Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78737 | Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-de-montserrat-de-la-colonia-prat | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XX | Els goigs es van compondre el 1949 en motiu de la inauguració de les obres de renovació de l'Església que va comptar amb la presència del bisbe Tarancón. Reproduïts en fulls de 25,8x36,5 cm amb la impressió de la música amb la notació musical, una fotografia del acte de celebració, i l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Ja que'n sou bella Pastora de l'església d'aquest prat, sieu nostra protectora, Princesa de Montserrat'. | 08175-35 | Església de la Colònia Prat, 08692- Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9876200,1.8882000 | 407905 | 4648999 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78738 | Goigs de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sadurni-de-fonollet | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduits en fulls sense impressió de la música i amb el gravat del bisbe ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. L'estrofa de començament diu: 'Puig lo cel loa gustós, Vostre zel y gran valia;Siau nostra llum y guia, Sant Sadurní gloriós' . Els goigs es canten el dia 29 de novembre, festa de Sant Sadruní en el calendari religiós. | 08175-36 | Església de Sant Sadurní de Fonollet | Els goigs es van compondre per iniciativa del bisbe de Solsona Ramon Riu, un home inquiet i culte que els va encarregar a l'entorn de 1885, per què es cantessin a totes les esglésies del seu bisbat que tenien com a Sant Patró, Sant Sadurní, bisbe i Màrtir i que eren les parròquies de Besora, Clariana, El Cint, La Llena, La Pedra, La Salsa, Montmajor, Massanés, i les sufragaries de Malanyeu i Fonollet. | 41.9909700,1.8346000 | 403470 | 4649430 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78739 | Goigs de Santa Rita de Cassia del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-rita-de-cassia-del-llado | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON: (1988) Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. | XIX-XX | Reproduïts en fulls sense impressió de la música i amb el gravat de la santa ocupant la posició central, l''Oremus' amb llatí, són anònims. Impresos a la impremta de Quirze Casals de Berga a principis del s. XIX, l'estrofa de començament diu: 'Puig que sou tant exaltada, de nostre Deu i senyor, donaunos vostre favor, Rita benaventurada'. A la capçalera hi diu: 'Gpigs en alabansa de la coronada esposa de Cristo, protectora dels impossibles'. | 08175-37 | El Lladó, s/n - 08693-Puig-reig | Festa tradicional de caire religiós que congrega a l'església de la masia del Lladó un reduït nombre de feligresos que celebren una missa en honor de santa Rita, patrona dels impossibles. La devoció a Santa Rita de Casia, viuda (1381-1457) es antiga i els feligresos en canten els goigs, que la masia del Lladó es cuida de reeditar puntualment. La construcció de la capella fou autoritzada pel Bisbat de Solsona l'any 1777; el 1832 fou restaurada després de l'incendi que la partida dels Malcontents ocasiona a la casa de Periques el 1926. | 41.9904600,1.8521500 | 404923 | 4649354 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78740 | Goigs de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduïts en fulls amb la notació musical, no l''Oremus' amb llatí, i la lletra es obra de Josep Cardona i la música de Gaietà Casadevall. La xilografia amb la imatge del sant patró, del 1960, es obra d'A. Gelabert. L'estrofa de començament diu: 'Puig que cenyiu l'aurèola de l'Evangelista de Déu, a l'Ametlla de Merola, protegiu, oh Sant Mateu'. La segona edició dels goigs es va imprimir a Barcelona, a Cal Casulleras, de la Via Laietana. | 08175-38 | Església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78741 | Capes de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capes-de-sant-marti | XX | Amb el nom de 'Capes de sant Martí' es coneix una galeta dolça que s'elabora a les pastisseria Trulls de Puig-reig els dies a l'entorn de la festa patronal que es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre. | 08175-39 | Carrer Llobregat núm. 35, 08692-Puig-reig | Producte de pastisseria elaborat per la famñilia Trulls en el seu obrador artesà durant els dies propers a la Festa de Sant Martí, patró del poble. | 41.9761300,1.8792800 | 407149 | 4647733 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 78750 | Llegenda de la ciutat de Tiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ciutat-de-tiro | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | Una vella llegenda identifica Fonollet amb la llegendària i perduda ciutat fenícia de Tiro o Tirm que fou la més important de les ciutats de Fenícia. Els hebreus la van anomenat Tsor i els mateixos tirians li deien Sor o Sur que vol dir 'Roca'. Els grecs van substituir la 'S' inicial per una 'T' i amb aquesta deformació el nom fou adoptat pels romans que no obstant també li van dir Sara o Sarra (del nom fenici del peix porpra) | 08175-48 | Sant Sadurní de Fonollet | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||||
| 78753 | Fons Causa General Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-causa-general-archivo-historico-nacional | J. GAITE (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455-47. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 Erol, L': revista cultural del Berguedà > Any: 2004 Núm.: 83 Papers del Berguedà a Salamanca > Felipó Oriol Papers del Berguedà a Salamanca Ministerio de Justicia, Causa General, 1943. Editorial Akal, febrero de 2008. | XX | Fons de la 'Causa General' de Puig-reig conservats a l'Archivo Historico Nacional. La Causa General es va dur a terme sota la responsabilitat de la figura específica fiscal en cap de la Causa General, establerta per un decret posterior de 1943, fins a la seva traspàs al Ministeri de Justícia a partir de 1954, acumulant una enorme documentació que és conservada des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 08175-51 | Archivo Historico Nacional, C/ Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre 'La dominación roja en Espanya', coneguda abreujadament com la Causa General (CG), va ser un extens procés de recerca impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduardo Aunós, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 abril 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «lo hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja». La documentació, organitzada per municipis, es fruit d'un procés informatiu complex sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. a recopilació va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels que es consideraven responsables, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco el 1969 d'una llei per a la prescripció dels 'delitos cometidos con anterioridad al 1 de abril de 1939'. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1939-45 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 78755 | Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-mata-y-pons-de-cal-casas-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Primer tractament pendent de revisió | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva, registrat amb la signatura ANC1-368 , una part del fons documental de les 'FÁBRICAS DE LORENZO MATA Y PONS, C.A.' una de les quals era la colònia de Cal Casas de Puig-reig. El fons està organitzat en cinc apartats: Documentació familiar, Direcció de Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A., Comptabilitat, Serveis financers i Documentació de les diverses fàbriques El fons documentals, compta amb documentació entre 1816 i 1978, i consta de prop de 20 m linials ordenats en 95 unitats d'instal·lació de documentació textual, paper, biblioteca i hemeroteca;14 unitats d'instal·lació que contenen 670 imatges (290 negatius de vidre b/n, 160 diapositives de vidre b/n, 220 positius b/n), 4 plànols i 9 accions. | 08175-53 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté documentació de caire familiar a més de la generada per l'activitat de les diverses fàbriques. Entre la primera destaca un llibre del comerciant Domènec Mata i Saltor (1813-1823), llibres dels corredors de canvi i borsa Joan i Llorenç Mata i Pons (1875-1918) i Josep Maria Mata i Julià (1916-1939), documentació personal de diversos membres de la família i sobre la seva participació accionarial en l'empresa, i documentació sobre diverses propietats immobiliàries. Entre la documentació de l'empresa Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A. destaca la referida a la comptabilitat general de la societat que inclou llibres de diari, major i balanços (1910-1947), documentació sobre assegurances socials (1961-1978) i sobre les diverses fàbriques: fàbrica de Mataró (1892 - 1896), fàbrica de Vilanova i la Geltrú (1915 - 1970), fàbrica de Puig-reig (1908 - 1971), fàbrica de Sallent (1949 - 1975), fàbrica i canal de Pinyana a Alguaire (1927 - 1978) i fàbrica de Bonmatí (1904 - 1976). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78757 | Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda-0 | L'Arxiu Històric Comarcal de Berga un nou equipament al Berguedà. Berga: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, [2001]. 'Arxiu Comarcal del Berguedà', dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 2008. | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva la següent documentació del municipi de Puig-reig: - Sèries corresponents a Puig-reig del registre de propietat -Sèries corresponents a Puig-reig del Districte notarial de Berga, la notaria de Puig-reig pròpiament data del 1984 i encara no és consultable, segons les normes del col·legi de notaris. - Col·lecció de Postals Plana i Aspachs - Querol i Berga, volums dedicats a Puig-reig (en total 2 volums). -Col·lecció de Cartells: la carpeta 'Puig-reig', 1 carpeta, 2000 endavant. - Col·lecció de programes, capses 'Puig-reig', esparsos, a partir de 1980. - Llibre i catàleg de masies del Berguedà, 1856, indica propietaris i masovers, pàgines de Puig-reig. - Col·lecció de goigs, 'Berga' i 'Espuña', carpeta dedicada a goigs de Puig-reig, segles XIX i XX. - Presència de fotografies del terme de Puig-reig a la majoria de Fons fotogràfics, destacadament als Fons Josep Deseuras i Faust Guitart. | 08175-55 | Berga, Pla de l'Alemany, s/n -Pavelló de Suècia- 08600 Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d'Europa del Berguedà. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, actualment l'Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Per donar una idea de la composició dels fons conservats, mostrem més avall un quadre que permet, d'una manera ràpida, copsar el contingut de l'Arxiu. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades, més de 160.000, com també els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78772 | La cançó del Pobre Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-del-pobre-alegre | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | La cançó popular nadalenca, 'El Pobre Alegre', va ser recollia per Joan Amades a Puig-reig, després d'escolat i transcriure al Pastor de la Costa de la Cavalleria. La cançó diu: Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Matinet em llevo i me'n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Jo tinc una jupa tota de vellut; no és ampla ni estreta, hi cabo tot just; ai, pobre de mi se m'ha esparracat! Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava, Sant Josep fuster; Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat. Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat. | 08175-70 | Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78782 | Costums del nèixer i el morir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-del-neixer-i-el-morir | AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences, Ed. Selecta, p. 37 i 81 Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | - Per ajudar al part feien bufar a la partera ben fort dins d'un càntir gros, primer pel tot i després pel galet. - Quan naixia una criatura els parents regalaven a la 'partera' una gallina vella per poder fer bon caldo. - El bateig es celebrava amb un bon refresc i el presidia la 'llevadora' i s'anunciava a toc de campanes que pagava el padrí o padrina. - A Puig-reig es creia que es tallava la creixença de les criatures si se'ls feia passar per sota una cadira, una escala de mà oberta o recolzada a la paret, o per sota les cames d'un adult. També se li talla la creixença si se'l pega amb una canya verda, i si s'embriaga amb aiguardent. - El singlot es però exemple de que l'infant creix; per guarir-lo, si es molt intens, s'ha de posar borrissol de baieta groga damunt el seu front. - Els casaments de vidus anaven sempre acompanyats d'esquellots fins que els nuvis pagaven vi bo. - L'arribada de la mort es senyalava amb una cinta negra que es penjava a l'entrada de la casa; el dol es mantenia com a mínim un any. | 08175-80 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78783 | Costum de curar de l'espatllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-curar-de-lespatllat | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XX | Quan una persona no es troba bé però no té mal enlloc, es diu que està “espatllat”, i aleshores aquest males cura en contacte amb persones que el saben curar amb una pràctica que combina oracions i unes accions peculiars que consisteixen en asseuré sobre els peus de la persona que, també asseguda en una cadira baixa, sap curar de l' “espatllat” . Un cop asseguda, qui cura pren els braços creuats del malalt i fa espetegar els ossos. El mateix objectiu s'aconsegueix de peu dret, fent pressió a l'os de la carcanada entre les dues mans de qui fa de 'curandero'. | 08175-81 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78788 | Cista de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-cal-pallot | <p>SERRA VILARÓ, J. (1922). 'La Cova de Can Mauri i els megàlits del Coll de l'Oreller', 'Museaeum Archeologicum Diocesanum', Solsona XANDRI, Joanna (1986), 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2)', a L'EROL núm. 18, p. 49-50. VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44 SANCHEZ, E (1989). 'Del bronze final a la primera edat del ferr oa Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V a C), a 'Esàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249-280. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.7</p> | 3.000 a C | <p>Cista funerària formada per dues lloses de la cambra sepulcral, saquejada, que contenia al menys dos esquelets, un dels quals encara conservava el crani quan Mn. Serra Vilaró el va localitzar. En la mateixa cista s'hi va recollir una peça de dentàlium, un disc de petxina perforat i dos fragments de ceràmica a mà, de pasta grollera i de color rogenc. Tots aquests elements constituïen part d'un aixovar segurament més ampli.</p> | 08175-86 | Museo Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona25280 Solsona | <p>A Catalunya els dòlmens són un fenomen característic de la seva zona nord i central. Al sud del Cardoner i del Gaià no es coneixen sepulcres megalítics. El megalitisme català està dividit en dos subgrups molt diferents: el de les planes i serralades litorals, el de les muntanyes pirinenques, i el dels altipans centrals, manifest en cistes amb túmuls (mitjan del V mil·lenni A.C.), que evoluciona cap a les cistes o cambres del Solsonià (primera meitat del IV). Entre el IV i el III mil·lenni hi arriben sepulcres de l'àrea litoral que coneixien un gran apogeu en el III ,mil·leni. Les sepultures megalítiques presenten arquitectures variades, destinades a servir per a un sol enterrament o a ser reutilitzades moltes vegades, i entre les primeres, com és el cas de la de Cal Pallot, hi ha les cistes amb túmul del neolític mitjà (V-IV mil·lenni A.C.), amb cambres poligonals dins de grans estructures tumulàries; i també les petites cistes quadrangulars - anomenades megalítiques - del calcolític i edat del bronze (III-II mil·lenni A.C.), especialment a la meitat nord del país, molt lluny de les primeres tombes megalítiques, pensades per ser reutilizades, són els sepulcres de corredor, i les darreres els dòlmens simples.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | Legal i física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 79 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78794 | Sarcòfag medieval Museu Nacional d'Art de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-medieval-museu-nacional-dart-de-catalunya | AINAUD DE LASARTE, Joan: Arte Románico. Guia, Barcelona 1973, p. 51 El arte románico, Barcelona, 1961, pag.7. Catalunya Romànica.I., Barcelona, GEC, 1994, p.257-258. | XII | El sarcòfag es va trobar en el curs d'unes obres efectuades a la carretera de L'Espunyola a Puig-reig (El arte romànico, 1961, p.7). Es un bloc de pedra buidat, d'estructura prismàtica, cobert amb una tapa llisa. La cara frontal presenta una interessant decoració figurativa amb un treball de relleu incís. El motiu central, emmarcat per dues torres amb merlets, situades a banda i banda, es compost per dos cercles amb vuit radis, separats per una creu central. Tant la representació de la creu com dels cercles radials, al·lusió esquemàtica a una flor, són del tipus de figuració freqüent en la decoració dels sarcòfags i altres peces de tipus funerari, motius que es poden relacionar amb la salvació de l'ànima. També les torres són símbols de l'anima i del concepte d'ascensió, i té un sentit ascendent, eleva l'ànima cap a Déu, i que en aquest cas estaria representada per símbol radial. | 08175-92 | Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona | Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell a instàncies dels pobladors del lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de Berga. Consta com una de les moltes parròquies esmentades en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (document de finals del segle X o començaments del segle XI). L'església de Sant Martí era, també, l'església del castell de Puig-reig, una petita fortificació encimbellada dalt el turó que dominava l'estreta vall del Llobregat. El terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà. El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Mides: 75,5x110x52 cmInventari: MNAC/MAC 45.858Data d'ingrés: abans de 1961Ingrés: Donació de Cubiertas y Tejados SA | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78796 | Monument a la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-salle | XX | Monument format per un monolit de formigó amb decoració de rajola vidriada, de tres cares concaves, la principal amb el medalló del Sagrat Cor de Jesús. El monolit està envoltat per un petit jardinet | 08175-94 | Carrer de Les Abelles | Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Jean-Baptiste de La Salle per donar educació primària i professional als nens. Els germans lassal·lians van arribar a Puig-reig envoltats de prestigi per la tasca educativa que estaven fent a Berga, des del 1902 i a Manresa des del 1910 on s'havien instal·lat amb el suport dels fabricants tèxtils. A Puig-reig es va construir l'escola amb el suport dels industrials i amb el lideratge de la parròquia, entre 1920 i 1925. Com que era una esola primària, l'ensenyament era gratuït i seguint l'esperit del fundador, Jean-Baptiste de La Salle, si ensenyava lectura en llengua materna. En reconeixiement a la tasca que els Germans de la Salle van fer a Puig-reig, es va alçar el monument lentre 1945 i 1950. | 41.9698900,1.8801200 | 407210 | 4647040 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 78803 | Pont de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lalba | SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.3 | XIX | L'antic pont unia el ferrocarril de Manresa i la Olvan i Guardiola de Berguedà; el pont que salva el torrent de Cal Sagués, entre Cal Marçal i cal Pons, és un dels més alts que va construir la companyia ferroviària. Consta de tres grans arcs de mig punt i avui està integrat al camí pavimentat de vianants que uneix Cal Marçal amb Puig-reig. Constava de dos arcs de mig punt de pedra i els arcs reforçats amb maó vist. | 08175-101 | Pont de l'Alba, Carretera C-1411 | El 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga' va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat. | 41.9622900,1.8804700 | 407228 | 4646195 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78865 | El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-puig-reig | Arxiu Parroquial de Puig-reig | XVIII-XX | La tradició oral certifica el costum, per Setmana Santa, de donar el salpàs a tota la parròquia de Puig-reig. El ritual s'iniciava amb la benedicció de la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'aspergia a les portes de les cases i de les corts del bestiar. Era un ritual de protecció davant les calamitats o malalties que anava acompanyada de la benedicció del bestiar domèstic i de treball. Acompanyant aquesta tradició també hi havia la de col·locar, fixades a les portes de les cases, creus fetes amb fulles de palma beneïda el Diumenge de Rams. | 08175-163 | Terme municipal | La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del 1745 descriu la manera en que es donava el salpàs: 'Lo vicari el dilluns lo done a la partida del Lladó y Fonollet, y li donen dinar al Lladó a ell y criat y torne ala tarde per Fiumera y Tresserra. Lo dimarts comense per Comardells y segeuix fins al Solé y baixa a Merola y allí dine; antigament diuen que donaven dinar per don torn les tres cases de Subirana, lo Alsina y lo Riera però des de que jo - el prior Larrull que redacta la consueta- so Prior sempre me ha donat la casa del Riera. Lo dimecres lo done ala altra part delriu y done dinar la casa de la Cortada dels Lluchs y advertesch que a les Baumes ni barraques extraviades no sey va. Lo Prior lo done al Castellm y a les cases del Clot lo dia que ven vist hi he, y lo diumenge de Rams se amoneste ales tres esglesies quin ia se donarà afi que les dones siguen a casa' | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78979 | Casa Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-serrat-sn | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 49 | XX | És un edifici de planta irregular alineat al carrer El Serrat i a un passatge amb escales; reprodueix el model de masia, amb una planta baixa i planta pis, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat . Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-205 | Barri de El Serrat | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752900,1.8791100 | 407134 | 4647640 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79001 | Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-de-quitxalla-excursionista-cquie | <p>www.cquie.org</p> | XX-XXI | <p>Fons fotogràfic procedent dels diversos concursos de fotografia que organitza la secció de fotografia del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) des de la seva fundació. Compren imatges en diferents formats (paper, diapositiva i digital)</p> | 08175-227 | C/ Abelles nº30, 08692 Puig-Reig | <p>El centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig es va fundar el 197o amb l'objectiu d'impulsar i organitzar activitats per els joves; organitzat en diferents seccions tals com Alpinisme i Escalada, Pintura, Fotografia, Esquí, Muntanya, Esplai i Fotografia, aquesta última secció impulsa, des de 1979, el Concurs de fotografia per la Festa Major de Puig-reig, així com i des del 1981, el Concurs de Diapositives que té lloc per la Festa de la Corrida.</p> | 41.9699600,1.8817400 | 407344 | 4647046 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79020 | Noms populars de núvols, boires i vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents | ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. | 08175-246 | Puig-reig | Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79071 | Barraca de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-frau | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular. Té una porta rectangular emmarcada amb blocs de pedra grans i la coberta és feta amb teula àrab. | 08175-297 | La Frau | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9489700,1.8729200 | 406583 | 4644725 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79074 | Barraca de Cal Jordi 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XX | Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit. | 08175-300 | Cal Jordi | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9739700,1.8675800 | 406177 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79085 | Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-viladomiu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | El fons conté la documentació generada per les empreses: Torres & Cía.; Viladomiu e Hijos (1855-1896): Destaquen les sèries de comptabilitat i proveïment; Manufacturas Viladomiu, SA (1896-1977): Destaquen les sèries de comptabilitat, serveis comercials i correspondència. Inclou documentació comptable de la societat Garrigó y Lluch, S. en C. (1921-1929) i Garrigó y Cía. S. Ltda. (1924-1929), i Comercial Viladomiu, SA (1956-1989): Destaca la documentació constitutiva i la integrada en les sèries de patrimoni, material d'explotació, serveis financers, comptabilitat i fiscalitat, proveïment i producció, serveis comercials, serveis tècnics, personal, correspondència i serveis jurídics. Inclou documentació comptable de les empreses Arriendos Tèxtiles, SA (1957-1983), Industrial Ausetana, SA (1944-1971), Hilados y Tejidos del Llobregat (1964-1970) i Mosaicos Hidráulicos Antonio Armengol, SA (1919-1929). La documentació s'ha organitzat en 3 subfons, i en cadascun d'ells s'ha emprat una classificació funcional. Pendent de revisió i divisió del fons en tres fons nous: - Manufacturas Viladomiu -Comercial Viladomiu - Viladomiu e hijos. | 08175-311 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El 1850 Manuel Torres i Tomàs Viladomiu constituïren Torres y Cía. El 1865 Tomàs Viladomiu va formar la societat, Viñas y Viladomiu. Posteriorment, constituí el 1869 Viladomiu y Hijos, formada per ell i els seus tres fills. El 1872 la fàbrica, situada al terme de Gironella (Berguedà), es donà d'alta de contribució industrial. El 1880 es començà l'edificació d'una segona fàbrica, al costat de la primera, serà Viladomiu Nou. El 1888 morí el fundador deixant l'empresa als seus fills, els quals constituïren la societat Viladomiu Hijos. La mort de Marc Viladomiu deixà l'empresa en mans dels altres dos germans, els quals acordaren la dissolució de la societat i la distribució dels béns entre ells. Josep Viladomiu es convertí en propietari de Viladomiu Vell i el seu germà Jacint amb el Viladomiu Nou. El 1906 morí Josep Viladomiu i Montañà, propietari de Viladomiu Vell. La societat quedà en mans dels seus dos fills, Josep i Jacint, els quals donaren un considerable impuls a la indústria. El 1928 la societat es dissolgué i Jacint abandonà l'empresa. Aquesta quedà en mans de Josep Viladomiu i Senmartí. El 1929 incorporà per compra la fàbrica de cal Marçal en el terme de Puig-reig (Berguedà), propietat de Manufacturas Pons SA. El 1 de gener de 1934 es constituí Manufacturas Viladomiu, SA. El 1982, després d'acollir-se al pla de reconversió del sector, Manufacturas Viladomiu SA presentà suspensió de pagaments. El 1989 es va tancar la fàbrica de cal Marçal i poc després la de Gironella. Jacint Viladomiu, en separar-se del seu germà Josep, tenia aproximadament la mateixa capacitat industrial a Viladomiu Nou. En morir Jacint, l'empresa quedà a mans del seu fill Marc. L'any 1929 va comprar la colònia i la fàbrica del Guixaró (Berguedà), posteriorment el 2 de gener de 1933 va convertir l'empresa en societat anònima amb la denominació SA Viladomiu. El 1962 es creà Comercial Viladomiu, SA que adquirí els actius de la Colònia Guixaró, i els separà del Viladomiu Nou. El 1964, SA Viladomiu construí una fàbrica al terme d'Olvan (Berguedà) que presentà suspensió de pagaments el 1982 i tancà el 1988. Comercial Viladomiu, SA presentà suspensió de pagaments el 1989 i tancà el 1991. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-192 / VILADOMIU. Fons: Comercials i d'Empreses | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79086 | Jaciment del Coll de la Senyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-coll-de-la-senyera | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.13 | I-V | jaciment conservat molt parcialment | Possible vil·la romana de la qual se n'han detectat uns vestigis molt escassos. En aquest lloc, situat al nord del serrat de l'Oca, en un coll entre aquest i el turó següent per on passa el camí carener del Serrat de la Senyera, Martí Vilarrasa, de Puig-reig, hi va recollir un fragment de ceràmica sigil·lada. L'any 1991, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, tan sols es pogué constatar la presència d'uns pocs fragments de 'tegula' romana. | 08175-312 | Coll de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9764000,1.8644100 | 405918 | 4647780 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79087 | Necròpolis de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cortada | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.18 | X-XI | A l'entron de l'església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII), d'una sola nau i coberta amb volta de canó, bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas, hi ha restes de tombes antropomorfos excavades a la roca avui tapades. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada. | 08175-313 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. | 41.9451900,1.8910900 | 408083 | 4644285 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79089 | Barraca del Grapal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-315 | La Vinya del Grapaler o La Vinya del Grapal | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9131500,1.8771200 | 406879 | 4640743 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79093 | Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roca-de-la-rella | <p>AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.16 VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004-2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7-19 VILA GINESTÍ, B., POZA, B. I MADURELL, J. (2007). Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig, a L'EROL núm. 95, Berga</p> | <p>Jaciment paleontològic en el qual es conserven un conjunt d'almenys 200 icnites (petjades fossilitzades) corresponents a mamífers. Es troba en uns terrenys erms uns 120 m a l'est d'una gran pedrera. Les petjades es troben en una calcària micrítica (mudstone) amb notable bioturbació horitzontal i vertical, i esquerdes de dessecació (mudcracks). En general, la majoria de les icnites presenten estructures de deformació i desplaçament de sediment produïdes per la càrrega dels animals. Aquestes caracterítiques permeten deduir que el fang sobre el qual van deixar les empremtes els mamífers seria un carbonat amb un contingut d'aigua moderat o elevat. L'estat de conservació de les icnites és força variable. De manera preliminar, es distingeixen 9 formes o “morfotips”, que s'atribueixen a artiodàctils i perissodàctils. Es tracta de mamífers de l'època del cretaci superior (entre 99 i 65 milions d'anys enrere) que són els avantpassats dels mamífers actuals, i corresponen a una època bastant poc coneguda a Catalunya. Actualment les petjades es troben soterrades de nou.</p> | 08175-319 | El Soler de Jaumàs | <p>L'àrea del jaciment s'emmarca en els dipòsits continentals més propers al relleu del Pirineu, i els materials que afloren pertanyen a la denominada formació Molassa de Solsona. Essencialment, està composta per una alternança de lutites roges i capes de sorrenques arcòsiques canaliformes amb nombrosos horitzons conglomeràtics cap a la part nord de la conca. La seva edat vaira entre el Priabornià-Oligocè superior. L'any 2004 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu dels treballs de preparació de la pedrera que hi ha al costat. La direcció va anar a càrrec de Bernat Vila Ginestí, de l'empresa Arqueociència.</p> | 41.9759800,1.8579300 | 405380 | 4647740 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 79096 | Forn de teules del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-verdaguer | XIX | Restes d'un forn d'obra o teuleria situat en un desnivell del terreny al costat d'un camí i vora el torrent de Montoliu. Se n'ha conservat l'estructura inferior, corresponent a la fogaina i, molt més parcialment, vestigis de la cambra cocció, aituada a la part superior. Actualment els murs estan completament tapats per la vegetació i ben just es pot observar la boca del forn, a la part més baixa, a llevant. | 08175-322 | Fonollet | El forn pertanyia a la casa del Verdaguer, igual com un forn de calç proper. Els propietaris del Verdaguer van deixar d'utilitzar-lo abans de la Guerra Civil. | 41.9842600,1.8354100 | 403527 | 4648685 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 79099 | Jaciment del Serrat dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-dels-lladres | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.6 | VII-V a.C. | Possible poblat ibèric situat al vessant meridional del turó anomenat popularment Serrat dels Lladres. Es tracta d'un promontori d'aspecte peninsular orientat a migdia i situat al sud-est de l'ermita del Roseret. En aquest indret s'hi practicà un sondeig; concretament, al peu del cim, en una plataforma rocosa orientada a migdia, coincidint amb l'angle format per dues parets que s'observaven en superfície. L'excavació va posar al descobert una estructura rectangular de 6,5 per 4 metres, orientada en sentit est-oest i adossada a un conjunt habitacional més ampli. Els murs, d'una sols filada, tenen un gruix variable entre 60 i 40 cm i estan fets amb pedra lligada amb fang. Exteriorment, presenten pedres planes en posició vertical. A l'interior de la cambra tan sols aparegué terrissa oxidada ibèrica i feta a mà, les qual no permeten concretar amb gaire precisió la cronologia, que es podria situar en un moment antic dins l'etapa ibèrica. | 08175-325 | Serrat de l'Oca | En aquest lloc existeix la tradició popular que hi havia les restes d'una població anomenada Tiró, la qual havia tingut fins a 400 cases. Tal vegada podria identificar-se amb les restes existents al serrat dels Lladres. El jaciment fou descobert per M. Vilarrassa, membre del Centre Excursionista de Puig-reig, en observar l'existència de terrissa ibèrica i escòria de ferro a la part meridional del serrat. L'any 1987, en el decurs de la campanya de prospeccions arqueològiques efectuades a la serra de la Senyera, es va portar a terme un sondeig en aquest jaciment. | 41.9817300,1.8515600 | 404861 | 4648386 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79103 | Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-5-sant-joan-degollat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.12 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). “Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 | VI-XV | Zona al voltant de l'ermita de Sant Joan Degollat on podria estar emplaçat l'antic cementiri de l'església, tot i que en la prospecció arqueològica realitzada en aquest indret amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental de la construcció de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16) no es va documentar cap resta arqueològica en superfície. Tanmateix, és possible que en el subsòl es conservi la necròpolis, dins la zona sagrada on solien estar ubicades en època medieval. | 08175-329 | Sant Joan Degollat | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat però, per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9962900,1.8753800 | 406856 | 4649976 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79116 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons-0 | BADIA, Josep (1984). Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-342 | Vora les Granges Pinellet de Navàs | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 79117 | Necròpolis de Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-periques | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10 | X-XII | Petita necròpolis alt-medieval a l'entorn de l'església del Carme de Periques (antigament advocada a Sant Julià). Al cim de l'altiplà on es localitza el mas Periques hi ha les restes d'una església romànica, de la qual pràcticament només se'n conserven els fonaments i altres parts que van ser aprofitades per reconstruir-hi l'ermita feta en època moderna. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat han donat a conèixer les característiques de la primitiva església romànica i una sitja d'un metre de fondària i sense materials arqueològics apareguda al mig de la nau. Així mateix, a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera es detectaren tombes excavades al tapàs, de les quals se n'excavaren tres. Dues havien estat ja saquejades i eren de forma de banyera, i la tercera era antropomorfa. Les tombes estaven orientades amb els peus a llevant. Pràcticament no van aparèixer materials arqueològics. Tan sols aparegueren alguns fragments de ceràmica grisa a l'interior de l'angle nord-oest de l'edifici. Actualment gairebé no queden rastres de les tombes. | 08175-343 | Església del Carme de Periques | Des de l'any 1026 es tenen notícies de l'església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. En època moderna es construí la nova capella però se'n mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX es dedicà a la Mare de Déu del Carme. L'any 1989 s'hi va dur a terme una excavació arqueològica amb motiu de la construcció de la variant de Puig-Reig, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Campoy. L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència dintre de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maeso Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va realitzar una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics. | 41.9774700,1.8853800 | 407657 | 4647876 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79118 | Jaciment de Sant Marçal d'Erena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marcal-derena | CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa (1985). “Sant Marçal de Puig-reig”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 398-399 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 72. | X-XIII | Jaciment medieval només evidenciat per alguns materials recollits en superfície a prop de l'església romànica de Sant Marçal. En la prospecció duta a terme l'any 2001 no es documentaren estructures d'època medieval a banda de la pròpia església, però s'obtingué una mostra ceràmica exhaustiva que aplega poc més d'una trentena de fragments. La majoria dels materials semblen indicar una feble ocupació permanent del lloc entre els segles X i XIII, mentre que altres fragments indicarien una ocupació més antiga, anterior al segle X (concretament, dos fragments de pasta força depurada i cuita oxidant ataronjada). | 08175-344 | Sant Marçal | Sant Marçal és una església romànica isolada a la vora de l'antic camí que uneix Puig-reig i Casserres. Es troba documenta per primer cop l'any 1026 amb l'apel·latiu de 'Sanctus Marcialis Erenna' o 'Hirena', nom que correspon a una vila documentada repetidament en els textos conservats. Sembla, però, que el nucli principal d'aquesta “Villa Erenna” s'hauria de de situar al lloc que avui ocupa la masia del Lledó. Pel que fa a l'església de Sant Marçal, fou des de la seva construcció dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament, depenia del bisbat d'Urgell. També s'esmenta en un testament del trobador Guillem de Berguedà que féu amb motiu d'un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l'any 1180. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9942700,1.8595400 | 405541 | 4649769 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79119 | Jaciment de Sant Sadurní de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-sadurni-de-fonollet | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 | IX-XI | Possible vil·la altmedieval que només s'evidencia per la troballa de fragments ceràmics superficials vora l'església romànica de Sant Sadurní de Fonollet, del segle XII. Durant la prospecció arqueològica que es va portar a terme entre els anys 1997-2001 tan sols es va poder obtenir una breu mostra selectiva formada per una trentena de fragments, tots ells procedents del camp de conreu immediat que es troba a migdia de l'església. Entre materials predominantment moderns, es van recollir alguns fragments altmedievals que, tot i ser molt rodats, provarien la localització en aquest indret del nucli de la vil·la altmedieval, la qual podria remuntar-se al segle IX. | 08175-345 | Fonollet | Les notícies d'una vil·la amb aquest nom de Fonollet es remunten als textos del segle X i, a partir d'aquest moment, s'esmenten diversos masos. Sembla que la vil·la es podria identificar amb el jaciment localitzat al voltant de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església conservada és una construcció del final del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement ja hi havia una església anterior edificada en aquest lloc. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9907900,1.8354000 | 403536 | 4649410 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79123 | Jaciment de La Frau. Zona d'expectativa arqueològica 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-frau-zona-dexpectativa-arqueologica-1 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.10 | XIX | Possible fossa de les Guerres Carlines situada, segons una notícia oral aportada per Jaume Feli, de Puig-reig, en una finca de la seva propietat. Es tracta d'un petit camp que està situat al costat sud el camí de la Frau, en el qual sempre han aparegut ossos quan s'hi realitzaven les tasques agrícoles. Segons altres fonts orals, molt a prop d'aquest indret hi va haver nombrosos enfrontaments entre carlins i liberals. | 08175-349 | La Frau | L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9481700,1.8735200 | 406631 | 4644635 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 79129 | Cal Julió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-0 | SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.38 | XIX | Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carner paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Llobregat- Consta de planta baixa, pis i golfes, a més de dues plantes semisoterrani on hi ha instal·lat, des de fa més de cent anys el forn de pa. La casa es feta amb maçoneria i té la façana arrebossada, amb els emmarcaments de portes i finestres pintats. | 08175-355 | Carrer Llobregat 44 | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. A l'entorn de la fàbrica de Cal Casas i dels pisos del mateix nom es van construir una bona colla de cases unifamilars, amb una botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior; aquets es el cas de cal Julió, que des de finals del XIX es forn de pa. | 41.9754800,1.8796600 | 407180 | 4647661 | 1905 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 79133 | Font Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. | 08175-359 | Cal Marçal | Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal | 41.9534300,1.8808200 | 407244 | 4645211 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78703 | Festa Major de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-puig-reig | R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XIX-XXI | La Festa Major de Puig-reig és coneguda arreu de la comarca per ser una de les més concorregudes. Aquesta no té una data estable ja que se celebra per la segona Pasqua o Pasqua Granada. Es caracteritza per l'elevat component musical dels seus actes, degut a la tradició existent al municipi i molt especialment per la presencia de la Polifònica de Puig-reig; destaca també per la gran participació de les entitats locals. Tot i que els actes principals són similars any rere any (sardanes, ball de gala, espectacle infantil, concerts, etc.), des del 2006 la nit del divendres, i com a inici de la festa, té lloc el Correfoc i l'espectacle 'Puig-Reig: l'herència de Guillem de Berguedà als Templers' que compta amb la participació d'un centenar de puig-regencs. | 08175-1 | Puig-reig | La Festa Major de Puig-reig neix a finals del s. XIX quan el poble es converteix en un nucli industrial. Tot i que es conserva la tradicional festa patronal per Sant Martí, la nova festa, a l'inici de l'estiu, esdevé la més important i significativa, molt especialment durant el període comprés entre 1950 i1980 que Puig-reig era un centre tèxtil important, amb set colònies industrials en ple funcionament. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78703-foto-08175-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78703-foto-08175-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78703-foto-08175-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Es celebra sempre el cap de setmana de Pasqua Granada. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78704 | Festa de Sant Antoni o La Corrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-o-la-corrida | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Piñero, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig-Reig, Puig-reig SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga www.lacorrida.info www.puig-reig.cat | XIX-XX | A Puig-reig, el cap de setmana següent a la diada de Sant Antoni és sinònim de La Corrida. Sant Antoni és el patró dels pagesos, traginers i carreters, i la festa se celebra des de fa més de 125 anys i és el testimoni de la importància de les comunicacions en una orografia gens plana, els camins berguedans eren tots camins de bast. Durant centenars d'anys i fins ben entrat el segle XX, en el món rural els traginers i les mules eren els protagonistes de la mobilitat, també el bestiar de tir tenia una importància cabdal per a l'economia de les famílies. Puig-reig poble lligat al món rural també en fa el seu homenatge. La festa de la Corrida és similar als seus inicis: la missa, les sardanes, la Corrida i el joc de les cintes són el plat fort de la festa. Ara bé, d'uns anys ençà, per tal de mantenir viva i millorar la diada s'han incorporat elements nous. Un és la introducció d'un element molt característic de Puig-reig, els embotits. La mostra d'embotits locals i les xerrades al voltant de la cuina del porc ja hi són presents. Activitats esportives relacionades amb els cavalls, exhibicions de ferradors i forja, el ral·li fotogràfic, el concurs estatal de diapositives, una exposició d'eines del camp, etc., són els nous elements de la festa. Una antiga festa per els nous temps. | 08175-2 | Puig-reig | Els orígens de la festa són incerts. Però en alguns documents del segle XIX ja en tenim referència i té un cert renom, ja que el segle XIX coincideix amb el moment en què la celebració dels Tres Tombs s'estén per moltes poblacions catalanes. La festa consistia en un passa carrer amb desfilada de cavalleries, presidida pels banderers i amb l'acompanyament de l'orquestra, una missa i la benedicció dels animals. Al migdia, abans de les dues el més esperat, la corrida, una cursa de cavalls, mules i ases. Era l'acte central de la festa, d'aquí que avui l'anomenem la festa La Corrida. La gent emplenava ambdós costats de la carretera en tot el trajecte. El guanyador tenia l'honor de ser el banderer. Un cop acabada la cursa es feia el joc de les cintes. Entre balcó i balcó es lligava una corda de la qual en penjaven unes cintes. Les cintes acabaven amb una anella i els diferents genets, tot passant al galop per sota, havien d'enfilar l'anella amb un bastó i emportar-se la cinta, cal destacar l'aspecte lúdic i humorístic del joc. La festa acabava amb els saraus, se'n feien dos, un a la tarda i un altre a la nit. La festa de la Corrida no era només un dia per retre homenatge a sant Martí, sinó que era un dia en el qual molta gent de la contrada aprofitava per trobar-se i fer tractes. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78704-foto-08175-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78704-foto-08175-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78705 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-0 | R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XVIII-XXI | A Puig-reig se celebra una festa en honor a Sant Martí, patró del poble i també de l'església parroquial. La festa de Sant Martí de Puig-reig aplega una multitud d'actes, el més conegut és la fira multisectorial que es fa durant tot el cap de setmana al centre del poble i la trobada de geganters. La festa gira també a l'entorn d' escollir hereu i pubilla. Totes les entitats locals participen en l'elecció dels dos joves que representaran el poble durant l'any. La festa de Sant Martí és també una oportunitat per conèixer altres gegants d'arreu de Catalunya, ja que s'organitza una trobada gegantera. La festa patronal se celebra amb l'arrelada tradició d'escollir la pubilla i l'hereu amb els vots de totes les entitats des de l'any 1976. | 08175-3 | Puig-reig | Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. Després del llarg període medieval, en que es va configurar un paisatge i un base socioeconòmica de masies i masoveries, l'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, Periques, etc. Fou a finals del s. XIX quan s'inicià una nova etapa de la mà de la instal·lació de faàbriques de riu que esdeveeniren colònies tèxtils i que van configurar el naixement de l'actual nucli urbà de Puig-reig, el poble i les colònies. La festa patronal de Sant Martí, en ésser una festa religiosa, es va mantenir en el calendari festiu i no fou fins als anys setanta del s. XX que es decidí impulsar-la amb la organització d'una colla d'actes de tipus popular que congregaren la població local i, mica a mica, gent vinguda d'arreu. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78706 | Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-cant-coral-catalunya-centre | SERRA, R i R.VILADÉS, R. (1993): La Polifònica de Puig-reig www.polifonica.cat www.puig-reig.cat | XX | La Polifònica de Puig-reig juntament amb la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar organitzen aquest festival. El festival va néixer amb la voluntat de viure experiències amb altres corals del món i així aprendre els uns dels altres. L'exhibició és una de les més importants de la zona ja que hi participen corals de tots el món i les locals ofereixen concerts de qualitat a les comarques centrals. El Festival té el ritme de concerts fins la setmana de l'11 de setembre. Cada dia canten una o dues corals i en la cloenda actuen totes, individualment, i per acabar, de conjunt, interpretant una cançó de cada país participant. S'acaba ritualment amb l'hora dels adéus. Els Festivals inclouen actes lúdics i col·lectius. | 08175-4 | Puig-reig | El Festival va néixer l'any 1980 arran de la participació de la Coral al Festival de la ciutat txeca de Jilhava, en la qual hi van intervenir uns quants grups. fruit de la col·laboració de la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar i la Polifònica de Puig-reig, i des d'aleshores els concerts es reparteixen entre les dues poblacions. D'aleshores ençà que els festivals s'han organitzat sempre conjuntament, i s'ha mantingut el costum de convidar una coral de la comarca, i també la d'acollir les corals convidades a casa de les famílies de la Polifònica i d'altres llars que s'ofereixen desinteressadament. Els festivals compten amb la col·laboració de grups instrumentals de la zona, especialment de Puig-reig, com es el cas de l'Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Puig-reig, el grup Coral V9 de Viladomiu Nou/Gironella | 41.9732600,1.8756600 | 406845 | 4647419 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78706-foto-08175-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78706-foto-08175-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Polifònica de Puig-reig va néixer l'any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. Des de 1969, Ramon Noguera n'és el director. La Polifònica de Puig-reig ha col·laborat amb les orquestres més importants i reconegudes del nostre país: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès i Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Amb aquesta darrera formació, juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, la Coral ha interpretat, en les temporades 2004-2005 i 2005-2006, la 'Missa solemnis' de L. V. Beethoven i les òperes 'Turandot' de G. Puccini (en versió escenificada) i 'Nabucco' de G. Verdi (en versió concert).En la interpretació de les grans obres ha estat dirigida per mestres reconeguts, com Manel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Antoni Ros-Marbà, Josep Pons, Joan-Lluís Moraleda, Uwe Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Laurence Foster, Salvador Mas i Nello Santi. Des de la seva creació fins a l'actualitat, la Polifònica de Puig-reig ha dut a terme una trajectòria de creixent activitat musical que l'ha portat a actuar arreu de Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L'any 1992 la Polifònica va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a Argentina i Xile.La Coral ha estat també un dels artífexs del 'Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre' que es realitza cada setembre des de 1980. L'any 1993, amb motiu del seu 25è. Aniversari, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78707 | Caramelles de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-puig-reig | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XX | La tradició de les caramelles es manté viva a Puig-reig de la mà de la Societat Coral la Unió (fundada el 1927), la Polifònica de Puig-reig (fundada el 1968) i fins fa pocs anys del grup Cors Alegres (fundat el 1960). Les Caramelles es canten diumenge i dilluns de Pasqua per tots els carrers i places del poble, i també per algunes de les colònies. El repertori es variat i sovint es canten caramelles compostes per autors locals. | 08175-5 | Puig-reig | Les caramelles són cançons populars que canten les colles per a la celebració de la Pasqua, el seu cant també ha passat a anomenar-se així. És difícil datar-ne el seu començament però on més s'han conservat és a pagès. Antigament una colla de jovent seguia les cases de la població, davant algunes de les quals es feia una cantada i rebia, en recompensa, l'obsequi d'un anyell o una quantitat més o menys grossa d'ous o de diners, segons la importància de la casa. Allà les camigeres es canten el diumenge de Pasqua després de la missa, al migdia en alguns llocs del centre del poble. Tenim un testimoni escrit de la tradició puig-regenca: al volum II del Costumari Català de Joan Amades (pàg. 901) llegim: 'a Puig-reig el terme caramelles passa a camigeres'. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78707-foto-08175-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A Puig-reig la gent més gran anomena a les caramelles, 'camigeres' i als qui les canten 'camiyaires'. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78708 | Festa Major de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-merola | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX | La festa Major de l'Ametlla de Merola se celebra el cap de setmana més proper a la festivitat de Sant Mateu, el 21 de setembre. La festa major comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, un concurs de cuina seguit d'un sopar popular al vespre i amb l'audició del pregó de la festa major i un concert amb grups locals. El dissabte al matí es realitza un concurs de pesca i a la tarda la ja tradicional presentació de l'equip de futbol sala del poble amb el memorial Josep Maria Feliu, un dels principals impulsors d'aquest esport a la colònia. També hi ha festa per als més menuts, un espectacle infantil i a la nit teatre i per als que tenen ganes de ballar seguidament ball-discoteca. El diumenge a primera hora tenim la tradicional cercavila i després de la missa solemne la tirada de coets i el tradicional ball de cascavells. Després de tants dies de festa, el dilluns la festa comença al migdia amb un concert-vermut, a la tarda ball popular i al vespre sardanes. La festa, finalment acaba el dimarts baixant la creu del campanar. | 08175-6 | L'Ametlla de Merola | Fins a la inauguració oficial de l'església, la Festa Major es celebrava el dia 15 d'agost, però posada sota patrocini de Sant Mateu començà a celebrar-se el dia 21 de setembre, fos quin fos el dia de la setmana en què s'esqueia. Més tard, la traslladaren al diumenge més proper a la festivitat del sant. En els seus inicis i durant més de 20 anys venia una orquestra a amenitzar tots els actes que es celebraven que solien ser: dissabte al vespre, completes cantades de l'Orfeó; diumenge a les 8 del matí, cercavila pels carrers; en sortir de l'església, balls de l'esbart dansaire i els de nans i cascavells; a la tarda, processó; al vespre serenates i teatre; el dilluns hi havia l'ofici de difunts al matí, concert a la tarda i castell de focs per acabar la Festa Major al vespre. Aquest programa que, amb poques variants durà molts anys, amb el temps ha anat canviant i ara és un xic diferent. Així podem veure que la festa comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, el concurs de plats culinaris al vespre seguit d'un sopar popular, el pregó de la festa major i nit musical amb l'actuació de grups locals. El dissabte comença ben d'hora amb el concurs de pesca; a la tarda hi ha la presentació de l'equip de futbol-sala, el memorial Josep Ma Feliu i l'espectacle infantil, i a la nit hi ha teatre i seguidament ball-discoteca. El diumenge al matí hi ha la cercavila, la missa solemne i en sortir-ne la tirada de coets i els balls de cascavells, nans i gegants que són seguits per les sardanes de migdia; a la tarda hi ha ball popular i al vespre, revetlla al cafè. Dilluns comença més tard, al migdia amb el concert-vermut; a la tarda hi ha ball popular i al vespre sardanes. La Festa Major acaba dimarts amb la baixada de la creu del campanar. | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78708-foto-08175-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78708-foto-08175-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 111,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml