Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82125 | Al Peu dels Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 | Probablement està força arrasat. | Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. | 08165-4 | C-15, PK 44'3 | El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). | 41.5752000,1.6748000 | 389522 | 4603461 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 79|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 82126 | Roca Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7596 | Cova totalment espoliada. | El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d'una cova utilitzada com a lloc d'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2'25 m d'ample x 2'30 m d'alt. Entre l'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d'uns 0'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s'aprecià cap tipus d'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d'ornament venen representats per 4 'dentaliums', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d'individus que s'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic. | 08165-5 | Cinglera est dels Mollons | El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van recuperar alguns materials a l'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d'aquesta Carta, duta a terme l'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4860). | 41.5716500,1.6881300 | 390627 | 4603050 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jodina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de 'Els Mollons'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l'entrada de la cova feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82132 | Coves de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-sant-andreu | <p>-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): 'Atles', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades, làmina 86/97. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Coves de Sant Andreu', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7595</p> | Les coves s'estan ensorrant progressivament degut a les arrels dels arbres i als agents meteorològics. | <p>Es tracta d'un petit conjunt de coves excavades per la mà humana als estrats travertínics tous del turó de Sant Andreu, ubicades una al costat de l'altre (a vegades en uns 20-30 m de distància entre elles) per sota de les feixes de conreu de la part alta del turó i orientades cap al sud. Actualment estan rodejades de massa boscosa. Cada cove presenta una amplada variable i profunditats d'entre 3 i 4 m de mitjana, amb estructures excavades que imiten cobertes de volta i configuren diverses estances, denotant per tant una certa complexitat en l'execució i fins i tot una notable monumentalitat que sembla anar més enllà d'un simple refugi temporal. Per exemple, una de les coves té un gran vestíbul i una habitació a la que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular i es documenta l'ús de pilars. Es documenten també fornícules, finestres interiors i bancs correguts. Pels entorns de les coves s'ha recollit superficialment sílex treballat amb diferents formes, amb mides que oscil·len entre els 2 x 2 cm i els 2 x 5 cm, de molt difícil adscripció crono-tipològica i que alguns autors relacionen amb peces i pedrenyals d'armes de foc dels segles moderns. No consta que s'hagin recollit fragments de ceràmica, que sens dubte haurien ajudat a establir horitzons cronològics. No es pot descartar una relació entre aquestes coves i la propera capella medieval de Sant Andreu, ubicada al cim del mateix turó on es localitzen les coves, encara que molt probablement aquestes cavitats s'han anat modificant per a usos diversos amb el pas dels segles, i degut a la seva posició estratègica és probable que fossin ocupades fins a temps relativament recents. Cal descartar una cronologia prehistòrica per aquest lloc de coves, i més aviat es poden considerar uns orígens medievals indeterminats en base a altres paral·lels coneguts, tot i que resulta obvi en aquest cas que s'han fet remodelacions posteriors i s'han reutilitzat fins a temps relativament recents.</p> | 08165-11 | Turó de Sant Andreu | <p>Aquest conjunt de coves ja eren conegudes i foren explorades a inicis de segle XX per Amador Romaní i Guerra, el qual el 1916 hi va realitzar un sondeig arqueològic, hi va recollir algun fragment de sílex treballat i deixà constància gràfica de la topografia d'aquestes coves al seu ‘'Atles'', encara que de manera summament esquemàtica. L'any 1945 ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i el 1965, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van explorar el lloc i hi van recollir també diversos fragments de sílex. Finalment, l'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Segons ha explicat l'historiador local Josep Riba i Gabarró, ell fa molts anys que va visitar aquestes coves i hi va localitzar un molí de mà antic, avui dipositat junt amb altre material arqueològic provinent d'aquest jaciment que es custodia al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4640, 4729, 4784 i 4971.</p> | 41.5504400,1.6735800 | 389378 | 4600713 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 3: Representació esquemàtica del les Coves de Sant Andreu a l' 'Atles' d'Amador Romaní i Guerra (1905-1913). | 85|91|94|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82134 | Estructura Defensiva sobre el Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-sobre-el-cami-antic-del-castell | <p>-RAMONEDA I COCH, Manel (2013): 'Per la closca del Cargol', La Veu de l'Anoia digital (10/05/2013). http://veuanoia.cat/per-la-closca-del-cargol-manel-ramoneda-hemeroteca/</p> | L'estructura està enrunada, però té molt potencial arqueològic. | <p>Sota el castell de Claramunt, en un petit esperó elevat de la partida del 'Cargol', tot controlant el camí antic de la fortalesa medieval, es localitzen les restes d'unes parets pertanyents a una construcció avui enrunada. Tot venint de la Pobla de Claramunt i abans d'arribar a les restes de la antiga masia de Can Valls, des de l'antic camí esmentat, si hom aixeca la vista cap al nord pot veure perfectament les restes d'aquesta estructura penjada al pendent. Un cop s'arriba al lloc, darrera el que seria aquesta torre (que per fotos antigues i per la mateixa estructura que resta, es percep com una torre quadrangular) hi ha una petita esplanada amb restes de de varies parets conservades a una alçada màxima d'un metre, fetes amb pedra parcialment tallada, de mòduls no gaire grans i lligada amb pasta de morter blanquinosa, per tant amb una tècnica constructiva molt similar o igual a la de la torre. Tot i que el lloc està totalment cobert per matolls i vegetació diversa, és possible veure encara una extensió d'estructures en planta força important, formada per varies habitacions aterrassades a dos nivells, a part de la ja mencionada petita torre de guaita quadrangular que és la estructura encara visible des dels peus de l'antic camí al castell de Claramunt.</p> | 08165-13 | Vall de les Garrigues | <p>El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', va ser fins inicis del segle XX el circuit tradicionalment emprat per anar de la Pobla fins el Castell de Claramunt. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts forts de referència i control com ara can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o aquesta construcció descrita, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual i física directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu entorn del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre de guaita que amb tota probabilitat hi va haver a l'anomenat com Puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements defensius en base al control visual i la comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí.</p> | 41.5535000,1.6709500 | 389164 | 4601057 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13-003.jpeg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Estructura als anys 1920-1925, i al fons el Castell de Claramunt (autor: Joan Boixaderas. Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82137 | Turó 359 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12004 | IX-VIII aC | Se'n desconeixen detalls | A la falda d'un turó on hi ha un camp d'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment. | 08165-16 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1996 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5753600,1.6733300 | 389400 | 4603480 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82139 | Cova de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7593 | La cova ha estat molt remenada al llarg de l'últim segle. | En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d'una petita cavitat d'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l'últim segle se n'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d'Amador Romaní provinent d'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en 'S', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta. | 08165-18 | El Xaró | Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número 5046. | 41.5465600,1.6693700 | 389020 | 4600288 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l'Aiguadé o Balma d'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82142 | Coveta de la Roca Caganera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-la-roca-caganera | http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=11700 | IV m-IX-X | Durant l'excavació es va detectar molta afectació per efecte de les bioturbacions. | A partir d'una intervenció arqueològica en aquest jaciment arqueològic emplaçat dins una petita cavitat natural, es varen documentar dues fases d'ocupació i ús. La primera, corresponent al Neolític Evolucionat (4.000 aC), es relacionaria amb un ús de la cova com a lloc d'enterrament, molt probablement d'un sol individu segons es dedueix del recompte de les restes òssies; sigui com sigui, les restes estaven molt disperses i fragmentades per l'acció dels animals Una segona fase de freqüentació de la cova, ja més recent es detecta a partir dels fragments de materials ceràmics recuperats pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-X) i algun fragment ceràmic més modern. | 08165-21 | Els Mollons | El jaciment d'aquesta cova fou descobert per Roger Esteve l'any 1996 i el mateix any, durant el més de març, s'hi va fer una petita intervenció arqueològica d'urgència. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5806900,1.6831800 | 390230 | 4604060 | 4.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82142-foto-08165-21-1.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, 1999. | 78|85|91 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82194 | Rec de l'Estrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l'aigua. | 08165-73 | Parc de l'Estrassa | Tot i que les primeres referències documentals que parlen d'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d'enginyeria. El 1988, l'estructura va ser objecte d'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament. | 41.5581600,1.6737700 | 389407 | 4601570 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82196 | Mina d'Aigua al Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVIII-XIX | Es tracta d'una mina d'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l'abril de 2019), i a uns 10 metres d'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s'ha entrat uns metres cap a l'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d'un antic camp de conreu. | 08165-75 | Turó de Sant Andreu | Es conserven notícies escrites inèdites de mines d'aigua (en concret d'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita. | 41.5512700,1.6738100 | 389399 | 4600805 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 82198 | Barraca-amagatall de Mossèn Pere Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amagatall-de-mossen-pere-bosch | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 54- 135-138. | XIX-XX | La construcció està abandonada i no té cap manteniment. | Tot iniciant la baixada des de l'esperó superior sud-est de turó de Sant Andreu, molt a prop de les restes de la capella homònima, s'emplaça una petita barraca de planta quadrangular, feta de tàpia i fusta i amb coberta a una sola aigua. Té una sola obertura adintellada amb un tauló de fusta i sense porta. Actualment els matolls ja n'amaguen la part posterior. Segons la tradició popular i els dietaris del propi mossèn Pere Bosch, en aquesta barraca s'hi amagà l'eclesiàstic durant els inicis de la Guerra Civil per tal d'evitar ser represaliat. Sense que posseeixi cap element artístic mínimament rellevant, el seu valor és exclusivament patrimonial i simbòlic, atesa la importància de la figura de mossèn Pere Bosch per a la Història de Pobla de Claramunt. | 08165-77 | Turó de Sant Andreu | Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta barraca s'hi va amagar durant tres dies el carismàtic i popular mossèn Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, atès el perill que durant un temps van córrer els religiosos. Els tres primers dies que es va refugiar fugint dels efectes colaterals de la guerra, el mateix mossèn explicava que durant el dia s'estava a la barraca del bosc (propietat de Can Pujol), des d'on podia observar si hi havia perill a baix al poble, mentre que de nit baixava a dormir a la masia. Essent el mossèn a Can Pujol, finalment els elements descontrolats va prendre foc a la parròquia. Pere Bosch i Ferran (1888-1945), rector de la Pobla des de finals de 1923 a 1940 -amb l'interval de la guerra civil-, fou l'autor de la ‘Monografia del Castell i la Pobla de Claramunt', un document inèdit però que constitueix el primer intent modern d'escriure una obra sistemàtica i rigorosa sobre la història de la Pobla de Claramunt amb l'Arxiu Parroquial com a base documental. | 41.5512200,1.6732400 | 389351 | 4600800 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82198-foto-08165-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82208 | Aqüeducte de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme | XVI-XVIII | Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació. | Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes. | 08165-87 | Riera de Carme | Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L'estructura del ‘pont' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l'antic camí d'accés a l'estructura. | 41.5452500,1.6652000 | 388670 | 4600148 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment 'Pont Romànic'.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat 'Pont sobre la riera de Carme'; IPA5924), apareixen per error fotografies d'aquest aqüeducte. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82217 | Rellotge de Sol de Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-de-les-figueres | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3739). | XVIII-XIX | Està pràcticament esborrat. | A la part central del segon pis de la façana principal de l'antiga masia de cal Fuster de les Figueres, avui una casa urbana coneguda com 'Celler de l'Art', s'emplaça un rellotge de sol vertical de forma quadrangular però amb les cares inferior i superior arrodonides. Es tracta d'una peça feta a partir dels propis esgrafiats de la façana. Actualment el rellotge està molt perdut i es fa difícil fer-ne una descripció, ja que ni tan sols es veuen les marques horàries. Tot i així, a partir de fotos antigues es pot observar el seu perfil i es constata que es tracta d'un rellotge amb unes dimensions considerables. | 08165-96 | Carrer de l'Art, 6 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82217-foto-08165-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: El rellotge de sol quan encara no s'havia deteriorat (foto: IPA, anys 80'?).A l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica té el número 3739 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82218 | Rellotge de Sol de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lisidret | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1140). | XX | S'està començant a perdre degut a que està caient part de l'arrebossat de la façana. | A la façana principal de la masia de ca l'Isidret, a nivell de primer pis i just al costat superior de la portalada adovellada de la casa, s'emplaça un rellotge de sol vertical orientat cap al sud. Està inscrit en una cartel·la quadrangular amb el marc blanc i el fons groc, sense cap altre peculiaritat decorativa i sense línies horàries ni números. Presenta el gnòmon torçat. | 08165-97 | C-244, PK, 2'4 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5650400,1.6615800 | 388402 | 4602350 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82218-foto-08165-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat número 1140 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82219 | Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825). | XX | Es tracta d'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: 'Quan el sol riu d'alegria/ jo dic les hores del dia'. | 08165-98 | Carrer de Francesc Salvà, 1 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5519200,1.6801800 | 389931 | 4600869 | 1996 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan Padró Escudé | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82220 | Rellotge de Sol de Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-dels-vivencs | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3964). | XIX-XX | A l'extrem lateral occidental d'una de les façanes de l'extens mas dels Vivencs, ja al pati interior de la casa i amb orientació cap al sud, s'emplaça un rellotge de sol vertical. El suport el constitueix una façana feta de pedra i maçoneria vista, sobre la qual a mitja alçada s'hi ha practicat una cartel·la quadrangular amb coronament arrodonit, feta amb morter blanquinós i sobre la qual s'hi inscriu el rellotge. Les línies que dibuixen el rellotge són rosades, i sota del mateix apareix una segona cartel·la a mode de pergamí amb una inscripció en vers o lema: 'Ni tu ni jo/ tindríem corda/ si no fos Déu/ que se'n recorda'. | 08165-99 | Plaça de Sant Josep, 2 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5546400,1.6830900 | 390178 | 4601168 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82220-foto-08165-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 3964 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82221 | Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-casa-del-cargol-de-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1139). | XX | L'estucat de la façana s'està perdent i això està afectant el rellotge de sol. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra s'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol'. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l'any 1992, amb tota probabilitat l'any d'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE. L'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l'actual. | 08165-100 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5522600,1.6756900 | 389557 | 4600913 | 1992 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82222 | Rellotge de Sol de Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html | XIX-XX | A la part superior central de la façana de la masia de can Cristòfor, just sota el punt o angle on es troben les dues aigües de la teulada, s'ubica un rellotge de sol vertical de forma quadrangular que destaca sobre el color blanc de la façana casa. A diferència dels altres rellotges de sol documentats a la Pobla de Claramunt, aquest és fet de ceràmica, amb el fons taronja i un marc a base de sanefes. El gnòmon surt d'una peça circular de colors que molt probablement sigui al·lusiva al sol. Atesos els orígens de can Cristòfor a mitjan segle XIX (1855), no es pot descartar que el rellotge fos fet en el moment de construir la casa, encara que també és possible que sigui més recent i n'estigui substituint a algun d'anterior. | 08165-101 | Carrer dels Mollons, n. 8 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, en moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5541000,1.6790400 | 389840 | 4601113 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A diferència dels altres rellotges de sol de la Pobla de Claramunt, a data abril de 2019 aquest no es troba inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans que realitza la Societat Catalana de Gnomònica (https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 82282 | Font del Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s'ubica aquesta font que brolla d'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó. | 08165-161 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5453100,1.6675500 | 388866 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó'. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 82283 | Font de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Font gairebé perduda. Està seca. | En un petit bosc entre camps de conreu, a la part mes baixa de la falda sud-est dels Mollons i dins la partida de les Comes, es localitza aquesta font avui seca la major art de l'any. Presenta una petita construcció quadrangular a mode de bassa feta a base de blocs de pedra local; actualment es troba en un avançat estat de deteriorament. | 08165-162 | Les Forques - Les Comes | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5623400,1.6861900 | 390450 | 4602019 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82283-foto-08165-162-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 82294 | Barraca de Pedra Seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca parcialment recolzada en un marge. De planta rectangular i coberta a base d'una falsa cúpula rebaixada. L'obertura d'accés, d'alçat trapezoïdal, està orientat al sud i té una llinda monolítica. La construcció es a base de blocs de pedra de dimensió mitjana i gran. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-173 | Les Garrigues | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5475500,1.6430600 | 386828 | 4600432 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17466 (autor: David Puertas Moreno).-FOTOGRAFIES 1 i 2: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82312 | Barraca de Pedra Seca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | La part central de la cúpula està enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta totalment irregular, amb tendència quadrangular, i coberta a base d'una falsa cúpula. Aquesta construcció presenta la característica d'estar totalment recolzada i adaptada a la paret de pedra d'una antiga feixa de conreu. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud que disposa d'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense desbastar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular o quadrangular, tot i que la irregularitat en el cas d'aquesta construcció es pot considerar una excepció deguda a la seva adaptació al banca al que la barraca està perfectament integrada a nivell paissatgístic. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-191 | Els Plans d'Arau | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5642100,1.6717700 | 389251 | 4602245 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14805 (autor: Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82316 | Barraca de Pedra Seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té un lleuger enderroc a la paret frontal. | Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'estructura es troba adossada a un antic bancal, en un paisatge rocós. L'obertura d'accés està orientada al sud-oest i està configurada per un arc rebaixat fet amb llosetes col·locades al rastell. Disposa d'una fornícula a l'interior, d'una espitllera i d'un foc a terra amb xemeneia que transcorre per l'interior de la paret de pedra. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-195 | Torrent de Fresell | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5677800,1.6866600 | 390498 | 4602622 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14603 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82317 | Barraca de Pedra Seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca i de planta circular, amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. Presenta la paret del costat oest redreçada per tal d'adaptar-se a la linealitat d'un marge sobre el qual es recolza parcialment. L'obertura d'accés, eixamplada pel que fa al seu costat septentrional, es troba orientada cap a l'est i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-196 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5660600,1.6858300 | 390426 | 4602432 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14604 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82320 | Barraca de Pedra Seca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta a base d'una falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i conformada per una doble llinda amb dos grans lloses successives. S'adossa a un bancal pel seu costat occidental. Disposa d'una fornícula. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-199 | Les Forques | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5625600,1.6783400 | 389796 | 4602053 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4067 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82322 | Barraca de Pedra Seca 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Té part de la cúpula enfonsada. | Barraca de pedra seca de planta circular i amb la coberta feta a base d'una falsa cúpula, avui parcialment enfonsada. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i disposa d'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense treballar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-201 | La Coma de Sòria | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5585500,1.6819900 | 390093 | 4601603 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14605 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1-3: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82323 | Barraca de Pedra Seca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Petita barraca de pedra seca de planta circular amb tendència el·líptica i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d'un contrafort a la part posterior i un paravent també de pedra seca que arrenca de la paret occidental de la barraca Té un cocó i a uns metres de distància de la part posterior es localitza una cisterna. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-202 | Turó de la Creu d'en Marbres/ GR-172 | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5638600,1.6916800 | 390910 | 4602180 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14606 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82328 | Barraca de Pedra Seca 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-41-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | La meitat de l'estructura està enderrocada. | Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula avui parcialment enderrocada; igualment, s'ha perdut tota la part frontal de l'estructura. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-207 | La Macarulla | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5534400,1.6933300 | 391030 | 4601021 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82328-foto-08165-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82332 | Barraca de Pedra Seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | Gran barraca de pedra seca de planta quadrangular amb tendència rectangular i amb coberta feta a base d'una volta de canó. L'obertura d'accés és culminada per un arc fet amb llosetes col·locades al rastell. L'estructura es recolza en un marge. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-211 | Torrent del Forn d'en Monner | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5664000,1.6900800 | 390781 | 4602464 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82333 | Barraca de Pedra Seca 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-46-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'obertura d'accés és feta amb una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-212 | Torrent del Forn d'en Monner | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5676600,1.6882100 | 390627 | 4602607 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82333-foto-08165-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82333-foto-08165-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82334 | Barraca de Pedra Seca 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-47-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | Enderrocada, li falta la coberta i part dels murs. | Barraca de pedra seca de planta quadrangular i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula, avui perduda. Així mateix, a l'estructura li manca bona part de la meitat superior dels murs. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-213 | Torrent del Forn d'en Monner | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5664800,1.6883000 | 390633 | 4602476 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82334-foto-08165-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82334-foto-08165-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82335 | Barraca de Pedra Seca 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-48-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d'una falsa cúpula. L'obertura d'accés té una llinda monolítica plana i d'un dels brancals arrenca una paret tipus paravent, també feta de pedra seca. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-214 | Torrent del Forn d'en Monner | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5653200,1.6890300 | 390692 | 4602346 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82335-foto-08165-214-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82122 | Sitges del Xaró o del Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-xaro-o-del-tio-nelo | -SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Sitges del Xaró o del Tio Nelo', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12222 | IV-X | Desaparegudes bona part de les estructures documentades en origen. | A uns 40-100 metres de distància a l'oest de l'antic berenador del Tio Nelo, a la urbanització del Xaró, i ocupant una considerable extensió de terreny, es van localitzar un mínim de quatre conjunts dispersos de sitges i estructures diverses excavades al subsol de travertí, avui embrossades i totalment oblidades després del tancament del berenador ja ben entrats els anys 90 del segle XX. El primer nucli es trobava a uns 40 m a l'oest del berenador i estava format per una sitja de boca quadrangular i una mena de dipòsit de planta rectangular de 1'50 x 1'20 x 0'80 m. El segon nucli, situat uns 30 m al nord del primer nucli i a peu d'un caminet, en aparença el conformava només una sitja de boca circular i de molt bona factura. El tercer nucli, a uns 50 m del segon nucli, consistia en una sitja de boca quadrada i cos globular, i un dipòsit quadrangular excavat en un marge de travertí que es va interpretar com les restes d'un habitacle. Finalment, el quart nucli, ubicat prop d'unes coves era compost per una sitja amb encaix per a la tapa i varis fragments de murs fets amb pedra de travertí i morter; així mateix, en aquest indret s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica grisa medieval, moment al que podria correspondre el jaciment que apareix també com a possiblement d'època ibèrica a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i que com ja s'ha dit, el jaciment està en aparença desaparegut i sembla ser que parcialment destruït, es probable que es conservi pels voltants alguna altra sitja o estructura per localitzar, per la qual cosa l'indret continua tenint caràcter arqueològic. A més, el lloc no està lluny d'un jaciment similar conegut com Pla de les Sitges del Camaró, ja al terme municipal de la Torre de Claramunt. | 08165-1 | Carretera C-244 - El Xaró | Durant l'any 2000, amb motiu d'una actualització de la Carta Arqueològica de la comarca de l'Anoia es va actualitzar la informació d'aquest jaciment arqueològic descobert feia ja unes dècades (el jaciment ja constava a la Carta Arqueològica de Catalunya feta l'any 1984). Va ser l'arqueòleg comarcal Jordi Enrich qui en va facilitar la descripció de les sitges, atès que les havia pogut observar durant els anys 80'. L'any 1985, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el visitaren i el documentaren fotogràficament. Amb posterioritat, no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | 41.5482500,1.6814500 | 390031 | 4600460 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Detall del jaciment segons fotografia feta per Jordi Enrich l'any 1985. | 80|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82123 | Cova del Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cucala | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): ''Atles'', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cova del Cucala', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -RESTREPO SERRANO, Beatriz (1993): 'Un botón Durfort en un yacimiento del Anoia', Estrat, Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 6, p. 45-53. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7600 | El seu fàcil accés i el fet que estigui molt a prop d'una carretera fa que hagi estat molt freqüentada i espoliada. | En un entorn boscós i penjada en una de les cingleres de travertí formades per la riera de Carme s'obre una cova natural orientada al nord que, segons els plànols efectuats per l'il·lustre capelladí Amador Romaní l'any 1911 i publicats en el seu quadern de camp conegut com a 'Atles' (1905-1913), té una amplada boca de 3 m, una amplada màxima de 9 m i una profunditat de 7 m, així com una gatera de 0'70 m d'amplada i 8 m de profunditat. Tot i que el mateix Romaní ja va constatar que la cova havia estat espoliada, hi va efectuar una cala a l'interior de la gatera, d'on va recuperar varis materials arqueològics ceràmics tant prehistòrics com ibers, ossos humans i un còdol, tot catalogant l'estació arqueològica com una cova sepulcral pertanyent al Neolític Final. També es recuperaren materials a nivell de superfície durant l'exploració del lloc que feu la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1972) i durant la posterior realització de la Carta Arqueològica de Catalunya (1984). Segons transcripció literal de la informació continguda a la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest materials són els que segueixen: -Material lític de fàcies aurinyaciana conformat per: un raspador frontal sobre làmina amb rector lateral doble; dos raspadors de morro carenats; un esclat amb cops latero-transversals; tres fragments més de sílex, esclats i un amorf; una punta o làmina amb dors de base truncada, denticulada o serrada. -Ceràmica: fragments del Neolític Antic Evolucionat post-cardial (4.200-3.800 aC), a base de vasos de grans dimensions i de formes globulars, fets amb pasta ben cuita i amb desgreixant de pedra calcària, de tonalitats clares, superfícies raspallades interiorment i exterior, on destaca el tipus de decoració plàstica a base de crestes sobre superfícies raspallades, de secció triangular i de poc relleu; sembla que en un dels fragments hi hagi restes de decoració plàstica a base del motiu o tècnica coneguda com 'moustache' i cal remarcar que on hi ha motius amb crestes la resta de la superfície està raspallada, tant interiorment com exterior; fragments de vores arrodonides lleugerament enfora o verticals, superfícies allisades interiorment i exterior, i algunes de brunyides; també un fragment amb un mugró; fragments de la gran vora exvasada d'una urna amb vora de perfil lleugerament convex per la cara externa i còncau per dintre, llavi bisellat amb una decoració digital impresa de tradició del Bronze Final III; abundants fragments de ceràmica gris medieval de pasta ben cuita, amb desgreixant de quars, pasta de color gris fosc i negrós, feta a torn, amb decoració incisa a base d'una línia rectilínia, de formes tancades, globulars o esferoïdals, vores sortides i llavi entre arrodonit i pla, coll arrodonit, base diferenciada i cos arrodonit o amb caire més o menys viu. Ossos: onze peces dentàries humanes i altres fragments d'ossos humans; dues petxines ('Pectunculus') amb una perforació de suspensió; un botó cònic de petxina amb una perforació en 'V', tipus Durfort, de l'Eneolític o del Bronze Antic. D'aquesta relació de materials es dedueix que la cova va ser molt freqüentada tant durant la Prehistòria com durant l'Edat Mitjana, amb cronologies de l'Aurinyacià, del Neolític Antic Evolucionat post-cardial, de l'Eneolític, del Bronze Antic-Mig, del Bronze Final III i, després d'un llarg buit , de l'Alta Edat Mitjana. La presencia d'ossos humans també assenyala el seu ús funerari col·lectiu, però la poca informació científica i la manera en com es recuperaren els materials, fa difícil relacionar els usos de la cova amb les cronologies esmentades. | 08165-2 | El Xaró | Aquesta cova, coneguda pels locals, ja va ser explorada i parcialment excavada en el seu dia per Amador Romaní i referenciada en el seu ‘''Atles''' (1905-1913), on es va fer constar que la cova es localitzava ‘a la terra del Vidrié de Capellades, a la Vinya d'En Cucala, partida de la Rovira o del Xaró, terme de la Pobla de Claramunt'. Després d'unes dècades d'oblit, la cova fou de nou explorada i confirmada com a lloc d'interès arqueològic per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1972, passant a formar part de la Carta Arqueològica de Catalunya l'any 1984. Ara bé, els responsables de la revisió efectuada el 1991 de la mencionada Carta afirmen que la planta de la cova no s'acaba d'ajustar a l'esquema dibuixat per Amador Romaní. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de reg. 4824). | 41.5481700,1.6723200 | 389269 | 4600463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82123-foto-08165-2-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment també es coneix com Cova del Xaró. IMATGE 1: Planta de la Cova del Cucala feta per Amador Romaní i Guerra al seu 'Atles' (1905-1913) i reproduïda a RESTREPO SERRANO, 1993: 47. | 77|78|79|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82124 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-6 | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Can Vila', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7592 | Parcialment destruït. | Emplaçat a sobre d'una zona de xaragalls, es tracta d'un jaciment sense estructures construïdes visibles, però caracteritzat per l'aflorament de varis materials arqueològics en superfície. Durant el descobriment del jaciment l'any 1970, motivat per l'aparició d'una sitja deguda a l'ampliació del camí, es recolliren els següents materials arqueològics: Una pedra granítica corresponent a un molí barquiforme, una escòria de ferro, sílex (tres esclats, una fulleta i una punta), dos fragments d'un fons de ceràmica Campaniana A (forma Lamboglia 21), un fragment de vora d'una pàtera de la forma Lamboglia 22, un fragment de vora plana amb nansa horitzontal d'una cassola, dues peces discoïdals retallades sobre fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, mitja fusaiola bitroncocònica de ceràmica ibèrica gris-fosc monocroma amb decoració estampillada a base d'una cabra amb el cap girat enrere (estampillat núm. 25 de la classificació de Miquel Cura, i a la base motiu serpentiforme núm. 11 del mateix Cura), fragment de ceràmica ibèrica gris-monocroma estampillada a base d'una combinació de cercles concèntrics (motiu núm. 22 d'En Cura) col·locats a la punta del motiu núm. 27 a base de segells triangulars amb punts en relleu en el seu interior, varis fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada a base de dues bandes (la superior a base de parelles de 'SS' contraposades i la inferior amb un segell amb un cérvol), varis fragments i una nansa de vasos de parets primes de ceràmica gris catalana monocroma de formes bicòniques o caliciformes, un fragment de ceràmica ibèrica a torn amb restes de pintura de color vermellós, varis fragments de colls de gerres de ceràmica ibèrica feta a mà amb les superfícies interior i exterior allisades (un dels fragments apareix amb un cordó aplicat i decorat amb incisions i amb una nansa. Finalment destaquen: una urna de ceràmica feta a mà, de tradició precolonial, amb un lleuger perfil en 'S' i fons pla, que presenta un cordó aplicat i decorat amb incisions, i un vas de ceràmica feta a torn de perfil globular i coll estret amb vora enfora, damunt la qual s'hi assenta una nansa diametral que li dona forma de cistella. A partir d'aquests materials, el moment àlgid del jaciment ha estat datat entre els segles III-II aC i s'apunta com a possible la presència d'un hàbitat als voltants. Cal afegir-hi també alguns materials tardorromans recollits amb posterioritat i pendents de descripció i estudi. | 08165-3 | C-15, PK 44 | El jaciment fou descobert l'any 1970 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan a causa de l'ampliació del camí es seccionà una sitja. L'any 1984 l'estació fou inclosa a la Carta Arqueològica de Catalunya. Durant la revisió d'aquesta Carta Arqueològica l'any 1991, es va poder observar que un camí obert per comunicar dos camps de conreu havia afectat parcialment el sector sud-est del jaciment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4627, 4684, 4754, 4788, 4806, 4810, 5081, 5084, 5084.1, 9021, 9036, 9092 i 9223. | 41.5795900,1.6751900 | 389562 | 4603948 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82124-foto-08165-3-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de Camí de la Font del Llop. IMATGE 1: Fotografia del jaciment de l'any 1984, cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|80|81|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82130 | Castell de Claramunt -falda- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt-falda | -MALUQUER DE MOTES, Joan et alii (1982): Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona, p. 110. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Castell de Claramunt (falda)', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=9&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7597 | El jaciment es localitza en una zona de forta erosió. | En un entorn de bosc i matolls, on antigament hi havia hagut feixes de conreu, a la cara exterior de la fortalesa del castell de Claramunt, s'hi han localitzat diversos materials ceràmics molt probablement rodats des de la part més alta del pujol on s'assenta la fortalesa. Es tracta d'un terreny costerut i pedregós, poc apte per a la instal·lació d'hàbitat humà. Durant la realització de la Carta arqueològica l'any 1984 es van recollir una sèrie de materials arqueològics d'època protohistòrica i, en menor mesura, medieval, consistent en: varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú pertanyents a grans gerres, tres fragments de ceràmica campaniana o de vernís negre, un fragment d0un fons cònic d'una àmfora ibèrica de la costa catalana de pasta bicolor, un fragment de ceràmica de pasta gris estampillada amb el motiu serpentiforme n. 11 de Miquel Cura, fragments amb perforacions 'ante coctem' corresponents a un plat escorredor o filtre, i alguns fragments de vores de ceràmica gris medieval. Cal insistir en l'altíssima probabilitat que aquests materials arqueològics, no associats a cap estructura construïda, provinguin de dalt del castell mateix, on ja s'hi van documentar nivells de cronologia ibera que correspondrien un assentament anterior al del castell. En resum, seguint els protocols establerts, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es va fer una fitxa individualitzada en el seu moment, però molt probablement aquests fragments ceràmics no són indicadors d'un nou jaciment arqueològic, sinó que es tracta de part del material moble del jaciment del castell de Claramunt. | 08165-9 | Muntanya del Castell/ Castell de Claramunt | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en una data indeterminada anterior a 1984, encara que ja apareix referenciat al ‘Catàleg provisional de poblats ibèrics del Principat de Catalunya' publicat l'any 1982. A l'arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya consta que el 1986 s'hi va realitzar una petita intervenció arqueològica, l'abast de la qual es desconeix. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. | 41.5563500,1.6713000 | 389198 | 4601373 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de la ubicació del jaciment prop de la cara exterior del recinte fortificat, feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia general del jaciment, feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82131 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu | -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, p. 114. -BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'VII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Informes y Memorias, 32, p. 167-169. -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 49-50. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Andreu', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 466. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 215-216 -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7594 | XIII-XVII | El jaciment està totalment desprotegit i les tasques agrícoles l'han anat afectant al llarg dels anys. | Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s'emplaçava des d'un moment indeterminat de l'edat mitjana anterior a l'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d'una típica capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l'est. Les seves mides aproximades serien de 12'5 m de llarg per uns 5 metres d'amplada, mentre que el diàmetre de l'absis rondaria els 2 m. Pel que fa a la seva necròpolis o sagrera, avui també aparentment perduda (encara que és molt probable que quedin forces restes al subsol) constava de tombes amb diverses orientacions, algunes fetes amb caixes de lloses, encara parcialment visibles com a mínim fins mitjan segle XX. Actualment, la part alta del turó està abancalada per al cultiu, fet que amb tota seguretat ha afectat bona part de la necròpolis i dels voltants del jaciment. | 08165-10 | Turó de sant Andreu | La primera referència documental conservada i coneguda entorn d'aquesta capella correspon a l'any 1266, mentre que l'any 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas anomenat de Sant Andreu, amb tota probabilitat relacionat i físicament molt pròxim a la capella, però avui desaparegut. La capella de Sant Andreu rebia les rendes de les terres dels voltants, que li permetien mantenir l'oli per la llàntia i el culte. Quan l'any 1463 l'església parroquial, ubicada al castell, fou parcialment enderrocada a causa de la guerra civil de Joan II, es va començar a enterrar al voltant de la capella de Sant Andreu, però aquesta situació provisional de sagrera de la parròquia durà poc temps, ja que a partir de 1485 es va reservar aquest lloc per enterrar-hi condemnats, forasters, viatgers que trobaven la mort al seu pas per la Pobla, empestats i pobres. Molt probablement aquest caràcter de marginalitat va propiciar que no fossin molts els recursos disponibles per al seu manteniment, i durant el segle XVIII l'estructura es trobava ja en molt mal estat. El 28 de setembre de 1710 s'hi va practicar l'últim enterrament, i el 1772 un decret de visita va prohibir la celebració de culte fins que la capella no fos restaurada, fet que sembla ser que ja no es produí i l'edifici quedà definitivament abandonat. Uns pocs anys més tard, el 1793, el seu retaule barroc dedicat a Sant Andreu es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria. Mai passà de ser una capella rural, potser vinculada a algun mas de l'entorn, tot i que en aquest i molts altres aspectes la documentació entorn aquesta capella és escassa. Durant 1925-26, les fotografies fetes pel rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch Ferran, mostren l'estat d'arrasament de l'edifici religiós. Segons Miquel Brasó, en aquesta capella hi havia la costum de celebrar una missa cantada i Vespres el dia de Tots Sants i el dia 30 de novembre, dia de Sant Andreu; per a aquestes dues celebracions es pujava a la capella en processó des del poble. Alguns materials arqueològics provinents del lloc i recollits superficialment es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el n. de registre 4854. | 41.5505900,1.6726700 | 389302 | 4600731 | 1266 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment arqueològic conformat per la capella i la seva necròpoli apareix denominat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic a com a 'Turó de Sant Andreu'. Atès que al mateix turó hi ha altres jaciments arqueològics (que es descriuen en altres fitxes), per tal d'evitar confusions en aquest Mapa s'ha optat per identificar i denominar el lloc més específicament com a 'Capella de Sant Andreu'.IMATGE 1: Vista aèria del cim del Turó de Sant Andreu, on s'emplaçava la capella homònima. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Poble de Claramunt).IMATGE 2: La capella de Sant Andreu enrunada; al fons, el castell de Claramunt. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 92|96|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 82133 | Sitja del Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu | -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 | Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. | En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. | 08165-12 | Turó de Sant Andreu | A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5503500,1.6738100 | 389397 | 4600703 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 82135 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-12 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M03. | XV | Com a jaciment arqueològic té un gran potencial, tot i que com a edificació està força enrunada. | A la partida de les Garrigues, als peus de l'antic camí que connectava el nucli de La Pobla de Claramunt amb el seu castell, i al capdamunt d'una petita elevació rodejada de camps de conreu que controla el gir principal d'aquest traçat que pujava al castell de Claramunt per la banda de ponent, s'aixecava des de l'Edat Mitjana una casa forta que més tard acomplí funcions de masia, tot i que les compaginà amb la seva funció estratègica i el seu caràcter de casa forta durant els conflictes bèl·lics dels segles moderns. Actualment, la casa apareix totalment enrunada, tot i que encara són ben visibles tota una sèrie de murs fets de carreu de pedra de mida mitjana, molts d'ells escairats, que delaten la importància i complexitat de l'estructura. Sens dubte, un dels elements més destacats és la presència encara visible de les restes d'una torre semi circular, amb tota probabilitat medieval, adossada a una de les façanes de la casa. La torre, de la que avui se'n conserven uns 2 metres d'alçada, mesuraria uns 3-4 m de diàmetre i disposa d'unes parets molt gruixudes que reforçarien el caràcter defensiu de la casa. | 08165-14 | Vall de les Garrigues | En el capbreu de 1481, la casa de can Valls apareix documentada per primer cop amb el nom de mas d'en Dach, que és el nom de la família que l'habita. En el capbreu de 1573 el mas apareix declarat per Bartomeu Planas i s'especifica que es troba a la partida de les Garrigues i al camí que mena al castell de Claramunt. El cognom Valls apareix en els declarants dels capbreus de 1629 i 1705, i és la denominació que mantindrà fins al seu abandonament. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el lloc fou escenari de conflicte amb les tropes franceses, molt probablement en un intent de l'exèrcit invasor de pujar al castell. Atesa la seva posició estratègica i per tractar-se de l'última casa abans d'iniciar la costa del castell per la banda de ponent, és molt possible -segons la hipòtesi de l'estudiós local Manel Ramoneda, que compartim plenament- que el lloc fos ja des de l'Edat Mitjana un important punt de recepció de mercaderies que, posteriorment, eren pujades a la fortalesa amb mules. | 41.5537200,1.6606700 | 388307 | 4601094 | 1481 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82136 | Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 | VI-IIIaC | Se'n desconeixen detalls. | A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. | 08165-15 | Plans d'Arau | L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. | 41.5709400,1.6753300 | 389559 | 4602987 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82138 | Turó 338 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12271 | XIX-VIIaC | Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol. | D'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l'assentament dins l'ampli període cronològic de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment. | 08165-17 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5758200,1.6695200 | 389083 | 4603536 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La informació d'aquest jaciment disponible a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82140 | Turó Nord sobre la Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-nord-sobre-la-font-del-llop | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=4761 | XIX-XIIaC | Se'n desconeixen detalls. | Es tracta d'un jaciment arqueològic ubicat en una plana elevada plena d'antigues feixes de conreu actualment cobertes de vegetació. Es va localitzar a partir de l'aflorament superficial d'abundant material ceràmic, entre el qual s'han recollit 81 fragments de ceràmica i 10 petits fragments de sílex. Tots els fragments ceràmics presenten un aspecte molt homogeni consistent en un color no uniforme, oscil·lant del vermell al marró i al gris, amb pasta amb desgreixant de pissarra molt abundant, amb alguns fragments de quars en general petits i minúscules partícules de mica. Les superfícies no presenten cap tipus d'acabat especial. La major part dels fragment són informes, amb el gruix de les parets variable, un d'ells decorat amb una línia recta lleugerament incisa; dos fragments corresponen sengles bases de recipients, ambdós amb el fons pla; un altre fragment correspon a una nansa d'orelleta; i un altre fragment pertany a una vora reentrant, acabada en aleta. A més d'aquest conjunt ceràmic prehistòric tan homogeni, s'ha recollit en aquest indret un fragment de ceràmica gris medieval, de tonalitat fosca, amb abundant desgreixant de quars, decorada amb una línia incisa, que indicarà una freqüentació esporàdica del lloc durant l'Edat Mitjana. Pel que fa al sílex, un d'ells és una petita làmina de color negre, de molt bona qualitat, mentre que els altres nou fragments són esclats de sílex blancs amb força concrecions calcàries i alguns amb restes de còrtex. Aquests materials arqueològics estarien assenyalant un jaciment amb una cronologia del Bronze Antic-Mig (1800-1.200 aC). Per altra banda, l'àmplia visibilitat i la posició estratègica de l'enclau, rodejat de pendents naturals defensius, el converteixen en un lloc apte per a assentar-se en moments de conflicte, tot i que fins al moment no s'han localitzat en aquest jaciment estructures construïdes visibles a nivell superficial. | 08165-19 | La Font del Llop | El jaciment arqueològic fou descobert durant el més de maig de 1989 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i fou prospectat l'any 2004 amb motiu de la prospecció superficial duta a terme durant la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 9131. | 41.5760300,1.6796900 | 389931 | 4603547 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82140-foto-08165-19-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Altres noms: L'Empedrat.IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82141 | Pla de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-forques | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=4762 | X-VIIaC | Jaciment arqueològic força arrasat. | En una zona boscosa on hi ha un petit xaragall, al costat d'un camí que passa per la vessant sud dels Mollons, s'han localitzat uns pocs materials arqueològics superficials, sense presència aparent d'estructures. Es tracta de dos fragments informes de ceràmica feta a mà amb desgreixant de pissarra molt abundant, cinc fragments informes més amb molt desgreixant de quars de mida mitjana, alguns fragments lítics -quars, així com una anella de bronze prima, de secció semicircular, molt ben conservada, de cronologia indeterminada. A partir d'aquests materials, molt poc descriptius i de caràcter residual, es proposa una cronologia genèrica del jaciment dins el Bronze Final. | 08165-20 | Les Forques | El topònim de ‘Les Forques' fa referència al lloc on eren plantats aquests instruments punitius propis de l'Edat Mitjana i Moderna, a l'indret de les cingleres del Grau, a la falda de la muntanya dels Mollons i al davant de l'antic camí reial. De totes maneres, la cronologia prehistòrica del jaciment no té cap relació amb aquest topònim, molt més recent. Aquest jaciment es va donar d'alta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l'any 1993, sense que se'n coneguin ni les circumstàncies ni la història del seu descobriment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5697900,1.6818000 | 390096 | 4602851 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82141-foto-08165-20-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 82143 | Camí de la Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Camí de la Font de la Rata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7599 | IX-XIII | La sitja està buida. | Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d'antic. Als voltants d'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se'n faci una de sola. De fet, prop d'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d'estructures excavades també al travertí, encara que s'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d'haver estat ocupades. | 08165-22 | Camí de la Font de la Rata | Al diari de camp inèdit (‘'Atles'') de l'erudit de Capellades Amador Romaní s'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s'hi ha localitzat mai material d'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi. | 41.5464900,1.6841200 | 390250 | 4600261 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 82144 | Turó de la Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): 'Paletnologia de la comarca de l'Alt Penedès', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Turó de la Sentinella', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7601 | jaciment il·localitzable. | En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d'un jaciment possiblement d'època romana (sic) i descriu la troballa d'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com 'Camí de la Font de la Rata'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d'aquest jaciment, a l'espera de ser retrobat. | 08165-23 | El Tio Nelo - El Xaró | Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i l'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5507900,1.6812900 | 390022 | 4600742 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82145 | Ca l'Aloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12003 | XII aC | Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment. | 08165-24 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1992 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157. | 41.5750400,1.6714400 | 389242 | 4603447 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat a la bibliografia científica 'Ca l'Eloi' i 'Cal Aloi'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l'any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 82146 | Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&index=20 | A l'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt. | 08165-25 | Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal. | L'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d'ells dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d'una donació particular a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum. | 41.5558900,1.6705200 | 389132 | 4601322 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml