la seva importància històrica, es tracta d'un carrer estret, com correspon als paràmetres de la urbanística medieval tradicional. | 08165-69 | Carrer Major | Aquesta arteria urbana degué ser de les primeres, si no la primera, a formar-se a partir de l'assentament de la població en aquest indret al peu de la muntanya del castell després que la gran riuada de l'any 1344 arrasés la Pobla Vella, al lloc on avui hi ha el barri de les Cases Noves. En la Carta Pobla que regula les condicions d'aquest nou punt de poblament s'especifica que es cedeix ‘un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres segons s'especifica en el mateix text. Antigament era també conegut com ‘carrer del Mig' per la seva posició central respecte al nucli baixmedieval de la Pobla. | 41.5545200,1.6748700 | 389493 | 4601165 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82190-foto-08165-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|94|95|98|105|106|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82211 | Casa de 1927 a l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-1927-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | XX | Sense ús ni manteniment, la casa està molt deteriorada. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -petita agrupació de cases coneguda com barri de Ribalta- es localitza aquesta casa de planta rectangular allargada, que disposa de planta baixa, primer pis i terrat i que es troba delimitada al seu costat sud-oest per edificacions més modernes. La construcció és a base de filades de maons i les façanes estan recobertes d'argamassa Té la façana principal i l'entrada orientades al sud-est, amb unes escales exteriors que donen accés directe al primer pis que és on hi ha l'accés principal a l'antic habitatge, ja que la planta baixa és magatzem. L'inici d'aquestes escales està presentat per un arc de mig punt fet de totxos col·locats de manera que conformen microestructures helicoïdals; la mateixa tècnica segueixen els pilarets que fan de barana a aquesta escala i les dues columnes que flanquegen l'accés a la casa, ubicades just al final del trajecte de l'escala. La façana està coronada per la barana del terrat, que combina el mur d'obra i trams de balustrades pintats de color granat; al mig, una cartel·la acabada amb forma arrodonida conté la indicació del moment en que fou construïda la casa: 'ANY 1927'. A la seva façana lateral nord-est conserva un esgrafiat en molt bon estat (és d'execució més recent, atès que està sobre un arrebossat de ciment d'aspecte no molt antic), amb la representació d'un crater sobre una balustrada del que emergeix abundant vegetació i motius florals. | 08165-90 | Av. Pompeu Fabra, s/n | Aquesta casa està relacionada amb la caseta veïna coneguda com ‘Casa del Cargol, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família durant l'última centúria. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions. | 41.5521200,1.6756900 | 389557 | 4600897 | 1927 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82175 | Torre de Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-font | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=39&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5931 | XX | Molt a prop del barri de la Rata i no molt lluny del molí paperer de cal Guarro (també conegut com molí de cal Font) s'alçava aïllada en origen (avui està rodejada pel polígon industrial) una casa construïda a inicis del segle XX, amb tocs noucentistes, modernistes i també orientalitzants, formada per un bloc quadrangular de planta baixa, pis i golfes, amb façanes als quatre vents i obertures caracteritzades per ser molt estretes i allargades. L'estructura és construïda a base de filades de maó arrebossat. Les cobertes de la casa presenten una inclinació notable i a varies aigües, constituint així una teulada d'inspiració oriental molt similar a la que es pot veure a les pagodes. Actualment està molt reformada. Un gran medalló de guix en baix relleu decorat amb garlandes, situat enmig de les finestres del primer pis, porta inscrita la data 1921 i el cognom 'Vilà', així com un escut nobiliari pintat. | 08165-54 | Polígon Industrial de la Rata | Aquesta casa fou construïda l'any 1921 pel mestre de cases Antoni Gibert, artífex uns anys més tard, passada la Guerra Civil, de la torre del Tio Nelo (el Xaró), també dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt. | 41.5481700,1.6859500 | 390406 | 4600446 | 1921 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Gibert, mestre d'obres | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix referenciada com a 'Torra de Cal Font', però la paraula 'Torra' -acabada amb 'a'- no està acceptada a la normativa de la llengua catalana. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82210 | Casa del Cargol a l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cargol-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | XX | Sense ús ni manteniment. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -conegut com barri de Ribalta- s'observa plantat a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb la façana arrebossada blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. A cada pis hi ha només una obertura, obertes a la façana principal que mira cap al nord-est. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol' per tenir l'escultura d'un gran cargol en una de les cantonades de l'edificació, a una altura intermèdia entre la planta baixa i el primer pis, i un segon cargol assentat sobre el coronament de la xemeneia. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. L'edifici presenta trets estructurals i estilístics propis del primer terç del segle XX, amb detalls propis del modernisme com la xemeneia helicoïdal. | 08165-89 | Av. Pompeu Fabra, s/n | Aquesta caseta està relacionada amb la casa veïna que porta la inscripció de l'any 1927 a la seva façana, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions. | 41.5522500,1.6756900 | 389557 | 4600912 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82123 | Cova del Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cucala | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): ''Atles'', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cova del Cucala', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -RESTREPO SERRANO, Beatriz (1993): 'Un botón Durfort en un yacimiento del Anoia', Estrat, Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 6, p. 45-53. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7600 | El seu fàcil accés i el fet que estigui molt a prop d'una carretera fa que hagi estat molt freqüentada i espoliada. | En un entorn boscós i penjada en una de les cingleres de travertí formades per la riera de Carme s'obre una cova natural orientada al nord que, segons els plànols efectuats per l'il·lustre capelladí Amador Romaní l'any 1911 i publicats en el seu quadern de camp conegut com a 'Atles' (1905-1913), té una amplada boca de 3 m, una amplada màxima de 9 m i una profunditat de 7 m, així com una gatera de 0'70 m d'amplada i 8 m de profunditat. Tot i que el mateix Romaní ja va constatar que la cova havia estat espoliada, hi va efectuar una cala a l'interior de la gatera, d'on va recuperar varis materials arqueològics ceràmics tant prehistòrics com ibers, ossos humans i un còdol, tot catalogant l'estació arqueològica com una cova sepulcral pertanyent al Neolític Final. També es recuperaren materials a nivell de superfície durant l'exploració del lloc que feu la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1972) i durant la posterior realització de la Carta Arqueològica de Catalunya (1984). Segons transcripció literal de la informació continguda a la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest materials són els que segueixen: -Material lític de fàcies aurinyaciana conformat per: un raspador frontal sobre làmina amb rector lateral doble; dos raspadors de morro carenats; un esclat amb cops latero-transversals; tres fragments més de sílex, esclats i un amorf; una punta o làmina amb dors de base truncada, denticulada o serrada. -Ceràmica: fragments del Neolític Antic Evolucionat post-cardial (4.200-3.800 aC), a base de vasos de grans dimensions i de formes globulars, fets amb pasta ben cuita i amb desgreixant de pedra calcària, de tonalitats clares, superfícies raspallades interiorment i exterior, on destaca el tipus de decoració plàstica a base de crestes sobre superfícies raspallades, de secció triangular i de poc relleu; sembla que en un dels fragments hi hagi restes de decoració plàstica a base del motiu o tècnica coneguda com 'moustache' i cal remarcar que on hi ha motius amb crestes la resta de la superfície està raspallada, tant interiorment com exterior; fragments de vores arrodonides lleugerament enfora o verticals, superfícies allisades interiorment i exterior, i algunes de brunyides; també un fragment amb un mugró; fragments de la gran vora exvasada d'una urna amb vora de perfil lleugerament convex per la cara externa i còncau per dintre, llavi bisellat amb una decoració digital impresa de tradició del Bronze Final III; abundants fragments de ceràmica gris medieval de pasta ben cuita, amb desgreixant de quars, pasta de color gris fosc i negrós, feta a torn, amb decoració incisa a base d'una línia rectilínia, de formes tancades, globulars o esferoïdals, vores sortides i llavi entre arrodonit i pla, coll arrodonit, base diferenciada i cos arrodonit o amb caire més o menys viu. Ossos: onze peces dentàries humanes i altres fragments d'ossos humans; dues petxines ('Pectunculus') amb una perforació de suspensió; un botó cònic de petxina amb una perforació en 'V', tipus Durfort, de l'Eneolític o del Bronze Antic. D'aquesta relació de materials es dedueix que la cova va ser molt freqüentada tant durant la Prehistòria com durant l'Edat Mitjana, amb cronologies de l'Aurinyacià, del Neolític Antic Evolucionat post-cardial, de l'Eneolític, del Bronze Antic-Mig, del Bronze Final III i, després d'un llarg buit , de l'Alta Edat Mitjana. La presencia d'ossos humans també assenyala el seu ús funerari col·lectiu, però la poca informació científica i la manera en com es recuperaren els materials, fa difícil relacionar els usos de la cova amb les cronologies esmentades. | 08165-2 | El Xaró | Aquesta cova, coneguda pels locals, ja va ser explorada i parcialment excavada en el seu dia per Amador Romaní i referenciada en el seu ‘''Atles''' (1905-1913), on es va fer constar que la cova es localitzava ‘a la terra del Vidrié de Capellades, a la Vinya d'En Cucala, partida de la Rovira o del Xaró, terme de la Pobla de Claramunt'. Després d'unes dècades d'oblit, la cova fou de nou explorada i confirmada com a lloc d'interès arqueològic per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1972, passant a formar part de la Carta Arqueològica de Catalunya l'any 1984. Ara bé, els responsables de la revisió efectuada el 1991 de la mencionada Carta afirmen que la planta de la cova no s'acaba d'ajustar a l'esquema dibuixat per Amador Romaní. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de reg. 4824). | 41.5481700,1.6723200 | 389269 | 4600463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82123-foto-08165-2-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment també es coneix com Cova del Xaró. IMATGE 1: Planta de la Cova del Cucala feta per Amador Romaní i Guerra al seu 'Atles' (1905-1913) i reproduïda a RESTREPO SERRANO, 1993: 47. | 77|78|79|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82177 | La Creu dels Divuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dels-divuit | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 66. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5948 -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/la-creu-dels-divuit/ | XX | Té afectacions diverses per vandalisme i falta de manteniment. | La coneguda com Creu dels Divuit és un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra. Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual un bloc quadrat amb una gran creu monolítica a sobre, al creuament de la qual s'hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l'estructura s'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18; aquestes plaques es troben actualment tretes del seu lloc original i disperses pel voltant del monument, el qual es troba rodejat i afectat per la vegetació i la manca de manteniment. Fins fa uns anys, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: 'Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes'. Però tal volta degut al rerefons ideològic que se li va insuflar al monument, en els últims temps la inscripció ha sofert una 'damnatio memoriae' que actualment la fa pràcticament il·legible. | 08165-56 | Plans d'Arau | Aquesta creu commemorativa fou construïda just acabada la Guerra Civil en memòria dels 18 igualadins afusellats el 17 de setembre de l'any 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla de Claramunt en represàlia a la notícia (que finalment resultà ser falsa) de la mort de Joaquim Maurín, secretari general dels POUM, a mans dels insurgents. Per tant, aquest succés s'emmarca en un ambient de caos social i arbitrarietat que va caracteritzar la Guerra Civil Española, sobre tot als seus inicis. Segons testimonis de l'època, durant l'execució es van sentir més de cent trets des de la Pobla de Claramunt. | 41.5641900,1.6701300 | 389114 | 4602244 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82177-foto-08165-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82129 | Santa Margarida del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | XIV | Al costat de les ruïnes de l'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d'una capella d'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d'una sola nau, coberta amb volta d'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l'interior de l'edifici, un cop s'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d'arc apuntat a nivell del sòl. L'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l'any 1954 per l'artista Jordi Alumà. | 08165-8 | Castell de Claramunt | Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l'ús d'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell. | 41.5547500,1.6695800 | 389052 | 4601197 | 1303 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82223 | Escultura 'Avi i Infant' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-avi-i-infant | -RIERA, Ignasi; GUMÍ, Jordi (1997): Manel Vidal. Escultures, Capellades. | XXI | En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l'església parroquial i no molt lluny de l'Ajuntament, s'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa. | 08165-102 | Avinguda Catalunya, s/n | Aquesta escultura fou inaugurada el més de febrer de l'any 2002, durant la celebració de la Fira de la Candelera. El seu autor, l'escultor Manuel Vidal Torrens, va néixer a la Pobla de Claramunt l'any 1953 i treballa amb diversos materials, encara que la seva especialitat és el bronze, amb el qual va realitzar l'escultura ‘Avi i Infant'. Té escultures emblemàtiques repartides per tot Catalunya i part de l'estranger. | 41.5546600,1.6754600 | 389542 | 4601180 | 2002 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82223-foto-08165-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Manuel Vidal Torrens | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82208 | Aqüeducte de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme | XVI-XVIII | Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació. | Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes. | 08165-87 | Riera de Carme | Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L'estructura del ‘pont' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l'antic camí d'accés a l'estructura. | 41.5452500,1.6652000 | 388670 | 4600148 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment 'Pont Romànic'.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat 'Pont sobre la riera de Carme'; IPA5924), apareixen per error fotografies d'aquest aqüeducte. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82212 | Les Tres Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-fonts-0 | XIV-XX | Es tracta d'una font urbana ubicada localitzada al bell mig del nucli històric de la Pobla, al final meridional del Carrer Major, i està alimentada per les aigües del torrent de Can Pujol, que solen baixar amb força abundància. L'estructura consta d'una gran pica de pedra tallada i disposa de tres brocs de bronze amb forma de canella per on brolla l'aigua de manera ininterrompuda. La construcció de l'estructura és feta amb una base de totxos sobre la qual s'hi assenta una mena de piràmide de blocs de pedra ben tallats. | 08165-91 | Plaçeta de les Tres Fonts | Aquesta font, coneguda com les Tres Fonts pels tres brocs dels que brolla constantment aigua, s'ubica a la plaça homònima, un paratge emblemàtic ja que després de la gran riuada de 1344 que va destruir la Pobla Vella s'hi van edificar al seu costat les primeres noves edificacions de la vila. La font, doncs, seria ja emprada des de la Baixa l'Edat Mitjana, tot i que l'estructura que actualment l'envolta ha estat refeta al segle XX. | 41.5537000,1.6746400 | 389472 | 4601074 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|119|85 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82277 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-7 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. | Sota el barri de Ribalta, dins l'antiga propietat d'un rector de la Pobla de Claramunt que era una antiga zona boscosa del torrent del Pujol, avui zona semi-urbana, es localitza aquesta surgència d'aigua entorn a la qual s'ha construït una estructura consistent en una fornícula tipus absis i una paret de contenció fetes de maons vistos. Al mig de la fornícula s'hi ha emplaçat una pica circular de pedra suportada per un peu monolític. L'aixeta és contemporània i d'acer inoxidable, sense cap interès històrico-artístic. | 08165-156 | Barri de Ribalta | Aquesta font, en origen en zona boscosa però sempre molt a prop del nucli urbà, mai perdé importància, i ja apareix referenciada a planimetries antigues de la Pobla, com per exemple al ‘Parcel·lari de 1854' de Fèlix Sallent. A més, a la font del Rector hi van assajar les seves cançons els membres fundadors de la Lira Poblense (avui Societat Coral La Lira, 1918) durant els seus primers anys de trajectòria artística. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5524700,1.6756700 | 389556 | 4600936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotografies de Manel Ramoneda i Coch. | 98|94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82162 | Cal Passol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passol | -RIBA GABARRÓ, Josep (2006-7): 'Teixidors de llana domiciliaris als segles XVIII i XIX', Butlletí Municipal, desembre 2006-gener 2007, p. 18. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M02. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=10&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6708 | XVIII | A l'extrem meridional del nucli de cases del municipi on hi va créixer la nova Pobla després de la gran riuada de 1344, un cop passat el nucli urbà i ja enfilant el pendent cap a la muntanya, al peu del camí al castell de Claramunt i en una zona d'oliveres, es localitza l'antiga masia de Can Passol, una edificació que respon als models de masia del segle XVIII. Es tracta d'una construcció consistent en un gran cos rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües, amb els murs de càrrega fets d'encofrat de tàpia sense arrebossar i amb les cantoneres a base de blocs de pedra de travertí ben tallats. Té adossades en un dels seus costats varies construccions auxiliars de planta baixa. Les obertures no presenten cap singularitat, i algunes finestres del segon pis han estat tapiades. | 08165-41 | Masia de Cal Passol | Aquesta masia fou propietat de les famílies Aguilera, Escala i Iglesias durant tot el segle XIX, tot i que les notícies històriques entorn aquesta construcció remuntarien al segle XVIII. El nom o renom de la casa de can Passol provindria de la indústria tèxtil (un passol és el conjunt dels caps de fils d'un ordit que formen serrells), i de fet a la casa encara s'hi conserven llançadores antigues. Està documentat que a can Passol s'hi havia filat lli que es comerciava després a la veïna població de Capellades. | 41.5531400,1.6739200 | 389411 | 4601013 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També s'ha vist escrit 'Cal Pa-Sol'. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 82266 | Llegendes del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35. | Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions. | La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de 'Claromonte', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor. | 08165-145 | Castell de Claramunt | Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt. | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82244 | Goigs de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html | XIX-XX | Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX. | 08165-123 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82158 | Les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-garrigues | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 16-17. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83. | XVII-XXI | Nucli disseminat de la Pobla de Claramunt localitzat a l'extrem oest/sud-oest del terme municipal, ja tocant amb el terme de Carme, a la falda de la serra de la Ninota i regat pel torrent de les Garrigues, en un context de bosc i camps de conreu. El nucli el conformen poc menys d'una desena de carrers, amb una urbanització i cases molt recents i sense cap element patrimonial i/o de caràcter històric destacable, a part d'alguna barraca de pedra seca pels voltants que delata el passat de conreu vinícola de la zona. Els noms dels carrers estan dedicats a diverses ciutats catalanes. | 08165-37 | Les Garrigues | Com a partida de terra, les Garrigues ja apareix mencionada al capbreu de 1629. Com a nucli de població modern fou començat el 1976 i aprovat el 1981. Actualment, consta a l'IDESCAT sota la categoria d'urbanització, encara que sempre s'ha considerat un disseminat (encara que certament molt modern si es compara amb els de Rigat o el Xaró), però apareix als mapes (sobre tot els municipals) com un barri més de la Pobla. | 41.5454600,1.6529500 | 387649 | 4600187 | 1629 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82158-foto-08165-37-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82197 | Basses de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVII-XX | Es tracta d'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d'aigua, en el context d'unes terrasses d'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d'un distribuïdor. Actualment, només dues d'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques. | 08165-76 | Horts del Turó de Sant Andreu | Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l'explotació d'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l'explotació d'aquestes surgències d'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses' degut a les continuades accions antròpiques. | 41.5498400,1.6706500 | 389133 | 4600651 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82263 | Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. | XX-XXI | L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. | 08165-142 | Carrer Pare Anton Soteras | Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. | 41.5528600,1.6781500 | 389763 | 4600976 | 1993 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves | IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82259 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html | XXI | Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. | 08165-138 | Avinguda Catalunya, 9 | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. | 41.5544800,1.6755000 | 389545 | 4601160 | 2000 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82261 | Festes Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-culturals | -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-claramunt-engega-curs-festes-culturals/ | XXI | Aquesta festa s'organitza anualment des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, i sol tenir una durada que s'estén de setembre a novembre, amb diversitat d'actes culturals com el seu nom indica: teatre, exposicions, concerts etc. Dins del marc de les Festes Culturals, un dels actes centrals és la concessió del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, actualment amb caràcter bianual. Durant l'edició de les Festes Culturals de 2018, el diumenge 11 de novembre es va inaugurar una exposició de l'Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt a la Sala Municipal d'Exposicions, i el dissabte 17 del mateix més la coral La Lira va fer una cantada per celebrar el centenari de l'entitat a l'Ateneu Gumersind Bisbal. | 08165-140 | Avinguda Catalunya, 16 | Des que a la dècada dels 70' es comença a atorgar el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, uns anys després es va començar a fer palès que el tercer quadrimestre de l'any havia quedat ple d'activitats de caràcter cultural. Poc a poc es va anar institucionalitzant aquest densificat ambient de tardor, fins que fa uns pocs anys es van instituir oficialment les Festes Culturals per iniciativa de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, fet que va suposar l'aglutinament en un calendari oficial de les festes més assenyalades, a més de la celebració d'altres activitats complementàries com ara exposicions, representacions de teatre, etc. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82261-foto-08165-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGES 1 i 2: Programa de l'edició del 2018 de les Festes Culturals. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82139 | Cova de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7593 | La cova ha estat molt remenada al llarg de l'últim segle. | En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d'una petita cavitat d'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l'últim segle se n'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d'Amador Romaní provinent d'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en 'S', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta. | 08165-18 | El Xaró | Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número 5046. | 41.5465600,1.6693700 | 389020 | 4600288 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l'Aiguadé o Balma d'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82149 | Molí de Dalt de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941 | XV-XVIII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí. | 08165-28 | Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5508400,1.6762900 | 389605 | 4600754 | 1728 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82150 | Molí de Baix de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XVII-XVIII | Ha perdut molts dels elements definitoris d'un molí paperer. | Es tracta d'un antic molí paperer, draper i també d'una antiga fàbrica d'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l'any 1638. L'any 1695, la família dels Coca és d'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí. | 08165-29 | Carrer de l'Art | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5513500,1.6763500 | 389611 | 4600811 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També conegut com a 'Molí Nou', 'Molí de Baix' i 'Cal Ròmul'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82151 | Molí de Ca l'Almiralló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5914 | XVIII | Li manca manteniment. | És tracta d'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d'una porta practicada a la façana oest, a la que s'hi accedeix mitjançant una escala exterior d'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d'entrada de l'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom 'Almiralló' el qual era propietari d'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d'energia fou sempre l'aigua de la riera de Carme. | 08165-30 | Avinguda Pompeu Fabra | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5490200,1.6730800 | 389334 | 4600556 | 1756 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l'Almiralló. També conegut com 'Molí de cal Marió'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82153 | Molí de l'Estrassa-Colònia Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrassa-colonia-valles | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 78. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 61. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=17&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5934 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=18&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5935 | XVIII | L'estructura presenta certa degradació. | Ubicat a la banda dreta de l'Anoia i al barri de sant Procopi. És un gran cos de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües, Té planta baixa i dos pisos. No es pot determinar el sistema constructiu, atès que les parets estan totalment arrebossades, però no deu diferir molt de la maçoneria i encofrat de tàpia amb cantoneres de turo ben tallat observat en altres molins de la Pobla. Ha perdut part de les finestres del mirador, però les poques que queden delaten el passat paperer d'aquest edifici. Segons la documentació, el 1735 feia funcionar el molí de l'Estrassa Jaume Pertegaz, i el 1773 era de Segimon Borrull, paraire d'Igualada, qui arrendava també el molí de la Boixera. El nom del molí sembla assenyalar que era una fàbrica de paper d'estrassa amb força anomenada. A inicis del segle XX s'hi va descobrir dins dels seus espais una seca on es fabricava moneda estrangera de manera clandestina. El molí va deixar la seva activitat industrial a mitjan segle XX i es va reconvertir el seu espai en habitatges, conformant així un sector residencial que hom coneix popularment com 'Colònia Vallès', creada durant els anys 20' del segle XX per Carles Vallès i Castanyet, músic, promotor i propietari. Va ser en aquest moment quan a l'antic molí se li van afegir elements nous a la seva façana com ara unes escales amb baranes neoclàssiques, uns finestrals amb detalls neogòtics, i un balcó d'estil modernista decorat amb trencadís. Així mateix, se li va afegir alguna edificació més per fer-hi més habitatges. Actualment, poca gent recorda que la Colònia Vallès havia estat en realitat l'antic molí paperer de l'Estrassa, conegut també amb el nom de 'molí de l'Illa'. | 08165-32 | Carrer de Sant Procopi-Colònia Vallès | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5576300,1.6735400 | 389387 | 4601512 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 5934 i 5935 (ambdues, denominades 'Casa la carrer de la Colònia Vallès' sense distinció) s'han d'integrar a la present fitxa, atès que tot plegat conforma un conjunt arquitectònic que no té sentit si es disgrega.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82154 | Molí de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 30. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2012-13): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal, novembre 2002-gener 2003, p. 18. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87 -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=11&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5916 | XVII-XVIII | Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l'any 1705, ja en funcionament, tot i que l'estructura que ha arribat fins a l'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que 'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció 'Me fecit Joseph Tort 1722'. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l'edifici s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants. | 08165-33 | Carretera de Carme, Km 1 | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5412100,1.6617400 | 388375 | 4599704 | 1772 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Element també conegut com 'Molí Miquel i Costas'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.IMATGE 1: Foto del molí l'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87). | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82155 | Molí de Cal Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-jeroni | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=9&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5928 | XVIII | Just al costat del Camí Ral s'ubica aquest antic molí, construït segons la tipologia pròpia de mitjan segle XVIII sobre estructures més antigues i avui integrat dins la trama urbana de la Pobla, tot adaptant-se al desnivell del carrer de la Creueta. El gruix de l'edifici és fet a base de pedres irregulars i còdols de riu a la base i encofrat d'argamassa amb nòduls de pedra gran a mesura que l'edifici agafa alçada, amb blocs de turo ben tallats a les cantoneres. A la part de l'edifici que dona a l'actual c-244, tan sols es conserven les finestres del mirador de l'últim pis, i la resta de plantes o no tingueren obertures o han estat tapiades, fet gens estrany si es considera que aquest moli també tenia funció de baluard. Disposa d'un escut heràldic a la façana que no és original del molí i de procedència no esclarida. A inicis del segle XVIII, aquest antic molí de batà es va adaptar com a molí paperer. Des de 1737 era de Jeroni Romeu, que el va vendre a Francesc Coca i aquest a Segimon Borrull, paraire d'Igualada. Però en poc temps, l'any 1760, tornava a estar en mans de Jeroni i Jaume Romeu i hi feien paper de barba que, com a novetat, tenia la filigrana dels fulls a l'angle inferior dret, i no al centre com era costum. El 1878 el molí fou comprat per Josep Romaní i Figueres. Els anys 60' i 70' s'hi fabricava cartronet de qualitat. | 08165-34 | Carrer de la Creueta, 11 | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5515500,1.6760500 | 389586 | 4600834 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82155-foto-08165-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Edifici conegut també com 'Cal Jeroni'. 'Molí de cal Romeu' o 'Cal Romeu', i en els últims decennis com 'El Corc' per la presència d'una fusteria amb el mateix nom.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82156 | Molí de Cal Guarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-guarro | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2012-13): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal, novembre 2002-gener 2003, p. 18. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=32&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5932 | XVIII | Es tracta d'un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l'antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l'any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut. El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc; els Guarro eren una família que ja produïa paper des del 1698 al molí de Dalt de cal Coca. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins i produïen paper i altres productes a diferents municipis dels voltants. Els molins de la Pobla que explotaven eren: els dels Coca, el d'en Guarro, el molí de la Guimerota, i el molí d'en Borrull. | 08165-35 | Polígon Industrial de La Rata | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5475900,1.6881800 | 390591 | 4600378 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82156-foto-08165-35-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També apareix amb el nom de ‘Molí de Cal Font' en algunes referències, encara que cal no confondre'l amb el molí del mateix nom que s'hauria enderrocat el 2001 (RIBA GABARRÓ, 2003b). Més recentment, també se'l ha denominat ‘cal Creixell'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.IMATGE 1: Foto del molí l'any 2003 (Esteve-Ribas, 2008: 63). | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82270 | Arbres del Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-papa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 56. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Els Romeu, una nissaga de paperers de La Pobla de Claramunt, inèdit. | XIX | Sota el pont de la Pobla hi ha un carrer avui anomenat 'Carrer dels Arbres del Papa', on s'hi conserven, en paral·lel al riu Anoia, una sèrie de pollancres (espècie: pollancres del Canadà) alineats, dos dels quals tenen un tronc que delata una longevitat força superior a la centúria, mentre que els altres són més joves i alguns semblen rebrots d'exemplars més vells. | 08165-149 | Carrer dels Arbres del Papa | Després de contrastar el topònim del carrer (al·lusiu als arbres) amb els estudiosos locals, s'ha arribat a dues vies interpretatives no excloents entre elles. La primera hipòtesi explica que el nom d'aquesta via pública, i per tant la història d'aquests arbres, ha de venir de l'episodi de finals del segle XIX en que la família Romeu va vendre la seva fàbrica que tenien en aquesta zona del riu Anoia als Romaní. Durant aquesta compra-venda, produïda el 1880, es va redactar una clàusula segons la qual els venedors es comprometien a talar en tres anys els 64 arbres (pollancres i oms) que hi havia al paratge de la fàbrica, i és aquí on els estudiosos locals estan d'acord en que els ‘arbres del papa' s'ha de referir a alguna lamentació que va suposar aquesta tala, o potser al fet que per la intercessió d'algú (el ‘papa'?) s'hagués conservat algun dels arbres, que serien els pollancres descrits en aquesta fitxa. La segona via interpretativa gira entorn a l'explicació que va donar un descendent dels Romaní (alcalde als anys 50') quan el primer Ajuntament democràtic estava re-nombrant determinats carrers: segons aquest Romaní, els arbres d'aquest carrer els va plantar el seu ‘papa', i d'aquí li vindria el nom al carrer. Efectivament, segons Josep Riba, el nom del carrer seria una locució familiar que hauria donat nom al lloc, encara que aquest estudiós tampoc especifica cap més detall. | 41.5533900,1.6763700 | 389616 | 4601037 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82270-foto-08165-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.