Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78726 | Fons Coral Cors Alegres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-coral-cors-alegres | XX | <p>El fons documental de la Coral Cors Alegre aplega partitures i tota mena de documentació (cartells, programes d'actuacions, fotografies, etc.) relacionada amb l'entitat que durant els seus 40 anys de vida ha ensenyat a cantar a tots els nens i nenes de Puig-reig. Les característiques principals de la coral era el fet que treballava el repertori comú i les cantates del secretariat, a més de l'aplec de cançons que feia la mateixa coral. Va participar activament en trobades generals, comarcals, intercanvis-convivència, 'Juguem cantant', concerts de Nadal, caramelles, etc. La mitjana de cantaires s'acostava als dos-cents, agrupats en tres nivells: petits, mitjans i grans.</p> | 08175-24 | Rectoria de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n 08692- Puig-reig | <p>Fundada l'any 1970 per Mossèn Josep Solà, aleshores vicari de Puig-reig, persona que durant els quaranta anys de vida d'aquesta coral en fou el director i l'ànima. El mateix any de la seva fundació es va escollir el nom entre els components de la coral. El 1973 es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El Comiat de la Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig es va celebrar amb una trobada d' excantaires i la inauguració de l'exposició sobre els 40 anys d'història de la Coral el dilluns de Pasqua d' enguany (dia 5 d'abril de 2010) La Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig s'acomiada després de 40 anys al servei dels infants i de la música a Puig-reig el 5 d'abril de 2011, després de 40 anys d'assaigs, de concerts de Nadal, de Caramelles, d'intercanvis amb corals d'arreu de Catalunya i de fora, de cantates al Palau Sant Jordi. Durant aquest llarg període, veterans d'infants i joves de Puig-reig han cantat acompanyats de desenes de voluntaris i voluntàries que s'han ocupat de la Coral, dels assaigs, de l'organització dels concerts, de les sortides... sempre de manera altruista i sota la batuta del director de la Coral, Mn. Josep Solà. La biblioteca Guillem de Berguedà organitzà una exposició.</p> | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78741 | Capes de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capes-de-sant-marti | XX | Amb el nom de 'Capes de sant Martí' es coneix una galeta dolça que s'elabora a les pastisseria Trulls de Puig-reig els dies a l'entorn de la festa patronal que es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre. | 08175-39 | Carrer Llobregat núm. 35, 08692-Puig-reig | Producte de pastisseria elaborat per la famñilia Trulls en el seu obrador artesà durant els dies propers a la Festa de Sant Martí, patró del poble. | 41.9761300,1.8792800 | 407149 | 4647733 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78748 | Arxiu Govern Civil de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-govern-civil-de-barcelona | XIX-XX | En l'actualitat les dates extremes de la documentació que custodien són 1866-2008. Entre els seus fons es troba la documentació sobre l'antic Govern Civil de Barcelona, amb una estimació de 1400 metres lineals (12.300 arxivadors i 1147 llibres de registre), i dates extremes 1866-1997. documentació històrica. | 08175-46 | Doctor Trueta 20, 08005- Barcelona | La delegació del govern a Catalunya, a Barcelona ocupa la totalitat de l'antic Palau de la Duana, edifici construït entre 1784 i 1792, seu de la duana fins que el 1902 va passar a albergar el govern civil de Barcelona; últimament es la seu de la delegació del govern a Catalunya. En l'any 2000 es va crear la Delegació del Govern per a Estrangeria i Immigració amb competències en aquestes matèries. Els delegats del govern, depenen de la Presidència del Govern, corresponent al Ministeri d'Administracions Públiques dictar les instruccions precises per a la correcta coordinació de l'Administració General d'Estat en el territori, i al Ministre de l'Interior, en l'àmbit de les competències de l'Estat, impartir les necessàries en matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana. Tot això s'entén sense perjudici de la competència dels altres Ministeris per a dictar les instruccions relatives a les seues respectives àrees de responsabilitat. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78748-foto-08175-46-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78796 | Monument a la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-salle | XX | Monument format per un monolit de formigó amb decoració de rajola vidriada, de tres cares concaves, la principal amb el medalló del Sagrat Cor de Jesús. El monolit està envoltat per un petit jardinet | 08175-94 | Carrer de Les Abelles | Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Jean-Baptiste de La Salle per donar educació primària i professional als nens. Els germans lassal·lians van arribar a Puig-reig envoltats de prestigi per la tasca educativa que estaven fent a Berga, des del 1902 i a Manresa des del 1910 on s'havien instal·lat amb el suport dels fabricants tèxtils. A Puig-reig es va construir l'escola amb el suport dels industrials i amb el lideratge de la parròquia, entre 1920 i 1925. Com que era una esola primària, l'ensenyament era gratuït i seguint l'esperit del fundador, Jean-Baptiste de La Salle, si ensenyava lectura en llengua materna. En reconeixiement a la tasca que els Germans de la Salle van fer a Puig-reig, es va alçar el monument lentre 1945 i 1950. | 41.9698900,1.8801200 | 407210 | 4647040 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78797 | Monument de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-cal-marcal | XX | Teler automàtic Ruti amb revòlver suís procedent de la fàbrica de Cal Marçal, col·locat sobre una base de formigó amb l'objectiu de recordar el passat tèxtil de la colònia i la barriada. Es va instal·lar a començaments del 2000. | 08175-95 | Cal Marçal | El teler es la màquina per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent: al darrere té col·locat el plegador d'ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l'ordit. Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal. Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços, els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada. Més endavant hi ha el batà, animat d'un moviment de vaivé, compost de les taules, per on corre la llançadora, de la pua o pinta de teixir, per entre les palletes de la qual passa l'ordit, i del retauló o passamà, que subjecta la part superior de la pua. La llançadora passa per dintre de la calada, guiada per les taules i la pua, i deixa darrere d'ella un tros de fil de trama anomenat passada. Un cop la llançadora ha passat, el batà avança, mentre canvia la calada, i la pua bat la passada, és a dir, la prem contra la passada anterior, i així resta fet el teixit. Aquest continua horitzontalment cap endavant, passa per sobre del catxapit i es dirigeix cap avall envoltant un corró revestit d'un material aspre que l'arrossega per fricció i finalment s'enrotlla. Els telers Rutti van marcar un moment brillant de la història de lai ndustria tèxtil de Catalunya en generañ ide cal Marçal en particular. | 41.9592000,1.8814600 | 407305 | 4645851 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78797-foto-08175-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78891 | Font de Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jordi | XX | Aquesta font, molt popular a Puig-reig degut a la proximitat amb el nucli urbà, es troba situada prop de la casa del mateix nom que s'encarreguen del seu arranjament. | 08175-189 | Cal Jordi | 41.9840700,1.8676900 | 406201 | 4648628 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 78992 | Sant Julià del Soler de Jaumàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-del-soler-de-jaumas | XVIII | Capella que consisteix en una construcció senzilla adossada a la façana de migdia de la masia del Soler Jaumàs. És d'una sola nau, amb coberta a doble vessant. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus a les cantoneres, i tenen petites obertures. A la part superior hi ha un petit campanar d'espadanya. | 08175-218 | El Soler de Jaumàs | El Soler Jaumàs és una de les propietats més antigues de Puig-reig, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector límit entre ls parròquies de Sant Martí de Puig-reig i la parròquia de Santa Maria de Merola. La masia va viure els anys de màxima expansió al segle XVIII incorporant terres al sector de la riera de Merola i construint masoveries, en una època en que el correu de cereals es compaginava amb la vinya i l'olivera; una política matrimonial expnasionista va permetre incorporar terres i pagar bones dots a les filles de la família. La capella, sota l'advocació de Sant Julià, fou reformada i ampliada l'any 1878. A | 41.9638700,1.8523400 | 404899 | 4646402 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78992-foto-08175-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78992-foto-08175-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la masia es conserven llibres de missa, casulles i altres objectes procedents de la capella. Durant la Guerra Civil la capella fou incendiada i el seu retaule barroc destruit. | 119|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79004 | Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-tradicional-bergueda-folc | XXI | Organitzat per l'Associació Cultural Rubricatus (Acur), el festival de música i dansa tradicional creat a partir de la iniciativa de companys i amics de la comarca del Berguedà (sobretot del municipi de Puig-reig, on es realitza). Es un festival on es barreja la música i dansa tradicional catalana i d'arreu amb espectacles de carrer per a tots els públics. Un ambient festiu de caire alternatiu, en definitiva, una festa pel poble i creada pel poble, on la música tradicional i el ball folk són omnipresents a tots els racons de Puig-reig. | 08175-230 | Plaça Nova, 08692-Puig-reig | L'entitat cultural sense ànim de lucre anomenada ACUR sorgeix de la iniciativa d'un grup de quinze persones per intentar portar a terme els projectes de futur envers la música i dansa tradicional catalana i d'arreu a la comarca del Berguedà. Tot va començar amb un curs de dansa tradicional catalana que va tenir lloc el 2009; la bona acollida que va tenir el curs va donar forces per a planificar un Festival de Música i Dansa Tradicional i per això ens vàn constituir com a entitat cultural sense ànim de lucre. Al cap de menys d'un any de l'inici dels tallers de dansa tradicional , van celebrar la primera edició del Festival Berguedà Folk amb un èxit de participants absolut; amb prop de 200 persones al sopar coŀlectiu, 50 persones inscrites als tallers, més de 100 persones ballant a la plaça durant tota la tarda i part de la nit i un extens públic format per grans i petits que varen poder gaudir de la vetllada. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79004-foto-08175-230-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 79076 | Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolive | XVIII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions en estat de ruïna, de la qual se'n conserven part de les parets mestres fins a una alçada d'uns tres metres aproximadament. Els murs són fets de maçoneria, i gairebé no s'hi observen obertures. La casa és formada per un cos central, amb annexos a banda i banda. Tenia planta baixa i, com a mínim, un pis. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat derruïda i pràcticament no en queda res. Al costat sud-est queden restes d'antics coberts. | 08175-302 | Soler de Jaumàs | Es tracta d'una masoveria del Soler Jaumàs. En escriptures antigues apareix esmentada amb el nom de 'Coma Olivera'. | 41.9726900,1.8421500 | 404068 | 4647392 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79079 | Creu de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-merola | XVIII-XIX | Restes d'una antiga creu que indicaria una cruïlla de camins, situada al costat del camí de Merola. Se n'ha conservat el pedestal, format per un bloc de pedra de forma cúbica, sobre una base més àmplia de planta quadrada. Del pedestal en surt la base de la columna o de la creu, de secció circular, que està trencada i no s'ha conservat. | 08175-305 | Merola | 41.9339600,1.8756400 | 406786 | 4643055 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79079-foto-08175-305-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 79084 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent-0 | XIX-XX | Interiors en estat precari | Casa de pagès que consta d'un cos originari, amb parets de maçoneria, el qual s'ha eixamplat i sobrealçat amb obra de maó (a la part de ponent amb una àmplia galeria a la planta superior), i també s'hi ha adossat un cos més estret a la part de migdia i un altre, més petit, a la part de tramuntana. Això dóna actualment a la casa una planta irregular i una barreja d'elements constructius antics i moderns. El cos que sobressurt a la banda de migdia té un senzill portal i finestres emmarcades amb maó. Tots dos cossos tenen plana baixa i un pis, i la coberta a doble vessant. Al voltant s'aixequen diversos coberts, la majoria obrats amb maó. | 08175-310 | Cal Lluent | Documentada com a L'Espluga al segle XVIII, formava part dels dominis que els Hospitalers van heredar de l'antiga comanda Templera de Puig-reig. Formava part de la heredat La Sala de Fonollet i l'amo d'aquesta masia la va vendre a Joan Serra Sabata (pare de l'actual propietària) a principis del segle XX. Aquest venia d'una casa que ja es deixa cal Lluent, actualment derruïda, prop de Viladomiu Vell: d'aquí el nom de la casa. Posteriorment, a la dècada de 1930, la propietat es va partir amb un altre membre de la família, el qual va construir la casa de cal Cua, pocs metres al sud. La casa originària era força petita i, amb els anys, s'hi construí el cos adossat a migdia i la galeria de ponent. | 41.9977700,1.8641300 | 405926 | 4650153 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79094 | Forn de calç del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-verdaguer | XIX | Forn de calç situat en un desnivell del terreny al costat d'un camí i vora el torrent de Montoliu. Se n'ha conservat un mur de contenció de pedra seca, a la vora del camí, i la cavitat del forn, de forma circular i excavada al sòl natural, amb una profunditat d'un metre aproximadament. La part superior de la cavitat conserva part d'una paret de pedra de protecció. | 08175-320 | Fonollet | El forn pertanyia a la casa del Verdaguer, igual com un forn de teules proper. Els propietaris del Verdaguer encara el van utilitzar a la dècada de 1940 per la construcció d'unes cases a Casserres | 41.9815400,1.8330900 | 403331 | 4648385 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79094-foto-08175-320-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79096 | Forn de teules del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-verdaguer | XIX | Restes d'un forn d'obra o teuleria situat en un desnivell del terreny al costat d'un camí i vora el torrent de Montoliu. Se n'ha conservat l'estructura inferior, corresponent a la fogaina i, molt més parcialment, vestigis de la cambra cocció, aituada a la part superior. Actualment els murs estan completament tapats per la vegetació i ben just es pot observar la boca del forn, a la part més baixa, a llevant. | 08175-322 | Fonollet | El forn pertanyia a la casa del Verdaguer, igual com un forn de calç proper. Els propietaris del Verdaguer van deixar d'utilitzar-lo abans de la Guerra Civil. | 41.9842600,1.8354100 | 403527 | 4648685 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 79097 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-16 | XVII-XVIII | en procés de rehabilitació | Masia de dimensions mitjanes que conserva la volumetria i les parets mestres. Ha estat rehabilitada i totalment reformada en el seu interior. És una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, amb teulada a doble vessant. La casa va ser ampliada per la part de llevant, i encara conserva un portal adovellat que ha quedat a l'interior, amb una inscripció de l'any 1619. Actualment té diverses entrades: per un portal adovellat a la façana lateral nord (la qual tenia una inscripció del 1615, actualment erosionada i il·legible) o pels portals de ponent i migdia. Els murs de la construcció són de pedra carejada, i les obertures estan fetes amb llindes i brancals. La casa té coberts de pedra als costats est i oest. Al costat sud hi ha una granja moderna i, molt a prop, es conserva un pou al costat del camí. | 08175-323 | Fonollet | Segons les inscripcions de les llindes, es tracta d'una construcció fonamentalment del segle XVII. La masia surt referenciada en els capbreus dels Hospitalers del s. XVIII. Els avis dels actuals propietaris van venir-hi a viure l'any 1925 com a masovers. Després dels incendis de 1994 la casa va quedar molt afectada, i ara es restaura amb la intenció de dedicar-la al turisme rural. | 41.9932000,1.8412200 | 404022 | 4649671 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda del portal interior: 161[9] | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79110 | Font del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llado | XX | La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom. A començaments del s. XX fou condicionat l'entorn com a zona d'esbarjo i lleure,, creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d'unes escales. Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l'espai de la font, que també compta amb un dipòsit d'aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat. | 08175-336 | El Lladó | A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s'hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes. | 42.0013500,1.8526100 | 404977 | 4650563 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79110-foto-08175-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79110-foto-08175-336-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79121 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa-0 | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El cos originari, probablement del segle XVIII, és molt homogeni i consta de planta baixa més un pis. Els murs són de maçoneria però amb algun tram de parament amb filades força regulars. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, en la qual destaca un portal adovellat. Les finestres són fetes amb brancals i llindes. Algunes tenen l'ampit treballat i d'altres són emmarcades amb maó. L'edifici ha estat ampliat per la part posterior i, en un dels angles, té adossat un pou cilíndric. Al costat de ponent de la casa hi ha una interessant construcció semi-soterrada de parets baixes i amb dues portes d'accés | 08175-347 | Cal Vidal | Masoveria de la Casa Gran de Cal Riera és una construcció bastida al s. XVIII en els anys de prosperitat agrícola i de máxima expansió dels correus cerealistics i de la vinya. Arran de la construcció de la colònia Vidal, la masovieria de la Granja va complementar els seus ingressos amb l'engreix de vaques de llet, producte que es veinia als habitants de la colònia Vidal de manera directe o a partir de la botiga de la colònia. | 41.9459000,1.8778300 | 406985 | 4644378 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79121-foto-08175-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79121-foto-08175-347-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Tancaments precaris i interior en mal estat. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79127 | Font del Pont de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-de-periques | XX | Font arrecerada sota unes imponents codines al peu del riu Llobregat, prop del pont medieval de Periques i envoltada de paisatge de ribera. Al seu costat hi ha disposades un conjunt de pedres que formen un espai per seure, amb forma de taula. S'hi accedeix per unes escales ben condicionades festes amb travesses de fusta. | 08175-353 | Pont de Periques | 41.9775800,1.8840100 | 407543 | 4647889 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79127-foto-08175-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79127-foto-08175-353-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Des de la font es pot veure molt bé el pont medieval de Periques. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79131 | El Sagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sagues | XVIII-XIX | Masia de reduïdes dimensions i de volumetria senzilla atès que consta d'una planta rectangular d'uns setanta metres quadrats, orientada a migdia, forma en dos cossos, un dels quals té una planta pis. Les obertures són alineades de manera regular a la façana i la porta ocupa la part central. Les façanes són fetes amb murs de pedra i estan arrebossades. La coberta es a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de migdia. | 08175-357 | El Sagués | Masia de finals del s. XIX. | 41.9635300,1.8761800 | 406874 | 4646338 | 1893 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79131-foto-08175-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79131-foto-08175-357-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79132 | Pont de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-canals | XIX | Pont de pedra que salva la riera de Merlès a partir de tres petits arcs de mig punt tot aprofitant les grans codines de pedra calcària que en aquets punt de la riera permeten sustentar una austera i senzilla obra civil. Els materials originals, obra de maçoneria amb morter de calç, foren reforçats amb la construcció d'una plataforma de formigó que, tot i que li dona més estabilitat, li ha restat tota la autenticitat. | 08175-358 | Riera de Merlès, camí de Les Canals | Pont del segle XIX acondicionat i ampliat al segle XX | 41.9591000,1.9054700 | 409295 | 4645814 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79132-foto-08175-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79132-foto-08175-358-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 79140 | Les fonts de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-les-escales | XX | A banda i banda de les escales que comuniquen el carrer Major amb el Carrer Verdaguer es va construir, als anys cinquanta del segle XX, un nou esgraonat que s'enlluí amb una plantada de troanes i la instal·lació de dues fonts públiques, adossades als murs de les cases que formen aquets carrer esglaonat. Les fonts, que formen part del mobiliari urbà i serveixen per abastir d'aigua, en principi potable, són de de fetes amb pedra i ciment seguint els models comuns en l'àmbit urbà. | 08175-366 | Carrer Major, entre els numeros 19 i 17, 08692-Puig-reig | 41.9726000,1.8803800 | 407235 | 4647340 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79140-foto-08175-366-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 79144 | El Serrat de la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-la-madrona | El Serrat de la Madrona és una turó o serrat de 682 metres que es troba al sector norf oest del municipi, a l'enclavament de Fonolllet des del qual es domina una part d'aquets sector del Baix Berguedà. Format per boscos de pinassa - l'incendide 1994 va cremar tota la vegetació. I format per una gran concentració de gressos, al seu cim s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic (referència 281097001). | 08175-370 | La Madrona | Amants del senderisme, buscadors de bolets i molt especialment la gent de Fonollelt (per la Festa Major) de Puig-reig i de Casserres, el tenen com un referent en les seves camiandes i passejades. | 41.9896300,1.8432100 | 404181 | 4649272 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79144-foto-08175-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79144-foto-08175-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78730 | El contrapàs dels Merolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-dels-merolans | 'El contrapàs dels Merolans', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990. | XVIII-XX | No es fan representacions públiques | El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner. Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller. Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer. Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer. Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner. | 08175-28 | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 08175 | Puig-reig | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 94|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79126 | Font de la Fàbrica de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrica-de-cal-marcal | /www.parcfluvial.cat/plantilla7.php?nId=427316471&nIdn1=1314895668& | XX | La Font de la Fàbrica, que es troba en una petita placeta sota el camí i des de la qual es pot veure tot el recinte industrial. Frecuentada per la gent que treballaven a la fàbrica per omplir els cantirs amb aigua fresca a l'estiu es conserva en bon estat. | 08175-352 | Recinte industrial de Cal Marçal, 08692- Puig-reig | 41.9565800,1.8813600 | 407293 | 4645560 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79126-foto-08175-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78997 | Torre de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-merola | <p>AADD (1976). Els castells catalans, vol V. Dalmau Editors, p. 993. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.1 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió SERRA, Rosa. 'El castell de Merola (Puig-reig)', l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic. Quan a les actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. Es necessari conservar la torre i evitar el seu total enrunament. | <p>Torre de l'homentatge de l'antic castell de Merola, que s'ha conservat parcialment i de la qual només en resta la paret de tramuntana (de 4,94 m de llarg) i algunes restes de la de llevant. Era una construcció de planta gairebé quadrada que constava de tres nivells. Els dos primers eren coberts amb volta (de les quals encara se'n veu l'arrencada) i el superior amb fusta. La torre és coronada amb merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt adovellat, de les quals se n'insinuen les arrencades al mur de llevant. L'aparell, força regular i col·locat a filades, denota una obra característica del romànic del segle XII. Això no obstant, s'hi observen dos tipus paraments diferenciats: un fet amb carreus lleugerament més grossos, probablement a conseqüència de reparacions en el mur. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació fou aprofitada als segles posteriors per a bastir les masies del terme de Merola. La torre era la part més fortificada de l'estructura del castell, situat en un petit promontori de forma circular. El castell devia comptar amb altres dependències tancades per una muralla, de la qual se'n conserven algunes restes sobretot al costat de migdia.</p> | 08175-223 | Merola | <p>El lloc de Merola és documentat ja al segle IX. Des de mitjan segle XI es té notícia de la família Merola, vicaris del castell de Puig-reig, que senyorejava la vall de la riera de Merola i tenia importants lots de terra al Baix Berguedà. Al segle XII la importància de la família anà en agument. De ben segur que els Merola van aconseguir del comte de la Cerdanya i del comte de Barcelona el dret a bastir la fortalesa de Merola, amb terme casteller i, per tant, desvinculada de la potestat del castell de Puig-reig. Situat en una cruïlla de camins, el castell protegia el corredor de terres que, des del baix Berguedà, s'endinsaven a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de Berga. Molt probablement fou Bernat de Merola, el membre més destacat de la família, el constructor del castell. Fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Casat amb Berenguera de Joval, augmentà considerablement el seu patrimoni al Solsonès, amb castells com el d'Olius, Joval i Lavit. Al segle XIII la branca famíliar s'extingeix i els seus dominis passaren als senyors de Berga, després a la comtessa de Pallars i posteriorment a la monarquia. El 1363 la reina Elionor, muller de Pere III, va vendre el castell de Merola, junt al de Blancafort i diverses esglésies, al mercader de Berga Pere Fresc. L'any 1609 al costat del castell s'hi construí la nova església de Merola. Popularment, aquest castell és conegut com la torre dels Moros</p> | 41.9313000,1.8714000 | 406431 | 4642764 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La paret s'ha reforçat amb un contrafort situat a l'extrem de ponent i la base del cantó nord-est ha estat reforçada amb ciment. | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 79093 | Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roca-de-la-rella | <p>AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.16 VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004-2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7-19 VILA GINESTÍ, B., POZA, B. I MADURELL, J. (2007). Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig, a L'EROL núm. 95, Berga</p> | <p>Jaciment paleontològic en el qual es conserven un conjunt d'almenys 200 icnites (petjades fossilitzades) corresponents a mamífers. Es troba en uns terrenys erms uns 120 m a l'est d'una gran pedrera. Les petjades es troben en una calcària micrítica (mudstone) amb notable bioturbació horitzontal i vertical, i esquerdes de dessecació (mudcracks). En general, la majoria de les icnites presenten estructures de deformació i desplaçament de sediment produïdes per la càrrega dels animals. Aquestes caracterítiques permeten deduir que el fang sobre el qual van deixar les empremtes els mamífers seria un carbonat amb un contingut d'aigua moderat o elevat. L'estat de conservació de les icnites és força variable. De manera preliminar, es distingeixen 9 formes o “morfotips”, que s'atribueixen a artiodàctils i perissodàctils. Es tracta de mamífers de l'època del cretaci superior (entre 99 i 65 milions d'anys enrere) que són els avantpassats dels mamífers actuals, i corresponen a una època bastant poc coneguda a Catalunya. Actualment les petjades es troben soterrades de nou.</p> | 08175-319 | El Soler de Jaumàs | <p>L'àrea del jaciment s'emmarca en els dipòsits continentals més propers al relleu del Pirineu, i els materials que afloren pertanyen a la denominada formació Molassa de Solsona. Essencialment, està composta per una alternança de lutites roges i capes de sorrenques arcòsiques canaliformes amb nombrosos horitzons conglomeràtics cap a la part nord de la conca. La seva edat vaira entre el Priabornià-Oligocè superior. L'any 2004 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu dels treballs de preparació de la pedrera que hi ha al costat. La direcció va anar a càrrec de Bernat Vila Ginestí, de l'empresa Arqueociència.</p> | 41.9759800,1.8579300 | 405380 | 4647740 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 78756 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago-0 | <p>Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986. GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929. LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p. PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció 'Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén' que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig. També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286). Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat 'Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona' es guarda documentació del la primera meitat del s. XX. També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII.</p> | 08175-54 | Carrer dels Almogàvers, 77 08018 Barcelona (Barcelonès | <p>La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78756-foto-08175-54-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | <p>BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173.</p> | I-V | No es coneixen estructures | <p>Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures</p> | 08175-307 | Riera de Navarons | <p>Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic.</p> | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78754 | Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentacio-monestirs-de-larxiu-diocesa-solsona | <p>BOLOS, J.(2010): 'Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella', Pages Editors BOLOS, J.(2006): 'Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)', Fundació Noguera, Barcelona BARTRINA i COROMINAS, Enric. 'Arxiu Diocesà de Solsona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 229-239</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona es funda el 1593 coincidint amb el naixement del bisbat, els seus fons l'integren, en origen, la documentació de la catedral de Solsona i les seves canòniques escampades per Catalunya; al s. XIX s'hi afegeix la documentació de dos importants monestirs berguedans, Sant Pere de la Portella (La Quar) i Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix), dominis monacals que tenien possessions a l'actual terme municipal de Puig-reig. Per altre part, totes les parròquies del terme municipal de Puig-reig formen part, des del 1593, de l'esmentat bisbat i per tant els fons conserven documentació, escadussera però, relacionada amb Puig-reig.</p> | 08175-52 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Plaça del Palau, 1. 25280 SOLSONA | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78754-foto-08175-52-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78792 | Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-lametlla-de-merola | <p>Marc FITE MORA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XIX | Els nans es conserven en caixes de fusta en l'espai de l'Aspirantat. Periòdicament són objecte de restauracions per part d'experts restauradors. | <p>Els quatre nans o capgrosos de l'Ametlla de Merola són figures centenaries fabricades de manera artesanal amb cartró premsat o paper faller, fabricat a partir de cartró, guix i oli secant sobre els quals s'hi colocaren capes d'argila amb les quals fou possible modular els trets facials dels quatre personatges: celles, ulls, la boca, el nas, les galtes, el nas, i també els cavells i els bigotis. Sobre aquets materials convenientment aixuts i polits si va estendre diferents capes de pintura.</p> | 08175-90 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-13 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78790 | Gegants i nans de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-puig-reig | <p>Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>El Martí i la Carme van rebre aquest nom per què és el nom del patró de Puig-reig i de la patrona de l'església de Periques. Representen l'hereu i la pubilla, en record del passat del poble de Puig-reig, definits clarament pel vestuari que porten. El genant, amb un pes de 45 quilos i 3,20 m d'alt, porta vestit de vellut verd amb americana, capa marró, barretina vermella, camisa blanca i llacet al coll, i a la mà el pergamí de la carta de poblament. La geganta, de 40 quilos i 3,10 metres d'alçada, porta el típic vestit de catalana, amb faldilla i davantal, brusa negra, mantellina blanca, gallana i mitenes; aguanta amb la mà un mocador i amb un ram de flors. El seu constructor fou el geganter Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta.</p> | 08175-88 | Plaça del Sol, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | <p>Els Gegants de Puig-reig van neixer l'any 1981 en el context de les Festa de Sant Martí i especialment per celebrar els 700 anys de la Carta de Poblament.. Amb ells va neixer també la trobada de gegants i el passacarrers que omplenaren, conjuntament amb l'elecció de la Pubilla, els actes més significatius d'aquesta festa major d'hivern.</p> | 41.9655500,1.8855000 | 407649 | 4646552 | 1981 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78790-foto-08175-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserres | 119 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 78845 | Castell de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puig-reig | <p>R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa R.SERRA: Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88, Berga 2006 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VILADES, R. (1985). El castell de Puig-reig, a 'Catalunya Romànica.XII. El Berguedà', Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, p.374-378 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.1</p> | X-XXI | Les obres d'acondicionament dels entorns i dels habitatges han malmés notablements les restes de l'antic recinte fortificat. Actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. | <p>El puig on es troba el castell, i que li dona nom, es format per tres graus de cingles ben marcats per la banda de ponent, formant cingleres, marges i petites feixes que arriben fins a la riera de la Sal. Per la banda de llevant, només hi ha un nivell de cingleres, el superior, i amb la forta pendent que dona al Llobregat nova caldre construir muralles. El cim esta format per una gran pedra gairebé circular a l'entorn de la qual hi ha un pas estret que a manera de carrer permet donar tota la volta al conjunt i que forma el primer nivell d'habitació i el més defensat. Un tros més avall, sobre roques, es va construir el segon nivell de muralles i la tercera i última era la que tancava la casa del prior i que encara es conserva avui com a rectoria; aquesta arribava fins la plaça de la Creu on hi havia el portal d'entrada al recinte casteller. De la trama urbana del recinte casteller en queden important traces, entre el primer i el segon nivell de muralles, sobretot, on encara es dibuixen clarament les mides dels patits de les cases que ja s'esmenten en els pergamins del s. XIII. Tant les oques restes de muralla com de les cases que es conserven tenen el mateix tipus de parament: blocs de pedra sorrenca no gaire grossos gastats pel pas dels anys, rejuntats amb argamassa de calç i disposats força regularment. El que tothom coneix amb el nom de El Castell és també una casa que, tot i les reformes efectuades al llarg del temps, conserva un arc de mig punt que dona pas a un passadís que passa per sota la casa i que comunica la part alta del castell amb el nivell inferior; per la banda de llevant el passadís té forma d'arc de mig punt.</p> | 08175-143 | El Castell | <p>El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.</p> | 41.9712200,1.8820100 | 407368 | 4647185 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Radi de protecció: Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic . | 92|93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||
| 78786 | Lipsanoteca de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. SERRA. 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa 1982 VIGUE, Jordi (1986): Monuments de la Catalunya Romànica.XXII. Museu Episcopal de Vic. ;useu Diocesà i Comarcal de Solsona, Fundacio Enciclopedia Catalana.</p> | XII | <p>Lipsanoteca de Sant Martí de Puigreig es una caixa de fusta de 20 cm de lIarg, 9 cm d 'alt i 8 '40 d'ample que té la forma de cofre amb unes simples decoracions d'arcs semblants als que decoren absis i murs de les esglésies del primer romanic català. A I'interior es va trobar un paper amb la següent inscripció: 'Lipsanoteca procedent de l'església parroquial de Puig-reig .En 1935 fou portada al museu, a instancies del qui subscriu, pel Rvd Mn . Pere Cabra, econom. Esta completament violada. Joan San tamaria.'</p> | 08175-84 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1. 25280 SOLSONA | <p>La formació del 'Musaeum Archaeologicum Dioecesanum' de Solsona cal emmarcar-la dintre del procés històric de reconstrucció nacional catalana que s'endegà al voltant dels cercles culturals de la Renaixensa i que l'Església del nostre país impulsà, decididament, en l'àmbit museístic, primer amb la creació, l'any 1891 del Museu Episcopal de Vic i després, l'any 1896, amb la del Museu de Solsona. En aquest any el bisbe Ramon Riu i Cabanes, a més de crear l´Aula d'Arqueologia Cristiana, inaugurà el nou Museu Diocesà amb una col·lecció incipient d'objectes d'art i d'ús litúrgic instal·lada, en un primer moment, a l'edifici del Seminari, el qual havia estat Universitat Literària, Col·legi, Hospital i Casal dels Llobera. El bisbe Miquel Moncadas feu de gran part de l'edifici del Palau Episcopal per a usos museístics que varen fer possible, amb inversions del Departament de Cultura de la Generalitat, i a l'ajut del Bisbat, Ajuntament de la ciutat de Solsona i Diputació de Lleida, van obrir pas a la remodelació i modernització del museu i de la totalitat dels fons del Museu conservats. La inauguració de les sales d'arqueologia i art romànic s'efectuà el dia 26 de novembre de 1983, i el 25 de novembre de 1989 s'inauguraren la resta de les sales. La lipsanoteca de Puig-reig forma part de l'exposició permanent, amb el número Núm 961 d'Inventari.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78786-foto-08175-84-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Va ingresar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1935; li fou donat el número d'inventari 292 que, un cop reordenat el museu passà a ser el 96, que acrualment encara conserva. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78724 | Creu processional de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. VILADES (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43-51. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.</p> | XVI-XVIII | <p>Creu processional de plata d'estil renaixentista-barroc, de 68,5 x 41 cm. Al centre de l'anvers hi ha la imatge de Crist i a l'arrencada de la flor de lis hi ha els quadrifolis repujats amb un tema vegetal. Al revers la figura de la Verge amb l'infant ocupa la part central i la decoració es identifica a l'anvers, amb els quadrifolis. El nus es una estructura gòtica, amb contraforts, pinacles i formacions que allotgen sis imatges, entre les quals s'identifiquen les de Sant Pere, Sant Pau, sant Jaume i Sant Bartomeu. Aquesta creu no té canya però si que disposa d'uns forats on poder fermar el pal de fusta que l'alça i que és indispensable per poder fer la seva funció processional. Aquets dispositiu fa pensar que inicialment també es feia servir com a creu d'altar.</p> | 08175-22 | Església parroquial, C/. De l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La única notícia documental directament relacionada amb la creu és una referència a la visita pastoral de l'any 1946 en que el bisbe manà restaurar-la, la qual cosa no es va fer fins el 1971. La restauració, feta per ARS Manresa, va consistir, simplement en una neteja que li va treure l'extraordinaria negror que cobria la plata, la neteja va costar 1500 pessetes.</p> | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78724-foto-08175-22-1.jpg | Física | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | desconegut | 95|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78780 | Retaule de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sadurni-de-fonollet | <p>R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” SITGES I MOLINS, Xavier (2003), La pintura gòtica de Fonollet, a L'EROL núm. 77</p> | XV | <p>Plafó central que és l'única part conservada del retaule gòtic dedicat a Sant Serni o Sant Sadurní de Tolosa, de l'església del mateix nom a Fonollet. Consisteix en una taula rectangular amb la part superior arrodonida en la qual s'hi representa la figura del sant, dret i amb indumentària de bisbe, amb mitra i bàcul. Té una ma alçada mostrant diversos anells. Cobreix el sant un celatge daurat a l'estil del gòtic internacional. El plafó és emmarcat dins una part de l'estructura del retaule, de fusta tallada.</p> | 08175-78 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | <p>L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. L'església actual correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. El retaule fou destruït durant la Guerra Civil de 1936, excepte la petita part que s'ha conservat. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne.</p> | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78780-foto-08175-78-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1945 n'era rector Mn Joan Vilalta Orriols, que responent al qüestionari que li feu arribar el bisbe Tarancón es pot fer una bona reconstrucció del que era la vida parroquial en aquests anys, describia així el retaule: 'Darrera de l'altar, una mica aixecat i formant com un retaule, s'hi troba un quadre de Sant Sadurní i, arrambades a la paret, s'hi poden veure les imatges del Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia i Sant Ramon Nonat'. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78778 | Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA ROTÉS, R. (1994). Les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig, A L'EROL núm. 45</p> | XIII | Estan protegides per una estructura de ferro que sosté uns gruixuts vidres i que tanquen l'arcosoli | <p>Conservades en tres plafons diferents, les pintures murals romàniques de Sant Martí de Puig-reig corresponen a L'Anunciació i la Visitació (2,36mx1,95m), la Mare de Déu i el Nen (0,72x0,68m) i el tema animalístic de l'amfisbema (0,96x0,76m). L'escena de la Visitació mostra els personatges sota una arcades i singularment destaquen per què a la tradicional manera de representar el tema de la Visitació (l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare) l'acompanya una Visitació amb tres personatge, Maria, la seva cosina Isabel i un personatge que s'ha identificat com el profeta Isaïes, que des dels orígens de l'art cristià acompanya sovint aquesta escena atès que el profeta és el primer que des de la llunyania de l'Antic Testament anuncia la vinguda del Salvador (Isaïes, 11, 1). La representació e Maria a mig cos amb el Nen, també sota una arcuació, respon a l'esquema dels models orientals o bizantins, i sembla una versió de la Mare de Déu del Pòpolo italiana, i molt poc usual a Catalunya. També es excepcional la representació de l'amfisbena, les serpents entrellaçades formant una xarxa romboide, i amb dos caps, que estableix un paral·lelisme entre EVA i AVE. L'animal és definit en els bestiaris antics com el símbol de la dualitat i relacionat amb religions medievals dualistes. Des del punt de vista estilístic es propi del final de la pintura mural catalana; la tècnica emprada es el tremp sobre una preparació de calç, combinant el fresc i dissolent els colors en un medi greixós. Quan als colors, dominen els vermellosos però també destaca per la seva intensitat el verd; el negre és el color utilitzat pel dibuix, mentre que els volums s'aconsegueixen amb diferents gradacions de vermell i un blanc poc lluminós. Les pintures s'han datat de començaments del s. XIII i tant pel tema com per la correspondència històrica cal pensar que foren encarregades pel Comanador de Puig-reig,</p> | 08175-76 | Església romànica de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. L'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes i fill de les Comes de Puig-reig jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig-reig. La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig-reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig.</p> | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78778-foto-08175-76-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cercle del Mestre de Lluçà | Durant els treball de consolidació i restauració que va efectuar el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona el 1954, es van descobrir, sota l'arrebossat d'un arcosoli d'arc apuntat situat la dreta de l'absis, les restes de les pintures romàniques. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78788 | Cista de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-cal-pallot | <p>SERRA VILARÓ, J. (1922). 'La Cova de Can Mauri i els megàlits del Coll de l'Oreller', 'Museaeum Archeologicum Diocesanum', Solsona XANDRI, Joanna (1986), 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2)', a L'EROL núm. 18, p. 49-50. VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44 SANCHEZ, E (1989). 'Del bronze final a la primera edat del ferr oa Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V a C), a 'Esàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249-280. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.7</p> | 3.000 a C | <p>Cista funerària formada per dues lloses de la cambra sepulcral, saquejada, que contenia al menys dos esquelets, un dels quals encara conservava el crani quan Mn. Serra Vilaró el va localitzar. En la mateixa cista s'hi va recollir una peça de dentàlium, un disc de petxina perforat i dos fragments de ceràmica a mà, de pasta grollera i de color rogenc. Tots aquests elements constituïen part d'un aixovar segurament més ampli.</p> | 08175-86 | Museo Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona25280 Solsona | <p>A Catalunya els dòlmens són un fenomen característic de la seva zona nord i central. Al sud del Cardoner i del Gaià no es coneixen sepulcres megalítics. El megalitisme català està dividit en dos subgrups molt diferents: el de les planes i serralades litorals, el de les muntanyes pirinenques, i el dels altipans centrals, manifest en cistes amb túmuls (mitjan del V mil·lenni A.C.), que evoluciona cap a les cistes o cambres del Solsonià (primera meitat del IV). Entre el IV i el III mil·lenni hi arriben sepulcres de l'àrea litoral que coneixien un gran apogeu en el III ,mil·leni. Les sepultures megalítiques presenten arquitectures variades, destinades a servir per a un sol enterrament o a ser reutilitzades moltes vegades, i entre les primeres, com és el cas de la de Cal Pallot, hi ha les cistes amb túmul del neolític mitjà (V-IV mil·lenni A.C.), amb cambres poligonals dins de grans estructures tumulàries; i també les petites cistes quadrangulars - anomenades megalítiques - del calcolític i edat del bronze (III-II mil·lenni A.C.), especialment a la meitat nord del país, molt lluny de les primeres tombes megalítiques, pensades per ser reutilizades, són els sepulcres de corredor, i les darreres els dòlmens simples.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | Legal i física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 79 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 78779 | Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-andreu-de-cal-pallot | <p>SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII“ El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398</p> | XIII | Consolidades però conservades en estat molt precari | <p>Fa uns anys foren descobertes unes restes, molt fragmentades, de pintura mural romànica que ornamentaven la capçalera interior de l'església de Sant Andreu de cal Pallot, les quals foren consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat l'any 1985. Aquestes pintures pertanyen al corrent estilístic neobizantinitzant i són datades a la primera meitat del segle XIII. Les restes conservades decoraven l'absis, l'arc triomfal i part de la nau de migdia. A l'absis es conserven restes de pintura a la part inferior, amb els característics cortinatges i un fragment de decoració geomètrica de la finestra. Al costat de migjorn hi ha un grup de quatre personatges sota la inscripció MULTA, al·lusiva a la multitud dels pobles. A l'arc triomfal es conserven restes d'ornamentació vegetal i geomètrica, així com la figura d'un personatge de perfil. Als murs de la nau, del costat de migjorn, hi ha tres creus pintades inscrites dintre d'uns cercles, i un fragment rectangular que representa el tema de la Psicostasi o pesament de les ànimes per Sant Miquel en el Judici Final.</p> | 08175-77 | Església de Sant Andreu de cal Pallot | <p>L'església de Sant Andreu de cal Pallot és una construcció romànica del segle XII, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. Les pintures s'inscriuen dins el corrent estilístic neobizantinitzant, datades entre els anys de 1230 i 1250. Es tracta d'un dels últims períodes de la pintura romànica catalana. Sembla que cal descartar l'atribució que inicialment s'havia fet d'aquestes pintures al mestre de Lluçà. L'obra de Sant Andreu de cal Pallot comparteix molts trets comuns a moltes pintures catalanes de l'època i podrien ser del mateix autor que les de Sant Martí de Puig-reig.</p> | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 78867 | Sant Martí de Puig-reig o església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt.</p> | 08175-165 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi.</p> | 41.9711700,1.8815000 | 407326 | 4647180 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Isidre Puig Boada | Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 79013 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-3 | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.24</p> | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès formada per un nucli originari amb dues naus, més successives ampliacions al nord i també a l'oest, cosa que li dona una planta en forma de L. La casa es situa en un terreny amb desnivell i té un altre cos, més baix, adossat a la façana sud, el qual connecta amb una terrassa. Els murs són de pedra carejada amb cantonades de carreus. Les obertures son de llindes i brancals de pedra i, en els cossos afegits, algunes de maó. La coberta es de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzilla, orientada al sud. Disposa de dos coberts més, un al sud-est i un altre al nord: una construcció actualment en ruïna de dues plantes.</p> | 08175-239 | Fonollet | <p>Construcció originària probablement del segle XVIII o principi del XIX, amb ampliacions successives al llarg d'aquest segle (una el 1873, segons la llinda).</p> | 41.9804600,1.8414400 | 404021 | 4648256 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79013-foto-08175-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda de la porta lateral: JUAN CAMS 1873 El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78871 | Cal Tranquil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tranquil | <p>SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 30 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig.</p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats amb el carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres i diferents elements de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana i obertures d'arc rebaixat de maó, excepte els balcons de Planta Pis 1.</p> | 08175-169 | Carrer Major 23, 08692- Puig-reig | <p><span><span><span>El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa s'instal·laren la Maria i la Pepita Boixader amb el seu pare, on van construir una primera casa entremitgeres, a la planta baixa de la qual instal·là, el 1916, una tocineria que venia els embotits elaborats a l'obrador situat al pati posterior de la casa, on també hi havia les corts de porcs. La prosperitat va quedar reflectida amb la construcció de la nova casa, l'any 1932, i en la posterior transformació de l'obrador en una moderna fàbrica d'embotits, 'Embotits Caus'. Al carrer Major número 37 s’hi va instal·lar una lleteria de la germana petita, la Dolors Boixader, casada amb Celestino Sabata Font, que va ser mestre d'obres de l'església de la colònia Pons.</span></span></span></p> | 41.9722900,1.8804700 | 407242 | 4647306 | 1923 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 79139 | La Bomba de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bomba-de-cal-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: Una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.</p> | XX | <p>La bomba de cal Vidal és un mecanismeconstruit a principis del s. XX per aconseguir portar l'aigua de lapart baixa dela colònia i del riu Llobregat a la zona don es van construir els habitatges. Tècnicament es tracta d'una 'bomba aspirant' que, en aquest cas, està protegida per una estructura de pedra rebossada.</p> | 08175-365 | Carrer de Sant Josep de Cal Vidal, 08692-Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un Museu que permet explicar com era la vida a la colònies. Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la 'qualitat' de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles.</p> | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79139-foto-08175-365-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La bomba aspirant està formada per un cilindre que conté un pistó mòbil que està conectat amb el suministre d'aigua mitjançant un tub. Una vàlvula bloqueja l'entrada del tub al cilindre. La vàlvula és com una porta amb frontisses que només s'obre cap amunt, deixant pujar però no baixar l'aigua. Dins del pistó, hi ha una segona vàlvula que funciona en la mateixa forma. Quan s'acciona la manivella, el pistó puja. Això augmenta el volum existent sota del pistó, i, per tant, la pressió disminueix. La pressió de l'aire normal que actúa sobre la superfície de l'aigua, del pou, fa pujar el líquid pel tub, franquejant la vàlvula-que s'obre- i la fa entrar en el cilindre. Quan el pistó baixa, es tanca la primera vàlvula, i s'obre la segona, que permet que l'aigua passi a la part superior del pistó i ocupi el cilindre que està sobre d'aquest. El cop seguent cap amunt fa pujar l'aigua i al mateix temps aconsegueix que entri més aigua al cilindre, per sota del pistó. L'acció continua mentres el pistó puja i baixa | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 78775 | Col·lecció Museu de la Colònia Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-de-la-colonia-vidal | <p>VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. SERRA, R. La colonia Vidal, un museu, a L'EROL 39, Berga 1992, p.33-35. E.VIDAL. La colonia Vidal.10 anys de museu, a L'EROL 86-87,p. 61-64</p> | XX | <p>La col·lecció del Museu de la Colònia Vidal esta formada per un conjunt de peces que s'agrupen en dues grans categories: elements tècnics relacionats amb l'activitat tèxtil (concentrats especialment a la part de les naus industrials i que consten de maquinaria de diferent tipus tal com màquina de vapor, telers de garrot, ordidores, continues, etc.), objectes relacionats amb la vida quotidiana i que formen el que podria ser la col·lecció antropològica i que s'exposen al habitatge miner, a l'escola i a l'espai de l'exposició permanent. El Museu ens proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l'interior de la Colònia Vidal que fins a l'actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un àudio-visual i tot seguit es fa un itinerari amè que permet visitar els serveis de la colònia obrera, l'habitatge, l'escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica i els serveis del conjunt industrial on es poden veure els elements bàsics de l'aprofitament del aigua com a font d'energia, - resclosa, canal, turbines- la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó - obridora, continues de filar, telers de garrot-. l'exposició permanent, els visitants es poden fer una idea clara de com era una jornada de treball o de lleure a Colònia Vidal. A través de rellotges dibuixats a la paret que marquen les hores d'un dia qualsevol i de frases explicatives, hom pot entendre el dia a dia d'una treballadora o d'un treballador. Al mateix temps, el visitant pot veure una selecció d'objectes exposats en vitrines i un plafó amb fotografies que il·lustren la vida social a la colònia al llarg del segle XX.</p> | 08175-73 | Pl. Puríssima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig | <p>La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies.</p> | 41.9442500,1.8808000 | 407229 | 4644192 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78775-foto-08175-73-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El museu forma part del Sistema Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 78747 | Biblioteca Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-cal-vidal | <p>VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 DDAA (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa</p> | XX | <p>La Biblioteca de la colònia Vidal, ubicada al primer pis de l'edifici de la Fundació Vidal, fou una iniciativa de Vicenç Vidal Casacuberta, enginyer i propietari de la colònia, que fou el promotor de bona part de les activitats culturals i socials que es van desplegar a la colònia des de 1925 fins a 1950. El seu fons, completament inventariat, respon als anys en que es va fundar i als objectius que tenia. Destaca la secció de novel·la, infantil, tèxtil i especialment la col·lecció completa de el diari 'El Matí', cofundat per Vicenç Vidal Casacuberta.</p> | 08175-45 | Plaça de la Purissima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig (Barcelona) | <p>Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal, anaren dotant la colònia (fundada a finals del s. XIX), de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.</p> | 41.9442500,1.8806700 | 407218 | 4644192 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78747-foto-08175-45-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 78791 | Gegants de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA (2000), Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>En Mateu i la Maria de l'Ametlla de Merola, reberen aquest nom per votació popular entre tots els socis. Mateu perquè és el nom del patró de l'Ametlla i Maria en honor a la Mare de Déu de Merola, antiga parròquia de l'Ametlla. Representen un teixidor i una filadora, les feines que antigament feien viure la nostra colònia, i que el seu vestuari acaba de definir, amb una americana de vellut, camisa ratllada, faixa morada i gorra per al gegant, i vestit de sac, faldilla i mantellina per a la geganta; era el vestit de festa de la colònia de principis de segle. El seu constructor és en Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta. En Mateu pesa 41 quilos, medeix 365,5 cm i porta una llançadora. La Maria pesa 36 quilos, medeix 352 cm. i porta una fusada de metxera.</p> | 08175-89 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>L'Ametlla de Merola pot definir-se com un ampli compendi d'activitats culturals i folklòriques que s'han anat desenvolupant al llarg de la seva història, fent que el seu tarannà fos característic i especial. Dins aquest context s'hi afegí, l'any 1990, la colla gegantera de l'Ametlla de Merola, que suposa un nou pas en el bagatge cultural, un nou valor que calia donar a conèixer. La idea de fer uns gegants era força vella. El que va néixer primer fou la il·lusió cultural, que ja estava latent amb l'existència dels seus avantpassats, el sol i la mulassa que daten de l'any 1980. Finalment, l'any 1990, la il·lusió es va transformar en realitat i es va poder completar l'equip de nans i cascavells de vida centenària i celebrar també el 150è aniversari de l'empresa Serra i Feliu S.A., sempre lligada a l'activitat cultural de l'Ametlla de Merola. El desenvolupament de la idea va anar a càrrec de l'Associació Cultural Esplai, que va cridar a reunió a tots els joves per exposar els motius i les ganes de fer els gegants. D'aquí es formà una junta promotora que es va posar en contacte amb l'escultor Manel Casserras de Solsona, gran constructor de la majoria de gegants de Catalunya. El projecte es va anar convertint en una realitat que fou possible gràcies a la col·laboració econòmica de tota la gent de l'Ametlla de Merola, de la Caixa d'Estalvis de Manresa, de l'empresa Serra i Feliu (ara ja desapareguda), de l'Ajuntament de Puig-reig i de d'altres administracions públiques. El seu bateig fou el 16 de setembre del 1990, dins els actes de la Festa Major, i els seus padrins foren els Nans, que feia molt de temps que els esperaven. Amb la seva creació també va néixer la Colla Gegantera, formada per una cinquantena de persones, que va assumir la tasca de fer conèixer els gegants arreu de Catalunya. Tenia sempre el suport dels seus socis i de les altres entitats de l'Ametlla. Aquesta tasca va celebrar 10 anys el passat 1 de setembre de l'any 2000, fet innegable de persistència i conservació, encara, de la cultura popular de l'Ametlla de Merola.</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 1980 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserras (Solsona) | Els acompanyen els geganters i grallers que vesteixen pantaló negre, faixa morada, camisa ratllada i armilla. Tots calcen espardenyes de set vetes. La música per a cobla és d'en Josep Ma Conangla i Triviño, nét del mestre Josep Conangla, que havia arranjat la música dels nans i cascavells. La coreografia del ball és obra d'en Joan Josep Mora. El ball de gegants es divideix en dues parts, el vals i el galop. En el vals ballen els gegants sols i passegen d'un costat a l'altre de la plaça saludant-se cada cop que es troben fins que queden un enfront de l'altre i, en vals lent, la geganta volta al costat del gegant fent-li l'aleta; un cop ha donat tota la volta, s'escapa i el gegant li va al darrera fins a trobar-la i llavors junts avancen pel mig de la plaça fins que, en acabar la música, dansen amb grans voltes. En el galop, els gegants són acompanyats per vuit parelles de balladors que vesteixen igual que ells; els gegants, en pas de galop, fan quatre compassos endavant i quatre de volta alternativament fins a acabar voltant molt fort; els balladors dansen al seu voltant fins a acabar encerclant els gegants en sardana. | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/