Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 78757 | Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda-0 | L'Arxiu Històric Comarcal de Berga un nou equipament al Berguedà. Berga: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, [2001]. 'Arxiu Comarcal del Berguedà', dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 2008. | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva la següent documentació del municipi de Puig-reig: - Sèries corresponents a Puig-reig del registre de propietat -Sèries corresponents a Puig-reig del Districte notarial de Berga, la notaria de Puig-reig pròpiament data del 1984 i encara no és consultable, segons les normes del col·legi de notaris. - Col·lecció de Postals Plana i Aspachs - Querol i Berga, volums dedicats a Puig-reig (en total 2 volums). -Col·lecció de Cartells: la carpeta 'Puig-reig', 1 carpeta, 2000 endavant. - Col·lecció de programes, capses 'Puig-reig', esparsos, a partir de 1980. - Llibre i catàleg de masies del Berguedà, 1856, indica propietaris i masovers, pàgines de Puig-reig. - Col·lecció de goigs, 'Berga' i 'Espuña', carpeta dedicada a goigs de Puig-reig, segles XIX i XX. - Presència de fotografies del terme de Puig-reig a la majoria de Fons fotogràfics, destacadament als Fons Josep Deseuras i Faust Guitart. | 08175-55 | Berga, Pla de l'Alemany, s/n -Pavelló de Suècia- 08600 Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d'Europa del Berguedà. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, actualment l'Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Per donar una idea de la composició dels fons conservats, mostrem més avall un quadre que permet, d'una manera ràpida, copsar el contingut de l'Arxiu. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades, més de 160.000, com també els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 78756 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago-0 | Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986. GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929. LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p. PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p. | XI-XIX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció 'Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén' que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig. També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286). Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat 'Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona' es guarda documentació del la primera meitat del s. XX. També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII. | 08175-54 | Carrer dels Almogàvers, 77 08018 Barcelona (Barcelonès | La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78756-foto-08175-54-1.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. | 94|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 78766 | Arxiu Fotogràfic Joan Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-joan-ratera | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XX | Joan Ratera diposita a la biblioteca de Puig-reig una còpia de les seves fotografies organitzades en dos àlbums: les masies de Puig-reig i les fotografies del relacionades amb l'esport que el va captivar, el futbol. | 08175-64 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | Joan Ratera i Farré, apassionat per la fotografia des de la seva joventut, s'inicià en aquest mon a Barcelona, on als anys vint es formava com a fuster; li agradava especialment els reportatges en blanc i negre, i tenia un petit laboratori on rebel·lava les seves fotografies. Entre les fotografies que més estimava hi ha les de l'incendi de l'església parroquial de Puig-reig, els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els últims anys de la seva vida, ja jubilat, retornar a la fotografia, i amb l'ajuda d'Alfred Monsó i de Rosa Serra, va fotografiar totes les masies del terme municipal, entre 1991 i 1992. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78748 | Arxiu Govern Civil de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-govern-civil-de-barcelona | XIX-XX | En l'actualitat les dates extremes de la documentació que custodien són 1866-2008. Entre els seus fons es troba la documentació sobre l'antic Govern Civil de Barcelona, amb una estimació de 1400 metres lineals (12.300 arxivadors i 1147 llibres de registre), i dates extremes 1866-1997. documentació històrica. | 08175-46 | Doctor Trueta 20, 08005- Barcelona | La delegació del govern a Catalunya, a Barcelona ocupa la totalitat de l'antic Palau de la Duana, edifici construït entre 1784 i 1792, seu de la duana fins que el 1902 va passar a albergar el govern civil de Barcelona; últimament es la seu de la delegació del govern a Catalunya. En l'any 2000 es va crear la Delegació del Govern per a Estrangeria i Immigració amb competències en aquestes matèries. Els delegats del govern, depenen de la Presidència del Govern, corresponent al Ministeri d'Administracions Públiques dictar les instruccions precises per a la correcta coordinació de l'Administració General d'Estat en el territori, i al Ministre de l'Interior, en l'àmbit de les competències de l'Estat, impartir les necessàries en matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana. Tot això s'entén sense perjudici de la competència dels altres Ministeris per a dictar les instruccions relatives a les seues respectives àrees de responsabilitat. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78748-foto-08175-46-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 78765 | Arxiu Municipal de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-puig-reig | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XVIII-XXI | En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Puig-reig ocupa 1.667 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 215 metres lineals. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7.Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 14. Col·leccions factícies | 08175-63 | Carrer de Pau Casals, 108692 Puig-Reig | L'any 1875 els Carlins van cremar l'Ajuntament de Puig-reig i el seu arxiu. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i documentació provinent del sector tèxtil local. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78725 | Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-lametlla-de-merola | J.MIRALDA (1984): El ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm. 10, p.38-39; J.AMADES: Costumari català, vol. II, p. 859. VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa | XIX-XX | S'ha mantingut fins ara sense variacions ni en la música ni en la coreografia. El ball consta de cinc parts: 1a Part: Els balladors segueixen la música en filera i rodona i a l'últim compàs el que porta la bandera dóna una volta sobre si mateix; es repeteix la tornada i la meitat dels balladors (alternativament a l'abanderat) donen una volta sobre si mateixos sense parar de caminar; finalment, a l'últim compàs, són tots els balladors els que giren sobre si mateixos. 2a Part: Dansen els balladors en pas de polca i a partir del compàs 9 ballen de dos en dos i cara per cara; es repeteix dues vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 3a Part: Després de ballar en filera, els balladors es posen de quatre en quatre en forma de creu donant-se les mans i voltant; es torna a ballar en filera i es repeteix el procés dues vegades més. 4a Part: Ballen en filera i rodona a temps de polca i a partir del compàs 9 es posen a ballar de dos en dos i davant per davant; es torna a ballar en filera i rodona i es repeteix tres vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 5a Part: Ballen agafats de les mans i en rodona i a una nota determinada posen el peu dret al mig; es fa el mateix però posant el peu esquerre i a la tercera vegada fan tots un cop sec donant per finalitzat el ball. | 08175-23 | L'Ametlla de Merola | L'actual ball de cascavells de l'Ametlla de Merola prové de l'antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l'Ametlla sobre l'any 1902. El primer que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat “El pequeño de la Granota”. Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l'any 1905 en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el “Costumari Català” de Joan Amades. | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Els balls de cascavells són manifestacions folklòriques de la Catalunya Interior. Reben el nom del camal (calçó ple de cascavells o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un so característic en les voltes i en els salts. Els balladors són únicament homes tot i que altres indrets també ballen les dones. | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78731 | Ball de Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-lametlla-de-merola | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX | El ball de Nans és un dels elements més destacat del patrimoni immaterial de l'Ametlla de Merola. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: 'Il Rigoletto', 'El Trobador', 'Don Juan' i 'El Barbero de Sevilla'. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: - 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. - 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. - 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap a dintre. | 08175-29 | L'Ametlla de Merola | Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa 'La Veu de Montserrat', de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79074 | Barraca de Cal Jordi 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XX | Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit. | 08175-300 | Cal Jordi | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9739700,1.8675800 | 406177 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79071 | Barraca de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-frau | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular. Té una porta rectangular emmarcada amb blocs de pedra grans i la coberta és feta amb teula àrab. | 08175-297 | La Frau | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9489700,1.8729200 | 406583 | 4644725 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79125 | Barraca de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de planta rectangular . de considerables dimenssions i construïda amb pedra força gran i irregular, amb coberta d'una vessant. | 08175-351 | El Serrat | 41.9766200,1.8758000 | 406862 | 4647792 | XIX | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79125-foto-08175-351-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79070 | Barraca de Pere Roll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pere-roll | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa h.1 CASCANTE, P; FARGUELL, P (2007). “Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga”, a: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona .2008, p.213-227. Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de vinya situada uns 3 metres a l'est del tal·lús de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16). És de planta circular, amb obertura d'entrada orientada cap el sud-oest. La cobertura és de falsa cúpula, amb una petita obertura central i parcialment coberta amb erra a la part superior. Una banqueta de terra envolta la paret exterior, delimitada per dues petites filades de pedra situades en diagonal a banda i banda de la porta d'accés. Abans de la construcció de la carretera tenia un petit dipòsit rectangular i una canalització | 08175-296 | Variant de Puig-reig | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9599700,1.8869600 | 407762 | 4645931 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79070-foto-08175-296-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 2004 s'hi van portar a terme tres intervencions preventives amb motiu de la construcció d'un nou tram de la carretera C-16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig-Reig- Berga (del punt kilomètric 75+500 al 96+500). El director fou Jaume Díaz Ortells, de l'empresa Atics. En les prospeccions es va localitzar aquesta barraca de vinya, que va ser objecte d'una excavació, realitzada el juliol del 2004. No s'hi va documentar cap material arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79120 | Barraca de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tresserra | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta gairebé quadrada (2,5 per 3 metres), situada enmig d'un camp. Té una porta rectangular i la coberta és feta amb falsa cúpula de pedra. Té una inscripció en una pedra del brancal de la porta: 1900 (?). En un costat té una petita bassa. | 08175-346 | Tresserra | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9761300,1.8621700 | 405732 | 4647752 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79120-foto-08175-346-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79089 | Barraca del Grapal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-315 | La Vinya del Grapaler o La Vinya del Grapal | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9131500,1.8771200 | 406879 | 4640743 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 79122 | Barraca del Grapal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-2 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abas, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-348 | La vinya del Grapaler | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9127800,1.8769200 | 406862 | 4640702 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79122-foto-08175-348-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79053 | Becs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/becs | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.06 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions que ha mantingut la seva estructura i elements constructius tradicionals. L'edificació ha estat rehabilitada i ampliada però es pot identificar l'edifici principal de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Els murs són de pedra molt irregular, barrejada amb còdols i altres materials. Els tancaments son de fusta i les obertures de les finestres són fetes amb brancals de rajol i arcs rebaixats de rajol pla. A la façana principal hi ha un cos afegit en època posterior però que s'integra amb la masia. És de planta baixa més planta pis, i té unes arcades que formen un porxo a la planta baixa. Al costat nord-oest hi ha adossades les corts, granges i pallisses. | 08175-279 | Becs | La masia és documentada des del segle XVIII, en un període de gran creixement demogràfic i de màxima explotació del camp català. Formava part de la jurisdicció dels Hospitalers, senyors del Castell de Puig-reig. L'any 1990 va ser restaurada. | 41.9613600,1.9061200 | 409352 | 4646065 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79053-foto-08175-279-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78747 | Biblioteca Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-cal-vidal | <p>VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 DDAA (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa</p> | XX | <p>La Biblioteca de la colònia Vidal, ubicada al primer pis de l'edifici de la Fundació Vidal, fou una iniciativa de Vicenç Vidal Casacuberta, enginyer i propietari de la colònia, que fou el promotor de bona part de les activitats culturals i socials que es van desplegar a la colònia des de 1925 fins a 1950. El seu fons, completament inventariat, respon als anys en que es va fundar i als objectius que tenia. Destaca la secció de novel·la, infantil, tèxtil i especialment la col·lecció completa de el diari 'El Matí', cofundat per Vicenç Vidal Casacuberta.</p> | 08175-45 | Plaça de la Purissima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig (Barcelona) | <p>Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal, anaren dotant la colònia (fundada a finals del s. XIX), de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.</p> | 41.9442500,1.8806700 | 407218 | 4644192 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78747-foto-08175-45-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79039 | Borbons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borbons | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2.02 | XIX-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb llindes i brancals de pedra. Els tancaments existents són de fusta i tenen un mal estat de conservació. Té cossos afegits, utilitzats com a coberts i magatzems, i una edificació en ruïna davant de la façana nord. | 08175-265 | Borbons | Documentada des del s. XVII amb el nom de Borbons, al XIX esdevení masoveria de Palau de Biure. | 41.9862800,1.8885700 | 407934 | 4648850 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79106 | Bosquet de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | XIX-XX | Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l'entorn de l'església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l'església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres. Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d'índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d'hivern, vinca i heura. A la plaça de Sant Josep s'aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d'hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs. El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d'aigua que s'emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners. | 08175-332 | Colònia Pons. 08692-Puig-reig | Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79106-foto-08175-332-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: 'una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l'art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument'. En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l'ésser humà, que s'ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l'hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d'aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: 'l'expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni. El jardí assoleix així el sentit còsmic d'una imatge idealitzada del món, un 'paradís' en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d'una cultura, d'un estil, d'una època i a vegades de l'originalitat d'un creador'. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s'inclouen, generalment, tres tipus d'espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans. | 105 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79109 | Bosquet de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosquet-de-cal-prat | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982. GARCIA PETIT, J. El patrimoni natural de cal Prat, Parc Fluvial del Llobregat (s.d.) | XIX-XX | Des de l'església de la colònia i fins els límits de la finca, hi ha un camí vorejats de til·lers i de pins, entre els quals destaca un enorme pi procedent d'Himàlaia, cedres, pinsaps i alzines. Una zona enjardinada formada per nombrosos boixos ben retallats i nombrosos arbres formant una zona ombrívola d'agradable passeig a l'estiu. | 08175-335 | Cal Prat o colonia Prat, 08692-Puig-reig | Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. | 41.9895600,1.8887200 | 407951 | 4649214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79109-foto-08175-335-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78885 | Ca la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clavellina | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XX | Casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la barbacana de la teulada i els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. Una recent restauració li ha llevat l'arrebossat original i ha deixat vista la pedra. | 08175-183 | Carrer Major 14, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9728600,1.8798600 | 407193 | 4647370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78895 | Ca la Màrtira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martira | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 36 | XX | És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, alineat al carrer Llobregat, amb planta baixa més una planta pis i una planta sota coberta. Els murs exteriors són de pedra, l'arrebossat del qual s'ha eliminat, en una recent restauració, amb bona pedra cantonera i amb emmarcaments de maó vist a portes i finestres. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis que encara conserven la barana de ferro forjat. | 08175-193 | Carrer Llobregat 15, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Ca la Màrtira, es va fer construir la casa el 1910; emparentats amb els Puigbó i els Ballarà, es van dedicar durant molts anys a la elaboració d'embotits i a la venda de tota mena de queviures a la menuda, essent durant molts anys, la botiga més gran d'aquets sector del poble. | 41.9745100,1.8794500 | 407161 | 4647553 | 1910 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78895-foto-08175-193-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78869 | Ca la Quica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quica | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa (2006). Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.16 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIX | És un edifici de planta rectangular molt alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-167 | Carrer Major 48, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Perramon s'instal·là al capdavall del Carrer Major i va construir una gran casa a la planta baixa i soterrani de la qual hi havia una taverna on es venia vi i queviures, i on també es podia menjar calent i de manera abundant. El primer negoci derivà, a començaments del s. XX en botiga. | 41.9711200,1.8799600 | 407198 | 4647176 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Recentment les dependencies del semisoterrani de la casa s'han habilitat com a restaurant que ha restaurat i incorporat com a dependencies visitables, l'antic celler de s. XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78877 | Ca Les Figurines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-figurines | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.28 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular en cantonada amb el carrer de la Costa. Consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist a les cantoneres i en els enmarcaments de finestres i portes. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis, que conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-175 | Carrer Mare de Déu de Queralt núm.3, 08692-Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9741900,1.8792300 | 407142 | 4647518 | 1935 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78877-foto-08175-175-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79036 | Ca l'Escalé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescale | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.12 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX | Casa de pagès de dimensions modestes que manté la seva estructura i característiques constructives tradicionals. És una edificació, actualment rehabilitada, de planta rectangular feta amb murs de maçoneria de pedra concertada. Té planta baixa, un pis i sotacoberta. La coberta es a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Els tancaments són de fusta i les finestres, obertes al sud i a l'est, tenen llindes i brancals de pedra. A la façana nord hi ha un petit cos afegit de planta baixa (corresponent a una antiga tina) i, al costat est, un antic cobert rehabilitat. Al costat sud-est hi ha un cobert de pedra independent de dues plantes, que antigament eren corts de porcs. | 08175-262 | Merola | Segons tradició oral, la llinda amb la inscripció del 1868 la va portar de la casa veïna de la Frau una àvia quan s'estava construint la casa. Entorn de 1995 el conjunt es va rehabilitar per part de l'actual propietari | 41.9514900,1.8646100 | 405898 | 4645014 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79036-foto-08175-262-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda de la porta principal: 1868Sota una balma al costat de ponent queden algunes restes de les instal·lacions de la premsa que hi havia.El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79018 | Ca l'Escarbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarbat | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.05 | XIX-XX | Casa de pagès molt reformada però que manté, més o menys, la volumetria originària. A aquesta estructura originària, formada per un cos simple, s'hi han adossat diverses ampliacions, que han amagat gran part de la façana principal, orientada al sud-est, especialment amb la construcció d'una terrassa moderna. També s'hi ha adossat un cobert al costat sud-oest, fet amb materials moderns, el qual conserva restes d'un antic forn de pa. El cos originari té planta baixa m´s un pis i sotacoberta, i els murs són de pedra, arrebossada i pintada. La coberta és de teula a doble vessant. Les finestres han estat majoritàriament substituïdes per materials moderns. A la façana principal es pot veure el portal d'entrada d'arc rebaixat i petites obertures a les plantes superiors. | 08175-244 | Cal Visó | Anteriorment era coneguda com caseta de Niubò, ja que el propietari era de cal Niubò, de Casserres. El sobrenom de l'Escarbat és degut a unes noies que procedien d'una casa de Navàs denominada ca l'Escarbat, i a les quals la gent anomenava popularment “les escarbates”. El padrí de l'actual propietari va comprar la casa al final del segle XIX o començament del XX. L'actual propietari va sobrealçar la casa per tenir més espai a les golfes i va construir la terrassa davantera. | 41.9995800,1.8459700 | 404425 | 4650374 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79018-foto-08175-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79018-foto-08175-244-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79076 | Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolive | XVIII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions en estat de ruïna, de la qual se'n conserven part de les parets mestres fins a una alçada d'uns tres metres aproximadament. Els murs són fets de maçoneria, i gairebé no s'hi observen obertures. La casa és formada per un cos central, amb annexos a banda i banda. Tenia planta baixa i, com a mínim, un pis. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat derruïda i pràcticament no en queda res. Al costat sud-est queden restes d'antics coberts. | 08175-302 | Soler de Jaumàs | Es tracta d'una masoveria del Soler Jaumàs. En escriptures antigues apareix esmentada amb el nom de 'Coma Olivera'. | 41.9726900,1.8421500 | 404068 | 4647392 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 78889 | Cal Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballara | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.32 | XIX-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat, aprop de la Plaça de la Creu de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents amb enmarcaments d'obra vista a portes i finestres, alineades a tota la façana principal; la casa es va ampliar als anys cinquanta del s. XX amb la construcció d'unes tribunes que ampliaren l'espai interior de l'habitatge. | 08175-187 | Carrer Llobregat 2, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Ballarà s'instal·là a Puig-reig procedent de la masia Ballarà de Sorba, a finals del s. XIX amb l'objectiu de muntar una pastisseria i un obrador, activitat que ocupà tota la planta baixa i soterranis de la casa que van construir-se en un dels punts més centrics el poble, la Plaça de la Creu, on durant molts anys es celebrava mercat els diumenges. La pastisseria, amb un receptari propi, agafà ben aviat prestigi, especialment pel pa de passic i les mones, especailitats que, unides més modernament al 'plunk cake', els van permetre fer el salt a la pastisseria industrial als anys setanta del s. XX. Van compaginar l'ofici de pastisser amb la gestió del cinema de Puig-reig i forces altres cines de la comarca, una faceta empresarial en la qual també van ser pioners. | 41.9738500,1.8797500 | 407185 | 4647480 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78878 | Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.27 | XX | És un edifici amb quatre façanes de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més dos plantes pis i coberta a dos aigües, amb el carener perpendicular a la façana, amb un bon voladís que deixa veure l'estructura de les bigues que a més de fer la seva funció estructural, fan d'element decoratiu de la façana.. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb cantoneres de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons perimetrals que volten tot el perímetre de les quatre façanes i que conserven unes magnífiques baranes de ferro forjat. | 08175-176 | Carrer Pau Casals 3, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble. | 41.9743800,1.8787800 | 407105 | 4647540 | 1934 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78870 | Cal Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boix | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 53 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici en testera de planta rectangular bastit sobre un gran mur de pedra que li fa de fonaments, amb porxo a la cantonada entre el carrer de les Abelles i un passatge, de planta baixa més dos plantes pis, sobre un sòcol de pedra. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, arcs, llindes etc., de maó deixat vist. Te una coberta a diverses aigües amb caps de bigues vistos i teula ceràmica. Te diversos balcons de ferro forjat i baranes dels terrats del mateix material. | 08175-168 | Carrer Les Abelles 1, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Boix s'instal·là al carrer Major, on va construir la casa i destinar un gran pati a serradora, activitat que la família ha mantingut durant més de cent anys; el 1956 amplià la casa que el 2010 ha estat restaurada en la totalitat de les seves façanes. | 41.9701000,1.8800800 | 407207 | 4647063 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79021 | Cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonhome | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.10 | XIX-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes que conserva tota l'estructura i els materials originals de la construcció. Tot el conjunt s'assenta sobre una codina natural. Es tracta d'un edifici de planta rectangular força allargassada, amb planta baixa més un pis. La casa s'ha construït en diferents fases, ja que la part central té ampliacions a ambdós costats. Els murs són fets de pedra, la coberta és de teula àrab a dues aigües. Les finestres, de dimensions variables, però en general petites, tenen la llinda i els brancals de maó. Al costat sud la casa ha estat allargada amb un cos que sobressurt en forma de L, amb una terrassa de construcció moderna, sostinguda amb pilastres de maó, i un cos més estret amb funció de corrals. Al costat nord-est hi ha un cobert independent de dues plantes que corresponia a la pallissa. | 08175-247 | Morulls | Antigament aquesta casa havia pertangut a Morulls. Poc abans de 1936 els propietaris se la van vendres i construïren la Casa Nova de Morulls. | 41.9983100,1.8704100 | 406447 | 4650206 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79021-foto-08175-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79043 | Cal Calot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calot | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. | XVIII-XX | Masia d'estructura clàssica, ampliada en diferents etapes, que consta de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La casa s'alça sobre un bancal de pedra i té planta baixa i sota coberta. Amb les construccions veïnes, coberts, magatzems i antigues dependències agropecuàries forma una era tancada i pavimentada. | 08175-269 | Passeig de la Via 6, 08692 Puig-reig | El 1782 els amos de la casa ja portaven el cognom d'Escaler; procedien de la masia de Ca l'Escaler de Merola probablement fruit del casament d'un hereu amb la pubilla de la casa. Fins el s. XVIII eren pagesos i es dedicaven al conrreu de cereals i sobreto de vinya. | 41.9700600,1.8773800 | 406983 | 4647061 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79043-foto-08175-269-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79046 | Cal Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candaliga | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 PICÓ CANDALIGA, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble. Puig-reig, Solsona. | XX | Edifici entre mitgeres i alineat al carrer Major; de planta rectangular, aprofita el desnivell entre el carrer Major i el carrer del Torrent per organitzar les diferents plantes: planta baixa destinada a activitat comercial, dues plantes pis, planta sota coberta i planta semisoterrani amb entrada pel carrer del Torrent. L'edifici ha vist alterada la planta baixa per unes reformes efectuades als anys setanta que han alterat l'estructura d'una interessant botiga d'aires modernistes amb singulars aparadores decorats amb rajola vidrada, vidres glaçats i emmarcaments d'obra i ferro forjat. Alguns d'aquets elements decoratius encara es conserven en la decoració dels balcons de la primera i la segona planta, així com en les obertures que donen llum i ventilen les golfes. La casa es arrebossada i pintada en les seus dues façanes. | 08175-272 | Carrer Major núm. 18, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; una segona tongada de construccions, la dels anys vint del segle XX, es el reflex de la propsetitat dels comerciants i petits emprenedors que ja es construeixen cases molt més decorades i amb personalitat. Aquets es el cas de Cal candàliga, una de les famílies més extenses del poble que s'instal·len a Puig-reig procedents de Balsareny, estretament vinculades al creixement del poble i a les activitats comercials. | 41.9727200,1.8799600 | 407201 | 4647354 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-2.jpg | Legal | Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78847 | Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La fàbrica i la torre han entrat en un procés de deteriorament notable que caldria aturar amb obres de condicionament bàsiques de les teulades i tancaments i accessos. | El conjunt industrial de Cal Casas està format per la fàbrica i les dependències annexes, la resclosa i el canal, la torre del director i l'espai immediat que l'envolta; els habitatges dels treballadors, que formaven el carrer de 'Cal Casas' ja fa anys que van quedar integrats a l'estructura urbana de Puig-reig, esdevenen un continu amb el Carrer Llobregat. En els últims anys, la zona d'horts s'ha urbanitzat i s'hi ha construït una bona colla d'habitatges. | 08175-145 | Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9764400,1.8816400 | 407345 | 4647765 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78847-foto-08175-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Cal Casas està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79038 | Cal Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cigala | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2.01 | XVIII-XIX | Casa de pagès que ha conservat la volumetria de la construcció originària tradicional. És una edificació petita i senzilla, de planta rectangular, feta amb murs de pedra que han estat arrebossats. La coberta és de teula àrab a dues vessants i ràfec de tres filades mixtes a tot el perímetre. Els tancaments són de fusta amb algunes obertures amb brancals de maó vist i altres, a la façana lateral, amb brancals de pedra i escopidors. Té una petita tina adossada a la façana nord, amb les típiques escales per accedir a la part superior. Al costat de ponent té un petit pati tancat i, a la façana de migdia, té adossat un petit cos de planta baixa a pedra vista. | 08175-264 | Cal Cigala | Una de les moltes masoveries construïdes en els temps de prosperitat del s. XVIII. | 41.9905600,1.8786700 | 407120 | 4649336 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79038-foto-08175-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79038-foto-08175-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78892 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-5 | SERRA, R. (1999). J osep Corriu Selva, el cisteller de Puig-reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.25 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici segueix el típic model e casa de poble, de formes sòbries però ben equilibrades, en el qual destaca com a únic element decoratiu el frontó decoratiu que corona la façana i amaga la teulada de dues vessant. Una recent restauració ha respectat l'arrebossat i la pintura original, tot i que amb aquest material s'ha tapat els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. La casa conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-190 | Carrer Major 47, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Corriu va construir el seu habitatge unifamiliar, destinant la primera planta a habitatges i la planta baixa a botiga i taller de cistelleria, una activitat que van mantenir durant prop de cent anys. | 41.9714600,1.8805000 | 407244 | 4647214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 78874 | Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drapaire | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. | XX | És un edifici entremitgeres, format per planta gairebé quadrada, alineada al carrer Major, i que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, atès que la recent restauració ha eliminat l'arrebossat i la pintura, optant per deixar al descobert el material constructiu. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-172 | Carrer Major 45. 08692- Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9714600,1.8805200 | 407245 | 4647214 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78982 | Cal Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farriols | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 51 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, cobert a doble vessant i amb el carener rectangular a la façana, sense voladís. Alineat al carrer Pau Casals, consta de planta baixa més planta pis mes planta golfes, façana arrebossada i elements decoratius de ceràmica concentrats en el carener, i en les emmarcaments de portes i finestres, molt especialment les de la planta baixa. bé arrebossat amb detalls de ceràmica. | 08175-208 | Carrer Pau Casals 23, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9748200,1.8768000 | 406942 | 4647591 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79032 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu-2 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.08 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia d'estructura completament irregular, actualment amb les parets arrebossades i pintades de blanc, que ha quedat envoltada per un gran complex d'instal·lacions agropecuàries. A partir d'un nucli originari que podria ser força antic, ja que consta de murs molt sòlids fets amb carreus perfectament tallats i regulars, la casa s'anà ampliant pel cantó de ponent i de migdia, on s'afegí un nou cos que deixà a l'interior el primitiu portal adovellat. Ja a la segona meitat del segle XIX (segons les inscripcions) al costat nord-est s'hi van adossar nous cossos corresponents a dues tines i altres coberts. La coberta de la casa és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i amb el ràfec molt pronunciat. La façana principal no presenta elements d'interès, ja que les obertures de la planta superior són modernes. A la façana oest es conserva un arc de mig punt de dovelles, actualment tapiat. L'interior de la casa conserva l'estructura constructiva tradicional a la planta baixa, amb diferents voltes de pedra, mentre que la planta superior ha estat reformada modernament. A l'entorn de la masia es conserva un cobert de pedra, amb obertures emmarcades amb maó, i una era feta amb grans lloses de pedra. | 08175-258 | Cal Feliu | Al segle XVII aquest mas consta com a propietat i jurisdicció de l'Orde militar dels Hospitalers, i algunes de les llindes de la part més antiga de la masia porten grabades les dates 1689 i 1692. Al llarg dels segles XVIII i XIX la casa s'engrandí, tal com testimonien les diverses inscripcions en llindes. Entorn de 1980 es construí la casa nova, a pocs metres de l'antiga masia. | 41.9635200,1.8686500 | 406250 | 4646345 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79032-foto-08175-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79032-foto-08175-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79032-foto-08175-258-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda d'una finestra lateral: 1703. Inscripció en una dovella tapiada: 1773. Inscripció al portal d'entrada: Martí Faliu 1853.Inscripcions als carreus de les construccions de les tines: 1878, 1871 | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 78893 | Cal Ferrer Colillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-colillas | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 38 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, dintells, etc., de maó també arrebossat. La part superior de la façana te uns elements decoratius de ceràmica vidrada tipus trencadís. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-191 | Carrer Llobregat 9, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Colilles adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a ferreria, aquesta sitauda a la part posterior de la casa i amb botiga a la banda del carrer Llobregat. | 41.9743500,1.8794400 | 407160 | 4647536 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78893-foto-08175-191-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79035 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor-0 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.14 | xIX | Façanes, cobert i tancaments en estat precari | Casa de pagès de dimensions modestes que conserva tota la seva estructura i materials originaris. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra i cantonades de carreus. Consta de planta baixa, pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els tancaments són de fusta i les finestres amb llindes i brancals de pedra. El portal d'entrada és un arc rebaixat de carreus. A la segona planta hi ha una eixida allargada sotacoberta. La façana sud-est és parcialment arrebossada a la part inferior sense pintar. Al costat oest hi ha dos coberts de construcció recent fets de maó. | 08175-261 | Merola | Una de les moltes masoveries construïdes en els temps de prosperitat del s. XVIII que mostren la intensa ocupació de l'espai rural. | 41.9499800,1.8642300 | 405864 | 4644846 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79035-foto-08175-261-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79007 | Cal Fuster de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-fonollet | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.17 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” | XVII-XIX | Casa pairal adossada a l'església de Sant Sadurní de Fonollet (de manera que en cobreix part de l'absis). Consta de dos cossos en forma de L: el més antic està situat a llevant i correspon a la pairalia pròpiament. És de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal té una distribució d'obertures regular. Antigament tenia una galeria amb tres arcades al segon pis, actualment tapiada. La part més septentrional, que és la que s'adossa a l'absis de l'església, deu ser una ampliació posterior (de l'any 1668 segons una llinda). Les finestres són, en general, resoltes amb llinda i brancals de pedra, les més antigues, o de maó les de la part més alta. El cos més modern (de l'any 1811 segons una llinda), està situat a l'angle sud-oest i corresponia a la rectoria. Es tracta d'una construcció amb parets de maçoneria i, a la façana de migdia, diverses obertures emmarcades amb maó, amb una balconada llarga al primer pis. Al costat de llevant hi ha uns coberts fets de pedra i maó. També forma part del conjunt, a més de l'església, un petit cementiri, situat a ponent. | 08175-233 | Fonollet | La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. També hi ha indicis arqueològics d'una possible vil·la altmedieval en aquesta ubicació que es podira remuntar al segle IX. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà, i la construcció actual de l'església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement hi havia una església anterior. La construcció de la pairalia deu ser força antiga. Una ampliació de l'any 1668 està atribuída a un tal Marc Escaler. Al segle XVIII l'església de Fonollet ja era parròquia i tenia una rectoria i cementiri. És possible que l'actual mas Fuster correspongui a la primitiva rectoria, ja que l'actual rectoria és una construcció de principis del segle XX (1811 segons la llinda). Als incendis de 1994 la casa, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats. L'església va quedar indemne. Actualment aquesta casa és una masoveria dels Trulls. | 41.9910900,1.8354900 | 403544 | 4649443 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79007-foto-08175-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda de la façana de llevant: March Escaler 1668Llinda de la rectoria: 1811 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79028 | Cal Griva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-griva-0 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.25 | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès que actualment es troba en estat de ruïna. En queden els murs que delimiten el perímetre de l'edifici, de planta irregular, amb planta baixa més un pis. Alguns dels murs es mantenen fins a la primera planta. Són de pedra i tenen carreus a les cantonades. Les obertures són fetes amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest té una tina adossada a la casa. Al costat de migdia conserva parets d'un cobert. Poc abans d'arribar a la casa, a l'altra costat del camí, es conserva un interessant pou. | 08175-254 | Cal Feliu | Una de les moltes masoveries construïdes en els temps de prosperitat del s. XVIII. | 41.9795200,1.8605200 | 405600 | 4648130 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79028-foto-08175-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79028-foto-08175-254-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79040 | Cal Joan Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-prat | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Façanes i tancaments en estat precari. | Masoveria de petites dimensions que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al llevant. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb obra vista. Les construccions annexes, coberts i magatzems, tanquen una petita era enllosada. | 08175-266 | Cal Joan Prat | Una de les masoveries construïdes per la Serra de Cap de Costa en els temps de prosperitat del s. XVIII (el 1748 es coneixie amb el nom de 'Les Cases del Prat') per a l'aprofitament dels petits camps i feixes, bàsicament destinades a vinya fins l'arribda de la fil·loxera. | 41.9799700,1.8795000 | 407173 | 4648159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79040-foto-08175-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79026 | Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-1 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.23 | XVIII-XX | Casa de pagès força modificada, que conserva més o menys la volumetria de la construcció originària. És una edificació de planta gairebé quadrada feta amb murs de pedra arrebossats i pintats, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les obertures de les finestres han estat remodelades. Hi ha cossos afegits als costats est i oest de planta baixa, així com una ampliació a la planta pis de la façana sud. Hi ha un habitatge de recent construcció al costat oest i tres coberts al voltant dels edificis principals fets de diversos materials (maó i ciment) arrebossats i pintats. | 08175-252 | Cal Jordi | La casa, el topònim i el cognom Jordi estan documentats es del s. XVII; la casa actual podria ser originària del segle XIX, ja que en una llinda del portal posterior hi havia inscrita la data de 1880. Ramon Corominas, avi de l'actual propietària, ja va néixer en aquesta casa. Inicialment era una construcció molt petita. A partir de la dècada de 1950 s'hi han fet nombroses reformes i ampliacions. Entorn de 1975 es construí la casa nova, al costat de ponent. | 41.9840700,1.8676900 | 406201 | 4648628 | 1865 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79026-foto-08175-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79026-foto-08175-252-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79129 | Cal Julió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-0 | SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.38 | XIX | Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carner paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Llobregat- Consta de planta baixa, pis i golfes, a més de dues plantes semisoterrani on hi ha instal·lat, des de fa més de cent anys el forn de pa. La casa es feta amb maçoneria i té la façana arrebossada, amb els emmarcaments de portes i finestres pintats. | 08175-355 | Carrer Llobregat 44 | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. A l'entorn de la fàbrica de Cal Casas i dels pisos del mateix nom es van construir una bona colla de cases unifamilars, amb una botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior; aquets es el cas de cal Julió, que des de finals del XIX es forn de pa. | 41.9754800,1.8796600 | 407180 | 4647661 | 1905 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/