Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79037 | Casa Nova de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-merola | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.15 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. | XVIII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès força modificada, que conserva l'estructura originària feta de pedra amb diversos afegits. El cos originari (probablement del segle XVIII) és a ponent, i ha estat sobrealçat i allargat amb un nou cos a llevant. L'edifici té planta baixa més un pis, al qual s'hi ha afegit un segons pis, fet amb murs de maó, mentre que els murs de façanes de les plantes inferiors es conserven de pedra. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. El portal principal és fet amb brancals de pedra i llinda de fusta. La resta d'obertures són irregulars, algunes a la façana posterior amb llindes i escopidors. Els baixos de la construcció antiga conserven una volta de pedra. El cos de llevant també ha estat sobrealçat amb obra de maó i un balcó davanter. Al costat est hi ha un cobert de pedra, sense teulada, que també s'ha sobrealçat amb maó. A prop d'aquest hi ha un altre cobert de pedra reconstruït. | 08175-263 | Merola | Tal com el seu nom indica, es tracta d'una casa de pagès de construcció relativament recent (probablement del segle XVIII). Al final del segle XIX els propietaris ja eren la família Flotats i tenien diverses cases. Al segle XX les modificacions de l'immoble han estat importants: sobrealçament dels dos cossos, el més recent el de llevant, a la dècada de 1950 i 60. En aquesta època també es construí una gran nau per acollir una granja i s'adquirí la casa i la finca de cal Roig, actualment en ruïnes. | 41.9462400,1.8661100 | 406014 | 4644429 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79037-foto-08175-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Es conserva l'arxiu particular | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79038 | Cal Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cigala | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2.01 | XVIII-XIX | Casa de pagès que ha conservat la volumetria de la construcció originària tradicional. És una edificació petita i senzilla, de planta rectangular, feta amb murs de pedra que han estat arrebossats. La coberta és de teula àrab a dues vessants i ràfec de tres filades mixtes a tot el perímetre. Els tancaments són de fusta amb algunes obertures amb brancals de maó vist i altres, a la façana lateral, amb brancals de pedra i escopidors. Té una petita tina adossada a la façana nord, amb les típiques escales per accedir a la part superior. Al costat de ponent té un petit pati tancat i, a la façana de migdia, té adossat un petit cos de planta baixa a pedra vista. | 08175-264 | Cal Cigala | Una de les moltes masoveries construïdes en els temps de prosperitat del s. XVIII. | 41.9905600,1.8786700 | 407120 | 4649336 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79038-foto-08175-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79038-foto-08175-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79039 | Borbons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borbons | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2.02 | XIX-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb llindes i brancals de pedra. Els tancaments existents són de fusta i tenen un mal estat de conservació. Té cossos afegits, utilitzats com a coberts i magatzems, i una edificació en ruïna davant de la façana nord. | 08175-265 | Borbons | Documentada des del s. XVII amb el nom de Borbons, al XIX esdevení masoveria de Palau de Biure. | 41.9862800,1.8885700 | 407934 | 4648850 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79039-foto-08175-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79040 | Cal Joan Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-prat | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Façanes i tancaments en estat precari. | Masoveria de petites dimensions que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació de planta rectangular feta amb murs de pedra semi arrebossats amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al llevant. Les obertures de les finestres i el portal son fets amb obra vista. Les construccions annexes, coberts i magatzems, tanquen una petita era enllosada. | 08175-266 | Cal Joan Prat | Una de les masoveries construïdes per la Serra de Cap de Costa en els temps de prosperitat del s. XVIII (el 1748 es coneixie amb el nom de 'Les Cases del Prat') per a l'aprofitament dels petits camps i feixes, bàsicament destinades a vinya fins l'arribda de la fil·loxera. | 41.9799700,1.8795000 | 407173 | 4648159 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79040-foto-08175-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79041 | Cal Sota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sota | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Petita masia de planta quadrada, amb planta baixa, una planta i sota teulada. Coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana reprodueix l'esquema clàssic de masia amb proporcions molt discretes. Les finestres es reparteixen per la façana, orientada a ponent i com la porta són emmarcades amb maó vist. La masia té els murs de pedra, còdol i morter de calç. | 08175-267 | Carrer del Torrent núm. 4 | Cal Sota era una de les masoveries, juntament amb Cal Sastre de la Costa, de la masia de la Sala, propietàra dels terrenys que circundaven la riera del Merdançol o de la Sala; fou construïda a finals del s. XVIII o principis del XIX. | 41.9731800,1.8795000 | 407163 | 4647406 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79041-foto-08175-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79041-foto-08175-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79042 | Cal Sastre de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-de-la-costa | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que ha conservat la volumetria de la construcció originària tradicional de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. És una edificació petita, a la qual s'hi afegeixen en diferents etapes annexes que amplien l'espai d'habitatge i també construccions destinades a l'activitat agropecuària. Encara conserva però vells murs de de pedra que han estat arrebossats i que es veuen entre l'amalgama de materials més moderns. La coberta és de teula àrab a dues vessants i ràfec de tres filades mixtes a tot el perímetre. Finestres i portes emmarcades amb maó vist tot i que conserva algunes obertures més antigues, amb llindes, bancals i escopidors de pedra. | 08175-268 | Passeig de la Via s/n, 08692-Puig-reig | Cal Sastre de la Costa era, com Cal Sota, una de les masoveries de la masia de la Sala, propietàra dels terrenys que circundaven la riera del Merdançol o de la Sala; de probables orígens medievals, la construcció actual es de finals del s. XVII, ampliada successivament al s. XVIII i al XIX. | 41.9723000,1.8772200 | 406973 | 4647310 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79043 | Cal Calot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calot | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. | XVIII-XX | Masia d'estructura clàssica, ampliada en diferents etapes, que consta de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La casa s'alça sobre un bancal de pedra i té planta baixa i sota coberta. Amb les construccions veïnes, coberts, magatzems i antigues dependències agropecuàries forma una era tancada i pavimentada. | 08175-269 | Passeig de la Via 6, 08692 Puig-reig | El 1782 els amos de la casa ja portaven el cognom d'Escaler; procedien de la masia de Ca l'Escaler de Merola probablement fruit del casament d'un hereu amb la pubilla de la casa. Fins el s. XVIII eren pagesos i es dedicaven al conrreu de cereals i sobreto de vinya. | 41.9700600,1.8773800 | 406983 | 4647061 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79043-foto-08175-269-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79044 | La Prada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-prada | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R.(1986). 'Els arxius de les masies del Berguedà', a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4-6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123-132. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 54 | XV-XIX | Masia composta per diferents construccions, la principal amb planta baixa i dos plantes superiors, una sota la coberta que és a dues aigües i amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. El cos principal és de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint a la façana nord que forma angle recte i juntament amb les construccions pròpies d'una masia -coberts, corts, magatzems- tanca l'era de la casa, feta amb lloses. La construcció és feta a base de murs de maçoneria de pedra carejada i cantoneres de carreus, i les obertures, de distribució molt irregular, son resoltes amb llindes, brancals i escopidors de pedra, tot i que les més modernes- com per exemple la tribuna- es resolen amb obra vista i amb formigó. | 08175-270 | La Prada- Les Abelles, 08692-Puig-reig | La família Prat- d'aquí probablement el nom actual de la masia La Prada- es remunta al segle XV. Era una de les masies situada al peu del castell de Puig-reig, fora els murs del recinte fortificat, que conreava les terres i vinyes del sector de migdia compreses entre les cingles i la riera del Medançol o de la Sala. Al segle XVII vapbrevaven als Hospitalers una casa ins el clos del castell, prop de la muralla i de la torre que antigament havia fet de presó. A finals del s. XX una part de les terres, les més properes al riu Llobregat i la riera del Merdançol, foren venudes a l'industrial Josep Pons i Enrich que el 1875 inicià la construció de la Colònia Pons que, al mateix temps feu creixier el nucli de Puig-reig en aquets sector i també a la zona de l'Estació ja que els amos de la Prada van vendre terres per a la Companyia ferroviària, més de 4000 m2 pel preu de 500 pessetes l'any 1883. Molt especialment entre 1950 i 1980 es formà el barri deles Abelles, amb la parcel·lació dels terrenys e la finca de la Prada, Al principis del XX el matrimoni entre la pubilla Prat provocà un canvi de cognom, de Prat a Berenguer. | 41.9680400,1.8836700 | 407501 | 4646830 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79044-foto-08175-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79044-foto-08175-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79044-foto-08175-270-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79045 | Casa del Pont de l'Alba, cal Sargantana o Comardells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pont-de-lalba-cal-sargantana-o-comardells | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XX | Casa de pagès ampliada en diferents etapes i que ha perdut força de l'estructura originaria de masia. Es formada per dos cossos perpendiculars i consta de planta baixa, primer pis i planta sota teulada; de formes, solucions i materials austers, bona part dels murs de pedra han estat arrebossats per donar uniformitat a les façanes i a les ampliacions efectuades. Les finestres són força regulars, modernes del s. XIX i també té balcons amb barana de ferro forjat de la mateixa època. La façana es orientada a llevant i la casa es coberta amb teulada de teules àrabs a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els tancaments són rectilinis, amb llindes de maó vist | 08175-271 | El Pont de l'Alba | Coneguda des de l'època medieval amb el nom de La Coma de Comardells o Comardells, es una de les masies més antigues del terme parroquial de Sant Martí e Puig-reig. Ubicada en una turó assoleiat i envoltada de petits camps i feixies de terra on es conreava cereal i vi, a finals del s. XIX va vendre una part de les terres li foren expropiades per a la construcció de la carertera de Manresa a Berga (1860-64) i més tard, el 1882, van vendre terres a la companyia del ferrocarril Manresa-Berga que feu la esplanació pe a la construcció del tren en aquets sector. La parcel·lació i la esplanació de les costerudes feixes va permetre la instal·lació d'un petit nucli de cases que formen un petit aixample del barri de l'Estació. | 41.9636100,1.8804600 | 407229 | 4646342 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79045-foto-08175-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79045-foto-08175-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79046 | Cal Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candaliga | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 PICÓ CANDALIGA, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble. Puig-reig, Solsona. | XX | Edifici entre mitgeres i alineat al carrer Major; de planta rectangular, aprofita el desnivell entre el carrer Major i el carrer del Torrent per organitzar les diferents plantes: planta baixa destinada a activitat comercial, dues plantes pis, planta sota coberta i planta semisoterrani amb entrada pel carrer del Torrent. L'edifici ha vist alterada la planta baixa per unes reformes efectuades als anys setanta que han alterat l'estructura d'una interessant botiga d'aires modernistes amb singulars aparadores decorats amb rajola vidrada, vidres glaçats i emmarcaments d'obra i ferro forjat. Alguns d'aquets elements decoratius encara es conserven en la decoració dels balcons de la primera i la segona planta, així com en les obertures que donen llum i ventilen les golfes. La casa es arrebossada i pintada en les seus dues façanes. | 08175-272 | Carrer Major núm. 18, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; una segona tongada de construccions, la dels anys vint del segle XX, es el reflex de la propsetitat dels comerciants i petits emprenedors que ja es construeixen cases molt més decorades i amb personalitat. Aquets es el cas de Cal candàliga, una de les famílies més extenses del poble que s'instal·len a Puig-reig procedents de Balsareny, estretament vinculades al creixement del poble i a les activitats comercials. | 41.9727200,1.8799600 | 407201 | 4647354 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-2.jpg | Legal | Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79047 | Camí ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig-0 | VV.AA (2007). Inventari de Camins Ramaders del Berguedà, Grup de Defensa de la Natura del Berguedà/ Parc Natural Cadí-Moixeró/Berguedà Iniciatives SD,SL. www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cadi%20Moixero/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Estudis/Mem%C3%B2ria_final%20_def2_.pdf | XVIII-XX | El camí surt de l'Espunyola i passa per la costa de la Mina i por de Cal Pius. Una mica abans de Cal Marsalet trenca a mà dreta, i segueix en direcció a l'Hostal de Cal Barjola, passant per davant de Cal Matosa, i va cap a Fontirons, passant pel Serrat de Comatoa. Continua des d'aquest punt dins al Corral de Canudas, on hi trencaven els ramats, i per Canudes, passa per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Des d'aquí el camí segueix a cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix a la Madrona, punt on entra al terme municipal de Puig-reig. Passa pel Serrat de la Madrona i es dirigeix a Tresserra; passa pel turó de la Senyera i travessa el Serrat de l'Oca, sortint seguidament a sobre el poble de Puig-reig. Seguint el camí de cal Feliu s'arribava a cal Marçal. | 08175-273 | La Madrona | 41.9927600,1.8446100 | 404302 | 4649618 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79047-foto-08175-273-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Aquest camí apareix en el mapa 1:50000 Vell de Berga com a 'Camino a Puig-reig' (1951).Informants: Josep Calveras, Ramon Mas Puig, Josep Pagerols Costa, Josep Bover Guitart i Josep Subirana Casafont. Enquestadors: Noèlia Arco Casals i Mª del Agua Cortés Elía. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 79048 | Cal Saltet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saltet | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Petita masia de planta quadrada, amb planta baixa, una planta habitatge i sota teulada. Coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana de migdia i reproduint l'esquema clàssic de masia amb proporcions molt discretes. Les finestres es reparteixen per la façana, orientada a migdia i com la porta són enmarcades amb maó vist. La masia té els murs de pedra, còdol i morter de calç, els murs parcialment arreboosats i fienstes, portes i balcons enmarcats amb maó vist. La pedra destaca en les cantoneres perimetrals de la masia. | 08175-274 | Ctra. C-16, Km. 81, Polígon Ind. cal Saltet 08692 Puig-reig | Tot i que les prospeccions arqueològiques han evidenciat restes ceràmiques d'orígen romà i medieval, l'atual edifici es una construcció de finals del s. XVIII propia d'una etapa de properitat agrícola que permet construir masies i roturar camps per a la producció de cereals i vinya. | 41.9607800,1.8849500 | 407597 | 4646023 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79048-foto-08175-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79048-foto-08175-274-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 2000 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79049 | Casa Vella del Bardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-bardaix | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.08 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Casa de pagès que manté l'estructura de murs de pedra i algunes obertures originals, així com alguns dels espais interiors. L'edifici és de planta rectangular amb dues ampliacions als costats (la de la banda nord-oest corresponia a un estable per a vaques). Antigament la casa era més baixa i el 1952 es sobrealçà per adequar-hi un segon pis. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Els murs de l'edifici principal són de maçoneria arrebossats i pintats, i a la façana posterior manté la pedra vista. Les obertures de la planta pis són petites i rectangulars, la resta de les obertures són més grans i irregulars. L'interior, especialment els baixos, conserven l'estructura originària, amb diverses voltes de pedra i també una tina. A la part de llevant té una llarga construcció amb diferents coberts, algun dels quals adaptat com a vivenda. | 08175-275 | La Cortada | La casa devia construir-se entorn de 1787: any que marca una inscripció moderna en una llinda i moment també en què comencen els documents de l'arxiu particular. El fundador es deia Abjutori Farràs i venia de la Caseta Negra, vora cal Pallot. Les terres eren propietat de la masia de la Cortada, i els habitants de la casa n'eren parcers. El cognom Farràs es va perdre pel de Santmiquel. En un principi era una casa molt modesta. A la segona meitat del segle XIX Josep Santmiquel, un home amb molta empenta, va engrandir la casa. Posteriorment el cognom dels propietaris ha canviat a Vendrell i Gasòliba. El nom de Bardaix és el mot de l'home que primitivament menava aquestes terres, originari d'Espinalvet. | 41.9602200,1.8935600 | 408310 | 4645951 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79049-foto-08175-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79049-foto-08175-275-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda del portal d'entrada: 1787Conserva l'arxiu particular amb una desena de documents familiars des de 1788 | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79050 | Cal Seginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seginer | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.10 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX-XX | Casa de pagès de tamany modest. És de planta quadrada i, tot i que molt reformada, ha conservat la volumetria i la distribució en tres cossos. Els murs són de pedra, actualment arrebossats i pintats, la coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La casa, situada en un desnivell del terreny, conta de planta baixa més un pis. Disposa d'obertures regulars a les façanes, però no s'hi aprecien elements constructius tradicionals. A la façana lateral té un petit cos afegit i una terrassa que surt de la planta pis. Davant de la casa té un cobert de pedra. | 08175-276 | Cal Marçal | l'atual edifici es una construcció de finals del s. XVIII propia d'una etapa de properitat agrícola que permet construir masies i roturar camps per a la producció de cereals i vinya en una terreny abrupte, amb fortes pendents, un xic enlairat de la riera de la Garsa. | 41.9537600,1.8804200 | 407211 | 4645248 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79050-foto-08175-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79050-foto-08175-276-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79051 | Cal Pallot o Gamisans de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallot-o-gamisans-de-baix | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.01 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Masia de dimensions mitjanes, situada molt a prop de l'església romànica de Sant Andreu de Cal Pallot. Està formada per un cos central amb diferents ampliacions i coberts annexats. El cos principal és de planta rectangular, amb una ampliació al costat oest i, probablement, també a la capçalera nord. La masia, assentada sobre una codina natural, consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta, i té teulada a doble vessant. Las parets són de pedra carejada, amb carreus a les cantoneres. La façana est, al marge d'un cingle, disposa d'un parament més regular. Les obertures més antigues són amb llindes i brancals de pedra, i les més modernes emmarcades amb maó. Actualment el portal d'accés, probablement força modern, és a la façana de ponent, i consta d'un senzill arc rebaixat de maó. La casa disposa de coberts de pedra afegits als costats oest i sud. Aquests últims acullen les instal·lacions d'una premsa. A la façana nord també hi ha un cobert, més modern. A la part de migdia s'hi ha instal·lat un cobert per a la pràctica del tir al plat. | 08175-277 | Cal Pallot | En el segle X i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que es correspondria amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot. L'església romànica és una construcció del segle XII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. La construcció del mas, d'origen medieval, devia ampliar-se sobretot als segles XVIII-XIX | 41.9734600,1.9100800 | 409697 | 4647404 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79051-foto-08175-277-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la premsa: 1810El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79053 | Becs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/becs | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.06 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions que ha mantingut la seva estructura i elements constructius tradicionals. L'edificació ha estat rehabilitada i ampliada però es pot identificar l'edifici principal de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Els murs són de pedra molt irregular, barrejada amb còdols i altres materials. Els tancaments son de fusta i les obertures de les finestres són fetes amb brancals de rajol i arcs rebaixats de rajol pla. A la façana principal hi ha un cos afegit en època posterior però que s'integra amb la masia. És de planta baixa més planta pis, i té unes arcades que formen un porxo a la planta baixa. Al costat nord-oest hi ha adossades les corts, granges i pallisses. | 08175-279 | Becs | La masia és documentada des del segle XVIII, en un període de gran creixement demogràfic i de màxima explotació del camp català. Formava part de la jurisdicció dels Hospitalers, senyors del Castell de Puig-reig. L'any 1990 va ser restaurada. | 41.9613600,1.9061200 | 409352 | 4646065 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79053-foto-08175-279-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79054 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-12 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.09 | XIX-XX | Casa de pagès que conserva l'estructura i els elements constructius tradicionals. És una edificació senzilla, de planta rectangular feta amb murs de maçoneria i cantoneres de carreus. Les obertures són fetes de llindes, brancals i escopidors de pedra i els tancaments són de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb xemeneia. Té un cobert al costat est en estat de ruïna, fet amb murs de pedra i encara conserva dues obertures fetes d'arc rebaixats de rajol pla. | 08175-280 | La Cortada | Masoveria del segle XVIII bastifda en un període de màxima expansió de l'agricultura a Catalunya i al municipi de Puig-reig. | 41.9572800,1.9027900 | 409070 | 4645615 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79054-foto-08175-280-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79055 | Sobiraneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobiraneta | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.11 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Casa de pagès força gran que adopta l'estructura d'una masia. Consta d'un cos rectangular amb un altre cos sortint a la façana principal que li dóna una forma de L. Aquest cos sortint disposa d'un contrafort amb un curiós medalló amb un escut esculpit amb les quatre barres. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. Les obertures de les finestres estan fetes amb llindes i brancals de pedra a la planta baixa i a la planta pis, i de maó a la planta sotacoberta. A la façana principal destaca una finestra geminada d'arcs de mig punt de maó pla a la planta sota coberta. La part baixa de la façana principal és arrebossada i el portal d'entrada té llinda de fusta. A les façanes nord-oest i sud-oest té adossades unes tines. A la part sud-est té un petit cobert de pedra. | 08175-281 | Merola | Construcció originaria del segle XVIII, probablement una derivació del mas Sobirana. Al segle XIX devia reformar-se amb obra feta de maó, per exemple a la façana principal. | 41.9512100,1.8507100 | 404745 | 4644998 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79055-foto-08175-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79055-foto-08175-281-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79056 | Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 28, 31. VILADÉS, Ramon (1985). 'Casa Sobirana', Catalunya romànica, vol. XII El Berguedà, Barcelona, Fundació enciclopedia Catalana. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.16 | XII-XVII | Façanes i tancaments i estat precari. Interior en males condicions. | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat perfectament la tipologia constructiva originària. Es troba assentada a l'extrem d'una esplanada, dominant la vall de la riera de Merola. És de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i sotacoberta, que originàriament era una galeria i ha estat coberta amb tàpia. El mur de migdia i el de llevant conserven encara els carreus de la primera construcció medieval. Són de mida mitjana, molt regulars i perfectament col·locats en filades, i es podrien datar als segles XII o inicis del XIII. A la façana principal destaquen el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat i són visibles també les restes d'una altra porta, amb llinda monolítica en forma de triangle, posteriorment tapiada, així com una finestra amb un arc de mig punt tapiat i una altra finestrella amb arc de mig punt. A l'angle nord-est hi ha les restes del que fou una torre, que quedà integrada a la masia quan aquesta fou ampliada al segle XVII. Al mur de migdia hi ha un contrafort molt massís. Al costat oest hi ha un balcó de brancalls i llinda de pedra que anteriorment connectava a un cos afegit a la masia, actualment enderrocat. L'interior de la casa conserva l'estructura tradicional, però en estat molt precari. Al costat est hi ha una construcció adossada, recentment reformada, de planta baixa amb murs de pedra i també de maó. A l'altre costat del camí hi ha la construcció d'una pallissa, molt ben conservada, i restes d'una era enrajolada. | 08175-282 | Merola | Situada dins l'antic terme parroquial de Santa Maria de Merola, i prop de les restes d'aquesta església romànica, aquesta casa fou bastida probablement al segle XII o inicis del segle XIII, tal com suggereixen els paraments, que es podrien considerar de l'època del romànic. L'any 1609 s'amplià i es transformà en la masia que avui encara es conserva. Les obres foren contractades per la família propietària, els Narbut, al mestre Joan Jarratet, del Regne de França. A la dècada de 1990 es va rehabilitar la coberta. | 41.9456200,1.8563700 | 405206 | 4644371 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79056-foto-08175-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|85|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79057 | Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuns-0 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.01 | XVIII-XIX | Abandonada. Façana, coberta i tancaments en estat precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes. És una edificació molt homogènia, de planta rectangular, orientada al sud, feta amb murs de maçoneria amb blocs de pedra força grans i carreus a les cantoneres. A la façana posterior es pot veure, per la diferència de pedres, que inicialment era més baixa i s'amplià a la segona planta, de manera que actualment consta de planta baixa més dues plantes. Anteriorment la planta superior tenia una galeria lateral sostinguda amb pilars de pedra. Actualment està tapiada, tant a la façana est com oest. Les obertures són resoltes amb llindes i brancals de pedra. El portal principal, molt simple, és amb llinda de fusta. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. | 08175-283 | Merola | No es disposa de documentació referida a aquesta casa però, pel tipus constructiu, podria ser una obra del final del segle XVIII o del XIX. | 41.9401800,1.8625800 | 405713 | 4643760 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79057-foto-08175-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79057-foto-08175-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79058 | La Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-frau | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.13 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX-XX | Casa de pagès molt reformada i ampliada, que conserva part de la construcció tradicional, enmig d'un complex agropecuari força extens. En els seus orígens era únicament una edificació de planta rectangular amb cobertes de dues vessants de teula àrab que ocupa una part central del conjunt. Actualment les parets mestres, d'una qualitat molt precària ja que eren fetes amb pedra o tàpia, han estat encimentades i reformades, i la casa té ampliacions força recents a totes les façanes fetes amb parets de maó. També es conserva part d'uns coberts de pedra, davant de la casa, i una bassa construïda l'any 1935. La casa té dues tines | 08175-284 | La Frau | Segons tradició oral, l'actual propietari és descendent de la setena generació en relació al fundador de la casa. Segons aquesta dada l'origen de la casa es podria situar al final del segle XVIII o inicis del XIX. Primerament, els propietaris es deien Bartoló, mentre que, des de fa 4 generacions, el cognom ha passat a ser Feliu. El terme “Frau” significa congost, i potser es refereix al fet que, a prop de la casa, s'inicia un torrent. | 41.9515400,1.8710600 | 406432 | 4645012 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79058-foto-08175-284-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda de la façana: 1804Inscripció a la bassa: 1935 | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79059 | Casa Nova de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-cortada | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.11 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Casa de pagès força gran, que ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional. És una edificació molt homogènia de planta rectangular distribuïda en tres naus. Els murs són de maçoneria i carreus a les cantoneres. Les obertures de la planta baixa estan formades per llindes i brancals de pedra, però la majoria son d'arc rebaixat de rajol pla. A la façana principal destaca el portal d'entrada un arc rebaixat de pedra i, al damunt d'aquest, dues balconades amb baranes metàl·liques, una de les quals reformada d'una anterior galeria amb arc de mig punt. La coberta és nova, feta amb teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Disposa de un cobert afegit al costat oest i tres construccions al voltant, una d'aquestes en estat de ruïna. Uns 80 m en direcció nord-est hi ha una gran bassa amb un molí de vent que permetia emmgatzemar l'aigua des de la riera. El mur principal de la bassa és fet amb grossos carreus irregulars i compta amb tres contraforts. El molí, sobre una estructura amb base de formigó, podria ser de mitjan segle XX. | 08175-285 | La Cortada o La Cortada dels Llucs | Aquesta casa és una construcció probablement de finals del segles XVIII o començaments del XIX, i com tantes altres construccions d'aquets període, és una masoveria bastida en un moment de properitat i d'expansió dels conreus cerealístis i molt especialment de la vinya. La masia de la Cortada, com també van fer El Soler de Jaumàs, L'Alsina de Merola, El Lladó, o La Serra de Cap de Costa, van impulsar la construcciçó de masies i l'establiment de masovers. | 41.9474800,1.8889100 | 407906 | 4644542 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79060 | La Cortada o La Cortada dels Llucs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-o-la-cortada-dels-llucs | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.13 | XV-XX | Masia de grans dimensions que consta d'un conjunt d'edificacions emplaçades al cim d'un promontori que domina els plans de la Llardanosa. A més del cos residencial, la masia consta de l'església i diversos coberts annexos, antics i moderns. El cos residencial és d'estructura clàssica, de planta rectangular distribuïda en tres naus. Té planta baixa i dos pisos, i la coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta portal adovellat i finestres amb llinda i brancals (les del segon pis han estat reformades). Té adossat un cos de planta circular corresponent a una tina (i en total són quatre les que hi ha en tota la casa). L'interior de la masia ha conservat parcialment els elements tradicionals als baixos, amb una volta de pedra a la nau central. Un incendi en època força antiga va malmetre moltes de les estructures originàries, i actualment les voltes de les naus laterals són fetes de maó. Al costat de migdia, en el punt més alt del turó, s'aixeca la construcció de l'església, dedicada a Sant Miquel. Al costat nord-est hi ha diversos coberts de pedra antics annexats a la casa, i al costat sud una pallissa (construïda a la dècada de 1940) i una era enrajolada. Al costat de llevant hi ha una altra renglera de coberts i l'antic femer. | 08175-286 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas, i possiblement era parròquia. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. La Masia de la Cortada és documentada des del segle XV com una de les grans masies del terme del castell de Puig-reig. Formava part del conjunt de propietats alodials de la família Cortada dels Llucs, que residia a la parròquia de Santa Maria de Merlès, i per això també es coneixia amb el nom de La Cortada dels Llucs. Al segle XVII varen obtenir permís per a poder-se enterrar a la capella familiar de Sant Miquel, en un període en què els Cortada eren batlles de Puig-reig. La família dels Cortada, emparentats directament amb els Cortada dels Llucs, comtes de la Vall de Merlès des del regnat de Felip V, posseïen una altra casa també anomenada la Cortada a Merlès. Posteriorment, el mas va passar a mans dels Bosc i dels Monells. Aquests últims tenien una branca de la família que va desenvolupar una activitat important com a comerciants de vi i oli. L'any 1934 Lluís Roset, el besavi de l'actual propietari, va adquirir el mas. | 41.9453200,1.8911200 | 408086 | 4644300 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79060-foto-08175-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79060-foto-08175-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79060-foto-08175-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79061 | La Lladernosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lladernosa | SERRA, Rosa (1985). Introducció a Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 9 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.14 | XIII-XIX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Masia de dimensions modestes que consisteix en una edificació de planta rectangular, amb dos petits cossos adossats, un a l'oest i l'altre al sud-est, cosa que li dóna una estructura irregular. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus a les cantoneres. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els tancaments són de fusta i les obertures estan formades per brancals i llindes de pedra, en alguns casos rehabilitats amb rajol. El portal d'entrada principal, molt senzill, és un arc rebaixat de maó i el portal posterior és de brancals i llindes de pedra. El cos adossat al costat sud-est de la façana principal és fet amb pedra a la base i, modernament, reparat amb maó a la part superior. Al costat est té un porxo amb base de pedra i adaptat recentment, junt a una construcció amb funció de corral. Al costat oest té un altre cobert, de construcció recent i fet de maó, destinat a magatzem. Hi ha també tres coberts més al voltant de la casa, destinats a magatzems; dos fets de pedra i un, al sud, de maó i coberta de teula | 08175-287 | La Cortada | L'any 907 ja és documentada la vil·la de la Lladernosa (Alaternosa), dins el terme del castell de Puig-reig, davant mateix de Merola, a l'altra banda del riu Llobregat. Es tracta d'una de les referències més antigues dins el terme de Puig-reig, i cal suposar que es tracta d'un assentament que és un precedent del mas. Per la tipologia constructiva, però, l'edifici actual sembla correspondre més aviat als segles XVIII-XIX. | 41.9434000,1.8889900 | 407907 | 4644089 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79061-foto-08175-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79061-foto-08175-287-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79062 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-0 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.04 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès de dimensions modestes que ha conservat les característiques constructives tradicionals, envoltada per un petit complex agropecuari. És una edificació de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a l'oest. Està distribuïda en tres naus, amb una ampliació al costat nord i cossos més baixos adossats al costat sud. Els murs són fets amb maçoneria i, en algunes parts de la paret posterior, han estat reformats amb maó. Les obertures de les finestres són fetes amb llindes i brancals de pedra. Té edificacions al voltant destinades a granges i magatzems, les quals són modernes i estan fetes de maó. | 08175-288 | La Cortada | Petita casa de pagès, segurament construïda l'any 1702, tal com indica la llinda d'entrada. Els seus orígens s´n pero molt més antics ja que en la documentació del s.XII surt esmentada amb el nom de 'la Serra de tremesaigues' i com un alou del monestir de Santa Maria de Ripoll. | 41.9341200,1.8834600 | 407435 | 4643064 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79062-foto-08175-288-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda al portal principal: 1702 | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79063 | La Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granota-0 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.06 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 36 ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes hechos en Cataluña, Barcelona, 1973, p. 103. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Cal Riera, Consorci Parc Fluvial, sd. FÍGOLS, Carles (2005). Els orígens de l'hostaleria al Berguedà, L'EROL núm.84. | XVII-XX | Conjunt format per dues cases situades de costat a la part final de la riera de Merola. Una correspon a l'antic hostal de la Granota, mentre que l'altra és un edifici posterior de vivendes rurals, probablement del segle XIX. La construcció de l'antic hostal ha estat substancialment reformada no fa gaires anys. Se n'han conservat parcialment la part baixa de les parets mestres, de maçoneria, amb algunes finestres antigues. La resta ha esta reconstruïda amb pedra i actualment és un edifici amb diferents cossos de planta irregular, amb un porxo davanter, situat en un pun on, antigament, hi havia estables i coberts de l'antic hostal. L'altre casa ha mantingut les característiques constructives tradicionals. És una edificació força alta que acull diferents vivendes al seu interior. És de planta quadrada amb un seguit de coberts adossats a la part posterior. Esta situada en un desnivell del terreny, en una terrassa pròxima a la riera de Merola, i consta de planta baixa més tres pisos, amb coberta a doble vessant. La façana principal, que dóna al camí, té petits balcons a cada nivell. La resta d'obertures són fetes amb emmarcament de maó. La casa consta de diverses entrades i, a l'angle sud-oest té una base en forma de contrafort que apuntala el mur d'una alçada considerable. | 08175-289 | La Ganota | Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó... L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és 'prop lo camí ral', i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. El 1697 regentaven aquest hostal Joan Parcerisa i la seva muller Isabel. L'Hostal de la Granota continuava funcionant l'any 1776, quan n'eren propietari la família Riera, que també tenien l'Hostal Nou (avui hostal de Farriols). Aquest any hi va sojornar Francisco de Zamora, el qual va escriure: 'Comimos en Caserras y después salimos de este pueblo para la Granota, encontrando algunos montes de carrascas y robles, hasta llegar al mesón de la Granota, que es, una venta infeliz'. Probablement al segle XIX es construí el segon edifici, destinat a acollir diverses famílies. Per la proximitat amb les colònies de cal Riera i l'Ametlla de Merola molts dels estadants que hi vivien treballaven a les fàbriques. A mitjan segle XX l'hostal ja no funcionava però encara hi havia una petita botigueta, regentada pels masovers. Entorn de 1990 els masovers van adquirir-ne la propietat i van fer-hi reformes. | 41.9215200,1.8828900 | 407369 | 4641666 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79063-foto-08175-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79063-foto-08175-289-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79064 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-1 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. | XIX | Conjunt format per dues antigues cases de pagès més una pallissa, situades en una terrassa pròxima a la riera de Merola. La casa principal ha estat molt reformada i pràcticament només se n'ha conservat les parets mestres i la volumetria general. Està situada en un desnivell del terreny i té planta baixa més dos pisos. Actualment els murs són arrebossats i pintats. Al costat té una altra casa, actualment en ruïna, de la qual només se'n conserven restes dels murs. A la part superior hi ha l'antiga pallissa. A la part baixa es conserven vestigis d'un rec, que derivava de la riera de Merola i servia per a regar els horts. | 08175-290 | La Granota | Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, l'Hostal Nou, etc. L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és 'prop lo camí ral', i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. Probablement fou a finals del s. XVIII o començaments dell XIX que es va copnstruir la masoveria, aprofitant la vitalitat del lloc. | 41.9212400,1.8815400 | 407257 | 4641636 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79064-foto-08175-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79064-foto-08175-290-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79065 | L'Alsina Vella de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalsina-vella-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.07 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XIX | Façanes i tancaments precaris. | Masia de dimensions considerables formada pel cos residencial més diversos coberts, tines i dues pallisses situats al voltant, així com altres instal·lacions agropecuàries més modernes. L'edifici principal, situat en un desnivell del terreny, és de planta rectangular, per bé que l'estructura és irregular i respon a diverses fases d'ampliació. Consta de planta baixa més dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, la qual consta de ddos nivells de galeries als dos pisos superiors fets amb arcs de maó rabaixats. Aquesta façana, que ha estat parcialment reconstruïda modernament amb maó, és posterior i cobreix la façana originària, que ha quedat a l'interior i conserva el portal adovellat. En les dues façanes laterals (est i oest) el cos de la masia sobressurt i els paraments són formats per filades de pedra força regular. Al costat est hi ha dos contraforts. Les finestres són amb llindes i brancals, i una conserva el trencaaigües. A la part posterior hi ha un cobert adossat amb diverses tines de la casa i les instal·lacions de la premsa. L'interior ha conservat l'estructura constructiva tradicional: el terra és format per grans lloses de pedra i s'hi pot veure un arc diafragmàtic apuntat. A la part davantera hi ha un gran cobert adossat, ampliat modernament amb paret de maó. En un nivell semisoterrani hi ha una gran cambra coberta amb volta de pedra que era el femer. El conjunt consta de dues pallisses i, a la part posterior, una construcció independent amb 5 tines que eren destinades als rabassaires. | 08175-291 | El Grapal | En una donació de l'any 1050 feta a favor de l'església de Santa Maria de Merola ja s'esmenta el mas de l'Alzina. L'arc apuntat que es conserva als baixos confirma l'antiguitat de la casa, que es devia ampliar progressivament al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Entorn de 1990 els propietaris van construir una casa nova més a prop de la carretera, també coneguda com l'alzina. | 41.9188000,1.8778600 | 406948 | 4641370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda d'un portal posterior: AN ALSINA 1706El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||
| 79066 | L'Alsina de Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalsina-de-graells | SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XX | Masia de tamany mitjà, força reformada i modificada, que consisteix en una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els murs, de pedra, han estat arrebossats. Les obertures, més aviat petites, presenten una distribució irregular i en bona mesura han estat reformades. La casa té cossos adossats al costat de migdia i està envoltada per diversos coberts de construcció recent que dónen al conjunt un aspecte heterogeni i desendreçat. | 08175-292 | L'Alsina de Graells | L'Alsina de Graells, també anomenada el Grapal, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Per les característiques constructives podria tractar-se d'una masia dels segles XVII-XVIII. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. | 41.9165500,1.8802600 | 407144 | 4641117 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79066-foto-08175-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79066-foto-08175-292-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79067 | La Bauma Guillatana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-guillatana | PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig-reig, Solsona 1995 | XVIII-XIX | Balma natural que fou utilitzada com a habitatge, conserva encara les restes de sutja procedent de les fogaines i un seguit de construccions senzilles però que facilitaven la vida. Hi destaquen les restes d'un forn de 2 metres de diàmetre fet amb parets d'obra, morter de fang, llosa a la solera i voltes de pedra, i al costat una pedra que feina de taula per elaborar el pa. A l'interior de la balma també hi ha una pica que recollia l'aigua de la pluja | 08175-293 | La Caseta Negra | 41.9778000,1.9036300 | 409169 | 4647893 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79067-foto-08175-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79067-foto-08175-293-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 79068 | Vilafresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafresca | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.10 | XIX-XX | Casa de pagès que ha conservat les característiques constructives tradicionals, tot i que amb un cos annex de construcció recent. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, distribuïda en dues crugies. Té planta baixa més un pis i planta sotacoberta. Els murs són de maçoneria i la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les obertures són emmarcades amb arcs rebaixats de maó, excepte el balcó de la façana, fet amb llinda i brancals. Al costat sud té una ampliació feta a finals del segle XX, amb obra de maó. Al costat nord-est té una construcció en semiruïna pertanyent a una tina i, al costat, un pou. A l'exterior es conserva una pedra foradada que servia com a base d'una premsa. | 08175-294 | Vilafresca | Per les característiques constructives podria ser un edifici del segle XIX. La casa està situada en terrenys del Grapal, també anomenada Alsina de Graells. | 41.9133000,1.8679400 | 406118 | 4640770 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79069 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-2 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Humitats a les façanes | Casa de pagès de tamany mitjà que ha conservat la volumetria originària i alguns dels elements constructius tradicionals. És de planta gairebé quadrada i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a dues vessant que té l'ala de ponent més llarga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els murs són de pedra i han estat arrebossats, deixant a la vista els carreus de les cantoneres, els brancals i les llindes de les obertures: la majoria de pedra i algunes fetes amb maó. Té un cobert adossat a l'angle nord-oest. | 08175-295 | Conjunt del Grapal | La casa del Grapal, també anomenada Alsina de Graells, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. Per les seves característiques constructives, cal Vila podria ser una construcció del segle XVIII o principis del XIX. | 41.9164600,1.8792600 | 407061 | 4641108 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79070 | Barraca de Pere Roll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pere-roll | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa h.1 CASCANTE, P; FARGUELL, P (2007). “Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga”, a: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona .2008, p.213-227. Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de vinya situada uns 3 metres a l'est del tal·lús de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16). És de planta circular, amb obertura d'entrada orientada cap el sud-oest. La cobertura és de falsa cúpula, amb una petita obertura central i parcialment coberta amb erra a la part superior. Una banqueta de terra envolta la paret exterior, delimitada per dues petites filades de pedra situades en diagonal a banda i banda de la porta d'accés. Abans de la construcció de la carretera tenia un petit dipòsit rectangular i una canalització | 08175-296 | Variant de Puig-reig | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9599700,1.8869600 | 407762 | 4645931 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79070-foto-08175-296-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 2004 s'hi van portar a terme tres intervencions preventives amb motiu de la construcció d'un nou tram de la carretera C-16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig-Reig- Berga (del punt kilomètric 75+500 al 96+500). El director fou Jaume Díaz Ortells, de l'empresa Atics. En les prospeccions es va localitzar aquesta barraca de vinya, que va ser objecte d'una excavació, realitzada el juliol del 2004. No s'hi va documentar cap material arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79071 | Barraca de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-frau | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular. Té una porta rectangular emmarcada amb blocs de pedra grans i la coberta és feta amb teula àrab. | 08175-297 | La Frau | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9489700,1.8729200 | 406583 | 4644725 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79072 | El Grapal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grapal | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions considerables, de construcció força recent. Consta de dos cossos adossats en angle recte. El cos principal és de planta rectangular i té planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta una distribució d'obertures regular amb finestres i balcons a les dues plantes superiors. A la segona planta té una galeria central amb arc rebaixat força ample. Les obertures estan emmarcades amb maó. Les parets són arrebossades i pintades. El cos del costat de ponent també té tres plantes. A la planta inferior presenta dues arcades com a portal d'accés, mentre que la tercera planta consta d'una galeria amb quatre arcs i baranes d'obra calada. Els murs d'aquest cos lateral són fets de maó. | 08175-298 | El Grapal | La casa del Grapal, també anomenada Alsina de Graells, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. Per les seves característiques constructives, aquesta sembla la construcció més tardana, possiblement del final del segle XIX i la primera meitat del segle XX . | 41.9166200,1.8796700 | 407095 | 4641126 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79072-foto-08175-298-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79074 | Barraca de Cal Jordi 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XX | Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit. | 08175-300 | Cal Jordi | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9739700,1.8675800 | 406177 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79075 | Jaciment del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-llado | CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | I-XII | Possible assentament rural d'època altmedieval, amb precedents d'una vil·la romana. Actualment el Lledó és una masia d'època moderna, que compta amb elements de fortificació, i que no es troba documentada amb aquest nom en les fonts escrites altmedievals. La prospecció duta a terme en aquest lloc entre els anys 1997-2001, concretament en el camp de conreu situat a migdia del clos de la masia, va donar com a resultat una mostra de diverses desenes de fragments ceràmics: dos fragments informes corresponen a produccions comunes iberoromanes o romanes, però també hi és ben representada la ceràmica altmedieval, amb produccions que poden remuntar-se als segles VIII i IX. D'altra banda, la facilitat amb la què es va obtenir una mostra tan extensa lluny de les edificacions actuals fa pensar que en aquest indret proper a la masia hi havia un establiment important i que podria correspondre amb la 'Villa Erena' que apareix citada en textos dels segles IX - XII. Aquesta vil·la és possible que alhora tingui un precedent romà pròxim, molt possiblement a la mateixa masia del Lledó, ja que és probable que els materials arqueològics hagin estat arrossegats des del punt on hi ha la casa, situada en un promontori lleugerament elevat. Aquesta vil·la romana suposaria, problablement, el desplaçament en època imperial del primitiu poblat iberoromà localitzat al Tossal d'Irene. | 08175-301 | El Lladó | Les notícies històriques de la masia del Lledó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. La “Villa Erena” esmentada en els documents altmedievals podria ser un precedent de la masia. Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 41.9985000,1.8533700 | 405036 | 4650246 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79075-foto-08175-301-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79076 | Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolive | XVIII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions en estat de ruïna, de la qual se'n conserven part de les parets mestres fins a una alçada d'uns tres metres aproximadament. Els murs són fets de maçoneria, i gairebé no s'hi observen obertures. La casa és formada per un cos central, amb annexos a banda i banda. Tenia planta baixa i, com a mínim, un pis. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat derruïda i pràcticament no en queda res. Al costat sud-est queden restes d'antics coberts. | 08175-302 | Soler de Jaumàs | Es tracta d'una masoveria del Soler Jaumàs. En escriptures antigues apareix esmentada amb el nom de 'Coma Olivera'. | 41.9726900,1.8421500 | 404068 | 4647392 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||
| 79077 | Cal Simon o Cal Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-o-cal-senties | R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.2 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIX-XX | Casa plurifamiliar de planta quadrada, amb planta baixa i dues plantes superiors, coberta a doble vessant o amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a la Plaça de la Creu. La casa, construïda a principis del XX i remodelada en diverses ocasions, va substituir una construcció més antiga que s'havia alçat aprofitant l'entrada del portal de la Creu, i probablement restes de la muralla que havia tancat el perímetre del castell de Puig-reig en aquest punt. Conserva les obertures originals a les plantes superiors, amb balcons de ferro forjat. | 08175-303 | Carrer Major 1, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Riera es va construir la casa amb baixos destinats a fusteria, activitat que han mantingut fins fa pocs anys. | 41.9734300,1.8798900 | 407196 | 4647433 | 1878 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79077-foto-08175-303-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79078 | Cementiri de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-merola | SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. | XX-XXI | Cementiri de dimensions mitjanes situat prop de l'església de Santa Maria de Merola. Consisteix en un recinte de planta rectangular amb blocs de nínxols als costats nord i oest. La resta del conjunt està delimitat per un mur de pedra arrebossat i pintat de blanc. Té un portal d'entrada senzill fet amb maó, amb una creu i una calavera esculpida, així com una inscripció amb la data “Any 1927”. L'interior té plantats xiprers i altres arbres. | 08175-304 | Merola | Construït a finals del s. XIX en compliment de la legislació que obligava construir cementiris fora dels recintes religiosos i per tal de solucionar el problema generat per l'increment de la taxa de mortalitat del municipi arran de la construcció de les colònies industrials. El cementiri ho es de l'antiga parròquia de Merola, i de les colònies de l'Ametlla de Merola, Cal Riera i Cal Vidal. | 41.9339800,1.8701100 | 406328 | 4643063 | 1927 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79078-foto-08175-304-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||
| 79079 | Creu de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-merola | XVIII-XIX | Restes d'una antiga creu que indicaria una cruïlla de camins, situada al costat del camí de Merola. Se n'ha conservat el pedestal, format per un bloc de pedra de forma cúbica, sobre una base més àmplia de planta quadrada. Del pedestal en surt la base de la columna o de la creu, de secció circular, que està trencada i no s'ha conservat. | 08175-305 | Merola | 41.9339600,1.8756400 | 406786 | 4643055 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79079-foto-08175-305-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 79080 | Jaciment del Tossal d'Hirene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tossal-dhirene | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.9 CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998 CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998 MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 . MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104 | Derruït | Restes superficials corresponents a un jaciment ibèric localitzades en un tossal enlairat poc més de 600 m d'alçada sobre el marge dret del riu Llobregat. Es tracta d'un promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes municipals de Puig-reig i Casserres. El nom del Tossal d'Irene té una clara relació amb la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix citada en les fonts documentals medievals de la zona. Però la prospecció arqueològica que es va realitzar entre els anys 1997-2001 va proporcionar evidències materials més antigues del que s'esperaven, concretament d'època ibèrica. Es poden diferenciar tres sectors. El més significatiu correspon a l'extrem sud del tossal on, al seu peu i a la vora del camí que el circumda, es trobaren abundants materials tot i tractar-se d'una plataforma rocallosa mig nua. La recent remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés ha posat al descobert fragments ceràmics de dimensions considerables. La segona mostra es localitzà al camp situat a l'extrem occidental del tossal i és formada per una quinzena de fragments de cronologia medieval. La última mostra procedeix de la superfície superior del tossal, en què tan sols es documenten una desena de fragments antics. En les tres mostres són gairebé exclusius els materials de tradició ibèrica, mentre que la fase final de l'assentament vindria marcada per algunes formes comunes i per fragments de ceràmica Campaniana i d'àmfora itàlica que ja el situen en el segle II aC. | 08175-306 | Tossal d'Hirene | Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat 'Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics. | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79080-foto-08175-306-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | <p>BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173.</p> | I-V | No es coneixen estructures | <p>Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures</p> | 08175-307 | Riera de Navarons | <p>Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic.</p> | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||
| 79082 | Jaciment de Cal Griva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-griva | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.15 | Jaciment parcialment conservat | Jaciment medieval que consisteix en un lloc d'habitació amb estructures conservades. Està situat a la banda sud d'un serrat que es troba sobre el mas Griva de Puig-reig, i va ser descobert l'any 1990 durant la campanya de prospeccions al serrat de la Senyera. En aquest lloc, on es realitzà un sondeig, es va poder identificar un angle format per dos murs de pedra lligada en sec d'uns 50 cm d'alçada i 40 cm de gruix. A l'interior de l'angle aparegué ceràmica grisa medieval. El sediment estava format exclusivament per enderrocs que havien caigut sobre el pis de l'habitacle format per la roca natural. A l'entorn es recull superficialment ceràmica ibèrica que no es considera relacionada amb aquesta estructura medieval. | 08175-308 | Serrat de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i intervenció arqueològica d'urgència amb motiu de l'estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya', sota la direcció de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9781800,1.8578500 | 405377 | 4647984 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79082-foto-08175-308-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79084 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent-0 | XIX-XX | Interiors en estat precari | Casa de pagès que consta d'un cos originari, amb parets de maçoneria, el qual s'ha eixamplat i sobrealçat amb obra de maó (a la part de ponent amb una àmplia galeria a la planta superior), i també s'hi ha adossat un cos més estret a la part de migdia i un altre, més petit, a la part de tramuntana. Això dóna actualment a la casa una planta irregular i una barreja d'elements constructius antics i moderns. El cos que sobressurt a la banda de migdia té un senzill portal i finestres emmarcades amb maó. Tots dos cossos tenen plana baixa i un pis, i la coberta a doble vessant. Al voltant s'aixequen diversos coberts, la majoria obrats amb maó. | 08175-310 | Cal Lluent | Documentada com a L'Espluga al segle XVIII, formava part dels dominis que els Hospitalers van heredar de l'antiga comanda Templera de Puig-reig. Formava part de la heredat La Sala de Fonollet i l'amo d'aquesta masia la va vendre a Joan Serra Sabata (pare de l'actual propietària) a principis del segle XX. Aquest venia d'una casa que ja es deixa cal Lluent, actualment derruïda, prop de Viladomiu Vell: d'aquí el nom de la casa. Posteriorment, a la dècada de 1930, la propietat es va partir amb un altre membre de la família, el qual va construir la casa de cal Cua, pocs metres al sud. La casa originària era força petita i, amb els anys, s'hi construí el cos adossat a migdia i la galeria de ponent. | 41.9977700,1.8641300 | 405926 | 4650153 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79084-foto-08175-310-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||
| 79085 | Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-viladomiu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | El fons conté la documentació generada per les empreses: Torres & Cía.; Viladomiu e Hijos (1855-1896): Destaquen les sèries de comptabilitat i proveïment; Manufacturas Viladomiu, SA (1896-1977): Destaquen les sèries de comptabilitat, serveis comercials i correspondència. Inclou documentació comptable de la societat Garrigó y Lluch, S. en C. (1921-1929) i Garrigó y Cía. S. Ltda. (1924-1929), i Comercial Viladomiu, SA (1956-1989): Destaca la documentació constitutiva i la integrada en les sèries de patrimoni, material d'explotació, serveis financers, comptabilitat i fiscalitat, proveïment i producció, serveis comercials, serveis tècnics, personal, correspondència i serveis jurídics. Inclou documentació comptable de les empreses Arriendos Tèxtiles, SA (1957-1983), Industrial Ausetana, SA (1944-1971), Hilados y Tejidos del Llobregat (1964-1970) i Mosaicos Hidráulicos Antonio Armengol, SA (1919-1929). La documentació s'ha organitzat en 3 subfons, i en cadascun d'ells s'ha emprat una classificació funcional. Pendent de revisió i divisió del fons en tres fons nous: - Manufacturas Viladomiu -Comercial Viladomiu - Viladomiu e hijos. | 08175-311 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El 1850 Manuel Torres i Tomàs Viladomiu constituïren Torres y Cía. El 1865 Tomàs Viladomiu va formar la societat, Viñas y Viladomiu. Posteriorment, constituí el 1869 Viladomiu y Hijos, formada per ell i els seus tres fills. El 1872 la fàbrica, situada al terme de Gironella (Berguedà), es donà d'alta de contribució industrial. El 1880 es començà l'edificació d'una segona fàbrica, al costat de la primera, serà Viladomiu Nou. El 1888 morí el fundador deixant l'empresa als seus fills, els quals constituïren la societat Viladomiu Hijos. La mort de Marc Viladomiu deixà l'empresa en mans dels altres dos germans, els quals acordaren la dissolució de la societat i la distribució dels béns entre ells. Josep Viladomiu es convertí en propietari de Viladomiu Vell i el seu germà Jacint amb el Viladomiu Nou. El 1906 morí Josep Viladomiu i Montañà, propietari de Viladomiu Vell. La societat quedà en mans dels seus dos fills, Josep i Jacint, els quals donaren un considerable impuls a la indústria. El 1928 la societat es dissolgué i Jacint abandonà l'empresa. Aquesta quedà en mans de Josep Viladomiu i Senmartí. El 1929 incorporà per compra la fàbrica de cal Marçal en el terme de Puig-reig (Berguedà), propietat de Manufacturas Pons SA. El 1 de gener de 1934 es constituí Manufacturas Viladomiu, SA. El 1982, després d'acollir-se al pla de reconversió del sector, Manufacturas Viladomiu SA presentà suspensió de pagaments. El 1989 es va tancar la fàbrica de cal Marçal i poc després la de Gironella. Jacint Viladomiu, en separar-se del seu germà Josep, tenia aproximadament la mateixa capacitat industrial a Viladomiu Nou. En morir Jacint, l'empresa quedà a mans del seu fill Marc. L'any 1929 va comprar la colònia i la fàbrica del Guixaró (Berguedà), posteriorment el 2 de gener de 1933 va convertir l'empresa en societat anònima amb la denominació SA Viladomiu. El 1962 es creà Comercial Viladomiu, SA que adquirí els actius de la Colònia Guixaró, i els separà del Viladomiu Nou. El 1964, SA Viladomiu construí una fàbrica al terme d'Olvan (Berguedà) que presentà suspensió de pagaments el 1982 i tancà el 1988. Comercial Viladomiu, SA presentà suspensió de pagaments el 1989 i tancà el 1991. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-192 / VILADOMIU. Fons: Comercials i d'Empreses | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 79086 | Jaciment del Coll de la Senyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-coll-de-la-senyera | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.13 | I-V | jaciment conservat molt parcialment | Possible vil·la romana de la qual se n'han detectat uns vestigis molt escassos. En aquest lloc, situat al nord del serrat de l'Oca, en un coll entre aquest i el turó següent per on passa el camí carener del Serrat de la Senyera, Martí Vilarrasa, de Puig-reig, hi va recollir un fragment de ceràmica sigil·lada. L'any 1991, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, tan sols es pogué constatar la presència d'uns pocs fragments de 'tegula' romana. | 08175-312 | Coll de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9764000,1.8644100 | 405918 | 4647780 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | |||||||||||
| 79087 | Necròpolis de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cortada | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.18 | X-XI | A l'entron de l'església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII), d'una sola nau i coberta amb volta de canó, bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas, hi ha restes de tombes antropomorfos excavades a la roca avui tapades. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada. | 08175-313 | La Cortada | És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers. | 41.9451900,1.8910900 | 408083 | 4644285 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 | ||||||||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.