Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78865 | El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-puig-reig | Arxiu Parroquial de Puig-reig | XVIII-XX | La tradició oral certifica el costum, per Setmana Santa, de donar el salpàs a tota la parròquia de Puig-reig. El ritual s'iniciava amb la benedicció de la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'aspergia a les portes de les cases i de les corts del bestiar. Era un ritual de protecció davant les calamitats o malalties que anava acompanyada de la benedicció del bestiar domèstic i de treball. Acompanyant aquesta tradició també hi havia la de col·locar, fixades a les portes de les cases, creus fetes amb fulles de palma beneïda el Diumenge de Rams. | 08175-163 | Terme municipal | La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del 1745 descriu la manera en que es donava el salpàs: 'Lo vicari el dilluns lo done a la partida del Lladó y Fonollet, y li donen dinar al Lladó a ell y criat y torne ala tarde per Fiumera y Tresserra. Lo dimarts comense per Comardells y segeuix fins al Solé y baixa a Merola y allí dine; antigament diuen que donaven dinar per don torn les tres cases de Subirana, lo Alsina y lo Riera però des de que jo - el prior Larrull que redacta la consueta- so Prior sempre me ha donat la casa del Riera. Lo dimecres lo done ala altra part delriu y done dinar la casa de la Cortada dels Lluchs y advertesch que a les Baumes ni barraques extraviades no sey va. Lo Prior lo done al Castellm y a les cases del Clot lo dia que ven vist hi he, y lo diumenge de Rams se amoneste ales tres esglesies quin ia se donarà afi que les dones siguen a casa' | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78866 | Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.2 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Sant Martí de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VILADES, R. (2007). L'església de Sant Martí, L'ERL núm. 95, p. 12-15 | XII-XVIII | En els anys 1954-58 la Diputació de Barcelona en va fer la restauiració, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs; les obres van donar lloc a l'aparició de les pintures romàniques murals que encara es conserven 'in situ'. | És una església de una sola nau rematada per un absis semicircular, precedit per un gran arc de mig punt. L'aparell de l'església és ordenat a grans carreus a contrapunt i de dimensions variables i la coberta es compon, a l'interior, de una volta de canó i, a l'exterior, per dues vessants amb teules àrabs. L'absis té una coberta a quart d'esfera que arrenca d'una senzilla imposta. El gruix dels murs laterals descarrega amb un seguint d'arcs formers i a l'exterior per uns massissos contraforts que també sostenen la volta. La façana principal té una portalada d'arc de mig punt sostinguda per columnes i repeteix un esquema típic del romànic clàssic tant en les formes com en les decoracions. A dalt del portal d'accés hi a una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat, acaba la façana un campanar d'espadanya. | 08175-164 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | Anteriorment a l'església actual en va haver una pre-romànica consagrada per el bisbe d'Urgell. Fou edificada dins del recinte del castell terminat de Puig-reig sota el patrocini de Guifré el Pelòs, dins de la seva obra de repoblació a la comarca de Berguedà al segle X. D'aquesta primera construcció no es conserva res. L'església actual es del segle XII i possiblement fou erigida per la família vescomtat del Berguedà. L'any 1187, Guillem de Berguedà cedi l'església i tot el terme del castell als Templers i quan l'ordre fou abolida passa als Hospitalers. Durant la Guerra Civil l'església fou incendiada i es varen perdre els retables barrocs que hi havia al interior. | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-3.jpg | Legal | Romànic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A l'interior cal destacar la presència d'una sèrie de pintures murals de començaments del segle XIII, que representen moments de la vida de la Verge: l'Anunciació, la Visitació i la Verge amb el Nen i una decoració antrofomorfa d'unes serps entrellaçades. | 92|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78867 | Sant Martí de Puig-reig o església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova | <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt.</p> | 08175-165 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi.</p> | 41.9711700,1.8815000 | 407326 | 4647180 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Isidre Puig Boada | Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 78868 | Hospital de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, R. I VILADE´S, R. (1987). La Colònia Pons (1875-1987), Àmbit de Recerques del Berguedà PONS, N. I SERRA, R. (2008). 'Faustí Llaverias Viladomiu, metge de Puig-reig (1898-1982), a 'Gibernat' 49, p. 251-262. | XX | Edifici aïllat, format per un cos central històric al qual s'hi ha afegit annexos posteriors fruit de les diferents ampliacions efectuades al llarg del temps. Del cos central només en queden les parets mestres, la porta d'accés i algunes dependències de la planta baixa del que fou una construcció bastida entre 1920 i 1924. | 08175-166 | Carrer Llobregat núm. 75, 08692- Puig-reig | El creixement demogràfic experimentat arran de la instal·lació de les colònies aconsellà la construcció d'un Hospital de pobles i malalts amb l'objectiu de fer front a les dificultats que en el camp de l'atenció socio-santitaria oferia el municipi. El projecte, impulsat per la parròquia, els prohoms del municipi, va comptar amb l'ajuda dels industrials que van col·laborar en la seva construcció: l'hospital es va construir sobre uns terrenys donats per l'amo de Cal Prat, i amb el suport econòmic preferent dels amos de Cal Pons. L'obra fou inaugurada el 1926 i els actes foren presidits pel Cardenal Benlloch. | 41.9780800,1.8788300 | 407115 | 4647950 | 1924 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78868-foto-08175-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78868-foto-08175-166-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78869 | Ca la Quica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quica | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa (2006). Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.16 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIX | És un edifici de planta rectangular molt alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-167 | Carrer Major 48, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Perramon s'instal·là al capdavall del Carrer Major i va construir una gran casa a la planta baixa i soterrani de la qual hi havia una taverna on es venia vi i queviures, i on també es podia menjar calent i de manera abundant. El primer negoci derivà, a començaments del s. XX en botiga. | 41.9711200,1.8799600 | 407198 | 4647176 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Recentment les dependencies del semisoterrani de la casa s'han habilitat com a restaurant que ha restaurat i incorporat com a dependencies visitables, l'antic celler de s. XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78870 | Cal Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boix | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 53 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici en testera de planta rectangular bastit sobre un gran mur de pedra que li fa de fonaments, amb porxo a la cantonada entre el carrer de les Abelles i un passatge, de planta baixa més dos plantes pis, sobre un sòcol de pedra. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, arcs, llindes etc., de maó deixat vist. Te una coberta a diverses aigües amb caps de bigues vistos i teula ceràmica. Te diversos balcons de ferro forjat i baranes dels terrats del mateix material. | 08175-168 | Carrer Les Abelles 1, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Boix s'instal·là al carrer Major, on va construir la casa i destinar un gran pati a serradora, activitat que la família ha mantingut durant més de cent anys; el 1956 amplià la casa que el 2010 ha estat restaurada en la totalitat de les seves façanes. | 41.9701000,1.8800800 | 407207 | 4647063 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78870-foto-08175-168-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78871 | Cal Tranquil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tranquil | <p>SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 30 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig.</p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats amb el carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres i diferents elements de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana i obertures d'arc rebaixat de maó, excepte els balcons de Planta Pis 1.</p> | 08175-169 | Carrer Major 23, 08692- Puig-reig | <p><span><span><span>El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa s'instal·laren la Maria i la Pepita Boixader amb el seu pare, on van construir una primera casa entremitgeres, a la planta baixa de la qual instal·là, el 1916, una tocineria que venia els embotits elaborats a l'obrador situat al pati posterior de la casa, on també hi havia les corts de porcs. La prosperitat va quedar reflectida amb la construcció de la nova casa, l'any 1932, i en la posterior transformació de l'obrador en una moderna fàbrica d'embotits, 'Embotits Caus'. Al carrer Major número 37 s’hi va instal·lar una lleteria de la germana petita, la Dolors Boixader, casada amb Celestino Sabata Font, que va ser mestre d'obres de l'església de la colònia Pons.</span></span></span></p> | 41.9722900,1.8804700 | 407242 | 4647306 | 1923 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 78872 | Cementiri de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-puig-reig | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig-reig, Solsona 1995 | XIX-XX | El cementiri municipal de Puig-reig es una construcció formada per un clos tancat on es disposen, de manera alineada i formant carrers i places, els nínxols. El nucli més antic destaca per la seva frondosa vegetació, dominant els altius xipresos, i un petit espai reservat a tombes i, modernament, als dipòsits de cendres | 08175-170 | Carrer de l'església S7n, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. El vell cementiri, adossat al sector de migdia de l'església rompanica fou traslladat a un lloc proper, ben assoleiat i amb capacitat per creixier. | 41.9726900,1.8799900 | 407203 | 4647351 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119|106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78873 | Cal Metge Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-roc | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006.(2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.20 | XIX | És un edifici de planta rectangular molt allargat alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de pedra vista per què la recent restauració li ha llevat l'arrebossat original. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó; s'accedeix als habitatges a partir de dues escales que distribueixen dos habitatges per planta i nivell. | 08175-171 | Carrer Major 17-19, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Bellés va construir el bloc amb vuit habitatges que va posar al mercat de lloguer per a famílies de classe mitjana que a més d'habitatge podien llogar els baixos per a botigues, com fou el cas atès que s'hi instal·laren dues botigues de queviures i un forn de pa. En dos dels habitatges de la primera planta s'hi instal·là un dels primers metges del poble, el metge Roc, que donà nom a la casa. | 41.9725100,1.8803700 | 407234 | 4647330 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78874 | Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drapaire | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. | XX | És un edifici entremitgeres, format per planta gairebé quadrada, alineada al carrer Major, i que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, atès que la recent restauració ha eliminat l'arrebossat i la pintura, optant per deixar al descobert el material constructiu. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-172 | Carrer Major 45. 08692- Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9714600,1.8805200 | 407245 | 4647214 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78875 | Escola Alfred Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-alfred-mata | R.SERRA (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA (1997). 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. (2005). 'Mestres i alumnes', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, p.47-48 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.15 | XX | Es tracta d'un edifici format per dos cossos perpendiculars, la disposició del qual adopta forma d''L'. En el cos que sobresurt a la façana sud-est es troba l'entrada, assenyalada per un teulat a manera de porxo, suportat per una columna clàssica. Tot l'edifici està arrebossat i pintat, a excepció de tres petites finestres de mig punt revestides amb maó vermelles que es disposen en la façana principal i en les laterals a la planta sotacoberta, com únic element decoratiu. El sostre, de teula àrab, a l'igual que el ràfec també estan pintats en vermell. Totes les finestres de la façana principal són alineades i de les mateixes dimensions, fruit del a moderna reforma i ampliació que es va fer de l'edifici. | 08175-173 | Carrer Pau Casals, 4, 08692-Puig-reig | L'escola municipal 'Alfred Mata', avui CEIP Alfred Mata, fou una iniciativa de l'Ajuntament de Puig-reig que aconseguí el recolzament financer de l'industrial Alfred Mata, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas. L'obra es fruit dels anys en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. L'escola, a més de disposar d'amplis espais, comptava amb una zona de jardins que s'integraven al seu entorn forman una plaça on dominava la vegetació. Malauradament, les obres d'urbanització d'aquesta plaça als anys setanta del s. XX van malmetre aquest espai públic. | 41.9752000,1.8782100 | 407059 | 4647631 | 1926 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78875-foto-08175-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78875-foto-08175-173-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la façana principal hi ha una placa commemorativa en la que apareix l'any de construcció: 1926 | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78876 | Cal Metge Marcoval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-marcoval | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 50 | XX | És un edifici en testera de l'illa de cases de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més planta pis, iamb estructura de casa d'estiueig. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat, té jardí privat i disposa d'una bona distribució d'obertures en totes les façanes. | 08175-174 | Carrer Pau Casals 17-19, 08692-Puig-reig | La casa del metge Marcoval es va construir durant els anys de la més immediata postguerra per iniciativa de la família Farriols de Puig-reig. El Doctor Marcoval fou, durant tota la seva vida professional, metge de Puig-reig, un home que dedicà la seva vida a la profesió i als malalts i que destacà per la seva bondat i educaicó. La seva casa fou també el seu consultori, sempre obert a tothom i a qualsevol hora del dia. | 41.9744700,1.8770600 | 406963 | 4647551 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78876-foto-08175-174-2.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78877 | Ca Les Figurines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-figurines | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.28 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular en cantonada amb el carrer de la Costa. Consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist a les cantoneres i en els enmarcaments de finestres i portes. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis, que conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-175 | Carrer Mare de Déu de Queralt núm.3, 08692-Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9741900,1.8792300 | 407142 | 4647518 | 1935 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78877-foto-08175-175-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78878 | Cal Besa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.27 | XX | És un edifici amb quatre façanes de planta rectangular alineat al carrer Pau Casals de planta baixa més dos plantes pis i coberta a dos aigües, amb el carener perpendicular a la façana, amb un bon voladís que deixa veure l'estructura de les bigues que a més de fer la seva funció estructural, fan d'element decoratiu de la façana.. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb cantoneres de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons perimetrals que volten tot el perímetre de les quatre façanes i que conserven unes magnífiques baranes de ferro forjat. | 08175-176 | Carrer Pau Casals 3, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble. | 41.9743800,1.8787800 | 407105 | 4647540 | 1934 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78878-foto-08175-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78879 | Escola Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-marti-anunciata-de-les-monges-o-parroquials | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.17.1 | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos laterals simètrics de planta rectangular, separats per altre cos central que, en la façana posterior, sobresurt en planta. Els cossos laterals es van destinar a aules i a residència de la comunitat religiosa, i el cos central a recepció i distribuïdor de plantes. Per tota la façana s'obren grans finestrals que conserven els quarterons originals, i permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida i unida amb morter, el maó vist per emmarcaments de portes i finestres, i la teula àrab en tota la teulada, adaptades a dues o quatre aigües en funció del cos que cobreix. A l'entorn de l'edifici es distribueixen els patis de l'escola que manté tot el perímetre tancat. | 08175-177 | Carrer Mossèn Anselm Coll s/n, 08692-Puig-reig | L'obra es fruit dels anys vint del segle passat, en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. De la mateixa manera que el finançament per a la construcció de l'escola municipal 'Alfred Mata' va provenir d'aquest industrial, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas, les escoles parroquials foren finançades amb aportacions dels Pons. | 41.9712300,1.8810600 | 407290 | 4647187 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78880 | Escola Sant Martí, dels Hermanos de La Salle o Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-marti-dels-hermanos-de-la-salle-o-parroquials | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.17.2 | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos, el que forma la façana i els espais bàsics de gestió i d'accés al primer pis, i la zona d'aules, formada per un cos rectangular amb les aules orientades a migdia i il·luminades per esvelts finestrals. Per totes la façana s'obren grans finestrals en forma d'arc que permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida, escantonada i col·locada de manera regular sobre un gran sòcol perimetral, el maó en els emmarcaments de portes, finestres i voladissos de les teulades, i la teula àrab en el sostre. | 08175-178 | Carrer Mossèn Anselm Coll s/n, 08692-Puig-reig | L'obra es fruit dels anys vint del segle passat, en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. De la mateixa manera que el finançament per a la construcció de l'escola municipal 'Alfred Mata' va provenir d'aquest industrial, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas, les escoles parroquials foren finançades amb aportacions dels Pons. | 41.9703800,1.8809100 | 407276 | 4647093 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78880-foto-08175-178-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78881 | Rectoria de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.3 | XVI-XX | Gran casal del segle XVII que produeix l'esquema d'una gran masia coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana oberta a tramuntana. Els murs son fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes i escopidors de pedra, s'obren a les quatre façanes sense cap geometria o simetria particular. Al segle XVIII fou ampliat amb l'annexió d'un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l'espai interior i els soterranis on es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent. | 08175-179 | Carrer de l'Església s/n 08692-Puig-reig | El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'actual rectoria, situada al costat mateix de l'església romànica de Sant Martí i l'antic cementiri, fou la casa dels priors de l'Orde de l'Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78882 | Estació de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.18 | XX | És un edifici aïllat de planta rectangular, amb planta baixa més planta pis i golfes, orientada a l'oest. Les façanes son fetes amb aplacat de pedra i les obertures , d'arc de mig punt i arcs rebaixats, amb maó col·locat a plec de llibre. Els tancaments són de fusta pintades de color vermell. La coberta és a dues aigües de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal amb una petita llucana a la façana posterior. | 08175-180 | Carrer de L'Estació s/n, 08692-Puig-reig | Oficialment el 'Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga', començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-rReig, al baixador de Puig-reig i al de Cal Prat. | 41.9664000,1.8812000 | 407294 | 4646651 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78882-foto-08175-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78883 | Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-creu-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.2 | XIX-XXI | La plaça de la Creu es un petit eixampla dels carrers Llobregat, Major i Pau Casals; de forma irregular, poc espaiosa, més que una plaça és una cruïlla de carrers. La seva fesomia també es fruit de l'evolució arquitectònica del s. XX, amb una mostra de diferents arquitectures poc reeixides i modestes. L'element destacat es la Creu de terme, que des de fa segles presideix l'indret. | 08175-181 | Plaça de la Creu, 08692-Puig-reig | La plaça de la Creu es poca cosa més que un eixampla de la cruïlla dels carrers Llobregat, Major i carretera de Casserres - avui Pau Casals-, que des de mitjans s. XIX es manifestà com el lloc cèntric i planer capaç de començar a acollir activitats econòmiques en relació a la nova activitat industrial. Al costat de la Creu de terme dels Templers, s¡hi va construir dos hostals, el de Cal Simon i el de Cal Ti, el primer Ajuntament, dues bodegues, la pastisseria Ballarà, i la casa de la Serra. | 41.9733500,1.8800200 | 407207 | 4647424 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78883-foto-08175-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78883-foto-08175-181-2.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|102 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78884 | Façanes de la Costa de la Garbera o del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facanes-de-la-costa-de-la-garbera-o-del-riu-llobregat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.3 | XIX-XX | Es tracta de les façanes posteriors que corresponen als edificis situats al carrer Verdaguer, Plaça de la Creu i carrer Llobregat entre el Castell de Puig-reig i cal Cases en la zona anomenada costa de la Garbera. Formen un conjunt interessant de cases entre mitgeres que aprofiten el fort desnivell del terreny per a construir nivells en direcció al riu Llobregat. | 08175-182 | Carrer Llobregat, 08692-Puig-reig | A partir de l'últim terç del segle XIX quan al peu del Llobregat varen començar a instal·lar-se, aprofitant alguns antics molins fariners, fàbriques de filats i teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials. Puig-reig fou el municipi de la comarca i de Catalunya amb més Colònies: a les primeres de l'Ametlla de Merola (1871), Cal Prat (1871-1877) i Cal Pons (1875) s'hi varen afegir les de Cal Casas (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900). El poble va créixer espectacularment gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu (anomenada així perquè fins a la Guerra Civil de 1936-39 s'hi conservava la creu de terme dels frares Hospitalers); es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves Colònies, interessants conjunts urbanístics i arquitectònics: edificis industrials, pisos per als treballadors, torres i esglésies (algunes amb panteons familiars com les de Cal Pons o Cal Prat) amb una barreja de Modernisme i Historicisme Medievalista, cafès-casinos, teatres, escoles, convents, baixadors i estacions de trens, botigues, camps de futbol i bàsquet, etc. El poble propiament dit es va construir al peu de la carretera i sobre el gran bloc de gressos que s'alcen altius sobre el Llobregat i que fan de fonaments de les cases. | 41.9737400,1.8800100 | 407206 | 4647467 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78884-foto-08175-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78884-foto-08175-182-2.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Rehabilitació de les façanes i estudi cromàtic dels n es considera la possibilitat de recuperar l'antic camí pel davant d'aquestes façanes posteriors que comunicava el Castell amb Periques. Es preveu un Pla Especial PEU-3 del conjunt on es considera la possibilitat de recuperar l'antic camí pel davant d'aquestes façanes posteriors que comunicava el Castell amb Periques. | 119|102|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78885 | Ca la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clavellina | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XX | Casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la barbacana de la teulada i els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. Una recent restauració li ha llevat l'arrebossat original i ha deixat vista la pedra. | 08175-183 | Carrer Major 14, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9728600,1.8798600 | 407193 | 4647370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78886 | Cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simonet-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.24 | XIX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, arcs, motllures, etc. de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i els centrals il·luminen l'escala d'accés a les plantes superiors on es distribueixen dos habitatges per planta. La façana ha estat restaurada recentment; conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-184 | Carrer Major 42, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9715800,1.8802400 | 407222 | 4647227 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78886-foto-08175-184-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78887 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.26 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis, cobert a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, llindes etc de maó també arrebossat Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les dus plantes. Conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-185 | Carrer Major 55, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Moliner destinà la part baixa de la casa a magatzem de materials de construcció; hi instal·là també un molí fariner mecànic, connectat a la xarxa eléctrica, i aquesta activitat fou laque donà nom a la casa i a la família. | 41.9706000,1.8799900 | 407200 | 4647119 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78887-foto-08175-185-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78888 | Cal Rebotit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebotit | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 29 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures de portes i finestres amb emmarcaments e maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-186 | Carrer Major 32, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Villaró, que va construir la seva casa el 1925, van ser forners durant més de cinquanta anys. | 41.9719800,1.8802200 | 407221 | 4647272 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78888-foto-08175-186-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78889 | Cal Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballara | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.32 | XIX-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat, aprop de la Plaça de la Creu de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents amb enmarcaments d'obra vista a portes i finestres, alineades a tota la façana principal; la casa es va ampliar als anys cinquanta del s. XX amb la construcció d'unes tribunes que ampliaren l'espai interior de l'habitatge. | 08175-187 | Carrer Llobregat 2, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Ballarà s'instal·là a Puig-reig procedent de la masia Ballarà de Sorba, a finals del s. XIX amb l'objectiu de muntar una pastisseria i un obrador, activitat que ocupà tota la planta baixa i soterranis de la casa que van construir-se en un dels punts més centrics el poble, la Plaça de la Creu, on durant molts anys es celebrava mercat els diumenges. La pastisseria, amb un receptari propi, agafà ben aviat prestigi, especialment pel pa de passic i les mones, especailitats que, unides més modernament al 'plunk cake', els van permetre fer el salt a la pastisseria industrial als anys setanta del s. XX. Van compaginar l'ofici de pastisser amb la gestió del cinema de Puig-reig i forces altres cines de la comarca, una faceta empresarial en la qual també van ser pioners. | 41.9738500,1.8797500 | 407185 | 4647480 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78889-foto-08175-187-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78890 | Cal Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigbo | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 33 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, i dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures es disposen de manera simètrica, enmarcades amb peces de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte una tribuna central situada a la planta pis. Coberta a dues vessants amb teula àrab, el caraner es paral·lel a la façana principal el carrer llobregat. | 08175-188 | Carrer Llobregat 4, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Cal Puigbó va encarregar una gran casa, que s'inaugurà el 1900, que destinà a habitatges familiar i a activitat comercial; a la planta baixa hi instal·là una espardenyeria, venda de vi, fabricació de cordes, i més tard, un despatx de recaders que amb el temps es transformà en un negoci a gran escala de transport de viatgers, unint Puig-reig amb Casserres, Montmajor i Cardona, i combinant aquesta activitat amb la reparació d'automòbils i posteriorment el primer concessionari de la Renault de Puig-reig. | 41.9740100,1.8797700 | 407187 | 4647497 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78890-foto-08175-188-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78891 | Font de Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jordi | XX | Aquesta font, molt popular a Puig-reig degut a la proximitat amb el nucli urbà, es troba situada prop de la casa del mateix nom que s'encarreguen del seu arranjament. | 08175-189 | Cal Jordi | 41.9840700,1.8676900 | 406201 | 4648628 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78891-foto-08175-189-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 78892 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-5 | SERRA, R. (1999). J osep Corriu Selva, el cisteller de Puig-reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.25 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici segueix el típic model e casa de poble, de formes sòbries però ben equilibrades, en el qual destaca com a únic element decoratiu el frontó decoratiu que corona la façana i amaga la teulada de dues vessant. Una recent restauració ha respectat l'arrebossat i la pintura original, tot i que amb aquest material s'ha tapat els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. La casa conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-190 | Carrer Major 47, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Corriu va construir el seu habitatge unifamiliar, destinant la primera planta a habitatges i la planta baixa a botiga i taller de cistelleria, una activitat que van mantenir durant prop de cent anys. | 41.9714600,1.8805000 | 407244 | 4647214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78893 | Cal Ferrer Colillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-colillas | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 38 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, dintells, etc., de maó també arrebossat. La part superior de la façana te uns elements decoratius de ceràmica vidrada tipus trencadís. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-191 | Carrer Llobregat 9, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Colilles adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a ferreria, aquesta sitauda a la part posterior de la casa i amb botiga a la banda del carrer Llobregat. | 41.9743500,1.8794400 | 407160 | 4647536 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78893-foto-08175-191-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78894 | Cal Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sol | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 35 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta quadrada, amb planta baixa, planta pis i una remunta reculada de 2 plantes pis i un àtic, fruit d'una restauració efectuada als anys noranta del s. XX. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents motllures de maó vist. Té elements decoratius de ceràmica vidriada. Els tancaments són alineats a la façana, excepte el balco situat a les planta pis 1 i la part reculada. | 08175-192 | Carrer Llobregat 10 , 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Soldevila adquirí un pati als amos de la Serra de Cap de Costa i inicià la construcció d'una casa destinava a habitatge familiar i a taller de llauneria, ofici que, amb les conseguentsadaptacions, encara porta a terme la quarta generació de la família de Cal Sol. | 41.9740700,1.8797600 | 407186 | 4647504 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78894-foto-08175-192-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78895 | Ca la Màrtira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martira | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 36 | XX | És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, alineat al carrer Llobregat, amb planta baixa més una planta pis i una planta sota coberta. Els murs exteriors són de pedra, l'arrebossat del qual s'ha eliminat, en una recent restauració, amb bona pedra cantonera i amb emmarcaments de maó vist a portes i finestres. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis que encara conserven la barana de ferro forjat. | 08175-193 | Carrer Llobregat 15, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família de Ca la Màrtira, es va fer construir la casa el 1910; emparentats amb els Puigbó i els Ballarà, es van dedicar durant molts anys a la elaboració d'embotits i a la venda de tota mena de queviures a la menuda, essent durant molts anys, la botiga més gran d'aquets sector del poble. | 41.9745100,1.8794500 | 407161 | 4647553 | 1910 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78895-foto-08175-193-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78896 | Cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosell | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 37 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta gairebé quadrada, alineat en la seva façana al carrer Llobregat; amb planta baixa i planta pis, es un habitatge unifamiliar, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius que emmarquen portes i finestres, a manera de motllures fetes amb estucs i maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el balcó situat a les planta pis que conserva la barana de ferro forjat. | 08175-194 | Carrer Llobregat 19, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Rosell es feu construir l'habitatge unifamilar amb l'obrador i botigaa la planta baixa, dedicats a la cria, matança i venda de carn, principalment de xai. Degut a la seva activitta i al fet d'estar en contacte sempre amb la pagesia del municipi que li proporcionava la materia primera, la família Rosell ha participat sempre molt activament en la organització de la festa de La Corrida. | 41.9746100,1.8794700 | 407163 | 4647564 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78896-foto-08175-194-1.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78897 | El Baixador o l'Apeyaderu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baixador-o-lapeyaderu | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 39 | XX | És un edifici de planta irregular en cantonada amb el carrer de la Via. Te planta baixa, i dos plantes pis, es cobert a dues vessants, i té els murs exteriors arrebossats, amb portes i finestres emmarcades amb maó vist, també pintat. | 08175-195 | Carrer Llobregat 21, 08692-Puig-reig. | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Durant molts anys la casa va acollir, a les plantes superiors, les habitacions d'una activa fonda que, construïda el 1900, aprofitava la seva situació estratègica, al peu del Baixador de Puig-reig del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà. | 41.9749300,1.8795100 | 407167 | 4647600 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78897-foto-08175-195-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78898 | Cal Solsoní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-solsoni | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 40 | XX | Es un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats al carrer Llobregat de Planta Baixa i Planta Pis Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó vist, al nº 40 La façana de pedra està revestida amb morter pintat al nº 38, amb elements decoratius també arrebossats. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte el balcó a planta pis 1 de la façana al carrer Llobregat. | 08175-196 | Carrer Llobregat 38-40, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. | 41.9750000,1.8796900 | 407182 | 4647607 | 1907 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78898-foto-08175-196-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78899 | Casa de Carrer Llobregat 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-llobregat-69 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 41 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, fruit que la recent restauració ha considerat oportú deixar vist el material constructiu. Els emmarcaments de portes i finestres s'han fet amb ciment remolinat. | 08175-197 | Carrrer Llobregat 69, 08692-Puig-reig | Des de finals del s. XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·laria en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. | 41.9770900,1.8791000 | 407136 | 4647840 | 1920 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78899-foto-08175-197-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78900 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 42 | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa i planta pis. També te façana a un passatge lateral amb escales. Els murs exteriors són de pedra revestida amb morter i pintada amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó vist. Els tancaments són alineats a la façana excepte el balcó a planta pis 1 de la façana al carrer Llobregat. | 08175-198 | Carrer Llobregat 53, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa el 1900 amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9767700,1.8791400 | 407139 | 4647805 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78900-foto-08175-198-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78901 | Casa Llobregat 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llobregat-70 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 43 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat molt auster i els emmarcaments e portes i finestrs d'obra també arrebossada. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les plantes pis 1 i 2 i el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-199 | Carrer Llobregat 70, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9775700,1.8795900 | 407177 | 4647893 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78901-foto-08175-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78902 | Casa del Carrer de la Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-costa-2 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 44 | XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer La Costa i a 2 passatges perpendiculars, de planta baixa més una planta pis. Els murs exteriors són de pedra arrebossada amb cantoneres, de pedra vista. Els tancaments són alineats a totes les façanes i excepte els balcons de la planta pis. | 08175-200 | Carrer La Costa 2, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752300,1.8791200 | 407135 | 4647634 | 1890 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78902-foto-08175-200-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78903 | Ràdio Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-puig-reig | http://www.radiopuig-reig.net | XX | En un principi, les seves instal·lacions es van ubicar, provisionalment, al carrer Pau Casals, 1, espai que més endavant ocuparien les oficines municipals. En el moment del trasllat d'aquestes oficines, l'emissora es va instal·lar definitivament a l'àtic del mateix edifici condicionat; un emplaçament que ha estat especialment útil en la transmissió que es fa en directe, per acord subscrit per tots els grups municipals. Des d'un principi, el personal de Ràdio Puig-reig s'ha caracteritzat pel seu treball de caire amateur i voluntari, el que suposa en primer lloc limitar les emissions als caps de setmana i festius. Però a canvi de disposar d'un gran potencial humà, que permet cobrir a un mateix temps, esdeveniments locals o comarcals des de diferents punts a l'hora, com són eleccions, festes, esports, etc. Destaquem com a més importants, les eleccions, amb informacions directes des dels diferents pobles i viles del Berguedà, el Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre, la Patum de Berga (fent la total retransmissió en directe de tots els actes), el Criterium del Berguedà o la presència en estands propis a mostres i fires. Ràdio Puig-reig disposa de col·laboradors a les principals localitats del Berguedà, que aporten puntualment l'actualitat de la Comarca i d'unitats mòbils, que permeten viure en directe qualsevol esdeveniment local o comarcal. Mereixen atenció especial, les moltes activitats culturals paral·leles, que s'organitzen des de l'emissora, com concerts, festes o conferències. En els restants dies de la setmana en que no s'emet producció pròpia, es connecta en l'emissora de caire estatal, que actualment i per un acord entre emissores és COM Ràdio. La Ràdio ha estat sempre una bona escola de ràdio tant acollint periodistes en pràctiques, com formant a joves que van començar fent ràdio com un diversió i que amb el pas del temps han esdevingut uns excel·lents professionals que es poden guanyar la vida en emissores comercials. | 08175-201 | Carrer Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | RÀDIO PUIG-REIG F.M, va començar a emetre el novembre de l'any 1981, coincidint amb les festes de celebració del 700 aniversari de la carta de poblament atorgada per l'ordre del Temple als habitants de Puig-reig, gràcies als esforços de tres veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica. Amb un equipament mínim, una emissora de 2 Watts de potència subministrada per l'empresa d'electricitat dels germans Serra i la voluntat del seu actual director Josep Genescà, en aquell temps corresponsal d'una emissora veïna, Ràdio Puig-reig va emetre el seu primer programa el dia 11 de Novembre, diada de Sant Martí, Patró de la població. El local, una dependència en obres cedida per l'Ajuntament i el mobiliari, una taula i quatre cadires. El cost del projecte, extremadament modest, es pensava financiar amb una emissió de bons per un import de 18.000 ptes. a subscriure pels veïns del poble. Converses posteriors amb el batlle de l'Ajuntament, senyor Ramon Coma, el consistori es va fer càrrec de tota la despesa. Més endavant, i per acord de la Comissió de Govern de data 21 de Setembre de 1982 ratificat per tots els grups polítics presents, en el Ple del dia 30 del mateix mes, es demanà a la Generalitat de Catalunya la inscripció del Patronat de la Ràdio, el registre d'associacions i la legalització de Ràdio Puig-reig a la Direcció General corresponent. Des de la seva fundació Josep Genescà n'ha estat l'ànima i el director i per la feina feta durant més de 30 anys, el 2008 va rebre el Premi Nacional de comunicació de Proximitat, atorgat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 1982 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78903-foto-08175-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Ràdio Puig-reig des de l'última renovació feta a principis de l'any 1996, compta amb innovacions tècniques com el minidisc amb el qual actualment es passen tots els enregistraments. Les instal·lacions compten amb dos estudis preparats per emetre simultàniament, una àmplia redacció informatitzada, un departament de discografia i un taller. L'estudi número 2 s'utilitza habitualment per a enregistraments i per a programes tipus Self-control. La redacció d'informatius està completament informatitzada, i compta amb una estació meteorològica que emmagatzema les dades cada 30 minuts en un ordinador. L'estudi d'enregistraments on es fan tots els enregistraments de les trucades de fora, quan no poden venir els convidats. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78976 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-5 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 45 | XX | És un edifici de planta rectangular en testera alineat al carrer de l'Estació de planta baixa més dos planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat; té una tribuna a la planta pis 1 de la façana del carrer i un jardí. Adossat a l'habitatge hi ha la instal·lació industrial, un edifici de planta rectangular que encara acull la maquinària de la farinera instal·lada als anys quaranta del s. XX. | 08175-202 | Carrer de l'Estació 5, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Caus va construir la casa i ña farinera durant els anys quaranta, amb l'objectiu d'optimitzar les sevesexcplotacions agráries de cereals en uns anys en que la farina estava recionada per l'Estat. | 41.9686000,1.8797700 | 407179 | 4646897 | 1944 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78977 | Casa carrer de l'Estació 9-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-lestacio-9-17 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 47 | XX | Es un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats al carrer de L'Estació de Planta Baixa i Planta Pis o Planta Baixa i 2 Plantes Pis. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres, arcs i altres elements decoratius de maó , arrebossat. D'altre tenen la façana de pedra revestida amb morter pintat, amb elements decoratius també arrebossats. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte els balcons a planta pis 1 i pis 2 de la façana al carrer de L'Estació. | 08175-203 | Carrer de l'Estació 9-17, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9677400,1.8802600 | 407218 | 4646801 | 1932 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78977-foto-08175-203-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78978 | Quarter dels Civils o Caserna de la Guàrdia Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarter-dels-civils-o-caserna-de-la-guardia-civil | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 48 | XX | Façana i interiors precaris. | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa més dos plantes pis. Els murs exteriors són arrebossat i les finestres i portes amb emmarcaments arrebossats i pintats. La singularitat de l'edifici rau però en el seu interior, que reprodueix el model d'edifici de caserna, amb servis com cuina i wc compartits, i petits apartaments per a les famílies dels civils que eren destinats a la caserna de Puig-reig. A la plata baixa hi havia les dependències administratives, la presó i l'armeria i en la primera planta el despatx i el pis de capità de la caserna. | 08175-204 | Carrer de l'Estació núm. 22, 08692-Puig-reig | La caserna de la Guardia Civil de Puig-reig fou una iniciativa de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia Pons, i les autoritats locals interessants en mantenir la presencia continuada de la Guardia Civil en un poble que tenia molta població obrera i que s'havia manifestat, es de finals del s. XIX, repetidament a favor de millores salarials i laborals a partir de llargues vagues. Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 acceleraren els tràmits i s'aconseguí instal·lar la caserna en un edifici construït per un particular amb finançament de l'amo de cal Pons, davant mateix de l'estació del tren, considerat com una infrastructura estratègica a protegir, a més de ser el Pons un dels principals accionistes de la companyia. La caserna es va desmantellar a finals de la dècada dels vuitanta del s. XX | 41.9662300,1.8808500 | 407265 | 4646632 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78978-foto-08175-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78979 | Casa Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-serrat-sn | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 49 | XX | És un edifici de planta irregular alineat al carrer El Serrat i a un passatge amb escales; reprodueix el model de masia, amb una planta baixa i planta pis, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat . Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-205 | Barri de El Serrat | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752900,1.8791100 | 407134 | 4647640 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 78981 | Jaciment de Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-lluent | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.8 MARTÍ, R . (2001).Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | VIII-X | Assentament rural d'època alt-medieval consistent en troballes superficials que es van recollir durant les prospeccions arqueològiques realitzades entre els anys 1997-2001. En el camp de conreu situat a sota Cal Lluent, uns 50 metres en direcció a Ponent, s'hi van recollir una bona mostra de més d'un centenar de fragments ceràmics, dels quals gairebé la meitat corresponen a produccions altmedievals, que han estat datats vers els segles VIII – X. El jaciment va ser objecte de reocupacions posteriors i presenta una certa continuïtat. La denominació primitiva de l'establiment tant podria correspondre a l'antic nom d'Irene o Erena, que es documenta antigament a la zona, com a la denominació veïna de Morulls, que actualment correspon a dos masos: Morulls i Casa Nova de Morulls. En aquest cas el jaciment podria ser el primitiu emplaçament d'una possible 'Maurilios' (Morulls). La casa de pagès de cal Lluent és una construcció probablement del segle XIX, tot i que també podria ser anterior. | 08175-207 | Vora la casa de pagès de cal Lluent | Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9978200,1.8635500 | 405878 | 4650159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78981-foto-08175-207-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78982 | Cal Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farriols | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 51 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, cobert a doble vessant i amb el carener rectangular a la façana, sense voladís. Alineat al carrer Pau Casals, consta de planta baixa més planta pis mes planta golfes, façana arrebossada i elements decoratius de ceràmica concentrats en el carener, i en les emmarcaments de portes i finestres, molt especialment les de la planta baixa. bé arrebossat amb detalls de ceràmica. | 08175-208 | Carrer Pau Casals 23, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9748200,1.8768000 | 406942 | 4647591 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78982-foto-08175-208-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 78983 | La Fonda Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-sant-marti | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 52 | XX | És un edifici de planta forma de “L” situat en un solar que fa cantonada entre els carrers Pau Casals i Sant Jordi de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat de pedra sense revestir, i les portes i finestres emmarcades amb maó deixat vist. Els tancaments són alineats a totes les façanes excepte el balcó de la façana del carrer Pau Casals. | 08175-209 | Carrer Sant Jordi 14, 08692-Puig-reig. | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Als anys vint del segle passat, es produeix una segonaetapa de creixement, marcda per la realització d'importants infraetsrcutures, tals com les escoles i l'hospital. D'aquesta època es també la Fonda de Cal Canal, coneguda als anys cinquanta del s. XX, amb el nom de 'Las Maravillas', que destacava per la bona cuina i per les festes que s'hi organitzaven. | 41.9745900,1.8771200 | 406968 | 4647565 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78983-foto-08175-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78984 | Casa del Carrer Pau Casals 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-pau-casals-21 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 55 | XVIII-XX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Llobregat de planta baixa i planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i en destaquen els elements decoratius de la planta pis, caracteritzats per les formes ondulades de les finestres i els seus emmarcaments de maó vist, el coronament de la façana i molt especialment la barana de ferro forjat que també reprodueix aquesta forma sinuosa. Malauradament la planta baixa no conserva les obertures originals. | 08175-210 | Carrer Pau Casals 21, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9746000,1.8776500 | 407012 | 4647565 | 1926 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78984-foto-08175-210-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 78985 | Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-cal-pallot | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa VV.AA. (1994)Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. | XII | Façanes i coberta en estat precari. | Església romànica d'una sola nau amb absis. Els murs són fets amb carreus força regulars i de mida considerable, sobretot a l'absis, seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunt. La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament del nivell del terra. A tramuntana s'obre la porta d'accés, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i amb una arquivolta a manera de guardapols. L'església és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada que arrenca d'una cornisa que segueix tota l'església. L'absis és separat de la nau per l'arc triomfal, i té una finestra d'arc de mig punt monolítica amb dos arcs en degradació. Actualment l'absis és separat per un envà aixecat en època moderna. Al mur de ponent, una finestra de doble esqueixada i el campanar d'espadanya (del qual resta solament una de les dues obertures) es conserven en esta precari. A l'interior, es conserven restes de pintures murals romàniques del segles XII-XIII a l'absis i a l'arc triomfal. L'edifici no ha sofert cap alteració de la seva estructura originària, que respon a una obra romànica del segle XII. | 08175-211 | Cal Pallot | Hi ha constància d'una cista (el dolmen de cal Pallot) prop de l'església, possiblement del final de l'edat del bronze. L'existència d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca properes a l'església evidencien l'existència d'una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. L'any 1726 és llistada com a una de les moltes capelles rurals del terme parroquial de Sant Martí de Puig-reig. | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Molt a prop de l'església les excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpolis altmedieval. Sobre la codina on estava excavada la necròpolis també s'hi van localitzar algunes tines i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 78986 | Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-degollat | SERRA, Rosa(1987). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.6 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XIII-XIV | L'església fa anys que no té culte i el seu interior serveix de magatzem. | Església romànica d'una sola nau, orientada a llevant, coberta amb volta de pedra, i sense absis. La volta, que al punt d'arrencada té una senzilla cornisa, és feta amb pedres força grosses, les quals formen un arc un xic ovalat, tot i que la volta és una mica apuntada. Es conserva l'altar amb una gran ara de pedra que es veu somoguda. El terra és de cairons. Al mur de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada, força estreta, coberta amb un arc de mig punt monolític i al cantó de llevant hi ha una altra finestra tapiada. Damunt d'aquest mur s'eleva un campanar d'espadanya, d'una sola obertura, amb l'arc esfondrat. L'aparell és format per pedres força grosses, escairades i disposades a trencajunt. Sota les teules, una cornisa feta amb un seguit de pedres ressegueix tota la part superior dels murs. | 08175-212 | El Guixaró | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat. Per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. Dins del terme del castell de Puig-reig no devia passar mai d'ésser una simple capella rural, lligada a la parroquial de Sant Martí de Puig-reig, tal com ho era al segle XVIII. | 41.9961300,1.8754100 | 406858 | 4649958 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78986-foto-08175-212-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'excursionista Cesar August Torres visità aquesta església l'any 1905 i va trobar-hi un retaule dedicat a Sant Joan, retaule perdut la segina dècada del segle XX. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 111,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml